LA VIA VERDA
La Via Verda de la Terra Alta
Estudi de condicionament del ferrocarril Arnes-Lledó al Pinell de Brai peral seu ús com a via verda
Oferim un extracte de la memoria iannexes del Volum 1, elaborat per Taller d'Enginyers de Barcelona i la Fundación de Ferrocarriles Es- pañoles per encarrec del Consell Comarcal de la Terra Alta el mes de maig de 1996.
Antecedents El tram de la linia ferroviaria en desús Ar- nes-Lledó al Pinell de Brai forma part de la linia núm. XV de la RENFE, de la Puebla de Hijar a Tortosa, del ferrocarril de la Val de Zafán a Sant Carlesde la Rapita, construida per proporcionar un enllac directe entre Val de Zafán i la desem- Estacio d'Orta de Sant Joan a la Via Verda. bocadura de I'Ebre. El primer tram de la linia, des de la Puebla de Hijar a Alcanyís, entra en amb petites clapes de bosc, amb altres terrenys el 31 de juliol de 1895, com a concessi,j muntanyosos on predominen uns relleus rnolt a una companyia particular, la secció Alcanyís- abwptes amb cingleres, piegaments espectacu- BO~~,~~t~b~~ de 1939, i el darrer tram, BO~- lars i passos estrets per damunt del riu Canaleta, pel setembre de lVany1941. EI tram que on hi ha nombrosos tollsd'aigua estancada. Tam- restava, ~~rt~~~-~~~tcaries de la Rapita, bé cal destacar la importancia geologica del recor- arribaaconstruir-se, corntampocalgunesobres regut, doncs hi són observables estructures geo- de I'estació de Tortosa. Iogiques produides per les deformacions que tin- La linia fou tancada al trafic, per acord del gueren ll0c al decurs de I'orogenia alpina, detec- Consell de Ministres, el mesde novembre de 1979. tant-se nOmbrosOsPlegaments i encava~~ament El tram que ensocupa, Ames-~ledó al Pinell de materials (a la zona del Pinell de Brai). de Brai, de 23,664 quilometres de longitud, A la importancia naturalistica de la zona cal discorre perla comarca de la Terra ~lt~(T~~~~- afegir-hi la importancia dels elements historico- gana), partit judicial de Gandesa, creuant els artistics existents i I'encant dels nuclis urbans termes d'Arnes, Orta, Bot, Prat de Comte i el dels municipis, els quals, malgrat el ternps, Pinell de Brai. encara mantenen un cert caracter medieval. La zona objecte del present projecte queda Aquests aspectescomentats i que seran desen- limitada a I'oest per les terres d'Aragó (provincia volupats extensament més endavant, donen a de Terol), on el riu Algars exerceix de limit aquesta part de la comarca un fort potencial administratiu. A I'est, a pocs quilometres del t~ristic.El Consell Comarcal de la Terra Alta es final del trajecte, es troba el riu Ebre. La Via COmPrOmet a gestionar i mantenir la Via Verda, Verda en el seu recorregut creua el sistema la sigui directament O bé mitjan~antconcessi- Prelitoral Catala, representat ací per les serres 0°C Per mitja de subhastes. de Pandols i Cavalls i el Port. Al nord s'estén la Aquesta immillorable situació geografica, depressió de I'Ebre. I'estat de desus de la línia i la iniciativa fefaent i La linia transcorre per zones que en llur con- documentada, situen aquesta infrastructura en junt presenten una diversitat de paisatgesde gran condicions objectives immillorables pera la con- valor intrinsec, on es solen combinar els ambients sideració del seu condicionament com a
(701) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 13 LA VIA VERDA
Pla Directord'lnfrastructuresdel MOPTMA, que túnels i viaductes i també diversos pendents, té previst destinar 1'1 % del total de la inversió a amb valors sempre inferiors a les 19 mil.lesimes la recuperació ambiental d'infrastructures line- que permeten davallar, des de la cota 407 m als en desus. sobre el nivel1del mar, a I'estació d'Arnes-Lledó, fins els 97 m a I'estació del Pinell de Brai, amb Objecte i descripció del projecte un ascens intermig fins a la cota maxima de 41 8 m situada al primer túnel del recorregut. Objecte del projecte L'amplada de plataforma útil és de 3,80 m o El projecte present té com a objecte el mes als terraplens i sobrepasa els 5 m a les condicionament del tracat del tram entre Arnes- seccions. Lledó i el Pinell de Brai, de 23,664 quilometres de longitud, de I'antiga liniaferroviaria en desús Viaductes de RENFE, de la Puebla de Hijar a Tortosa. per La Iínia salva els principals accidents orogra- al seu us com a via verda. ficsmitjan~antcincviaductesi un pont, totsellsen Es tracta, doncs, de definir, dissenyar i valo- perfecte e~tatde conse~acióexcepte algunes rar actuacions necessaries peral reacondiciona- deficiencies al barandat de ferro. Es localitzen en ment del tracat de la Iínia ferroviaria al seu pas (quilometratge de I'antic fet'rocarril): pels municipis esmentats, dotant la plataforma Km 87,790.00 Viaducte de 9 arcs de 10 m de existentde lesseccionstipusadequadesaI'úsde llum (barranc Sensals) cicloturisme, senderisme i turisme eqüestre. In- Km 89,234.10Viaducted'll arcsde 10 mde llum clou. a més de la pavimentació, la reparació o bé Km 95,691.60 Viaducte de 3 arcs de 10 m de construcció de drenatges, la reparació o imple- llum (riu Canaleta) mentació, si s'escau, de sictemes de protecció en Km 98,320.60 Viaducte de 2 ares de 10 m de previsió d'esllavissades, i d'elements de conten- llum (barranc de la Canya) cióosostenimentdel terrenyideprotecciócontra Km 98,427.20 Viaducte de 2 arcs de 10 m de caigudes i terraplens i talussos de fort pendent o llum (barranc de la Font) en obres de fabrica, la correcta senyalització de Km 101,674.10 Pont de 32 m de llum (riu Cana- la via i els seus accessos, I'estabilització i embe- leta) lliment dels talussos, la reforestació, el condicio- A més, la via esta jalonada de pontons, nament dels accessos a la via i cruilles, o actua- proteccions i pontarrons de formigó, en general cions puntuals necessaries per tal d'assegurar la en bon estat de conservació. continultat física del recorregut. El Projecte s'ha concebutcom un primerpas Estacions i instal.laci0n~ferroviarie~ per al desenvolupament, basat en I'ús de la Corresponen al tram cinc estacions, una a infrastructura de la Via Verda, d'una oferta inte- I'inici, Arnes-Lledó. I'altraal final, el Pinell de Brai, grada deturisme ecológicque inclou, a mesde la i tres intermedies, Orta. Bot i Prat de Comte. recuperació i condicionament del tracat per a usosdecicloturisme, senderisme i turisme eqües- tre, la implementació de serveis i equipaments, preferiblement ubicats als edificis ferroviaris re- habilitats, i la creació d'organs de gestió, promo- ció i manteniment adequats que permetin la dinamització i valoració dels recursos de la zona.
Situació actual Els terrenys per on discorre el tracat estan solcats per la serralada Prelitoral Catalana, on I'orografia és accidentada practicament a tot el recorregut, obligant la via. especialment als seus dos darrers tercos (conca de dejecció del riu Canaleta) a un tracat sinuós, amb freqüents ,. .. . - 'G d.-, . * - corbes de radi minim de 300 m. nombrosos del tren riu a Lledo,
14 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (702)
LA VIA VERDA
etos), el falcó pelegri (Falcoperegrinus), I'aguila Aquesta diversitat de relleu determina que perdiguera (Hieraetus fasciatus), I'esparver ga- la part S i SW de la comarca (coincidint arnb el lliner (Buteo buteo). .. Port i la serra de Pandols i Cavalls) tingui un L'herpetofauna esta representada per la clima propi de rnuntanya rnitja (de serra Litoral), serp cellada (Malpolon monspessulanus), la rnentre que la zona rnés occidental, coincidint serp blanca (Elaphe scalaris), el tritó (Tritutus arnb la depressió de I'Ebre, presenti unes carac- marmoratus). .. teristiques rnés continentals, i la zona est unes certes caracteristiques rnediterranies. Problemes ambientals La problernatica ambiental s'enfocara des Precipitacions de dos punts de vista, segons els problernes Hi hadues epoquesde I'any que registren les arnbientals existents actualrnent a tota la via, i rnaxirnes precipitacions. Són, per una banda, problernes arnbientals que poden sorgir a con- rnarq, abril i rnaig, per I'altra octubre i novernbre. seqüencia de les obres dutes a terrne. A la taula 1 s'ha fet unaanalisi comparativa de les precipitacions rnitjanes rnensuals de les Atractivitat i potencialitat dues estacions de les quals tenirn dades se- Aquest epígraf s'ha tractat cornentant, en qüencials, en un periode que correspon als primer Iloc, les característiques del rnedi fisic i darrers 20 anys. S'hi representen les dades biotic (clirnatologia, geologia, fauna, vegetació) corresponents a Roquetes i Vall-de-roures. i les caracteristiques socioeconorniques de la Aquestes dades ens informen de les precipitaci- zona. Posteriorrnent s'assenyalen els aspectes ons que tenen lloc rnés al sud de la comarca. de rnajor importancia per la seva atractivitat o Taula 1 per les potencialitats del territori. Quadre de precipitacions mitjanes mensuals / . ~ 1 Característiques del medi fisic / Vall-de-roures 1 Roquetes Gener 36,15 36,24 Climatologia Febrer 1 36.29 1 27.36 Per la seva situació la Terra Alta (i concre- tarnent la zona on s'ubica el present projecte) Abril 49,76 44,67 presenta caracteristiques que queden dins de Maig 63,31 64'14 I'arnbit clirnatologic de tipus rnediterrani, arnb 44,90 15,02 una certa tendencia vers la continentalitat. Per Juliol 44,90 15,02 la qual cosa, en general, les principals caracte- Agost 37,57 35.00 ristiques clirnatologiques queden definides per Setembre 45.70 67.67 I'existencia d'un estiu rnés o rnenys sec d'un o 1 I tOctubre 59,69 60,22 dos rnesos de duració, hivern no rnoltfred, i unes precipitacions rnolt irregulars en les estacions Novembre 5335 42,ll equinoccials. Desembre 1 53,82 1 42,ll Tanrnateix, lescaracterístiquesdecadazona quant a I'alqada, orientació i distancia arnb res- Les precipitacionspresenten rnínirns més o pecte al mar, relleu ... fan que laclirnatologia de rnenys coincidents en el ternps i corresponents la comarca no es presenti, en absolut, corn una a I'epoca seca. El rnateix succeeix arnb els serie hornogenia, sinó que es puguin 0bSe~ar períodes de pluja: tenen dos rnaxirns correspo- variacions locals. nents a les epoques hurnides. L'index de precipitacions reflexa I'orografia I Un dels principals factors condicionants de la de la comarca de manera que les precipilacions , clirnatoloaiaésI'oroarafia., ., (deterrninadaenaauest cas per I'existencia de rnAssissos muntany&os rnitjanes anuals evidencien la presencia dels de la serra Litoral Catalana: el Portde Tortosa i la rnassissos rnuntanYosos al sud de la COrnarca. serra de Pandols i Cavalls, La manera corn Al nord, la quantitat d'aigua registrada al cap de I'alqada influeix corn a factor diferenciador és I'any Va disrninuint. D'aqueSta iiianera S'obté evident: en augrnentar la cota disrninueix la tem- unarnitjanaanualaproximadade600rnil~lírnetres peratura i augrnenten les precipitacions. pera Arnes, 600 pera Horta de Sant Joan i Prat
18 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (706) LA VIA VERDA
de Comte, entre 550 i 500 a Bot i el Pinell de Brai, Les temperatures més extremes (sobretot les 500-450 a Gandesa, entre 450-400 a Vilalba més fredes) les trobem a la part SW de la dels Arcs ... Aixb en part es degut als fronts comarca. humits de llevant que originen pluges de relleu en la zona dels Ports i una ombra pluviometrica 1 Taula 2 1 en la zona nord. Mitjanes de les ternperatures m&xirnes i mínimes Pel que fa referencia a la zona del Port i 1 Vila~~~'s1 Valldeíoures / Roquetes serra de Pandols i Cavalls, I'efecte orografic és ... -- 1 basic per explicar la diferent pluviositat dins del mateix vessant. Les masses d'aire humit patei- xen un brusc moviment ascendent en trobar els Gener Ports, provocant el refredament rapid d'aquesta Febrer massa i la precipitació. Aquest aire arriba al vessant interior amb un percentatge d'humitat Abril 19.2 més petit. Maig Les precipitacions es caracteritzen per la Juny seva irregularitat, així doncs pera una mateixa Juliol 30,O 18,5 36,l 16,3 31,O 19,6 estació la quantitat total anual es pot duplicar. Agost 30,O 18,O 1 35,7 1 15,8 30,3 1 19,7 Amésd'aquesta irregularitaten la quantitat, Setembre 27,8 16,2 / 32,6 j 12,6 28.1 1 17.1 també hi ha irregularitaten lamaneradeproduir- Octubre j 22,5 / 12,o / 25,9 1 8,5 1 23,O / 12,s se aquestes precipitacions. Els dies de pluja són relativament pocs i els mil.límetres totals es reparieixen entre aquests dies; si hi afegim el fet Vent ia comentat de que només existeixen dos perí- No hi ha dades d'estacions meteorologi- Ódes a I'any favorables pera les precipitac/ons, ques que ens permetin estudiar la intensitat i tenim un regim de pluges de tipus tempestuós. direcció dels vents predominants (exceptuant L'aigua de pluja, en caure amb una gran les de I'Observatori de I'Ebre). energia cinetica damunt del sol, en moltes oca- Com sigu~,els vents predominants al massís sions nu, arrossega partícules. Aixo afavoreix són el mestral o cerq (anomenat també went de I'erosió i la perdua de sol, i contribueix a evitar el Dalb a les terres de la vessant oriental del Port) desenvolupament d'un sol madur amb diferents que bufa del NW, i latramuntana, que bufa del N. horitzons. (Aquest efecte queda demostrat per Aquests vents tenen importanciaals mesos d'oc- la quantitat d'embarrancaments i xaragalls que tubre-novembre a abril-maig. El mestral és un es formen). vent molt fort (pot arribar als 120 kmlh) que en la A més de les precipitacions en forma de zona muntanyosa del Port pot incrementar la pluja, també en registren? algunes en forma de sevavelocitat en encanonar-se pels barrancs. La neu, encara que només tenen importancia a la forqa d'aquest vent dificulta el creixement de la zona del Port. vegetació en aquestes zones. Les característi- ques meteorologiques que afavoreixen I'aparició Temperatures d'aquests vents són I'existencia d'una depressió Com succeeix en el cas de les precipitaci- damunt la Mediterrania i un anticicló damunt ons, la presencia de la serralada al sud de la I'Atlantic o Europa occidental. comarca impedeix que es propagui la influencia L'efecte directe d'aquest vent es pot com- moderadorade la Mediterrania, obtenint-se, vers provar en la forma que han adoptat les branques I'interior, unes temperatures més extremes i de d'alguns arbres sotmesos al seu efecte constant característiques més continentals. (efecte bandera), especialment apreciable a la Els valors de la temperatura queden enre- zona del Port. gistrats en la taula 2, on es representen les El llevant (NE-E-ESE)és un vent rnés freqüent mitjanes de les temperatures maximes i míni- a la primavera i a la tardor i acostuma a dur pluges. mes. Les estacions que hom ha fet servir són Aquests vents solen coincidiramb I'aparició Roquetes (període 61-85), Vall-de-roures (perí- de pluges al vessant occidental del Port, on els ode 67-91) i Vilalba dels Arcs (període 79-84). ventsqueduen pluges provenen del NO, O, SO.
(707) BUTLLET~NUM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 19
LA VIA VERDA
Boira nuitat en la sedimentació al llarg dels temps La boira es condensa en contactar amb geologics. superfíciesfredes. Si tenim en Comteque tant el Les Iínies estructurals predominants (es- Port com la serra de Pandols i Cavalls són de pecialment al sector catala estudiat) tenen di- naturalesacarstica,hom hade tenir present que recció NE-SO, jaque pertanyent majorment al en les zones on les boires són freqüents s'esta domini de les Catalanides. Hi ha una alineació recollint una quantitat d'aigua gens menysprea- de plecs alternats amb encavalcaments, i els ble. Aquest fenomen s'ha de tenir en Comte seus eixos segueixen la direcció ja comentada. malgrat que sigui difícilment quantificable. Els materials més antics que afloren princi- palment en aquesta area son del Triasic; els Gel segueixen els jurassics i cretacics. També hi Durant dos o tres mesos (desembre, gener són representats els materials terciaris. des del i febrer) és possible que glaci. Aquesta possibi- Paleoce fins al Mioce, així com el Quaternari. litat s'accentuaen leszones de muntanya. Tam- bé depen de I'orientació, alcada, sentit dels Litologia corrents d'aire, etc. A nivell de triasic: Els nivells triasics que afloren a I'ambit estu- Geologia diat, i corresponents a les immediacions de la La Terra Alta és formada per dos grans zona que segueix la trajectoria de la via del tren, dominis geomorfologics, el constituit pels mas- pertanyen al Triasic mig i superior. Especial- sissos de la serralada Costera Catalana, el Port ment representat per materials carbonatats, lu- i la serra de Pandols i Cavalls d'una banda, i la títics, evaporitics del Muschelkalk, lutítics i eva- depressió de I'Ebre de I'altra. El tipus de mate- porítics del Keuper, i, en una proporció més rials que predominen en cadascun són dife- petita. materials detrítics del Buntsandstein. rents. Als primers hi predominen materials car- L'aflorament dels materials triasics és espe- bonatats mesozoics marins, i al segon, materi- cialment interessant a la zona que va de I'estació als detrítics continentals. del Pinell de Brai a la de Prat de Comte (a les El Port i la serra de Pandols i Cavalls, com immediacions de Prat de Comte hi ha aflora- a unitat geologica, suposen un enllac entre la ments de calcaries i dolomies amb daonella, aixi serralada Costera Catalana i el Sistema iberic com alguns nivell de materials del Keuper). (especialment el Port). Per aquesta raó, partici- Els materials són: dolomies taulejades que pen .de les característiques geologiques de suposen una transició gradual entre el Triasic i ambdues. De manera general, algunes de les Jurassic localitzades a la carretera de Prat de principals característiques d'aquesta unitat ge- Comte, la de Tortosa-Gandesa o a les rodalies ologica són: de la Fontcalda. Dolomies i calcaries. I argiles Tenen representats materials des del Tri- roges amb evaporítiques (guixos). Els materials &sic fins al Mioce, la qual cosa indica una conti- evaporitics corresponen a ambients salobres desenvolupats al Triasic. A nivell de jurassic: Els materials jurassics estan representants per materials calcaris ¡/o dolomítics amb algu- nes intercalacions margoses de poc gruix. Pel que fa referencia a la comarca, aquests materi- als ocupen una extensió més gran que els anteriors (material triasic), pero practicament restringits a I'area ocupada pels massissos muntanyosos. Generalment, entre els materials jurassics hi trobem restes d'animals marins (braquio- pods, pectínics, belemnites, ammonites...). A nivell litologic, els materials que s'hi tro- Punta de i'Estarrossall. al Pon de Prat de Comte. bem son bretxes dolomitiques (aquest material
22 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (710) LA VIA VERDA
aflora especialment a la zona de Prat de Comte de saulons i argiles ocres, i conglomerats i i ermita de la Fontcalda), sedimentats en zones argilesde ladepressióde Móra. Al'extrem NE (a d'aigües superficiais, dolornies i calcaries. la zona de la depressió de Móra) apareixen uns A nivel1 de cretacic: afloramentsque formen partdel reornpliment de Els materials cretacics apareixen en discor- la depressió interna terciaria de Móra. Es tracta danqa damunt dels materials jurassics, formats fonamentalment de conglornerats arnb algunes per sorres i argiles de la fase Utrillas (un exemple intercalacions argiloses. Litologicament és un són les lateritas bauxitiques que horn explota a conjunt detrític heterogeni. Prat de Comte); aquests materials també es A la fi del Mioce la conca de I'Ebre deixa de troben a la pista que va des de Prat de Comte fins ser endorreica i s'obre pas vers la Mediterrania. a la mola Grossa, encara que els millors aflora- Coma conseqüencia d'aixo, es dipositen mate- rnents es troben a prop del Canaletes, a I'antiga rials de major diametre. estació del Pinell de Brai. També es troben dolo- Material quaternari: mies a la pista de Prat de Comte a la mola El material quaternari procedeix basicament Grossa, al riu Canaletes a prop de I'estació del deis diposits al~luvialsde I'Ebre. Generalment Pinell de Brai i a prop de les roques de Benet. són materials de constitució conglomeratica, Altres materials cretacics són: calcaries, argilosa, sorres.. . Aquests materials es trobem margues i argiles, d'un to grisós i forqa riques en formant part de terrasses al.luvials d'una banda fauna fbssil. i en diposits conglomeratics monogenics for- Material terciari: mats per clastes mesozoics procedents de la Generalment és molt ben representat en for- denudació del Port; aquesta denudació ha pro- ma de diposits de reompliment de la depressió de porcionat acumulacions localrnent irnportants I'Ebre, excepte els sediments forrnats a la depres- d'aquest tipus de material en zones on actual- sió de Móra (al S de I'estació del Pinell de Brai). ment horn desenvolupen conreus. Puntualment, Durant I'Eoce es formen importants acumu- al darnunt d'aquest material es desenvolupen lacions de material sedimentari procedent de unes crostes carbonatades que seweixen de les formacions muntanyoses. Aquests materi- matriu a pedres al.luvials. als són sauló i argiles, arnb alguns nivells de conglomerats. Es tracta de saulons de gra vari- Materials existents a les irnmediacions de la via able que afloren a diferents punts, destacant Descripció pero els situats a la carretera d'Arnes a Prat de Des de I'estació d'Arnes-Lledó fins aproxi- Comte i a la via ferria, especialment a I'estació madament dos quilometres en sentit d'avanqde del Pinell de Brai, on s'intercalen, entre els la via, predominen materials quaternaris for- nivells d'argiles, vetes de guixos. mats per terrasses i al.luvials antics, format per A I'Oligoce es dipositen conglomerats arnb argiles, Ilims arnb codols i conglomerats. unaclara discordanqa progressiva. Aquests aflo- Desd'aquest puntfins pocdesprés del túnel ramentsvan en direcció NE-SW i tenen la matei- 7, els materials que predominen son argiles i xa formació que els conglornerats del Montsant. calcaries arnb nivells de sauló (pertanyents a Exemples notables d'aquest aflorament són les I'Oligoce), excepte la zonade I'estació d'Ortade . roques de Benet, la muntanya de Santa Barba- Sant Joan, on es repeteixen els materials qua- ra, la penya Galera.. . Aquests materials corres- ternaris en terrasses i al.luvials antics. ponen a antics ventalls fluvials. A la roca de Des d'aqui fins a I'estació de Bot els mate- Benet ha quedat fossilitzat un paleorrelleu de la rials estan formats per lutites arnb nivells carbo- disposició en venta11 deis sediments. nats i alguns afloraments guixosos d'edat oligo- Aquests materials marquen el Iimit dels cena. En alguns llocs apareixen materials alh- rnassissos muntanyosos existents durant I'Eo- vials quaternaris (argiles, llims i conglomerats). ce-Oligoce arnb I'ambient lacustre format per la Des de Bot fins gairebé I'estació de Prat de conca endorreica de la val1 de I'Ebre. Comte afloren saulons i argiles arnb alguns A I'Oligoce es produeixen diposits de mate- nivells de conglomerats de temps eocenics. rials sorrencs, argiles i carbonats lacustres a la Passada aquesta estació trobem alguns nivells zona corresponent a la depressió de I'Ebre. de margues arnb argiles i cal&ries de I'Oligo&. El Mioce resta representat per aflorament A partir d'aquest punt comencen a aparei-
(711) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 23 LA VIA VERDA -
xer a la zona nivells pertanyents al Mesozoic: a direcció de les falles i plegaments d'aquesta prop de la Fontcalda hom pot observar dolomies segueix la direcció NE-SW. Aquest sistema taulejades del Triasic superior, passada aques- limita arnb la depressió de I'Ebre mitjancant una ta trobem material iurassic (Lias) de com~osició falla normal (que en alguns punts és inversa) i dolomítica, i entrem un altre coien una zona de amblacubetade Móraper unaaltrafallanormal. domini de material triasic (dolomies). Poc abans de I'estació del Pinell de Brai hi Geomorfologia ha uns afloraments cretacis d'argiles versico- La serra de Pandols i Cavalls i el Port lors. Aquestes argiles tenen un alt contingut de constitueixen el sector més meridional de les sílice, perla qual cosa varen ser explotades per serraladesCosteres Catalanes (d'orientació NE- a I'obtenció de productes refractaris. SW) i resten situades a la zona d'enllac, en A I'estació del Pinell de Brai els materials direcció a Terol i Castelló de la Plana, arnb les tornen a ser saulons i argiles de I'Eoce, pero en serres del Maestrat del sistema Iberic (d'orienta- aquest cas arnb alguns nivells d'afloraments de ció NO-SE). auixos- en vetes. Morfologicament, hom hi pot distingir les Seguint el sentit d'avanq, apareixen de nou següents unitats: els materialsde I'Oligoce formats perconglome- Depressió de I'Ebre i area de contacte del rats arnb argiles. Port arnb aquesta, on el massís incorpora els * Aspectes a comentar relleus abruptes que configuren les facies con- Els saulons i argiles eocenics tenen mala glomeratiques del marge de la conca. En endin- capacitat dedrenatge i retenen I'aiguaentollant-la. sar-nosvers I'interior de la depressió, els relleus Els conglomerats arnb nivells argilosos oli- es suavitzen en predominar els nivells argilosos gocenics tenen un fort caracter eros'iu. en detriment dels conglomeratics. Els nivells d'argiles arnb calcaries, repre- Lacubetade Móra. Resta localitzadaentre sentats en una gran part del recorregut (ja les serres de Pandols i Cavalls, el Montsant i presentin intercahcions guixoses o saulons) Prades fe1 Priorat). Esta formada Der materials presenten un problema erosiu als talussos de la paleoge"s i neog&. Els seus materials estan ha, manifestat de la següent forma: entre dos basculats vers el SE, i al seu extrem meridional nivells d'argiles apareixen intercalats altres de (just al S de I'estació del Pinell de Brai) els calcaries. En ser les argiles més erosionables sediments paleogens estan encavalcats per que les calcaries arriben a descalcar la base materials mesozoics. d'aquestes, provocant el posterior ensorrament Durant I'Eoce, la cubeta de Móra forrnava de grans blocs de calcaries. partde ladepressióde I'Ebre (hi ha unasimilitud de sediments). Fins aquesta epoca, la serra de Estructura Pandols i Cavalls encara no s'havia diferenciat, A nivel1 estructural predomina: perla qual cosa hi ha una semblanca sedimen- A la zona més meridional de la comarca, tologica. Al final de I'Eoce i principis de I'Oligoce, corresponent al Port, hi ha un predomini d'es- s'aixeca la serra de Pandols i Cavalls produint- tructures de compressió i deformació, on hi se un aillament de les dues conques sedimen- destaca la zona de plecs de materials meso- taries, de maneraque elssedimentsd'ambdues zoics, els quals donen lloc a falles inverses i tenen característiques diferents. D'aquesta for- encavalcaments damunt dels materialsterciaris ma la serra de Pandols i Cavalls es perfila com i deformació d'aquests que s'atenua progressi- un anticlinori. vament. Aquestes falles i encavalcaments aug- Els massissos del Port i la serra de Pan- menten en direccióa lazonameridional del Port, dols i Cavalls estan constituits per calcaries i i es produeix un gir de manera que es segueix dolomies del Jurassic i Cretacic, fortament ple- I'orientació NW-SE del Sistema Iberic. gades i tectonitzades. El relleu del massís es En alguns punts la complexitat dels plecs fa troba notablement influit per aquesta naturalesa que hom pugui diferenciar diverses unitats, com litologica, així com per I'estructura geologica pot ser I'anticlinal de Prat de Comte. regional dels accidents tectonics d'orientació A la zona central de la comarca resta Catalanida NO-SE. localitzada la serra de Pandols i Cavalls. La El sector nord del Port presenta coma límit
24 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (712) LA VIA VERDA
jancant una xarxa fluvial molt encaixada que travessa transversalment les estructures de la regió; com el riu de les Valls i la capcalera del riu dels Estrets, afluents del riu Algars, i lacapcalera del riu Canaleta, el qual, després de transcórrer paral.lelament al massís i endinsar-se a la de- pressió de I'Ebre, toma a tallar aquestes estruc- tures per vessar les seves aigües al riu Ebre. Un fet d'importancia es la presencia de les roques de Benet, constituides per un nucli aillat de conglomerats oligocens situats damunt d'un substrat calcari mesozoic. El relleu que formen aquests conglomerats recorda el de la munta- Via Verda al sector Prat de Comte-la Fontcalda. nya de Montserrat. Vers el sud, el massís presenta unes cotes majors: el Caro (1434 m) és el cim culminant del nordoccidental els relleus abruptes que formen massís del Port. Destaquen també la tossa de la les faciesconglomeratiques de marge de conca. Reina (1113 m), la mota del Boix (1340 m), la En aquest sector del massís trobem, en moleta Castellona (1040 m), el pic dels Curullons general, les cotes més baixes de tot el conjunt, (1002 m), el pic del Serral ( 1039 m), el pic de i solament es superen els 1000 metres en deter- Portelles (1098 m), el Morral Llampat (1121 m), el minats punts aillats: la mola Grossa (1046 m), el pic de Negret (1343 m) el pic de Serresoles (1339 pic d'Engrilló (1071 m) o la roca de Benet (1000 m), el pic de Carlares (1 151 m), la mola de Catí i m). Destaquen també cims de menor alcada: la del Lino que es situen per sobre dels 1200 m. mola Rassa (642 m) o el pic de la Coscollosa (879 m). Carstificació El relleu d'aquest sector esta influenciat per En tot el massís del Port (i en la serra de I'abundancia de plecs i encavalcaments i. en un Pandols i Cavalls) cal destacar que, on els segon ordre, per les característiques litologi- materials predominants son les calcaries i les ques dels materials que afloren a la zona. dolomies, hom hi pot trobar una gran abundan- Les calcaries triasiques i jurassiques, apila- cia i diversitat de formacions carstiques. des per un sistema d'encavalcaments succes- Prova d'aquesta carstificació són les nom- sius. donen lloc a un conjunt de serres d'orien- broses cavitats subterranies (algunes amb riu tació estructural NE-SW: serra dels Corrals, subterrani, com la cova del Conill) que abunden serra de Paüls, serra de Caro i serra del Bosc de en tot el massís del Port, Pandols i Cavalls. I'Espina. Aquestes serres es caracteritzen per També són prova d'aquesta carstificació les presentar relleus abruptes, carenes allargassa- formes capricioses esculpides; lapiassos, doli- des i vessants verticals i feréstecs. nes, restes d'estalactites; algunes d'elles expo- La tectonica regional ha incidit notoriament sades a la intemperie, com a resultat de I'ensor- en el relleu d'aquesta zona. així els encavalca- rament de part d'una paret. ments successius d'orientació NE-SO i els bus- La xarxa fluvial queda molt encaixada for- saments vers el SO, formats per calcaries i dolo- mant barrancs molt angostos, com la que pre- mies, han afavorit la formació de plataformes senten el riu Matarranya, el riu Ulldemó, el riu estructurals (relleus en costes) inclinades vers el Algars, el riu Canaleta, el riu Estrets, el riu Pena SO solcades per estrets barrancs. Els talussos (ja a I'Aragó), etc ... En alguns trams, aquests d'aquestes plataformes poden presentar parets rius formen vertaderes gorges carstiques (gúbi- verticals de més de 50 metres. Hi ha exemples es) entre les quals destaquen les gúbies del espectaculars d'aquestes morfologies a les ra- Regatxol al riu Ulldemó o les de la Vall de la ses del Maraco (entre la serra de Caro i la del Figuera. Els vessants de les gúbies poden pre- bosc de ['Espina), vers el Montsagre (serra de sentar parets verticals que arriben a tocar-se i Paüls), i I'Enclusa (prop de la mola de Lino). poden distingir conductes carstics seccionats i El drenatge d'aquest sector es realitza mit- morfologies d'erosió endocarstica.
1713) BUTLLET~NUM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 25 LA VIA VERDA
Hidrologia barranc del Valle i barranc de los Prados entre Hidrologia superficial altres. El conjunt de rius i barrancs que es localit- Riu Algars: Aquest riu neix al nordde la mola zen a aquesta area de la Terra Alta pertanyen a de Cati, al Port. Aquí rep el nom de barranc de la conca hidrografica de I'Ebre. la Paridora. El seu recorregut és O-NE fins la A continuació comentarem alguns dels dife- seva desembocadura al Matarranya. a I'Aragó. rents rius i barrancs directament relacionats amb Durant una bona part del seu recorregut fa de I'ambit d'estudi; percadascun d'ells, a més de les delimitació natural entre Catalunya i Aragó. caracteristiques principals, hom comentara el Presenta un regim d'aigua discontinu fins el tipus de curs d'aigua que presenta. D'acord arnb mas de Pau (BF 6923), a partir d'aqui el curs és aixo, s'han classificat de la següent manera: continu. -Continu: quan acostumenaduraiguatotI'any. Les dades obtingudes de laxarxa foronorni- -Discontinu: quan nornés duen aigua en caoficialdel MOPTMA instal.ladaal curs d'aquest deterrninades epoques de I'any. riu al terrne d'Orta de Sant Joan mesuren els -Estacional: quan només duen aigua en següents pararnetres (rnesurats en el període períodes de fortes pluges. d'anys 1966-78): superficie de conca compresa L'ambit d'estudi s'ha centrat en I'itinerari de (1 15 km2),aportació rnitjana (36.0 hrn3/a),cabal I'antiga via del ferrocarril. mitja (1,13 m3/s).Pel que fa referencia a I'escor- Riu Canaleta: El riu Canaleta neix a la rentia anual, les dades recollides durant I'any vessant occidental del massís i discorre en 1990-91 en I'estudi de CHE (1991) són: escor- direcció N-NE; un cop creuada la carretera Prat rentia subterrania d91,5hm3, escorrentia super- de Comte-Arnes fa un petit gir vers I'oest, se- ficial de 4,8 hm3. guint posteriorment vers N-EN fins que, a poc a Entre els seus principals afluents s'han de poc, va girant fins a trobar I'Ebre. destacar el riu dels Estrets i el riu de les Valls. El regim d'aquest riu és continu practica- Riu dels Estrets: Neixal sectoroccidental de ment en tot el seu recorregut, encara que de la serra del Caro. Discorre pertrarns rnolt estrets vegades pot presentar un nivel1 més baix durant entre roques, fins a I'area anornenada la Gronsa l'estiu, conservant-se aigua només en alguns (BF 7231), on cornenca a travessar una zona indrets, en cavitats de la roca. molt més plana. Pel que fa referencia a les dades de la xarxa El regim hidric té un cert caracter discontinu. foronomica oficial del MOPTMA hi ha les se- En aquest riu es formen uns pous rnolt interes- güents mesures fetes al riu Canaletes amb sants quefan que, encara que alguna temporada dades de 1974: superficie de conca abarcada, hi baixi poca aigua, en determinats punts restin 87 km2.aportació mitjana9 hm3/a,cabal mitja35 arees arnb una determinada quantitat d'aigua. I/s, cabal base O m3/s. Les dades recollides en I'estudi de CHE Els principals afluents d'aquest riu, dins de (1991) durant I'any 1990-91 donen els següents I'ambit d'aquest estudi, són: valors d'escorrentia natural per a aquest riu: -Barranc del Salt que discorre pel costat escorrentia subterrania 0,8 hm3 i escorrentia esquerre de la roca de Benet. amb un regim superficial 2,O hm3. d3aigua molt discontinu, en el sentit de que depen molt de I'epoca de I'any. -Barranc d'en Piquer, el qual discorre pel costat dret de la roca de Benet, amb un regim discontinu. Aquest barranc neix a la font de Canaleta (amb el norn de barranc de Canaleta). -Riu Gandesa, que desemboca al Canaleta a I'alqada de Bot. Té un regim molt discontinu. Hi unatota un serie de barrancsque desem- boquen al Canaleta i que presenten un regim estacional: barranc del Closet, barranc de San- xet, barrancde Rodarnunts, barrancde Navarro.
Santuari de la Fontcalda.
26 BUTLLET~NUM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (714) LA VIA VERDA
Riu de les Valls: Es tracta d'un riu que neix El pi blanc integra boscos secundaris, sovint prop del mas de Miralles (BF 7125). Les seves es troba damunt d'antics bancals i terrasses de aigües.tenen un caracter discontinu fins a la cultiu, ara abandonades. El seu sotabosc és seva desembocadura al riu Algars. paregut al de la maquia continental de coscoll i Barranc de Xalamera: Neix a prop del tossal espí negre, a les cotes baixes de la Terra Alta, i d'Engrilló. La seva trajectoria és cap al nord en brossa de romaní amb bruc i bufalaga tintoria la seva capcalera i, rnés tard, cap al sud-est. (Erico-Thymelaeetumtinctoriae) comentada més Aquest riu no desemboca directament a endavant. Algunes de les pinedes de pi blanc del I'Ebre, i al llarg de la seva trajectoria practica- Port arriben a tenir un aspecte notable de bosc alt ment no presenta curs continu, excepte en la i amb arbres de gran diametre (superior als 20 zona propera a Prat de Comte. A la resta és cm) com és el cas d'alguns punts de I'interior del estacional, possiblement per infiltració. Porta Arnes, Orta de Sant Joan i Prat de Comte. A aquests municipis el pi blanc havia constituit Hidrologia subterrania una important font de producció de fusta. A nivel1 hidrologic, els principals aqüífers La pinassa (Pinus nigra, ssp. Salzmanni~) són al massís del Port, el qual es comporta com apareix a partir del limit ambel pi blanc (550-600 una gran zona de recarrega d'aqüífers. La resta m, encara que ocasionalment arriba fins als400 de I'espai presenta aqüífers menys importants. m). Vers el N, en la serra de Pandols i Cavalls, Un aspecte interessant per comentar dins la seva presencia és molt mes reduida i limitada d'aquest apartat és I'existencia d'un riu subter- a zones d'obaga i humides. rani (que és I'aqüifer) a la cova deis Conills, Generalrnent, la pinassa tan sols predomi- situada al terme municipal d'Orta de Sant Joan. na a I'estrat arbori de la roureda quan I'home ha alterat fortament I'estructura. Vegetació Els boscos de pinassa tenen un sotabosc Les comunitats vegetals que estan pre- d'arbustos típics de les comunitats que substitu- sents en aquesta zona són principalment les eix, que en la major part de I'area que ocupa es següents: tracta de arbustos de roure de fulla petita (Quer- cus faginea ssp. valentina), el corner (Amelanc- Boscos hier ovalis), el boix (Euxus sempervirens) i I'el.le- Les principals comunitats forestals existents a bor fetid (Helleborus foetidus), els quals són la zona, prenent com a referencia I'itinerari de la abundants; altres arbustos que apareixen són via, cobreixen actualrnent gran part del Port (ex- Juniperrus oxycedrus, J. Phoenicea, o llex aqui- cepte als vessants orientals, dominats per brolles liforum. Entre les especies arbories es presenten i maquies, i els roquissars calcaris i els pedregars sovint, per exemple al col1 de Pell Negra (Orta de amb vegetació dispersa i ocasional que apareixen Sant Joan), com especie arboria acornpanyant la a tot el massís, a les parts on aflora la roca). blada blanca (Aceropalus ssp. granatense), més Aquestes comunitats forestals es troben domina- abundant que el propi roure de fulla petita (Quer- des per les pinedes, encara que també s'hi troben cus faginea ssp. valentina), el qual apareix de boscos d'alzines i carrasques (i, si ens situern ja a forma aillada a les pinedes i és rar. ' I'interior del Port, reductes de fagedes). La pineda de pinassa també es pot limitar a El paper de I'orografia i el clima és essencial un estrat arbori de pins amb sotabosc herbaci cara a la determinació dels diferents estrats (Erachipodio-Aphyllantethumsubass.Onobiyc- forestals: la zona occidental (més continental) hido-brachipodietum phoenicoidis), el qual es del Port i Pandols i Cavalls crea unes condicions descriura més endavant. diferents de la de les zones rnés orientals (de Alzinars i carrascars clima més mediterrani). Generalment I'extensió deis alzinars i car- La pineda rnés representada és la de pi rascars és molt reduida. Gran part del territori blanc (Pinus halepensis). Aquesta massa és dominat per les pinedes, principalment les de pi abundant a la zona nord i nordest del Port, on blanc, correspon a la zona deis alzinars. Al forma boscos importants (tarnbé apareix a tot el sotabosc d'aquestes pinedes I'alzina té un reco- massís), perllongant-se per la serra de Pandols briment irnportant, i el domini arbori podria cor- i Cavalls. respondre-li al futur si la intewenció humana o
(715) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 27 LA VIA VERDA
Els matolls (maquia i brosses) La rnaquia de coscoll i margalló (Querco Lentiscetum) és una cornunitat arbustiva litoral rnediterrania que horn troba en aquells indrets on, per lescondicionsdel sol o mésgeneralrnent pel rigor del clima i la falta d'aigua edafica, no hi ''2 i*.' prospera I'alzina. . , -< Així doncs, a les parts baixes del Port troba- riem la combinació alzinar-maquia seguint aquests criteris edafoclimatics. A la vessant oriental del Portdornina la maquiadominadaper Pistacia lentiscus. Quercus coccifera i Chamae- Ve1 taus retorcat arnb pedra a la Va Verda. f0ps humilis, amb altres especies més variables les pertorbacions (incendis) no continuessin Rhamnus lycioides, Olea europaea var. Sylves- actuantcom a factorsque impedeixen ladinami- tris, Rubia peregrina (FOlCh, 1986). L'estrat her- ca natural de la vegetació. baci té Brachipodium retusum, com a especie A I'arnbit que va de la part nord del pofl i la dominant i gairebé exclusiva a tOta la zona comarcade IaTerra Altafins aGandesa, I'alzina dominada per la maquia. A la zona de la serra de (Quercus ¡/ex ssp. ¡/ex) i el carrascar (Quercus Pandols i Cavalls la seva aparició és més espo- ilexssp. rotundifo/ia) estan molt barrejats, Sem- radica i localitzada a la part més oriental. tro- bla que existeix una unió de tipus intermedi fins bant-se també a la zona S del Pinell de Brai. arribar a la ssp. rotundifolia. Com sigui, en L'existencia de nombroses pertorbacions aquest estudi, hom parlara de I'alzinar sense continuades provoca I'aparició de brosses, la especificar la subespecie. qual cosa fa que en molts punts la maquia sigui EI carrascar continental tipic 6s la comunitat molt escassa (especialment a Pandols i Cavalls). que substitueix I'alzinar a les exposicions més En moltes ocasions pero resultadificil sepa- assolellades i als index més continentals, pero rar les comunitats de maquis de brossa. I'alzina és més freqüent als fons rnés humits i la Les comunitats de romani i bruc d'hivern arnb carrascaals costers méssecs. Noes pot assenya- bufalaga tintoria (Erico-Thymelaetum tinctoriae iarun~ímitciarcarrasca-aizina,sinóqueapareixen subass. Fumanetosum laevi~ides)són les més barrejats seguint les variacions microclimatiques. extenses de la zona del Port. Entre les especies El carrascar tipic (Quercetum rotundifo/jae) que la formen destaquen Rosmarinus officinalis, 6s una cornunitat pobra en especies i d'estructura Enca m~ltiflora,C?U~~CUS coccifera, Ules pawiflo- molt senzilla, més resistent als freds de I'hivern i rus, Cictus albidus. Bupleurum fruticescens, Bu- les calors estivals que no pas I'alzinar. La carras- Pleurum fwficosum, Thymus vulgaris. DoVcnium ca (Quercus ilexssp. rotundifolia) domina I'estrat ~entaphyllum,Thymelaea tinctoria, etc. arbori i el sotabosc és pobre, faltant-hi els grans Un altre tipus de brossa que hom pot trobar arbustos i les hanesde ralzinar litoral. EIS arbusts 6s la de romani amb Ili i esteperola (Genisto- presents son de caracter heliofil, entre els quals Cktet~mc~us~,), corn~nitat rnoderadament con- destaquen Rubia peregrina, Quercus coccifera, tinental, xerofila, resistent als freds hivernals, Rhamnus alaternus, Ulex pawiflorus, Juniperus Pero al rnateix temPs termofila Per a les eleva- oxycedrus o Rhamnus lyciodes. des temperatures estiuenques que resisteixen. ralzinar litoral (Quercetum illick gallopro- Sol trabar-Se en situacions de característiques vinciale) 6s més meridional que I'anterior, Pre- rnés continentals. Esta caracteritzada per: ro- senta una més gran diversitat pel que fa a maní (R. officinalis), Ili (Linum suffruticosum), arbusts i lianes com són: Phy//ireamedia, Vjbur- esteperola (C~S~USC/US~I),ginesta biflora (Genis- num tinus, Rhamnus alaternus, Juniperus oxy- ta biflora) i bruc (E. multiflora). cedrus, Ruscus aculeauts, Loncera implexa, En zones arnb sols molt pedregosos i erosi- Clematis vitalva, Smilax aspera, Hedera helix, onats hitrobem farigola ( Thymus vulgaris), sem- Pistacia lentiscus, i altres corn el corner (Ame- previva (Helichvsum stoechas)... lanchier ovalis), I'el.lebor fetid (Helleborus foeti- La brossa de piornoazul(Erinaceo-Anthylli- dus) o la violeta de roureda (Viola willkomm~). detum montanae) és una comunitat de la mun-
28 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (716) LA VIA VERDA
tanya mediterrania, o brossa xerocantica, que da apareix Jasionio-Linarietumcadevalli, carac- trobem en punts més o menys pedregosos, teritzada pel te de roca (Jasionia glutinosa), la culminants i afectats per forts vents. Es troba a Ilinaria (Linariaoriganifolia ssp. cadevalli~),subes- partir dels 800 m fins a les zones culminants, pecie endemica de Catalunya. sempre en Ilocs amb molt de vent. Com a A I'interior del Port (a la zona del Caro) hi exemple tenim les existents a I'altipla de Terra- trobem mostres de Salix tarraconensis, especie nyes, a les rodalies del refugi del mas del Torre- molt rara a la zona. ro. És una comunitat baixa, d'uns 20-30 cms. I amb recobriment del 80-100% formada per pior- La vegetació de ribera no azul (Erinacea anthyllis), Anthyllis montana, El bosc de ribera no és unacomunitat abun- Prunus prostata, un endemisme molt rar, Teu- dant al paisatge de la zona. Aquest fet ésconse- criumpolium ssp. luteum, Tulipa australis, Aphy- qüencia de dos factors, d'una banda el regim llanthes monspeliensis, Thymus vulgaris, Carex estaciona1de molts delsseus rius i barrancsque humilis, etc. no tenen cabal permanent, d'altra del caracter de molts dels rius de la zona, torrents excavats Prats a la roca calcaria, amb congosts estrets. Com a Moltes de les comunitats que formen prats conseqüencia d'aquests faitors els arbres i ar- 1 suposen el darrer estadi de degradacid d'attres busts de ribera resulten pocfreaüentsenaauests comunitats vegetals. En aquest apartat només cursos d'aigua. en citarem algunes: Tanmateix als rius permanents (Algars, al- Pholomidio. Brachipodietum retusi Prat guns trams de I'Estrets i alquns trams del Cana- terofític tipicdel país de I'alzinar, damunt de sols ha) hi ha freixes (~raxinu~an~ustifolia)i salzes calcaris, poc profunds i secs. Cal destacar les (Salix elaeaganos ssp. angustifolia). Les altres especies Brachipodium retussum, Phlomislych- especies de salzes presents ( Salix cinerea,. S. nitis, Thymus vulgaris.. . purpurea, S. fragilis) son rares. Els albers (Popu- Brachipodium phoenicoides; a zones lus alba) estan, generalment absents, i tan sols menys seques i damunt de sols menys profunds apareixen al curs mes baix del riu Canaletes:. . el es desenvolupa aquesta comunitat. Represen- que sembla els xops són sempre plantats. tada per: Brachipodiumphoenicoides, Foenicu- Aalguns barrancs hi localitzem murtra (Myr- lum vulgare, Plantago lanceolata, Gallium mo- tus communis) que apareix en les zones mes Ilugo, Centaurea aspera, Dactylis glomerata, ombrívoles, on la trobem barrejada amb especi- Scabiosa atropurpurea var. Maritima), etc. es de maquia (P. lentiscus, C. humilis, S. aspe- També cal destacar les varietats arvenses i ra, Asparagus acutifolius). ruderals existents, entre les quals hom conside- A les zones amb aigua o sols humits o amb ra Salvio-Marrubietumsupini,comunitat nitrófita tendencia a acumular humitat apareixen espbcies i associada als marges de camins a zones de com Juncus subnodulosus, Claudium mariscus, conreu i de pastures. És una comunitat domina- Holoschoenus vulgaris, Potentilla reptans, Prune- da per cards (Onopordonacanthium, 0. acaule, Ila vulgaris i Ranunculus repens (en sols humits Carduusnigrescens, Cirsium eriophorum) acom- dels rius Algars, Estrets, barranc del Salt d'Orta). panyats d'ortigues (Urtica dioica), ~~marubios~~Algunes d'aquestes especies també es troben en (Marrubium supinum, M. vulgare, Verbascum algunes de les estacions de tren abandonades. thapsus ssp. thapsus, Bromus sp. doncel, Arte- misia absinthium, Sisymbrium officinale). Estro- Conreus bem exemples d'aquesta comunitat als camins Les zones menys abruptes de la comarca dels antics nuclis rurals del Port. són aprofitades per al conreu de seca (olives, ametlles i garrofes preferentment). Aquest tipus La vegetació rupícola de paisatge es fa evident al llarg de la via, La vegetació rupícola d'aquesta zona té especialment al tram de Bot a Orta. molta importancia per I'abundancia de roquis- sars i cingleres, tant al Port com a Pandols i Fauna Cavalls. A I'ambit comarcal les zones de més impor- A les roques calcaries de la zona assolella- tancia pel que fa a la fauna són els massissos
(717) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 29 LA VIA VERDA
ració i creixement. MufIó (Ovismusimon): Aquesta especie esta localitzada a I'interior del massís del Port. Al Port s'hi varen introduir 14 individus a la zona del barranc de la Galera I'any 1974. La finalitat d'aquesta introducció fou cinegetica. Al principi aquesta especie es va adaptar bé al medi, pero sembla que el seu número va anar descendint considerablement i queden algunes parelles a la zona de Casetes Velles. Altres especies existents són: Gardunya (Martes foina), gineta (Genetta genetta); molt Tossal d'Orta des de la Via Verda amb conreus de seca al abundant sobretot a la part baixa del Port, esta davant. associada principalment a roquissars i per les rodalies dels cursos d'aigua. muntanyosos i els seus vessants cultivats. La El senglar (Sus scrofa) ha augmentat lenta- importancia del Port pel que fa a població fau- ment a partir dels anys 50, quan es varen nistica, és gran deguda a la seva situació estra- comencar a abandonar els conreus. No té grans tegica de enllac entre les serralades Catalanes predadors, per la qual cosa es controla el seu i el sistema Iberic. Aixo determina que la fauna, número a partir de les batudes que s'organitzen. especialment la invertebrada, tingui un gran És una peca de caca. tant a la ReSeNa Nacional component iberic i nordafrica, i que al mateix de Caca com en vedats privats. temps hom trobi especies de característiques El teixó (Meles meles) es una especie rela- centreeuropees que tenen aci el seu limit meri- tivament abundant al Port. Es localitza prefe- dional. rentment a les zones boscanes. Així doncs, es troben diferents ambients La mostela (Mustela nivalis) no té requeri- que caracteritzen també I'existencia de dife- ments especifics pel que fa al seu habitat i es rents grups faunistics, tanta nivel1 de vertebrats troba a diferents biotops, si bé no forma grans com de invertebrats. poblacions: boscos, camps de conreu, prats.. . Acontinuació comentarem els aspectes més El gat salvatge (Felis silvestris) és bastant rellevants referits a la fauna: escas, pero es troba en petits grups dispersos per tot I'ambit del Port, de manera que podem Mamífers trobar-lo en Ilocs com les arees forestals, zones Cabra hispanica (Capra pyrenaica hispani- rocalloses.. . ca): Al Port es troba la major població de cabra Esquirol (Sciurus vulgaris): El seu habitat es existent en tot el territori dominat perla llengua troba a les zones boscoses del Port. General- catalana. Al principi era originaria del Port pero ment busca el seu aliment als arbres (Ilavors de posteriorment es va estendre a les muntanyes coniferes ...) encara que també baixa a terra per de la serra de Pandols i Cavalls. buscar menjar (tubercles, fongs ...). Aquesta especie esta molt ben adaptada Ericó moro (Erinaceus algirus) és escas, si als terrenys rocallosos, encara que se la pot bé existeix a les parts baixes del Port. veure en qualsevol tipus d'habitat, sobretot als Guineu (Vulpes vulpes): És una especie prats, on va a pasturar. Són animals gregaris i, freqüent a la comarca, especialment als massis- generalment, es veuen grups de mascles o sos muntanyosos i la plana de les rodalies; es femelles separats, excepte en epoca de zel, tracta d'una especie bastant abundant, degut quan es formen grans ramats de mascles i principalment a la seva capacitat d'explotar dife- femelles junts. rents biotops. La població de cabra al Port va estar a punt A les arees meso menys obertes, campsde d'extingir-se degut a una excessiva pressió ci- conreu, maquies, prats, erms i zones de matoll, negetica. La creació I'any 1966 de la ReSeNa es trobem micromamifers. Aquest grup esta Nacional de Caca(RNC) per la llei de 31 de maig format per: Ratoli domestic (mus musculus), de 1966, núm. 37/66, ha facilitat la seva recupe- musaranya nana (Sundus etruscus), musara-
30 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (718) LA VIA VERDA
nya comú (Crocidura russula), Ratolí de carnp I'aigua pot ser total com és el cas de tritó jaspiat (Apodemus sylvaticus), Rata (Ratus sp.), talp (Triturus marmoratus); molt elevada en el cas de cornú (Microtus duodecimcostatus). .. tarnbé la granota comuna (Rana perez,) i, en menor depen, en majoro menor mesura, d'aquesttipus grau, la reineta comuna (Hyla meridionalis); de- d'habitat obert i de conreus, el conill (Oryctola- pendencia parcialdel mediaquatic, corn ése1 cas gus cuniculus) i la llebre (Lepus europaeus). d'alguns anurs que utilitzen aquest medi pera la L'arnbientfissurículaestaocupat, a nivellde reproducció: Calapat (Bufobufo), gripau corredor mamífers, per quiropters, si bé no hi ha gaires (Bufo calamita) i gripauet (Pelodytespunctatus); estudis fets d'aquest grup a la zona de la Terra i especies molt poc dependents d'aquest medi, Alta. corn és el cas totil (Alytes obstetricans). A nivell de reptils també trobem especies Avifauna dependents en rnajor o menor mesura de I'arnbi- El grup rnés important dins de I'avifaunaés el ent hurnit i aquatic, com passa arnb la collara que fa referencia a les especies rupicoles. Algu- (Natrix natrix) i la serp d'aigua (Natrix maura). nes d'elles en clar retrocés a tota la península. També hi ha altres especies dependents d'un Les principals especies a les quals es fa certgrau d'hurnitatqueviuen enzones amb molta referencia són: voltor (Gyps fulvus), aguila reial vegetació, clarianes del bosc, com la serp de (Aquila chrysaetos), aguila perdiuera (Hieraetus vidre (Anguis fragilis) o la vibria tridactila (Chalci- fasciatus), duc (Bubo bubo), falcó (Falco pere- des bedriagan. Aquesta darrera es pot trobar grinus), esparver vulgar (Falco tinnunculus) i sota terra. gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Altres especies de reptils estan associades Existeix un altre grup d'especies localitzades a arees seques de rnatoll, rnaquia o zones a les zones boscoses. ~guilaserpera (Circaetus pedregoses, corn per exemple el fardatxo (La- gallicus), astor (Accipiter gentilis), esparver (Ac- cerfa lapida), el sargantanot (Psammodromus cipiter risus), esparver galliner (Buteo buteo), algirus), el gargall (Psammodromus hispani- falcó rnostatxut (Falco subbuteo), pigot verd (Pi- cus), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp cus viridis), picapins (Dendrocopus major), pigot cellada (Malpolon monspessulanus), la serp de gris (Jynx torquilla), <.páridos>>,colurnbiforrns ... ferradura (Coluber hippocrepis), I'escurqó (Vi- A les zones hurnides, arnb vegetació de peralatasti), la colobra llisa meridional (Corone- ribera, horn hi troba: Blavet (Alcedo atthis) més Ilagirondica), lacolobra llisaeuropea (Coronella localitzat a la part nordoccidental, on hi ha austriaca). cursos d'aigua rnés perrnanents i arnb fauna piscícola (principalment rius Algars, Estrets, lctiofauna Matarranya i Canaleta); rossinyol bord (Cettia La fauna piscícola al Port és rnolt pobra, ceti) es troba a la vegetació baixa propera als principalment degut al caracter discontinu i irre- cursos d'aigua; oriol (Oriolus oriolus), molt unit gular de la rnajoria de les seves rieres i barrancs, als boscosde ribera; rossinyol (Lusciniamegar- secs durant una gran part de I'any. hynchos) i merla (Turdus merula). Els únics corrents d'aigua arnb caracter Altres especies que horn pot trobar són: rnés o rnenys regular són: Algars i Canaleta. Perdiu roja (Alectoris rufa), especie nidificant Aquest tipus de fauna esta representat per: sedentaria rnolt comuna. ES facil localitzar-la en Salmo trutta fario, Salmo gairdneri, Barbus bo- arees obertes, com conreus, prop de carnins i cagei graellsii, Barbus haasi, Chondrostoma pistes. Guatlla (Coturnixcoturnix),viu preferent- toxostoma, Noemacheilus barbatulus. rnent en herbassars hurnits. Garsa (Pica pica), localitzada preferentment en camps oberts més Invertebrats o menys arbrats i relacionada amb zones de A nivel1 d'invertebrats no es pot dir que la conreu. Puput (Upupa epops) ... fauna sigui rnolt rica pel que fa al número d'es- pecies i quantitat; tanrnateix es tracta d'una Arnfibis i reptils fauna que presenta una serie d'aspectes molt A nivell d'amfibis la fauna en general és més interessants. o menys depenent de I'aigua o, com a rnínirn, Una caracteristica important que es presen- @un cert grau d'humitat, L~ dependencia de ta a nivell d'invertebrats, sobretot coleopters, és
(719) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 3 LA VIA VERDA
I'existencia d'una fauna arnb un gran nombre al terme de Bot, al limit arnb el terme municipal d'especies de distribució iberica i nordafricana, d'orta de Sant Joan. Per accedir-hi cal abando- trobant-se fins i tot especies que tenen al Port el nar la via iprendre el camíde senderisme PR-C- seu lirnit de distribucióseptentrional. Són irnpor- 98, d'Orta de Sant Joan a Bot. tants els endemismes del sistema Iberic que Existeixen altres zones ja dins del Port, on tenen ací els seus darrers punts de distribució. es trobem barrancs molt estrets corn són les Dins d'aquest grup hi podern trobar especies gúbies del Regatxol al riu Ulldemó, les de la val1 que no són gaire exigents pel que fa als seus de la Figuera o les del Parrissal (a Terol). requisits ecologics, mentre que altres són molt Un altre element d'interes hidrologic, si bé dependents d'unes determinades condicions i no és a prop del traqat de la via, és la cova dels habitats, corn per exemple elsgrupscavernícoles. Conills (BF 7736). Aquesta cova esta situada al terme d'Orta de Sant Joan. A I'interior s'hi forma Elements d'interes un llac subterrani alirnentat per un riu subterrani que resulta ser el propi aqüífer. Aquest riu és el Elements d'interes natural segon més irnportant de tot Catalunya. En aquest punt es comentaran aquelles A nivel1 geologic la zona adquireix una zones arnb un valor natural singular. importancia singular ja que s'hi combinen re- Són d'interes tots els paisatges forrnats a lleus abruptes arnb plegarnents localitzats es- partir de I'erosió del Canaleta, on apareixen pecialrnent entre el Pinell de Brai i Prat de congosts molt estrets; zones on es produeixen Comte. Aquestes estructures són el resultat de salts d'aigua; o zones on el riu forma pous les deformacions produides durant els periodes d'aigua (forrnades en partper I'efecte de I'erosió d'orogenia alpina. D'aquesta manera a la zona del riu darnunt del material calcari, i en part per existeixentres grans plecs que venen represen- I'efecte del frec de les pedres arrossegades pels tats a continuació i que es corresponen arnb la rernolins damunt del material del fons); a conti- zona de I'estació de Prat de Comte (tall C-C), nuació es comenten: zona de la Fontcalda (tall B-B) i zona d'encreua- A la zona de la Fontcalda s'aprecien es- rnent de la via arnb el Canaleta (tall A-A). pectacular~estrets coneguts arnb el nom d'es- Zona de la Fontcalda. Encara que, com ja trets de Dalt (cornencen a partir d'uns 50 m de la s'ha cornentat, la manifestació dels plegaments Fontcalda, aigües amunt del Canaleta) i estrets dels rnaterials corn a conseqüencia de I'oroge- 1 de Baix (a un; 200 m aigües aval1 de la Fontcal nia alpina estan presents a bona part del recor- da). A la mateixa Fontcalda I'aiauadel riu aueda regut, són especialmentespectaculars en aaues-. entollada en aquestes forrnacicks anomenades ta>ona de les rodalies de la Fontcalda. badines. Aquí també són lleugerarnent apreciables Zona situada a 1 quilornetre de I'encreua- algunes formes de manifestació carstica corn ment de lavia arnb la N-230, seguint el sentit de restes d'estalactites. la via vers la Fontcalda. Es tracta d'un trarn Formes de dissolució a les roques localit- bastant tancat pel qual discorre el riu Canaleta. zades entre els túnels 17 i 18, a la dreta segons Zona a uns 2 quilometres de la Fontcalda el sentit de I'avanq. en direcció a Bot, seguint la via, entre eis túnels Conjunt d'espadats orientats en direcció 1 1 i 12. Ací el riu travessa una serie de parets de NE-SW, des de la mola de Lino (Beseit), penya conglomerats molt verticals, on el riu queda Galera (Beseit), la Gilaberta (BF 7834), I'Engri- entollat en badines. Iló-la mola Grossa (BF 7836, BF 8036). Presen- Existencia de punts al Canaleta on hi ha ten un gran interesgeologici paisatgístic. Aquests salts d'aigua, corn el salt de Sotorres (BF 7433), espadats no s'aprecien bé des de la via, s'ha al terme d'Orta de Sant Joan. Aquest punt no es d'anar a punts corn el carni d'Orta de Sant Joan localitza al rnateix trajecte de la via, pero és a la Franqueta per poder-los apreciar. situat relativarnent a prop. Espadats de la serra de Pandols i Cavalls, Les Olles. Es tracta d'un espai natural de especialment la zona del Puig Catala (BF 8445). gran valor paisatgístic existent al riu Canaleta, Aquestsespadats a mésde I'interes geologic que on I'aigua resta detinguda enpous, rornanent-hi tenen presenten una gran bellesa paisatgística. fins i tot en epoques de forta sequera. Esta situat Franja de conglomerats orientada en di-
32 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (720) LA VIA VERDA
recció NE-SW, corresponents a la formació Montsant. Aquests conglomerats s'estenen del terme d'Arnes, on se situen a la zona de la Gronsa, perortade Sant Joan i Corberad'Ebre. La principal importancia d'aquesta serie conglomeratica resideix en que presenten ca- racteristiques sedimentoloqiques excepcionals (dis~ordan~aprogressiva),~~rresponents a an- tics ventalls al.luvials que marquen el Iímit amb I'antiga conca endorreica que fou la depressió de I'Ebre. Roques de Benet. Són un exemple de la serieconglomeraticacomentadaabans.En aques- tes formacions ha quedat fossilitzat un paleorre- Riu Canaleta. lleu que demostra la disposició en ventall dels sediments. Si be les Roques de Benet es poden observar des d'alguns punts de la via es conveni- Zona del monument a la lleva del Bibe- ent apropar-s'hi per poder apreciar la seva bellesa. ró-. Es tracta d'una zona propera a I'ermita de L'itinerari a seguir es des d'Orta de Sant Joan, per Santa Magdalena. al terme del Pinell de Brai, a una pista, en direcció a la Franqueta. laqual s'accedeix a partird'unacruillade la pista Encavalcament de materials. A la zona que va des de la Fontcalda a Gandesa. Des estudiada són importants els encavalcaments. d'acíes té una visió dominant de tota la serra de Concretarnent, prop de I'estació del Pinell de Brai, Pandols i Cavalls i de la depressió de I'Ebre. hom pot observar la discordanca produida per un Punta de liga. És un cim de 792 m al encavalcamentde materials mesozoics (dolomies terme de Prat de Comte, al qual es pot accedir taulejades) damunt de material terciari (conglome- per una pista que surt de la carretera T-333 de rats amb intercalacions argiloses), i superiorment, Prat de Comte. i defom~asubhoritzontal,esdisposen materialsde A nivell faunístic, I'itinerari suposa un recor- la fi del Mioce (conglomerats calcaris) que fossilit- regut de gran interes, donat que és possible zen les lamines d'encavalcament. veure algunes especies interessants, algunes A nivell paisatgístic són interessants practi- d'elles en declivi a la resta de Catalunya i la camenttotselspunts esmentats, a mésdels que península com són: cabra hispanica, aguila re- comentem tot seguit. ial, aguila perdiguera, falcó pelegri, esparver Des del propi tracat: comú, voltor. .. Estació de Prat de Comte. Des d'aci hom Altresaspectesd'interes natural relacionats té la visió d'unavall estreta envoltada per parets amb les vies verdes són I'existencia d'espais muntanyoses que s'aixequen molt verticalment. que gaudeixen d'algun tipus de regim especial Estació de Bot. Des d'aqui es té una bona de protecció. En aquest sentit hi trobem els visió de part de la serra de Pandols i Cavalls. següents: Concretament es veuen tres cims importants: la Espais inclosos en el Pla d'Espais d'lnte- Moleta, la Falconera i Rocamala. res Natural (PEIN) de IaGeneralitatdeCatalunya. Estació d'Orta de Sant Joan. És un punt El PElN fou aprovat segons el Decret 32811 992, des del qual es té una bonavisió panoramicadel de 14 de desembre de la Generalitat de Cata- Tossal d'Orta. lunya, i esta regulat perla llei 1211 985, de 13 de Fora del tracat: juny, de Espais Naturals de la Generalitat de Riu Estrets. L'itinerari que recorre el riu Catalunya. En aquesta legislació hom estableix Estrets fins a la pista que du a la Franqueta és una normativa aplicable a I'interior d'aquests especialment interessant per la seva bellesa espais. paisatgística, ja que travessa per zones molt En aquest sentit trobem que la via travessa estretes amb parets molt verticals (majorment en una bona part de la seva trajectoria (des de conglomerats), i zones amb pous on I'aigua pocdesprésde Bot fins passada la Fontcalda) la s'entolla. zona inclosa en el PElN de Pandols i Cavalls.
(721) BUTLLETI NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 33 LA VIA VERDA
Existeixen altres espais naturals inclosos al PElN situats molt a prop del traqat de la via, com són I'espai natural del Port de Tortosa i Ribera d'Algars. Reserva Nacional deCaqa del PortdeTortosa- Beseit, creada per llei de 31 de maig de 1966, per protegir i afavorir la recuperació de la cabra.
Elements d'niteres historicoartístic En aquest apartat enumerarem, per terme municipal, els principals elements d'interes his- toricoartistic que es troben als municipis de Gandesa, el Pinell de Brai, Prat de Comte, Bot, Visitants de la Via Verda al tunel Otia-Bot. Orta de Sant Joan i Arnes.
Gandesa La Fontcalda (BF 8342). És un balneari Al nucli urba: arnb edificis d'hostalatge i un santuari construit Església arxiprestal de I'Assumpció. És entre els anys 1753 i 1756, d'estil neoclassic. Té una església arnb portada romanica del segle accés mitjanqant una pista des de Gandesa i xiii. La resta de I'obra és del segle xvii. La des de I'estació de Prat de Comte. portada és un dels millors exemples d'arquitec- Capella de Sant Marc (BF 8746). Hi resten tura romanica de I'escola Ileidatana, romanic monticles de terra i murs del que fou una edifica- arnb influencies mudejars. Té cinc arcs sostin- ció senzilla feta I'any 1755; fou destruida durant guts per tres columnetes als costats. la guerra civil I'any 1936. La Presó. És una construcció que té ele- El calvari (BF 8347). És una capella senzi- ments dels segles xiii o xiv, reformada comple- Ila arnb la mateixa estructura arnb que es va tament al segle XVIiI. Es creu que és I'antic aixecar en aquest lloc al segle XVIii. castell-palau dels Santjoanistes. Antiga casa de la Vila. És un edifici senyo- El Pinell de Brai rivol dels segles xiii-xiv. Al nucli urba: Cases senyorivoles: Casa dels Liori (Ilinat- Cooperativa vinicola (el Celler Cooperatiu) ge establert des del segle xiv). Casa pairal dels i molí d'oli. Es comenqa a construir I'any 1918. Sunyer (Ilinatge de 1593). Casa pairal dels ba- Església parroquial de Sant Llorenq. Data rons de Purroi (edifici neoclassic, arnb porxada del segle xvii. i patis molt senyorívols). Casa I'lnquisidor (amb Font de Baix i font del Broi. Son fonts vestigis exteriors dels segles xiii i xiv). situades al nucli urba del Pinell de Brai, emble- Porxos de la placa de I'Església. Tenen matiques pera la gent del municipi. origen medieval. Segle xix. Vessants de les serres de Pandols i Ca- Cooperativa Agrícola de Gandesa. Cons- valls (BF 8846, 8847, 8948). Aci tingueren lloc truida el 1919, d'estil modernista. durs enfrontaments durant la Batalla de I'Ebre. Fora del nucli urba Encara s'hi poden veure trinxeres, monolits de Poblat iberic del col1 del Moro (BF 8047). I'epoca dedicats a les Brigades Internacionals. Es tracta d'una zona arnb restes prehistoriques Fora del nucli urba: situada a uns 6 km al W del nucli urba, seguint Ermita de Santa Magdalena. Fou recons- la N-420, fins arribar a una zona anomenada el truida després de la Guerra Civil. Hi trobem col1 del Moro. Sembla ser que es tracta d'assen- instal.lades barbacoes. taules de pedra.. . taments humans de I'edat del ferro. L'assenta- Monument a la <,Lleva del Biberón. Situat ment és de I'any 700 aC fins al segle Ii aC. El a prop de I'ermita de Santa Magdalena. És un poblat consta d'una fortificació i tres necropolis. punt de vició privilegiada. Té una torre o construcció semicircular, de plan- ta absidal, perfil troncoconic i envoltada per una Prat de Comte rampa d'accés pavimentada. L'Església parroquial de Sant Bartomeu
34 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (722) LA VIA VERDA
data del segle xvll arnb rnotius renaixentistes i Església parroquia1 de Santa Magdalena. barrocs. Reconstruida després de la guerra Amb tres naus, capelles laterals i carnpanar a la civil. torre. Ésdel seglexvli d'estil renaixentista i barroc. Caseriu de la Codolada. És un barri que data Carrer Major. Carrer Bonaire. dels segles xvl-xviil, arnb estils gotic i barroc. Pla~ade Catalunya (placa de la Bassa). Masies antigues: mas de Mateu, mas de Fora del nucli urba: Xavaii. mas de Bonet. Capella vella del Calvari. És una capella del segle xlx. Bot Povet de la Neu. Segle xv. Al nucli urba: Caseta del Moro. El caseriu. Es tractade I'església parroqui- Errnitade Santa Madrona. Situadaalsafores al de Sant Blai i del conjunt de carrers que del rnunicipi. És dels segles xlv-xv, d'estil gotic. s'agrupen entorn. Són del segle xvii, arnb estil renaixentista, gotic i barroc. Elements d'interes socio-economic Creu dels Ternplers. Situada al cernentiri. En aquest apartat farern una relació d'equi- És del segle xii. parnents, fondes i refugis que es poden localitzar Casa Paladella. És una casa senyorívola. als rnunicipis relacionats directarnent arnb la via. Fora del nucli urba: Santuari de Sant Josep. És una església FondesIRestaurants del segle Xvlli, d'estil barroc i popular. S'hi arriba Gandesa per una pista des del rnunicipi de Bot. Hostal Piqué. Esta situat a I'entrada del poble, a la via Catalunya s/n. Té habitacions Orta de Sant Joan arnb una capacitat pera 90 persones i servei de Al nucli urba: restaurant arnb capacitat pera 400 persones. Església parroquial. És d'estil gotic, dels Fonda Restaurant Antiga Casa Serres. segles xiv-xvii. Situada al nucli urba de Gandesa, via Aragó, 8, Placade I'Església. Es tractad'una placaque té capacitat per a 25 persones i rnenjador per a conserva rnolt bé el seucaracter medieval. Ésdels 100 persones. segles XIV-XVI, d'estils gotic i renaixentista. Bar Restaurant Terralta. Situat en la via Ajuntarnent renaixentista del seqle XVI Aragó, 6. Disposa de servei de restaurant pera ~useud'art popular. Museu aixecat graci- 30 persones. es a donacions particulars. Restaurant Coll del Moro. Situat en la La Casa del Delme (o Casa de la Cornan- carretera N-420 a Batea, disposa de rnenjador da). És un palau del segle xvi, renaixentista. arnb capacitat pera 150 persones. Museu Picasso. Ací hi trobern una serie de Santuari Balneari de la Fontcalda. A prop litografies on es guarden les obres de Picasso de la Via Verda. Té servei de restaurant, apart- relacionades arnb Orta. hotel, lloguer d'habitacions individuals. Cases de pedra situades a I'interior del El Pinell de Brai rnunicipi. Restaurant Bar L'Angel. Esta al carrer de Fora del nucli urbA: la Font, 10. Funciona corn a restaurant sernpre Convent de la Mare de Déu dels Angels (o que es facin reserves arnb anticipació. convent de Sant Salvador). És un convent situat Braseria Can Manel. Av. Catalunya, 5. al vessant de la rnuntanya de Santa Barbara, Prat de Comte dels segles xvl-XVII, d'estils rornanic-renaixen- Alberg rural Can Jepa. Restaurant. Frontó, 5. tista-barroc. Bar Ruta. Carrer Font, 6. Té servei de Capella de Sant Salvador. És una capella restaurant. situada a la rnuntanya de Santa Barbara. Data Bot del segle xvll, d'estil renaixentista i barroc. Restaurant Bar Can Josep. Situat en av. Catalunya, 34. Disposa de servei de menjador. Arnes Club esportiu. Av. Catalunya, 30. Al nucli urba: Orta de Sant Joan Ajuntarnent renaixentista del segle XVI Hotel Fonda Miralles. Av. Generalitat, 48.
(723) BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 35 LA VIA VERDA
Disposa d'habitacions amb capacitat per a 70 persones i sewei de menjadorpera300persones. El Barracó. Av. Generalitat, 23. Casal Municipal. Av. Generalitat, 15. Braseria Casa Barceló. Av. Generalitat, 25. Venta del Romé. Als afores del municipi a la Carretera d'Arnes, slnúm. Disposa de sewei de menjars. Arnes Hostal Can Bamna. Situat al carrer de Santa Madrona, 27. Disposa d'habitacions pera25 perso- nes i menjador amb capacitat pera 120 persones. Via Verda arribant a Bot Turisme rural sala que en principi sera utilitzada per realitzar Hi hapossibilitat de realitzarturisme rural en exposicions i conferencies, si bé pot acollir gent cases de pages a Orta de Sant Joan: en cas d'emergencia. Casa de pages Mas de Manresa. Situada Refugi del mas de Damia. És un refugi lliure en la Partida Viarnets, slnúm. de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) Casa de pages Sinia d'Orta. Situada en la situat en terme municipal d'Orta, al qual s'arriba Partida Tossals. a peu des d'un cami que surt del riu dels Estrets. A Arnes, Casa de Turisme Rural al Carrer Situat al NW del massis del Port. prop de la Sant Roc. tosseta Rasa i del col1 de Carabasses, dins d'aquest massis. Cases de colonies A la comarca existeixen dues cases de Campings i zones d'acampada colonies: A la zona tan SOIShi ha un camping situat al Els Olivers. Esta situada a Orta de Sant terme municipal d'Arnes, al quilometre 12 de la Joan (CI Roques de Benet, slnúm.). És una casa carretera T-330 d'Arnes a Orta de Sant Joan. de colonies que també funciona com alberg per Hi ha una zona d'acampada situada al terme acollir excursionistes, especialment els caps de municipal d'Orta de Sant Joan, a l'Area Recrea- setmana, amb una capacitat pera 86 persones. tiva de la Franqueta. Es tracta d'una area en la Casa de Colonies de Prat de Comte. qual es pot fer acampada amb el permis previ de Carrer Frontó. 7. Turisme rural. I'Ajuntament d'Orta de Sant Joan. A Gandesa hi ha zona d'acampada al Bal- Refugis i albergs neari de la Fontcalda. Practicament la totalitat dels refugis estan situats dins del terme municipal d'~rnés. Arees recreatives Refugi del mas del Torrero (o de Terra- Les arees recreatives són espais dotats nyes). És un refugi Iliure, propietat de I'Ajunta- d'una mínima infrastructura consistent en tau- ment d'Arnes. Esta situat en una area coneguda les, barbacoa per encendre foc, contenidors com Terranyes. Esta equipat amb llar de foc, d'escombraries, papereres, cremadorsd'escom- cisterna interior de la qual s'extreu aigua per braries. lavabos.. . i declarades com a tals per la bombeig i lavabos. Té una capacitat pera unes Direcció General del Medi Natural del Departa- 15 persones. L'accés es pot realitzar per una ment d'Agriculturade la Generalitat decatalunya. pista molt dolentadesde la molade Cati, al Port. A continuació comentem les Arees Recreatives Refugi del molí de I'Oli. És un refugi propi- existents als municipis relacionats amb el pro- etat de I'Ajuntament d'Arnes situat dins del ma- jecte de vies verdes: teix nucli urba. Es tracta d'un antic molí que Gandesa s'esta reformant (amb I'ajut de subvencions del Area Recreativa de la Fonteta. Situada programa Leader). Consta d'una sala per dormir prop de IacarreteraC-235deGandesa aTortosa, amb sacs, lavabo i cuina, amb capacitat pera a la pista d'accés a la Fontcalda. unes 15 persones. El pis de dalt consta d'una Area Recreativa de la Fontcalda. La Font- I 1
36 BUTLLET~NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (724) LA VIA VERDA
calda funciona també com a Area Recreativa. Tanmateix a partir de les dades de SOficina de El Pinell de Brai Turisme de Gandesa, se cap que aproximada- Area Recreativa de Santa Magdalena. ment un 70% de les persones que passen per Estasituada al costa de I'ermita del mateix nom. aquesta oficina i fan una estada de més d'un dia a S'hi accedeix per la pista a partir d'una cruilla la comarca visiten la Fontcalda i alguns van fins a que surt de la pista de Gandesa a la Fontcalda. Prat de Comte. I també, encara que sense dades Bot quantitatives, se sap que el tram que va fins al Area Recreativa el Forat de la Donzella. Pinell de Brai és utilitzat per algunes persones que Esta situada prop de I'ermita de Sant Josep. practiquen la bicicleta de muntanya. Orta de Sant Joan Per aquesta raó la via es considera pel Area Recreativa la Franqueta. Esta situa- Consell Comarcal com un pas alternatiu molt da prop del mas del mateix nom, prop de les suggestiu per al visitant; amb la senyalització roques de Benet. S'hi arriba per pista asfaltada adequada seria d'utilitat per a la majoria dels i te aparcament per a vehicles. La capacitat visitants de lacomarca, ja que permet veure una maxima d'acollida és d'unes 300 persones. gran varietat de paisatges. Ames Area Recreativa de Santa Madrona. Es Bibliografia tracta d'una area recreativa situada prop del [[Grandes espacios^^. Naturaleza Activa núm. corrent del riu Algars. 43, Marzo 2000. Ed. Desnivel, Madrid. (Fax 91 360 22 64). Diferents activitats esportives [[El cami Verd Vall de Zafan a la Terra Alta>>. A la zona es practiquen diferents activitats L'Ebre. 10-V-96, p. 11. esportives com I'escalada, diferents itineraris .La Via Verda de la Terra Alta funcionara amb per fer senderisme o practica d'espeleologia. energia solar.>. Diari de Tarragona, 22-X-99. GARCIA, Xavier: "La Via Verda de laTerraAlta>,. Potencialitats Diari de Tarragona, marc 2000. Els aspectes d'interes comentats són punts PELLISSA, Montserrat: ~
(725) BUTLLETI NÚM. 31 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 37