Fijare En Catala La Puja Del Franc
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
7r" setlacel6 1 atuntresminen muele 48 CHO% 34.— Tontos 14101-4 wbarä, nOrmaalle. r131 clre.-r-Tall:fon 1316.4 PREUS DE SUBSCRIPCIÓ: EDICIO DIARIA 8sree0na . O Fla. mea pzninsu/a Mentes , 7 50 ; nuestra PUBLICITAT ;latina. 8'50 n111e1C3 25 mtres ca..L ..flota Rasaos: al Ball do Sant Prlm. BARCELONA, DIUMENGE, 27 D'ABRIL DE 1024 figr11111111'2111lilrIllill11111l1111111t1111111111MIllIIIMMIIIIIIMPIIIINIE ANY XLVI—NUM. 15,703—PREU: 10 CENTIMS - — LA. S. E. 1. T. E. FRANÇA EL MOT NICIONALISMIE FIJARE EN CATALA PROJECTES 1 SOL- LA PUJA DEL FRANC Val aqui que la facecia dos ment la histeria del poble que cops milenäria de Plaute, rejo- ha tocat mis de peus a terra, La primera cosa que remarca el lector de l'enquesta de "Les LICITUDS venida amb l'oli i la sal i el ha d'anar a parar a les come, jettres" és la necessitat de distingir sempre les accepcions (DEL NOSTRE REDACTOR-CORRESPONSAL) vinagre i el pebre de la riostra dies de Plante. 1 com qua el sencialment diferente dels mots nacionalisme i nacionalista. Al- En Pedirle ¿'ahir inseriern llengua, amanida de frese amb grotesc i el cavaller de Roma és irio ÜIS que han intervingut a l'enquesta o l'han comentada l'extrecte telegräfie i part dis- un catalä purfssim, ha obert el de tots els temps, el d'a ya Ir gu - Paria, abril. podria fer entrar el problema magnificament, les portes d'a- el de .s empre., han assenyalat tree melles de nacionalisme; el que es refereix al positiva del reial decret del dia de les reparacions en una fase la forea cenntee El franc puja sense parar i quest teatre íntim ressuscilat del teatro de Flaute ti un valor pencl pi de les nacionalitats, el de tiples "Action Française" i el prenent en considerachi tai una marica magnífica. La actiea, pecó aixt i tot el raport nomenant una connosió per eo per In bona voluntat i la cons- ;dame creternitat, que no s'aca- del tipus unitari belga. En realitat, les dues darreres menee es pesseta que fa un mes i mig do un triomf d'Alemanya. Diuen tància de l'Adriä Gual. tudiar els projectes 1 instan- bare mentre el nadan sigui mera Tedueixen a una sola, o sigui nacionalisme caracteritzat per l'e- valla tres francs i tenista ein- males Ilengües que el raport Parlar de coses de teatro ca- i als bornes no ele surta bor., del sentlment nac caes de la S. E. 1. T. E., deis a Berlin amb els es- Nultaci ó i onal. Que aquest nacionalisme es de- de la qual tinas, avui val a penes dos fon enviat da dia, d'aquestes coses de tea- rissol dIngel• propäsits 1 rnitjans franco i trenta céntimo. Es un pais destinats a les xifres do einti Per la fórmula d'orgenització més o menys federativa i re- tre que s'arrosseguen per Bar- "Aulularia" is, potser, tant es parla en aquests dar- record impressionant, magnt- pagament en blanc i amb la in- celona, comedies i drames de fa renansta, o que es decanti per l'organització eertralista, no im- rers dies. gran comedia de caràcter da ;lira cap diferencia essencial. Alba que conetitueix la natura del lic. vitació que fossin emplenats pipiripaina i d'apretar a eárrer, ptaute; !ata t'escena romplea En el proarnbul d'aquest reiel per Alernanya ando les xifres no dóna gaire gust, cregueu-me; raciona/ j eme, en tal sentit, é.s /a concepció d'una unitat nacional, Com dignerem, la puja del lite avar i la seva olla de diners; decret es dóna compte de les frene s'inicià per mitjans ar- que bonament vcdgués. Aixt i ara, poder escriure arad) la nos- aquesta d'un esperit propi, i davant d'aquesta afirmad() cabdal és cosa instancies formulades per un tra ploma el nom atleta earregada d'or tificiosos. L'Estat intervingué, tot sera difícil posar en prac- de klaute, do és i la tornada d e, la acendarial l'adopció de qualsevol deis dos sistemes interns del representant dis la Societat. Hançant dòlars i Iliures al mer- tica el raport. Es per aquesta una mena de desearas. Iederalisme o ei centralisme. cangO grotesca. L'avar Enclion, Cceiean que cona antecedent cal. L'opina() de pula ha costal, rae) que roentre Franca tingui Avui podem parlar d'"Aniu- és 1 . avarfcia de carn i ossos, Seria, dones, d'un interés considerable el podar distingir indispensable de la qüestió, es segons noticies d'aire oficial, de les relaciono amb Alemanya laria", de l'olla, o de Folleto, rient, rieran!, grineMant I ese empletament les daes desees de nacionalisme: primera, la que interessant fer-lo consignar als perqub aulalaria ve d'un dirni- co milions de dblars. Una ve- una idea conträria a la del se- fereint-se. Aquest Euclion ee el resenta l'afirmació del dret d'una nacionalitat a tenir Estat rostros lectors. Diu aixi, Ira- gada iniciada francament nyor Caillaux, ! túnica sortida nutiu d'"aula", que és la forma para de tots els avars, de tota arcaica ¿"olla", i que en rata% pepe i la reunió dels trossos d'una petria mutilada en un con- duït textualment: puja, el Govern deixà Iniure- gt mantenir rocupadó de la els mesqulns, els usurees 1 464/ jare; segona, la que representa una accentuació més o "Sensaor: ment la divisa i el fume Un el Ruhr. Josep Pla. s'escriu exactament que en poca-penes de la humanitat. junt li Ila ti. ineny3 forta i legitima del Sentiment de nacionalitat. La Soc,ctat E,,panyola dindústries seu comí i el fa emtara amb ms.31.0.441441fflanri.1=13.1113== Srmlea tambe que aquesta i Tracció Eléctrica i el seu tense- una força considerable. Polen Tots els que han estudiat una Un auten francès, Rané Johannet. en el sen Ilibre "Le Prin- min aels halla pel cap aqueet peca de de les meo originals, de ene des Nacionalites"—Ilibre espès, de relatiu valor documen- serrana cern a eice-presidert inserí de asea qui mea interessat estä en les mes romanes del seu autor. emitas, N'Eduard Estelat Full de dietan notas de Plante; pecó sdn ben ta.ri i d'escassissim valor clodrinal—proposà un terme especial la mateixa que no pugi maese es França. pone els que coneixen el seu Plaute acostunia sempre a dir Terres, sei de Madrid, ha adreçat a Hi ha qui creu que l'Estat en els prblees d'allí on bu ata- eadistingir les dues tendències. QUE L'APA- teatre. I s'ea de saber que el Al nacionaUsme que es refereix aquest Directo:i militar, data 3 de intu y e encara per initjä del Seta ESPEREM nat eargument; en "Aulnläria" eprincipi de les nacionalitats l'anomena nacionaiitarisme, i usa RELL FUNCIONARA teatre de Plaufe fou el teatro l'actual, una sollicitud en la qual ma- consorei isatis:ah (que esta for- de temps per mes popular de, Roma, el que calla corra un mort... Entre le,« e's mots corresponents nacionalitarista i nacionnlitari, deetant mat per la Banca de Franca, Hem sospirat rnolt enmedies de Menandre es parla nifesta tenis ultima: un pla indus- obtenir sari govern municipal d'estrtc- s'aguantà mes temps, des de ela termes nacionalisme i nacionalista per al segon sentit actual la cona:meció del, la Banca de Paris i deis Paisos d'una titulada -El tresor". tam- trial a base de tura ianqui. Ja el tenim, g i fa no fa. les decreces guerres púniques, del mot. ferrocarrils Directe de Madsr(i a Va- Ba:xos i per Rotschild germana) fins a les escorrialles de rim- bd es parla d'una ansia anemee La de johannet no As original. Este basada en una Ilrm bescantat sovint la xerrameca nada "Ilydria", on Ce fa refe- distinció lencia (Pott), de Requena a Baeza, en l'operació de la puja. Es de les cerperacions locals, fent-la res- pese La força humana d'aquest fra distinciú, feto ja fa temps, entre nacionalitat i nació, apli- de Las Alpujarras, i el de la frotas funden per dir abata en les ne- teatre, la vida i la veritat de rencia iluna caixete plena das cessitats cie la rampanya elec- ponsable de la lentitud amb qué mas- menedes. També se citen arribe! care el primer nom als publee o fraccione de poble amb caràcter sera francesa a Algeciras. per Madrid eis afers pnblics i de les difi- les seves escenes, tot el mira toral. Ern senibla evident que acra /antele titol rernedies de Fhi- racional. pene senee Estat propi, i el nom de nació als que fae- a Scwllta. amh l'objec:c d'explvtar les cultats amb quin topen les iniciatives que sial barreja i s'hi revolea la puja del franc As una arma lemon i Anaxandrides. EIn !me- nen un Estat constiturt. Pera de la mateixa manera que la dis- grasas tenis de riquesa que ofereix redemptores. Dones, ja tenim un cen- vénen a ésser un cornplement de electoral magnifica. Ei país es- la histeria d'aquest poble que tes; greca Dioxlpes i tirció entre nació i nacionalitat és arbitrària, i només com a el nostre sí:e i que fans a la data ro- se!: municipal que actua a ¡'entera tenien eadeecú una comrdia ti- manen en potencial per mann de mit- te impreesienat pereub la pu- d'una taula sense palie i sense Presta- donä ànima a tots els pobies tolució convencional pot acceptar-se, arbitraria és aixi mateix la ja es un miele de propaganda tulada "L'avar"; parta tot aixb jans de cemunicaci5.