Territoris Núm. 2
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Universitat de les Iiles Baleiars Universitat de les Illes Balears TERRITORIS Revista del Departament de Ciències de la Terra Palma, 1999 TERRITORIS Número 2 Revista del Departament de Ciències de la Terra Universitat de les Illes Balears CONSELL DE REDACCIÓ Director: Bartomeu Barceló i Pons. Catedràtic de Geografia Humana. UIB Secretari: Macià Blázquez Salom. Professor Titular d’EU d’Anàlisi Geogràfica Regional. UIB Vocals: Joan Fornós Astó. Professor Titular d’U d’Estratigrafia. UIB Onofre Rullan Salamanca. Professor Titular d’U d’Anàlisi Geogràfica Regional. UIB Jaume Servera Nicolau. Professor Titular d’EU de Geografia Física. UIB CONSELL ACADÈMIC Jean Bisson. Professeur de Géographie. Université de Tours Joan Cuerda Barceló. Quaternarista Agustí Jansà Clar. Director del Centre Meteorològic a les Illes Balears Joan Mayol Serra. Cap del Servei de Biodiversitat del Govern Balear Lluís Pomar Gomà. Catedràtic d’Estratigrafia. Universitat de les Illes Balears Gérard Richez. Professeur de Géographie. Université de Provence Antoni Rodríguez Perea. Director del departament de Ciències de la Terra. UIB Vicenç M. Rosselló Verger. Catedràtic de Geografia Física. Universitat de València Rosa Vallès Costa. Catedràtica d’IEM. Eivissa Tomàs Vidal Bendito. Catedràtic de Geografia Humana. Universitat de Barcelona Joan Vilà Valentí. Catedràtic Emèrit de Geografia Humana. Universitat de Barcelona © del text: els autors, 1999 © de l’edició: Universitat de les Illes Balears, 1999 Primera edició: octubre de 1999 Edició: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. Cas Jai. Campus universitari. Cra. de Valldemossa, km 7.5. 07071 Palma (Illes Balears) Impressió: Taller Gràfic Ramon. C/ de Jaume Balmes, 39 i 43. 07004 Palma ISSN: 1139-2169 DL: PM 524-1998 No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís dels titulars del copyright. Sumari Principals trets fisiogràfics i climàtics de les Pitiüses JAUME SERVERA NICOLAU 9 Los valores naturales de la unidad ecológica de ses Salines d’Eivissa i Formentera JAUME ESTARELLAS FERNÁNDEZ 39 El pla de les Salines d’Eivissa. Estudi geogràfic GABRIEL JOAN ALEMANY I MOREY 55 Por qué estudiar un paisaje: ses Salines de Eivissa y Formentera VICENT MARÍ COSTA ELENA MORÁN HERNÁNDEZ 67 L’entorn controlat. Els molins de Santa Eulària i la vila d’Eivissa ANTONI FERRER ABÁRZUZA 87 Canvi demogràfic i substitució lingüística a les illes Pitiüses BERNAT JOAN I MARÍ 103 La dona en la indústria eivissenca MARGALIDA TORRES PLANELLS 113 La insularitat en la narrativa popular pitiüsa ALÍCIA MARTÍNEZ LÓPEZ-HERMOSA 123 Economía del turismo en Eivissa y Formentera TOMÁS MÉNDEZ REYES 131 Inventari dels padrons del segle XIX de l’arxiu històric d’Eivissa: els pobles FANY TUR RIERA 157 Patrons i tripulacions eivissencs en el correu oficial durant el segle XVIII PERE VILÀS GIL 169 DOCUMENTACIÓ Las feixes de Ibiza GEORGE M. FOSTER 183 Bibliografia sobre i de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) BARTOMEU BARCELÓ I PONS ANTONI MIQUEL LUCAS I VIDAL ROSA VALLÈS I COSTA 195 TERRITORIS 2, les illes Pitiüses Onofre Rullan Coordinador de TERRITORIS, 2 L’etapa de la revista del Departament de Ciències de la Terra que encetà TERRITORIS 1 focalitzà el seu interès en una rutilant figura de la moderna climatologia i meteorologia d’aquestes illes: Josep Maria Jansà. La relació de Jansà amb Menorca fou, com és ben sabut, més que notable. TERRITORIS començava així la nova etapa amb un número que, indirectament, tractava de compensar el «deute històric» que les ciències territorials en general i la geogràfica en particular havien comès amb una de les «illes menors», Menorca, la major de les menors. El número que teniu a les vostres mans segueix aquesta voluntat d’incorporar al primer pla els territoris insulars balears que, per mor de posicions geogràfiques perifèriques, han patit amb més força la marginació de la investigació oficial. Des del Consell de Redacció volíem expressament que, el pitiús, fos un número treballat des d’Eivissa i Formentera. És per això que encomanàrem l’índex inicial a l’Institut d’Estudis Eivissencs, en concret a la geògrafa Rosa Vallès. Finalment, sense sortir de la temàtica pitiüsa, hi ha hagut tres aportacions mallorquines, la de Gabriel Alemany, la de Jaume Servera i la de Bartomeu Barceló i Antoni Lucas amb qui ha col·laborat Rosa Vallès. La resta d’autors —Jaume Estarellas, Vicent Marí i Elena Morán, Antoni Ferrer, Pere Vilàs, Fany Tur, Margalida Torres, Alícia Martínez, Tomás Méndez i Bernat Joan— són, tots ells, coneguts investigadors que, arrelats a les Pitiüses, ens aporten les seves més recents col·laboracions. La revista primogènita de TERRITORIS, el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma, ja havia dedicat dos números, el 639 i el 644- 645 de 1963 i 1964 respectivament, a les illes Pitiüses; 35 anys després ja era hora que la geografia balear tornés a mirar Eivissa i Formentera. D’aquells antics números hem rescatat un article, avui, de Geografia Històrica, Las feixes de Ibiza, que el Dr. Antonio López havia traduït de l’original de 1952 publicat a The Geographical Review per George M. Foster. Amb aquesta reedició perseguíem un doble objectiu, per un costat lligar els dos monogràfics que la geografia balear ha dedicat a les Balears més meridionals i, per l’altre, recuperar un treball que ens mostra part del que Eivissa era quan es trobava a les portes del que és avui. Repensar territoris diferents dels actuals potser ens ajudi a la reflexió, si ahir era tan diferent d’avui com ens relatava George M. Foster, demà també pot ser diferent del 7 que ara veiem. Que aquest diferent sigui millor o pitjor depèn del fet que ens ho proposem realment i amb fermesa. En nom del Consell de Redacció de TERRITORIS, gràcies, col·laboradors, gràcies, Institut d’Estudis Eivissencs. 8 Principals trets fisiogràfics i climàtics de les Pitiüses Jaume Servera Nicolau Universitat de les Illes Balears Territoris (1999), 2: 9-37 Principals trets fisiogràfics i climàtics... Principals trets fisiogràfics i climàtics de les Pitiüses Jaume Servera Nicolau Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears Resum El present treball és una síntesi dels aspectes abiòtics de les illes Pitiüses de l’arxipèlag Balear, fonamentat en els coneixements ja existents i sense resultats innovadors propis d’un procés d’investigació. S’hi dóna una ràpida visió de la fisiografia de les terres emergides actuals i la seva relació amb els materials que configuren les Illes, per fer seguidament un resum de les dades climàtiques actuals més significatives. Així doncs, la pretensió i funció del text que segueix és la de preàmbul al marc físic en què s’emmarca el contingent dels treballs que configuren aquest monogràfic número 2 de la publicació Territoris, i que, sense cap mena de dubte, constitueixen aportacions més innovadores al coneixement del territori pitiús. Abstract This paper is a synthelis about the abiotic aspects of the Pitiüsas Islands (Balearic Archipielago), based on the preexistant knowledge, but with no ne investigacions. Iot nivell firat, a quick view both of the phisiography of the emerged land and secondly of the actual climatic aspects. The aim of it is to serve as a preface about the physical world which is the the profile in this monography, number 2 of Territoris. They are contributions to a better knowledge about the Pitiüsas Islans. Paraules clau: arxipèlag Balear, Pitiüses, fisiografia, clima, Quaternari. Keywords: Balearic Archipielago, Pitiüses Islands, phisiography, climate, Quaternary. Recepció del manuscrit, 21 de setembre de 1998 Principals trets de la fisiografia de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes que es localitzen a la part més sud-occidental de l’arxipèlag Balear, al mateix temps, són les que es troben més properes a la península Ibèrica (fig. 1). La distància entre l’illa del Vedrà, al litoral sud-occidental d’Eivissa, i el cap de la Nau, a la península Ibèrica, és tan sols d’uns 87 km. Per altra part, entre Eivissa i Mallorca la distància més curta del canal, entre la punta eivissenca del Jonc i el cap mallorquí de la Mola, és d’uns 82 km. El grup, l’integren les illes d’Eivissa, Formentera, l’Espalmador i una seixantena d’illots, dels quals cal destacar per les seves majors dimensions, la Conillera, Tagomago, el Vedrà i l’Espardell. 11 Servera Nicolau, J. Figura 1. Localització de les Pitiüses a la Mediterrània occidental i hipsometria de l’illa d’Eivissa i de l’illa de Formentera. 12 Principals trets fisiogràfics i climàtics... — Les illes de Formentera i l’Espalmador Formentera i l’Espalmador són les dues illes més meridionals del conjunt pitiús. Queden separades de l’illa d’Eivissa per un rosari d’illots més petits, els quals delimiten una sèrie de freus al llarg dels 7 km que separen la punta del Far d’en Pou, al nord de l’Espalmador, i la punta de la Torre de les Portes, al sud d’Eivissa (fig. 2). Figura 2. En el primer pla, el far de l’illa dels Porcs, i, al fons, el far de l’illa dels Penjats. Entre les dues illes es troba el freu Gros d’uns 1.800 m d’amplada i que a cap indret supera els 10 m de profunditat. Aquesta constitueix la distància marina més gran entre l’illa d’Eivissa i el conjunt formenterenc. La configuració de les illes és molt irregular, com a resultat de la seva evolució morfogenètica recent. Formentera té una superfície aproximada de 83 km2 i una llargària de 18 km al llarg de l’eix E-W i de 14,5 en l’eix N-S.