DOCSLIB.ORG

Restauració Fluvial Del Riu Onyar

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Restauració Fluvial Del Riu Onyar Restauració fluvial del riu Onyar C/ Llierca, nº1, 5è Elaborat per: Marta Moret Serramitja 17003 Girona Jessica Motos Cortada Tel:872 030 525 Júlia Serrat Carbó Fax:872 030 525 [email protected] www.e_consulta.com Restauració fluvial del riu Onyar Facultat de Ciències Restauració fluvial del riu Onyar. Projecte de final de carrera de la Llicenciatura de Ciències Ambientals. Projecte realitzat per Marta Moret Serramitja, Jessica Motos Cortada i Júlia Serrat Carbó, sota la tutela del Dr. Lluís Vilar Sais, de l’Àrea de Botànica del Departament de Ciències Ambientals. Marta Moret Serramitja. Lluís Vilar Sais. Jessica Motos Cortada. Júlia Serrat Carbó. [Escriba una cita del documento o del resumen de un punto interesante. Girona, juny de 2010. Puede situar el cuadro de texto en cualquier lugar del documento. Utilice la ficha Herramientas de cuadro de texto para cambiar el formato del cuadro de texto de la cita.] Contacte: [email protected] 1 Tel. 872 030 525 Restauració fluvial del riu Onyar AGRAÏMENTS És en aquest apartat on ens correspon agrair a totes aquelles persones i entitats que han fet possible la realització d’aquest projecte, tot aportant i/o facilitant informació o bé mitjançant la seva col·laboració. Especialment volíem agrair l’ajuda i el temps de dedicació del tutor tècnic del projecte Lluís Vilar Sais. A l’Emili Mató Palos com a tutor docent d’aquest projecte, a l’Ismael Martínez Delgado arquitecte tècnic pel seu ajut especialment en l’elaboració dels mapes. També a en Joan Naspleda i l’Albert Ruhi de l’Institut d'Ecologia Aquàtica de la Facultat de Ciències, La Núria Casals, Salvador Martí Gay, Josep Duran, Mateu Parera- Nieto Perich, Carme Camps, Miquel Solà, Quim Cufí, Ricard Jorquera, Jordi Figueras Bosch dels ajuntaments de Vilobí d’Onyar, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Quart i Girona. I als alumnes del Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua i Màster en Medi Ambient per facilitar-nos informació del projecte que varen realitzar “La ruta de l’Onyar: el riu com a element vertebrador del territori i del seu patrimoni”. [Escriba una cita del documento o del resumen de un punto interesante. Puede situar el cuadro de texto en cualquier lugar del documento. Utilice la ficha Herramientas de cuadro de texto para cambiar el formato del cuadro de texto de la cita.] Contacte: [email protected] 2 Tel. 872 030 525 Restauració fluvial del riu Onyar ÍNDEX 1. Introducció ................................................................................................... Pàg.8 2. Objecte bàsic del projecte ............................................................................ Pàg.9 3. Àmbit i localització del projecte .................................................................. Pàg.10 3.1 Situació geogràfica i socioeconòmica ............................................... Pàg.10 3.2 Descripció del medi natural de la conca ............................................ Pàg.16 3.2 a) Climatologia ................................................................... Pàg.16 3.2 b) Geomorfologia i morfodinàmica.................................... Pàg.17 3.2 c) Vegetació ....................................................................... Pàg.19 3.2 d) Fauna .............................................................................. Pàg.20 3.3 Patrimoni arquitectònic associat al riu .............................................. Pàg.26 3.4 Espais d’interès natural ..................................................................... Pàg.32 3.4 a) Altres espais d’interès natural ....................................... Pàg.33 4. Antecedents .................................................................................................. Pàg.35 5. Objectius i justificació .................................................................................. Pàg.36 6. Metodologia d’estudi ................................................................................... Pàg.37 7. Diagnosi ambiental i socioeconòmica .......................................................... Pàg.42 7.1 Indicadors utilitzats ........................................................................... Pàg.42 7.2 Resultats dels indicadors ................................................................... Pàg.44 7.3 Resultats socioeconòmics .................................................................. Pàg.46 7.3 a) Dades bàsiques de les depuradores ................................. Pàg.47 7.4 Conclusió de la diagnosi ................................................................... Pàg.48 7.4 a) Capçalera ........................................................................ Pàg.48 7.4 b) Curs mitjà ....................................................................... Pàg.49 [Escriba una cita del documento o del 7.4 c) Curs baix ......................................................................... Pàg.51 resumen de un punto 7.4 d) Pas per Girona ................................................................ Pàg.53 interesante. Puede situar el cuadro de texto en 8. Problemàtica actual ...................................................................................... Pàg.55 cualquier lugar del documento. Utili ce la [Escriba una cita del documento o del Contacte: [email protected] ficha Herramientas de resumen de un punto interesante.3 Puede Tel. 872 030 525 cuadro de texto para situar el cuadro de texto en cualquier cambiar el formato del lugar del documento. Utilice la ficha cuadro de texto de la Herramientas de cuadro de texto para cita.] Restauració fluvial del riu Onyar 9. Pla d’actuacions ........................................................................................... Pàg.56 10. Conclusions ................................................................................................ Pàg.103 11. Recursos per ampliar informació ............................................................... Pàg.104 11.1 Bibliografia ...................................................................................... Pàg.104 11.2 Pàgines web ..................................................................................... Pàg.105 11.3 Glossari i Acrònims.......................................................................... Pàg.105 [Escriba una cita del documento o del resumen de un punto interesante. Puede situar el cuadro de texto en cualquier lugar del documento. Utilice la ficha Herramientas de cuadro de texto para cambiar el formato del cuadro de texto de la cita.] Contacte: [email protected] 4 Tel. 872 030 525 Restauració fluvial del riu Onyar ÍNDEX DE FIGURES Figura 1. Situació de la conca del riu Onyar.......................................................... Pàg.11 Figura 2. Climes de Catalunya............................................................................... Pàg. 16 Figura 3. Lliri de neu ( Galanthus nivalis ).............................................................. Pàg.19 Figura 4. Marcòlic vermell ( Lilium martagon )...................................................... Pàg.19 Figura 5. Bagra ( Leuciscus cephalus ).................................................................... Pàg.21 Figura 6. Barb de muntanya ( Bargus meridionalis ).............................................. Pàg.21 Figura 7. Anguila ( Anguilla anguilla ).................................................................... Pàg.21 Figura 8. Espinós ( Gasterosteus eculeatus )........................................................... Pàg.21 Figura 9. Tortuga d’estany ( Emys orbicularis )...................................................... Pàg.24 Figura 10. Tortuga de rierol ( Mauremys leprosa ).................................................. Pàg.24 Figura 11. Resclosa d’en Borra.............................................................................. Pàg.26 Figura 12. Bassa d’en Turón.................................................................................. Pàg.27 Figura 13. Molí de Sant Dalmai............................................................................. Pàg.27 Figura 14. Pont de Riudevilla................................................................................ Pàg.28 Figura 15. Mas Can Conill del Molí...................................................................... Pàg.28 Figura 16. La Farinera............................................................................................ Pàg.29 Figura 17. Plataforma Plaça Catalunya.................................................................. Pàg.29 Figura 18. Pont de Pedra........................................................................................ Pàg.30 Figura 19. Pont d’en Gómez.................................................................................. Pàg.30 Figura 20. Cases de l’Onyar................................................................................... Pàg.31 Figura 21. Situació de punts i trams....................................................................... Pàg.39 Figura 22. Qualitat del bosc de ribera de l’Onyar.................................................. Pàg.45 Figura 23. Depuradora Vilobí d’Onyar.................................................................. Pàg.47 Figura 24. Depuradora Riudellots de la Selva....................................................... Pàg.47 Figura 25. Depuradora Quart................................................................................. Pàg.47 Figura 26. Ortofotomapa de la conca de l’Onyar. En color verd la capçalera....... Pàg.57 [Escriba una cita del documento o del Figura 27. Ortofotomapa
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2013-1999
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 46 Viernes 22 de febrero de 2013 Sec. III. Pág. 15013 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 1999 Resolución de 8 de febrero de 2013, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Línea eléctrica a 400 kV de entrada y salida en la subestación de Riudarenes desde la línea Sentmenat-Vic-Bescanó. El proyecto a que se refiere la presente Resolución se encuentra comprendido en el apartado g del grupo 3 del anexo I del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero (Ley de Evaluación de Impacto Ambiental), por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 3.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 12.1 de la citada Ley. Según la Orden AAA/838/2012, de 20 de abril, sobre delegación de competencias del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, corresponde a la Secretaría de Estado de Medio Ambiente formular, por delegación del Ministro, las resoluciones de evaluación ambiental de competencia estatal reguladas en el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación: 1. Información del proyecto. Promotor y órgano sustantivo. Antecedentes. Objeto y justificación. Localización. Descripción sintética. Alternativas Promotor y órgano sustantivo. El promotor del proyecto es Red Eléctrica de España, S.A.U.
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • Resolución INT/3031/2014, De 30 De Diciembre, Por La Que Se Establecen Las Restricciones a La Circulación Durante El Año 2015
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Resolución INT/3031/2014, de 30 de diciembre, por la que se establecen las restricciones a la circulación durante el año 2015 y se dejan sin efectos las resoluciones IRP/911/2009, de 18 de marzo y INT/768/2013, de 8 de abril. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 6798, de 28 de enero de 2015 «BOE» núm. 39, de 14 de febrero de 2015 Referencia: BOE-A-2015-1456 TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 18 de diciembre de 2015 Norma derogada, con efectos de 1 de enero de 2016, por el apartado 4 de la Resolución INT/2882/2015, de 10 de diciembre. Ref. BOE-A-2015-13785. Después de la revisión del texto y de los correspondientes anexos hasta ahora vigentes, y concluido el trámite de audiencia con los principales afectados por estas medidas, se acuerda una nueva Resolución de restricciones a la circulación para las carreteras de Cataluña durante el año 2015, que incluye otras resoluciones de restricciones vigentes, las cuales deben incorporar modificaciones parciales, de manera que en un solo texto se recojan las diferentes resoluciones que afectan a la circulación en la red viaria catalana. El Servicio Catalán de Tráfico, organismo autónomo de carácter administrativo creado por la Ley 14/1997, de 24 de diciembre, y adscrito al Departamento de Interior, de acuerdo con lo que dispone el artículo 1.2 del Decreto 320/2011, de 19 de abril, de reestructuración del Departamento de Interior, tiene atribuidas, conjuntamente con otros órganos del Departamento, las funciones de gestión y control del tráfico en las vías interurbanas y en las travesías o vías urbanas que afecten a la circulación interurbana, así como la adopción de las medidas necesarias para garantizar la seguridad vial, la movilidad y la fluidez del tráfico de las carreteras.
    [Show full text]
  • El Matrimoni Infantil.Pdf
    FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció Estudis Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Estudis, 31 El matrimoni infantil a Catalunya i Europa per SANTIAGO DE LLOBET MASACHS BARCELONA, 2005 © Santiago de Llobet Masachs, 2005 Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida Primera edició: octubre de 2005 ISBN: 84-9779-324-2 Dipòsit legal: L-1000-2005 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. Índex Pròleg ............................................................................................... 9 Introducció ...................................................................................... 13 Abreviacions .................................................................................... 35 TEORIA DEL MATRIMONI INFANTIL 1. La Grècia clàssica. Consideracions sobre el seu matrimoni .... 37 1.1. Impubertat, pubertat i matrimoni infantil a l’antiga Grècia ................................................................................ 37 1.2. Legislació i costum matrimonial a l’antiga Grècia ........... 41 2. El matrimoni infantil a Roma ................................................... 46 2.1. Impubertat/pubertat, majoria/minoria d’edat i altres con- ceptes sobre l’edat ............................................................... 47 2.2. La visió d’impubertat/pubertat i fases properes ............... 55 2.3. El matrimoni a Roma ......................................................... 56 2.4. El matrimoni infantil a Roma ............................................ 62 3. De l’inici del cristianisme al Decret de
    [Show full text]
  • Fotos: Ribes De Freser, Vila Gegantera Del Pirineu El 25È Aniversari Dels Gegants De Ribes Reuneix 36 Colles D'arreu Del País
    Cultura i mitjans | El Ripollès.info | Actualitzat el 20/07/2009 a les 10:12 Fotos: Ribes de Freser, vila gegantera del Pirineu El 25è aniversari dels gegants de Ribes reuneix 36 colles d'arreu del país. Veure galeria de fotos (http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/324/25e/aniversari/dels/gegants/ribes/freser) | programa d'actes (http://www.gegantsderibes.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=6) Aquest cap de setmana, del 17 al 19 de juliol, Ribes de Freser ha esdevingut una autèntica vila gegantera. I és que per celebrar el 25è aniversari dels gegants del municipi han vingut d'arreu del Principat 36 colles. Algunes de les activitats més destacades han estat la pujada i dinar a Sant Antoni, el dissabte, i l'esmorzar i cercavila de diumenge, dia en el qual s'han reunit el conjunt de convidats del Manelic i la Núria. Hi han participat els gegants de Sant Vicenç de Montalt, Poble Nou (Manresa), Concòrdia (Sabadell), Vacarisses, Moià, Vallirana, Vallgorguina, Arenys de Munt, Aiguafreda, Sant Esteve de Palautordera, Sant Llorenç d'Hortons, Rubí, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt, Teià, Tarardell, Monistrol, Matadepera, Lladó, Sant Feliu de Llobregat, Castellfollit de la Roca, Cassà de la Selva, Riudellots de la Selva, Roses, Riudarenes, Hostalric, Caldes de Malavella, Casc Antic (Barcelona), Can Fornaca, Breda, Vidreres, Sant Pau de Segúries, Arbúcies, Campdevànol i Vilassar de Mar. Per sumar-se a la celebració la Fundació Televall ha creat un web especial (http://www.gegantsderibes.cat) per a l'efemèride en el qual es recull, a banda del programa d'actes, fotografies, la història i cartells dels gegants ribetans, basats en els personatges de l'obra Terra Baixa d'Àngel Guimerà (fotos: Ramon Mas Sallés).
    [Show full text]
  • Descargar Inventari Camins Vilobí D'onyar
    Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU INVENTARI MUNICIPAL DE CAMINS DE 9,/2%Ë'¶21<$5 MEMÒRIA Març de 2018 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU 2 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU Equip de treball Direcció: Xavier Campillo i Besses Doctor en Geografia (col·legiat núm. 861) Pèrit especialitzat en camins, servituds de pas i termenals Soci núm. 365 de O¶$VVRFLDFLy&DWDODQD de Pèrits Judicials i Forenses Castell de Sant Ferran, 13 08600 Berga tel. 938 222 372 - 650 37 23 99 [email protected] www.periciacaminera.com 6LVWHPDG¶LQIRUPDFLyJHRJUjILFD Anna Seuba i Barcons, ambientòloga. 3 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU SUMARI MEMÒRIA 1.1. Presentació 2EMHFWHG¶LQYHQWDUL 1.3. Fonts Documentals 5HVXOWDWVGHO¶LQYHQWDUL ANNEX I (Buidat de O¶DPLOODUDPHQWGH ) ANNEX II (Fitxes descriptives) ANNEX III (Convenis) 4 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel. 938 222 372 ± 650 372 399 [email protected] ± www.periciacaminera.com Inventari municipal de camins de 9LOREtG¶2Q\DU MEMÒRIA 5 Dr. Xavier Campillo i Besses Castell de Sant Ferran 13, 08600 Berga Tel.
    [Show full text]
  • Anejo Vi: Fotos De Girona
    ANEJO VI FOTOS DE GIRONA ANEJO VI: FOTOS DE GIRONA 707 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Gelaber. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Boada. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 708 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Palou. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Ter. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 709 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Olivares. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Sitges. Amer. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 710 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Ca la Silvana. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Rellotger. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 711 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA. Can Cuc. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Biel. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 712 ANEJO VI FOTOS DE GIRONA Can Comadorona. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni Can Camps. Anglès. Girona. http://www.selva.cat/municips/index.php?id_muni=10&apartat=patrimoni 713 OPTIMIZACIÓN ENERGÉTICA DE LA VENTANA EN FUNCIÓN DE LA SOMBRA: EL HUECO EN TIPOLOGÍAS DE LA ARQUITECTURA VERNÁCULA MEDITERRÁNEA.
    [Show full text]
  • Mapa D'atractius Turístics De La Selva
    Els amants del senderisme trobareu desenes de camins per descobrir la comarca: des de la xarxa Si us agrada gaudir de la natura pedalant, a la Selva trobareu itineraris aptes per fer amb els més SENDERISME d’itineraris senyalitzats «Els grans camins de l’aigua» — que uneix tots els municipis amb camins petits i també d’altres més exigents. El contrast està assegurat: rutes planeres per camps, rutes que Senderismo | Hiking | Randonnées pédestres històrics — fins als senders locals que us conduiran a través dels forts contrastos paisatgístics del s’enfilen oferint panoràmiques imponents o camins i corriols de gran dificultat tècnica. Escolliu la territori. Podreu apropar-vos a platges i cales, penetrar en la història d’ermites i castells o vostra, es poden fer en qualsevol època de l’any! endinsar-vos en la natura més salvatge. Si lo vuestro es disfrutar de la naturaleza en bicicleta, la comarca acoge itinerarios tanto para recorrer ¡Los amantes del senderismo disponéis de decenas de caminos para explorar toda la comarca! con los más pequeños como otros que exigen una mayor preparación física. El contraste está asegu- Podéis seguir tanto la red de itinerarios señalizados Los Grandes Caminos del Agua, que enlaza todos rado: rutas llanas y sencillas por el campo; rutas que ascenderán para ofreceros imponentes los municipios a través de caminos históricos, como senderos locales que os harán descubrir los panorámicas o caminos, o bien senderos de gran dificultad técnica. Escoged la ruta que más se destacados contrastes paisajísticos del territorio. Os proponemos que os acerquéis en vuestra ruta a las adapte a vuestros gustos.
    [Show full text]
  • Dossiers Romaguera
    Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona CAIXA 1 Amer Albons Alp Anglès Arbúcies Armentera, L' Avinyonet de Puigventos Banyoles Begur Bellcaire Besalú Bescanó Bisbal d'Emporda, La Biure d'Empordà Blanes Bordils CAIXA 2 Bordassà Breda Cabanes Cadaqués Caldes de Malavella Calongé Camallera Campdevànol Camprodon Capmany Cassà de la Selva Castell - Platja d'Aro Castellfollit de la Roca Castelló d'Empúries Cellera de Ter, La Cervià de Ter Cistella Cornellà del Terri Escala, L' Espolla Page 1 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Esponellà Figueres CAIXA 3 Fontanals de Cerdanya Fortià Garriguella Hostalric Jafre Jonquera, La Lladó Llagostera Llançà Llers Llívia Lloret de Mar Maçanet de Cabrenys Maçanet de la Selva Maià de Montcal Mieres Mollet de Peralada Montagut Navata CAIXA 4 Palafrugell Palamós Pals Palau-saverdera Pau Pera, La Peralada Planes d'Hostoles, Les Preses, Les Port de la Selva Puigcerdà Regencós Ribes de Freser Riudellots de la Selva Rupià Page 2 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona CAIXA 5 Ripoll Riudarenes Roses CAIXA 6 Salt Sant Climent Sescebes Sant Esteve d'en Bas San Esteve de Guialbes Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Gregori Santy Hilari Sacalm Sant Joan de les Abadesses Sant Joan les Fonts Sant Jordi Desvalls Sant Llorenç de la Muga Sant Privat d'en Bas Sant Pau de Seguries Santa Cristina d'Aro Santa Coloma de Farners Santa Pau Sarrià del Ter Selva de Luar, La Serinyà Sils Terrades Torroella de Fluvià Torroella de Montgrí Tortellà Tossa de Mar Vallfogona Verges Vidreres Viladamat Vilafant Vilajuiga Vilamalla Page 3 of 7 Dossiers Romaguera Dossiers Cinema Girona Vilobí d'Onyar CAIXA 7 Documentació per a la realització del llibre "Silenci rodem!" Diccionari Romaguera Cas de l'Arxiu Històric de Girona Girona en el canvi de mil.leni.
    [Show full text]
  • FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar I Sais Dep. Biologia
    FLORA I VEGETACIÓ DE LA SELVA Lluis Vilar i Sais Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecología Faç. de Ciències Universitat Autónoma de Barcelona Novembre de 1.987 2. ELS RECURSOS FORESTALS.- La Comarca de la Selva es una de les zones mes boscoses del PrinclpaC, amb extenses boscúries tant al sector muntanyós de les Guilleries, com a la plana o al sector de vora mar. Dos són els trets característics i diferencials des del punt de vista forestal a la comarca: la gran diversitat d'espècies existents i l'alta privatització dels boscos, tal com es pot veure en la taula següent: Superfície arbrada segons pertinences (%) anya Catalunya La Selva Boscos de l'estat 4 2.8 1.45 Boscos consorciats 11.3 4 0.73 * Boscos d'utilitat pública no consorciats 18.4 10.1 4.53 Boscos de règim privat 66.3 83.1 93.3 Font: Cambra de Comerç i Indústria de Girona, 1.980 (1), i Estad. Agr. de les Com. Giron., 1.981 (2). Des de fa anys, diversos propietaris associats en el sindicat "Consorci Forestal" intenten modernitzar i reestructurar llurs explotacions fores­ tals. D'altra banda, la recent creada "Escola Forestal", amb seu a Sta. Coloma, intenta donar una formació professional adequada a les persones encarregades de menar els boscos, un dels sectors professional dels que el pais n'esta mes mancat. Les dades de que disposem sobre la superfície ocupada pel bosc, brolla, conreus... així com per cada espècie, no són gaire de fiar, ja que no han estat preses amb el rigor suficient com per donar-les per bones.
    [Show full text]