Tm 1998 N0048.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Editorial Això era i no era un home que va espe de títols interessants de producció PSICOSI rar néixer quan existís el cinema. Una espanyola, entre els que destaca, si més intel·ligència privilegiada, educat als no pel temps que fa que va estrenar-se, jesuïtes i tocat de la flegma britànica, Los amantes del circulo polar, però Vaig fer una observació fa ja era una combinació, tot plegat, explo sense oblidar-ne d'altres com A los que temps. Vaig dir que em feia siva. No em preocupa l'argument de la aman, Barrio o el que constitueix el content que la televisió oferís pel·lícula; no em preocupa la feina dels retorn de Garci, El abuelo. Un record casos d'assassinat, perquè era actors; em preocupen les peces de la per a Pakula. Un director que va pro la manera de col·locar de bell pel·lícula... tots els ingredients tècnics que vocar divisió d'opinions entre els crí fan xisclar el públic. Aquestes paraules tics. nou el crim en el seu entorn retraten la personalitat del seu cinema natural, la llar. i la seva obsessió per dominar l'espec L'oferta complementària: la indústria tador a través del que més vulnerable turística, dominadora del panorama Alfred Hitchcock el fa: els nervis i la tensió. econòmic illenc i les tècniques de màr- queting més agressives ens hi han L'any 1999 serà per al Centre de acostumat. Temps Moderns no vol ser Cultura de "SA NOSTRA" i per a una excepció. Amb aquest número Temps Moderns l'any Hitchcock. hem editat un calendari -del llatí Hores d'ara l'ambició ens fa dir que calendarium, agenda que enregistrava projectarem totes les pel·lícules. Tal els deutes-per a l'any 1999. Tretze vegada a l'nora de la veritat haurem de fotogrames de diferents pel·lícules de caure en alguna renúncia. Seran, en tot Hitchcock. Demanau-lo. • cas, mínimes. Oferta cinematogràfica: Trueba torna a l'estil que l'identifica amb La niña de tus 0j0s.T3.mbe tenim un nou Ken Loach, obligat de veure. Una cartelle- ra prou atractiva i farcida, curiosament i TEMPS MODERNS | Papers de cinema Director fl55E550rS Col·laboradors Fotos Edició mensual Jaume Vidal Francisca Niell, Antoni Francesc Rotger, Joan Bover, Arxiu Centre de Cultura Desembre 1998. Núm. 48 Figuera, Andreu Ramis, Josep Carles Romaguera, Secretari Redacció Imprimeiií Albert Ribas, Xavier Flores. Miquel Sbert, Jaume Salvà, Miquel Pasqual Gráficas Planisi, S.A. Edita Jorge Martí, Toni Roca, Dipòsit Legal: P.M. 648-1994 Centre dc Cultura Documentació i arniu Feo. J. Sánchez Cuenca, "SA NOSTRA" Iñaki Revesado Felip Osanz, Miquel S. Font, Carrer Concepció, 12 Isidor Mari, Matías Salom, 07012 Palma flssEHBDramEnt lingüístic Eduardo Jordà, J. A. Mendiola. Telèfon 72 52 10 Manel-Claudi Santos Fax 71 37 57 Jeroni Salom "Temps moderns" no comparteix, necessàriament, l'opinió dels seus col·laboradors. Podeu trobar "Temps Moderns" al Centre dc Cultura 'SA NOSTRA", llibreria Embat i als cines ABC, Chaplin, Portopí i Renoir, llibreria Espirafocs (Inca). til Hlàscares Ranel—Claudi Santos upòs que Jean Marais era sufi No és estrany que, davant aquesta res cientment guapo perquè tot ponsabilitat gairebé insuportable per hom coincidís a dir que era qualsevol mortal, Jean Marais es trobàs guapo. No tenc tan ciar que més a gust rere la màscara de la Bèstia tothom concidís a dir que era a La Bella i la Bèstia o sarcàsticament un bon actor de cine. En tranquil amb la cara verda dc aquests moments, tampoc Fantomas; per no recordar Lagardere, m'interessa aclarir cap de les ducs qües aquell geperut que, dins un cos lleig, no tions. Resulta curiós comprovar, però, tenia més remei que tenir el cor d'una que contínuament va intentar amagar noblesa digna de les millors causes. el rostre; avergonyit, potser, d'una Sempre la Bèstia que no deixa que la bellesa que li havien fet creure que pro Bella es mostri. En el fons, si ho miram venia directament de la mitologia bé, es tracta de la proposta moral de senzill i Jean Marais, cn el fons, era el grega. M'imagín que sabia que la mito tota la vida, tan antiga i tan maraquea: compendi de les qualitats que Jean logia, en qualsevol societat, no és res la lluita del Bé i del Mal. Però amb la Cocteau considerava el seu ideal físic. més que la màscara idealitzada de la màscara de l'estètica, perquè això és El seu mite particular. La màscara de col.lectivitat. Només cultura, en resum. poesia. O, tal vegada, tot és molt més Jean Cocteau, vull dir. • {<| | Obra i llum; en la mort de Jean marais mbra i llum, passió i, a la vega qui és tot i encara, l'intèrpret de pel.lícu Costa Blava francesa dies passats. En da, tenebra. Dolor del cos i ale les tan mítiques, per exemple, com La èpoques pretèrites, èpoques dc l'edat gria de l'esperit. Així, des d'a bella y la bestia, Los padres terribles i, de de ferro o del metall, jovents d'aquells quest racó de l'illa he vist (i tot manera recent com una mena de testa temps en temps de filmoteca antiga i fou una perfecta execució) la ment, Belleza robada de Bernardo vella, descobririen tot un ramell dc mort, sobtada? a la sempre esti Bertolucci, un esplèndid i crec que no films signats, és clar, pel seu gran des mada França, "la douce France" prou reconegut film. Jean Marais, certa cobridor, el poeta i home dc teatre, de vida. O gairebé, gairebé. D'altre cos ment, ni interpretà mai cap paper galàc Jean Cocteau. Els títols ara es desen tat, del cantó més jovent i aleshores cinè tic, els seu nom tampoc anava lligat al cadenen a la memòria del veterà cinè fil, ni el seu nom ni la seva presència, món (terrible) del còmic. I això, proba fil, El águila de las dos cabezas, Orfeó, ambigua però menys, no tindrà a penes ble, expliqui moltes, moltes coses. El testamento de Orfeó...Amor i fideli ressò. Ni ressò ni oració fúnebre d'un cos tat a Jean Cocteau marquen la vida dubtosament bell (la mort, als 84 anys, ja Però altres gents i generacions no han interpretativa de Jean Marais. Però són anys, ja són anys). descobert l'actor per la seva mort a la també la privada. "Ofereix les caracte rístiques d'aquests hipèrboles d'ulls Jean Marais?, no, no em sona de res blaus dc què parla la mitologia grega", aquest nom. A veure.., la cara, el ros foren les paraules, les de la bellesa, tre...no. Insisteixo, ni punyetera captivat per la bellesa, amb una nota idea...De tota manera convé no estran ble influència de "L'eternel retour", yar-se (i, lògicament, tampoc mostrar una frase el definí de forma clara i públicament signes més que evidents autèntica, "És curiós que tot el món d'una indignació preclara). No. intenta ser bell físicament quan està a Rotundament no. Aquesta gent, aques l'abast dc qualsevol aconseguir la ta gent jove i cinèfila (cinèfil: element bellesa mortal, encara que gairebé presumiblement humà, en clares vies ningú fa la gimnàstica necessària, d'extinció, dinosauri més juràssic que el imprescindible...". Actor íntim, poè mateix Steven Spielberg), aquestes tic, molt personal, intransferible, la gents d'ara mateix, dispar col·lectiu que seva ombra, la seva llum il·luminà no sap on va ni putes presses en saber- moltes de les meves sessions cinema ho, dic, idò, la tal qual generació és togràfiques. Sí, temps era temps, airxò impossible que pugui saber qui cony era, era i no era quan... • Ugarle: La veritat és que ets molt cínic, si em permets que t'ho digui. Rick: T'ho permet. íj) I La Mostra, ja tornam a ser-hi | Felip IsSHZ WF n any més, el mes d'octubre és ploitation, dedicat al cinema americà, ni taules redones on almenys els impli un mes de cinema per a la fet per negres als anys setanta, no són cats pogueren discutir-, la tasca de tro ciutat de València, encara res més que rareses per a entesos, de bar una bona pel·lícula esdevé gairebé que, cada any, tornam a cons qualitat si més no discutible. impossible, perquè allò que s'haja tatar que el que menys impor pogut fer de bé se n'ha anat a un altre ta als organitzadors de l'as- Abans d'analitzar els films guardonats lloc. Així, doncs, només ens queda sumpte sembla ser el cinema i o no vistos en les seccions de novetats, aguantar estoicament algunes "llandes" el que més, el fals glamour i les parau cal explicar una mica què és o pretén de dimensions considerables i quedar- les d'autocomplaença o d'autoengany ser aquest festival. La cosa vol ser un nos amb una sensació polsosa de que s'hi senten en les declaracions que punt d'encontre de totes les cinemato desert. s'hi fan. Enguany, no ha estat una grafies de l'arc mediterrani on hi ha, no excepció, en aquest sentit, i la para- cal dir-ho, qualitats, indústries, inte Tenint en compte tot el que hem dit, fernàlia fallera ha estat molta, gràcies a ressos i pressions diverses i difícüment mirarem d'apropar-vos al que aquí s'ha la presència, després de pogut veure. El primer pagar -i no per cap cicle premi de la secció oficial paral·lel ad hoc o cap altra ha anat a parar a la raó que ho justifiqués-, pel·lícula de l'israelià de Jeremy Irons i Joan Assi Dayan Els 92 mi Collins, en les cerimò nuts de Mr.Baum, comè nies d'inauguració i clo dia negra que ens fica en enda, respectivament.