DOCSLIB.ORG

Història, Símbol I Funcions

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Història, Símbol I Funcions 01 FCB24 CAT.qxp 5/12/06 08:32 Página 1 BRevista OficialARÇA FC Barcelona · Desembre 2006 Núm. 24 · 3 Euros www.fcbarcelona.cat CAPITANS HISTÒRIA, SÍMBOL I FUNCIONS El pòster Sebastià Serrano Un rol canviant La imatge que explica “El Barça és com una Article de l’escriptor al món la vessant més gran màquina que Vicente Verdú sobre humana del club produeix emocions” la figura del capità 02 Freixenet.qxd 4/12/06 10:18 Página 2 03 FCB24 CAT.qxp 5/12/06 08:34 Página 3 EDITORIAL DESEMBRE DEL 2006 La lleugeresa del capità Edita: Futbol Club Barcelona La figura del capità de l’equip de futbol ha esdevingut d’una lleugeresa sorprenent. Av. d’Arístides Maillol s/n - 08028 Barcelona D’entrada, pot semblar que no és ben bé així, que la figura del capità és d’una impor- Tlf. 9021899 00 - Fax 934112210 tància cabdal per a un equip. I ho és, certament. No obstant, quan fem aquesta pri- Adreça electrònica: [email protected] mera reflexió el que fem, de fet, és pensar en noms concrets més que no pas en la figu- ra de capità en si mateixa. I, aquests noms, ens vénen a la ment no pas per la seva tasca Director: Jordi Badia. de capità sinó per la seva contribució al joc; com a molt, ens podem imaginar algun d’aquests jugadors concrets en el moment d’aixecar una determinada copa. Ara sí, Subdirectors: Eduard Pujol,Toni Ruiz i David tenint en compte aquest pensament que ens distorsiona la reflexió, que podem captar Saura. en tota la seva incomprensió la lleugeresa de la figura del capità de l’equip de futbol. No sempre va ser així. Al contrari. En els inicis del futbol, la del capità va ser una Redactors: Xavier Catalán, Cristina Collado, tasca important dins l’equip i el club. Tan important, que es va considerar des de la Gustau Galvache, Míriam Nadal, Sergi Nogueras, junta directiva que les seves atribucions i obligacions havien de ser reglamentades. Francesc Orenes, David Puig, Aleix Santacana, A partir de finals dels anys 10, amb l’arribada dels primeres entrenadors professio- Carles Santacana, Txemi Terés i Manel Tomàs. nals, moltes d’aquelles atribucions les va perdre en favor de la nova figura emergent de l’equip, la del tècnic. Va ser l’inici del declivi de la figura del capità. Però no de la Redactors en pràctiques: Míriam Roures i Ana seva feina per a l’equip, en el camp i en el vestidor. Riera. La figura del capità de l’equip de futbol no ha estat reconeguda d’una manera espe- cífica des que va perdre aquell protagonisme inicial. De fet, fins a mitjans dels anys Col·laboració especial: Vicente Verdú. setanta, els capitans no duien cap distintiu que els identifiqués durant el joc. El pri- mer braçal de capità del FC Barcelona el va portar Antoni Torres a la 1974-75. Col·laborador: Antoni Aira. Era un braçal blanc. Pocs mesos després, el braçal de capità del Barça ja seria per sem- pre més la senyera i el primer a dur-lo seria Johan Cruyff. Disseny i Infografia: Grupo ADI. Quan des d’aquesta revista ens vàrem plantejar dedicar un número als capitans del FC Barcelona, ens vàrem adonar de seguida que es tractava d’una figura molt poc Fotografia: Arxiu FCB, Bevenrain, FCB Merchan- analitzada de manera general. Hi ha hagut molts capitans, molts jugadors que han dising fet de capità i que se’ls recorda fent de capità, però no hi ha cap anàlisi del capità en si mateix. És el que hem volgut fer. Perquè hem cregut que, més enllà dels noms, el Publicitat: FC Barcelona capità del FC Barcelona –i amb tota probabilitat de la majoria de clubs de futbol– Departament Comercial i de Màrqueting ha de respondre a unes característiques molt determinades. Telf. 934963672. Fa uns anys, al capità l’escollia la junta directiva. Va durar molt de temps aquest tipus d’elecció. Al final, també va acabar democratitzant-se i ara són els jugadors els qui Impressió: Rotocayfo Quebecor. trien els seus capitans. Però no hi ha res escrit. Avui es fa així perquè l’actual entre- nador ho considera el més convenient. Només fa unes poques temporades, l’entre- Tiratge: 126.500 exemplars. nador hi volia dir la seva. Probablement, no pot ni ha de ser d’una altra manera. Encara que no hi hagi res d’escrit, encara que la seva figura sigui d’una lleugeresa que Dipòsit Legal: B-40053-02. no es correspon ben bé a la dimensió que té, l’instint de l’equip fa que el càrrec recaigui sempre en el jugador idoni. Observant la llista llarga de capitans del La publicació no es responsabilitza de les opinions FC Barcelona, ens adonem de seguida que no hi ha hagut errors; que en cada expressades en les col·laboracions externes. moment, en cada època, el braçal de capità l’ha dut el jugador que, per raons i tem- perament –distints, això sí–, li tocava. I que en la llista s’hi pot apreciar un fil con- La redacció d’aquest número s’ha tancat ductor: el dels valors del barcelonisme. O bé ha estat al revés? Ha estat el club qui ha el 1 de desembre del 2006. empeltat els capitans? DESEMBRE DEL 2006 BARÇA 3 04 Vueling Cat.qxd 4/12/06 10:22 Página 4 05 FCB24 CAT.qxp 5/12/06 08:38 Página 5 SUMARI 8 Els capitans del Barça, avui 16 La història del club, a través MÉS QUE UN CLUB dels seus principals capitans Capitans 6 La paret mestra de l’equip El braçal i la història 16 Repàs dels capitans indiscutibles 26 La reflexió Vicente Verdú i el simbolisme del capità 28 El Gràfic 31 Sebastià Serrano: el Barça vist des de la universitat Els braçals de Primera Divisió EL CLUB DIA A DIA Parlem amb... 31 Sebastià Serrano 39 Què ha passat L’activitat diària del club, en imatges UN CLUB AMB HISTÒRIA 36 Pòster: la imatge de la campanya solidària del FC Barcelona Quina nit! 54 La inauguració del Camp Nou SERVEIS BARÇA 66 Marxandatge Nadal blaugrana La Taquilla de... Vicente Egido, 45 53 L’Ex: ‘Tente’ Sánchez, el capità una referència de l’atletisme dels primers anys vuitanta 06-07 FCB24 CAT.qxp 5/12/06 08:39 Página 6 CAPITANS 06-07 FCB24 CAT.qxp 5/12/06 08:39 Página 7 El capità, la paret mestra de l’equip La REVISTA BARÇA proposa en aquest número un recorregut al voltant d’una figura clau en un equip de futbol, el seu capità. Un viatge singular a partir de l’anàlisi de la història, de punts de vista i experiències diverses. Les de qui ha exercit aquesta responsabilitat vestint la sama- rreta del FC Barcelona o les d’aquell altre que ha teoritzat sobre aquesta figura partint de l’observació i l’anàlisi universitària. Parlem del capità 08-13 FCB24 CAT.qxp 4/12/06 10:37 Página 8 LA VEU DE L’EQUIP, LA IMATGE DE L’AFICIÓ TEXT: Txemi Terés I FOTOS: Bevenrain El capità de l’equip ha estat sempre la veu dels jugadors davant de l’entrenador i del club. Però no només això. Sovint ha estat també el rostre, la imatge amb què l’afició s’ha identificat en diferents períodes de la història del club. Des de Joan Gamper fins a Carles Puyol, ser el capità ha estat sempre un motiu d’orgull i representar els companys d’equip, un gran honor 08-13 FCB24 CAT.qxp 4/12/06 10:37 Página 9 DES DE DINS DEL VESTIDOR Potser des d’una perspectiva futbolística no sigui un fet tant essencial però no hi ha cap dubte que, des de la vessant emocional, el fet de poder lluir el braçal de capità del primer equip del FC Barcelona és un indiscutible motiu d’orgull i felicitat per aquells qui ho han pogut gaudir. El capità de l’equip ha estat sempre, i encara és així, el representat del col·lectiu de jugadors davant de tots els esta- ments del club. Però no és només això. El capità ha estat sempre una de les imatges en què s’ha personalitzat la història del club. A cadascuna de les èpoques se li pot posar un rostre, una icona, ja sigui al despatx, a la ban- queta o al camp. I en aquest darrer àmbit, el capità ha estat sovint la imatge de tota una època. Des de Joan Gamper fins a Carles Puyol, passant per Alcàntara, Kubala, Cruyff, Schuster i Guardiola, tots ells han estat capi- tans que també han estat protagonistes en diferents períodes importants de la història del club. Però més enllà de lluir el braçal, què representa ser capità d’un equip com el Barça? Quines són les funcions i els aspectes que aquest fet comporta? Amb Rijkaard, l’elecció dels capitans de l’equip és una funció que només correspon als jugadors El cert és que, al llarg dels anys, les funcions han variat ben poc. Representar l’equip, fer d’interlocutor entre entrenador i la resta de jugadors –i entre aquests i la directiva–, erigir- se en portaveu quan cal donar una opinió única del col·lectiu, o participar en la negocia- ció de les primes i premis són algunes de les tasques inherents a aquesta condició. Això pel que es refereix a l’àmbit de fora del terreny de joc. Però, i dins del camp? És sempre el capità el líder de l’equip? Aquí hi ha opinions per a tots els gustos i, en aquest cas, és cada entre- nador qui decideix al respecte.
Load more

Recommended publications
  • MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 Es Funda I'orfeó L'eco De Catalunya
    L'ORFEÓ L'ECO DE CATALUNYA: MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 es funda I'Orfeó L'Eco de Catalunya, a SantAndreu de Palomar, d'on és una de les societats corals n~ésemblematiques. Des del moment de la seva cons- tituciófins al moment en que s'han escrit aquestes ratlles, L'Eco de Catalunya no ha deixat de ser una associació puntera del nostre barri. La seva vida ha estat, i encara ho esti, unida a la vida col.lectiva de Sant Andreu. Des d'aleshores, ni en els moments ilgids ni en els de dificultats,mai no ha interromput les seves activitats.Curiosament, les hores de joia de l'entitat han estat vinculades a hores gloriases de la vida i la cul- tura de Catalunya i de Barcelona, així com les de dificultats ho han estat a moments tristos i dolorosos de la historia del nostre país, de la riostra ciutat i de la nostra barriada. Nombroses families andreuenques -unes que viuen al barri i al districte de Sant Andreu i unes altres que 110 fan a districtes que historicament han format Sant Andreu (Nou Barris, etc.)- han estat membres de L'Eco de Catalunya,ja sigui com a cantaires, com a socis o com a dirigents de I'entitat. No hi ha gaires associacions que hagin estat tan estretament unides a la gent i a la vida cultural de SantAndreu com ha ha estat L'Eco, que, durant molts anys, n'ha representat el puntal més important.Aquesta és una de les característiques cssencials per coneixer la vida associativa de Sant Andreu: poques enti- tats han estat tan basiqiies i han marcat tan proíundament el taranna i la ideologia dels homes i les dones del harri.
    [Show full text]
  • Les Corts 27 Julio
    Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts Pág. 1 RESUMEN El Proyecto Final de Carrera bajo el título “Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts” se engloba dentro de un conjunto de proyectos cuyo fin es analizar edificios reseñables de la ciudad de Barcelona construidos durante el siglo pasado, en función de la época, normativa y el lugar en el que se construyeron. Los estadios son catedrales modernas [1]. Es ahí donde radica la importancia de la existencia del campo de Les Corts durante la primera mitad del siglo XX: punto de reunión de la sociedad, lugar de evasión ante la convulsa política del momento. Este documento comienza con una descripción de la historia del Fútbol Club Barcelona desde sus inicios, pasando por las necesidades que llevaron a la construcción del estadio de Les Corts y su posterior derribo, condicionado por la creación del actual Camp Nou. Así mismo, se comenta la biografía del ingeniero que diseñó y calculó la cubierta, Eduardo Torroja, uno de los mayores representantes de las estructuras de hormigón estatal durante la primera mitad del siglo XX. También se verán algunos de los edificios contemporáneos al estadio de Les Corts, como es el Pabellón de Alemania de la Exposición Universal o el edificio de la Unión y el Ave Fénix que se puede encontrar en el Paseo de Gracia. A continuación, se analizan las normativas utilizadas en el diseño de la cubierta de tribuna, tanto publicadas en el Boletín Oficial del Estado en los años treinta y cuarenta, como normativas alemanas contemporáneas.
    [Show full text]
  • La Contrarevolució De 1939 a Barcelona. Els Que Es Van Quedar
    Síntesi del capítol 7 La vida quotidiana Al cap de tres dies justos de l’entrada de les tropes les sales de cine de Barcelona tornaven a obrir les seves portes. Al començar el mes de febrer ja hi havia tretze de sales obertes. Poc a poc en van anar obrint d’altres, fins un total de mig centenar. En canvi, els teatres, que necessitaven un capital humà més nombrós que els cinemes, on amb un projectista i una taquillera n’hi havia prou, van trigar una mica més a aportar la seva contribució a la normalització aparent de la vida ciutadana. A finals d’abril hi havia deu teatres en funcionament: i abans d’acabar l’any se n’hi van afegir vuit més. El Liceu, que durant la guerra havia passat a dependre de la Generalitat, va retornar a la Junta de Propietaris, i així que un nombre suficient hagueren retornat a la ciutat es va constituir una directiva presidida pel marquès de Sentmenat, que tot seguit va demanar a l’antic empresari, Joan Mestres Calvet, que organitzés tan ràpidament com fos possible una temporada d’hivern. El Liceu era un símbol massa significatiu de la victòria com per no exhibir-lo de manera immediata. L’inauguració solemne d’aquesta primera temporada sota el règim franquista es va fer el dissabte 29 d’abril amb una representació extraordinària de La Bohème, de Puccini. El preu de les entrades més cares era de 500 pessetes, l’equivalent a tres mesos de salari d’un obrer. La reobertura del Palacio de la Música, ja amb aquest nom, del qual va ser retirat oficialment l’adjectiu Catalana, va tenir lloc el 26 de març de 1939, i dues setmanes més tard es van reprendre els concerts simfònics populars dels diumenges pel matí que ja abans de la guerra donava la Banda Municipal al Palau de Belles Arts, però a causa del mal estat en què havia quedat aquest edifici del Saló de Sant Joan (va haver de ser enderrocat) es van començar a fer al Palau de la Música.
    [Show full text]
  • Còpia Digital
    KKDAOCIO: PO*;*, L Tetòtaa ADMINISTRACIÓ: IVlajro. L T. UlTS ANUNCIS: Pclayo. L Telèfon 13171 IMPKEMTA; Ferlandinm 9. Td. Ull» La Veu de Catalunya D ABRERA HORA: Telèfon 15111 Subscripció m Catalunya: DB mes. S'M pica. diari d'avisos i noticies Trimtmtn. ...••». UTM ptea Preu del núm. 15 eta. Any 44 Barcelona, divendres, 25 maig 1934 Núm. 11,838 Les Corts deroguen la llei de termes municipals També han aprovat Taugment de les tarifes ferroviàries EI plebiscit del Sarre probablement serà ajornat Editorial Comentari Llegiu: «El desvet• LA CONFERENCIA DEL SR. VENTOSA llament de Mallor• ES INÚTIL QUE NO LA DEIXIN RADIAR ifANVSCl de la conferència QUe errors, la gestió ministerial del se• AVUI, a les vuit del vespre, el contra ta Bei de contractes de con• IL rf nostre iUustre anüc Joan nyor Ventosa i Calvell constltüia ca», per Carles senyor Ventosa i Calvell dona• reus. No fa gaires dies al cafè d'un ^eli ha de donar avui una excepció brülantissima en ma• rà una conferència al Coliseu Pom• poble empordanès, durant una dis• ll'cousen Pompeia, ha desvttUai tèria d'intervenció en els canvis. peia. Com en el cas de les confe• puta entre esquerrans rabassairet i IM Meres extraordinari. IM per- Com també constituïa una excepció Cardo, prev. rències dels senyors Abadal i Cam• propietaris, va haver-hi bufetades. ,0, l'iiiaí del conferenciant, vna de brillantissima. en la política de bó, aquesta tampoc no podrà ésser Coriec un exemplar de propietari „, mmtrcí /ígures parlamentàrie* ennvis seguida pels Grmerns ante• radiada.. El permís sol·licitat ha es• CSTUCJTA que diu que si la llei pros• .
    [Show full text]
  • ENGLISH EDITION! ENGLISH 2 Buy Tickets & Book Restaurants at & Time out Barcelona in English the Best April 2015
    OFFICIAL GUIDE OF BCN ENGLISH EDITION! ENGLISH 2 Buy tickets & book restaurants at www.timeout.com/barcelona & www.visitbarcelona.com Time Out Barcelona in English The Best April 2015 of BCN MARIA DIAS Features 14. The most romantic day Barcelona gets all loved up on April 23. Hannah Pennell explains what it’s all about. 20. They’ve got rhythm Groove on down as Marta Salicrù talks to four local funk and soul bands. 24. Time for the chop Need to get your tresses cut? Eugènia Sendra reveals the city’s top hair salons. 26. Temptation calls Laura Conde makes a huge sacriƁ ce and tries out some of BCN’s best chocolate offerings. Love chocolate? Feast on our 28. Put your money away selection of the best choccie treats around p. 26 Many Barcelona museums have free-entry days. Jan Fleischer lists a few to check out. Regulars 30. Shopping & Style 34. Things to Do 42. The Arts 54. Food & Drink 62. Clubs 64. LGBT 65. Getaways GALLERY 2015. COURTESY GALERIE PERROTIN&PAULA PARIS, SOPHIE CALLE / ADAGAP, We talk to French artist Sophie Calle, as Barcelona Take part in the vermouth revival that is currently 66. BCN Top Ten hosts a retrospective of her work p. 42 taking the city by storm p. 58 Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 ([email protected]) Impressió LitograƁ a Rosés Publisher Eduard Voltas | Finance manager Judit Sans | Business manager Mabel Mas | Editor-in-chief Andreu Gomila | Deputy editor Hannah Pennell | Features & Distribució S.A.D.E.U.
    [Show full text]
  • Fcbarcelona.Cat Horaris > De Dilluns a Dissabte, De 9 a 21 H
    EL RACING ARRIBA AL CAMP NOU AMB BAIXES I CANALES COM A SENSACIÓ > PÀG. 5 CLUB APROVADA LA RENOVACIÓ COMPLETA DEL MUSEU Diari oficial FC Barcelona 20 de febrer del 2010 · Núm. 97 · Any 4 ES VOL ESTRENAR COINCIDINT FC BARCELONA - RACING LLIGA 2009/10 JORNADA 23 AMB LES VOTACIONS DEL 13 DE JUNY > PÀG. 10 TÈCNIC 100 CAMÍ DEL CENTENARI, GUARDIOLA JA s’ha FET UN LLOC A LA HISTÒRIA > PÀG. 8-9 FUTBOL HOMENATGE ALS CAMPIONS DEL 1985 ES COMMEMORARÀ EL 25È ANIVERSARI DE LA LLIGA DE “l’urruti t’estimo” > PÀG. 7 BarÇA CAMP NOU 2 D’ENTRADA 20 de febrer del 2010 EDITORIAL SÓN PROTAGONISTES Edita Futbol Club Barcelona Avinguda d’Arístides Maillol, s/n 08028 Barcelona DE cent A MIL Tlf. 9021899 00 Fax 934112210 Director: Toni Ruiz. Consell de Redacció: José M. Lázaro, Eduard Pujol i David Saura. Cap de Redacció: David Saura. cabada de guanyar la final de la segona Champions. En el cas de Guardiola, Redactors: Roger Bogunyà, Xavier Catalán, Jordi Clos, Cristina Collado, Vanessa Forns, Roma, Pep Guardiola només el bagatge ja és impressionant, però només Gustau Galvache, Miriam Nadal, Sergi tenia feina a repetir “la que creixerà si el clima que envolta la seva feina és Nogueras, David Puig, Manel Tomàs, Aleix Santacana i Anna Segura. estem liant, la que estem liant”. –com avui– càlid i sobretot confortable. Redactors en pràctiques: Sira Baró i Meritxell Matas. Aquesta nit, contra el Racing, Els exentrenadors del Barça sempre acaben Edició lingüística: Jofre Garcia i Amèlia Casas. Guardiola arriba al partit número 100 com a admetent que enlloc han suportat una pressió Disseny i Infografia: Anna Prats i Dolça Vendranas.
    [Show full text]
  • Johan Cruyff (Amsterdan, Holanda, 1947)
    Cuadernos de Fútbol Revista de CIHEFE https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol Johan Cruyff (Amsterdan, Holanda, 1947) Autor: Fernando Cuesta Fernández Cuadernos de fútbol, nº 24, septiembre 2011. ISSN: 1989-6379 Fecha de recepción: 05-08-2011, Fecha de aceptación: 17-08-2011. URL: https://www.cihefe.es/cuadernosdefutbol/2011/09/johan-cruyff-amsterdan-holanda-1947/ Resumen Date : 1 septiembre 2011 Josep Samitier fue el primer crack mediático del Barça, justo cuando el fútbol empezaba a convertirse en un espectáculo y una pasión de masas. Ladislao Kubala fue el sueño dorado que ayudó a sobrellevar una espantosa postguerra, en la que escaseaba todo excepto la ilusión, y su descomunal talento dejó chico Les Corts y obligó a construir un teatro a escala de su arte, el Camp Nou. Johan Cruyff, finalmente, llegó en 1973 a un club con complejo de perdedor que arrastraba inquietantes tics victimistas, y con su sola presencia insufló las dosis de autoestima y calidad suficientes como para volver a ganar una liga, catorce años después del último título. La recuperación, sin embargo, fue flor de un día, pero cuando el astro holandés regresó a la Ciudad Condal a finales de la década de los 80, a un Barça institucional y deportivamente hundido, acertó a imprimirle un estilo y una filosofía de los que aun se alimentan los grandes éxitos actuales. Pudo cambiar la cara del Club en los años 70 - todo quedó entonces en un amago -, mas en su retorno como entrenador sí que le mudó la faz, y de qué manera... Johannes Hendryk Cruyff es un hijo de la postguerra holandesa.
    [Show full text]
  • Obituari .Gener Les Següents Ballades De Sar• La Ciutat De Barcelona, Si Li Perta• Tretze I • Fes J I Vuit
    jgAKl CATALÀ D'AVISOS, REDACCIÓ I IMPREMTA líOXICBSl ANUNCIS C arrer de Ferí and In* 7,9 i H 10 cèntims (Prop é» U PUç* *•!• ng»!^ prens de subscripció Telèfon nom 4396-A "dicid TMpre Z'ÍO pte». me» ADMINISTR ACIÓ Sdleió mati « . RanüJla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Amrncis esqueles comunicats nSíP0»t»l « » " EaÏÏeadc 1 reclams aprens de tarifa. Anv XXXVHÍ. N.0 q.866 Barcelona: Divendres, 13 de çener de 1928 Bdioió dol mati duítrial·, 50; rebut d'un anònim a la Concepció Lozano, de 62 anys, ca• revesteixi la brillantor que a l'alta Per a resoldre aquest assumpte llibreria Casulleras. 50: de donya J. A. sada, dei carrer Aurora. 80. al Ca. AJUNTAMENT personalitat del mestre Morera cor• sols falta que el Mont de Pietat i de A.. 50; de donya Z. Nadal, vídua mentiri Nou. A les nou. respon, ha concertat el concurs de la Caixa de pensions trametin els de Tusquets. 25; de don Francesc Ma- les cobles .La Principal., de La Bis• Informe» que se'ls ha demanat. Josep Vallduri. de 67 anys. casat, La Comissió d'Eixampla lagarriga. 100. 1 d'uns nens, mitjan- del carrer Atlàntida. 58. al cementiri bal, i la «Barcelona., les quals al• çant «El NoUclero., 25. Nou. A les onze. El senyor del Rio va acudir ahir ternaran en l'execució de les onze -<oo<o- Soler i Torra G."" Mique. Cuchillo. de 6a anys. vidu, a! seu despatx d'Eixampla, on hi ha• sardanes de què es compondrà el Continua oberta la subecUpció en programa.
    [Show full text]
  • DEL TÒPIC a LA VERITAT Revisem Onze Episodis De La Història Del Club
    0101 FCB 20 CAT 7/4/06 08:10 Página 1 BRevista OficialARÇA FC Barcelona · Abril 2006 Núm. 20 · 3 Euros www.fcbarcelona.com DEL TÒPIC A LA VERITAT Revisem onze episodis de la història del club El Camp Nou Raimon Carrasco: Hansi Krankl Pòster espectacular “A Cruyff el vam L’accident de la seva de l’estadi amb 98.436 fitxar amb llicència dona va mobilitzar espectadors de semovent” el barcelonisme 0202 FROSTIES CATALAN 4/4/06 11:31 P gina 1 Composici n 0303 Editorial CAT 4/4/06 11:35 Página 3 EDITORIAL ABRIL DEL 2006 Entre la veritat i el mite Edita: Futbol Club Barcelona La majoria de nacions han construït la seva simbologia nacional a partir de fets Av. d’Arístides Maillol s/n - 08028 Barcelona llegendaris, mites universals o costums recuperats i convertits en tradicions. La Tlf. 9021899 00 - Fax 934112210 major part de la simbologia actual va ser desempolsada i adaptada per a cada cas Ad electrònica: [email protected] particular durant i a partir del Romanticisme. I com que tot sovint es va anar a beure de les mateixes fonts, el substrat simbòlic té molts punts de connexió entre Director: Jordi Badia. una nació i en una altra. És un debat recorrent qüestionar la pretesa cientificitat de tot l’entramat simbòlic d’una societat, com si fos més important el pedigrí que Subdirectors: Eduard Pujol,Toni Ruiz i David Saura. no pas la funció que fa de cohesionar-la nacionalment. Tanmateix, la polèmica existeix i s’alimenta periòdicament. Redactors: Andrea Balducci, Carles Cascante, La simbologia pròpia del FC Barcelona també està formada per fets poc o molt Xavier Catalán, Cristina Collado, Vanessa Forns, llegendaris; en el sentit que no se’n sap ben bé l’origen i que l’explicació que s’hi José Manuel Lázaro, Sergi Nogueras, Francesc ha donat tot sovint és poc versemblant.
    [Show full text]
  • Best Sports Venues in Barcelona"
    "Best Sports Venues in Barcelona" Created by: Cityseeker 8 Locations Bookmarked Nou Sardenya "Large Football Stadium" Located in the Gracia district of Barcelona, Nou Sardenya stadium is a large football arena with a seating capacity of 7000 spectators. Built in 1940, it is the home venue of the CE Europa football team. This stadium was built in 1940 and renovated in 1995, today offering up-to-date amenities for the comfort of its patrons. If you're a fan of football or by Jordiferrer seeking an outdoor activity, check out the game schedule at Nou Sardenya. Carrer de les Camèlies 42, Barcelona Estadi Olímpic Lluís Companys "Sports & Public Spectacle" Previously named Estadi Olímpic de Montjuïc, this stadium, designed by Pere Domich i Roura and built for the 1929 Universal Expo, was totally renovated in order to host events during the 1992 Olympic Games. Only the impressive Marathon Gate remains from the original building. This is where the 1992 games' opening ceremony took place. Nowadays, you can by aj82 come here to watch soccer matches, American soccer and pop concerts. +34 93 285 3034 (Tourist www.estadiolimpic.cat/co [email protected] Passeig Olímpic 17, Olympic Information) ntacte/contacta-amb- om Ring, Barcelona nosaltres/ Camp Nou "Home of the Blaugrana" An impressive sight and the crowning glory of the football community in Spain, Camp Nou is one of the largest stadiums in Europe. Home ground of the beloved FC Barcelona, known simply as Barça to locals, this spectacular stadium was constructed in 1957 on a separate piece of land when the expansion of the Camp de Les Corts stadium was deemed by JoJan impossible due to lack of space.
    [Show full text]
  • Camp Nou the Camp Nou Stadium Camp Nou Camp Nou
    Camp Nou The Camp Nou Stadium Camp Nou Camp Nou The Camp Nou stadium is the home ground of FC Barcelona. Camp Nou (Catalan for "new field", often reversed in English to become Nou Camp) is a football (soccer) stadium in Barcelona, Catalonia, Spain. It has a capacity of 98,787 - making it the largest stadium in Europe. The stadium is the home ground of FC Barcelona . Its official name was Estadi del FC Barcelona (translates as FC Barcelona Stadium) until 2000, when the club membership vote to change the official name to the popular nick name Camp Nou. Opposite Camp Nou is the Palau Blaugrana, the stadium for indoor sports and adjacent is the Ice Rink, the stadium for ice based sports. Just behind the complex is the Mini Estadi, the stadium where the FC Barcelona B plays its games. eZ Publish PDF export 1 of 3 History Barcelona had outgrown their old stadium, Camp de Les Corts which held 60,000 supporters and the Camp Nou, built between 1954 and 1957, was designed by architects Francesc Mitjans-Miró, Lorenzo García Barbon and Josep Soteras Mauri. FC Barcelona won their first game at Camp Nou in impressive fashion, a 4-2 victory against Legia Warsaw with Eulogio Martínez scoring the first goal at the new stadium. Over 90,000 fans were present at this momentous occasion. The capacity has varied between 93,053 at its opening to 120,000 for the 1982 FIFA World Cup before the outlawing of standing sections at the stadium brought the capacity to below 99,000 in the late 1990s.
    [Show full text]
  • Il·Lusions Reals
    Il·lusions reals Revista oficial FC Barcelona 16 títols en la temporada Agost - Setembre del 2011 · Núm. 52 · 4 € més reeixida de la història 1 2 Revista Barça EDIToRIAL ” Diu la dita que, quan s’afronta un objectiu, Chuck Eidson. Dos joves formats al planter Quan la dificultat no rau en el fet d’assolir-lo, sinó també reforçaran l’handbol blaugrana, Mikel en el fet de mantenir-lo. N’hem parlat alguna Aguirrezabalaga i Viran Morros. Gaby Cairo vegada. És el que anomenem la continuïtat s’estrenarà a la banqueta de l’hoquei amb millorar és de l’èxit. La dita, però, no fa cap referència a l’arribada de Marc Gual i Pablo Álvarez. I, quan la fita esdevé inèdita per la seva excep- finalment, el futbol sala s'ha reforçat amb cionalitat. Podem concloure que, en aquest Sergio Lozano i Gabriel. possible cas, la dificultat s’extrema. Tot plegat, ens A més, la Junta Directiva compatibilitza permet referir-nos a la collita de títols del FC l’execució de la planificació esportiva amb Barcelona durant el curs 2010/11, dels quals un repte permanent: traslladar l’excel·lència fem un ampli repàs en pàgines interiors. Mai aconseguida en el terreny de l’esport als fins ara els equips professionals blaugrana diferents àmbits de gestió del Club. Els havien acabat una temporada aportant 16 resultats dels projectes impulsats al llarg títols al Museu. Però, tot i tractar-se d’un fet de la temporada tan excepcional, als despatxos i als vesti- AL CLUB passada ja són prou dors de Can Barça hi ha la convicció que, tot evidents.
    [Show full text]