DOCSLIB.ORG

“Notes Per a Una Crònica "

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
“Notes Per a Una Crònica “NOTES PER A UNA CRÒNICA " Tot seguit tens una sèrie de notes sobre la Història de Bocairent. És clar que no hi està tot. Com podràs observar, cada nota està formada per: una data més o menys completa. De vegades seguida pel nom de la ciutat on es va esdevenir la notícia. un text, on s’exposen els fets. una referència bibliogràfica a l’autor de l’article i/o de la publicació d’on he extret la informació. He tractat de fer un buidat de tots els treballs que he anat llegint sobre Bocairent i els he acompanyat d’altres per donar-li una visió global. Les referències estan ordenades cronològicament. He procurat ser breu en la descripció. És possible que alguna cosa no estiga bé. Jo desconec la Història i les meues fonts han estat, bàsicament, els programes de festes i, darrerament, Internet. Per això aquest treball ha de ser vist com un esborrany. Vull facilitar la meua llavor a persones com tu, interessades per Bocairent i per la Història. Espere m’ajudes a completar aquesta tasca al temps que gaudeixes de la lectura. Nota: Aquest treball és una ampliació del lliurat a l’Excel·lentíssim Ajuntament l’any 1991. Julià Monerris i Castelló València, estiu del 2010 Bocairent Notes per a una crònica PREHISTÒRIA I ANTIGUITAT. PRIMERES FASES DE POBLAMENT. PALEOLÍTIC MITJÀ. El Paleolític és el nom que rep el període on es dóna el llarg procés evolutiu conegut com “hominització”, procés pel qual els primats van adquirint els trets pròpiament humans. (Bibliografia 591). Pels indicis cal acceptar que la història de Bocairent comença amb els homes de Neandertal i amb l’època que els historiadors han batejat amb el nom de Paleolític Mitjà. (Bibliografia 180). Les troballes d’aquesta època tenen una situació geogràfica concreta: la zona compresa entre Alcoi, Bocairent, Benidoleig, Villena i Bellús. (Bibliografia 180). A Bocairent temin restes d’aquesta època a la Cova del Vinalopó, moltes d’elles es troben al Museu Arqueològic. Entre d’altres tenim: raspadors, puntes, fulles, nuclis i fragments de sílex, un punxó sobre canya d’os i restes de fauna. La Cova del Vinalopó n’és un bon exemple per la indústria solutriana de bona qualitat. (Bibliografia 317) i (591). L’home utilitzava com a primera matèria la pedra de sílex, o pedra foguera. Tots els instruments es fabricaven amb ella. Era un període climàtic fred, al mig de la glaciació de Wurm, la darrera de les grans glaciacions del Pleistocè. No sabem res de la composició de les comunitats ni el nombre de persones que pogueren habitar la cova. (Bibliografia 372). PALEOLÍTIC SUPERIOR. Presenta el inici de l’home actual. També en el cas del Paleolític Superior les troballes es concentren dins la zona compresa entre Alcoi, Xàtiva i Gandia. (Bibliografia 180). Aquestes dues etapes són els precedents del poblament "documentat" de Bocairent i de les quals en tenim alguns testimonis en la cova del Vinalopó, que podem considerar com proto-solutrens. (Bibliografia 180), (123) i (385). Es caracteritza per ser l’època dels caçadors, apareixen certes manifestacions artístiques. Per caçar els bous, cavalls, cabres i d’altres utilitzaven la punta de fletxa, de sílex tallada per totes dues cares. (Bibliografia 372). A la cova del Vinalopó es troba un utillatge característic d’aquest període format per: rascadors, puntes de retoc pla i utillatge fet sobre os. (Bibliografia 385). Del Paleolític Superior és el jaciment de la Cova del Vinalopó. (Bibliografia 512). EL MESOLÍTIC. El Mesolític o Epipaleolític és un període de transició al final del món Paleolític. La seua caracterització més clara és més aviat geològica faunística que humana, cultural. És el pas del Quaternari a l’època actual. (Bibliografia 180). Aquesta època s’insinua, pel que concerneix l’estil de la tècnica del sílex amb peces petites. (Bibliografia 180). EL NEOLíTIC. La cronologia estimada per al desenvolupament del Neolític compren els mil·lenaris quint i quart abans de Crist i les seues principals fases d’evolució són caracteritzades per la variació en la forma i decoració de la ceràmica. (Bibliografia 340), (543), (544) i (545). El Neolític representa l’aparició de sistemes de viure que tindran segles i segles una vigència. És clara la tendència al sedentarisme. L’agricultura i la ramaderia posen fi a la mobilitat de la caça i la recol·lecció. Resulta obligat mantindre’s a les proximitats de les terres de conreu i també al seu voltant pasturar el ramat. (Bibliografia 180), (543), (544) i (545). Ja no sols es treballa la pedra, sinó l’os i la ceràmica. Açò ho podem veure a la cova la Sarsa i a la cova de 2 Bocairent Notes per a una crònica la Gerra tot i que les excavacions es van fer amb mètode poc acurat. De tota manera la ceràmica decorada és la cosa a destacar. La majoria dels atuells foren decorats quan l’argila era encara tendra emprant com a eina de decoració la vora d’una petxina que els naturalistes han classificat amb el nom de "cardium edule", i per això aquesta ceràmica sovint és anomenada cardial. (Bibliografia 180), (123), (332), (340), (385), (543), (544) i (545). Bocairent es pot considerar un poble agraciat, doncs té en el seu terme uns dels jaciments més importants del Neolític de tot el Mediterrani occidental: la Cova la Sarsa. (Bibliografia 185), (123), (317), (340), (543), (544) i (545). La Cova la Sarsa serà la que ens proporciona la major part de la informació per a l’estudi de l’economia neolítica. (Bibliografia 185), (543), (544) i (545). Santa Bàrbara, jaciment situat al voltant de l’ermita i de la font que hi ha en aquesta ocupa més de 10.000 m2 amb bancals de cereals als dos costats del camí. (Bibliografia 383), (543), (544) i (545). El jaciment de l’Illa està situat dintre de les finques de Els Vilars, el mas de Giner i el mas de la Frontera. (Bibliografia 401), (543), (544) i (545). Existeixen altres coves neolítiques. La cova Emparedada, la cova d’En Gomar, la cova de la Piscina, el jaciment de les Dotze. (Bibliografia 385), (543), (544), (545) i (591). En el Museu Municipal la majoria dels restes són de la Sarsa, encara que també en tenim de la Cova la Gerra i de l’Emparedada. (Bibliografia 127), (123), (543), (544) i (545). Els motius decoratius de la ceràmica de la Sarsa són molt variats, i gairebé sempre han estat combinats en una mateixa peça diversos temes, que omplen tota la superfície exterior, amb un gust marcadament barroc. Hi ha dibuixos fets amb la vora exterior de la petxina de manera que deixen línies amb xicotetes ondulacions; bé prenent la part de fora de pla, deixant-la immòbil o fent-la moure. Així, amb un sol estri, es poden aconseguir moltes decoracions variades. (La utilització de les petxines de mar evidencia una intensa relació entre la costa i l’interior. Per bé que aquest és el sistema més característic, no és l’únic. Hi ha terrissa amb marques fetes amb punxons, ratllant el fang tendre; altres amb els dits i les ungles. De vegades la superfície dels gots fou decorada amb línies en relleu, fetes amb cordons de fang aplicats. (Bibliografia 180), (340), (543), (544) i (545). Una altra novetat del Neolític, és la relativa abundància d’eines fetes d’os. Es troben punxons, espàtules, culleres braceroles -per bé que no sempre és segur que les culleres siguen de la mateixa època que la ceràmica- potser són d’una fase posterior que sembla representada per algun altre instrument, com una maça circular de pedra amb forat al mig. Hom pot sospitar que hi havia, al damunt dels estrats neolítics, un nivell eneolític i que fou barrejat a l’hora de l’excavació. (Bibliografia 185), (340), (543), (544) i (545). El sílex també ens marca l’època nova. Les peces tenen retocs laterals, són simples i més aviat de factura grollera, llevat dels ganivets de fulla, més llarga que la de les cultures anteriors. Es troben igualment les primeres destrals polides de secció circular i ovalada, és a dir del model antic. (Bibliografia 543) i (544). D’alguns dels estris trobats pot suposar-se’n una relació amb els treballs agrícoles. A més a la Cova de la Sarsa s’ha trobat un esferoide de pedra que s’usava com a contrapès d’un pal cavador. (Bibliografia 185), (340), (543), (544) i (545). La fauna pertany, en bona part, a animals domèstics. Dades sobre la fauna neolítica referit al nombre de restes òssies identificades de cada espècie segons J. Boessneck i A.v.d. Driesh. (Bibliografia 180), (340), (543), (544) i (545). Espècies domèstiques N.R. Percentatge Pes en grams Cabra/ovella? 778 32,77 Ovella 347 14,62 5364 Cabra 45 1,89 Bou 131 5,52 2094 Porc 239 10,07 1286 Gos 8 0,34 17 3 Bocairent Notes per a una crònica Espècies silvestres N.R. Percentatge Pes en grams Cavall 11 0,46 244 Ur 1 0,04 24 Cabra muntesa 30 1,26 287 Cérvol 95 4,00 1281 Cabirol 12 0,51 47 Porc senglar 18 0,76 271 Rabosot 24 1,01 32 Teixó 3 0,13 2 Gat muntés 3 0,13 3 Linx 3 0,13 9 Conill 619 26,07 534 Llebre 7 0,29 7 A més del nombre de les restes identificades, se n’indica el pes. La raó estreba en que la importància econòmica de les distintes espècies animals no correspon directament al nombre de les seues restes. Es comprova la gran importància que assoleixen els animals domèstics i entre ells, el paper fonamental dels ovicàpids.
Load more

Recommended publications
  • Roda La Vall D'albaida
    Roda la Vall d’Albaida Bicycle tour guide Points of information tour TOURIST INFO AIELO DE MALFERIT in the Vall d’Albaida MUSEU DE NINO BRAVO Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 - 654 394 296 aielodemalferit.es [email protected] Llutxent TOURIST INFO ALBAIDA Aielo de MUSEU INTERNACIONAL Malferit DE TITELLES D’ALBAIDA (MITA) Albaida Plaça del Pintor Segrelles, 19 Ontinyent (Palau dels Milà i Aragò) 46860 Albaida T 96 239 01 86 Bocairent albaidaturisme.com [email protected] TOURIST INFO BOCAIRENT Plaça de l’Ajuntament, 2 MANCOMUNITAT 46880 Bocairent DE MUNICIPIS T 96 290 50 62 DE LA VALL D’ALBAIDA bocairent.org DEPARTAMENT DE TURISME [email protected] C/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent TOURIST INFO LLUTXENT T 96 238 90 91 Av. de València, 66 F 96 238 85 45 46838 Llutxent valldalbaida.com T 96 229 43 86 - 96 229 40 01 mancovall.com llutxent.es [email protected] [email protected] TOURIST INFO ONTINYENT Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) 46870 Ontinyent T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es [email protected] TOURIST INFO VALL D’ALBAIDA c/ Sant Francesc, 8 pl. Baja 46870 Ontinyent T 673 346 177 [email protected] cycling routes Index Cycling routes 07 Introduction. La Vall d’Albaida, a bicycle trip 13 Geographical scope and natural environment 22 Symbology 23 Stage crossing 25 Stage 1. Ontinyent - Bocairent. From the Vall to Mariola 35 Stage 2. Bocairent - Aielo de Malferit. The mountains that surround the valley 45 Stage 3.
    [Show full text]
  • Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
    Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias.
    [Show full text]
  • Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
    Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60
    [Show full text]
  • Bocairent En El “Diccionario” De Pascual Madoz
    Bocairent en els llibres clàssics d’història i geografia Bocairent en el “Diccionario” de Pascual Madoz josep villarrubia juan 1998 Bocairent en els llibres clàsics d'història i geografía BOCAIRENT EN EL "DICCIONARIO" DE PASCUAL MADOZ En primer lloc parlarem dels llibres d'on prenem les dades i estudiarem l'edició del mateix. Després reproduirem literalment el que de Bocairent, els seus rius i les seues muntanyes diuen els llibres. A la tercera repassarem els continguts del llibre. I a la quarta part parlarem de l'autor i de les seues obres. Primera Part: Dels llibres Pascual Madoz comença el 1834 el "Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones en Ultramar" (1) que va eixir a la llum en Madrid entre 1845-1850, en 16 amplis llibres, tipografiats amb lletra prou menuda, utilitzant, per a millor aprofitar el paper, cent abreviatures que encapçalen l'obra i realitzats en la pròpia impremta de l'autor. Madoz va comptar amb l'ajuda de més de vint corresponsals de tots el regnes d'Espanya i que reberen documentació, noticies i dades d'un miler de col·laboradors. Per a la seua distribució va rebre la valuosa ajuda del Ministeri de la Governació que en mans de Caballero, un polític que era geògraf, va remetre una ordre als Governadors Civils per a que subscrigueren al "Diccionario" a totes les Diputacions, Ajuntaments, Institucions polítiques i científiques. De fet l'Ajuntament de Bocairent té l'obra original que seria comprada en compliment de l'ordre abans esmentada. La versió utilitzada per a aquest estudi és la que edita la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació Provincial de València, l'any 1982 reproducció facsímil amb el títol "Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de Alicante, Castellón y València", prologada per Rafael Aracil i Mario Garcia Bonafé, en dos volums de 406 i 368 pàgines respectivament.
    [Show full text]
  • Papelera, Industria
    papelera, industria. La fabricación artesanal de papel cuenta con cierta tradición en el País Valenciano, especialmente en Xàtiva, donde ésta aparece documentada ya en 1150. La aparición de la imprenta, el crecimiento demográfico –especialmente durante el siglo XVIII- y las cada vez mayores necesidades de papel por parte de la Administración, supusieron la instalación de diversos molinos papeleros a lo largo del territorio valenciano. Éstos se distribuyeron especialmente a lo largo de las cuencas fluviales -dada la abundancia de agua que requiere la fabricación de papel- y en las proximidades de los principales núcleos urbanos, ya que eran los mayores consumidores y los que podían proporcionar la materia prima para la obtención de la pasta de papel: los trapos. Así, Ricord nos habla en 1791 de la existencia de 90 molinos papeleros -48 de papel blanco y 42 de estraza- que daban trabajo a 690 operarios, si bien a tiempo parcial, y que se hallaban ubicados en las cuencas de los ríos Vinalopó (Elda), Verd (Tibi) , Alcoi (Alcoi, Cocentaina, Bocairent, Ontinyent), Sellent (Anna, Anahuir, Canals), Xúquer (Alzira), Magro (Buñol), Palancia (Altura, Begís, Caudiel, Jérica, Segorbe) y de la Sénia (Rossell). A estas localidades cabría añadir para finales del XVIII Banyeres, mencionada por Cavanilles, y Cocentaina. El estancamiento técnico ha sido una constante de la industria papelera valenciana si exceptuamos Alcoi. Mientras que en el conjunto del Estado español las pilas holandesas no se difunden hasta bien avanzado el siglo XIX, en Alcoi se constata la presencia de numerosas de ellas a finales del siglo XVIII. En una fecha tan temprana como 1755 Vicent Albors transformó un antiguo molino batán en fábrica de papel ante la falta de cartones empleados en las prensas de tejidos.
    [Show full text]
  • The Towns of the Vall D'albaida
    The towns of the Vall d’Albaida ENG More than 100 reasons to visit Points of TOURIST INFO AIELO DE MALFERIT information tour MUSEU DE NINO BRAVO in the Vall d’Albaida Passeig de l’Eixample, s/n 46812 Aielo de Malferit T 96 236 07 20 / 654 394 296 aielodemalferit.es [email protected] Llutxent Inland Aielo de Malferit TOURIST INFO ALBAIDA experience MUSEU INTERNACIONAL Albaida Ontinyent DE TITELLES D’ALBAIDA (MITA) Plaça del Pintor Segrelles, 19 (Palau dels Milà i Aragò) Bocairent 46860 Albaida T 96 239 01 86 albaidaturisme.com [email protected] MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS TOURIST INFO BOCAIRENT DE LA VALL D’ALBAIDA Plaça de l’Ajuntament, 2 DEPARTAMENT DE TURISME 46880 Bocairent The Vall d’Albaida region, made up of 34 c/ Sant Francesc, 8 pl. Baixa T 96 290 50 62 municipalities and located in the south of 46870 Ontinyent bocairent.org T 96 238 90 91 [email protected] the province of Valencia, is an inland jewel F 96 238 85 45 that is home to numerous cultural and valldalbaida.com TOURIST INFO LLUTXENT natural attractions. Its proximity to the mancovall.com Av. de València, 66 coast and the provincial capitals makes the [email protected] 46838 Llutxent Vall d’Albaida a perfect place for rural and T 96 229 43 86 / 96 229 40 01 inland tourism. llutxent.es [email protected] La Vall d’Albaida is surrounded by the TOURIST INFO ONTINYENT Mariola Mountain range, the Grossa Plaça de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila) Mountain range, the Agullent mountain 46870 Ontinyent range, the Benicadell mountain range T 96 291 60 90 turismo.ontinyent.es and bathed by the Clariano River and [email protected] the Albaida River.
    [Show full text]
  • Costa Di Valencia
    Spagna Spagna alencia alencia Costa di V Costa di V COMUNITÀ EUROPEA Fondo Europeo per lo Sviluppo Regionale IT INDICE Premessa 1 Premessa Gli itinerari lungo la costa La costa settentrionale di Valencia 2 Da Valencia a Cullera 5 Delle tre province costituenti la Comunidad Valenciana - Regione Le spiagge de La Safor 9 Valencia, quella di Valencia, situata nel cuore del litorale Gli itinerari dell’entroterra mediterraneo spagnolo, a 40º 15’ N e 38º 73’ S di latitudine e 0º L’ itinerario del vino 12 01’ E e 1º 34’ 0 di longitudine, è la maggiore. Bagnata dalle acque L’ itinerario monumentale 15 Irlanda dell’ampio Golfo di Valencia, si trova infatti dirimpetto alle isole L’ itinerario del Turia 19 Dublino Regno Unito Baleari, in una posizione equidistante dai due grandi centri decisionali del paese, Madrid e Barcellona, a farle da confine Valencia, capoluogo del Turia 22 nell’entroterra sono una catena montuosa di altezza media Londra nonché estese pianure che si protraggono fino alle terre Tempo libero e spectacoli 30 dell’Aragona e della Castilla-La Mancha. Le principali attrazioni Indirizzi utili 36 turistiche di Valencia sono le sue risorse culturali, l’adeguata ricettività del turismo aziendale, la sua infrastruttura alberghiera Parigi sparsa lungo le sue spiagge pulite, l’offerta di parchi naturali, il ricco calendario di manifestazioni popolari e la sua squisita gastronomia. Si tratta di un complesso che vanta ben 95 alberghi, Francia 49 pensioni, 417 monolocali, 35 campeggi e due centri balneari in grado di ospitare un folto numero di turisti ogni stagione. Mar Cantabrico Valencia raggiunse il suo massimo splendore nel corso del sec.
    [Show full text]
  • ECOPARQUES Página 1
    ECOPARQUES ECOPARQUES FIJOS Nº MUNICIPIO PROVINCIA DIRECCIÓN CENTRO 1 ALBOCÀSSER Castellón Pol. 15, Parc. 75; 12140 Albocàsser (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 2 ALCALÀ DE XIVERT Castellón Pol. 36, Parc. 487; 12570 Alcalà de Xivert (Cs) Tel.: 96 337 99 99 3 ALCALÀ DE XIVERT (ALCOSSEBRE) Castellón Pol. 16, Parc. 202 12579 Alcossebre (Castellón) Tel.: 963379999 5 BENASSAL Castellón Pol. 37, Parc. 147 12160 Benassal (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 7 BENLLOCH Castellón Pol. 18, Parc. 137; 12181 Benlloch (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 8 CABANES Castellón Calle 6, parcela 12, sector 3; 12180 Cabanes (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 9 CÀLIG Castellón Pol. 4, Parc. 198 12589 Càlig (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 13 CERVERA DEL MAESTRE Castellón Pol. 33, Parc. 5 12578 Cervera del Maestre Tel.: 963379999 14 COVES DE VINROMÀ, LES Castellón Pol. 20, Parc. 133; 12185 Les Coves de Vinromà (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 17 MORELLA Castellón Pol. 63, Parc. 76 12300 Morella 963379999 628987157 19 PENÍSCOLA Castellón C/ Puntarro, 2 Bajo 12598 Peñíscola 22 ROSSELL Castellón C/ Concordia, 2; 12511 Rossell (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 23 SALZADELLA, LA Castellón Pol. 16, Parc. 468 y 469; 12186 La Salzadella (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 24 SAN RAFAEL DEL RÍO Castellón Pol. 5, Parc. 110; 12510 San Rafael del Río (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 25 SANT JORDI Castellón Pol. 10, Parc. 9001; 12320 Sant Jordi (Castellón) 96 337 99 99 628987157 27 SANTA MAGDALENA DE PULPIS Castellón Pol. 10, Parc. 207; 12597 Santa Magdalena de Pulpis (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 31 TORRE D'EN DOMÉNEC, LA Castellón Pol.
    [Show full text]
  • Defending the South Route Road Cycle Guide 2020.Pdf 10.7 MB
    1500 Edition 2020 - The Southern Defense Line route - 1400 600 Novelda 400 Novelda 200 Xàtiva Xàtiva Orihuela Orihuela Valencia Valencia Banyeres 0 de Mariola 0 km 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 www.caminodelcid.org Bicycle Touring Guide for The Way of El Cid 600 UTM Desarrollos 500 This route takes you to the last borderland region conquered by El Cid: Orihuela. The 400 Distance 249 km Cumulative ascent 1.650 m Physical difficulty Low ideal seasons to undertake the route are autumn, winter and spring. Get on your bike and pedal through a diverse and surprising territory. Get to know the interior region of the 300 Estimated time 4 días Cumulative descent 1.590 m Technical difficulty Low Fact Sheet provinces of Valencia and Alicante. If you have still not visited this region, you are 200 unaware of what you have missed. Information for bicycle tourists be some improvements that are not recorded here. Traffic This route100 runs along bike paths, paved agricultural paths and alerts are subjective for they are based on the authors’ roads. As for traffic volumes, traffic is low in some roads but experience and may vary depending on the period of the year Blood and fire What there is to see? 0 there are also high-volume traffic roads (check the information and the days of the week (for example, weekends and bank This route has two main plot lines: a literary and a historical This route is characterized by sharp contrasts: there are route on your topo-guide).
    [Show full text]
  • València Day Tours
    DAYTOURS Vive las mejores experiencias Enjoy the best experiences en las comarcas de Valencia in the Valencia counties Cullera Requena Xàtiva Llíria València Day Tours Sagunt Ontinyent Gandia Bocairent DAYTOURS Los Borgia / The Borgia (Gandia) Sinfonía de Culturas / A symphony of cultures (Llíria) Cullera summer tour: culture, sun & beach (Cullera) Saguntum (Sagunt) La frontera del vino / The frontier of wine (Requena) Experiencia mediterránea / Mediterranea experience (Ontinyent) Bocairent, caminos del medievo / Bocairent, medieval tour (Bocairent) Mil fuentes y un castillo / A castle and a thousand fountains (Xàtiva) Salidas todos los días desde la IDIOMA / LANGUAGE: oficina de información turística Castellano / English en la Plaza del Ayuntamiento (Valencia). / Departures from to + INFO: Sunday from the Tourist Info office www.shop.turisvalencia.es in City Hall Square (Valencia). Tel.: 900 701 818 HORARIOS / HOURS: PUNTOS DE VENTA / Salida / Departure: 10.00h SALES OFFICE: Regreso / Return: 18.00h Oficinas de Turismo de Valencia. PRECIOS: Y en la tienda online: www.shop.turisvalencia.es Adultos / Adults: 45 € (Del 12 de junio al 30 de Niños / Children: 20 € septiembre) / Tourist offices in (edad / aged 3 – 10) Valencia. And in the online shop: www.shop.turisvalencia.es Menores de / Under 3: (Tours from 12 june to gratis / free of charge 30 september) (no incluye almuerzo / lunch not included) (El precio incluye traslados, visita guiada y almuerzo / The price includes transfers, guided tour and lunch) Sagunt Llíria Requena València Cullera Xàtiva Gandia Ontinyent Bocairent LOS BORGIA THE BORGIA Se acaba de descubrir un Nuevo Mundo y des- The New World had just been discovered and in de Roma el papa Alejandro VI mientras acaba Rome Pope Alexander VI, while the construc- de edificar las estancias vaticanas sentencia el tion of the Vatican buildings were being fini- reparto de tierras y dominios.
    [Show full text]
  • Federico López Córcoles Was Born in the Alicante Region of Spain in 1970
    LOPEZ Federico López Córcoles was born in the Alicante region of Spain in 1970. This area is well-known for its artistic tradition, producing world-renowned skilled artists. He studied drawing and painting at the Escuela Permanente de Adultos (EPA) San Carlos from 1995 to 2001 in Ontinyent, a Valencian community in Spain. At this time, he also got involved in working in the Association of Art 92 in Bocairent, another Valencian municipality, as well as in the Association “Font d’Art” in Ontinyent. By participating in these associations, López was able to exhibit his works to a broader audience in multiple group exhibitions from 1995 to 2012 around the Valencia region. Also, the exposure to many painters in the Valencian area through these associations and exhibitions allowed him to experiment with his style and developed his artistic vision into what we see today. López utilizes bold brushstrokes and a bright color palette in order to convey the dimensionality and tonality of his subject. It is the variant of bright colors, not hues or tones, that add depth to his works. Color and the linework of his brushstrokes work together to form an image, composed with decisiveness and accuracy. He continues to work on his art and exhibit in Spain today. Awards Speed Painting Contest of “The City of Ontinyent,” Valencia 1st Mention, Mostra d’Art Jove, Font d’Art, Ontinyent, Valencia 2nd Place Prize, Quick Painting Contest of Malferit Aielo, Valencia 3rd Place Prize, Quick Painting Contest 2011, Vallés, Valencia Selected Works, Quick Painting Contest, Castalla, Alicante Selected Works, Quick Painting Contest 2011, Carcaixent, Valencia Honorable Mention, Quick Painting Contest 2012, Vallés, Valencia 2nd Place Prize, National Quick Painting Competition 2012, Almansa, Albacete 3rd Place Prize, Painting Competition in 2013, Agres, Alicante 2nd Place Prize, Painting Competition in 2013, Sot de Chera, Valencia 5th Place Prize, Painting Competition in 2013, Mula, Murcia 2nd Place Prize, Quick Painting Contest 2014, Bocairent, Valencia .
    [Show full text]
  • ESTUBENY (Valencia). 1748 AD HISTÓRICO
    HST 17480323: ESTUBENY (Valencia). 1748 AD HISTÓRICO FECHA HORA Y MAG EMS MSK ESI LONGITUD LATITUD LOCALIZACIÓN TERREMOTO AMD MIN. (Mw/Ms/M*) 98 64 07 Qe Qi Qg 17480323AD 6:30 0º 38' W 39º 2' N 6,2 M* IX - IX B B B Estubeny. V. Tipo Método de datación: CATALOGADO Ref. Bibliográfica: Galbis (1932) HST Evento: Prof. km - ±EZ - ±EH- - Mo - Eventos asociados RÉPLICAS Agencia: IGN EEE Primarios NO Longitud Falla - Desplazamiento - Tipo Desp. SIN DATOS Area EEE Secundarios SÍ Categoría ESI07 GK SM LQ HD HA WA TS 1000 km2 afectada: OTROS EFECTOS (OT): Colapsos kársticos entre las poblaciones de Anna y Chella (Las sísmicas), desagüe del Otros EEE Ambientales SI aljibe del castillo de Montesa. EAEs: Destrucción total de las poblaciones de Estubeny, Sellent y Montesa. Daños muy importantes en las EAE Efectos poblaciones de Anna, Enguera y Vallada. Colapsos de muros y estructuras, daños parciales en torres y muros y SÍ Arqueosismológicos agrietamientos importantes en iglesias y conventos de numerosas poblaciones (Chella, Xàtiva, Alzira, Navarres, Bocairent, Moixent) llegando a producir daños en poblaciones tan alejadas como Valencia y Xàbia. Documentación IGN 2002: 29, 160, 165, 166, 211, 273, 275, 280, 312, 335, 348, 405, 421, 426, 454, 504, 545, 556, 558, 571, 600, 623, 635, 1039, 1040, 1043, 1047, 1049, 1074 Referencias bibliográficas básicas: Alberola Romá, A. (1999): Catástrofe, economía y acción política en la Valencia del siglo XVIII. Diputación de Valencia, 333 pp. Ameno, Francisco Luis (impresor) (1748): Relaçao do formidauel, e lastimoso terremoto succedido no reino de Valença no dia 23 de Março deste presente anno de… Félix Carrasco, E.
    [Show full text]