Lloc Nou D'en Fenollet La Llosa De Ranes Rotglà I
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LLANERA PRESENTACIÓ DE RANES LA FONT DE LA ROTGLÀ I FIGUERA CORBERÀ MOIXENT LA GRANJA VALLADA VALLÉS MONTESA NOVETLÈ CANALS LA LLOSA DE RANES L’ALCÚDIA DE CRESPINS EL GENOVÉS ESTUBENY LLOC NOU D’EN FENOLLET CERDÀ BARXETA TORRELLA XÀTIVA PLA DE DINAMITZACIÓ I GOVERNANÇA TURÍSTICA DE LA MANCOMUNITAT DE LA COSTERA-CANAL 1 Josep Lluís Cebrián i Molina La Guia desficiosa de la Costera és successo- afluent del Canyoles de forma nominal, el “Riu la benzina. mb desfici, sempre amb ra de tres guies locals anteriors, publicades al dels Sants de la Pedra”, però que en realitat es Dalt del Port d’Almansa estava la frontera llarg de molts anys. Té l’honor de ser la pri- dessagna en les sèquies que reguen o regaven medieval entre els regnes de Castella i de Va- desfici, aquesta guia us por- mera la “Guia desficiosa de Canals”, publicada l’Horta de Xàtiva abans del degoteig. En rea- lència. Encara avui és la mateixa ratlla la que al llibre de festes de 1990, en una època d’in- litat seria més encertat considerar el riu dels tarà pels carrers, sendes separa les dues comunitats autònomes. Les tensa eclosió cultural il·lusionada. Aquella guia Sants com un naixement d’aigua que s’esfuma A relacions entre les dues corones no sempre i camins de la Costera, una comar- primigènia es va reeditar en el 25é aniversari en envoltar Canals. de la publicació, al número 2 de la Revista de foren fraternals i especialment durant la Guer- El nord de la comarca està delimitat per les ca d’interior però ben comunicada, Canals (2016). En 1993 es publicaria la Guia ra dels dos Peres les tropes d’un i altre regne desficiosa de Xàtiva, la qual tindria més tard muntanyes dels darrers estreps del sistema ultrapassaven la frontera per a fer incursions que s’estén entre la Ribera i l’altiplà una segona part, La llum de Xàtiva: 2ª guia des- ibèric, fonamentalment la Serra de la Plana i bèl·liques. Segles més tard, els pellers de Ca- ficiosa (2007). la Serra d’Ènguera; la frontera meridional està nals ascendien pel port amb carros carregats castellà. Heu arribat a una terra on delimitada per la Serra Grossa, la qual pertany de mercaderia per tal de vendre-la a la Man- Tant de desfici havia donat per a tres guies i encara al sistema penibètic. Ens trobem per xa. Un d’aquells pellers tenia dificultats per a el paisatge rep sovint interferències aquesta n’és la quarta. Però una guia desfici- tant assentats sobre una placa de fricció dels pronunciar correctament les paraules i se li osa no és només una guia turística. És també dos sistemes muntanyencs que al llarg de la trabucava la llengua. Quan en passar Moixent d’un passat de vegades llunyà i en un petit quadern de viatge, d’un viatger més història ha provocat sismes. El darrer terratrè- albirava el Port d’Almansa, s’adreçava als al- entre tants que al llarg dels segles han trepit- mol catastròfic s’esdevingué en 1748 i tingué tres pellers i als arriers amb entusiasme i els ocasions omnipresent. D’una mane- jat aquesta terra. Aquestes ratlles són conse- l’epicentre a Montesa. Molts pobles de la roda- assenyalava amb el dit el pas muntanyenc: –el qüència d’una mirada distinta, potser producte lia patiren la destrucció. ra senzilla, més enllà de qualsevol de certa enyorança amarada tantes vegades Port, el Port de Manfa! –. L’accés a cada extrem de la comarca està de- guia turística, aquest llibret de but- en la distància. Ens aturarem sovint on altres Aquesta comarca llarga és possible transi- no s’aturen i en ocasions passarem de llarg on marcat per ports de muntanya. A ponent el tar-la de punta a punta amb bicicleta, sempre d’Almansa i a llevant els de Càrcer, el de Simat, xaca us acompanyarà en la solitud trobem gentada. per camins agrícoles i carreteres locals, allu- el de Benigànim i el de l’Olleria. L’enginyeria nyats de l’autovia. Les condicions orogràfiques Caldrà parlar una mica de geografia, per allò moderna i l’evolució dels mitjans del transport dels camins de la comarca, amb els de situar-nos en el mapa i en l’espai que anem recomanen fer servir bicicletes amb marxes ha reduït aquests obstacles geogràfics consi- o també, si voleu, elèctriques. Les bicicletes a recórrer. La Costera és una comarca que té derables a simples rampes que travessem a ulls oberts i la ment oberta, a veure forma de llonganissa. En això s’assembla a la d’una sola marxa sols són recomanables en gran velocitat. Però aquestes millores es du- circuits urbans de poblacions assentades en què trobem a cada passa. veïna comarca de la Vall d’Albaida que té for- gueren a terme durant el darrer quart del se- ma de botifarra, una mica més grossa. Parlem el pla, com per exemple Canals i l’Alcúdia de gle XX. Després de la Guerra d’Espanya, amb Crespins. d’una vall fluvial per on discorre el riu Canyo- els problemes d’abastiment de petroli, els ca- les que articula quasi tota la comarca fins mions que funcionaven amb gasogen, cremant I acabem la lliçó de geografia amb la cançone- arribar a l’extrem de l’Horta de Xàtiva, on, en corfa d’ametla, a penes disposaven de potèn- ta que podrien haver cantat els nostres avis si la zona del Carraixet fronterer amb la Ribera cia per a pujar en 1a el port d’Almansa. Molts les comarques hagueren estat incloses als te- Alta, aboca l’aigua al riu d’Albaida, més caba- camioners pujaven aleshores el port a recules, maris de primària a començaments del segle lós. Tots dos, en un mateix llit, es trobaran avi- marxa arrere, perquè aquesta velocitat és més XX: la Costera limita al nord amb la Ribera Alta at amb el riu Xúquer. curta que la 1a i permetia ascendir, malgrat i la Canal de Navarrés, a l’oest amb el Corre- El riu Albaida penetra en la Costera per l’Estret que molt lentament. Era l’única manera de su- dor d’Almansa (Castella-La Manxa), al sud amb de les Aigües, una vegada ha desaiguat el pan- perar el desnivell, llavors molt més pronunciat l’Alt Vinalopó i la Vall d’Albaida i a l’est amb la tà de Bellús. Tenim per tant dos rius i un tercer que l’actual, sense disposar de la potència de Safor. 2 Amb el pas dels anys la solitària ermita de LA FONT DE LA Sant Sebastià, patró contra la pesta, ha re- FIGUERA but la companyia d’altres edificis més mo- derns com els cellers i el poliesportiu. Fa L’ermita de Santa Bàrbara vigila la Font de uns estius (en una visita a l’església de la la Figuera. Ens trobem en l’extrem més oc- Font durant les Jornades d’Art i Història) cidental de la comarca. S’ascendeix per un vaig dinar al poliesportiu. En arribar les camí pedregós de xiprers i casetes de Cal- postres vam preguntar si tenien meló d’Al- vari. Voltant el cim trobem alguna mata es- ger, i ens van dir que no, però que tenien cadussera d’espígol. El santuari té una es- sandia. Deu ser que aquells melons de carn planada porticada des d’on s’albira la vall vermella es criaven per Almansa. que tot just ací s’enceta, amb el Capurutxo i el Port d’Almansa a l’esquena. Sempre he trobat aquesta ermita d’estil indefinit com una mica grega, o una mica turca quan tots Molt prop de l’ermita hi ha un monumen- els anys pugen els moros i cristians. O com tal llavador cobert, dels de gran aforament. una ermita d’Eivissa. Mai no he traspassat Es tracta d’una obra hidràulica remarcable, la porta, de manera que l’edifici manté el d’intenció higienista, molt ben conservada, misteri d’allò desconegut, reservada la li- amb sostram de fusta a tisora. El bassi lon- gitudinal està compartimentat de manera túrgia, la promesa d’un secret ocult. Ací que hi ha una zona per a cada mena de dalt, entre muntanyes, només recordem roba. I a més, encara es veu que s’utilitza santa Bàrbara quan trona i en aquest san- esporàdicament perquè trobem un rètol en tuari s’armen les tempestes que obscurei- un foli folrat de plàstic on llegim: “Es pro- xen el cel i l’il·luminen momentàniament hibeix llavar la roba en el primer embalse, d’espurnes elèctriques. Les antenes, com eixe és només per a esbandir”. El forat de improvisats parallamps, conjuren els fenò- l’erosió de les pedres inclinades causat per mens atmosfèrics. multitud d’antigues bugades, ha estat re- omplert per pegots de portland. Vora el lla- Camí avall les casetes del Calvari es precipiten en direcció a l’ermita de Sant Sebastià. En vador corre un barranquet i una mica més un carreu de pedra hi llegim 1561, però l’edifici actual és de concepció barroca. L’orien- avall es troba una de les entrades antigues tació fa pensar que substituí un edifici medieval. A darreries del segle passat vaig visitar del poble. Encara llegim en una placa ce- aquesta ermita aleshores en ruïnes i recorde que en el mur meridional encara conser- ràmica de meitat del segle XIX: Portal de vava els requadres dels nínxols de l’antic cementeri de la vila. L’antiga cúpula de teula Valencia, villa de Fuente la Higuera, partido s’havia enfonsat i en la restauració es va optar per una cúpula de ferro oxidat i cristall, judicial de Onteniente.