DOCSLIB.ORG

Dossiers Romaguera

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dossiers Romaguera Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona CAIXA 1 Amer Albons Alp Anglès Arbúcies Armentera, L' Avinyonet de Puigventos Banyoles Begur Bellcaire Besalú Bescanó Bisbal d'Emporda, La Biure d'Empordà Blanes Bordils CAIXA 2 Bordassà Breda Cabanes Cadaqués Caldes de Malavella Calongé Camallera Campdevànol Camprodon Capmany Cassà de la Selva Castell - Platja d'Aro Castellfollit de la Roca Castelló d'Empúries Cellera de Ter, La Cervià de Ter Cistella Cornellà del Terri Escala, L' Espolla Page 1 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Esponellà Figueres CAIXA 3 Fontanals de Cerdanya Fortià Garriguella Hostalric Jafre Jonquera, La Lladó Llagostera Llançà Llers Llívia Lloret de Mar Maçanet de Cabrenys Maçanet de la Selva Maià de Montcal Mieres Mollet de Peralada Montagut Navata CAIXA 4 Palafrugell Palamós Pals Palau-saverdera Pau Pera, La Peralada Planes d'Hostoles, Les Preses, Les Port de la Selva Puigcerdà Regencós Ribes de Freser Riudellots de la Selva Rupià Page 2 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona CAIXA 5 Ripoll Riudarenes Roses CAIXA 6 Salt Sant Climent Sescebes Sant Esteve d'en Bas San Esteve de Guialbes Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Gregori Santy Hilari Sacalm Sant Joan de les Abadesses Sant Joan les Fonts Sant Jordi Desvalls Sant Llorenç de la Muga Sant Privat d'en Bas Sant Pau de Seguries Santa Cristina d'Aro Santa Coloma de Farners Santa Pau Sarrià del Ter Selva de Luar, La Serinyà Sils Terrades Torroella de Fluvià Torroella de Montgrí Tortellà Tossa de Mar Vallfogona Verges Vidreres Viladamat Vilafant Vilajuiga Vilamalla Page 3 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Vilobí d'Onyar CAIXA 7 Documentació per a la realització del llibre "Silenci rodem!" Diccionari Romaguera Cas de l'Arxiu Històric de Girona Girona en el canvi de mil.leni. Vol. 12: teatre, cinema i mitjans de comunicació Adac (associació d'acció cultural) Aliança Francesa, L' Quadre de cinemes a Girona CAIXA 8 Patrimoni Fílmic Patrimoni Fílmic i Videogràfic Història dels cinemes Talls de premsa i correus electrònics Grahit Grau, José, El cine en Gerona, Ed. D'autor, Gráficas Fénix, Barcelona, 1943. Noms Propis CAIXA 9 Cineclubisme Agullana Anglès Arbúcies Armentera, L' Banyoles Begur Besalú Bescanó Bisbal, La Blanes Breda Calonge Camprodón Cassà de la Selva Celrà Figueres Page 4 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Garriguella Girona Hostalric Llagostera Llançà Lloret de mar Maçanet de la Selva Olot Palafrugell Palamós Pals Puigcerdà Ribes de Fresser Ripoll Riudellots de la Selva Roses Salt Sant Feliu de Guíxols Sant Hilari de Sacalm Santa Coloma de Farners Sarrià de Dalt Torroella de Montgrí Ullà Vidreres CAIXA 10 I Jornades de vídeo creatiu a Girona 1989 II Jornades de vídeo i cinema creatiu a Girona 1990 III Jornades de vídeo i cinema creatiu a Girona 1991 IV Festival de cinema i televisió a Girona 1992 V Festival de cinema i televisió a Girona 1992 VI Festival cinema Girona 1994 VII Festival cinema Girona 1995 CAIXA 11 I Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1962 II Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1963 Page 5 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona III Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1964 IV Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1965 V Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1966 VI Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1967 VII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1969 VIII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1970 IX Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1971 X Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1972 XI Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1973 XII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1974 XIII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1975 XIV Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1976 XV Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1977 XVI Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1978 1979 Suspès XVII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1980 XVIII Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1981 XIX Festival internacional del film amateur de la Costa Brava 1981 1983 anul.lació Festival de Girona Història del Festival de Cinema de Girona I Festival de Cinema de Girona 1990 II Festival de Cinema de Girona 1991 III Festival de Cinema de Girona 1992 IV Festival de Cinema de Girona 1993 VI Festival de Cinema de Girona 1994 VII Festival de Cinema de Girona 1995 VIII Festival de Cinema de Girona 1996 IX Festival de Cinema de Girona 1997 X Festival de Cinema de Girona 1998 XIII Festival de Cinema de Girona 2001 XIV Festival de Cinema de Girona 2002 XV Festival de Cinema de Girona 2003 XVI Festival de Cinema de Girona 2004 Page 6 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Rodatges a Girona i Costa Brava: Rodatges espanyols i catalans comarques Rodatges estrangers Pirineus Documentals sobre Girona Projeccionistes professionals, ambulants, i de cabina Educació cinematogràfica Crítica Patrimoni Empresaris Pianistes del cinema mut Producció Censura Documentació del diccionari Romaguera Page 7 of 7.
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • Resolución INT/3031/2014, De 30 De Diciembre, Por La Que Se Establecen Las Restricciones a La Circulación Durante El Año 2015
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Resolución INT/3031/2014, de 30 de diciembre, por la que se establecen las restricciones a la circulación durante el año 2015 y se dejan sin efectos las resoluciones IRP/911/2009, de 18 de marzo y INT/768/2013, de 8 de abril. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 6798, de 28 de enero de 2015 «BOE» núm. 39, de 14 de febrero de 2015 Referencia: BOE-A-2015-1456 TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 18 de diciembre de 2015 Norma derogada, con efectos de 1 de enero de 2016, por el apartado 4 de la Resolución INT/2882/2015, de 10 de diciembre. Ref. BOE-A-2015-13785. Después de la revisión del texto y de los correspondientes anexos hasta ahora vigentes, y concluido el trámite de audiencia con los principales afectados por estas medidas, se acuerda una nueva Resolución de restricciones a la circulación para las carreteras de Cataluña durante el año 2015, que incluye otras resoluciones de restricciones vigentes, las cuales deben incorporar modificaciones parciales, de manera que en un solo texto se recojan las diferentes resoluciones que afectan a la circulación en la red viaria catalana. El Servicio Catalán de Tráfico, organismo autónomo de carácter administrativo creado por la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, y adscrito al Departamento de Interior, de acuerdo con lo que dispone el artículo 1.2 del Decreto 320/2011, de 19 de abril, de reestructuración del Departamento de Interior, tiene atribuidas, conjuntamente con otros órganos del Departamento, las funciones de gestión y control del tráfico en las vías interurbanas y en las travesías o vías urbanas que afecten a la circulación interurbana, así como la adopción de las medidas necesarias para garantizar la seguridad vial, la movilidad y la fluidez del tráfico de las carreteras.
    [Show full text]
  • El Matrimoni Infantil.Pdf
    FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció Estudis Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Estudis, 31 El matrimoni infantil a Catalunya i Europa per SANTIAGO DE LLOBET MASACHS BARCELONA, 2005 © Santiago de Llobet Masachs, 2005 Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida Primera edició: octubre de 2005 ISBN: 84-9779-324-2 Dipòsit legal: L-1000-2005 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. Índex Pròleg ............................................................................................... 9 Introducció ...................................................................................... 13 Abreviacions .................................................................................... 35 TEORIA DEL MATRIMONI INFANTIL 1. La Grècia clàssica. Consideracions sobre el seu matrimoni .... 37 1.1. Impubertat, pubertat i matrimoni infantil a l’antiga Grècia ................................................................................ 37 1.2. Legislació i costum matrimonial a l’antiga Grècia ........... 41 2. El matrimoni infantil a Roma ................................................... 46 2.1. Impubertat/pubertat, majoria/minoria d’edat i altres con- ceptes sobre l’edat ............................................................... 47 2.2. La visió d’impubertat/pubertat i fases properes ............... 55 2.3. El matrimoni a Roma ......................................................... 56 2.4. El matrimoni infantil a Roma ............................................ 62 3. De l’inici del cristianisme al Decret de
    [Show full text]
  • Fotos: Ribes De Freser, Vila Gegantera Del Pirineu El 25È Aniversari Dels Gegants De Ribes Reuneix 36 Colles D'arreu Del País
    Cultura i mitjans | El Ripollès.info | Actualitzat el 20/07/2009 a les 10:12 Fotos: Ribes de Freser, vila gegantera del Pirineu El 25è aniversari dels gegants de Ribes reuneix 36 colles d'arreu del país. Veure galeria de fotos (http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/324/25e/aniversari/dels/gegants/ribes/freser) | programa d'actes (http://www.gegantsderibes.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=6) Aquest cap de setmana, del 17 al 19 de juliol, Ribes de Freser ha esdevingut una autèntica vila gegantera. I és que per celebrar el 25è aniversari dels gegants del municipi han vingut d'arreu del Principat 36 colles. Algunes de les activitats més destacades han estat la pujada i dinar a Sant Antoni, el dissabte, i l'esmorzar i cercavila de diumenge, dia en el qual s'han reunit el conjunt de convidats del Manelic i la Núria. Hi han participat els gegants de Sant Vicenç de Montalt, Poble Nou (Manresa), Concòrdia (Sabadell), Vacarisses, Moià, Vallirana, Vallgorguina, Arenys de Munt, Aiguafreda, Sant Esteve de Palautordera, Sant Llorenç d'Hortons, Rubí, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt, Teià, Tarardell, Monistrol, Matadepera, Lladó, Sant Feliu de Llobregat, Castellfollit de la Roca, Cassà de la Selva, Riudellots de la Selva, Roses, Riudarenes, Hostalric, Caldes de Malavella, Casc Antic (Barcelona), Can Fornaca, Breda, Vidreres, Sant Pau de Segúries, Arbúcies, Campdevànol i Vilassar de Mar. Per sumar-se a la celebració la Fundació Televall ha creat un web especial (http://www.gegantsderibes.cat) per a l'efemèride en el qual es recull, a banda del programa d'actes, fotografies, la història i cartells dels gegants ribetans, basats en els personatges de l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà (fotos: Ramon Mas Sallés).
    [Show full text]
  • Descargar Inventari Camins Vilobí D'onyar
    Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU INVENTARI MUNICIPAL DE CAMINS DE 9,/2%Ë'¶21<$5 MEMÒRIA Març de 2018 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU 2 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU Equip de treball Direcció: Xavier Campillo i Besses Doctor en Geografia (col·legiat núm. 861) Pèrit especialitzat en camins, servituds de pas i termenals Soci núm. 365 de O¶$VVRFLDFLy&DWDODQD de Pèrits Judicials i Forenses Castell de Sant Ferran, 13 08600 Berga tel. 938 222 372 - 650 37 23 99 [email protected] www.periciacaminera.com 6LVWHPDG¶LQIRUPDFLyJHRJUjILFD Anna Seuba i Barcons, ambientòloga. 3 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU SUMARI MEMÒRIA 1.1. Presentació 2EMHFWHG¶LQYHQWDUL 1.3. Fonts Documentals 5HVXOWDWVGHO¶LQYHQWDUL ANNEX I (Buidat de O¶DPLOODUDPHQWGH ) ANNEX II (Fitxes descriptives) ANNEX III (Convenis) 4 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU MEMÒRIA 5 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel.
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • Mapa D'atractius Turístics De La Selva
    Els amants del senderisme trobareu desenes de camins per descobrir la comarca: des de la xarxa Si us agrada gaudir de la natura pedalant, a la Selva trobareu itineraris aptes per fer amb els més SENDERISME d’itineraris senyalitzats «Els grans camins de l’aigua» — que uneix tots els municipis amb camins petits i també d’altres més exigents. El contrast està assegurat: rutes planeres per camps, rutes que Senderismo | Hiking | Randonnées pédestres històrics — fins als senders locals que us conduiran a través dels forts contrastos paisatgístics del s’enfilen oferint panoràmiques imponents o camins i corriols de gran dificultat tècnica. Escolliu la territori. Podreu apropar-vos a platges i cales, penetrar en la història d’ermites i castells o vostra, es poden fer en qualsevol època de l’any! endinsar-vos en la natura més salvatge. Si lo vuestro es disfrutar de la naturaleza en bicicleta, la comarca acoge itinerarios tanto para recorrer ¡Los amantes del senderismo disponéis de decenas de caminos para explorar toda la comarca! con los más pequeños como otros que exigen una mayor preparación física. El contraste está asegu- Podéis seguir tanto la red de itinerarios señalizados Los Grandes Caminos del Agua, que enlaza todos rado: rutas llanas y sencillas por el campo; rutas que ascenderán para ofreceros imponentes los municipios a través de caminos históricos, como senderos locales que os harán descubrir los panorámicas o caminos, o bien senderos de gran dificultad técnica. Escoged la ruta que más se destacados contrastes paisajísticos del territorio. Os proponemos que os acerquéis en vuestra ruta a las adapte a vuestros gustos.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 2. ELS RECURSOS FORESTALS.- La Comarca de la Selva es una de les zones mes boscoses del PrinclpaC, amb extenses boscúries tant al sector muntanyós de les Guilleries, com a la plana o al sector de vora mar. Dos són els trets característics i diferencials des del punt de vista forestal a la comarca: la gran diversitat d'espècies existents i l'alta privatització dels boscos, tal com es pot veure en la taula següent: Superfície arbrada segons pertinences (%) anya Catalunya La Selva Boscos de l'estat 4 2.8 1.45 Boscos consorciats 11.3 4 0.73 * Boscos d'utilitat pública no consorciats 18.4 10.1 4.53 Boscos de règim privat 66.3 83.1 93.3 Font: Cambra de Comerç i Indústria de Girona, 1.980 (1), i Estad. Agr. de les Com. Giron., 1.981 (2). Des de fa anys, diversos propietaris associats en el sindicat "Consorci Forestal" intenten modernitzar i reestructurar llurs explotacions fores­ tals. D'altra banda, la recent creada "Escola Forestal", amb seu a Sta. Coloma, intenta donar una formació professional adequada a les persones encarregades de menar els boscos, un dels sectors professional dels que el pais n'esta mes mancat. Les dades de que disposem sobre la superfície ocupada pel bosc, brolla, conreus... així com per cada espècie, no són gaire de fiar, ja que no han estat preses amb el rigor suficient com per donar-les per bones.
    [Show full text]
  • Ma Aste Er T Thes
    MASTER THESIS TITLE: Planning optimization software tool for DVB-T and DVB-T2 MASTER DEGREE: Master in Science in Telecommunication Engineering & Management AUTHORS: María Lema Rosas, Evelyn Torras López DIRECTORS: Silvia Ruiz Boqué, Mario García Lozano DATE: June 25 th 2010 TIitle: Planning optimization software tool for DVB-T and DVB-T2 Authors: María Lema Rosas, Evelyn Torras López Directors: Silvia Ruiz Boqué, Mario García Lozano Date: June 25 th 2010 Overview Nowadays the implementation of the Digital Terrestrial Television network is an actual fact in the Spanish territory. Its development is crucial for the digital transition in those countries which mainly depend on terrestrial networks for the reception of multimedia contents. With the aim of giving to the users a high quality signal but with the minimum cost for the operator, it arises the necessity of an optimization of the transmission network. In this way, there are variables that can be modified to obtain this goal, some of them are uncontrollable by the operators and the others are susceptible of optimization. In this last group, it can be found the static internal delays of the transmitters which are of special interest because changes can be done with cost zero. The main objective of this project is the design and implementation of a planning optimization software tool that adjusts the internal static delay in transmitters of a digital broadcasting network. The final objective is to minimize the self-interfered areas and obtain the correspondent increase in coverage. The planning optimization software tool makes use of a metaheuristic algorithm and can obtain different layers of study with its corresponding results.
    [Show full text]