DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT

DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT

L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra.

L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi.

— 2 — PRESÈNCIES La cronologia que descriu les migracions persones de nacionalitat marroquines a Catalunya s’inicia el 1967, Tota emigració s’explica en un context marroquina viuen a Catalunya segons un informe elaborat l’any 1972 223.456 global, que permet entendre les pel Secretariat de Coordinació pel motivacions que van portar molts Desenvolupament de Justícia i Pau. Aquell marroquins a marxar fora del seu país, any es va produir una forta crisi laboral així com les oportunitats que els va oferir a Europa, que va provocar l’expulsió des Europa. L’emigració es troba amarada de França d’emigrants marroquins. Així, de nostàlgia i llunyania, però també els primers treballadors marroquins que d’improvisacions: el tancament de les van arribar a procedien d’Europa fronteres europees a finals dels anys i no del seu país d’origen. A partir d’aquell seixanta va provocar que els primers moment, s’obre un cicle migratori que ja marroquins s’instal·lessin provisionalment perdura des de fa més de mig segle. 5.761 a Catalunya, a l’espera de poder reprendre Manresa el viatge vers la destinació triada. La mirada de la societat catalana en 5.056 8.367 La demanda de mà d’obra provocada pel Mataró relació amb la població marroquina ha Lleida creixement de l’economia catalana va fer 13.138 anat evolucionant a mesura que aquest Terrassa que oblidessin aquest objectiu inicial, la col·lectiu s’ha anat establint a Catalunya. qual cosa va obrir el camí de l’assentament 5.551 Les figures que han representat aquesta 5.870 Badalona d’aquesta població al nostre país. 7.697 presència han anat canviant: d’homes Reus L’Hospitalet sols a famílies, d’adults emigrats a joves 13.064 Barcelona nascuts a Catalunya, de la progressiva 6.814 feminització del col·lectiu a la seva visibilitat Tarragona pública. La nostra mirada ha guanyat en matisos, està molt més perfilada, però hi ha certs sectors de la societat que miren amb recel les persones d’origen marroquí. 716 municipis dels 947 que hi ha Catalunya tenen ciutadans marroquins empadronats

27% 54.724 60% Del total de l’Estat espanyol marroquins van adquirir Al principi protagonitzada Es calcula que més el 27% de la població la nacionalitat espanyola per homes. Des del 1990 fins d’un 60% dels marroquins marroquina té menys (2004/2014) al 2015, feminització creixent a Catalunya provenen de de 15 anys regions de cultura amaziga

— 4 — — 5 — 31% de la població catalana identifica la 2001 immigració amb la 1975 Creació del Consell Islàmic Cultural de Catalunya figura del magribí 2002 Fets de Premià de Mar 2000 72.748 84%

dels marroquins 1973 se senten ben o 1981 molt ben acollits Mesquita Tàriq ibn Ziyad a Catalunya 2003 any residents Mohamed Chaib, diputat del Parlament de Catalunya

1985 1965 Llei d’estrangeria 2004 129 135.976 1981 Creació d’Amical Marroquí 1987 3.471 2007 Najat el Hachmi 2002 guanya el premi 1990 Ramon Llull de novel·la 1994 1972 1975 5.260 428 1992 Obertura del 18.619 Consolat del Regne del Marroc a Barcelona

2008 2003 230.262

1994

Associació Ibn Battuta Adil Mennani des de Montjuïc amb una vista del port Cristina Guillamón de Barcelona © la fotografia: 2009 2004 2012 200 mesquites a Catalunya 1974 243.652 Creació de Bayt al-Thaqafa 1996 29.459

1999 2015 2005 Fets de Ca n’Anglada 223.456 2014

2015 Fatima Tàleb, 38% regidora de Badalona; dels marroquins declara Chakir El Homrani, diputat que han estat objecte del Parlament de Catalunya de discriminacions (especialment, agressions verbals)

— 6 — — 7 — Immigrants marroquins esperant EXPERIÈNCIES els únics contactes amb la família que a l’interior de l’estació de França s’ha quedat al país d’origen. A més de a Barcelona l’any 1974. L’experiència migratòria està formada la feina, l’altra prioritat principal és disposar Autor desconegut © Arxiu Fotogràfic per fases successives, que transformen de la documentació que els acredita de Barcelona la provisionalitat dels primers moments com a treballadors immigrants en situació en arrelament a la societat en què s’ha regular. Però no tothom aconsegueix viscut durant dècades. Els relats dels els «papers», per la qual cosa molts d’ells membres d’una família que ha conegut estan abocats a viure pràcticament en l’experiència migratòria, viscuda en primera la clandestinitat. persona o de manera diferida, formen el testimoni plural d’unes vivències particulars, que no es poden entendre Arrelar si no és en interacció amb una societat La millora de les relacions laborals obre la que ha mostrat una actitud integradora. porta al familiar. Aconseguir l’autorització després de complir els tràmits Partir burocràtics, acreditar que hom disposa de Les primeres passes dels emigrants mitjans econòmics per mantenir la família, fora de la seva terra es troben plenes trobar un nou pis i, finalment, poder d’anhels i incerteses. No hi ha lloc per retrobar-se amb els éssers estimats. A partir a l’enyorament. La seva decisió d’emigrar d’aquest moment, han d’abordar noves els situa dins d’una geografia confusa, realitats: escolaritzar els fills, disposar que no els permet afirmar que són d’un d’una atenció sanitària, aprendre el català, lloc o d’un altre. Encara sense haver-se celebrar el naixement de nous fills. Són deslligat del passat immediat, i sense els fills els qui fan arrelar les famílies, dominar els codis quotidians de la societat deixant cada cop més enrere la societat d’arribada, han de desenvolupar totes les d’origen, a la qual ja només es torna durant seves capacitats adaptatives per assolir les vacances d’estiu. un primer vehicle d’inserció –la feina–, sovint gràcies al suport d’altres Retornar? compatriotes arribats prèviament. El retorn és un element que sempre és present en tot trànsit migratori. El vincle Arribar amb els fills (i els néts) reté molts pares Les persones emigrades no sempre es a l’hora de tornar al seu lloc d’origen. queden en el primer lloc al qual arriben, Aquesta decisió, que es planteja després sinó que es desplacen cap a altres localitats d’haver passat bona part de la vida lluny a la recerca d’un lloc de treball més estable. del país de naixement, és tan important És el temps de viure amb altres companys, o més que la que els va fer prendre el camí compartint-hi despeses i recursos, i de l’emigració. I si el retorn no es fa en vida, mantenint un primer vincle amb la societat s’acostuma a fer una vegada que arriba la catalana a través de la feina i el suport mort: més del noranta per cent dels difunts de diferents entitats socials. Els enviaments marroquins a Catalunya continuen sent periòdics dels estalvis acostumen a ser repatriats al seu país d’origen.

— 8 — — 9 — INTERACCIONS Divergències i prejudicis Els prejudicis en relació amb els marroquins Les migracions són veritables miralls del impregnen alguns sectors de la nostra funcionament d’una societat i, com a tals, identitat social. Potser és per això que, al interroguen sobre el passat i el present llarg d’aquest mig segle de presència, des de les relacions entre els col·lectius que de les institucions públiques i la societat civil en formen part. Les interaccions resultants han sorgit nombroses iniciatives per tal mostren les diferents cares d’un procés d’afavorir aquesta convivència mútua i per d’encaix mutu que encara està en lluitar contra el racisme i la discriminació. La desenvolupament, i formen els escenaris crisi econòmica actual ha revifat amb força on s’expressen les identitats i pertinences aquests prejudicis, motiu pel qual encara són elaborades per les persones d’arrels més necessàries aquestes iniciatives. marroquinocatalanes a Catalunya.

Associacions Lligams afectius i d’amistat El col·lectiu marroquí s’ha destacat per Són molts els lligams d’amistat que la seva vitalitat associativa: disposa de s’han desenvolupat amb persones més de quatre-centes entitats registrades, marroquinocatalanes, en compartir-hi que cobreixen tots els àmbits socials, idees i aficions, complicitats i compromisos, culturals, esportius, professionals i religiosos. amistat i amor. Són l’evidència que la nostra Es tracta d’un teixit social heterogeni que és una societat porosa i integradora, que ha mostrat fins a quin punt es formulen es contraposa amb determinats discursos opinions molt diferenciades del que és que ens parlen de comunitats enfrontades. la identitat marroquinocatalana, i que, En molts barris de Catalunya es manifesten amb més o menys capacitat, ha contribuït quotidianament aquests lligams, que van al seu reconeixement social. nodrint de confiança les relacions humanes.

Les expressions rituals L’Islam té un paper fonamental en la identitat dels marroquinocatalans, i la seva ritualitat transmesa familiarment s’ha mantingut com un element distintiu. Des de l’obertura dels primers oratoris musulmans a Catalunya durant els anys setanta fins a l’actual celebració pública de la festivitat del ramadà, s’han succeït diferents fases de consolidació de la pràctica religiosa islàmica. L’Islam a

Catalunya ja no és només l’expressió d’un La mesquita Al Huda de vincle amb l’origen, sinó també un lligam Mollet del Vallès l’any 2009. de connexió amb la societat catalana. © de la fotografia: Sebastián Conejo

— 10 — Traduccions DE MARRueCos y DE CATALUÑA el viaje hacia el destino elegido. La MEMORIA VIVA ENTRE demanda de mano de obra provocada EMIGRACIÓN Y ARRAIGO por el crecimiento de la economía catalana hizo que olvidaran ese objetivo La emigración de Marruecos hacia Cataluña inicial, lo que abrió el camino del se inició hace ya más de medio siglo. asentamiento de esta población en Esta movilidad humana, que comenzó nuestro país. a finales de la década de los sesenta del siglo pasado y ha perdurado hasta hoy La cronología que describe las migraciones en día de forma extensiva en todo el marroquíes en Cataluña se inicia en 1967, territorio catalán, ha construido un vínculo según un informe elaborado en 1972 estable entre ambas sociedades. por el Secretariado de Coordinación Actualmente, en Cataluña viven cerca para el Desarrollo de Justicia y Paz. Ese de trescientas mil personas de raíces año, tuvo lugar una fuerte crisis laboral en marroquí-catalanas, y una quinta parte Europa que provocó la expulsión desde de ellas ha nacido ya en esta tierra. Francia de emigrantes marroquíes. De esta forma, los primeros trabajadores La experiencia migratoria ha configurado marroquíes que llegaron a Barcelona la memoria particular de muchas familias procedían de Europa y no de su país de origen marroquí, que han visto nacer de origen. A partir de entonces, se y crecer aquí a sus hijos, transformando inició un ciclo migratorio que perdura la emigración en arraigo. Un arraigo que ya desde hace más de medio siglo. se encuentra en proceso y que es resultado de la interacción y el contacto con la La mirada de la sociedad catalana en sociedad catalana que, en mayor o menor relación a la población marroquí ha grado, ha sabido ofrecer a este colectivo ido evolucionando a medida que este oportunidades para integrarse en ella. colectivo se ha ido asentando en Cataluña. Las figuras que han representado esta PRESENCIAS presencia han ido cambiando: de hombres Toda emigración se explica en un solos a familias, de adultos emigrados contexto global, que permite entender a jóvenes nacidos en Cataluña, de la las motivaciones que llevaron a muchos progresiva feminización del colectivo marroquíes a abandonar su país, así a su visibilidad pública. Nuestra mirada como las oportunidades que les ofreció ha ganado en matices, está mucho más Europa. La emigración está impregnada perfilada, pero existen sectores sociales de nostalgia y lejanía, pero también de que miran con recelo a las personas improvisaciones: el cierre de las fronteras de origen marroquí. europeas a finales de los años sesenta provocó que los primeros marroquíes EXPERIENCIAS se instalaran provisionalmente en La experiencia migratoria está compuesta Cataluña, a la espera de poder reanudar por fases sucesivas, que transforman

— 12 — — 13 — la provisionalidad de los primeros Además del trabajo, la otra prioridad INTERACCIONES el origen, sino también un vínculo de momentos en arraigo a la sociedad en principal es disponer de la documentación Las migraciones son auténticos espejos conexión con la sociedad catalana. la que se ha vivido durante décadas. que los acredita como trabajadores del funcionamiento de una sociedad, Los relatos de los miembros de una familia inmigrantes en situación regular. Pero no y como tales interrogan sobre el pasado Desencuentros y prejuicios que ha conocido la experiencia migratoria, todos consiguen los «papeles», por lo que y el presente de las relaciones entre los Los prejuicios contra los marroquíes vivida en primera persona o de forma muchos de ellos se ven abocados a vivir colectivos que forman parte de ella. impregnan algunos sectores de nuestra diferida, componen el testimonio plural prácticamente en la clandestinidad. Las interacciones resultantes muestran identidad social. Tal vez por ello, a lo largo de unas vivencias particulares, que solo las diferentes caras de un proceso de de este medio siglo de presencia, desde pueden entenderse en interacción con Arraigar encaje mutuo que todavía se encuentra en las instituciones públicas y la sociedad civil, una sociedad que ha mostrado una La mejora de las relaciones laborales abre desarrollo, y que componen los escenarios han surgido numerosas iniciativas para actitud acogedora. la puerta a la reagrupación familiar. donde se expresan las identidades y favorecer esta convivencia mutua, y luchar Conseguir la autorización después de pertenencias elaboradas por las personas contra el racismo y la discriminación. Partir formalizar los trámites burocráticos, de raíces marroquí-catalanas en Cataluña. La crisis económica actual ha avivado estos Los primeros pasos de los emigrantes fuera acreditar que disponen de medios prejuicios con fuerza, por lo que resultan de su tierra están cargados de anhelos e económicos para mantener a la familia, Vínculos afectivos y de amistad cada vez más necesarias estas iniciativas. incertidumbre, y en ellos no hay lugar para encontrar un nuevo piso y, finalmente, Son muchos los vínculos de amistad que la añoranza. Su decisión de emigrar los sitúa poder reencontrarse con los seres queridos. se han desarrollado con personas marroquí- Asociaciones en una geografía confusa, que no les A partir de ese momento, deben abordar catalanas, al compartir con ellas ideas y El colectivo marroquí se ha destacado permite afirmar si son de un lugar o de otro. nuevas realidades: escolarizar a los hijos, aficiones, complicidades y compromisos, por su vitalidad asociativa, con más de Todavía sin haberse desligado del pasado disponer de atención sanitaria, aprender amistad y amor. Son la evidencia de que cuatrocientas entidades registradas, inmediato, y sin dominar los códigos el catalán, celebrar el nacimiento de nuevos nuestra sociedad es porosa e integradora, que cubren todos los ámbitos sociales, cotidianos de la sociedad de llegada, hijos. Son los hijos los que hacen que las lo que se contrapone con determinados culturales, deportivos, profesionales deben desarrollar todas sus capacidades familias se arraiguen. La sociedad de origen, discursos que nos hablan de comunidades o religiosos. Se trata de un tejido social adaptativas para conseguir un primer a la que ya solo se vuelve en las vacaciones enfrentadas. En muchos barrios de Cataluña heterogéneo que ha mostrado hasta vehículo de inserción –el trabajo–, de verano, queda cada vez más lejos. se manifiestan cotidianamente estos qué punto se formulan opiniones muy a menudo gracias al apoyo de otros vínculos, que van nutriendo de confianza diferenciadas de lo que es la identidad compatriotas llegados con anterioridad. ¿Regresar? las relaciones humanas. marroquí-catalana, y que con mayor El regreso es un elemento que siempre o menor capacidad ha contribuido a Llegar está presente en todo tránsito migratorio. Expresiones rituales su reconocimiento social. Las personas emigradas no siempre se El vínculo con los hijos (y los nietos) retiene El Islam desempeña un papel fundamental quedan en el primer lugar al que llegan, a muchos padres a la hora de regresar en la identidad de los marroquí-catalanes, sino que se desplazan hacia otras a su lugar de origen. Esta decisión, que y su ritualidad transmitida familiarmente localidades en busca de un lugar de trabajo se plantea después de haber pasado se ha mantenido como un elemento más estable. Es el tiempo de vivir con otros buena parte de la vida lejos del país de distintivo. Desde la apertura de los compañeros, compartiendo gastos y nacimiento, es tanto o más importante primeros oratorios musulmanes en recursos, y manteniendo un primer vínculo que la que les llevó a tomar el camino de Cataluña durante los años setenta hasta la con la sociedad catalana a través del trabajo la emigración. Y si el regreso no se hace actual celebración pública de la festividad y el apoyo de diferentes entidades sociales. en vida, se acostumbra a hacer una vez del Ramadán, se han sucedido diferentes Los envíos periódicos de los ahorros suelen llega la muerte: más del noventa por ciento fases de consolidación de la práctica ser los únicos contactos con la familia que de los difuntos marroquíes en Cataluña son religiosa islámica. El Islam en Cataluña ya se ha quedado en el país de origen. repatriados a sus países de origen. no es solo la expresión de un vínculo con

— 14 — — 15 — ON MOROCCO AND continue on their journeys to their chosen The accounts given by members of to get ‘papers’, with the result that many LIVING MEMORY BETWEEN destination. However, the growth in the a family that have first-hand experience of them are forced to live in virtual MIGRATION AND NEW ROOTS Catalan economy and the consequent of migration, or which they have heard clandestinity. demand for labour meant that they put from others, form the plural testimony of People began to migrate from Morocco all thought of their initial objective aside, private experiences, which cannot be Putting down roots to Catalonia more than half a century ago. and so the settlement of this population understood unless it is in interaction with Improved employment circumstances This human mobility, which started in the in our country began. a society that has demonstrated its pave the way for family reunification. late 1960s and has continued to the present hospitality. Acquiring authorisation for this first day, spreading around the entire Catalan The timeline of Moroccan migration into involves completing all the bureaucratic territory, has forged strong bonds between Catalonia began in 1967 according to a Departure procedures, proving they have the the two societies. Today, almost 300,000 report drawn up in 1972 by the Coordination Migrants’ initial steps outside their land are financial wherewithal to support their people with Moroccan Catalan roots live Secretariat for the Development of Justice full of longing and uncertainty. There is no family, finding a new home and reuniting in Catalonia and a fifth of them were born and Peace. That year there was a severe room for homesickness. The decision to with their loved ones at long last. This here in this land. employment crisis in Europe, which resulted migrate puts them in a confusing situation moment brings its own new situations: in Moroccan migrants being expelled from in which they are unable to say if they are schooling for children, healthcare, learning The migratory experience has shaped France. Consequently, the first Moroccan from one place or another. At a time when Catalan and celebrating the birth of the memories of many families of workers to arrive in Barcelona came from they have still not extricated themselves new children. It is the children that make Moroccan origin, whose children were Europe, not from their country of origin. from their immediate past, and without as families put down roots, leaving their born and have grown up here, as a result It was at that moment that a cycle of yet having mastered the daily codes of their society of origin further and further of which migration has now been migration was set in motion, continuing host society, they must employ all their wits behind and returning to it only during transformed into the process of putting for more than half a century to this day. to adapt in order to achieve their first means summer holidays. down new roots. These new roots are in of integration, a job, often with the help the throes of growing and are the result Catalan society’s view of the Moroccan of their fellow countrymen and women Going back? of interaction and contact with Catalan population has evolved as this collective who arrived before them. Returning is an aspect that is always society which has, to varying degrees, has become more and more established present in any migratory journey. The succeeded in providing this collective with in Catalonia. The figures that reflect this Arrival bond with children and grandchildren is a opportunities to integrate. presence have gradually changed: from Migrants do not always stay in the first challenge for many parents when it comes single men to families; from adult migrants place they come to but move on elsewhere to going back to their place of origin. PRESENCES to young people born in Catalonia; from in search of a more stable job. This is a This decision, which comes after spending Every migration can be explained in a the increasing numbers of women in the period of living with others like them, much of their lives outside the country global context, which makes it possible collective to their public visibility. Our gaze sharing costs and resources, while of their birth, is as important if not more firstly to understand the motives that led is more nuanced, much more rounded, maintaining an early tie with Catalan society so than the one that set them on the path many Moroccans to leave their country but there are some sectors of society that through their employment and the support of migration. And if they do not return and secondly to appreciate the look askance at people of Moroccan origin. of various social organisations. The periodic during their own lifetime, they usually opportunities Europe offered them. sending of remittances is generally the only do so after death: more than 90% of Migration is steeped in nostalgia and EXPERIENCES contact with family members left in the Moroccans who die in Catalonia are still distance, but it is also filled with The migration experience consists of a country of origin. In addition to work, repatriated to their country of origin. improvisations: the closure of European number of successive phases during which their other main priority is to acquire the borders in the late 1960s prompted the the temporary nature of the early days documentation that will accredit them as INTERACTIONS first Moroccans to settle temporarily develops into new roots in the society immigrants who have regularised their Migrations are a veritable mirror of the in Catalonia while waiting to be able to in which migrants have lived for decades. situation. However, not everyone is able functioning of a society and, as such, they

— 16 — — 17 — question the past and present of the initiatives have emerged from the public Du Maroc et de Catalogne reprendre leur voyage vers la destination relations between the collectives involved. institutions and civil society to foster social MÉMOIRE VIVANTE ENTRE voulue. La demande de main-d’œuvre Their interactions often show the different harmony and to combat racism and L’ÉMIGRATION ET L’ENRACINEMENT causée par la croissance de l’économie sides of an ongoing process of mutual discrimination. The current economic crisis catalane leur a fait oublier leur objectif engagement and are an aspect of the has fanned the flames of these prejudices L’émigration du Maroc à destination de initial, et a ainsi ouvert la voie à scenarios in which the identities and senses again, making these initiatives even more la Catalogne a débuté il y a plus d’un l’établissement de cette population of belonging of people with Moroccan necessary. demi-siècle. Cette mobilité humaine, dans notre pays. Catalan roots in Catalonia are expressed. qui a commencé vers la fin des années Associations soixante du siècle dernier et a perduré L’ordre chronologique qui décrit les Ties of love and friendship The Moroccan community is noted for the jusqu’à nos jours d’une façon plus étendue migrations marocaines en Catalogne Many ties of friendship have been forged vitality of its associations: it has more than sur tout le territoire catalan, a permis la débute en 1967, selon un rapport élaboré with Moroccan Catalan people through the 400 registered organisations covering every construction d’un lien stable entre les deux en 1972 par le Secrétariat de Coordination sharing of ideas and passions, fellow-feeling social, cultural, sporting, professional and sociétés. Actuellement, en Catalogne vivent pour le Développement de la Justice et and commitments, friendship and love. religious ambit. Its social fabric is diverse près de trois cent mille personnes d’origine de la Paix. Cette année-là, l’Europe a connu They are the evidence that ours is an open and it has demonstrated the extent to which maroco-catalane et un cinquième d’entre une forte crise de travail qui a conduit and welcoming society, in contrast with opinions are formulated that are very elles sont nées sur cette terre. à l’expulsion d’émigrés marocains depuis certain discourses that speak to us of different to that of the Moroccan Catalan la France. Ainsi, les premiers travailleurs communities in conflict with each other. identity, and it has, to a greater or lesser L’expérience migratoire a marqué la marocains qui sont arrivés à Barcelone In many neighbourhoods in Catalonia, extent, contributed to its social recognition. mémoire de nombreuses familles d’origine venaient de l’Europe et non pas de leur there are daily demonstrations of these marocaine, qui ont vu ainsi naître et grandir pays d’origine. À partir de ce moment, ties that fill human relations with trust. leurs enfants, transformant cette migration un cycle migratoire a commencé et qui en un enracinement. Cet enracinement qui dure déjà depuis plus d’un demi-siècle. Rituals est toujours en cours et qui est le résultat Islam is a key aspect of the identity of de l’interaction et du contact avec la Le regard que porte la société catalane Moroccan Catalans and its rituals handed société catalane qui, dans une mesure sur la population marocaine a évolué down through the family have been retained plus au moins grande, a su offrir à cette au fur et à mesure de l’installation de cette as a distinctive badge. From the opening communauté les moyens de s’y intégrer. communauté en Catalogne. Les figures of the first Muslim prayer halls in the 1970s qui ont représenté cette présence ont to the current public celebration of the PRÉSENCES progressivement changé : d’hommes seuls month of Ramadhan, there have been Toute migration s’explique dans un aux familles, d’adultes ayant émigré aux various phases in the consolidation of Islamic contexte global, qui permet de jeunes nés en Catalogne, d’une féminisation religious worship. Islam in Catalonia is no comprendre les motivations qui ont progressive de la communauté à sa longer the expression of a link with a place poussé beaucoup de Marocains à quitter visibilité publique. Notre regard a gagné en of origin but a bond of connection with leur pays, ainsi que les opportunités que nuances, il est bien mieux défini, Catalan society. leur a offert l’Europe. L’émigration est mais certains secteurs de la société empreinte de nostalgie et d’éloignement, regardent avec méfiance les personnes Discord and prejudice mais aussi d’improvisations : la fermeture d’origine marocaine. Prejudices towards Moroccans still permeate des frontières européennes à la fin des some sectors of our social identity. It may années soixante a provoqué l’installation EXPÉRIENCES be that this is the reason why, during this provisoire des premiers Marocains en L’expérience migratoire est composée half a century of their presence, numerous Catalogne, dans l’attente de pouvoir de phases successives, qui ont transformé

— 18 — — 19 — le caractère provisoire des premiers qui les habilitent comme travailleurs INTERACTIONS Divergences et préjugés moments en un enracinement dans cette immigrés en situation régulière. Mais, tous Les migrations sont de véritables miroirs Les préjugés envers les Marocains société dans laquelle on vit depuis des les migrants n’arrivent pas à du fonctionnement d’une société, et en imprègnent certains secteurs de notre décennies. Les récits des membres d’une obtenir les «papiers», ce qui contraint tant que telles, elles questionnent le passé identité sociale. C’est pour cette raison que, famille qui ont connu l’expérience plusieurs d’entre eux à vivre quasiment et le présent des liens entre les différents tout au long de ce demi-siècle de migratoire, en personne ou en différé, dans la clandestinité. groupes sociaux qui la composent. présence, il y a eu de la part des institutions constituent un témoignage pluriel de Les interactions qui en découlent montrent publiques et de la société civile, vécus particuliers, qui ne peuvent être Enracinement les différentes faces d’un processus l’émergence de nombreuses initiatives compris qu’en interaction avec une société L’amélioration des relations de travail ouvre d’ancrage qui est encore en cours, et qui visant à promouvoir la coexistence mutuelle qui a montré une attitude accueillante. la voie au regroupement familial. Obtenir composent les scénarios où s’expriment et à lutter contre le racisme et la l’autorisation, après avoir réalisé toutes les les identités et les appartenances discrimination. La crise économique Partir démarches administratives, prouver qu’ils élaborées par les personnes d’origine actuelle a ravivé ces préjugés, rendant Les premiers pas du migrant hors de sa ont les moyens financiers pour soutenir maroco-catalane en Catalogne. ces initiatives encore plus nécessaires. terre sont chargés de désir et d’incertitude, la famille, trouver un nouvel appartement et en eux il n’y a pas de place pour le regret. et enfin se réunir avec les proches. À partir Liens affectifs et d’amitié Associations Sa décision d’émigrer le place dans une de ce moment, ils doivent affronter de Nombreux sont les liens d’amitié qui se La communauté marocaine s’est géographie confuse, qui ne lui permet pas nouvelles réalités : scolariser les enfants, sont développés avec les maroco-catalans, démarquée par sa vitalité associative, d’affirmer qu’il est d’un endroit ou d’un disposer des soins sanitaires, apprendre en partageant avec eux idées et centres avec plus de quatre cents associations autre. Pourtant, sans se détacher du passé le catalan et célébrer la naissance de d’intérêt, complicités et compromis, amitié enregistrées, et couvrant tous les domaines immédiat, et sans maîtriser les codes nouveaux enfants. Ce sont les enfants qui et amour. Ils sont la preuve que notre sociaux, culturels, sportifs, professionnels quotidiens de la société d’accueil, ils font que les familles s’enracinent, laissant de société est poreuse et inclusive, ce qui ou religieux. Il s’agit d’un tissu social doivent développer toutes leurs capacités plus en plus derrière eux la société contredit certains discours qui parlent hétérogène qui a montré à quel point d’adaptation pour obtenir un premier d’origine, à laquelle on ne revient que lors de communautés en conflit. Dans de les opinions qui s’y expriment sont très moyen d’insertion – le travail –, souvent des vacances d’été. nombreux quartiers de Catalogne, ces liens différenciées de ce qui est l’identité grâce au soutien d’autres compatriotes qui se manifestent quotidiennement, alimentant maroco-catalane, et qui avec plus ou sont arrivés antérieurement. Retourner au pays? ainsi en confiance les relations humaines. moins de capacité a contribué à sa Le retour est un élément toujours présent reconnaissance sociale. Arriver dans le parcours migratoire. Le lien avec Expressions rituelles Les migrants ne s’installent pas toujours à les enfants (et les petits-enfants) retient de L’Islam joue un rôle essentiel dans l’identité leur premier lieu d’arrivée, ils se déplacent nombreux parents au moment d’envisager des maroco-catalans, et ses rituels transmis vers d’autres localités à la recherche d’un le retour à leur lieu d’origine. Cette décision, dans le cadre familial se sont maintenus travail plus stable. C’est le temps de vivre qui survient après avoir passé une grande comme des éléments distinctifs. Depuis avec d’autres compagnons, partageant partie de leur vie loin de leur pays de l’ouverture des premières mosquées en coûts et ressources, et maintenant un naissance, est aussi ou sinon plus Catalogne lors des années soixante-dix premier lien avec la société catalane par le importante que celle qui les a poussé à jusqu’à l’actuelle célébration publique biais du travail et avec l’aide de divers prendre le chemin de l’émigration. Et si le de la fête de Ramadan, il y a eu différentes organismes sociaux. Les envois périodiques retour ne se fait pas de leur vivant, il est étapes de la consolidation de la pratique des épargnes sont souvent le seul contact généralement fait au moment du décès : religieuse islamique. L’Islam en Catalogne avec la famille qui est restée dans le pays plus de 90 pour cent des Marocains n’est plus seulement l’expression d’un lien d’origine. Outre le travail, leur autre priorité décédés en Catalogne sont rapatriés dans avec les origines, mais aussi un lien principale est de disposer des documents leur pays d’origine. d’attachement à la société catalane.

— 20 — — 21 — — 22 — — 23 — ƔEF LMERRUK D KATALUNYA Ixeddamen imezwura i d-yusan ɣer tamiwin nniḍen. Tudert nsen tamenzut deg ikatalanen-imerrukiyen di Katalunya. TIKATUTIN YEDDREN GER YINIG Katalunya kkan-d si Fransa ur d-kkin si inig d tudert d yemdukkal, tessemlal tudert Assaɣen n tmella d tiddukla D UGEJDEM tmizar nsen. Seg tallit-nni, ugar n uzgen n n yal ass, d wassaɣen imenza d umun Ggten wassaɣen n tidukkla ismunen tmiḍi aya, i yebda yinig ittkemmilen ar dɣi. akatalan i d-yellan s twuri d tsuda timunin. ikatalanen d yimerrukiyen, smunen tikta, nig si Lmerruk ɣer Katalunya yebda ugar Kud iminigen imerrukiyen ttasen-d ɣer Azan n yedrimen iga assaɣ nutni d twaculin tujjmiwin d tayri. Iban amun nneɣ d amun n uzgen n tmiḍi aya. Tikli-a n yemdanen Katalunya kud tamuɣli n ikatalanen nsen yeqqimen di tmazirt. Ugar n uɣbel n ireẓmen d amun isekcamen, isban-d i d-yebdan ɣer taggara n iseggasen n tettbeddil fell-asen. Udmawen imenza twuri, aɣbel ameqqran d win n lekwaɣeḍ i tikerkas n innawen issawalen ɣef yegduden 60 n tmiḍi yezrin, ittkemmilen ar dɣi, ittwassnen fkan-d udmawen imaynuten : d-isukkusen iminig di tudert n berra n uzref. ittnaɣen gar-asen. Ggten izenqan di ɣer wakal akatalan, tesker assaɣen gar llan ttasen-d d irgazen iman nsen, uɣalen Maca, ggten wid ur nli lekwaɣeḍ ittidiren Katalunya i deg i d-ttbanen wassaɣen sin yegduden-a. Imira llan azal n kraḍ d tiwaculin s twetmin nsen. Seg iminigen d uffiren berra n uzref. igan taflest gar medden. tmiḍa n wafḍan (300. 000) n imerrukiyen- imeqqranen ar yirban ilulen di Katalunya, ikatalanen ittidiren di Katalunya, amur ass-a ttwassnen merra. Tamuɣli nneɣ Agujdem Iberdan n tesreḍt wis semmus deg-sen lulen deg wakal-a. tbeddel fell-asen, d tamuɣli yersen, maca Tawuri terẓem tiwura i yinig n twaculin. Tineslemt d udem axatar gar wudmawen n llant kra n tamiwin n umun akatalan ittwalin Mi tella twuri, tella taddart, tella turagt n tmagit n ikatalanen-imerrukiyen. Iberdan Tudert deg inig tbeddel aktay n twaculin s tuggdi imdanen i d-yusan si Lmerruk. tedbelt, yezmer ad yidir d twacult ines, imir n tesreḍt i d-uɣen ɣur imawlan nsen gan timerrukiyin, yurwen da, tegma-d tarwa ad yebdu tameddurt tamaynut : tinmal udem i si ttwassnen. Seg unurẓem n nsen da, yuɣal-asen yinig d agujdem. TIRMITIN i yirban d terbatin, tadawsa nsen, almad tmezgida timezwura di Katalunya, seg Agujdem nsen ittnerni s umsenfel yellan Tarmit n yinig temmug d tallitin n tutlayin, talalit n yirban nniḍen. D irban i iseggasen n 70 ar dɣi, tineslemt simmal gar-asen d ikatalanen i sen-iṭṭfen afus ad imseḍfaren. Iminigen imenza i d-yusan, yesgejdamen tiwaculin, igemmun tettun tettaɣ aẓar. Tineslemt di Katalunya tga assaɣ adfen amun-nsen. iqqimen s isebda ad ddun s ani kra, tamazirt n imawlan nsen, ttasen kan ɣer-s d uẓar nsen, tga assaɣ d umun akatalan. taggara gujdmen, ass-a gan inagan tikkelt i useggas di yal asgunfu n unebdu. TILIN n termit-a. Imennan n twaculin ijerrben Imyallan d usefren izerben Yal inig ittusefham s usatal immden, tameddurt n yinig ur izmir umdan Tuɣalin? Asefren izerben ɣef imerrukiyen mazal yella akken ad nefhem timentilin issawḍen ad ten ifhem ma ur ten-yessin neɣ Tuɣalin tezga deg wulawen n iminigen. di kra n tamiwin n umun nneɣ. Maca ɣef tiggti n imerrukiyen ad ffɣen timizar ur yessin tamɣist nsen s anekcum deg S tarwa (d wayawen) nsen, imawlan ur tilin nsen ugar n uzgen n tmiḍi aya gar-aneɣ nsen ɣer Turupt. Inig immug s tujjmiwin umun amaynut i sen-d-ildin iɣallen. zemmren ad uɣalen ɣer tmizar nsen. Ass n lulent-d tsentay, ama s ɣur iɣermanen ama d tmeḍrurin : tuqqna n tlisa n tmura tuɣalin ittas-asen-d ẓẓay am ass-nni amenzu s ɣur tisuda n uwanak i usenker n tegmat turupiyin ɣer taggara n iseggasen 60, Tiddin i deg i d-gren inig gar wallen nsen. Ma ur gar yemdanen d yimenɣi mgal asemẓi n tewwi-d imerrukiyen imezwura ɣer Isurrifen imenza n iminigen ɣer tmizar n qqilen d imudduren ad uɣalen d imettanen : uẓar. Aɣelluy n tdamsa iseggasen-a Katalunya. Iswi nsen ad kemmlen inig medden deg-sen ccek, deg-sen tuggdi. Ur ugar n 90% n iminigen ittmettaten di ineggura iskefl-d asefren izerben, ɣef aya ɣer tmura fernen. Tawuri i d-iɣlin llint din tujjmiwin. Inig nsen yerwi-ten, ur Katalunya, tamḍelt di tmizar nsen. i laqent tsentay-a ugar. di Katalunya, s walluy n tdamsa ines, zmiren ad inin n da neɣ n dahi. Ur ttun izri tsettu-asen iswi nsen amenzu, taggara nsen ur ssinen ilugan n umun i ɣer i d-usan, AMRARA Timesmunin qqimen di tmurt nneɣ. maca terra-ten tmara ad selken iman-nsen, imi Deg inigen nezmer ad nẓer taguri n Agdud amerruki ittwassen s tmesmunin ines taguri nsen tamezwarut deg umun amaynut yan umun, nezmer ad netter amezruy iqqedcen : ɣur-s ugar n kuẓ tmiḍa n tmesmunin Di tanaḍt immug Umaray n Tuqqna -d tawuri- i d-sassayen tikwal s tallalt n d imira n wassaɣen yellan gar yegduden. ittwarun di tedbelt. Am tmesmunin timunin, i Usenker n Tezreft d Talwit deg useggas warraw n tmazirt nsen i d-yusan d imezwura. Imrarayen i d-yellan gar-asen skanen-d tidelsanin, taddalin, timesmunin n twuri neɣ 1972, yenna inig n imerrukiyen ɣer kra n wudmawen n uzerruy n umsadaf n tesreḍt. Gant azeṭṭa deg umun, maca Katalunya yebda aseggas 1967. Aseggas-nni Tawada yellan gar-asen, ɣas mazal ittnerni, myallan iberdan d tannayin am umyalla n terẓ-d twuri di tmura turupiyin, iminigen Iminigen ur ttɣiman deg udɣar amezwaru i d-snulfuyen imedyaten n tmagiyin gan tmagit takatalant-tamerrukit i d-isukksen imerrukiyen suffɣen-ten-id si Fransa. i ɣer d-usan, maca ttnadin tawuri deg yemdanen i d-ifrurin seg iẓuran adɣar ines deg umun akatalan.

— 24 — — 25 — Edita EXPOSICIÓ PRODUCCIÓ I MUNTATGE AUDIOVISUALS AGRAÏMENTS Construccions i instal·lacions Audiovisuals Préstecs Organització Grop, Exposicions i museografia Producció: YermoTV Fundació CIDOB Departament de Cultura Generalitat de Catalunya Realització: Guillermo Cruz Col·lecció Mariam El Khayat Departament de Cultura Muntatge, il·luminació Música original: Dhaka, Kevin Col·lecció Jordi Moreras Agència Catalana del Patrimoni Agència Catalana del Patrimoni i manteniment MacLeod; Jalandar, Kevin Cultural Cultural Ricard Lozano, Joan Ruiz, MacLeod; Islamatronic Agraïm la col·laboració de Museu d’Història de Catalunya Museu d’Història de Catalunya Vicenç Soler cantilliation, The Orientalist les persones fotografiades

Postproducció: Jonathan León a l’exposició: Fatima Aatar, Coordinació PROJECTE MUSEOGRÀFIC Assegurances Fatima Ahmed, Ahmed Benallal, Raquel Castellà Direcció Helvetia Persones entrevistades Fathia Benhammou, Mohamed Margarida Sala Chaib, Otman Chentouf, Textos Míriam Aabad, estudiant de dret Gestió d’assegurances Mohamed El Amrani, Chakir Jordi Moreras Hakima Abdoun, estudiant Coordinació Toni Ranchal El Homrani, Najat El Hachmi, de treball social Raquel Castellà Hamid El Hilali, Saïd El Kadaoui, Disseny gràfic Inés Valero Suport tècnic Marwa Douay, estudiant de Mohammed Houri, Eva Kaddour, Lali Almonacid Josep Adelantado, Elisabet psicologia Laila Karrouch, Mohamed Comissariat Aleman, Ramon Díaz, Lluís M’hamed El Khayat Yechou, Lghacham, Abdelhak Marso Assistent disseny gràfic Jordi Moreras Fortuny, Magda Garcia, Núria comerciant i Fatima Taleb. També volem Núria Tressera Garcia, Jennifer Gómez, Lluís Mohamed El Khayat, jubilat donar les gràcies a Adil Mennani, Documentalista Picó, Vicenç Prats, Isabel Ruiz, Amina Naciri Azzouz, Lluís Correcció lingüística i Jamal El Meziani, logística Mariam El Khayat Juanjo Sandoica, Martí Soler, Merino, José Luis Ponce traduccions Fatiha El Mouali, mediadora Núria Torres (Editorial Bellaterra), Joaquín M’hamed Abdelouahed Allaoui intercultural Suport museogràfic Vergés (Associació AMISI) Naoual Al Bachere, Ahmed Mariona Companys, Teresa Rodón Fotografia Hanane El Yazidi, analista i al Centre d’Informació per Ghazali, Traductorum © de les fotografies d’informació a Treballadors Immigrants Salem Zenia Correcció lingüística Agencia EFE, Agefotostock, Mohamed El Youssofi, (CITE-CCOO), a la Fundació i traduccions Alamy, Arxiu Fotogràfic economista Bayt-al-Thaqafa, al Departament Procedència de les fotografies M’hamed Abdelouahed Allaoui de Barcelona, Arxiu Històric de d’Antropologia, Filosofia Agefotostock, Arxiu Fotogràfic Abdelali El Aroudi, professor Naoual Al Bachere, Ahmed la Ciutat de Barcelona, Centre i Treball Social (URV), a l’Arxiu de Barcelona, Alamy, universitari Ghazali, Traductorum d’Informació per a Treballadors d’Etnografia de Catalunya (URV), Col·lecció Belghazi Jamal, Xheima El Jebary, estudiant Salem Zenia Immigrants (CITE-CCOO), Fotolia, a la Comunitat Islàmica Benabdeslam, Sebastián Conejo, de treball social Fundació Bayt-al-Thaqafa, d’Ulldecona i a la Comunitat de Fotolia, Cristina Guillamón, DISSENY MUSEOGRÀFIC Fundació Toni Catany, La Mohamed Said Jaoujat, la Mesquita Al-Ouahda (Mataró) Jordi Moreras, Inés Valero, 123RF Vanguardia, Prisma, 123RF administratiu Projecte museogràfic De la mateixa manera, també Lamiaa Laroussy, estudiant Impressió Lluís Pera volem donar les gràcies al Fotògrafs d’infermeria EADOP personal dels museus, les Mohamed Abdeljalil Elhajraoui, Disseny gràfic i imatge gràfica Mohamed Oubih, obrer de biblioteques i els arxius que, Mohammed Adib Belrhazi, DL.: B 16462-2016 Lali Almonacid la construcció amb la seva col·laboració, Jamal Benabdeslam, Rafel Bosch, ISBN: 978-84-393-9449-5 Hassan Ousidi, conductor han contribuït a l’exposició Alfredo Cáliz, Raquel Castellà, de maquinària DIFUSIÓ I ACTIVITATS Toni Catany, Sebastián Conejo, L’exposició ha tingut el suport Mustapha Yechou, obrer de la Comunicació i premsa Cristina Guillamón, Adil Mennani, de l’Institut Europeu de la construcció Irene de Pedro, Vicenç Prats, Jordi Moreras, Daniel Solé, Mediterrània (IEMED), la Direcció Daniel Solé Inés Valero General d’Afers Religiosos de CREACIÓ ARTÍSTICA la Generalitat de Catalunya i Acció cultural i educativa Il·lustracions Mural la Secretaria per a la Immigració Griselda Aixelà, Francesc Cardona Christian Iranzo – Estudi Muto Mohamed Lghacham (Oiterone) de la Generalitat de Catalunya

DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT