Còpia Digital
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
goal zommuiniunnoimminniimminniuminumminläilitilillnlinnewrimme rittnitimmunniatmlumnigninnumninumintmonioluntinu !Patents i Marques i Recomanem a tota ela bona fuma- — dora que no usin altre paper , de ----- Fina & Roure -3_ fumar més que el LA+LA, que da = e el millor que es coneix. Via Laietana, 30 - Telèfon 2113 S. P. Dipbeit inic: F. ▪ ANY L.—NUM. 16,987.—PREU: 10 CENTIMS SIRVENT =71-7 BARCELONA, DIVENDRES,• 20 DE JULIOL DE 1928 -E- 1,12CACCIIII 1 AD11111111611eACI10: PLAeat Diputació. 77.-Tel. H 191—Barcelona Da CILTeLURT1‘, fillif TÁLLERi . 1.1111111111113111!11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111191111141111111111iI111111111411111111111E D'UlPREISTA: CARRER BARS/UU.. 11 1 18.—TELSFON 11116-11. = '--s1 -----:=-- e_e ChONICA un de dietari Esquema d'un Congrés de.P. E. N. COMENTARIS Lri ciehscUDA Giovanni Giolitti D'UN Clubs Oslo Aigw, cap ne comentat les (hieren- La itiort de Giulitti ha fet aparei- delegats Concilis literaris Cirs •1k/e JO na eme 1.111 COIXel o car- fraucesos i s'ha abraonat "Noi rangolo , damind . • Esteta en plena apoea -- xer a a Pruna europea una rie r(It y u Un X01 er. que in na Stliiuädt latino", ens de Jules Romains L1 ha congressos de la intelligència. les ,ditt Theodor ' Daubler. de comeatarts inieressant sobre 111,, 1101aJle e> Id (bit( elIC4:1 uf: Il.n1C. • L'a;cOmnanya 'esbossinat l'abrigall Romams e, organitzaeions de Prema-a, el P. E. N. Club, l'Institut de Coupe- tothora. un periodista plane airLiégainent, repres.entació h. eaNaiL de sals, aurea Ultd. 111.,a II berlinès, de tan amargameau ruca; intellectual, setubren Europa de reunions que haurau política l'acciú per- • sang d'ésser. QL rda•es parau,ve u ce wastelmes; cl eslava, casat ami, una floren- com slauria planyut Benjamin Cré ho sonal d'aquest illustre oetogenari. tina Arnbdós esPereur, fructíferes. A (Jalo, totjust doses les tasques del P. E. N. cavan de sapos, Manea U aquest po- parleu molt aovint qui era al sen 'devora. "Es En veritat, G:ovanni Gi olitli era el Fill de Trieste. Daubler un gos que sap • Club-- en loa guaba, cola saben els noatrea lectora. Catalunya col- Uta- dan:amo. t pussluie que la CO- es el que es fa — ens 1 tipus del polític liberal que precio- ccmip/au a usar en la intimitat diu Daubler des laboró amb 'alt — tion, prepara cl Cougrés de Ciérreles Ilistóriques. ¡ere u Ull X01U1 SIV,U1 fan feliflat Cuin aque- del secó de l'auto- lla dolça (lengua; mabil—; no No ("s )a.s (011a tdrui a Europa en els tenips ante- la ira el un Carretel, pero, en gene- en els actes oti- litt escomes fins que extepcional. Si ea/mi/la:asista eis Cangreaaoa Con- cials, a Mol de president del P. E. N. ha [input un riors a la gran guerra. La signifiea- ral, e> iorça menys eloquent. tnilionari a la vista." ferencies literarts i cientifitas que han tingut hoe a Europa durant Club de Berlín, s'expressa, Per M (Jules Romains ció de Giolitti traspassa aquest Lra.tra luna, no es put Lubtar que ili ha guaayal, segons els darrers cinc anys veurienr que mai coro ara els en en alemany. 1 -cipi, bornes de profes- la meeanica eiemental que aprenen eis a nosaltres ens diuen, un minó amb el "Knock".) aj ó intellectual han estat tan prup sentit les fronteres d'Itàlia i preu paula italià; anem snob- sovint ple- Els autonibbils ens duen els Luis (leis altres. La intel- xoier> en la practica de stur Ottd, a Line- ligèneia, un valor universal. gata i fein a vegades colla a part. hanimer Sort a la collecció Sand- considerada sempre — teóricarucnt — un eatnp de vida en ca Colla una psico:og, una une, ti:- cornuL D:guetn-lio aviat i de pressa : Gio- formen, "l'angolo latino", coni ell viga Un gran pare amb casalots només avui comença d'ésser-bo. Tornera — oh admirable ierL111. que la que telia:u e.s vells cut- iso- litti era el liberal que converteix la diu en unan a prender un mateix bis o formant au conjuro d'habita- ClIesterton1— a l'internacionaligne de l'Etlat Mitjana. aie"s u Clb CÅls carreters couviviut del Causear automòbil que ens ha de dur a la cions dels segies XIV i XV, Con- Potser,, [arribé. Una llibertat en una simple apatia esta- rnall al vespre amo taus :lame, bes- defensa eenyida contra els aveneoa präetics. casa de Bjornstjerne Bjornson. servats tal com eren en la seca tal, i el dencrata que falsifica la fleb. Ea uniaornies dels uns i deis al- Si en el segle XV els tuonestirs esdevenien oasis de meditad() i La carretera és extremadament epoca. Poques vegades a rana-. molt democracia. Era l'honte que tres—ara que tots egrat Sis a Den) llars de . cultura, entre el tumulte de les conquistes, respecta sinuosa, sota una espessa ubaga. pagues,: els nuis u noiea de Lille- avui les Uni- duen un utlirornie—failibe els versitats i els Congressos són recers denso. le saviesa. els p onis i eseamoteja les coses, que Voreja una . tnuntanya i acibtada-. halioner accepten de servir de com - al marge reucien força, rivalitza anib eis surges de I 'estadi. de manté la forma i canvia el fons. Gio- mera es Patina al riu per travessar- paraca dintre de les casee i per tot la Borsa. del carrer bullent. En són al marge. en sumptudEuat i e n eljälleid. En can- litti va ésser senyor durant molt de temps; i ell i el seu io 1 anar a cercar una altra inun- aqusll Parc. Aixi, guau entren, pel aquesta és gyncia de les lletres i les citlineies d'avui —deixen vi, la giorla dels mines cotxers el. co- partit liberal van afanyar-se a convertir el règim democrätie tanya per a vorejar-la. Fent salts passeig que duu a la playa central la porta dos dita oberta, palta u calça Curta tenia un uo se qu aixi en perfilem duce o tres. A Lada amb un llac al ruig i una esglési z una trina ficció, en una pobra comèdia els trucs de la qual tothom d'etiqueta civil. a Com hauria pogut, sense un esperit esportiu 192f4, donar Gi- eCesfal de carretera tenint hoscos ex- en el talus d'una muntanyola, ja h i ménez-Caballero, ja sap i que tanmateix continua descabdellant-se. El eOlSfer dels bous ames tenia, en un mes, setze conferències a Itàlia, a Ale- tenaissims. 'A voltes entre el bou ha arreriglerats uns soldadets que manya, Els liberale i els demòcrates del tipus de Giolitti han estat, .huc en els Casos que posada uu Marbres . sorgeix ens a Holanda. a França? Avui, la cultura no és pelegrinat- un cann que ve a saluden amb la rialla als llavis • ge, ans en c".: versos pasos, els que han preparat el terreny als règims de gran tipus i unes superbes garrotes morir a la carretera. Den dur a al- A la plaça centra/ cl propi senyo be un "raid". Al cap i a la fi. la nmItiplicació dels Con- • l'orca. 1 el Inés lamentable és que les culpes greus d'aquests limes a la Rin. i Tauet, alguna cosa de guna d'aquestes solitàries cases de Sandyig ene presenta la seva col gressos. l'aprofitament de l'esforç, la intens i ficaeiö de l'apeetolat farnui o Ce doinestic. Per contra, ei han estat projectades injustament damunt els principia liberals fusta amb un pal molt alt t'eta guar- leccala Parla en noruec. llengua par cultural, signes de • la post-guerra, són corollari de la puixança xoirr conserva, àdhuc qua], és un an- dia al i democràtics, desacreditats i malferits pels seu costa; i la bandera no- lada per 11115 crea milions d'éssers, material dels pobles. Potser les Iletres catalanes s'escamparien que han invocat llur sairella puc expert, adscrit al servei ruega al cint unejant A l'entrada DOM en va. davant dele representaras de mes de debò terres enllà si entre les nostres joventuts hi haguessin legions d'una casa partmulai, • una certa dels camina a . ebten una metallica fi- trenca paises, que no entenen pas el Personalment, Giolitti • de braços destres a governar el volant d'un era heme de talent perspicae i hàbil per tatua,in de tècnic. lera de pots de llet. (4ue dar; despees es reparteixen uns avió.—T. G. al petit joc de la política vul gar; però de vista curta i dloritzons De diferencies ha mol- Sum a la casa de Bjornstjerne fascicles en anglas. Cornencem la intellectuals limitadíssims. Quan el poble itališ. decebut pel resul- tes tués de les que he anotat. Pera a Bjornson. Una terrassa. Tres palta visita. En els interiora daquelles ca- Reportatges parisencs de (La Publicitat, znesura tat pràctic que per a Itälia baria tingut la gran guerra, es mostró mesura que el tenipa pasas, a tres senyeres: la noruega al mig. lea ses vetustes, gent de Lillehammer que el xofer es despusseeix de l améo- altrea dues escandinaves fent-ii ho. disfressada que . x4s deis hemes que havien dirigit la política i la diplOMileia de l'època corresponent la de la novetat que fins—i versatalaat nor. La presencia de la senyera sue- a cada casalot, viu del reialme. Giolitti. que lurvia estat neutralista, va tenir la vida habitual ,La presa de la Bastilla un moment fetneinna 1—va donar-1 i una tempora- ca ve a donar una sensacia. de pau d'aquells • temps, amb una gran se- de renovada popularitat. No salté aprofitar-lo, i caigué tot seguit da d'exits amorosos, el trobem mes a la casa d'aquell qui tant combaté rietat.