Full De Sala De L'exposició Del Marroc I De Catalunya
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT DEL MARROC I DE CATALUNYA MEMÒRIA VIVA ENTRE EMIGRACIÓ I ARRELAMENT L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra. L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi. — 2 — PRESÈNCIES La cronologia que descriu les migracions persones de nacionalitat marroquines a Catalunya s’inicia el 1967, Tota emigració s’explica en un context marroquina viuen a Catalunya segons un informe elaborat l’any 1972 223.456 global, que permet entendre les pel Secretariat de Coordinació pel motivacions que van portar molts Desenvolupament de Justícia i Pau. Aquell marroquins a marxar fora del seu país, any es va produir una forta crisi laboral així com les oportunitats que els va oferir a Europa, que va provocar l’expulsió des Europa. L’emigració es troba amarada de França d’emigrants marroquins. Així, de nostàlgia i llunyania, però també els primers treballadors marroquins que d’improvisacions: el tancament de les van arribar a Barcelona procedien d’Europa fronteres europees a finals dels anys i no del seu país d’origen. A partir d’aquell seixanta va provocar que els primers moment, s’obre un cicle migratori que ja marroquins s’instal·lessin provisionalment perdura des de fa més de mig segle. 5.761 a Catalunya, a l’espera de poder reprendre Manresa el viatge vers la destinació triada. La mirada de la societat catalana en 5.056 8.367 La demanda de mà d’obra provocada pel Mataró relació amb la població marroquina ha Lleida creixement de l’economia catalana va fer 13.138 anat evolucionant a mesura que aquest Terrassa que oblidessin aquest objectiu inicial, la col·lectiu s’ha anat establint a Catalunya. qual cosa va obrir el camí de l’assentament 5.551 Les figures que han representat aquesta 5.870 Badalona d’aquesta població al nostre país. 7.697 presència han anat canviant: d’homes Reus L’Hospitalet sols a famílies, d’adults emigrats a joves 13.064 Barcelona nascuts a Catalunya, de la progressiva 6.814 feminització del col·lectiu a la seva visibilitat Tarragona pública. La nostra mirada ha guanyat en matisos, està molt més perfilada, però hi ha certs sectors de la societat que miren amb recel les persones d’origen marroquí. 716 municipis dels 947 que hi ha Catalunya tenen ciutadans marroquins empadronats 27% 54.724 60% Del total de l’Estat espanyol marroquins van adquirir Al principi protagonitzada Es calcula que més el 27% de la població la nacionalitat espanyola per homes. Des del 1990 fins d’un 60% dels marroquins marroquina té menys (2004/2014) al 2015, feminització creixent a Catalunya provenen de de 15 anys regions de cultura amaziga — 4 — — 5 — 31% de la població catalana identifica la 2001 immigració amb la 1975 Creació del Consell Islàmic Cultural de Catalunya figura del magribí 2002 Fets de Premià de Mar 2000 72.748 84% dels marroquins 1973 se senten ben o 1981 molt ben acollits Mesquita Tàriq ibn Ziyad a Catalunya 2003 any residents Mohamed Chaib, diputat del Parlament de Catalunya 1985 1965 Llei d’estrangeria 2004 129 135.976 1981 Creació d’Amical Marroquí 1987 3.471 2007 Najat el Hachmi 2002 guanya el premi 1990 Ramon Llull de novel·la 1994 1972 1975 5.260 428 1992 Obertura del 18.619 Consolat del Regne del Marroc a Barcelona 2008 2003 230.262 1994 Associació Ibn Battuta Adil Mennani des de Montjuïc amb una vista del port Cristina Guillamón de Barcelona © la fotografia: 2009 2004 2012 200 mesquites a Catalunya 1974 243.652 Creació de Bayt al-Thaqafa 1996 29.459 1999 2015 2005 Fets de Ca n’Anglada 223.456 2014 2015 Fatima Tàleb, 38% regidora de Badalona; dels marroquins declara Chakir El Homrani, diputat que han estat objecte del Parlament de Catalunya de discriminacions (especialment, agressions verbals) — 6 — — 7 — Immigrants marroquins esperant EXPERIÈNCIES els únics contactes amb la família que a l’interior de l’estació de França s’ha quedat al país d’origen. A més de a Barcelona l’any 1974. L’experiència migratòria està formada la feina, l’altra prioritat principal és disposar Autor desconegut © Arxiu Fotogràfic per fases successives, que transformen de la documentació que els acredita de Barcelona la provisionalitat dels primers moments com a treballadors immigrants en situació en arrelament a la societat en què s’ha regular. Però no tothom aconsegueix viscut durant dècades. Els relats dels els «papers», per la qual cosa molts d’ells membres d’una família que ha conegut estan abocats a viure pràcticament en l’experiència migratòria, viscuda en primera la clandestinitat. persona o de manera diferida, formen el testimoni plural d’unes vivències particulars, que no es poden entendre Arrelar si no és en interacció amb una societat La millora de les relacions laborals obre la que ha mostrat una actitud integradora. porta al reagrupament familiar. Aconseguir l’autorització després de complir els tràmits Partir burocràtics, acreditar que hom disposa de Les primeres passes dels emigrants mitjans econòmics per mantenir la família, fora de la seva terra es troben plenes trobar un nou pis i, finalment, poder d’anhels i incerteses. No hi ha lloc per retrobar-se amb els éssers estimats. A partir a l’enyorament. La seva decisió d’emigrar d’aquest moment, han d’abordar noves els situa dins d’una geografia confusa, realitats: escolaritzar els fills, disposar que no els permet afirmar que són d’un d’una atenció sanitària, aprendre el català, lloc o d’un altre. Encara sense haver-se celebrar el naixement de nous fills. Són deslligat del passat immediat, i sense els fills els qui fan arrelar les famílies, dominar els codis quotidians de la societat deixant cada cop més enrere la societat d’arribada, han de desenvolupar totes les d’origen, a la qual ja només es torna durant seves capacitats adaptatives per assolir les vacances d’estiu. un primer vehicle d’inserció –la feina–, sovint gràcies al suport d’altres Retornar? compatriotes arribats prèviament. El retorn és un element que sempre és present en tot trànsit migratori. El vincle Arribar amb els fills (i els néts) reté molts pares Les persones emigrades no sempre es a l’hora de tornar al seu lloc d’origen. queden en el primer lloc al qual arriben, Aquesta decisió, que es planteja després sinó que es desplacen cap a altres localitats d’haver passat bona part de la vida lluny a la recerca d’un lloc de treball més estable. del país de naixement, és tan important És el temps de viure amb altres companys, o més que la que els va fer prendre el camí compartint-hi despeses i recursos, i de l’emigració. I si el retorn no es fa en vida, mantenint un primer vincle amb la societat s’acostuma a fer una vegada que arriba la catalana a través de la feina i el suport mort: més del noranta per cent dels difunts de diferents entitats socials. Els enviaments marroquins a Catalunya continuen sent periòdics dels estalvis acostumen a ser repatriats al seu país d’origen. — 8 — — 9 — INTERACCIONS Divergències i prejudicis Els prejudicis en relació amb els marroquins Les migracions són veritables miralls del impregnen alguns sectors de la nostra funcionament d’una societat i, com a tals, identitat social. Potser és per això que, al interroguen sobre el passat i el present llarg d’aquest mig segle de presència, des de les relacions entre els col·lectius que de les institucions públiques i la societat civil en formen part. Les interaccions resultants han sorgit nombroses iniciatives per tal mostren les diferents cares d’un procés d’afavorir aquesta convivència mútua i per d’encaix mutu que encara està en lluitar contra el racisme i la discriminació. La desenvolupament, i formen els escenaris crisi econòmica actual ha revifat amb força on s’expressen les identitats i pertinences aquests prejudicis, motiu pel qual encara són elaborades per les persones d’arrels més necessàries aquestes iniciatives. marroquinocatalanes a Catalunya. Associacions Lligams afectius i d’amistat El col·lectiu marroquí s’ha destacat per Són molts els lligams d’amistat que la seva vitalitat associativa: disposa de s’han desenvolupat amb persones més de quatre-centes entitats registrades, marroquinocatalanes, en compartir-hi que cobreixen tots els àmbits socials, idees i aficions, complicitats i compromisos, culturals, esportius, professionals i religiosos. amistat i amor. Són l’evidència que la nostra Es tracta d’un teixit social heterogeni que és una societat porosa i integradora, que ha mostrat fins a quin punt es formulen es contraposa amb determinats discursos opinions molt diferenciades del que és que ens parlen de comunitats enfrontades. la identitat marroquinocatalana, i que, En molts barris de Catalunya es manifesten amb més o menys capacitat, ha contribuït quotidianament aquests lligams, que van al seu reconeixement social.