Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 49 (Sec. Zool., 5): 87-96. 1983

CATALEG DELS COLEOPTERS CRISOMELIDS DE CATALUNYA, II. ZEUGOPHORINAE, DONACIINAE, CRIOCERINAE, CLYTRINAE, LAMPROSOMATINAE I EUMOLPINAE

E. Petitpierre * Rebut: octubre 1982

SUMMARY Catalogue of the Coleoptera Chrysomelidae of , II. Zeugophorinae , Donaciinae, Criocerinae , Clytrinae , Lamprosomatinae and Eumolpinae

Forty-eigth species of Chrysomelids are recorded as the second contribution to this fauna of Catalonia. Their alimentary preferences, Iberian distribution and general geonemics are also briefly described. The number of species in each subfamily are the following: Zeu- gophorinae (1), Donaciinae (5), Criocerinae (9), Clytrinae (24), Lamprosomatinae (1) and Eumolpinae (6). The amount of species of Donaciinae is probably underestimated. Further- more, two species of Cryptocephalinae not previously recorded, should be added to our first part of this catalogue (PETITPIERRE, 1980). Bromius obscurus and Cryptocephalus bigutta- tus are firstly cited for the Iberian fauna.

Corn a continuaci6 de la primera part els Zeugophorinae), Donaciinae i Crioce- del cataleg dels Coleopters Crisomelids de rinae. Catalunya, recentment publicada (PETIT- Per a l'elaboraci6 de la part present del PIERRE, 1980), hi afegim les dades corres- nostre cataleg ens hem servit principal- ponents a les especies de sis subfamilies: ment de les colleccions del Museu de Zoo- Zeugophorinae, Donaciinae, Criocerinae, logia de (MZB), de l'Instituto Clytrinae, Lamprosomatinae i Eumolpinae. Espanol de Entomologic de Madrid (IEE), La bibliografia relative a la representaci6 i de la nostra propia collecci6. Tambe aqui iberica d'aquestes especies es bastant min- hem d'agrair I'ajut de F. Espanol, director sa, pero cal esmentar el treball de BAGUENA honorari del MZB, i d'A. Compte, encarre- (1960a) sobre els Donaciinae, i els del ma- gat de les colleccions de coleopters a 1'IEE, teix autor (BAGUENA, 1958, 1960b), de Co- aixI corn les multiples comunicacions d'e- BOS (1955, 1959, 1961, 1968) i de CDDINA xemplars cedits per molts collegues i PADILLA (1958, 1960) sobre els Clytrinae. amics, sense les quals el nostre treball hau- Quant als treballs d'ambit europeu s'han ria estat molt mes incomplet. de citar les monografies de GOECKE (1943, La nomenclature toponimica s'ha basat 1960) sobre els Donaciinae, i de RUFFO en la mateixa obra utilitzada en el treball (1964) sobre els Orsodacninae (incloent-hi precedent (PETITPIERRE, 1980), i 1'ordre se-

* Departament de Genetica. Facultat de Ciencies. Universitat de Mallorca. Ciutat de Mallorca.

87 guit en la distribucio de generes i d'espe- Tarragona: la Riba (Alonso de Medina). cies coincideix en linies generals amb l'a- : , Empuries doptat pel cataleg de WINKLER (1929). (MZB), (Petitpierre). Tambe pel present treball es convenient la consulta, a efectes comparatius, dels Te una distribucio eurasiatica. A Espa- catalegs faunistics disponibles dels paisos nya sembla ocupar tan sols la meitat sep- veins al nostre, com el de CAILLOL (1914) tentrional. Els exemplars catalans han es- sobre els colebpters de Provenga, el de tat recollits els mesos de maig i juny, sem- LUIGIONi (1929) sobre els d'Italia, i el de pre a la vora de l'aigua com succeeix amb KOCHER (1959) sobre els del Marroc. totes les especies de Donaciinae. De les Per ultim, cal destacar pel que fa refe- altres tres especies de Plateumaris citades rencia als Donaciinae, 1'escas nombre d'es- de la peninsula Iberica, P. discolor pecies catalanes enregistrades, cinc, en- (Panz.), P. braccata (Scop.) i P. consimilis front de les quinze que n'assenyala BAGUE- (Schrank), aquesta ultima ho ha estat del NA (1960a) per la peninsula Iberica. S'han Pirineu d'Osca; no seria, doncs, estrany de realitzar, doncs, prospeccions mes in- que tambe visques al Pirineu lleidata. tenses pels habitats no gaire accessibles on viuen aquestes especies, la vegetacio 2. Donacia clavipes FABRICIUS, 1793 aquatica dels marges de les aigiies dolces, a fi d'augmentar en un futur el registre Girona: Banyoles ( Petitpierre). actual. Es una especie tambe de geonemia eura- siatica. Nosaltres la varem recollir en una ORSODACNINAE serie abundant a les vores del llac, el 10-VI- 1978, sobre Cladium mariscus (L.). A la De les dues especies europees d'Orsodac- resta d'Espanya es coneix tambe de les ne, O. cerasi (L.) es possible que es pugui Lagunes de Ruidera (Ciudad Real i Alba- trobar a la vessant espanyola del Pirineu cete). en un futur, ja que viu per quasi tot Fran- ca. L'altra especie, O. lineola (Panz.), es 3. Donacia versicolorea BRA H M, 1790 coneix de tres localitats iberiques, totes elles a la meitat meridional de la peninsula Al Museu de Zoologia de Barcelona hi ha (PETITPIERRE & DOGUET, 1981). un sol exemplar d'aquesta especie, recollit al parc de la Ciutadella; es per aixo que convindria confirmar o rebutjar mitjan- ZEUGOPHORINAE cant noves prospeccions aquesta citacio antiga. Tambe es coneix a la peninsula, de 1. Zeugophora flavicollis (MARSHAM, Valencia i d'Avila. El seu ambit general 1802) de distribucio geografica cobreix tot Eu- ropa. Lleida: Salardu (MZB). Girona: Queralbs (Petitpierre). 4. Donacia vulgaris ZSC H AC H , 1788

Es una especie de distribucio europea. Barcelona: Santa Fe del , Les nostres captures son del mes d'agost, i Seva (Petitpierre), Balenya (MZB). pel que fa referencia a la segona localitat Tarragona: Valls, Barbera (MZB). ha estat recollida sobre plantes joves de Lleida: ]a Pobla de Segur, Moli de Pa- Populus nigra. llars (MZB).

Sembla ser 1'especie de Donaciinae mes DONACIINAE abundant a Catalunya, on es troba a la primavera i 1'estiu sobre diverses plantes 1. Plateumaris sericea (LINNAEUS, 1761) aquatiques. Sembla colonitzar la meitat septentrional de la peninsula Iberica (RUF- Barcelona: Vallvidrera, el Prat de Llo- FO, 1963), pero desconeixem localitats con- bregat, Guardiola de , la Pobla cretes a part de les catalanes. JOLIVET de Lillet (MZB), (Petitpier- (1953) la indica de Mallorca i Menorca, com re). Tunica especie de Donaciinae de les Ba-

88 Tears. La seva area de colonitzacio general tera, Sils, Banyoles (Petitpierre), s'esten per tot Europa i el nord d'Africa. , la Salut, les Guilleries, els Hos- talets d'En Bas (MZB). 5. Donacia aquatica (LINNAEUS, 1758) Molt abundant per tot arreu, especial- Barcelona: Sant Marti de Tous (Petit- ment per les planes i la muntanya mitja- pierre). na, pero tambe arriba fins a Yalta munta- Tarragona: l'Espluga de Francoli, Sant nya encara que hi sigui menys frequent Marti de Brufaganya (MZB). que a les anteriors. Es troba quasi tot I'any, excepte a l'hivern, i s'alimenta sobre A Catalunya ha estat capturada els me- diverses especies de graminies. Esta dis- sos de maig i juny, i sembla trobar-se no- tribuida per tot Europa, nord d'Asia i d'A- mes a la meitat sud del Principat. Es co- frica, i ha estat introduida a America del neix tambe de les provincies de Burgos, Nord, on ha arribat a esser una plaga dels Logrono, Terol, Valencia, Albacete i Ciu- cultius de cereals. dad Real, del material conservat a l'IEE de Madrid. La seva geonemia general es 3. Oulema hoffmannseggi del centre i sud d'Europa, Siberia i el nord (LACORDAIRE, 1848) d'Africa. Barcelona: , Sant Llorenc del Munt (Petitpierre). Tarragona: Valls (MZB). CRIOCERINAE Girona: Maganet de la Selva (Petit- pierre). 1. Oulema gallaeciana (HEYDEN, 1870) Sin.: O. lichenis (VOET); O. cyanella Es una especie rara a Catalunya que es (PAYKULL). recull molt esporadicament. Els exemplars capturats per nosaltres han estat del maig, Barcelona: Sant Sadurni d'Osormort, juny i setembre. A la colleccio de 1'IEE Collsuspina (Petitpierre). de Madrid, i pel que fa referencia a la Lleida: Arros (MZB). resta d'Espanya, hem trobat tan sols exem- Girona: les Guilleries, plars de la provincia d'Osca i de Ciudad (MZB), Queralbs, Neva, , Real. Sembla colonitzar el centre i el sud Arbucies (Petitpierre). d'Europa i, adhuc, el nord d'Africa.

Es una especie muntanyenca tant a Ca- 4. Lema cyanella (LINNAEUS, 1758) talunya com a la resta de la peninsula Ibe- Sin: Lema puncticollis CURTIS rica. L'hem trobada pel maig, juny i juliol, sobre graminies, pero mai gaire abundant. Barcelona: Sant Marti de Tous Canto- Tambe es coneix de les provincies de Ma- nigros (Petitpierre). drid, Segovia i Avila, el Sistema Central, Lleida: la Vansa (Petitpierre). de Galicia, Guipuscoa i Jaen. Te una am- Girona: Empuries (Petitpierre). plia distribucio eurasiatica. Recentment (PETITPIERRE & DOGUET, 2. Ouleina inelanopa (LINNAEUS, 1758) 1981) hem indicat la citacio d'aquesta es- pecie corn a nova a la peninsula Iberica. Barcelona: la Garriga, , Coll- A Catalunya es esporadica, pero no es una suspina, , Sant Julia de especie molt rara. L'hem capturada sem- Vilatorta, Sant Sadurni d'Osormort, pre sobre Cirsium monspessulanum (L.) i Santa Fe del Montseny (Petitpierre), C. arvense (L.) del maig al juliol. Te una Balenya (MZB), Sant Marti de Tous geonemia eurasiatica. (Petitpierre), Sant Antoni de Vilama- jor, Montornes (Vinolas). 5. Lilioceris lilii (ScoPOLI, 1763) Tarragona: la Cava (Petitpierre). Lleida: Alnicat, Ribelles (Petitpierre), Barcelona: Sant Andreu, Tiana, Cape- Seros (Yelamos), vall de Tavascan ]lades Balenya (MZB), Sant Vicenq (Petitpierre). de Torello (Petitpierre), Baga (Es- Girona: , 1'Armen- cola).

89 Tarragona: Valls, Bera, ports de Tor- 8. Crioceris duodecimpunctata tosa (MZB). (LINNAEUS, 1758) Lleida: pla de l'Artiga ( Petitpierre), Vall d'Aran (MZB). Barcelona: , Cas- Girona: la Farga de Bebie ( Petitpier- telldefels, Tiana (MZB), la Garriga, re), Olot, la Bisbal (MZB). (Petitpierre). Andorra: la Macana (MZB). Tarragona: Valls (MZB), Aldea ( Petit- pierre). No es una especie rara a Catalunya, on es troba sobre els lliris tant silvestres com Colonitza des del litoral fins a la munta- cultivats, del maig fins a l'agost. Tots els nya mitjana i s'alimenta d'Asparagus offi- individus catalans pertanyen a la ssp. lae- cinalis (L.) i A. acutifolius (L.). L'hem ob- viscula WEISE, excepte els de la Vall d'A- servada de les provincies de Madrid, Terol, ran, que corresponen a la forma tipica. A Valencia, Murcia i Guipuscoa. Te una geo- 1'IEE de Madrid hem observat material nemia eurasiatica i nord-americana. procedent de la regio central (Madrid, Gua- dalajara, Segovia i Soria), d'Albacete, Jaen 9. Crioceris asparagi (LINNAEUS, 1758) i Cadis, igualment de la ssp. laeviscula. El seu ambit geografic s'esten per tota la re- Barcelona: el Prat de Llobregat, Cas- gio paleartica. telidefels (MZB), la Garriga, Iguala- da (Petitpierre). 6. Lilioceris merdigera (LINNAEUS, 1758) Tarragona: Valls, Sant Cartes de la Ra- pita (MZB), Aldea (Petitpierre). Barcelona: Sant Julia de Cabrera Lleida: Serra del Cadi (IEE). (MZB). Girona: Sils (MZB), (Petit- pierre). Aquesta es la primera citaci6 iberica de l'especie com hem assenyalat recentment Es frequent principalment per les ter- (PETITPIERRE & DOGUET, 1981). Caldria con- res baixes i la muntanya mitjana, sobretot firmar i ampliar, si fos possible, les locali- a la primavera i finals d'estiu, sobre Aspa- tats catalanes, ja que 1't nic exemplar es- ragus officinalis (L.) i A. acutifolius (L.). tudiat va esser recollit fa mes de cinquan- A 1'IEE de Madrid hi ha exemplars de qua- ta anys. Dins la peninsula i fora de Cata- si totes les regions d'Espanya. Te una dis- lunya, nomes la coneixem d'Ordesa, al Pi- tribucio general holartica, com l'especie rineu aragones, d'un sol exemplar a l'IEE precedent. de Madrid. La geonemia d'aquesta especie es eurasiatica.

7. Crioceris paracenthesis (LINNAEUS , 1767 ) CLYTRINAE

Barcelona : ( IEE), la Garriga 1 . Labidostomis taxicornis (Petitpierre). (FABRICIUS, 1792) Tarragona: Valls (MZB), Aldea (Petit- pierre). Barcelona: (MZB), Palau de Lleida: SerOs (Yelamos ). Plegamans (Oromi), la Garriga, Ai- Girona: Colomers (Petitpierre). guafreda (Petitpierre). Tarragona: l'Espluga de Francoli, Que- Es troba sobretot a baixa altitud, planes rol (Petitpierre), Valls (MZB). de l'interior i muntanya mitjana; viu quasi Lleida: Almacelles (MZB). tot l'any sobre Asparagus acutifolius (L.). Girona: la Bisbal , (MZB), Ma- A part de les localitats catalanes, tambe canet de la Selva (Petitpierre). hem vist material d'aquesta especie a 1'IEE de Madrid, procedent de les provincies de Es una especie relativament comuna so- Valencia, Alacant, Murcia, Madrid i Cadis. bre les alzines (Quercus ilex L.) de les mun- JOLIVET (1953) I'assenyala, a mes, de Ma- tanyes del Principat, el maig i juny. L'hem llorca. Esta distribuida per tota 1'Europa observada tambe de llevant, centre i sud meridional i arriba fins al Marroc. d'Espanya. La seva geonemia s'esten per tota la Mediterrania occidental.

90 2. Labidostomis hisitanica (GERMAR, 1823) Lleida: Tavascan, Salardu (MZB). Girona: Coll de la Creueta (Petitpier- Barcelona : Barcelona , Sant Boi de Llo- re), Sils (MZB). bregat, Rubi, Collbato, Olesa, Santa Andorra: Port d'Envalira (Petitpierre). Coloma de Gramenet (MZB), la Gar- riga, el Garraf , , Sant Marti Es una especie fonamentalment pirinen- de Tous (Petitpierre), ca al nostre , on Them recollida espo- (Oromi), Sant Julia de Cabrera radicament el juny i juliol sobre diversos (MZB). arbres caducifolis (Quercus ilex L., Sa- Tarragona: Valls, 1'Espluga de Franco- lix sp., etc.). La seva geonemia es eurasia- li (MZB), Querol , el Molar, Vallbona tica. de les Monges, Mont-ral (Petitpier- re), Capafonts, Albiol (Alonso de Me- 6. Labidostomis longimana dina). (LINNAEUS, 1761) Lleida: Sant Guim (MZB). Girona: Sils, , Llivia (MZ.B). Lleida: estany Llebreta (MZB), la Van- sa, Viliella ( Petitpierre ), Prats i Es el Labidostomis mes frequent a Ca- Sampsor (Vinolas). talunya, on es recull pel maig i juny sobre Girona: Llivia (MZB), Planes, Vidra les alzines , pollancres i salzes. >Es abun- (Petitpierre). dant per quasi tot Espanya. S'esten per la Tambe es coneix d'Andorra. Mediterrania occidental. Les captures d'aquesta especie pirinen- 3. Labidostoinis tridentata ca han estat del juliol i l'agost , sobre Po- (LINNAEUS, 1758) pulus spp. Es poc abundant. Te una dis- tribucio eurasiatica. Lleida: a la Vall d'Aran: pla de Quivi- xit, pla de 1'Artiga (Petitpierre). 7. Labidostomis cyanicornis Girona: Santuari de la Salut (Petit- (GERMAR, 1817) pierre). Barcelona: (MZB), la Garriga Sembla estar representada al nostre pals (Petitpierre). nomes al Pirineu i pre-Pirineu . EEs citada sobre diversos arbres caducifolis, com be- L'hem capturada sovint sobre Populus doll, alzina i roure (CAILLOL, 1914). Te una spp., mes rarament sobre Salix spp., pel geonemia eurasiatica. juliol o l'agost. El seu ambit geografic s'es- ten des de centreuropa al sud de Franca 4. Labidostomis humeralis i Catalunya. BAGUENA (1958) l'assenyala (SC H NEIDER, 1792) corn a especie iberica perb sense indicar localitats concretes. Barcelona: Collsuspina (Petitpierre), Sant Llorenc del Munt (Espuny). 8. Lachnaia hirta (FABRICtus, 1775) Lleida: Santa Creu de Castellbo, la Seu d'Urgell (Petitpierre). Barcelona: Sant Pere Martir, la Garri- Girona: Olot, Llivia (MZB), Ribes de ga (Petitpierre). Freser, Queralbs (Petitpierre). Girona: Punta Montgo ( Petitpierre).

Es una especie muntanyenca, de zones EEs una especie bastant rara a Catalunya, humides. L'hem trobada sobre salzes (Sa- on Them capturada sobre alzines. En can- lix spp.) principalment, des del maig fins vi es molt abundant al centre i sud d'Es- al juliol, encara que poc abundant. A Es- panya. Es propia de la Mediterrania occi- panya sembla colonitzar nomes la meitat dental i del Marroc. septentrional. Viu a tot Europa. 9. Lachnaia tristigma ( LACORDAIRE, 1848) 5. Labidostoinis lucida ( GERMAR, 1823) Barcelona: el Prat de Llobregat, Santa Barcelona: Sant Miquel Sesperxes (Pe- Coloma de Gramenet, Terrassa, Gra- titpierre), (Alegre). nollers, (MZB), el Tibi-

91 dabo, la Garriga, Collsuspina, Navar- Tous, la Garriga, Aiguafreda (Petit- cles, Monistrol, Sant Marti de Tous pierre), Montornes (Vinolas). (Petitpierre), (Vinolas). Tarragona: Tarragona, Valls, Vande- Tarragona: Tarragona, Bera, Valls, llos I'Ampolla, Sant Caries de la l'Espluga de Francoli, Prades, Cardo, Rapita, ports de Tortosa, la Senia ports de Tortosa (MZB), l'Ampolla, (MZB), Capafonts, Mont-ral, Vila- Miravet, Querol, Vallbona de les plana, Albiol (Alonso de Medina), Monges, Alio (Petitpierre), la Musa- Alio, Salou, Sant Magi de Brufaga- ra, la Riba, Capafonts, Motllats nya, la Riba, el Molar, l'Espluga de (Alonso de Medina), Mas Nou (Vi- Francoli, Querol, Miravet, Pinell de nolas ). Bray, Vallbona de les Monges (Pe- Lleida: Almacelles (MZB). titpierre). Girona: l'Escala, Torroella de Montgri Lleida: les Borges Blanques, Vinaixa, (Petitpierre). Sant Guim, Isil (MZB), Ribelles, la Seu d'Urgell, Montau de Tost (Pe- Es, juntament amb Lachnaia pubescens, titpierre), Seros (Yelamos), Prats i el Clytrinae mes coma a Catalunya. Es Sampsor (Viiiolas). recull des d'abril fins a juliol sobre una Girona: , Blanes, Olot, Llivia bona mostra de plantes, tant herbacies (MZB), , Punta Montgo, com llenyoses. Esta distribuit per la Me- Torroella de Montgri (Petitpierre). diterrania occidental i central. Es 1'especie de Clytrinae mes comuna al 10. Lachnaia cylindrica (LACORDAIRE, 1848) nostre pals, es troba de dabril fins al juliol sobre alzines i garrics (Quercus ilex i Q. Barcelona: les Fonts, Santa Creu d'O- coccifera), menys frequentment sobre sal- lorde, , zes o pollancres. Sembla colonitzar quasi , Balenya (MZB), el Tibi- tot Espanya. Es un element tfpic de la dabo, , el Mediterrania occidental. Garraf, , Monistrol, la Gar- riga (Petilpierre). 12. Tituboea sexmaculata (FABRrcrus, Tarragona: Valls (MZB). 1781) Lleida: Alpicat, Montagut (Petitpier- Sin.: Antipa sexmaculata (Fabr.) re). Barcelona: Horta, el Prat de Llobre- Esporadica a Catalunya, es una especie gat, , Santa Eulalia de molt primerenca donat que ja es pot tro- Ronsana (MZB), Palau de Plega- bar el mare i es mante fins al juny. Nosal- mans (Oromi), la Garriga, Sant Mar- tres !'hem recollida sempre sobre alzines. cal (Petitpierre). A la resta d'Espanya tambe sembla esser Tarragona: Valls, Vandellos (MZB), esporadica. La seva geonemia s'esten per Albiol Capafonts, la Riba (Alonso la Mediterrania occidental i arriba fins al de Medina). Marroc. Girona: Sils, Viladrau (MZB), Espi- nelves, , Arbucies, Sant Pe- (Lachnaia vici na DEJEAN, 1837) re Pescador (Petitpierre), Llivia (MZB). Aquesta especie encara no Them vista de Catalunya, pero pel fet d'esser una de Es una especie higrofila que es troba pel les mes frequents al centre i sud d'Espa- juny, juliol i agost, sovint abundantment, nya i a les Balears, podria trobar-se en un sobre bastants tipus de plantes: Quer- futur per Tarragona i/o Lleida. cus spp., Sambucus, Tamarix, Centaurea, etc. (CAILLOL, 1914). Viu per tot el sud 11. Lachnaia pubescens (DUFOUR, 1820) d'Europa i la regio mediterrania.

Barcelona: Barcelona, Santa Creu d'O- 13. Tituboea biguttata (OLIVIER, 1808) lorde, Tiana, el Masnou, Salient, Sin.: Antipa biguttala (01.) Balenya, Tagamanent, Tavertet, Fal- gars d'En Bas (MZB), Sant Pere Barcelona: Barcelona, Sant Cugat, Martir, el Garraf, Sant Marti de Terrassa (MZB), Sant Pere Martir,

92 la Garriga, Sitges (Pctitpierre). Girona: Sant Privat d'En Bas, els Hos- Tarragona: Valls, Siurana (MZB). talets d'En Bas (MZB), , Lleida: Castello de Farfanya, Port , Queralbs, Vi- d'Ager, Ribelles (Petitpierre), Seros lamarf, Punta Montgo (Petitpierre). (Yelamos). Es una especie iberica vicariant de Cly- No es una especie rara a Catalunya. Viu tra laeviscula Ratz., estesa per tot Europa, sobre les alzines, el juny i juliol. Tambe de la qual es diferencia per petits details 1'hem recollida de les provfncies de Soria, de la morfologia i sobretot per 1'aparell Terol i Ciudad Real, pero sembla esser copulador masculi (DACCORDI & PETITPIER- frequent per quasi tot Espanya. La seva RE, 1977). Es recull en exemplars mes o geonemia s'esten per la Mediterrania occi- menys aillats, de maig a juliol, sobre bas- dental. tants tipus d'arbres, pero mes particular- ment sobre alzines, garrics i salzes. Com 14. Clvtra quadripunctata (LINNAEUS, 1758) varem indicar en el treball, ja esmentat, de descripcio de 1'especie, es frequent per Barcelona: Terrassa (MZB), la Garri- tot Espanya, i cal verificar si es troba tam- ga, Aiguafreda, Canoves (Petitpier- be al sud de Franca i al Marroc. re). Tarragona: Valls (MZB), Pont d'Ar- 16. Clytra atraphaxidis (PALLAS, 1773) mentera (Petitpierre), Alcover (Alon- so de Medina). Tarragona: Valls (MZB). Lleida: Almatret, Cervera (MZB), la Seu d'Urgell, Montau de Tost, vall Sembla esser una especie molt rara al de Tavascan, pla de l'Artiga, vall de nostre pals. En canvi, es relativament fre- Varrados (Petitpierre). giient al centre i sud de la peninsula Ibe- Girona: Vidra, Queixans (Petitpierre), rica, segons hem pogut constatar a les col- Llivia (MZB). leccions de l'IEE de Madrid i a 1'ex-col.lec- ci6 PARDO-ALCAIDE, a La Laguna (Tenerife). La gran majoria dell exemplars cata- Viu, pel juny i juliol, sobre diferents clas- lans d'aquesta especie pertanyen a la ssp. ses de plantes pero especialment en els puberula Wse. Nomes els de la vall de Ta- salzes. Te una distribucio eurasiatica. vascan i Vall d'Aran corresponen a la for- ma tfpica. Es captura sobretot pel juny i 17. Smaragdina concolor (FABRICIUS, 1775) juliol. S'alimenta de bastants classes d'ar- bres: alzines, roures, salzes, bedoll, po= Barcelona: la Garriga, Balenya, el llancres, alber, etc. A la resta d'Espanya Brull, Sant Julia de Cabrera (MZB), sembla estendre's pel Pirineu i pre-Pirineu Sant Llorenc del Munt (Espuny, Pe- fins al Pais Basc. La seva localitzacio mes titpierre), Sant Sadurni d'Osormort, meridional, fins ara, es a la Sierra de Al- Seva, Tavertet (Petitpierre), Sant barracin, a Terol (PETITPIERRE, 1981). Te Marcal (Vives, Petitpierre). una distribucio eurosiberiana. Lleida: Et Portillon (MZB), pia de l'Artiga, vall de Varrados, a la Vall 15. Clvtra espanoli DACCORDI & PETITPIER- d'Aran (Petitpierre), prat d'Aguilo, RE, 1977 a la Serra del Cadi (Escola). Girona: Olot, Llivia (MZB), Vidra, Barcelona: Vallcarca, Terrassa (MZB), Joanetes, Port de , , Port d'Ordal (Oromf), la Garriga Queralbs, Santuari de la Salut, Ne- (MZB i Petitpierre), Canoves, Aigua- va, Sils (Petitpierre). freda (Petitpierre), Sant Marcal (MZB), Santa Fe del Montseny (Ye- E.s una especie de la muntanya mitjana lamos). i alta, que viu de maig a juliol sobre di- Tarragona: Valls, Querol, Siurana, verses classes d'arbres i arbusts, encara Sant Carles de la Rapita (MZB), que nosaltres nomes Them recollida en els Los Castillejos (Petitpierre), Mont- avellaners i alzines o roures. A Espanya la ral (Alonso de Medina). seva area geografica ocupa la meitat nord Lleida: Isil, Tavascan (MZB), la Seu (la ssp. concolor F.) i la regio central (la d'Urgell, la Vansa (Petitpierre). ssp. amabilis Lac.; CoBOS, 1955). Te una

93 distribucio general per tot el sud d'Europa. Barcelona: Sant Segimon del Mont- seny (Ruiz), Moia (MZB). 18. Smaragdina cyanea (FASRICIUS, 1775) Girona: Vidra, Joanetes (Petitpierre). Sin.: Gynandrophthalma cyanea (Fabr.); Cyaniris cyanea (Fabr.) E.s un element bastant rar i localitzat a Catalunya. Es captura des de finals de Barcelona: Pruit, Tavertet (Petitpier- maig fins al juliol, sobre salzes, arc blanc, re). bedoll, avellaner, etc. Fora de Catalunya i Lleida: Santa Creu de Castellbb, Les a la peninsula, nomes Them vist de Monte- (Petitpierre). negro de Cameros (Logrono), a les collec- Girona: Vidra, Santuari de la Salut, cions de I'IEE de Madrid. Te una distri- Joanetes (Petitpierre). bucio general eurasiatica.

Es un element rar i localitzat de la nos- 22. Chilotomina nigritarsis tra fauna. Es recull sobre salzes o pollan- (LACORDAIRE, 1848) cres, molt esporadicament, el juny i juliol. La seva distribucio geografica iberica sem- Barcelona: el Tibidabo, el Garraf, la bla estar restringida al Pirineu i arees vei- Garriga, Canoves, Collformic, Taver- nes. Eurasiatic. tet (Petitpierre). Tarragona: Prades (Petitpierre), Sant 19. Smaragdina flavicollis Caries de la Rapita (MZB), Alcover (C H ARPENTIER, 1825) (Alonso de Medina). Sin: Gynandrophthalma flavicollis Girona: Sils (Petitpierre). (Charp.); Cyaniris flavicollis (Charp.) Relativament abundant, de mare a juny, per les terres baixes perb sobretot per la Lleida: pla de 1'Artiga, a la Vall d'A- muntanya mitjana. Sembla estendre's cap ran (Petitpierre). el sud de la peninsula, ja que l'hem ob- servat tambe de Cancarix, a Albacete (Vi- Nomes el coneixem d'aquesta localitat, nolas) i CODINA-PADILLA (1960) el cita de tant a Catalunya com a tot Espanya. Es Cordova. Nosaltres Them recollit sempre recull el juny i juliol sobre el vern (Alnus sobre l'arc blanc (Crataegus monogyna L.); glutinosa). Te una distribucio pel nord i aixo no obstant, tambe es citat de Pru- centre d'Europa. nus spinosa L., Calycotome spinosa Link., etc. Viu al sud d'Europa occidental. 20. Smaragdina offinis (ILLIGER, 1794) Sin.: Gynandrophthalma offinis ( I11.); 23. Coptocephala quadrimaculata Cyaniris offinis (Ill.) (LINNAEUS, 1767) Sin.: Coptocephala scopolina (L.) sen- Lleida: vall de Varrados, a la Vall su RAPILLY, 1981 d'Aran (Petitpierre). Barcelona: la Garriga (Petitpierre). Es una especie que es troba per diver- Girona: illa Meda Gran, Sant Pere ses zones muntanyenques iberiques, prin- Pescador (Petitpierre). cipalment del centre i de Galicia. Es pro- bable que existeixi a mes localitats cata- La recent revisio de les especies france- lanes que a la Vall d'Aran. Tots els exem- ses de Coptocephala (RAPILLY, 1981) ens ha plars espanyols corresponen a la ssp. ma- permes determinar amb una certa segu- nicata Reiche. Es recull durant maig i juny, retat els exemplars catalans d'aquest ge- i es citada sobre avellaners, alzines i rou- nere, de taxonomia dificil. En contra del res, aranyoners (Prunus spinosa L.), etc. que es podia esperar previament, hi hague- Esta distribuida per tot Europa i el nord ren molts pocs exemplars atribuibles a d'Africa. aquesta especie. Ps citada sobre diferents especies de plantes com Sutureia monta- Bupleurum falcatum L., Rhus coria- 21. Smaragdina aurita (LINNAEUS, 1767) na L., (CAILLOL, 1914). Es captura du- Sin.: Gynandrophthalma aurita (L.); ria L., etc. del centre i sud Cyaniris aurita (L.) rant tot l'estiu. Es propia d'Europa.

94 24. Coptocephala unifasciata recull durant tot l'estiu. Te una geonemia (Scopoi.i, 1763) eurosiberiana.

Barcelona: la Garriga, 1'Ametlla, Ai- 2. Bromius obscurus (LINNAEUS, 1758) guafreda, Tagamanent, de Sin.: Adoxus obscurus (L.) Baix (Petitpierre). Tarragona: Alio (Petitpierre), Alcover, Lleida: Circ de Colomers (Yelamos). Motllats, Mont-ral (Alonso de Medi- na), Mas Nou (Vinolas). Hem examinat un sol exemplar catala Lleida: Port d'Ager (Petitpierre). d'aquesta especie, desconeguda fins ara Girona: Sant Pere Pescador, Punta de la peninsula Iberica. Es possible que Montgo. Vidra, Queralbs, Collada de es trobi per altres hunts del Pirineu lleida- Toses (Petitpierre). ta. Te una distribucio holartica, de zones Andorra: la Macana (Alegre). fredes. S'alimenta d'Epilobium angustifo- lium i, secundariament, d'altres Onagra- Es una especie molt frequent a Catalu- ceae. nya, des de les terres baixes fins a Yalta muntanya. Es captura de juny a setembre. 3. Pachnephorus tessellatus A les terres baixes i a la muntanya mit- (DUFTSCHMIDT, 1825) jana sembla viure de preferencia sobre Artemisia campestris L., igual que al sud Barcelona: el Prat de Llobregat (MZB). de Franca (RAPILLY, 1981). L'area geogra- Lleida: Seros (Yelamos). fica d'aquesta especie i tambe de les altres Coptocephala, a la peninsula Iberica, que- E'.s rara al Principat. Es troba als prats da pendent de revisio general. Es propia hurnits de les terres baixes, tant del litoral del sud d'Europa. com de l'interior. Viu sobre Copularia vis- cosa. La seva geonemia es eurasiatica.

LAMPROSOMATINAE 4. Pachnephorus cvlindricus LUCAS, 1849 (= LAMPROSOMINAE) Barcelona : el Prat de Llobregat (MZB), 1. Oomorphus concolor STURM, 1807 Gava (Petitpierre). Sin.: Lamprosoma concolor Sturm Lleida: Montagut (MZB).

Tarragona: Prades (Alonso de Medina). Aquesta especie sembla esser mes fre- quent que l'anterior, pero tampoc no es Es un element molt rar, nomes es co- abundant, almenys actualment. Tambe viu neix un sol exemplar a la localitat esmen- a les planes, tant litorals com de l'interior. tada, que correspon a la primera citacio Esta distribuida per quasi tota l'area lito- iberica de 1'especie (PETITPIERRE & DOGUET, ral espanyola mediterrania. Te una distri- 1981). Es troba el maig i juny. S'alimenta bucio circummediterrania. de les heures (Hedera helix L.). Te una geonemia eurasiatica. 5. Colaspidea globosa ( KoSTER, 1848)

Tarragona: Miravet (Petitpierre). E UMOLPI NAE Lleida: Alnicat (Petitpierre). Girona: Punta Montgo (Petitpierre). 1. Chrysochus asclepiadeus (PALLAS, 1776) Es esporadica i localitzada, pero no es Lleida: Port de Viella, Espot, Escalo, excessivament rara. Es citada sobre Erica Tuixent (MZB), llac Llebreta (Petit- inultiflora L., E. arborea L., Ulex parvi- pierre). florus Poir., Rosmarinus officinalis L., Girona: Ribes de Freser, Toses (MZB). Quercus coccifera L. i Cistus spp. Nosal- tres, no obstant aixb, Them trobada no- Es una especie que es troba per totes mes sobre aquestes dues darreres plantes, les muntanyes d'Europa, pero a Espanya des del mar; al maig. Es propia de la Me- nomes la coneixem dels Pirineus. Viu so- diterrania occidental. bre Vincetoxicum off icinale Moench., i es

95 6. Colaspina saportai (GREXIER, 1863) BIBLIOGRAFIA BAGUENA, Lleida: Seros, Almatret ( Yelamos). L. 1958. Observaciones sobre algunos Chrysomelidae. Eos, 34: 9-24. BAGUENA, L. 1960a. Los Donaciinae ibericos de la Especie considerada fins ara com ende- coleccibn del Instituto Espanol de Entomolo- mica de la Provenca , pet-6 que , com hem gia. Graellsia, 18: 3-14. BAGUENA, assenyalat L. 1960b. Clave practica para la determi- recentment ( PETITPIERRE & Do- naci6n de los Clytrini ibericos. Graellsia, 18: GUET, 1981), ja ha estat reconeguda al nos- 123-145. tre pals, on per altra part, sembla esser CAILLOL, H. 1914. Catalogue des Coleopteres do Provence. Mem. Soc. Linn. Provence, molt poc frequent . Ha estat capturada pel 3: 405-585. Cocos, A. 1955. Las Gynandrophthalma Lac., del maig. E, s citada d'Artemisia campestris L., subgenero Calyptorhina Lac. (Coleoptera, Chry- Quercus ilex L ., Q. coccifera L., Genista somelidae). Arch. Inst. Acl. Almeria, 4: 109-147. scorpius D.C. (CAILLOL , 1914). Cocos, A. 1959. Notas sobre Chrysomelidae iberi- cos (Coleoptera). Graellsia, 17: 45-51. CoBos, A. 1961. Nota sobre Chrysomelidae iberi- cos (Coleoptera). Graellsia, 19: 27-43. Addenda als Cryptocephalinae de Catalunya CoBos, A. 1968. Nuevos materiales para el estudio (PETITPIERRE, 1980) del genero Gynandrophthalma Lac. (Col. Chry- somelidae). Graellsia, 24: 67-77. CODINA PADILLA, F. 1958. Las Lachnaea Redt. ibero- 66. Cryptocephalus biguttatus marroquies (Col. Chrysomelidae). Graellsia, 16: (ScoPOLI, 1763) 3-14. CODINA-PADIU.A, F. 1960. Apuntes sobre Chrysome- lidae ibero-marroquies. Graellsia, 18: 37-50. Lleida: Vall d'Aran: Mig-aran (Yela- DACCORDI, M. & PETITPIERRE, E. 1977. Cole6ptcros mos). Crisomelidos de la Sierra de Cazorla (Jaen) y descripcibn de una nueva especie de Clytra Laich (Coleoptera, Chrysomelidae). Miscel. Zool., Especie nova per Catalunya i tambe per 4: 225-236. Espanya. Es assenyalada sobre diversos GOECKE, H. 1943. Monographie der Schilfkafer II. arbres caducifolis: roures, bedolls, salzes, Nova Acta Leopoldina N. F., 12: 339-380. GOECKE, H. 1960. Monographic der Schilfkafer III. tells, etc. (CAILLOL, 1914); viu a les valls Entom. Bldtter, 56: 1-19. humides, de maig a juliol. E.s de distribu- JOLIVET, P. 1953. Les Chrysomeloidea des Iles Ba- cio centreuropea. leares. Mem. Inst. roy. Sc. Nat. Belgique, 2: 1-88. KOCHER, L. 1959. Catalogue commente des Co- 67. Cryptocephalus celtibericus leopteres du Maroc. Trav. Inst. Sci. Cherif., 19: SUFFRIAN, 1848 7-172. LuIGIONI, P. 1929. I Coleotteri d'Italia: catalogo sinonimico-topografico-bibliografico. Mem. Pont. Barcelona: el Montseny, Sant Marcal Accad. Sci. I Nuovi Lincei, ser. 2, 13. (Petitpierre). PETITPIERRE, E. 1980. Cataleg dels Coleopters Cri- somelids de Catalunya, I. Cryptocephalinae. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): El juliol de 1981 varem capturar un sol 65-76. exemplar d'aquesta especie, sobre Saro- PETITPIERRE, E. 1981. Chrysomelidae (Col.) de la thammus scoparius Koch. Esta distribui- Sierra de Albarracin (Teruel). Bol. Asoc. esp. da per quasi tota la peninsula Iberica Entom., 4: 7-18. i PETITPIERRE, E. & DOGUET, S. 1981. Capturas nue- arriba fins al sud de Franca. vas o interesantes de Colebpteros Chrysomeli- dae Para ]a Peninsula Iberica. Nouv. Rev. Ent., 11: 165-178. RAPILLY, M. 1981. Revision des especes frangaises du genre Coptocephala (Col. Chrysomelidae). L'Entomologiste, 37: 53-78. RUFFO, S. 1964. Contributi alla conoscenza della distribuzione dei Coleotteri Crisomelidi nella regione Appenninica L. Orsodacnini, Donaciini, Criocerini. Mem. Mus. Civ. St. Nat. Verona, 12: 41-96. WINKLER, A. 1929: Catalogus Coleopterorurn regio- nis palaearcticae, 10: 1226-1244; 11: 1266-1274.

96