EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

La casa Coll: Un típic cas de pairalisme catala Juan María Ferrer Figueras

La casa Coll es troba situada a Vilalba dels També, d'alguna manera, en aquestes refe- Arcs, petit municipi-noarribaals800 habitants- rbncies temporals, s'hi troba implícit el simbolis- de la comarca de la Terra Alta, a la província de me dels Reis Mags: Melcior, que representa el Tarragona a 40 km de Tortosa. passat, Gaspar el present i Baltasar el futur. Va pertanyer aquest municipi fins a la des- Entrem ja al primer epigraf de la nostra amortització de Mendizábal al Sobira Orde Mili- comunicació. tar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, dins de la seva Castellania La raó historica i la raó actual d'Amposta, i des de mitjans del segle XV fou de les Cases Pairals capital de la comanda santjoanista de la seva La profunda transformació que en tantes mateixa denominació. realitats i consideracions ha portat la Societat Hem dividit la nostra comunicació, que titu- moderna, ha fer desaparbixer, o almenys que lem <.La casa Coll: un tipic cas de pairal~sme estigui a punt de fer-ho, una de les institucions, catala>>en tres epigrafs. que per abastar gran part del seu espectre Perrnetin-me un incis que, tan sols en prin- social, es trobava rnés arrelada a Catalunya: el cipi pot semblar intrús. Pairalisrne. El número tres té connotacions molt singu- La familia catalana, en la seva accepció lars per aquells que estirnern i peregrinem el més arnpla de vincles, llegats culturals i econo- Camí de Santiago, perque foren tres els Reis rnia, tenia la seva expressió plastica i sociologi- Mags que guiats, tal com ho estem els pelegrins ca a la CASA, la qual unia en la memoria santiaguistes, per un estel, caminaren perpoder vincular, al cabal rnobiliari i als patrirnonis, agri- adorar I'infant-Déu, esdevenint així els primers cola, ramader i de transformació, al titular actual peregrins de la crist~andat. amb les generacions que I'havien precedit i En aquest sentit el professor Paolo Caucci, projectava la seva continuitat vers el futur mit- al Congrés Internacional d'Estudis Xacobeus jancant la figura jurídica de I'HEREU. celebrat el 1993 a Santiago de Compostela, feu CASA i HEREU eren els dos element nutri- notar la situació dels llocs de devoció dels Reis ents del Pairalisme. Mags, precisarnent, als camins europeus que La visualització de les seves arquitectures, duen a Compostela. estructurals i forrnals, i la dels continguts cultu- Doncs bé, al nostre Camide Sant Jaume de rals que contenien, dotaven a la CASA d'un I'Ebre aquesta coincidencia té el seu clímax a missatge familiar, pero també cultural, social i Saragossa, on propdel Pilar, que no ho oblidem economic, que resultava necessari conservar i és el més important temple xacobeu de tota la transmetre, iera I'HEREU el responsableprinci- cristiandat, després de la catedral compostela- pal d'aconseguir el cabal cornpliment de tots na, horn troba la seva altra catedral, la Seu, el aquests mandats. retaule major de la qual presideix I'Adoració dels La CASA donava equilibri a la Societat Reis Mags. catalana. D'aixo se'n deriva la protecció i I'arre- A la nostra comunicació, tornem a ella, el lament dels que sernpre va gaudir. primer epígraf respon al passat de la casa Coll Pel seufortarrelarnent acatalunya, alguns, i sa pertinenca al pairalisrne catala. El segon a molt pocs malauradarnent, ens resistirn a que la la casa Coll a I'actualitat i I'últim a la seva Casa, la nostra Casa, desaparegui i pretenem la projeccióde futur, a alloque pretenem que sigui seva consewació, adaptant-la, aixo si, a noves el seu esdevenidor. comeses, diferents, si bé entroncades, si pot

4 BUTLLET~NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (900) EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

ser, arnb algunesde lesfuncionalitats que acorn- pli historicarnent.

La casa Coll corn edifici familiar La casa Coll es troba ubicada a Vilalba dels Arcs, petit rnunicipi, que actualrnent no arriba a 800 habitants, de la comarca de la Terra Alta, a la província de Tarragona. Situada al número 2 del carrer del Gall (Gallo, en castella), corrupcióde ,,perque era la via que portava a I'irnrnediat barri jueu. El solar que ocupa es de 356 rn2, arnb facanes, a rnés del propi carrer del Gall, als carrers Major i de ~'~ngel.Tanrnateix, abans de queforen enderrocades, al segle XIX, les habita- cions volades, a les quals al.ludirern, I'area de I'habitacle era uns 70 rn2rnés extensa. La facana principal és la que s'alqa al carrer del Gall, a la qual s'obren, en alcada, una primera serie de quatre finestres, protegides arnb reixes, que es corresponen arnb I'entre- planta, destinada en el passat a estatge del rnajordorn, i una segona ordenació de sis gran finestres, tarnbé guardades arnb reixes, perta- nyents a la planta noble. Dos d'aquestes fines- Reto a la lacaria de carrer del GaI tres es troben actualrnent paredades i altres I dues foren convertides, al iegle XVIII, en bal- cons. Aquesta segona serie es continua arnb avui és Sant Enric d'Ossó. una típica galeria catalana de quatre arcs da- La rnateixa distribució es repeteix a la part rnunt del propi carrer del Gall, perllongada arnb posterior. Un saló central que dona pas a dos tres rnés darnunt del carrer Major. Fou oberta, al dorrnitoris, els tres arnb obertures al carrer de segle xix, en enderrocar-se dues habitacions ~'~ngel.Per una tercera porta d'aquest saló, que darnunt de bells i evocadors arcs apuntats horn accedeix a I'oratori. cavalcaven darnunt dels dos carrers i tancaven, Aquestes dues arees, anterior i posterior de arnb gran encant, la irnrnediata placa de la Vila. I'habitacle, es connecten rnitjancant un pati inte- La facana es corona arnb una serie de rior que comunica arnb les habitacions de servei finestres que obren a les golfes i un petit rafec i, per una escala. arnb les golfes. que sernbla que en substituí un altre de rnés L'escala principal, si bé un xic desplacada, envergadura, esrnotxat, tarnbé, al segle Xix. marca la tendencia d'influencia classica, a ocu- Les dues portes d'accés, al carrer del Gall. par el centre de I'edifici, acornplint arnb aixo, a es troben ernrnarcades arnb arcs de rnig punt de rnés de la seva funció d'accés a la planta noble, Ilargues dovelles. una finalitat distributiva, en actuar, rnitjancant L'interior de la planta noble, corn es gairebé una galeria de bella barana, corn elernent de una constant en cases de sirnilars condiciona- cornunicació arnb algunes dependencies, sin- rnents, s'ordena en tres salons, els quals obren gularrnent arnb el despatx, el qual, en haver a la facana principal: el de protocol, al centre, i estat destinat a notaria reial, necessitava un dos de laterals que tenen annexos sengles accés independent. dorrnitoris. Un d'ells és I'anornenada elhabitació L'escala es troba estructurada en quatre de les dues alcoves-, tan freqüent a les nostres trarns, tots ells d'elevats esglaons forrnats arnb casescatalanes, estavadestinat a hostes i en el1 grans carreus, i salvada arnb unes grosses va pernoctar i tenir el seu despatx el general baranes de fusta tornejada. Es cobria arnb una Cabrera. Anys rnés tard faria el rnateix el que cúpulaarnb Ilanterna, destruidadurant la guerra

(901) BUTLLET~NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 5 EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

C.is,i Col Iit~a~i~~al calrer del Gall Casa Coll. escala principal. l de 1936 i substituida provisionalment en I'actua- Barcelona. succeint aixi els Ossó en la titularitat litat per un ample vitrall. de la Casa i romanent en ella durant cinc gene- Pel que portem cornentat, hom pot corn- racions. prendre facilrnent que la casa es una construc- Es repeteix la situació anterior en no tenir al ció del segle xviii. Tanmateix. a la planta del seu torn fill baró D. Ramon d'Ossó i de Montagut carrer. afortunadament, encara es conserven i heretar la casa la seva filla Donya Francesca algunes de les seves estructures medievals. d'Ossó i Cugat, a laqual, al seu torn, succeeix la arcs decarreus, apuntats, de mig punt i escarca, seva filla Donya Concepció Figueras d'Ossó i, dos d'ells dotats, per la seva valentia construc- després, la seva besnéta, Donya Maria Ferrer tiva, pel seu bon estat de conservació i per la de Ucelay, actual titular. seva situació, d'una gran excel.lencia. La Casa Pairal La casa Coll i els seus titulars i el seu caracter trascendent Des de la segona meitat del segle XiV -la Caracteristica tipificadora de les Cases qual cosa no vol dir que no ho fossin anterior- Pairals catalanes era I'acendrada religiositat de rnent-. els Coll apareixen docurnentats corn a Ilurs farnílies titulars, que es manifestava mitjan- titulars de la Casa, arnb D. Bernat Coll com a cant actuacions i formes diverses. primerde tots ells, el norn del qual es repeteix en Les advocacions rnarianes, els sant d'ora- successives generacions als segles XIV, XV, XVI ció i les practiques devotes se'ns rnostren dife- i encara al XVII. rents a les distintes Cases. A rneitat del segle XVIII, mancat D. Francesc Aixo constitueix un fet important pera I'es- Coll de successió masculina, hereta la Casa la tudi historic de I'antropologia religiosa catalana. seva filla Donya M. Francesca Coll, que es casa A la Casa Coll hi havia una gran devoció arnb D. Joan d'Ossó Catala, Ciutada Honrat de envers Sant Francesc Xavier i un bell oli, de EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

considerables dirnensions, arnb el Sant navar- res rnissionant, que Iluia al seu saló principal, es traslladava cada any a I'Església parroquia1 per dura terrne davant seu la novena de la Gracia. Tarnbé a Sant Bernat i Sant Rarnon Nonat se'ls tenia enorme devoció. Baix la protecció del primer, per haver estat els cistercencs experts conreadors de la vinya i habils elaborant el vi, es troba el (Celler>..I una irnatge del sant rnerceda- ri presideix I'oratori de la Casa. Al rnateix oratori, hi ha exposada una norn- broca col.lecció de goigs en alabanca de Santa Maria Magdalena, tots ells cantats a Catalunya, que ens parlen de la devoció de Vilalba envers Al propi oratori. una reliquia i un retrat de aquesta Santa, la qual canviael porn de perfurns Sant Enric d'Ossó ens informa de la relació per la calavera de I'errn. i I'errnita de la qual, familiar de la CasaColl arnbel Sant Fundador de situada prop de I'Ebre a rnés de 20 km de la Cornpanyia de Santa Teresa de Jesús. distancia, peregrinern tots els anys els vilalbins, La religiositat de la Casa es fa palesa, a per dernanar a la Santa convertida <,,configurant una de les rorne- seus quadres son de ternatica religiosa. ries rnés Ilargues i de rnajor sabor ancestral de Pero és la devoció a Maria la rnés ferrna de tot Catalunya. totes. A I'escala principal ja se'ns rnostra en tres titulacions diferents. La Divina Pastora, en unes cerarniques que ens recorden que els rarnats de la Casa Coll eren sota la seva protecció; Nostra Senyora de Gracia, primera patrona que per tradició ternplerafou devilalba, es troba al primer repla, en una irnatge de vestir arnb rnantell blau que ensfaal.lusió a I'estrofa del Virolai, [(deu-nos abric dins vostre rnantell blau>>,i la Verge dels Dolors, actual patrona de Vilalba i de la Casa, en una rnolt bella talla de I'escultor Subirats, presi- deix I'arribada a la planta principal. Ja a I'interior d'aquesta, als seus salons i habitacions, apareixen diferents irnatges en escultura, pintura, cerarnica i gravat, de la Verge de Montserrat i de la del Pilar. Funda la Casa Coll. al llarg dels anys, quatre Beneficis: el de Nostra Senyora de Gracia, a I'Església de la seva advocació, el de Sant Antoni, a la Parroquial, el de la Verge dels Dolors, a I'errnita del Calvari, i el de Nostra Senyora de les Neus. a I'errnita de sa titulació, propietat de la Casa, que avui ho esta baix la de Montserrat per haver acollit fins el seu trasllat a I'abadia rnontserratina, els cossos dels soldats del <>,en la Guerra de 1936. Foren els rectors parroquials de Vilalba, D. Bernat i D. Gabriel Coll, arnbdos doctors en C:iiiihra de Sant tiiric dosso a a Casa COI Teologia. els que acabaren la construcció de la

,903) BUTLLET~NUM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

bella església de Sant Llorenc, dotant-la d'una del carnp urba, i en dues pletes, situades a les forrnosa portalada barroca, per la construcció finques rnés Ilunyanes. de la qual dugueren a Vilalba Francesc d'lbar- La tendencia envers I'autarquia econornica güens. rnestre de la no rnenys bella porta de va fer que s'elaborés el vi necessari per al I'Església de Calaceit, el clauetejat de la qual va consurn familiar, que era ernrnagatzernat, corn rnereixer ser reproduit al <(PobleEspanyol>) de els altres fruits recollits, a la rnateixa casa. Uns Barcelona. petits, pero rnolt bells, trulls, que encara perdu- Finalment, la Casa Coll va tenir vas sepul- ren, uns graners recentrnent descoberts, i arn- cral propi a I'Església parroquial. ples arees dels baixos i de les golfes acornplien aquesta funció. Els Patrimonis agrícola, ramader i de transformació El Patrimoni moble L'extensió i estructura del seu patrirnoni Fou la casa Coll una de les que arnb rnés agrícola han estat els propisd3unaCasade tipus ardor defensaren la causa carlina a la Terra Alta mitja-alt a la comarca de la Terra Alta. durant el segle xix, la qual cosa determina que Les finques, totes elles de seca, que I'inte- el dany sofert, corn aconseqüencia de les seves gren són 14 arnb una extensió total de 100 Ha, guerres, en son patrimoni rnoble fos nul. indicatiu aixo d'una historica excessiva parcel- No va succeir el rnateix, rnalauradarnent, lació. i essent els seus conreus la vinya, olive- durant la Guerra de 1936. Una gran part d'ell es res, arnetlles i cereals, havent-se perdut el de va perdre i, tristarnent, va succeir el rnateix arnb I'avellanaquefins el segle xix tinguégran irnpor- el seu esplendid arxiu-biblioteca, en el qual es tancia. conservaven els protocols de cinc notaris, el de Les pastures eren explotades arnb rarnats D. Pere Coll, del segle XVI, els de D. Joaquirn i propis, els quals es tancaven en una cleda, dins D. Carles Coll, del segle xvii, el de D. Vicenq Coll, del segle XViii, i el de D. Josep d'Ossó i Coll, del segle xix. Tota una valuosíssirna docurnen- tació per a la historia local de Vilalba i dels pobles de la seva Comanda santjoanista.

La seva projecció de futur Deiern al principi: cqalguns, rnolt pocs rnalau- radament, ens resistirn a que la Casa, la nostra Casa, desaparegui, i pretenern la seva conser- vació, adaptant-la, aixó sí, a noves funcions>>. Quines són aquestes noves funcions que assignern a la casa Coll i arnb les quals prete- nern que continui acornplint una funció social, cultural i familiar? La funció per la qual estern, des de fa rnés de set anys, apostant decididarnent és la de convertir-la en EXPOSICIÓ PERMANENT I CENTRE COORDINADOR DELCAM~DESANT JAUME DE L'EBRE. La Reunióque HISPANIA NOSTRAcelebra a Calahorra, I'any 1982, que fou, recordern-ho, -Any Sant Xacobew, va tenir corn a tema d'estudi, arnb gran exit, (,. En ella varern presentar una petita cornuni- cació en laqual reivindicavern la recuperaciódel 4amí Xacobeu de I'Ebre>>,corn a ruta de pele- Sala iiuble a Casa Coll. grinatge a la tornba de I'Apostol. Aquest carní

8 BUTLLET~NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (904) EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

coordinació entre les diverses associacions i autoritats de les quatre Comunitats Autonomes, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, per on transita el Cami. I aquestes són les tasques que, corn abans hem dit, pretenem assignar a la Casa Coll. No volem, pero, que perdi el seu paper de Casa Pairal i conservem les seves habitacions mes significatives. A la seva estructuració de museu destinem la planta carrer, a f>la recomanacióde que -arnb pa i vi es fa el cami)). A la planta principal, tres sales recolliran: la ~Cartografiadel Camb, ~~Mariaal Cami>), per ser I'Ebre el Camí maria per excel.lencia, i <Gandesa, del re¡ Pere <>. Unes belles ceramiques escenifiquen aquest fet. Finalment, a les golfes hi haura dos altres

Casa Col iritcrors seccions: <.El Cami dels Estels,, i -El Cami Esoteric>a. recollia als pelegrins que, procedents de la Mediterrania, havien desembarcat als ports de Conclusió Tortosa, per, travessant la propiaTortosa, Xerta, Potser siguin les Cases Pairals I'últim es- Gandesa, Batea, Casp, Saragossa, Tudela. Al- glaó dels edificis de propietat privada que, dins faro i Calahorra, portar-los fins a Logronyo, on de la nostra Associació, anomenem -Cases enllaqaven amb el cami frances. Historiques i Singulars.. En apropar-se el següent [[Any Sant Xaco- No tenen I'espectacularitat dels castells, no beu)),el de 1993, constituiremaCasp i, més tard tenen la sumptuositat protocol.laria dels palaus, a Tortosa, sengles associacions reivindicatives no tenen la bellesa escenografica dels pazos, delCamíXacobeu de I'Ebre i, juntament amb les cortijosi masies, ni tampoc, la majoria, la singu- dels Amics del Cami de Santiago de Saragossa, laritat i prestanqa amb els quals I'estil aragones Tudela, Alfaro i Calahorra, aconseguirem inte- dota lescases infanzonas, a Aragó, o I'excel.len- ressar les autoritats municipals i les direccions cia que les grans pedres armeres proporcionen, generals de Patrimoni Cultural dels Governs de a Castella, a les cases hidalgas. La Rioja i de Navarra. Pero no per aixo han de deixar d'ésser part Lesquatre ~~ReunionsXacobees de I'Ebre,,, importantissima del Patrimoni Historic-Artístic celebrades a Calahorra, Tudela, Casp iTortosa, d'Espanya. amb assistencia de llurs respectius afcaldes i No foren escenari de grans esdeveniments dels corresponents directors generals de Patri- historics, pero formen part entranyable de la moni Cultural, han determinat que avui el [~Camí petita historia local de gairebé tots els municipis Xacobeu de I'Ebre>,,el 4amide Sant Jaume de catalans. I'Ebre.>, sigui un fet incontrovertible i la seva No són construccions grans ni cridaneres, identificació i senyalització estiguin completes. pero en un gran nombre de localitats catalanes, Fa falta, tanmateix, un Centre expositor i de elles. juntament amb I'església parroquial, cons-

DE LA TERRA ALTA 9 EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS

titueixen els únics elements arquitectonics dig- Bibliografia sobre Casa Coli nes d'esment que han perdurat al llarg del Armeria y Nobiliario de los Reinos Españoles. temps. Entrada Ossó. Hidalguía, Madrid, 1955. No foren testimonis de convulsions socials, <(Berrús,1982.. V.V.A.A. Casa Coll. Zaragoza. ans, al contrari, contribuiren a mantenir la pau 1982. social. ~43errús1983>,. V.V.A.A. Casa Coll, Zaragoza, Llurs arbres genealogics no estan farcits 1983. d'heraldiques, pero foren elements de cohesió .Capella de la Mare de Déu dels Dolors». Juan familiar. M-errer Figueras. Casa Coll, Zaragoza, No tingueren grans patronats eclesiastics, 1978. pero transmeteren sense trasbalsaments, ge- <Ebro.. Boletín Informativo de la Asociación norma de vida. de Propietarios de Casas Históricasy Singu- En llur petitesa, demanem respecte i protec- lares nV. Madrid, 1977. ció per aelles, pera les Cases Pairalscatalanes, ([Cuentos del Bajo Aragón.. . Salustiano Yan- amb I'únic condicionament que considerem fo- guas Hernández. Grupo Cultural Caspolino, namental i necessari, de que adoptin, com his- 1991. toricament ja ho feren, una funcionalitat social, -Cuentos y relatos aragoneses II>).Salustiano d'acord amb el nostre temps i, encara més, amb Yanguas Hernández. Zaragoza, 1992. el que ve. (). Mag- gular~. i a la Universitat d'Alcala d'Henares per da i Ramona Vidal. Butlletídel Centre d'Estu- haver-nos permes exposar en aquest forum la dis de la Terra Alta, n", Gandesa 1992. nostra pretensió de que el ~CamiXacobeu de -Gran Enciclopedia Aragonesa=. Entrada: Com- I'Ebre)>,el 4amí de Sant Jaume de I'Ebrem, pañía de Santa Teresa de Jesús. UNALI, constitueixi la raó de futur de la Casa Coll. Zaragoza, 1980. I també, si més no, al Exm. Ajuntament de .La Iglesia de San Lorenzo de Vilalba dels Tortosa i a HlSPANlA NOSTRA, que en decidir Arcs.. Wiifredo Rincón, Alfredo Romero y que sigui en la propia Tortosa, la -XXI Reunió Juan Ferrer . UNALI, Zaragoza, 1980. d'HISPANIA NOSTRA* i en ella s'estudiin <(Les -La Iglesia gótica de Nuestra Señora de Gracia Rutes llevantines del Camí de Santiago)), el y las Ordenes Militares del Temple y de San nostre 4amí de Sant Jaume de I'Ebre>.rebra la Juan de Jerusalén en Vilalba dels Arcsp>. confirmació definitiva deviade peregrinació a la Wilfredo Rincón, Alfredo Romero y Juan Fer- tomba de I'Apostol de totes les Hispanies. rer, Casa Coll, Zaragoza, 1981. Vilalba dels Arcs, pera Alcala d'Henares, a ((Las brujas del bosque.. J.M. Seia, Teykal 12 d'octubre, festivitat de la Verge del Pilar, de Ediciones S.A., Zaragoza, 1982. I'any 1958 de la seva vinguda a Saragossa. =Un verano triste*. J.M. Dalmases, Teykal Edi- ciones S.A., Zaragoza, 1982. -Vida de Santa Maria Magdalena>>.Facsimil del P. Jean Crisset. UNALI, Zaragoza, 1978. Diversos fullets turístics editats per I'llm. Ajunta- ment de Tortosa.

10 BUTLLET~NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (906)