El Documental Interactiu Com a Nou Gènere Audiovisual
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El documental interactiu com a nou gènere audiovisual Estudi de l’aparició del nou gènere, aproximació a la seva definició i proposta de taxonomia i d’un model d'anàlisi a efectes d'avaluació, disseny i producció Arnau Gifreu Castells TESI DOCTORAL UPF / 2013 Departament de Comunicació DIRECTOR DE LA TESI Dr. Carlos Scolari (Departament de Comunicació) Als meus pares, Rosa i Josep A la Cata Agraïments Al llarg d’aquesta investigació he comptat amb l’ajuda de moltes persones, a les que dec la meva gratitud. En primer lloc, al director de la tesi doctoral, el Dr. Carlos Scolari, i al que fou el meu director abans de defensar el treball de recerca, el Dr. Xavier Berenguer, els quals em feren compendre, en el seu moment, el potencial que s’amagava darrere de l’emergent mitjà digital interactiu. Al marge de la seva tasca com a director de la tesi, Carlos Scolari ha estat una de les persones més importants en la meva formació investigadora i docent, tant a la Universitat Pompeu Fabra com abans a la Universitat de Vic. A Xavier Berenguer li haig de reconèixer la seva arriscada tasca d’introduir la Comunicació Digital Interactiva com a part dels diversos programes de formació a la Universitat Pompeu Fabra: el Màster que codirigia i, posteriorment, el seu curs de doctorat varen ser importants estímuls per decidir-me a emprendre aquest projecte. Finalment, aquesta equació de grau tan elevat com és la de començar, persistir i acabar una tesi doctoral, no s’hauria resolt sense les valuoses aportacions del Dr. Josep Gifreu en relació a la part estructural i metodològica de la recerca. Agraeixo també a la Universitat de Vic haver-me donat l’oportunitat d’aprendre i de progressar en la meva gran passió, l’estudi del gènere documental i del mitjà digital. Vull mencionar en especial els professors Carles Tomàs i Hugo Pardo. Carles Tomàs va ser la persona que em va obrir les portes a la docència per primera vegada quan era professor i cap d’estudis a la Universitat de Vic, una aposta valenta donada la meva joventut i escassa experiència. Hugo Pardo és un dels grans referents en comunicació digital mòbil: a més de compartir passions al llarg d’aquests anys, ell m’introduí al món empresarial a partir de diferents projectes conjunts. Dono les gràcies a tots els professors, companys i ex-alumnes de la Universitat de Vic que m’han ofert la confiança i la possibilitat de donar classes, publicar textos o produir prototips relacionats amb l’àmbit d’aquesta investigació durant el seu desenvolupament: Ruth Contreras, Eulàlia Massana, Antoni Soy, Jordi de San Eugenio, Xavier Docampo, Efraín Foglia, Irene v García, Zahaira Gonzalez, Raymond Lagonigro, Francesc Macià, Jaume Masarnau, Bernat Torras, Ricard Parra, Miryam Figueira, Joan teixidó i Roger Soldevila. De la Universitat Pompeu Fabra, vull agrair especialment l’ajuda i caliu de Lluís Codina, Ignasi Ribas, Joan Soler i Carles Sora, sempre atents i disposats a embrancar-se en projectes apassionants. També la meva menció va per Josep Maria Català, Jorge Caballero i Carmen Viveros, per haver confiat en mi per col·laborar en la línia capdavantera de documental interactiu del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. A Josep Maria Carbonell, Fernando de Felipe, Francesc Vilallonga i Josep Lluís Micó, de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull, per entendre i valorar el canvi i haver apostat per mi en un moment complicat. I a Inés Garriga de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i a Eva Domínguez, Antoni Roig, Lluís Pastor i Imma Tubella de la Universitat Oberta de Catalunya, per les seves aportacions fonamentals i l’ajuda per a que el projecte InterDOC progressi fins a convertir-se en una realitat. També una menció per a Joan Gonzàlez i Elena Subirà de Paral·lel40, per haver-me donat suport en la organització d’esdeveniments relacionats amb la temàtica i haver apostat per projectes tan importants per a la meva carrera com l’enciclopèdia del documental. Vull agrair també la confiança que Sandra Gaudenzi, una de les responsables que hi hagi moviment acadèmic al voltant del documental interactiu, va dipositar en mi per formar part de la comunitat d’investigadors sobre el documental interactiu, creada a Bristol l’any 2011. I a Carloyn Steele, Gail Vanstone, Janine Marchessault, Caitlin Fisher, Robert K. Logan, Barbara Evans, Brenda Longfellow, Katerina Cizek, Seth Feldman i Ricahrd Lachman per les seves atencions durant la meva estada de recerca al Canadà. També vull agraïr a Ferran Clavell, de la CCRTVI, i a Adrià Serra, del Terrat, la seva col·laboració clau en el moment d’elaborar l’estudi de cas del “Guernica”. També em plau expressar un agraïment als amics d’infància i joventut de Barcelona per la seva comprensió de tantes absències no justificades: Marc Vila, Oriol Roqué, Gemma Salvador, Jordi vi Piñol, Jordi Coll, Enric Guinart, David Griñó, Jordi Batista, Albert Flores i Daniel Arias. Igualment, als amics del poble aragonès de Campo: Cristian Abad, Raul Blanch, Roberto Fuster, Jorge Subías, Javier Rees, Marta Lanau i Maria Miranda; i de Queralbs, Josep Lluís Nieto, i de Sinera, Xavier Castejón. I si els llocs mereixen gratitud, Sinera n’és el primer, un espai mític i físic alhora que m’ha donat la calma i distància necessàries per a concentrar-me i gaudir durant aquests últims anys. Juntament amb Sinera, també un record per Bogotà i Toronto, dues ciutats clau en el desenvolupament d’aquesta recerca. Per últim, també un record afectuós per als meus sogres colombians, Teresa i Emiro, i la família colombiana de la meva dona. I finalment, l’agraïment més sentit i sincer. Vull agrair especialment la paciència, el suport i l’amor rebuts de la Cata, la meva dona, perquè, de tots els deutes que he acumulat durant l’escriptura d’aquest treball, el que més em complau de reconèixer és el contret amb ella. I per un altre motiu encara: per haver-me fet comprendre, entre moltes altres coses, que no som allò que aconseguim, sinó allò que superem. I també als meus pares, Rosa i Josep, i a la meva àvia Rosario, per haver-me fet costat sempre, per no deixar que abandonés en els moments més difícils i pel suport especial en els últims anys. Gràcies a tots, doncs: sense el vostre suport aquest treball de recerca no hagués pres forma. vii Resum L’objecte d’aquesta tesi doctoral és mostrar i demostrar com el documental interactiu es constitueix i es proposa en els últims anys com a nou gènere audiovisual amb característiques pròpies i específiques. Aquesta investigació argumenta com el mitjà digital interactiu ha afectat les lògiques de producció, exhibició i recepció audiovisuals del gènere documental tradicional. Durant els últims anys, aquestes noves dinàmiques han transformat els processos comunicatius i la naturalesa dels diferents actors implicats, donant lloc a un nou gènere que anomenem “documenal interactiu”. A partir d’una mostra de casos significatius, hem elaborat un marc conceptual original amb l’objectiu de caracteritzar el documental interactiu com a gènere audiovisual específic, diferenciant-lo alhora de les formes convencionals de documental i de no ficció interactives. La primera part de la recerca estableix els precedents i el context on es desenvolupa l’àmbit de l’audiovisual interactiu. A partir del plantejament d’un estat de la qüestió general sobre el gènere documental i el mitjà digital interactiu, descrivim el context principal on es desenvolupa aquest format, el web, i el tipus de producte en el que s’engloba, les aplicacions interactives. S’estableix també en aquesta part una introducció als principals gèneres de la no ficció interactiva, tot caracteritzant-los i diferenciant-los entre ells i entre els gèneres de la no ficció audiovisual. La segona part argumenta i justifica les raons per les quals podem considerar el documental interactiu com un nou gènere audiovisual, amb característiques pròpies i específiques. Per a situar-ne el context adequat, localitzem i descrivim l’aparició, consolidació i diversificació d’aquest nou gènere, per arribar a formular-ne una definició, una caracterització àmplia i una viii proposta taxonòmica originals. També ens centrarem en la transformació dels processos de producció i circulació, atenent a les noves lògiques i dinàmiques actuals. Amb l’objectiu d’establir i delimitar el marc conceptual de manera precisa i concreta, hem elaborat un model de categorització centrat en l’anàlisi del nou gènere, model que aspira a ser també útil per a la creació i producció d’aquest tipus de documental. La recerca inclou també una avaluació de l’estat de l’art del documental interactiu en relació a la temàtica tractada, la plataforma d’accés i l’experiència de l’usuari. I el capítol de conclusions resumeix les principals aportacions originals de la investigació, tot afirmant la pertinència de la identificació del documental interactiu com a nou i prometedor gènere audiovisual. ix Abstract The objective of this doctoral thesis is to show and demonstrate what an interactive documentary consists of. In recent years this interactive medium has been proposed to be a new audiovisual genre with its own specific characteristics. This research discusses how interactive digital media have affected the logics of audiovisual production, exhibition and reception of the traditional documentary genre. In recent years, these new dynamics have transformed the communication processes and the nature of the different actors involved, giving rise to a new genre called “interactive documentary”. From a sample of significant cases we have developed an original conceptual framework with the aim of characterizing the interactive documentary as a specific audiovisual genre, while differentiating it from the conventional forms of documentary and interactive non-fiction.