DOCSLIB.ORG

Obituari .Gener Les Següents Ballades De Sar• La Ciutat De Barcelona, Si Li Perta• Tretze I • Fes J I Vuit

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Obituari .Gener Les Següents Ballades De Sar• La Ciutat De Barcelona, Si Li Perta• Tretze I • Fes J I Vuit jgAKl CATALÀ D'AVISOS, REDACCIÓ I IMPREMTA líOXICBSl ANUNCIS C arrer de Ferí and In* 7,9 i H 10 cèntims (Prop é» U PUç* *•!• ng»!^ prens de subscripció Telèfon nom 4396-A "dicid TMpre Z'ÍO pte». me» ADMINISTR ACIÓ Sdleió mati « . RanüJla de St. Josep, 16, principal Telèfon 184 A Amrncis esqueles comunicats nSíP0»t»l « » " EaÏÏeadc 1 reclams aprens de tarifa. Anv XXXVHÍ. N.0 q.866 Barcelona: Divendres, 13 de çener de 1928 Bdioió dol mati duítrial·, 50; rebut d'un anònim a la Concepció Lozano, de 62 anys, ca• revesteixi la brillantor que a l'alta Per a resoldre aquest assumpte llibreria Casulleras. 50: de donya J. A. sada, dei carrer Aurora. 80. al Ca. AJUNTAMENT personalitat del mestre Morera cor• sols falta que el Mont de Pietat i de A.. 50; de donya Z. Nadal, vídua mentiri Nou. A les nou. respon, ha concertat el concurs de la Caixa de pensions trametin els de Tusquets. 25; de don Francesc Ma- les cobles .La Principal., de La Bis• Informe» que se'ls ha demanat. Josep Vallduri. de 67 anys. casat, La Comissió d'Eixampla lagarriga. 100. 1 d'uns nens, mitjan- del carrer Atlàntida. 58. al cementiri bal, i la «Barcelona., les quals al• çant «El NoUclero., 25. Nou. A les onze. El senyor del Rio va acudir ahir ternaran en l'execució de les onze -<oo<o- Soler i Torra G."" Mique. Cuchillo. de 6a anys. vidu, a! seu despatx d'Eixampla, on hi ha• sardanes de què es compondrà el Continua oberta la subecUpció en programa. les redaccions dels periòdic» 1 a la de la Ronda de Sant Pere. 72. al Ce• via sessió de Comissió. A la Reial Acadèmia BANQUERS llibreria Casulleras, Claris, 15, 1 a mentiri Vell. A les nou. Dels cinc vocals que. segons la El mestre Morera ha promès ho• casa la senyora presidenta (Claris, Antònia Plfiera. de 18 anys. solte• lle.', hl ha d'haver representant la norar amb la seva presència la vet• de Bones Lletres 25), da les vice-presidentes donya ra, de la Plaça Leíamendi. 24, al propietat, únicament hl estigué una llada, que gosem esperançar que se• Rambla dels Estuiis, 11 i 13,1 BJJISUSSSS, 1 i 3 Concepció de Cors de Pons (Rambla Cementiri Nou. A dos quarts de deu. «stona «1 senyor Pons i Arola (Herl- rà esplendorosa i que tindrà la vir• de Catalunya, 43. principal), de do• Rosa Vives, de 68 anye. vídua, del bert). tut d'aplegar a l'Orfeó Graclenc un En la sessió que celebrà la Reial carrer Casanova. 44. al Cementiri gros contingent d'admiradors de Mo• Acadèmia de Bones LÍetres de t*r- Ens complaem a oferir a la nostra distingida clientela I al nya Beatriu Rocamora de Huelln La tornada del «enyor Rumeu rera de les seves sardanes i de les celona el dia 28 de desembre Passat, (Corts, 635. principal) i donya Ma• Nou. A les onie. públic en general el servei qui teni n establert de Caixes de No so sap encara ai el senyor Ru• cobles interpretadores. l'acadèmic senyor Carreras i Candi Lloguer per a guardar valors, -locuiiaats, joies i altres ob• nuela Girona, vídua de Bertrand (Mo- Jac! •.» Pujolà. de 42 anys, casat, dei donà lectura del seu treball de torn dolell, 15. S. G.). carrer Mediterrani, 4 al Cementiri meu. de retorn de Suüja. arribarà -o mm o- sobre el tema .Les Drasaanes de Bar jectes de valor, a la CAVaRA CUIRASSADA, instal- Nou. A les deu. avui. «•lona». • lada amb tots els avençoi móJerns, dispjsint di comarti- -oo<r>- Teresa Gelpí, de 72 anys, vídua, del l'odrlo ésser que anés. per Henda- ments a partir del preu de 22 pessetes anyals, lliure de carrer Princesa. 23. al Cementiri Non. ya, directament a Madrid, on pen• L'Institut Agrícola Començà tractant de l'evolució to• A Ics deu. sava ésser dilluns, amb motiu de la pogràfica que experimentà Barcelo• na, en canviar les condicions gene• tota despesa. Per aquesta tarda hi ha assenya• reunió plenària de l'Assemblea Con• Caialà de Sant Isidre Aquesta Cambra Cuirassada es caracteritza oer ésser una sultiva. rals del seu antic port, situat entre Religió ses lats els següents: Montjuich 1 el Llobregat, sorgint la de les més espaioses i disposar de cabines particulars anexes Rosa Font. de 63 any», soltera, de Subhasta L'Institut Agrícola Català de Sant necessitat de crear-ne un tttra de per al servei dels senyors abonats. Avui: Sants Leonci I Agrid, bisbes, la Via Layetana, 63. entresol, al ce• Isidre va celebrar dimarie la seva nou; com també, traslladant e!» an• Pot visitar-se tots els dies feiners de nou a una i de dos i Santa Verònica, veree — Demà: mentiri VelL A les tres. S ha eelebrat la subhasta relativa anunciada reunió general ordinària tics tallers de construccions navals Sants Hilari, bisbe; Feliu, màrtir, I Pere Giravent. de 7B anès. solter, a lej obres de pavimentació dels car• sota la presidència del senyor baró situats davant la punta del Regomir quarts de quatre a les sis. Malaqules, profeta. del carrer Salmeron, 262 entresol, al rers de Paris, entre el de Muntaner d'Esponellà. a altres tarrenys propars a la mu• uuaranta hores. — ATIÍ!: A la cementiri Vell. i la Plaça del Centre. 1 de Pujades Aprovat que fou l'estat de comp• ralla de la Rambla, la oonstmoció de parròquia de Sant Jaume. Hores d'ex• Josep Rubio, de 4 any», de l'Hospi• entri la carretera de Mataró 1 la tes de l'entitat, així com *el pressu• la qual inicià Jaume 1. El lloc anà posició: De les vuit del mati a les sis tal Clínic, al cementiri Nou. A les Rambla del Triomf. Ha estat nd- post per a 1928, presentat per En millorant moll arrçb la desaparició de ta tarda. dues. judlcadH. provisionalment, a don Es- ftancesc X. de Ros. el secretari ge• dels aiguamolls del Rogatell. S'origi• Cort de Maria. — Avui: Nostra Pere Sànchez, de 74 anys. del car• tanlslau Llobet per la quantitat de neral. En Jaume Maspoos I Cama• naren les anomenades Mortes de Sant Dona de !• Victòria, a Sant Fran• rer Fontanelia. 9. al cementin de 1.279.000 pessetes. rasa, va llegir una extensa memòria Bertran. La construcció d'uns nova cesc de Paula. — Demà: Nostra Dona Sant Gervasl. A les tres. El tipus de subhasta era el de íent relació dels treballs realitzats drassana en aquesta part de la ciu• MONOGRAFIES MEDIQUES dels Dolors a Sant Cugat. Antònia Sogas. de 26 anys. casada, 1.43ÍU10 pessetes. Iper la Corporació durant el passat tat, es degué a Pere «el Gran.. Però Adoració nocturna. — Avui: Torn del carrer Fraternitat. 9. segon, al exercici, enfire els quals sobresurt en quedà paralitzada en el que res'.a del Beat Salvador d'Horta (a la par• cementiri de Sant Gervasl. A les tres. Servei» d'higlens primer lloc l'organització del IV Con• del segle XIII i àdhuc en bona part HA SORTIT EL NUMERO Í3 roquial de Santa Maria de Jesús, de Joaquim Pa'drós, do 23 anys. casat, Segons estadística facilitada a l'Al• grés Nacional de Regors amb la seva del XIV. fins que vingué a impulsar• Uràcla). — Demà: forn de Sant Josep del carrer Jocs Florals. 57. baixos, al caldia per la Direcció de l'Institut exposició Agricola-Hidràulica anexa ia Pere .el Cerlmonló··. A aquest Oriol. cementiri Nou. A les tres. de Montjuich. que han valgut al pre• monarca es deu principalment, el Municipal d'Higiene, durant el prop• sident de l'Institut la concessió per gran edifici que ha resistit el rigor Vetlles en sufragi de les ànimes del Miquel Rabasa. de 61 anys, casat, passat mes de desembre, foren pres• Purgatori. — Avui: Tom de Maria part del Govern de la Gran Creu dels segles, arribant a l'actual. Diagnòstic i tractament de les de la Rambla de Catalunya. 128. cin• tats els següents serveis per l'esmen• del Mèrit Agiricola. la intervenció de Auxiliadora, a seva capella, tscor al, què, al cementiri Nou. A dos quarts tat institut: l'Institut en el I Congrés Necionol Explicà el senyor Carreras i Candi I55(üràcia). — Demà: Torn de Sant de quatre. Inspeccions iper diversos concep• Rafel Arcàng 1, a la mateixa canalla. Cereallsta de Valladolid, i en el com impotent el .Cerimoniós, per a afeccions ano-rectals Josep Domènech, de 56 anys. casat, tes. 222; relnspecclons. 73; desinfec I Congrés Nacional del Cànen.* de — EI Pare Bolds a Santa Maria del portar a terme la dita construcció, de l'Hospital Clínic al cementiri Nou. cions per diversos concepte», 1.599; València, les gestions de l'enSitat contractà amb Rarcelona perquè la pel Mar. — Les espaioses naus de la A les (res. ídem per emblanqulnament. equiva• en problemes tan Importants com el Basílica de Santa Maria del Mtr ca• terminés. Finalment fou propietat Mercè Lucea. de 15 mesos, del car• lent a 4.022 metres quadrats de su• de la revisió aranzelària, els arbi• de la ciutat, én el regnat à.i Joan I. DR. JOSEP LENTINI I DIA*: da dia s'emplenen de fidels 1 devots rer de Caldes, 4, tercer, al cementiri perfície. 37; peces de roba tractades tris sobre els vehicle» dels agricul• .confrares de la Minerva que aseistel- Després dintre dels organismes ur• dj Sant Andreu. A les quatre. a les estufes. 4 208; ídem de "Oba tors, les reformes tributàries, l'ex• bans hagué de passar a la cura del ze-A a l'Ootavari dedicat al Santís• portació de la patata primerenca, el Preu: 3'00 Ptes.
Load more

Recommended publications
  • MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 Es Funda I'orfeó L'eco De Catalunya
    L'ORFEÓ L'ECO DE CATALUNYA: MOCC MÉS QUE UNA ENTITAT CENTENARIA DE SANT ANDREU L'any 1899 es funda I'Orfeó L'Eco de Catalunya, a SantAndreu de Palomar, d'on és una de les societats corals n~ésemblematiques. Des del moment de la seva cons- tituciófins al moment en que s'han escrit aquestes ratlles, L'Eco de Catalunya no ha deixat de ser una associació puntera del nostre barri. La seva vida ha estat, i encara ho esti, unida a la vida col.lectiva de Sant Andreu. Des d'aleshores, ni en els moments ilgids ni en els de dificultats,mai no ha interromput les seves activitats.Curiosament, les hores de joia de l'entitat han estat vinculades a hores gloriases de la vida i la cul- tura de Catalunya i de Barcelona, així com les de dificultats ho han estat a moments tristos i dolorosos de la historia del nostre país, de la riostra ciutat i de la nostra barriada. Nombroses families andreuenques -unes que viuen al barri i al districte de Sant Andreu i unes altres que 110 fan a districtes que historicament han format Sant Andreu (Nou Barris, etc.)- han estat membres de L'Eco de Catalunya,ja sigui com a cantaires, com a socis o com a dirigents de I'entitat. No hi ha gaires associacions que hagin estat tan estretament unides a la gent i a la vida cultural de SantAndreu com ha ha estat L'Eco, que, durant molts anys, n'ha representat el puntal més important.Aquesta és una de les característiques cssencials per coneixer la vida associativa de Sant Andreu: poques enti- tats han estat tan basiqiies i han marcat tan proíundament el taranna i la ideologia dels homes i les dones del harri.
    [Show full text]
  • Les Corts 27 Julio
    Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts Pág. 1 RESUMEN El Proyecto Final de Carrera bajo el título “Análisis estructural de edificios del siglo XX: Cubierta del Estadio de Les Corts” se engloba dentro de un conjunto de proyectos cuyo fin es analizar edificios reseñables de la ciudad de Barcelona construidos durante el siglo pasado, en función de la época, normativa y el lugar en el que se construyeron. Los estadios son catedrales modernas [1]. Es ahí donde radica la importancia de la existencia del campo de Les Corts durante la primera mitad del siglo XX: punto de reunión de la sociedad, lugar de evasión ante la convulsa política del momento. Este documento comienza con una descripción de la historia del Fútbol Club Barcelona desde sus inicios, pasando por las necesidades que llevaron a la construcción del estadio de Les Corts y su posterior derribo, condicionado por la creación del actual Camp Nou. Así mismo, se comenta la biografía del ingeniero que diseñó y calculó la cubierta, Eduardo Torroja, uno de los mayores representantes de las estructuras de hormigón estatal durante la primera mitad del siglo XX. También se verán algunos de los edificios contemporáneos al estadio de Les Corts, como es el Pabellón de Alemania de la Exposición Universal o el edificio de la Unión y el Ave Fénix que se puede encontrar en el Paseo de Gracia. A continuación, se analizan las normativas utilizadas en el diseño de la cubierta de tribuna, tanto publicadas en el Boletín Oficial del Estado en los años treinta y cuarenta, como normativas alemanas contemporáneas.
    [Show full text]
  • La Contrarevolució De 1939 a Barcelona. Els Que Es Van Quedar
    Síntesi del capítol 7 La vida quotidiana Al cap de tres dies justos de l’entrada de les tropes les sales de cine de Barcelona tornaven a obrir les seves portes. Al començar el mes de febrer ja hi havia tretze de sales obertes. Poc a poc en van anar obrint d’altres, fins un total de mig centenar. En canvi, els teatres, que necessitaven un capital humà més nombrós que els cinemes, on amb un projectista i una taquillera n’hi havia prou, van trigar una mica més a aportar la seva contribució a la normalització aparent de la vida ciutadana. A finals d’abril hi havia deu teatres en funcionament: i abans d’acabar l’any se n’hi van afegir vuit més. El Liceu, que durant la guerra havia passat a dependre de la Generalitat, va retornar a la Junta de Propietaris, i així que un nombre suficient hagueren retornat a la ciutat es va constituir una directiva presidida pel marquès de Sentmenat, que tot seguit va demanar a l’antic empresari, Joan Mestres Calvet, que organitzés tan ràpidament com fos possible una temporada d’hivern. El Liceu era un símbol massa significatiu de la victòria com per no exhibir-lo de manera immediata. L’inauguració solemne d’aquesta primera temporada sota el règim franquista es va fer el dissabte 29 d’abril amb una representació extraordinària de La Bohème, de Puccini. El preu de les entrades més cares era de 500 pessetes, l’equivalent a tres mesos de salari d’un obrer. La reobertura del Palacio de la Música, ja amb aquest nom, del qual va ser retirat oficialment l’adjectiu Catalana, va tenir lloc el 26 de març de 1939, i dues setmanes més tard es van reprendre els concerts simfònics populars dels diumenges pel matí que ja abans de la guerra donava la Banda Municipal al Palau de Belles Arts, però a causa del mal estat en què havia quedat aquest edifici del Saló de Sant Joan (va haver de ser enderrocat) es van començar a fer al Palau de la Música.
    [Show full text]
  • Còpia Digital
    KKDAOCIO: PO*;*, L Tetòtaa ADMINISTRACIÓ: IVlajro. L T. UlTS ANUNCIS: Pclayo. L Telèfon 13171 IMPKEMTA; Ferlandinm 9. Td. Ull» La Veu de Catalunya D ABRERA HORA: Telèfon 15111 Subscripció m Catalunya: DB mes. S'M pica. diari d'avisos i noticies Trimtmtn. ...••». UTM ptea Preu del núm. 15 eta. Any 44 Barcelona, divendres, 25 maig 1934 Núm. 11,838 Les Corts deroguen la llei de termes municipals També han aprovat Taugment de les tarifes ferroviàries EI plebiscit del Sarre probablement serà ajornat Editorial Comentari Llegiu: «El desvet• LA CONFERENCIA DEL SR. VENTOSA llament de Mallor• ES INÚTIL QUE NO LA DEIXIN RADIAR ifANVSCl de la conferència QUe errors, la gestió ministerial del se• AVUI, a les vuit del vespre, el contra ta Bei de contractes de con• IL rf nostre iUustre anüc Joan nyor Ventosa i Calvell constltüia ca», per Carles senyor Ventosa i Calvell dona• reus. No fa gaires dies al cafè d'un ^eli ha de donar avui una excepció brülantissima en ma• rà una conferència al Coliseu Pom• poble empordanès, durant una dis• ll'cousen Pompeia, ha desvttUai tèria d'intervenció en els canvis. peia. Com en el cas de les confe• puta entre esquerrans rabassairet i IM Meres extraordinari. IM per- Com també constituïa una excepció Cardo, prev. rències dels senyors Abadal i Cam• propietaris, va haver-hi bufetades. ,0, l'iiiaí del conferenciant, vna de brillantissima. en la política de bó, aquesta tampoc no podrà ésser Coriec un exemplar de propietari „, mmtrcí /ígures parlamentàrie* ennvis seguida pels Grmerns ante• radiada.. El permís sol·licitat ha es• CSTUCJTA que diu que si la llei pros• .
    [Show full text]
  • ENGLISH EDITION! ENGLISH 2 Buy Tickets & Book Restaurants at & Time out Barcelona in English the Best April 2015
    OFFICIAL GUIDE OF BCN ENGLISH EDITION! ENGLISH 2 Buy tickets & book restaurants at www.timeout.com/barcelona & www.visitbarcelona.com Time Out Barcelona in English The Best April 2015 of BCN MARIA DIAS Features 14. The most romantic day Barcelona gets all loved up on April 23. Hannah Pennell explains what it’s all about. 20. They’ve got rhythm Groove on down as Marta Salicrù talks to four local funk and soul bands. 24. Time for the chop Need to get your tresses cut? Eugènia Sendra reveals the city’s top hair salons. 26. Temptation calls Laura Conde makes a huge sacriƁ ce and tries out some of BCN’s best chocolate offerings. Love chocolate? Feast on our 28. Put your money away selection of the best choccie treats around p. 26 Many Barcelona museums have free-entry days. Jan Fleischer lists a few to check out. Regulars 30. Shopping & Style 34. Things to Do 42. The Arts 54. Food & Drink 62. Clubs 64. LGBT 65. Getaways GALLERY 2015. COURTESY GALERIE PERROTIN&PAULA PARIS, SOPHIE CALLE / ADAGAP, We talk to French artist Sophie Calle, as Barcelona Take part in the vermouth revival that is currently 66. BCN Top Ten hosts a retrospective of her work p. 42 taking the city by storm p. 58 Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 ([email protected]) Impressió LitograƁ a Rosés Publisher Eduard Voltas | Finance manager Judit Sans | Business manager Mabel Mas | Editor-in-chief Andreu Gomila | Deputy editor Hannah Pennell | Features & Distribució S.A.D.E.U.
    [Show full text]
  • DEL TÒPIC a LA VERITAT Revisem Onze Episodis De La Història Del Club
    0101 FCB 20 CAT 7/4/06 08:10 Página 1 BRevista OficialARÇA FC Barcelona · Abril 2006 Núm. 20 · 3 Euros www.fcbarcelona.com DEL TÒPIC A LA VERITAT Revisem onze episodis de la història del club El Camp Nou Raimon Carrasco: Hansi Krankl Pòster espectacular “A Cruyff el vam L’accident de la seva de l’estadi amb 98.436 fitxar amb llicència dona va mobilitzar espectadors de semovent” el barcelonisme 0202 FROSTIES CATALAN 4/4/06 11:31 P gina 1 Composici n 0303 Editorial CAT 4/4/06 11:35 Página 3 EDITORIAL ABRIL DEL 2006 Entre la veritat i el mite Edita: Futbol Club Barcelona La majoria de nacions han construït la seva simbologia nacional a partir de fets Av. d’Arístides Maillol s/n - 08028 Barcelona llegendaris, mites universals o costums recuperats i convertits en tradicions. La Tlf. 9021899 00 - Fax 934112210 major part de la simbologia actual va ser desempolsada i adaptada per a cada cas Ad electrònica: [email protected] particular durant i a partir del Romanticisme. I com que tot sovint es va anar a beure de les mateixes fonts, el substrat simbòlic té molts punts de connexió entre Director: Jordi Badia. una nació i en una altra. És un debat recorrent qüestionar la pretesa cientificitat de tot l’entramat simbòlic d’una societat, com si fos més important el pedigrí que Subdirectors: Eduard Pujol,Toni Ruiz i David Saura. no pas la funció que fa de cohesionar-la nacionalment. Tanmateix, la polèmica existeix i s’alimenta periòdicament. Redactors: Andrea Balducci, Carles Cascante, La simbologia pròpia del FC Barcelona també està formada per fets poc o molt Xavier Catalán, Cristina Collado, Vanessa Forns, llegendaris; en el sentit que no se’n sap ben bé l’origen i que l’explicació que s’hi José Manuel Lázaro, Sergi Nogueras, Francesc ha donat tot sovint és poc versemblant.
    [Show full text]
  • Best Sports Venues in Barcelona"
    "Best Sports Venues in Barcelona" Created by: Cityseeker 8 Locations Bookmarked Nou Sardenya "Large Football Stadium" Located in the Gracia district of Barcelona, Nou Sardenya stadium is a large football arena with a seating capacity of 7000 spectators. Built in 1940, it is the home venue of the CE Europa football team. This stadium was built in 1940 and renovated in 1995, today offering up-to-date amenities for the comfort of its patrons. If you're a fan of football or by Jordiferrer seeking an outdoor activity, check out the game schedule at Nou Sardenya. Carrer de les Camèlies 42, Barcelona Estadi Olímpic Lluís Companys "Sports & Public Spectacle" Previously named Estadi Olímpic de Montjuïc, this stadium, designed by Pere Domich i Roura and built for the 1929 Universal Expo, was totally renovated in order to host events during the 1992 Olympic Games. Only the impressive Marathon Gate remains from the original building. This is where the 1992 games' opening ceremony took place. Nowadays, you can by aj82 come here to watch soccer matches, American soccer and pop concerts. +34 93 285 3034 (Tourist www.estadiolimpic.cat/co [email protected] Passeig Olímpic 17, Olympic Information) ntacte/contacta-amb- om Ring, Barcelona nosaltres/ Camp Nou "Home of the Blaugrana" An impressive sight and the crowning glory of the football community in Spain, Camp Nou is one of the largest stadiums in Europe. Home ground of the beloved FC Barcelona, known simply as Barça to locals, this spectacular stadium was constructed in 1957 on a separate piece of land when the expansion of the Camp de Les Corts stadium was deemed by JoJan impossible due to lack of space.
    [Show full text]
  • Camp Nou the Camp Nou Stadium Camp Nou Camp Nou
    Camp Nou The Camp Nou Stadium Camp Nou Camp Nou The Camp Nou stadium is the home ground of FC Barcelona. Camp Nou (Catalan for "new field", often reversed in English to become Nou Camp) is a football (soccer) stadium in Barcelona, Catalonia, Spain. It has a capacity of 98,787 - making it the largest stadium in Europe. The stadium is the home ground of FC Barcelona . Its official name was Estadi del FC Barcelona (translates as FC Barcelona Stadium) until 2000, when the club membership vote to change the official name to the popular nick name Camp Nou. Opposite Camp Nou is the Palau Blaugrana, the stadium for indoor sports and adjacent is the Ice Rink, the stadium for ice based sports. Just behind the complex is the Mini Estadi, the stadium where the FC Barcelona B plays its games. eZ Publish PDF export 1 of 3 History Barcelona had outgrown their old stadium, Camp de Les Corts which held 60,000 supporters and the Camp Nou, built between 1954 and 1957, was designed by architects Francesc Mitjans-Miró, Lorenzo García Barbon and Josep Soteras Mauri. FC Barcelona won their first game at Camp Nou in impressive fashion, a 4-2 victory against Legia Warsaw with Eulogio Martínez scoring the first goal at the new stadium. Over 90,000 fans were present at this momentous occasion. The capacity has varied between 93,053 at its opening to 120,000 for the 1982 FIFA World Cup before the outlawing of standing sections at the stadium brought the capacity to below 99,000 in the late 1990s.
    [Show full text]
  • Il·Lusions Reals
    Il·lusions reals Revista oficial FC Barcelona 16 títols en la temporada Agost - Setembre del 2011 · Núm. 52 · 4 € més reeixida de la història 1 2 Revista Barça EDIToRIAL ” Diu la dita que, quan s’afronta un objectiu, Chuck Eidson. Dos joves formats al planter Quan la dificultat no rau en el fet d’assolir-lo, sinó també reforçaran l’handbol blaugrana, Mikel en el fet de mantenir-lo. N’hem parlat alguna Aguirrezabalaga i Viran Morros. Gaby Cairo vegada. És el que anomenem la continuïtat s’estrenarà a la banqueta de l’hoquei amb millorar és de l’èxit. La dita, però, no fa cap referència a l’arribada de Marc Gual i Pablo Álvarez. I, quan la fita esdevé inèdita per la seva excep- finalment, el futbol sala s'ha reforçat amb cionalitat. Podem concloure que, en aquest Sergio Lozano i Gabriel. possible cas, la dificultat s’extrema. Tot plegat, ens A més, la Junta Directiva compatibilitza permet referir-nos a la collita de títols del FC l’execució de la planificació esportiva amb Barcelona durant el curs 2010/11, dels quals un repte permanent: traslladar l’excel·lència fem un ampli repàs en pàgines interiors. Mai aconseguida en el terreny de l’esport als fins ara els equips professionals blaugrana diferents àmbits de gestió del Club. Els havien acabat una temporada aportant 16 resultats dels projectes impulsats al llarg títols al Museu. Però, tot i tractar-se d’un fet de la temporada tan excepcional, als despatxos i als vesti- AL CLUB passada ja són prou dors de Can Barça hi ha la convicció que, tot evidents.
    [Show full text]
  • Creating Tomorrow's Barcelona
    TECHIE TOWN Barcelona is a hub for innovators, scientists and entrepreneurs looking to the future OFFICIAL GUIDE OF BCN ENGLISH EDITION! ENGLISH What? Who? Creating Where? tomorrow’s Barcelona PLUS! PICASSO/DALÍ, FUN MAR 4,95€ 2015 #004 FOR KIDS, CATALAN CUISINE, TOP SHOPS... 2 Buy tickets & book restaurants at www.timeout.com/barcelona & www.visitbarcelona.com Time Out Barcelona in English The Best March 2015 If you’re in Barcelona on a family trip, we show you of BCN some of the best places to take your children p. 26 Features 14. Looking into the future Meet the people, projects and places at the heart of the city’s technological advances. 20. Fisticuffs! BCN saw a boxing boom in the Ɓrst half of the 20th century – Julià Guillamon gloves up. 24. Fried to perfection Laura Conde introduces us to the churro, Spanish cousin of the doughnut. 26. Young visitors Barcelona is full of places to keep kids happy – Jan Fleischer suggests a few of the best. 28. Compare and contrast Alx Phillips previews a new show exploring the parallel lives of Picasso and Dalí. CHASSEROT SCOTT Regulars 30. Shopping & Style 34. Things to Do 42. The Arts 54. Food & Drink 62. Clubs 64. LGBT IVAN GIMÉNEZ IVAN 65. Getaways PUKAS SURF BARCELONA Barcelona is a fantastic place for Ɓtness fans to Welcome to the wondrous world of the churro, 66. BCN Top Ten get out and about p. 34 the local version of the doughnut p. 24 Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 ([email protected]) Impressió LitograƁa Rosés Publisher Eduard Voltas | Finance manager Judit Sans | Business manager Mabel Mas | Editor-in-chief Andreu Gomila | Deputy editor Hannah Pennell | Features & web Distribució S.A.D.E.U.
    [Show full text]
  • L'orfeó Català, Cant Coral I Catalanisme (1891-1951)
    L’Orfeó Català, Cant Coral i Catalanisme (1891-1951) IV PART: LA FI DEL REGIONALISME. 1-LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA. La situació altament conflictiva que es vivia a Espanya a 1923, va fer que l’adveniment al poder de Miguel Primo de Rivera, es veiés amb bons ulls, per part d’alguns sectors de la societat. El canvi de règim es va fer sense violència ni oposició representativa, tampoc no es va pretendre eliminar la figura del rei com a Cap d’Estat, sinó compartir amb ell les funcions de govern. La Monarquia, doncs, en connivència amb l’exercit, va ser un element clau, al llarg de tot el període dictatorial. El Directori, segons les primeres declaracions de Primo de Rivera a Catalunya, venia a posar ordre i corregir el mal funcionament del sistema, desde el punt de vista polític i social. Entre els seus projectes de reforma inicials es trobava l’atenció al regionalisme “sa”, és a dir aquell que no posés en qüestió la unitat espanyola. El canvi d’estratègia i disposicions posteriors, desde Madrid, revelen l’oposició de l’exercit i dels grups afins al Directori, a qualsevol mesura descentralitzadora, però també s’ha volgut interpretar com una estratègia inicial per a l'acceptació pacífica del Directori per part de la població i també, per poder comptar amb el suport d'una burgesia catalana, amant de l’ordre, però convençuda de la necessitat econòmica de la descentralització de l’Estat. En línies generals, aquesta adhesió majoritària i esperonada per una resolució dels greus conflictes que havien marcat l’etapa final del sistema de la Restauració, es va acomplir.
    [Show full text]
  • Més De Cent Anys D'història 1959 – 1975
    Esbart Català de Dansaires: més de cent anys d’història 1959 – 1975 Obres a la ciutat: Política i govern: 1960. Franco cedeix el castell de Montjuïc a 1960. Detenció d’una vintena de persones al Palau l’Ajuntament amb la condició que sigui un museu de la Música per cantar el Cant de la Senyera militar. Demolició dels dipòsits del moll Bosch i 1963. Franco inaugura el Museu Militar de Alsina (ara Moll de la Fusta) Montjuïc 1961. Comencen a desaparèixer els tramvies del 1964. Fundació de CCOO. Primera manifestació a centre de la ciutat la ciutat l’11 de setembre 1964. S’inaugura l’estació de rodalies al Pla de 1965. Marxa a l’exili l’abat Aureli M. Escarré per Palau. Comença la construcció de la Meridiana unes declaracions contra el franquisme entre la Plaça de les Glòries i el Passeig de Fabra i 1966. Es crea el SDEUB (Sindicat Democràtic Puig d’Estudiants) al convent dels Caputxins, els 1965. Arriba el gas natural a la ciutat estudiants s’hi tanquen durant dos dies i molts són 1966. Enderroc del camp de les Corts del FC detinguts, fet conegut com la caputxinada Barcelona 1969. Un grup d’estudiants defenestra un bust de 1967. Obre al trànsit la Meridiana i comencen les Franco a la Universitat de Barcelona . Les obres per enllaçar-la amb la carretera de Puigcerdà autoritats organitzen un acte de desgreuge i es 1968. Ampliació de la línia 3 del metro. Primers declara l’estat d’excepció per un període de tres aparcaments soterranis a la ciutat mesos durant els quals es realitzen centenars de 1969.
    [Show full text]