“Notes Per a Una Crònica "
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
“NOTES PER A UNA CRÒNICA " Tot seguit tens una sèrie de notes sobre la Història de Bocairent. És clar que no hi està tot. Com podràs observar, cada nota està formada per: una data més o menys completa. De vegades seguida pel nom de la ciutat on es va esdevenir la notícia. un text, on s’exposen els fets. una referència bibliogràfica a l’autor de l’article i/o de la publicació d’on he extret la informació. He tractat de fer un buidat de tots els treballs que he anat llegint sobre Bocairent i els he acompanyat d’altres per donar-li una visió global. Les referències estan ordenades cronològicament. He procurat ser breu en la descripció. És possible que alguna cosa no estiga bé. Jo desconec la Història i les meues fonts han estat, bàsicament, els programes de festes i, darrerament, Internet. Per això aquest treball ha de ser vist com un esborrany. Vull facilitar la meua llavor a persones com tu, interessades per Bocairent i per la Història. Espere m’ajudes a completar aquesta tasca al temps que gaudeixes de la lectura. Nota: Aquest treball és una ampliació del lliurat a l’Excel·lentíssim Ajuntament l’any 1991. Julià Monerris i Castelló València, estiu del 2010 Bocairent Notes per a una crònica PREHISTÒRIA I ANTIGUITAT. PRIMERES FASES DE POBLAMENT. PALEOLÍTIC MITJÀ. El Paleolític és el nom que rep el període on es dóna el llarg procés evolutiu conegut com “hominització”, procés pel qual els primats van adquirint els trets pròpiament humans. (Bibliografia 591). Pels indicis cal acceptar que la història de Bocairent comença amb els homes de Neandertal i amb l’època que els historiadors han batejat amb el nom de Paleolític Mitjà. (Bibliografia 180). Les troballes d’aquesta època tenen una situació geogràfica concreta: la zona compresa entre Alcoi, Bocairent, Benidoleig, Villena i Bellús. (Bibliografia 180). A Bocairent temin restes d’aquesta època a la Cova del Vinalopó, moltes d’elles es troben al Museu Arqueològic. Entre d’altres tenim: raspadors, puntes, fulles, nuclis i fragments de sílex, un punxó sobre canya d’os i restes de fauna. La Cova del Vinalopó n’és un bon exemple per la indústria solutriana de bona qualitat. (Bibliografia 317) i (591). L’home utilitzava com a primera matèria la pedra de sílex, o pedra foguera. Tots els instruments es fabricaven amb ella. Era un període climàtic fred, al mig de la glaciació de Wurm, la darrera de les grans glaciacions del Pleistocè. No sabem res de la composició de les comunitats ni el nombre de persones que pogueren habitar la cova. (Bibliografia 372). PALEOLÍTIC SUPERIOR. Presenta el inici de l’home actual. També en el cas del Paleolític Superior les troballes es concentren dins la zona compresa entre Alcoi, Xàtiva i Gandia. (Bibliografia 180). Aquestes dues etapes són els precedents del poblament "documentat" de Bocairent i de les quals en tenim alguns testimonis en la cova del Vinalopó, que podem considerar com proto-solutrens. (Bibliografia 180), (123) i (385). Es caracteritza per ser l’època dels caçadors, apareixen certes manifestacions artístiques. Per caçar els bous, cavalls, cabres i d’altres utilitzaven la punta de fletxa, de sílex tallada per totes dues cares. (Bibliografia 372). A la cova del Vinalopó es troba un utillatge característic d’aquest període format per: rascadors, puntes de retoc pla i utillatge fet sobre os. (Bibliografia 385). Del Paleolític Superior és el jaciment de la Cova del Vinalopó. (Bibliografia 512). EL MESOLÍTIC. El Mesolític o Epipaleolític és un període de transició al final del món Paleolític. La seua caracterització més clara és més aviat geològica faunística que humana, cultural. És el pas del Quaternari a l’època actual. (Bibliografia 180). Aquesta època s’insinua, pel que concerneix l’estil de la tècnica del sílex amb peces petites. (Bibliografia 180). EL NEOLíTIC. La cronologia estimada per al desenvolupament del Neolític compren els mil·lenaris quint i quart abans de Crist i les seues principals fases d’evolució són caracteritzades per la variació en la forma i decoració de la ceràmica. (Bibliografia 340), (543), (544) i (545). El Neolític representa l’aparició de sistemes de viure que tindran segles i segles una vigència. És clara la tendència al sedentarisme. L’agricultura i la ramaderia posen fi a la mobilitat de la caça i la recol·lecció. Resulta obligat mantindre’s a les proximitats de les terres de conreu i també al seu voltant pasturar el ramat. (Bibliografia 180), (543), (544) i (545). Ja no sols es treballa la pedra, sinó l’os i la ceràmica. Açò ho podem veure a la cova la Sarsa i a la cova de 2 Bocairent Notes per a una crònica la Gerra tot i que les excavacions es van fer amb mètode poc acurat. De tota manera la ceràmica decorada és la cosa a destacar. La majoria dels atuells foren decorats quan l’argila era encara tendra emprant com a eina de decoració la vora d’una petxina que els naturalistes han classificat amb el nom de "cardium edule", i per això aquesta ceràmica sovint és anomenada cardial. (Bibliografia 180), (123), (332), (340), (385), (543), (544) i (545). Bocairent es pot considerar un poble agraciat, doncs té en el seu terme uns dels jaciments més importants del Neolític de tot el Mediterrani occidental: la Cova la Sarsa. (Bibliografia 185), (123), (317), (340), (543), (544) i (545). La Cova la Sarsa serà la que ens proporciona la major part de la informació per a l’estudi de l’economia neolítica. (Bibliografia 185), (543), (544) i (545). Santa Bàrbara, jaciment situat al voltant de l’ermita i de la font que hi ha en aquesta ocupa més de 10.000 m2 amb bancals de cereals als dos costats del camí. (Bibliografia 383), (543), (544) i (545). El jaciment de l’Illa està situat dintre de les finques de Els Vilars, el mas de Giner i el mas de la Frontera. (Bibliografia 401), (543), (544) i (545). Existeixen altres coves neolítiques. La cova Emparedada, la cova d’En Gomar, la cova de la Piscina, el jaciment de les Dotze. (Bibliografia 385), (543), (544), (545) i (591). En el Museu Municipal la majoria dels restes són de la Sarsa, encara que també en tenim de la Cova la Gerra i de l’Emparedada. (Bibliografia 127), (123), (543), (544) i (545). Els motius decoratius de la ceràmica de la Sarsa són molt variats, i gairebé sempre han estat combinats en una mateixa peça diversos temes, que omplen tota la superfície exterior, amb un gust marcadament barroc. Hi ha dibuixos fets amb la vora exterior de la petxina de manera que deixen línies amb xicotetes ondulacions; bé prenent la part de fora de pla, deixant-la immòbil o fent-la moure. Així, amb un sol estri, es poden aconseguir moltes decoracions variades. (La utilització de les petxines de mar evidencia una intensa relació entre la costa i l’interior. Per bé que aquest és el sistema més característic, no és l’únic. Hi ha terrissa amb marques fetes amb punxons, ratllant el fang tendre; altres amb els dits i les ungles. De vegades la superfície dels gots fou decorada amb línies en relleu, fetes amb cordons de fang aplicats. (Bibliografia 180), (340), (543), (544) i (545). Una altra novetat del Neolític, és la relativa abundància d’eines fetes d’os. Es troben punxons, espàtules, culleres braceroles -per bé que no sempre és segur que les culleres siguen de la mateixa època que la ceràmica- potser són d’una fase posterior que sembla representada per algun altre instrument, com una maça circular de pedra amb forat al mig. Hom pot sospitar que hi havia, al damunt dels estrats neolítics, un nivell eneolític i que fou barrejat a l’hora de l’excavació. (Bibliografia 185), (340), (543), (544) i (545). El sílex també ens marca l’època nova. Les peces tenen retocs laterals, són simples i més aviat de factura grollera, llevat dels ganivets de fulla, més llarga que la de les cultures anteriors. Es troben igualment les primeres destrals polides de secció circular i ovalada, és a dir del model antic. (Bibliografia 543) i (544). D’alguns dels estris trobats pot suposar-se’n una relació amb els treballs agrícoles. A més a la Cova de la Sarsa s’ha trobat un esferoide de pedra que s’usava com a contrapès d’un pal cavador. (Bibliografia 185), (340), (543), (544) i (545). La fauna pertany, en bona part, a animals domèstics. Dades sobre la fauna neolítica referit al nombre de restes òssies identificades de cada espècie segons J. Boessneck i A.v.d. Driesh. (Bibliografia 180), (340), (543), (544) i (545). Espècies domèstiques N.R. Percentatge Pes en grams Cabra/ovella? 778 32,77 Ovella 347 14,62 5364 Cabra 45 1,89 Bou 131 5,52 2094 Porc 239 10,07 1286 Gos 8 0,34 17 3 Bocairent Notes per a una crònica Espècies silvestres N.R. Percentatge Pes en grams Cavall 11 0,46 244 Ur 1 0,04 24 Cabra muntesa 30 1,26 287 Cérvol 95 4,00 1281 Cabirol 12 0,51 47 Porc senglar 18 0,76 271 Rabosot 24 1,01 32 Teixó 3 0,13 2 Gat muntés 3 0,13 3 Linx 3 0,13 9 Conill 619 26,07 534 Llebre 7 0,29 7 A més del nombre de les restes identificades, se n’indica el pes. La raó estreba en que la importància econòmica de les distintes espècies animals no correspon directament al nombre de les seues restes. Es comprova la gran importància que assoleixen els animals domèstics i entre ells, el paper fonamental dels ovicàpids.