CATALUNYA CRISTIANA

SETMANARI D’INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «La caritat és l’oceà en el qual neixen i desemboquen totes les altres virtuts» Lacordaire Any XXX ● Núm. 1.530 ● 2,20 € 15 • gener • 2009

L’ESGLÉSIA PREGA PER LA CONVIVÈNCIA PACÍFICA ENTRE DOS POBLES GERMANS Clam per la pau a la terra de Jesús

Quan tancàvem aquesta edició es complien dues setmanes de vio- Testimoni de lents combats a la franja de Gaza, i encara no s’havia arribat a cap alto religiosos des el foc. Si les armes i la violència no d’Israel i Palestina s’aturaven tampoc ho feia la pregà- Qui coneix el patiment de la ria de l’Església per la pau. Benet població palestina i israeliana, XVI aprofitava les diferents inter- immersa en tants anys de violèn- vencions públiques per afirmar amb cia, de desconfiança i d’odi, és contundència que «la guerra no és sens dubte qui hi conviu: religio- la solució» i per demanar a les sos i religioses que han fet una parts en conflicte que trobessin opció de vida per Jesús i, per un camí de diàleg. Sumant-se a la tant, pels altres, sense mirar a crida del Papa, els cristians d’ar- quin poble o raça pertanyen. Són reu del món han intensificat les homes i dones que, des de la pregària i des de l’acció, no es pregàries per la pau a la terra de resignen que les armes tinguin Jesús. L’Església és molt consci- l’única paraula. Des de Catalunya ent que aquests bons desitjos per Cristiana ens hem posat en con- a israelians i palestins, dos po- tacte amb alguns d’ells, que ens bles que es dessagnen mútuament, ofereixen el seu testimoni del passen per una pau justa i duradora, drama que es viu a la terra de que s’ha de construir dia a dia dei- CARDENAL MARTINO: JORDI ARMADANS: Jesús: des de Jerusalem, el sale- xant de banda l’odi i l’egoisme, i sià català Joan Maria Vernet, i les Dominiques de la Presentació; posant solució a situacions de po- «La franja de Gaza «No hi ha solució des d’Abu Gosh, els benedictins, bresa i d’injustícia. sembla un gran camp militar a cap i des de Betlem, els franciscans. Pàg. 3, 4, 5, 6, 11, 12 i 32 de concentració» conflicte polític»

60è aniversari de la creació de Barcelona introduirà la causa de l’Escola de Magisteri Blanquerna canonització de Rosa Deulofeu La història de Blan- Rosa Deulofeu, el seu somriure perenne, les querna arrenca el paraules sempre animoses, continua molt viva en el 1948, quan el bisbat record de totes les persones que la van conèixer. de Barcelona erigeix Com escriu al nostre setmanari Francesc Figueras, l’Escola de Magiste- estret col·laborador durant la seva etapa al capda- ri de l’Església. Han vant de la Delegació de Joventut de Barcelona, passat seixanta anys Rosa Deulofeu «va saber compartir amb tots nosal- i avui Blanquerna tres, joves o no, l’entusiasme de creure en Déu». s’estructura en tres Coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort, centres universitaris. el cardenal Lluís Martínez Sistach ha comunicat En un acte comme- que la diòcesi de Barcelona introduirà la causa de moratiu, el cardenal canonització d’aquesta dona que «pot ser un bon Lluís Martínez Sis- testimoni, si la causa progressa i arriba a bon terme, tach va manifestar la joia de celebrar aquest 60è aniversari. S’hi van lliurar uns per als laics i laiques, per als cristians i cristianes, i premis a les congregacions que han contribuït a la consolidació de l’«estil especialment per a la joventut de les nostres diòce- Blanquerna». sis». Pàg. 26 Pàg. 2 i 19

Les Dominiques de l’Anunciata viuen joioses la pròxima canonització del P. Coll Pàg. 18

Sumari Reis Pàg. 9 Mons. Carlos Osoro, nou arquebisbe de València

Pàg. 20 El bisbat de Lleida no recorrerà més pel Museu Diocesà solidaris Moltes iniciatives d’inspiració Pàg. 21 Mn. Josep Pascual escriu sobre la seva experiència missionera al Zaire cristiana fan possible que infants malalts visquin intensament la nit Pàg. 23 Girona: vint anys de servei del Banc d’Aliments més màgica de l’any

Pàg. 27 Sílvia E. Braslavsky, doctora «honoris causa» per la URL Pàg. 17 2 CATALUNYA CRISTIANA opinió 15 • gener • 2009

Editorial CATALUNYA CRISTIANA

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, Rosa Deulofeu CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOL- SONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; David Codina, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC l cardenal Martínez Sistach va fer un obsequi mares conciliars en el Concili Provincial Tarraco- Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, Agustí Codi- de Reis als capellans de la Província Eclesi- nense de 1995. nach, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras, Dani àstica de Barcelona reunits el passat dia 5 en Va participar als mitjans de comunicació. Era de Majà, Joan A. Mateo, Victòria Molins, Francesc Nicolau, Cris- E tóbal Sàrrias, Lluís Serra, Pere Tena, Ferran L. Tognetta, P-J la cinquena jornada sacerdotal: els va anunciar l’ober- ploma àgil, va escriure molts articles de pensament, Ynaraja tura del procés de canonització de Rosa Deulofeu i amarats d’humanisme cristià, i va ser conductora de Redacció, administració, publicitat i promoció: Gonzàlez, una dona del nostre temps, que va viure diversos programes radiofònics com ara el catequè- C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA lliurada als altres i a l’Església i que va morir tic Mar de Claror, a Ràdio Estel, i Ones de fe, Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 exemplarment fa exactament cinc anys, el 5 de gener testimonial i formatiu, a Ràdio Hospitalet. a/e: [email protected] (Redacció) de 2004, després d’una greu malaltia en el decurs de L’estiu de 2003, en tornar d’una trobada de joves a/e: [email protected] (Administració i la qual va donar testimoni coherent de fe arrelada i amb el papa Joan Pau II a Cuatro Vientos (Madrid), subscripcions) d’acceptació valenta. la Rosa es va trobar molt cansada. El diagnòstic fou a/e: [email protected] (Publicitat) Nascuda a Barcelona el 1959, era filla d’un cone- pessimista. Podríem dir que tota la comunitat dioce- Pàgina web: www.catalunyacristiana.com gut sastre barceloní, Joan Deulofeu, i germana de sana anava seguint pas a pas l’evolució de la seva Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa Mn. Antoni, avui rector a Terrassa. La parròquia de malaltia. La seva darrera presència pública va ser al Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització Sant Jaume, al carrer Ferran de Barcelona, i el seu Full Dominical de Barcelona, Lleida, Tortosa i Urgell, i la cultura grup juvenil va ser el primer àmbit on els germans tot comentant els evangelis d’Advent d’aquell any. Gerent: Òscar Corominas Deulofeu van celebrar l’alegria i l’exigència de la fe. Per la seva vivesa, alguns dels lectors pensaven en Publicitat: Josep Harris La Rosa va ser després empleada a “la Caixa”. Va una recuperació. Però no va ser així, el mal continu- Promoció: Alfons Miralles formar part del grup Claraeulàlies i va participar ava, implacable, i a la fi, la Rosa va morir la vigília Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Eduard activament en el moviment de Cursets de Cristian- de l’Epifania, mentre les caravanes dels Reis arriba- Masllorens (subscripcions) dat. Molt vinculada amb el jovent, des de la seva ven amb la seva càrrega d’il·lusió. Com escrivia una Autoedició i compaginació: Carlos Aguado responsabilitat al moviment de Centres d’Esplai amiga seva, la doctora Marta Burguet, «a la Rosa els Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km Cristians. El cardenal Carles, en una aposta decidida Reis li han fet el regal de l’abraçada eterna amb el 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 per una presència femenina i laica en un servei Pare». 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 diocesà, la va nomenar delegada diocesana de Pas- Les exèquies foren presidides pel cardenal Carles, toral de Joventut a Barcelona, un servei que va amb el qual va concelebrar el bisbe Joan Carrera, que Difusió controlada per exercir durant deu anys. En aquest temps va fer una tant la coneixia i estimava, i una àmplia representació Membre de la UCIP feina de superació de les diferències, de recerca de l’episcopat català, amb una gran corona de preve- International Catholic Union of Press d’horitzons comuns, de comunió. Amb el seu estil res i laics. D’aleshores ençà, la presència de Rosa Membre de l’APPEC propositiu, alegre i delicat, Rosa Deulofeu es va anar Deulofeu s’ha fet sentir a diversos nivells, en publi- Associació de Publicacions Periòdiques en català guanyant l’estima dels consiliaris i dels militants cacions, testimonis i trobades. L’any passat, el tras- dels moviments i les realitats de pastoral de joves del llat de les seves despulles en un nou nínxol del SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ bisbat. Les escoles de pregària a la catedral, el seu cementiri del Poblenou, una missa a la parròquia de Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 111,30 € treball a la delegació, a la Fundació Pere Tarrés, amb Sant Abraham i un ampli encontre entre persones que Gibraltar i Portugal: 111,30 € els amics de Joan Roig Diggle, les seves visites i l’havien tractada amb el desig compartit de mante- Resta d’Europa: 181,70 € conferències a moviments, arxiprestats, comunitats nir-ne viva la memòria, feien presagiar l’anunci que, Amèrica i Àfrica: 217,06 € i grups de tota mena, la van convertir en una de les finalment, s’ha produït. Ara unim les nostres pregà- Àsia i Oceania: 290,38 € seglars més conegudes i estimades de Catalunya. ries perquè aquesta causa prosperi i que el testimoni Membre del secretariat permanent del Consell Pas- sembrat per Rosa Deulofeu fructifiqui en els cors de El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i toral Diocesà de Barcelona, la Rosa va ser una de les molts. Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La Frase / Rogelio Garrido Montañana «La caritat és l’oceà en el qual neixen i desemboquen totes les altres virtuts» (Lacordaire. Orador francès. 1802-1861)

Caritat és sinònim d’Amor, però així, amb majúscules: Amor Universal! I en aquest que ens satisfaci visitar, en pietosa peregrinació, el seu bressol i el seu sepulcre. En «gran oceà» no tenen lloc les prohibicions per a uns rius i els privilegis per a uns altres, consonància amb el seu missatge magne, va escriure Maquiavel: «El bon ciutadà ha o sigui, «Amor Universal sense distinció de raça, cultura, sexe i condició econòmica». d’estimar tots els seus pròxims, exalçar els bons i tenir compassió dels dolents.» També En aquest Amor desemboquen totes les virtuts! Aquest va ser, en essència, el lluminós en consonància amb el missatge de Jesús, va exclamar amb admiració el poeta italià i prodigiós missatge de Jesús de Natzaret, del qual ens agrada commemorar el seu Giuseppe Parini: «Oh, amable caritat, do preciós del cel! No hi ha cap obra perfecta naixement i la seva mort. Però el seu missatge genuí hem de dur-lo a la pràctica per més en el món que no surti de les teves mans.»

LA TIRA DEL PRIMER PLA Per Pilarín

TANCO LES FRONTERES TIRO MÍSSILS VA, MACOS, FEU LA TORNEM A AIXÒ FA PER FER-VOS LA PERQUÈ EM DÓNA LA PAU. COMENÇAR EL PUDOR DE PUNYETA, APA! GANA, VINGA! CERCLE VICIÓS SOCARRIM. UNA I MIL VEGADES... 15 • gener • 2009 CATALUNYA CRISTIANA 3 en primer pla

crea odi i destrucció. Després de celebrar amb goig el Nadal, l’alegria es transforma- Pregàries per a dos pobles va en una profunda tristesa: «Amb la situ- ació a Gaza, tots els nostres somnis, totes les nostres felicitacions, tota la nostra feli- citat ha desaparegut.» També el vicari de que es dessagnen mútuament la Custòdia de Terra Santa, fra Artemio Vítores, deia: «Si l’esperit del Nadal ens ■ porta a celebrar amb més felicitat el do de L’Església demana l’alto el foc per atendre les víctimes la vida, avui la situació ens porta, però, a experimentar la humilitat i la feblesa de Redacció / Barcelona Déu que s’encarna. Tot i així, aquest nen, que ha nascut aquí, és el Príncep de la Pau. l tancament d’aquesta edició les xi- En aquests dies el que hem de fer, sobretot, Afres dels combats entre israelians i és pregar, invocant aquesta pau i no perdre palestins a la franja de Gaza són esfereïdo- l’esperança.» Davant la dramàtica situa- res: 700 morts palestins, dels quals un ció, els líders religiosos feien «una forta centenar són nens, i 3.000 ferits, la majoria invitació personal a aturar aquest bany de civils. Les últimes notícies parlaven d’una sang que arruïna i deteriora cada cop més treva minsa de tres hores diàries, secunda- les relacions internes del món palestí» i da per Israel i Hamàs, per alleujar el pati- instaven la comunitat internacional «a as- ment del milió i mig d’habitants de la sumir les pròpies responsabilitats». franja. A banda d’aquesta aturada diària, No només des de Roma o des de Terra el president egipci, Hosni Mubarak, i el Santa l’Església feia sentir la seva veu. francès, Nicolas Sarkozy, intentaven acon- Com un sol cos, el patiment d’un dels seus seguir un pla d’alto el foc. membres fa que se’n ressentexi tota la Però no només la diplomàcia al més alt resta i, així, de tots els països arribaven nivell internacional s’ha mogut. També la mostres de suport, també del nostre. El comunitat cristiana no ha deixat de tenir en cardenal Lluís Martínez Sistach demana- el cor el conflicte entre Israel i palestins. El va a totes les parròquies i comunitats que Papa, des que van començar els enfronta- preguessin per la pau a Terra Santa, men- ments, ha fet diferents crides a la pau i ha tre que el bisbe d’Urgell, Mons. Joan Enric demanat als cristians que preguin per la fi Vives, se sumava «a la crida angoixada per de la violència. La guerra no és la solució, Arreu del món s’han vist manifestacions per la pau. la pau» que va fer Benet XVI». clamava Benet XVI, i assenyalava que «les notícies que ens arriben de Gaza mos- Crisi humanitària tren com el rebuig del diàleg porta a situaci- Gaza, un pas més cap a l’abisme ons que pesen de manera inenarrable sobre Jordi Armadans * internacionals: un estat democràtic, En una declaració difosa a Roma, el les poblacions, que un cop més tornen a ser Barcelona present als organismes internacionals, cardenal Oscar Rodríguez Maradiaga, pre- víctimes de l’odi i de la guerra». Per això el no pot ignorar l’entramat institucional sident de Càritas internacional, alertava Bisbe de Roma demanava a totes dues parts Hi ha un fet tan terriblement dolorós i normatiu amb què, a nivell internaci- del greu risc de crisi humanitària a la qual que trobessin un camí de diàleg per posar fi com inevitablement cert que podem onal, els països s’han dotat a l’hora de s’enfrontava la població civil de Gaza si la al conflicte a la franja de Gaza, i animava extreure de l’anàlisi de molts conflic- dirimir les seves disputes i conflictes. intervenció militar israeliana no era atura- «les iniciatives i els esforços de qui, estimant tes. Tard o d’hora hi ha d’haver acord, Podríem, també, qüestionar la propor- da per la comuintat internacional: «Moltes la pau, mira d’ajudar israelians i palestins a persones innocents estan patint perquè les més bo o més dolent, més just o menys, cionalitat de protegir (venjar?) les morts asseure’s al voltant de la taula i parlar». organitzacions d’ajuda no poden arribar però és clar que una situació de violèn- civils que ha partit Israel en 7 mesos (en De la seva banda, el cardenal Renato fins a ells. Des de Càritas fem una crida als cia oberta no es pot allargar sense fi. qualsevol cas, per sota de 10) respecte Martino, president del Pontifici Consell de Estats Units, a la Unió Europea i a la Així, les morts provocades per molts a les que ha provocat a Gaza en menys Justícia i Pau, en una entrevista a la pàgina comunitat internacional perquè exercei- conflictes armats són tristíssimes reali- de dues setmanes (més de 600). web Ilsussidiario.net, apuntava que el dià- xin tota la seva pressió per aconseguir tats que ens recorden que, si el conflicte Però diria que no cal anar tan lluny. leg entre israelians i palestins és «priorita- l’alto el foc immediat.» I afegia: «La guer- Quedem-nos senzillament en l’avalua- ri», perquè Gaza «sembla un gran camp de s’hagués encarrilat abans per unes vies ra no pot ser justificada ni per Israel ni per concentració». El cardenal posava en re- de diàleg i negociació, aquelles morts ció d’aquesta intervenció militar que es Hamàs. Qualsevol argument sobre pro- lleu que els dos pobles «són germans, fills s’haurien pogut evitar. podria fer des d’una visió estrictament porcionalitat és moralment repugnant quan de la mateixa terra» i que «les conseqüèn- Les més de 600 persones que han egoista i militarista, mancada de tota parlem de la vida de nens innocents.» cies de l’egoisme són l’odi, la pobresa i la estat massacrades per l’atac israelià a perspectiva solidària. Algú, amb quatre Igualment, Càritas Jerusalem denunci- injustícia». Gaza són, a més d’una carnisseria, un dits de front, pot pensar que aquest atac ava que, a causa de les condicions d’insegu- Enguany, la Jornada Mundial de la Pau, element que allarga, retarda i complica eliminarà el perill i la inestabilitat que retat a Gaza, el seu personal mèdic no podia celebrada l’1 de gener, s’ha viscut molt l’inevitable final pactat i dialogat. No hi suposa per a Israel la franja de Gaza? És arribar fins als centres de salut que Càritas té intensament, amb la mirada posada a Gaza. ha solució militar a cap conflicte polític, que algú pot pensar que Hamàs i, en distribuïts a tota la franja ni antendre els Diumenge dia 4, l’església dels Dominics i encara menys al que enfronta Israel general, les respostes més extremistes no ferits als seus domicilis. Així, la secretària de Sant Esteve de Jerusalem congregava amb Palestina i altres països àrabs des de guanyaran suport popular i social a Gaza general de Càritas Jerusalem, Claudette una trobada de pregària per la justícia i per fa més de 60 anys. Per això aquestes i Palestina després del que la població Habesch, admetia que «el nostre personal a la pau, amb el suport dels tretze responsa- morts són tan absurdes i fan tant mal: està patint? És que algú pot pensar que, Gaza assisteix impotent al col·lapse dels bles de les Esglésies de Jerusalem. En perquè eren, efectivament, evitables. ara, hi ha menys gent disposada a impli- nostres serveis mèdics, mentre els ferits aquesta celebració ecumènica, a la qual Podem, i cal fer-ho, qüestionar car-se en una acció violenta cap a Israel agonitzen a casa seva perquè no poden s’unia el Papa des de Roma, es va llegir el aquests atacs des d’un punt de vista ètic que abans de l’atac? rebre tractament. No tenim subministra- testimoni del pare Manuel Musallam, rec- i moral: com es pot organitzar, freda- En definitiva, l’atac —a més de la ments bàsics». tor de la parròquia llatina de Gaza: «Des de ment i cerebralment, un atac amb bom- barbàrie que suposa— no és una apor- L’associació Ajuda a l’Església Necessi- la vall de les llàgrimes de Gaza banyada en bardejos i invasió terrestre contra un tació a la seguretat d’Israel sinó un tada, de la seva banda, anunciava una ajuda la seva sang, una sang que ha sufocat la territori densament poblat, que està enquistament del conflicte que encara humanitària d’emergència de 20.000 euros felicitat i el cor d’un milió i mig d’habi- pràcticament tancat i assetjat, on sense n’allarga més la solució dialogada final per a la comunitat catòlica de Gaza, segons tants, us adreço aquestes paraules de fe i necessitat de cap atac extern ja és de per i inevitable. Així ens ho recorden, mal- un comunicat del seu secretari general, Pi- d’esperança. No faré servir la paraula si ben difícil garantir un abastiment grat la unanimitat política interna exis- erre-Marie Morel, alhora que convidava a “amor”, aquesta paraula s’ha quedat ennu- mèdic i humanitari adequat i que, insti- tent, moltes organitzacions que a Israel participar en una campanya de pregària. egada fins i tot a les goles dels cristians.» tucionalment i políticament, està pràc- lluiten per fer emergir les opcions de Per a Pierre-Marie Morel, el més impor- Els patriarques, bisbes i líders de les ticament aïllat? Podem, i devem, qües- pau. tant ara és que els habitants de Gaza no es Esglésies cristianes de Jerusalem viuen tionar que l’atac suposa un radical rendeixin, que romanguin a la seva terra i amb impotència la violència que només incompliment de les normes i el dret * Director de la Fundació per la Pau que renovin l’esperança en una pau futura. 4 CATALUNYA CRISTIANA en primer pla 15 • gener • 2009

de Gaza és Hamàs. El fanatisme ha estat la pitjor de les alternatives polítiques en la Pobre Israel, pobríssima Gaza! història de la Palestina i de l’Israel mo- dern, gent tancada, animada per un extre- Joan Maria Vernet, s.d.b. misme nacionalista i religiós que els fa Jerusalem esperar en un ajut que els vindrà de part de Déu, i mentrestant arrosseguen el país a la n altre cop tensió, guerra, destruc- més cruel de les dissorts. Ucions i víctimes! Hem començat la Pobríssima Gaza! Sense recursos, sen- segona setmana d’hostilitats entre Israel i se ajuda, dominada per una banda de Hamàs a la zona de Gaza. Els morts fanàtics! Han renunciat a la treva de sis ultrapassen ja el mig miler i els ferits van mesos que es podia recomençar amb Is- augmentant pavorosament. No se sap quan rael, pensant que li podria fer front. I ni com acabarà aquest conflicte que, per només en la primera setmana de conflicte, molt violent i desproporcionat que sem- Gaza ha llençat més de 400 Qassams bli, es veia arribar de feia temps. Pobre sobre Israel, míssils que poden arribar Israel! Una altra guerra! I amb una cons- fins a més de 40 km i ja han fet algunes ciència que gran part de la societat israe- víctimes en ciutats com ara Ashqelon, liana té que, després de la guerra dels Sis Ashdod i Beer Sheva, que han estat colpi- Dies (1967), no han guanyat cap més des per aquests coets implacables. Israel guerra! A més, d’aquí a un mes Israel té ha dit prou i ha començat la seva ofensiva. eleccions generals, s’haurà de votar i es- Com acabarà aquest estat de coses? Quan- collir el primer ministre, i ara es veu tes víctimes encara? Qui en sortirà vence- envescat en aquest conflicte que decep dor? Ehud Barak, ministre de defensa l’opinió pública i descoratja les mateixes israelià, diu que aquest atac no serà ni votacions. On trobarà la serenitat i la CTS fàcil ni curt. Israel pretén desmembrar calma per reflexionar i decidir quan La pregària és per als creients l’única esperança. Hamàs per tal que no arribi a ser com el l’exèrcit està en peu de guerra? Qui serà el Hezbollah del Líban. No vol sentir crí- nou líder del país? Un moderat com Barak Betlem més d’un milió de turistes i només una minoria extremista i encegada. El tiques que l’aturin en la seva decisió. o Zipi Livni o un falcó com Netaniahu? en el temps de Nadal se n’han comptat territori es troba sense electricitat, sense Un punt interrogatiu angoixant colpeix Quina actitud s’ha de tenir de cara a totes més de 260.000. Israel somiava tres mi- aigua, sense pa, els hospitals estan man- la zona de Gaza i el nom d’Israel. Què aquestes situacions que demanen ferme- lions de turistes per a l’any 2009. Però ara cats de tot el més essencial. L’ajuda inter- es pot fer? sa, seguretat, llibertat i respecte dels drets s’ha canviat tot. Cancel·lacions en cadena nacional hi entra amb comptagotes. Les Almenys una cosa: pregar; la pregària humans? de viatges i de pelegrinatges han començat 21 colònies israelianes de Gaza pràctica- és, per a nosaltres els creients, l’única Una anàlisi de la situació és molt difí- a fer estralls en l’economia del país. Israel ment van desaparèixer l’estiu del 2005, i esperança que podem tenir en conflictes cil. Però, com deia abans, aquest atac es ha hagut de convocar més de 10.000 reser- per tant una bona part de la zona de Gaza humans enrevessats i amarats d’odi i de preveia des de feia temps. Israel es troba vistes sobre la frontera de Gaza. I molts es veia quasi miraculosament alliberada venjança. No defallim en la confiança i enmig d’eixos inexorables: un és l’eix altres a la frontera amb el Líban, al nord, de la presència dels jueus. En lloc perseverem tot pregant el Déu de la pau dur, implacable, de l’extremisme islàmic: per tal de frenar qualsevol intervenció d’analitzar la nova situació, de treure’n per la justícia i la pau en la Terra que Ell Síria-Hezbollah-Hamàs-Iran, amb tot el d’Hezbollah. Les primeres notícies són que profit en l’àmbit nacional i internacional, va escollir per a salvar-nos. Hamàs ha de que suposa de fanatisme, intransigència i ha començat ja la invasió de Gaza amb Gaza va començar a bombardejar les co- pensar que amb Israel no es pot jugar, i si rebuig total d’Israel. Un altre eix és el dels tancs i forces armades de terra. Les con- lònies properes d’Israel amb els seus mí- s’hi vol enfrontar, haurà de pagar un enor- països àrabs moderats: Egipte-Aràbia-Jor- seqüències són imprevisibles, un atac ssils Qassam que han estat els causants me preu en vides humanes i en destruc- dània, que criden, tanmateix, per un res- d’aquest gènere està sempre envoltat de mil d’aquesta darrera intervenció, forta i de- cions de tota mena. Per molts míssils pecte, una justícia i un esforç continu de riscs i es poden imaginar les víctimes cidida, d’Israel. Qassams que tingui, aquests míssils no part d’Israel i que Israel no està sempre en d’ambdues parts per centenars i per milers. Quina visió política té Gaza? Què en són res comparats amb l’armament mo- condicions de seguir; a poc a poc aquest pensen els seus dirigents? Que sigui la derníssim i sofisticat que té Israel, sense eix va desgastant igualment la moral de Gaza, al límit de la resistència facció extremista de Hamàs la que diri- excloure la seva força atòmica. Israel, per l’estat jueu, també ell amb el risc de ser geix Gaza (Al Fatah va ser violentament la seva banda, ha de pensar en un procés dominat per partits extremistes i fanàtics. Però si Israel és pobre, Gaza és pobrí- eliminada ara fa uns mesos) és la pitjor de de pau més clar, més decidit, més operatiu Pobre Israel! Un país que ho podria ssima. Es troba al límit de la resistència, les opcions polítiques, perquè Hamàs, i més generós, sense menysprear la força tenir tot: progrés, riquesa, tecnologia, tu- de la possibilitat mateixa de viure, tanca- com el Hezbollah del Líban, ignoren el de l’eix dur de Hamàs-Hezbollah-Síria- risme, i, en canvi, no ha sabut trobar el da en ella mateixa, sense recursos per al diàleg, les negociacions, l’obligació de Iran i de l’opinió pública del món, en camí de la pau. Aquest any han entrat a seu milió i mig d’habitants, dominats per complir els pactes. El vertader problema general molt crítica contra Israel.

GMÀ. LOUIS-MARIE, O.S.B., PRIOR DEL MONESTIR BENEDICTÍ DE LA RESURRECCIÓ, A ABU GOSH «L’Església té el deure de denunciar totes les formes de violència»

Samuel Gutiérrez —Tothom està molt neguitós. Pel fet el món dels quals nin- una pressió moral i so- d’estar en un monestir els nostres gú no en diu res. No- cial sobre la població, —Des del monestir benedictí de contactes són limitats i no podem saltres volem oferir un tot reduint la seva lli- la Resurrecció, a Abu Gosh, com generalitzar les reaccions que ens arri- lloc on tothom pugui bertat. L’Església ha s’està vivint aquest nou rebrot de ben d’un costat i de l’altre i que venir, un lloc a de vetllar també per- la violència a Terra Santa? oscil·len entre la radicalització, el desig l’escolta de tots, un què a través de les se- —Tal com, sens dubte, ho viu la majo- de mantenir l’obertura cap als altres, lloc de pregària i de ves denúncies es di- ria del país que no es troba directa- la por davant del fanatisme religiós... compassió. fongui un esperit de ment al front: la vida quotidiana no —Quina és la vostra pregària més —Hi ha motius per reconciliació i de pau. canvia substancialment tot i que vi- insistent aquests dies? a l’esperança? Per —Des d’Occident, vim preocupats per l’evolució del con- —La nostra pregària més insistent de- a la pau? què podem fer els flicte i per l’angoixa de tots aquells mana el cessament de tota violència. —Humanament no hi cristians? (israelians i palestins, coneguts i no —Com es viu l’ora et labora bene- ha gaires motius per —Certament contri- coneguts) amb risc de ser morts o dictí enmig de les bombes? a l’esperança. Tothom buir a l’ajuda huma- ferits. Els nostres sentiments són de —Nosaltres no som ben bé enmig de coneix la solució: la divisió. Mentre hi nitària i sobretot no enverinar el con- tristesa i impotència. Impotència per- les bombes. No estem ni a la banda de hagi gent que rebutgi la divisió i desit- flicte per la presa de posicions què no hi podem fer gaire, i tristesa Gaza, ni a Ashdod, Ashquelon o Beer gi la destrucció de l’altre s’impedirà a ideològiques, fruit d’a prioris i perquè dos pobles que podrien fer Sheva. La compassió i la preocupació la minoria silenciosa d’arribar a acon- d’opcions polítiques predetermina- tantes coses junts es destrueixen mú- per tots aquells que es troben en la seguir la pau a la qual tothom aspira. des. Occident ha d’observar el con- tuament, físicament i moralment. I zona de conflicte no ens ha de fer —Com valora la denúncia que des flicte amb una certa perspectiva, que tot perquè uns i altres no accepten la caure en la histèria ni en la desmesu- del Vaticà s’ha fet de la situació? li permeti analitzar la situació per seva existència recíproca. ra. La vida monàstica permet viure- —L’Església té el deure de denunciar comprendre el punt de vista de cadas- —Com ha reaccionat la població ho amb una certa perspectiva. Hi ha totes les formes de violència, co- cú dels protagonistes i així intentar amb la qual vosaltres teniu con- moltes altres morts violentes, conflic- mençant per la provocada per la in- posar oli sobre l’engranatge i no pas tacte? tes o màrtirs cristians per la seva fe en transigència religiosa que exerceix sobre el foc. 15 • gener • 2009 en primer pla CATALUNYA CRISTIANA 5

L’ENTREVISTA FayezFayez Saqqa,Saqqa, diputatdiputat cristiàcristià perper BetlemBetlem deldel ParlamentParlament palestípalestí

Rosa María Jané Chueca ordre d’expulsió de la casa on han viscut l poble palestí esperava que des de fa més de 70 anys; a Betlem, el mur —Quina és la situació actualment a l’any 2008 seria l’any en ha destruït un barri cristià complet. Ha la franja de Gaza? passat de tenir 80 establiments comercials —La situació canvia cada dia, però E què podrien veure’s acom- a tenir-ne només vuit, esdevenint una ve- manté el mateix grau de dramatisme. La plerts els seus desitjos de pau i de ritable ciutat fantasma, això sense comptar franja de Gaza és la zona més densament llibertat, assenyala un comunicat poblats cristians rurals com Aboud, que poblada del món, que es troba sotmesa a un del Moviment d’Alliberament amb el mur han perdut el 70% de les terres. bloqueig il·legal per part d’Israel, la potèn- Nacional Palestí Al Fatah, però O pensem en una de les comunitats més cia ocupant, i que és assetjada cada dia per res més lluny de la realitat. Fayez grans, Beit Jala, que de tenir 14.500 du- aire, mar i terra. Els hospitals no donen nums de terra abans de l’ocupació (cada l’abast per als milers de ferits que reben. Saqqa, diputat cristià del Parla- dunum són 1.000 metres quadrats) avui en Israel els ha mantingut sense rebre submi- ment palestí, es lamenta que un té 4.500. Cap on poden expandir-se els nistraments bàsics, pràcticament connec- cop més el seu poble no pugui cristians? Cal posar fi a l’ocupació. tant Gaza a un respirador artificial que és viure com la resta del pobles del —Per on passa la solució del conflicte engegat i apagat per Israel segons les seves món i denuncia l’ocupació i la entre Israel i Palestina? necessitats polítiques. Un exemple d’aquest violència israeliana que dessagna —Pel respecte a les resolucions de Na- dramatisme és la petita Christine Al Tourk, cions Unides. Res de més senzill que això. la societat palestina. una noia de 14 anys que va passar dos dies La Iniciativa de Pau Àrab proposa una en estat de xoc per acabar morint després fórmula molt realista per posar fi al con- d’un atac de cor a causa de les seqüeles flicte. Però ens agradaria que Israel ens psicològiques deixades pel bombardeig «Ens«Ens agradariaagradaria queque expliqués quina mena de pau vol. Les israelià. El pare Manuel Musallam, rector seves accions ens porten a pensar que catòlic de Gaza i responsable del col·legi volen tota la terra i la pau alhora, cosa que al qual assistia Christine, també cristiana, IsraelIsrael ensens expliquésexpliqués no acceptarem. Això Israel ha de tenir-ho ho ha dit amb totes les seves lletres: la molt clar. Els palestins patim l’ocupació petita Christine va morir de por. militar més antiga del món, ja fa més de 41 —Es podia preveure aquest esclat de quinaquina menamena dede paupau vol»vol» anys; tenim el nombre més gran de refugi- violència tan brutal? ats del món (5 milions) i estem reclosos pel —Jo no ho anomenaria un esclat de mur més gran del món. violència com si hi hagués parts iguals en —De quina manera s’hi hauria d’im- disputa. Això és un assalt contra la pobla- de Crist, avui esdevinguda una presó a o l’arximandrita ortodox Atallah Hanna. plicar la comunitat internacional? ció de Gaza, que s’ha basat en un seguit de l’aire lliure rodejada per 18 assentaments, Són personatges molt respectats en totes —La comunitat internacional ha de crims de guerra comesos per part d’Israel el mur i carreteres per a colons. Molts les esferes de la societat palestina per la posar fi a la seva política de «gestió de i que han derivat en massacres de civils. Es parlen de la prosperitat econòmica que la seva contribució a la lluita del nostre poble conflictes» i instaurar-ne una de «resolu- podria haver evitat? Per suposat. A finals peregrinació del Nadal ens ha portat, però per la llibertat. El que ha patit un musulmà ció de conflictes». Com és possible que de l’any 2007 vam assistir a la Conferència en què emprem els diners si estem tancats ho ha patit un cristià, i aquestes no són Israel violi sistemàticament els drets hu- d’Annapolis, on ens vam comprometre, entre quatre parets? Els joves tenen po- paraules d’un polític com jo sinó que són mans de tot un poble i que la Unió Europea juntament amb els israelians, a reprendre ques esperances que el futur sigui millor, i del patriarca Michael Sabbah. La situació ho premiï elevant les seves relacions amb els esforços per assolir una pau definitiva no els en culpo. De totes maneres, continu- dels cristians a Palestina és que pateixen Israel gairebé al nivell d’un estat membre a través de negociacions. S’hi va sumar la arem intentant brindar-los un futur millor un seguit de polítiques discriminatòries de la Unió? Israel no és Finlàndia, per Iniciativa de Pau Àrab, que preveu el reco- perquè, quan arribi el moment, l’Estat de per part d’Israel, incloent-hi confiscacions exemple. Israel és un país que viola siste- neixement i l’establiment de relacions di- Palestina sigui fundat amb els seus millors de terrenys, construcció d’assentaments a màticament la legalitat internacional, un plomàtiques per part de 57 països àrabs i valors. les seves terres, prohibició d’accedir als país culpable de neteja ètnica, de tortura, islàmics amb l’Estat d’Israel a canvi que —Quina és la realitat de les comuni- llocs sants de Jerusalem oriental i Galilea, d’exili, d’ocupació… desenes de crims de aquest respecti la resolució 242 del Con- tats cristianes a Palestina? revocacions de residència i demolicions guerra, i encara podem veure com la co- sell de Seguretat de Nacions Unides (que es —Els cristians som part de la societat de cases. A Beit Sahour, per exemple, munitat internacional el tracta de la matei- retiri dels territoris àrabs ocupats el 1967) i palestina. El nacionalisme palestí va tenir tenim un complex de 180 llars cristianes xa forma que a la resta de països amants de una solució justa i duradora entre les parts, com a precursors palestins cristians. Re- amb ordre de demolició per part d’Israel; a la pau. Israel, la potència ocupant, per basada en el dret internacional per a la cordem noms notables com el pare Ibra- Jerusalem oriental, la família Salameh, entrar a les Nacions Unides, va haver de qüestió dels refugiats palestins. Quina ha him Ayyad, Edward Said, George Habash catòlica, ha rebut com a regal de Nadal una prometre que respectaria les resolucions estat la resposta d’Israel? Més assenta- de l’ONU. Si vol mantenir-se en el cercle ments i més crims en territori ocupat. internacional, ha de continuar respectant- —Els principals líders cristians de les. Perquè Israel respecti el dret internaci- Jerusalem han demanat a les diferents Tots junts per la pau onal, la comunitat internacional té molts faccions palestines que oblidin les dife- Gnes. Dominiques de la Presentació rents llocs de la ciutat mostren el re- mecanismess que pot fer servir. Nosaltres rències i treballin pels interessos de Pa- Jerusalem buig a aquest atac del govern d’Israel. no demanem que es bombardegi Israel lestina. Tan gran és la divisió entre els Contra els cristians no hi ha cap atac com es va fer en els casos d’Iraq i diferents grups palestins? Des de la nit del 24 de desembre, la directe, però pateixen les conseqüènci- Iugoslàvia. Simplement volem que se’ns —És una situació preocupant, però es- soledat regnava a Betlem. Mentre ens es a què estan exposats els habitants de mostri que el dret internacional, creat pels tem treballant per millorar-la perquè en dirigíem a la gruta dels pastors per a la Gaza. El xoc psicològic que comporta europeus i els nord-americans, és una arma depèn el futur de Palestina i de la resta de celebració de l’Eucaristia, només ve- una guerra, la destrucció, l’escassetat efectiva de resolució de conflictes. No pot la regió. Això no obstant, actualment el iem deambular pels carrers policies i de tots els elements necessaris per sub- ser que després que la Cort internacional tema important no són els problemes in- militars ben armats. Quina pena saber sistir fan impossible una vida normal. de Justícia insti la comunitat internacional terns palestins que Israel, la potència ocu- que, només dos dies després de cele- El 4 de gener va tenir lloc una celebra- a no ajudar Israel a consolidar la seva pant, ha intentat fer servir com a mitjà de brar el Nadal, va començar aquesta ció ecumènica a la basílica de Sant política de fets consumats, una empresa justificació, sinó que principalment ho són guerra despietada d’Israel contra els Esteve dels pares dominics. Molta gent francesa construeixi el tren lleuger que ha els crims de guerra realitzats en els darrers habitants de la franja de Gaza! A va voler unir-s’hi per demanar a Déu, de connectar els assentaments israelians a dies. Ells al seu torn només són la cirereta Jerusalem es respira el temor i la indig- en un crit unànim, que ens mostri la la Jerusalem ocupada i que un arquitecte d’aquest gran tortell anomenat ocupació nació per tantes morts de gent inno- pau, que concedeixi la pau als nostres espanyol els construeixi el pont. Això és israeliana. cent, per veure com els germans pales- cors i a aquesta terra. En un missatge riure’s a la cara dels palestins i del dret —Davant de la manca de futur, da- tins viuen en condicions infrahumanes que va enviar el rector d’una de les internacional. vant de la violència, els joves se’n van de a causa del bloqueig econòmic sense esglésies llatines de Gaza deia com —Realment, és possible la pau? Palestina. Com evitar el despoblament llum, sense calefacció; l’aigua potable n’és, de difícil, pronunciar la paraula —Els palestins no tenim dret a cansar- de la zona? hi escasseja, els aliments i les medici- «Amor» en aquesta terra, en aquests nos, però sí que estem desil·lusionats. De —Mostrant-los un futur millor que avui nes són insuficients per a tota aquesta moments de guerra, d’odi, d’opres- tota manera, això no treu que continuem no podem donar-los a causa de l’ocupació. població que pateix i que està amena- sió… és com si se’t fes un nus a la gola lluitant amb tots els mitjans al nostre abast Imagineu-vos el cas de Betlem, el bressol çada de mort. Manifestacions en dife- i no la poguessis pronunciar… per la llibertat. 6 CATALUNYA CRISTIANA en primer pla 15 • gener • 2009 Recrudescència del conflicte entre israelians i palestins: ara toca la franja de Gaza

Víctor Pou * àrabs i musulmans en com ha passat sempre Barcelona general es troben nova- amb totes les superpo- ment en ebullició. Els tències de la història... ’any nou ens ha portat malaurada- gegants emergents, com Israel hauria de pensar Lment una rebrotada violenta de les la Xina o l’Índia, s’ho més en Europa, sobretot hostilitats entre israelians i palestins a miren tot plegat una mica en Alemanya, que d’en- Terra Santa. Aquesta vegada l’escenari de lluny, conscients que çà del final de la Segona del vessament de sang és la franja de la seva gran hora històri- Guerra Mundial ha fet tot Gaza, un territori turmentat d’una exten- ca en el segle XXI encara el que era a les seves mans sió no gaire més gran que la meitat no ha arribat. Es convo- per ajudar el poble jueu i d’Andorra i, no obstant això, habitat per quen arreu manifestaci- per mostrar una gran sen- un milió i mig de palestins, fet que dóna ons a favor dels pales- sibilitat davant de la seva com a resultat la densitat de població més tins. Els dies passen i es situació.» alta del planeta. Es tracta d’un territori continua vessant sang in- Europa és (particular- d’uns quaranta quilòmetres de llarg per nocent, incloent-hi mol- ment britànics i france- uns catorze d’ample, encerclat com si es tes dones i nens. sos) responsable histò- tractés d’un gueto, amb unes condicions Són moltes les per- rica del conflicte. de vida molt difícils. El que podria ser un sones ben informades La franja de Gaza, escenari de mort i destrucció. Conseqüentment hauria paradís al costat de la Mediterrània, per la sobre el conflicte entre de tenir un paper decisiu bondat del seu clima o la suavitat del seu àrabs i jueus —com és el cas de l’anterior i palestins no podran trobar una solució a l’hora d’ajudar a resoldre’l definitiva- paisatge, avui és un infern. Primer ha estat ministre israelià d’exteriors, Shlomo Ben acceptable tots sols, i, per tant, els cal ment. En aquest segle que comença, la el bombardeig de la franja efectuat des de Ami, o del director d’orquestra Daniel ajuda exterior. Però aquesta ajuda no pot Unió Europea hauria d’arribar a conver- terra, mar i aire per part del Tsahal, l’exèr- Barenboim, tots dos jueus— que pensen venir només d’un únic país, que aquestes tir-se en un veritable actor global en l’es- cit d’Israel, un dels més ben preparats i que, de fet, no s’està tan lluny com sembla darreres dècades ha estat els Estats Units. cenari internacional, començant per les més poderosos del planeta, que fins i tot d’una solució del conflicte general a l’Ori- Sempre he cregut que era un error, o si més regions que li són més properes. El con- compta amb armes nuclears, encara que ent Mitjà, però també pensen que els dos no, un risc enorme, que Israel confiés flicte entre àrabs i jueus cau naturalment oficialment Israel mai no hagi reconegut bàndols combatents han demostrat ser in- únicament en els Estats Units. Aquesta dins de la seva zona d’influència. La re- que les posseís. Després ha arribat la inva- capaços per si sols d’arribar-hi per la via dependència ha transformat la naturalesa centment creada Unió per la Mediterrà- sió terrestre protagonitzada pels tancs i la negociadora i que, per tant, una solució de la societat israeliana fins a l’extrem que nia, que té precisament a Barcelona la seu infanteria. En el moment d’escriure aquest definitiva només vindrà impulsada des de l’herència europea fou abandonada en fa- del seu secretariat, compta entre els seus comentari, els mitjans de comunicació ja dalt, és a dir, per part de les grans potènci- vor del que en diem “l’estil de vida ame- membres els països de la Unió Europea parlen de més de 500 morts i de milers de es. Daniel Barenboim, en el seu llibre El ricà”. Un cop assolit el punt culminant del més tots els de l’altra banda del Mediter- ferits, sobretot entre la població civil de so de la vida, escriu: «Els últims seixanta seu poder, els Estats Units han anat perdent rani, incloent-hi Israel. Els protagonistes, Gaza. Ara ja tothom parla de guerra ober- anys han posat en evidència que israelians de manera gradual l’hegemonia mundial, més els instruments i els mitjans instituci- ta: és la guerra que fa vuit entre jueus i onals i financers, hi són, i això permet una àrabs en els darrers seixanta anys. intervenció decidida en el conflicte. El Les posicions d’uns i altres, com sem- que cal és més acció conjunta i, sobretot, pre, són contradictòries i no sembla que Gaza no és Auschwitz més coratge. L’estat d’Israel és molt més estiguin parlant dels mateixos fets. Israel Rabí Gustavo Surazski * nen cap responsabilitat en la situació dependent de la Unió Europea del que ell parla d’una acció defensiva que tracta Ashqelon (Israel) que es viu aquests dies. Els palestins mateix creu. La majoria dels seus habi- d’evitar que continuï el llançament indis- van rebre des dels acords d’Oslo, a tants es mostren favorables fins i tot a una criminat de coets contra poblacions jue- L’ús banal del terme Shoa (Holo- principis de la dècada dels noranta, adhesió del seu país a la Unió Europea ves per part de l’organització terrorista caust) en el marc del conflicte entre més diners dels que va rebre tot Europa com a membre de ple dret. La Unió Euro- Hamàs, que governa la franja des de fa dos Israel i els palestins crida a algunes després de la Segona Guerra Mundial a pea no pot seguir actuant a la regió com un anys. El setanta o vuitanta per cent de la reflexions. La diferència essencial en través del Pla Marshall. Hamàs no és actor ric de segona classe, a qui només es població d’Israel dóna suport a la guerra l’actual conflicte no rau en l’aclapara- un moviment d’alliberament nacional. fa cas pels diners que pot aportar, però no contra Hamàs. El ministre israelià de de- dora diferència del nombre de vícti- Els seus mòbils no tenen res a veure per res més. fensa, Ehud Barak, ha declarat que Israel mes. La diferència fonamental entre amb l’alliberament de Gaza de mans En qualsevol cas, aquests primers dies està disposat a arribar «fins al final». Què tots dos processos és que el poble jueu israelianes, sinó més aviat amb de l’any nou són altra vegada dies de poden voler dir les paraules «fins al final» no va tenir cap responsabilitat en el que l’«alliberament» de tot el territori israe- guerra, que entre tots hauríem de ser capa- pronunciades per part del màxim respon- va passar a l’Alemanya nazi. Els jueus lià de mans jueves. En la ideologia ma- ços d’aturar el més ràpidament possible. sable de la maquinària de guerra israelia- alemanys en els anys previs a l’Holo- laltissa de Hamàs, jueus i cristians són Per als cristians són dies de pregària per la na, la més poderosa de tot l’Orient Mitjà? caust eren alemanys orgullosos de la «infidels» que han d’estar sotmesos al pau. L’arquebisbe de Barcelona, el carde- De la seva banda, el líder iranià Mahmud seva nacionalitat. Parlaven alemany, poder islàmic. En essència, els mòbils nal Lluís Martínez Sistach, amb motiu de Ahmadinejad, aliat de Hamàs, crida a la llegien diaris en alemany i servien en ideològics de Hamàs s’assemblen molt la Jornada Mundial de la Pau, ha demanat lluita a mort contra els jueus i manifesta l’exèrcit alemany. Cap jueu alemany més als del nazisme que als mòbils oracions per la pau a Terra Santa, especi- que ens trobem davant d’un holocaust real no somiava amb una autonomia políti- d’Israel per executar la represàlia. alment el diumenge 4 de gener en les del poble palestí, en contrast amb «l’holo- ca basada en una doctrina de terror. Amb aquesta ideologia va simpatit- celebracions de l’eucaristia. El cardenal caust inventat» que pretenen els jueus que Molt menys amb un Estat. El lideratge zar (simpatitza?) la immensa majoria ha declarat el següent: «Terra Santa, pà- va passar a la Segona Guerra Mundial, i jueu alemany mai no va pensar a entre- de la població palestina de la franja de tria de Jesús, Príncep de la Pau, no pot acaba el seu discurs negant el dret a l’exis- nar milícies per llençar coets sobre Gaza. Encara no han comprès que Ha- continuar essent testimoni de vessament tència de l’Estat d’Israel. El president població civil no jueva ni per fer con- màs és la malaltia, no el remei. No de sang. Demanem als responsables que sortint dels Estats Units, George W. Bush, traband d’armament per atacar covar- volen assumir la seva pròpia responsa- cessin els atacs violents i que amb l’ajut de diu que tota la culpa la té Hamàs. El dament i indiscriminadament els seus bilitat per la fatídica situació en la qual la comunitat internacional es resolgui fi- president electe, Barack Obama, manté un veïns no jueus. L’Holocaust no es pot es troben immersos. L’odi fonamenta- nalment el conflicte entre Israel i Palesti- silenci que pot ser interpretat de diverses catalogar de «conflicte armat». No hi lista de Hamàs va portar la tragèdia na a través d’una solució justa i global. maneres. El portaveu de l’actual presidèn- havia dos bàndols. A l’Orient Mitjà els sobre el seu propi poble. Qui compari Amb aquesta celebració ens unim a la cia txeca de la Unió Europea avala el atacs no són patrimoni d’un bàndol. l’actual conflicte amb l’Holocaust ho fa, petició de pau del papa Benet XVI i a la caràcter defensiu de l’atac israelià. El Les víctimes es dessagnen a tots dos en el millor dels casos, per pura peresa dels patriarques i responsables de les Es- Consell de Seguretat de Nacions Unides costats de la frontera. I si no moren més intel·lectual. L’enorme majoria de les glésies de Jerusalem, i demano a totes les es veu incapaç de consensuar una decisió civils a Israel no és perquè els míssils veus que comparen l’atac israelià a Gaza parròquies i comunitats que preguin per la sobre el conflicte, car els Estats Units de Hamàs siguin de cartró sinó per la amb l’Holocaust són les mateixes que en pau a Terra Santa.» Tan de bo que aquests veten sistemàticament qualsevol proposta proliferació de refugis antimíssils a altres circumstàncies dirien que l’Holo- desitjos de pau es facin realitat ben aviat, d’aturar l’atac del seu aliat israelià. Tota la cada casa i a cada carrer. caust mai no va existir. que s’acabi la guerra a Gaza i que arribi regió de l’Orient Mitjà es veu, una vegada Cap analista objectiu de la realitat * Exrabí de la Comunitat Bet Jai després una pau justa i duradora a la regió. més, sacsejada per la guerra. Els pobles podria afirmar que els palestins no te- (Natan Gesang) * Professor de l’IESE i consultor internacional 15 • gener • 2009 CATALUNYA CRISTIANA 7

VVaticàaticà església en el món Benet XVI El Papa demana combatre la pobresa planteja l’emergència immoral amb la pobresa evangèlica educativa ■ Diferencia la pobresa «escollida per Déu» de la pobresa «que Déu no vol» a la TMF Zenit / Ciutat del Vaticà Zenit afegir. Ciutat del Vaticà El Bisbe de Roma va convidar a Benet XVI proposa a la VI Tro- establir un «cercle virtuós» entre la bada Mundial de les Famílies l Papa va exhortar l’1 de gener a com- pobresa «que s’ha d’escollir» i la (EMF), que se celebra a la Ciutat de E batre la pobresa «que ofèn la dignitat de pobresa «que s’ha de combatre»: Mèxic del 13 al 18 de gener, d’afron- l’home» a través de la sobrietat i la solidari- «per combatre la pobresa iniqua, tar l’emergència educativa que ca- tat, fruit de la pobresa evangèlica que Jesús que oprimeix tants homes i dones i racteritza les societats contemporà- va escollir en fer-se home, durant la missa en amenaça la pau de tothom, cal re- nies. La seva proposta queda la solemnitat de Maria Santíssima Mare de descobrir la sobrietat i la solidaritat, exposada a la carta que ha enviat al Déu i Jornada Mundial de la Pau. El Papa va amb valors evangèlics i al mateix cardenal Tarcisio Bertone, secretari dedicar la seva intervenció a recordar el seu temps universals», va explicar. «No d’Estat, legat pontifici per a aquesta missatge amb motiu de la Jornada Mundial es pot combatre eficaçment la mi- trobada. En la seva missiva, el Papa de la Pau d’enguany, Combatre la pobresa, sèria, si no s’intenta “fer igualtat”, assegura que «la família està crida- construir la pau. reduint el desnivell entre els que da a desenvolupar el seu deure edu- En l’homilia, va explicar que hi ha una malgasten coses supèrflues i els que catiu en l’Església, participant així distinció entre una pobresa evangèlica i una no tenen ni tan sols allò necessari», en la vida i en la missió eclesial». pobresa «que Déu no vol», i va convidar va afirmar. Aquesta pobresa evan- Citant la Carta a les Famílies que va tothom a combatre la segona a través de la gèlica, que com a vot està reservada escriure Joan Pau II, afegeix: «L’Es- primera. Pel que fa a la primera, el Pontífex va només a alguns, recorda a tothom glésia desitja educar sobretot per assenyalar que Jesús en fer-se home també va «l’exigència de no aferrar-se als mitjà de la família, habilitada amb voler ser pobre: «El naixement de Jesús a béns materials i la primacia de les aquesta finalitat pel sagrament, amb Betlem ens revela que Déu va escollir la po- riqueses de l’esperit», va subratllar la correlativa “gràcia d’estat” i el bresa per a ell mateix en la seva vinguda Un moment de la celebració del dia 1 de gener. el Pontífex. «La pobresa del naixe- “carisma” específic de la comunitat enmig de nosaltres. L’amor per nosaltres ha ment de Crist a Betlem, a més d’ob- familiar.» «Els pares són els pri- empès Jesús no només a fer-se home, sinó a Particularment el Papa va denunciar la jecte d’adoració per als cristians, també és mers i principals educadors dels fills, carrera armamentística que s’està duent a fer-se pobre», va afegir. Però hi ha «una escola de vida per a cada home. Ens ensenya i en aquest àmbit tenen fins i tot una pobresa, una indigència, que Déu no vol i que terme els darrers anys, que va definir com a que per combatre la misèria, tant material competència fonamental: són edu- cal combatre», va afirmar, «una pobresa que «inacceptable» i «contrària als drets hu- com espiritual, el camí que s’ha de recórrer cadors perquè són pares», explica- impedeix les persones i les famílies viure mans». Davant d’aquesta situació, va afir- és el de la solidaritat, que ha empès Jesús a va el papa Wojtyla en el passatge segons la seva dignitat; una pobresa que ofèn mar que la crisi econòmica actual representa compartir la nostra condició humana», va citat per Benet XVI. la justícia i la igualtat i que, com a tal, amena- «un banc de proves: estem preparats per concloure. Per acabar, el Papa va explicar Benet XVI, en la seva carta, ofe- ça la convivència pacífica». Aquesta pobre- llegir-la, en la seva complexitat, com un que el món nou portat per Crist consisteix en reix models de famílies: entre els sa no és només material, va dir, sinó que «hi desafiament per al futur i no només com una «una revolució pacífica», «no ideològica, antics cristians d’Orient, presenta entren també les formes de pobresa no mate- emergència a la qual s’ha de donar resposta sinó espiritual, no utòpica sinó real, i per Basili i Emília, que van viure entre rial que es troben fins i tot en les societats a curt termini? Estem disposats a fer junts això mateix necessitada de paciència infini- el segle III i IV, ja que dels nou fills riques o desenvolupades: marginació, misèria una revisió profunda del model de desenvo- ta, de temps potser llarguíssims, evitant tota quatre són sants (sant Basili, sant relacional, moral i espiritual». Aquesta pobre- lupament dominant, per corregir-lo de ma- ruptura i fent el camí més difícil: la via de la Gregori Nissè, sant Pere de Sebaste sa a gran escala, que es reflecteix en «plagues nera concertada i a llarg termini?» «Ho maduració de la responsabilitat en les cons- i santa Macrina). Entre els cristians difoses com les malalties pandèmiques, la exigeixen, en realitat, més que les dificultats ciències». «Aquesta és la via evangèlica a la pobresa dels nens i la crisi alimentària», i financeres immediates, l’estat de salut eco- pau, el camí que també el Bisbe de Roma d’Occident esmenta el senador Gor- que el Papa va relacionar amb el fenomen de lògica del planeta i, sobretot, la crisi cultural està cridat a recórrer amb constància cada dià, exemple de polític íntegre, i la la globalització, demana que les nacions i moral, els símptomes de la qual són evi- cop que prepara el missatge anual per a la seva esposa, Sílvia, pares del papa «mantinguin alt el nivell de la solidaritat». dents des de fa temps arreu del món», va Jornada Mundial de la Pau», va afegir. Gregori el Gran, que va viure al segle IV. Després presenta models de famílies més recents, com la R.D. CONGO màrtir valenciana Maria Teresa Fer- ragud Roig, que va ser arrestada als Càritas denuncia una massacre a mans de rebels ugandesos 83 anys d’edat juntament amb les seves quatre filles religioses con- Redacció / Kinshasa dos quarts de vuit del vespre», assenyala. gu-Doruma ha remès un missatge a les templatives. El 25 d’octubre del Els rebels van tornar el matí següent per autoritats congoleses per reclamar segure- 1936 la beata va demanar acompa- Càritas de la República Democràtica completar la carnisseria. Almenys 150 per- tat a la zona i la tornada de la normalitat, nyar les seves filles al martiri i ser del Congo ha denunciat una massacre per- sones van perdre la vida a Faradje, mentre a més de sol·licitar una resposta adequada executada en darrer lloc per poder- petrada el dia de Nadal pels rebels ugande- que diversos ferits van ser traslladats amb a les necessitats urgents de les poblacions les així animar a morir per la fe. La sos del LRA a les localitats de Faradje, avió per rebre atenció mèdica a les ciutats que han estat víctimes del pillatge i incen- seva mort va impressionar tant els Duru i Doruma, a la província oriental del de Dungu i Bunia. Simultàniament, tenia diades. botxins que van exclamar: «Aques- país, que deixa darrere seu un balanç pro- lloc un altre atac a la localitat de Duru, a La xarxa Càritas continua desenvolu- ta és una veritable santa.» A conti- visional d’almenys 400 persones assassi- uns 90 quilòmetres al nord de Dungu, on pant el seu programa d’assistència huma- nuació proposa el model de vida nades. «Tot va començar la tarda del di- els rebels van assassinar almenys 75 ci- nitària als centenars de milers de damnifi- dels cònjuges italians Luigi (1880- jous 25 de desembre», assegura el director vils i van incendiar la parròquia. A aques- cats pel conflicte de Kivu Nord. El 14 de 1951) i Maria (1884-1965) Beltrame de Càritas de Dungu-Doruma, Côme Mbo- tes víctimes se n’afegeixen 48 més, as- desembre Càritas Dungu-Doruma va com- Quattrochi, la primera parella eleva- lingaba. «Mentre assistien a un concert a la sassinades en diversos atacs registrats al pletar la distribució de béns de primera da conjuntament als altars. Ell era parròquia catòlica el dia de Nadal, els llarg de la frontera amb el Sudan. Els necessitat a 4.000 famílies de desplaçats a advocat de l’Estat, i ella, professora i veïns de la localitat de Faradje, situada a rebels van estendre els atacs mortífers a causa dels atacs del LRA. Aquest progra- escriptora de temes d’educació. Des- 147 quilòmetres a l’est de Dungu, van ser les ciutats de Doruma i Gurba, on van ma d’emergència compta amb el suport de prés el Papa presenta la parella re- sorpresos per una incursió de tropes rebels assassinar 213 persones. En aquesta zona Càritas espanyola a través de la campanya centment beatificada, els francesos ugandeses del LRA, que van irrompre al unes 6.000 persones es van refugiar al de solidaritat «Càritas amb el Congo». Per Louis Martin (1823-1893) i Marie temple i van assassinar desenes de perso- temple catòlic, ubicat al costat d’una pista col·laborar-hi: tel. 902 339 999 “la Caixa” Zélie Guérin (1831-1877), pares de nes, abans d’abandonar el lloc al voltant de d’aterratge. El director de Càritas de Dun- 2100 2208 32 0200214411. santa Teresina del Nen Jesús. 8 CATALUNYA CRISTIANA església en el món 15 • gener • 2009

VATICÀ El papa Benet XVI dedica als joves la darrera reflexió de l’any ■ Els demana que no tinguin por d’oposar-se «a la mentalitat hedonista actual»

Zenit operadors pastorals» que ombres en el nostre futur, no Ciutat del Vaticà «puguin afrontar els rep- hem de tenir por». El Bisbe tes que la cultura mo- de Roma va recordar als cris- l Papa va dedicar als joves les seves derna presenta a la fe tians que «la nostra gran es- Eúltimes reflexions de l’any 2008, cristiana». Va convidar perança com a creients és la durant la celebració de les primeres ves- especialment a respon- vida eterna en la comunió de pres de la solemnitat de Maria Santíssima dre «a l’actual situació Crist i de tota la família de Mare de Déu i el solemne Te Deum, d’emergència educati- Déu. Aquesta gran esperança d’acció de gràcies. El Pontífex els va va», mitjançant una pre- ens dóna la força per afrontar demanar que no dubtin «a escollir un estil sència més gran en i superar les dificultats de la de vida que no segueixi la mentalitat aquest camp i, especial- vida en aquest món». «L’any hedonista actual». Així mateix, els va ment, mitjançant una si- que acaba i el que s’anuncia demanar generositat a l’hora de respon- nergia més gran «entre en l’horitzó estan posats sota dre a la crida divina, a «no tenir por de la les famílies, l’escola i la mirada de la Santíssima tasca apostòlica que el Senyor us confia». les parròquies per a una Mare de Déu», va afegir, i va «Les creixents necessitats de l’evangelit- evangelització profunda convidar els presents a aco- zació requereixen nombrosos treballadors i per a una animosa pro- llir-se a la Mare de Déu da- a la vinya del Senyor: no dubteu a respon- moció humana, capaços vant de les dificultats. dre-li amb promptitud si Ell us crida.» de comunicar a tothom «La presència maternal de «L’Esperit Sant us assegura la força ne- la riquesa que brolla de Maria ens assegura aquesta cessària per donar testimoni de l’alegria l’encontre amb Crist». nit que Déu no ens abandona de la fe i de la bellesa de ser cristians», va «L’encontre amb Crist El Papa, sempre proper als joves. mai, si ens hi confiem i en afegir. Es va adreçar també als pares dels renova l’existència per- seguim els ensenyaments. A sonal i us ajuda a contribuir a la construc- a Aquell que ens fa el do del temps, Maria, per tant, amb filial afecte i confian- ció d’una societat justa i fraterna. Com a oportunitat preciosa de fer el bé; unim la ça, presentem les esperances i desitjos, com «L’encontre amb creients podem contribuir també a supe- petició de perdó perquè potser no sempre també les pors i les dificultats que portem al Crist renova rar l’actual emergència educativa», va l’hem emprat útilment». Va concloure el cor», va comentar. I es va referir al fet que afegir, precisament perquè «la presència Papa que per Nadal «Jesús ve a oferir la «en aquests temps nostres, marcats per la l’existència personal de Crist és un do que hem de saber com- seva Paraula com a làmpada que guia els inseguretat i la preocupació pel futur, cal i us ajuda a contribuir partir amb tothom». «La presència de nostres passos; ve a oferir-se ell mateix i experimentar la presència viva de Crist. És nombroses i qualificades institucions aca- d’Ell, la nostra esperança certa, n’hem de Maria, Estrella de l’esperança, la que ens a la construcció dèmiques a Roma i les moltes iniciatives saber donar raó en la nostra existència condueix a Ell». D’altra banda, el Papa va d’una societat justa promogudes per les parròquies ens fan quotidiana, conscients que només en el afirmar que aquesta crisi «ens demana a tots mirar amb confiança el futur del cristia- misteri del Verb encarnat troba la verita- més sobrietat i solidaritat per venir en ajuda i fraterna » nisme en aquesta ciutat», va indicar. ble llum el misteri de l’home». especialment de les persones i de les famí- Reflexionant sobre el significat de la El Papa també va convidar els cristians lies amb dificultats més serioses». «La co- joves, i els va demanar «donar testimoni solemnitat de Maria Mare de Déu, el Papa a «no tenir por» malgrat les dificultats que munitat cristiana ja s’està empenyorant, i sé a les noves generacions de l’alegria que va explicar que «la mateixa Mare de Déu es presenten en el nou any 2009. «Aquest que Càritas diocesana i les altres organitza- brolla de l’encontre amb Jesús, el qual ens recorda el gran regal que ens ha fet any es tanca amb la consciència d’una cions benèfiques fan el possible, però cal la naixent a Betlem no ha vingut a treure’ns Jesús amb el seu naixement, el tresor crisi econòmica i social creixent», va afir- col·laboració de tothom, perquè ningú no res, sinó a donar-nos-ho tot». Els joves, va preciós que constitueix per a nosaltres la mar el Papa, però va afegir que «tot i que pot pensar a construir per ell sol la pròpia explicar el Papa, «porten inesborrable al seva Encarnació». «Venint al món, el en l’horitzó van apareixent no poques felicitat», va afirmar. seu cor la pregunta sobre el sentit de Verb etern del Pare ens ha revelat la l’existència humana», i va lloar una inici- proximitat de Déu i la veritat última sobre ativa posada en marxa a la diòcesi de l’home i sobre el seu destí etern; ha vingut Roma per grups de pares que «cerquen a quedar-se amb nosaltres per ser el nostre Almenys 20 missioners i religiosos noves vies per ajudar els seus fills a res- suport insubstituïble, especialment en les pondre els grans interrogants existenci- dificultats inevitables de cada dia», va assassinats l’any 2008 als». posar en relleu. Al mateix temps, va con- AICA / Roma nakry, Nigèria i República Democràti- vidar els fidels a donar gràcies per l’any En la seva salutació a la diòcesi de ca del Congo, respectivament; i Europa que acaba, en «lloança i acció de gràcies Roma va recalcar la necessitat de «formar Almenys 20 missioners i religiosos amb dos capellans jesuïtes, tots dos a catòlics, entre ells l’arquebisbe de la Rússia. ciutat iraquiana de Mossul, Mons. Pau- A l’Iraq, l’Església catòlica va pagar lo Faraj Rahho, van ser assassinats l’any un alt preu perquè la violència patida va 2008, segons l’informe de fi d’any pu- impulsar a la fuga centenars de milers de blicat per l’agència vaticana Fides. En- cristians. Anàloga és la situació a l’estat tre els morts, a més del prelat, hi ha 16 indi d’Orissa, on va resultar mort el pare preveres, un religiós i 2 voluntaris laics, Bernard Digal, víctima de l’onada de sense comptar els cristians assassinats a violència anticristiana duta a terme per Orissa (l’Índia). Analitzant l’elenc dels extremistes hindús. A Sri Lanka, un agents pastorals assassinats l’any territori on es van produir enfrontaments 2008 per continents, també enguany continus entre l’exèrcit i les forces re- figura en primer lloc l’Àsia, banyada bels, va ser assassinat el pare Xavier per la sang d’un arquebisbe, sis pre- Karunaratnam, que sempre va estar com- veres, una voluntària seglar, morts a promès a donar assistència psicològica l’Iraq, l’Índia, Sri Lanka, les Filipines i a les víctimes del conflicte. Entre els el Nepal. Segueix Amèrica amb cinc assassinats, hi ha també el voluntari laic preveres (dos a Mèxic i un a Vene- Boduin Ntamenya, originari de Goma, çuela, Colòmbia i el Brasil), l’Àfrica mort a la República Democràtica del amb tres preveres, un religiós i un Congo mentre feia la seva feina a la zona voluntari laic, a Kenya, Guinea Co- de guerra. 15 • gener • 2009 església en el món CATALUNYA CRISTIANA 9

ESPANYA Carlos Osoro, nou arquebisbe de València ■ La presa de possessió està prevista per al pròxim 18 d’abril

AVAN / València quesi i, a l’abril del 1988, Mons. García- Gasco va ser escollit secretari general de l papa Benet XVI va nomenar el 8 de la mateixa Conferència, membre del seu E gener passat el fins aleshores arque- comitè executiu i de la comissió perma- bisbe d’Oviedo, Mons. Carlos Osoro, de nent. 63 anys, nou arquebisbe de València. El 24 de juliol de 1992 Joan Pau II el Substitueix al capdavant de l’arxidiòcesi nomenava titular de l’arxidiòcesi metro- valenciana el cardenal Agustín García- politana de València, que restava vacant Gasco, del qual el Pontífex ha acceptat la des de la mort en accident de trànsit, el 8 renúncia que va presentar el 12 de febrer de gener d’aquell mateix any, de Mons. de 2006, quan va complir els 75 anys. Miguel Roca Cabanellas. Igualment, El cardenal García-Gasco ha esta de- Mons. García-Gasco va ser designat pel signat pel Papa administrador apostòlic papa Joan Pau II membre del Pontifici de l’arxidiòcesi de València fins a la presa Consell per a la Família i també de la de possessió de Mons. Osoro, que tindrà Congregació del Culte Diví el 1999, càr- lloc, previsiblement, el pròxim 18 d’abril. recs en els quals ha estat ratificat per Igualment Mons. Carlos Osoro ha estat l’actual pontífex, Benet XVI. també nomenat administrador apostòlic El gener del 2003, el papa Joan Pau II de l’arxidiòcesi d’Oviedo fins que en pren- va designar València com a seu de la V gui possessió el seu successor. Mons. Carlos Osoro, a la dreta, i el cardenal García-Gasco. Trobada Mundial de les Famílies, que El nou arquebisbe electe de València, tindria lloc al juliol del 2006, i va encoma- en una carta a tota l’arxidiòcesi, assegura- al Seminari per a vocacions tardanes Col- episcopal de la vicaria III de Madrid pel nar a Mons. García-Gasco la preparació va que aquesta nova designació papal és legi Major El Salvador, a Salamanca, i llavors cardenal arquebisbe de Madrid, de l’esdeveniment en col·laboració amb acollida «com a benedicció de Déu, de les després de fer els estudis eclesiàstics, és Mons. Vicente Enrique Tarancón, i el 20 el Pontifici Consell per a la Família. Be- moltes que a través de la meva vida m’ha ordenat prevere per Mons. Juan Antonio de març de 1985, el papa Joan Pau II el va net XVI va presidir la TMF a València els regalat». I afegia, adreçant-se clarament del Val Gallo a la parròquia de la Ben designar bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de dies 8 i 9 de juliol de 2006, davant més als seus nous diocesans: «Sé que la meva Apareguda de Santander, el 29 de juliol Madrid. A la Conferència Episcopal Es- d’un milió i mig de persones. Agustín vida no és per a mi, sinó per a vosaltres. de 1973. panyola va ser designat vocal de la Co- García-Gasco va ser creat cardenal pel Rebeu-la amb les pobreses que té, però El seu primer destí va ser la parròquia missió Episcopal d’Ensenyament i Cate- Papa el novembre del 2007. amb la seguretat que gastaré la meva vida de Torrelavega (Cantàbria), formant part per anunciar Jesucrist amb vosaltres. Vull de l’equip sacerdotal, i treballant prefe- ser de tots i per a tothom.» En la seva rentment en el camp de la pastoral juve- carta, Mons. Osoro va tenir un record nil. És professor d’Institut i director de la especial per l’arquebisbe actual, el carde- Casa de los Muchachos. Va ser professor nal García-Gasco, a qui va agrair el seu de l’Escola Universitària de Formació del EL SANTUARI DEL MIRACLE «afecte i paternitat des de sempre». Tam- Professorat Sagrats Cors, depenent de 550 ANYS DE DEVOCIÓ MARIANA bé va tenir paraules d’agraïment per als l’Església i adscrita a la Universitat de bisbes auxiliars, i d’encoratjament per als Cantàbria. El 1975 és nomenat secretari sacerdots, els seminaristes, els religiosos general de Pastoral de la diòcesi, delegat i els laics, així com per a les autoritats de d’Apostolat Seglar, delegat episcopal de CASA D’ESPIRITUALITAT la Comunitat Valenciana en els seus di- Seminaris i Pastoral vocacional i vicari activitats per a l’any 2009 versos àmbits. general de Pastoral. Al final de la seva missiva, el fins ara El 1994 és nomenat rector del Semina- arquebisbe d’Oviedo va demanar als fi- ri de Santander de Monte Corbán, on reflexionar i pregar al ritme de les hores en el silenci dels de la seva nova diòcesi que elevessin n’inicia la reobertura i la consolidació, de la natura amb amples horitzons pregàries al Senyor càrrec que va ocupar perquè «sàpiga viure Sé que la meva fins al 1997. El 1996 és entre vosaltres els trets « nomenat director del 20-22 febrer propis del Bon Pas- vida no és per a mi, centre associat de l’Ins- Natura i espiritualitat / Les quatre tor: caritat fins a l’ex- sinó per a vosaltres. titut Internacional de estacions / 2. L’hivern / Per respirar trem, coneixement de Vull ser de tots i per Teologia a Distància i l’alè de la creació seguint els les persones que director de l’Institut cicles de la natura. m’encomana, sol·li- a tots Superior de Ciències citud per tothom, mi- » Religioses Sant Agus- sericòrdia amb els més pobres, restar sem- tí, depenent de l’Institut Internacional i de 28 febrer - 1 març pre disponible, proper i a la recerca de tots la Universitat Pontifícia de Comillas. Al fil de l’evangeli de sant Marc els homes amb la bondat del Bon Pastor.» El papa Joan Pau II el va nomenar Per iniciar la Quaresma Mons. Carlos Osoro s’acomiada dels fidels bisbe d’Ourense el 22 de febrer de 1997 i Recés-taller. diocesans tot assegurant que des d’ara «em arquebisbe d’Oviedo el 7 de gener de poso en mans de la Mare de Déu dels 2002. És membre del Comitè executiu de Desemparats, i a Ella confio la meva vida i la Conferència Episcopal per al trienni 11-12 abril el meu ministeri amb vosaltres». 2005-2008. Al fil de l’evangeli de sant Marc El cardenal Agustín García-Gasco i Viure la Pasqua en el silenci del Perfil biogràfic Vicente va néixer a la localitat de Corral santuari del Miracle / Recés i de Almaguer (Toledo) el 12 de febrer de celebració. El nou arquebisbe electe de València 1931. Va començar els seus estudis ecle- va néixer el 16 de maig del 1945 a Cas- siàstics el 1944 al Seminari diocesà de tañeda (Cantàbria). Després de cursar es- Madrid i el 26 de maig de 1956 va rebre tudis de magisteri, pedagogia, matemàti- l’ordenació sacerdotal. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS ques i obtenir també el títol d’Instructor El 1970 es va diplomar en Sociologia Tel.: 973 480 045 / 649 465 814 elemental d’Educació Física, finalitza la Industrial i Relacions Humanes i, més www.santuarielmiracle.com carrera de magisteri i exerceix la docència tard, en Ciències Empresarials i Tècni- [email protected] a Santander, al Col·legi La Salle. Ingressa ques de Grup. Va ser nomenat vicari 25287 EL MIRACLE (El Solsonès) 10 CATALUNYA CRISTIANA veu dels pastors 15 • gener • 2009

Lluís Martínez Sistach Paraula i vida Cardenal, arquebisbe de Barcelona

Fraternitat cristiana glésia oberta a tothom, formada per creients sense distin- ció de cultura i de raça, ja que tot batejat és membre vivent de l’únic Cos de Crist. Des d’aquesta perspectiva ntre els diumenges 18 i 25 de gener celebrem en- unitat perduda, el dia que Benet XVI ha anomenat de la cobra un relleu singular la fraternitat cristiana, que es E guany la Setmana de Pregària per la Unitat dels unitatis redintegratio, el dia de la plena comunió entre els tradueix amb gestos diaris de comunió, de participació i Cristians, que aquest any té com a lema les paraules de cristians. de solidaritat envers els altres. Jesucrist a l’Evangeli de Sant Joan en la pregària que el La unitat dels cristians es presenta avui com una ne- Tanmateix, com ensenya també sant Pau, no és possi- Senyor adreça al seu Pare en la vigília de la seva passió: cessitat per tal que sigui més creïble l’evangelització del ble realitzar aquesta dimensió d’acollida fraterna recí- «Que tots siguin u per tal que el món cregui.» nostre món. Enguany la Setmana de Pregària per la proca sense estar disposats a l’escolta i a l’acollida de la Realment, aquestes paraules de Crist són una crida a Unitat és cridada a inspirar-se de manera especial en la Paraula de Déu predicada i practicada, paraula que ens la responsabilitat de tots els cristians per fomentar la figura de sant Pau, perquè s’escau dins del jubileu paulí impulsa a tots a la imitació de Crist. Els creients, confi- unitat com a camí per a una evangelització més creïble que Benet XVI ha convocat en honor del gran apòstol i gurats amb Crist, en Ell se senten germans com a fills del del nostre món. El camí de la recomposició de la plena missioner, en ocasió de celebrar-se el bimil·lenari del seu mateix Pare. unitat entre els cristians és un camí llarg i no exempt de naixement. Avançar en el camí de l’ecumenisme ens invita a viure dificultats i obstacles. Però és un camí pel qual s’avança. Sant Pau treballà incansablement per la unitat dels aquest tresor de la fraternitat, que es fonamenta en el Joan Pau II, en el document que dedicà en els darrers seguidors de Jesucrist i per la comunió entre les Esglési- baptisme. Són de sant Pau aquestes paraules: «Perquè en anys del seu pontificat a l’Església a Europa, reconeixia es, tenint cura especial de les relacions solidàries amb un sol Esperit hem estat tots batejats, per tal de formar un aquests avenços. «Els progressos assolits dins el camp ecu- totes, i de manera especial amb l’Església mare de Jeru- sol cos, jueus i grecs, esclaus i lliures» (1 Co 12,13). mènic en la perspectiva de la veritat, de la caritat i de la re- salem, per la qual organitzà una col·lecta per tal d’ajudar- La participació d’altres Esglésies i comunitats eclesi- conciliació, són signe d’esperança gran i encoratjador.» la en les seves necessitats. als cristianes en els actes del jubileu paulí a Roma Cal que no ens aturem en aquest esforç ecumènic per En llegir els Fets dels Apòstols i les cartes que sant Pau constitueix també un motiu d’esperança encoratjador assolir un dia, amb l’ajuda de Déu, la recomposició de la adreça a diversos destinataris, s’aprecia un model d’Es- per al futur de les relacions fraternes entre els cristians.

Jaume Pujol Balcells Als quatre vents Arquebisbe de Tarragona i Primat L’anunci del Vaticà II

uan Joan XXIII va ser escollit Papa el 1958, als 77 esperança tota l’Església, a la qual va empènyer a un quan estem acabant a Tarragona l’Any Jubilar, penso que Q anys d’edat, molta gent opinava que seria un Papa aggiornamento, una posada al dia en la seva relació amb hem d’aprofundir encara en l’esperit i els documents de de transició que deixaria poca petjada en la història, però el món modern perquè «el sagrat dipòsit de la doctrina l’últim Concili ecumènic, com ho va fer Joan Pau II i ho Crist, cap de l’Església, li tenia reservada una missió de catòlica sigui custodiat i ensenyat de manera més eficaç». fa ara Benet XVI. Algunes persones pensen que els últims la qual es parlarà durant segles: la convocatòria d’un Des de Nicea i Efes, els concilis es van convocar pontificats han suposat una reculada en l’esperit concili- concili ecumènic. moltes vegades per posicionar-se davant idees o conduc- ar, i en realitat ha estat al revés. En la seva estima per les La idea de convocar en el segle XX la màxima assem- tes herètiques o cismàtiques. En canvi, el Vaticà II, que no Esglésies locals i les conferències episcopals, en la seva blea eclesial la va tenir ja Pius XI, que l’any 1923 va seria dogmàtic sinó pastoral, buscaria directament apro- decidida aposta ecumènica a tots els nivells, en la seva consultar fins i tot l’episcopat sobre l’oportunitat de fer- fundir en la naturalesa de l’Església, en la seva relació sortida a l’encontre de les inquietuds dels joves i de tota la, i també Pius XII, que va constituir comissions prepa- amb el món actual i en l’esperit ecumènic en diàleg amb la societat, estan dient-nos que aquell Concili continua ratòries. Això no obstant, va ser Joan XXIII qui, als tres totes les persones i religions, preferentment les cristianes. sent plenament actual i que pot donar encara molts fruits mesos de la seva elecció, va sorprendre el món anunciant Com és sabut, després del primer període de sessions, a l’Església. la celebració del Vaticà II. Joan XXIII va morir i el va succeir Pau VI, que va Que la Mare de Déu, al costat de la qual es va reunir Recordem la data: 25 de gener de 1959, ara fa 50 anys. continuar el Concili i va tenir el goig de veure’n els fruits; la primera comunitat cristiana a Jerusalem, ens faci L’ancià Papa celebrava una missa a la basílica romana de però també el dolor de veure com se’n feien interpretaci- germans de totes les persones, fins i tot d’aquelles que Sant Pau Extramurs, coincidint amb la festa dedicada a la ons abusives. La «contestació» de grups de teòlegs i la se senten més allunyades. Germans separats, els va conversió de l’apòstol de les gents. Inesperadament — secularització de molts sacerdots i religiosos van fer anomenar el Concili, superant l’antiga qualificació ell va confessar després que havia estat una inspiració de planar una ombra sobre els últims anys del gran Papa. d’adversaris. Germans propers, els considerem nosal- l’Esperit Sant— va fer l’anunci que va omplir de goig i Als cinquanta anys de la convocatòria del Vaticà II, i tres. A tots els duem al cor.

La Bona Notícia també a internet

www.catalunyacristiana.com

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 15 • gener • 2009 CATALUNYA CRISTIANA 11 opinió

Punt de vista Eduard Ibáñez A propòsit de... Director de Justícia i Pau a Barcelona

P-J Ynaraja Capellà del Montanyà Violència criminal a Palestina ([email protected])

es de fa unes setmanes assistim amb dolor i horror Govern d’Israel hi té alguna responsabilitat, ja que La ruta de l’èxode Da la immensa tragèdia que es desenvolupa a durant el temps que ha durat la treva no ha aixecat Palestina. Després d’uns mesos de precària treva entre totalment el bloqueig sobre la franja i ha dut a terme er poc que interessi la Bíblia, la ruta que Israel va fer l’organització Hamàs, que controla la franja de Gaza, agressions contra membres de Hamàs. Ppel desert interessa molt. Al Sinaí hi va forjar la fe, la i Israel, s’ha desfermat un nou episodi de violència Això no ens ha d’impedir d’afirmar també que les consciència de poble i hi va iniciar la seva història. salvatge que ha costat la vida a centenars de persones agressions de Hamàs són absolutament injustificables Quan un enginyer ha de dissenyar la comunicació entre i causat milers de ferits. èticament. Encara que siguin de menor entitat, també dos punts, n’estudia l’orografia, la hidrografia i una mica El dia 19 de desembre Hamàs, després d’acusar el produeixen víctimes civils, i porten a una resposta el clima. La tecnologia salvarà els inconvenients. Aquest govern d’Israel de violar la treva, va iniciar una nova d’Israel. Cal condemnar també severament aquesta és el plantejament actual. Un altre, ben diferent, és el que pluja de centenars de coets sobre poblacions israelia- violència, per molt que es pugui considerar que és de feia un poble nòmada. Fonamentalment, li interessava la nes, causant diverses víctimes (provocant també la menor intensitat o que ve de la part feble del conflicte vegetació, essencial per al sosteniment del bestiar i les mort, per error, de dues ne- o que hi ha una ocupació fonts d’aigua, que en permetien la subsistència i la dels nes palestines). La resposta o bloqueig il·legals. animals. d’Israel va arribar el dia 26 L’actitud immoral i miop De les carreteres que hi ha actualment al Sinaí, unes són en forma de bombardeigs de Hamàs és també res- records d’antigues rutes nòmades i, les altres, nous ca- continuats i, a partir del dia ponsable dels patiments mins, oberts per al pas de l’exèrcit que es va disputar 2 de gener, amb una inter- de la població de Gaza i aquesta terra o per permetre-li arribar fins a objectius venció militar per terra. del cercle viciós d’injus- militars llunyans. Normalment, el viatger convencional Aquesta resposta està cau- tícia i de violència. puja a un autobús i deixa que el portin d’un lloc a l’altre. sant la mort de centenars de Totes dues parts es ne- Aquest sistema és el més econòmic, però rarament es civils i la destrucció de nom- guen a reconèixer l’evi- poden reviure els esdeveniments que hi van tenir lloc. brosos edificis i infraestruc- dència: el conflicte no- Sense tenir gaire present tots aquests inconvenients, però tures i està deixant la pobla- més té una solució coneixent-los, no havia recorregut mai cap altre paratge ció de Gaza en una situació política, basada en el di- com el que condueix al monestir de Santa Caterina, al peu humanitària extremament àleg i en la recerca de la del Jebel Musa. Aquest any, però, en vaig tenir l’oportu- precària (especialment als justícia. Cap dels dos no nitat. Fra Rafael Dorado, de Getsemaní, havia projectat, hospitals), ja que pateix un pot vèncer ni imposar les entre altres trajectes, anar des d’aquesta fortalesa-mones- il·legal i llarguíssim blo- seves exigències mitjan- tir fins al Caire i, va ser tan amable, que m’hi va acceptar. queig per part d’Israel. çant la violència, que El nostre itinerari va començar a Ammàn. La carretera Cal afirmar que els atacs de l’exèrcit d’Israel són només generarà més odi i més violència. Tard o d’hora va paral·lela a la Mar Morta, passa per Petra, creua Aqaba- una actuació immoral, cruel, il·legal i criminal, que en hauran de reconèixer-se mútuament com a interlocu- Eilat i s’endinsa, passant per Nueiva, fins que arriba a la cap cas no es pot qualificar de legítima defensa. El tors i asseure’s a parlar, en el marc d’una solució global muntanya santa. Aquesta vegada només hi vam dormir. A govern israelià pot al·legar que defensa la seva pobla- al conflicte de Palestina. Com més violència posin pel trenc d’alba, un beduí, amb un vehicle atrotinat, ens va ció, però no és una defensa legítima, perquè és absolu- mig, més difícil els serà fer-ho. Ho saben, però es portar fins a un punt proper des d’on es pot veure el cim. tament desproporcionada (causa més dany que el que deixen endur per l’odi irracional. No hi vam pujar, però jo ja ho he fet quatre vegades, pretén evitar) i perquè afecta indiscriminadament per- La comunitat internacional ha de continuar pressio- perquè havíem de marxar molt d’hora. sones innocents (incloent-hi nens) que no tenen res a nant per tal d’aconseguir un alto el foc, l’assistència Inicialment, aquest trajecte és una mica monòton. Intentava imaginar aquell poble en qualsevol lloc que hi veure amb els atacs rebuts, i perjudica greument la ja humanitària i la represa del diàleg i del procés de pau. veia una plana amb palmeres. La velocitat ho feia difícil. castigada població civil de la franja, la qual el Govern En aquest sentit, l’opinió pública ha d’exigir una El paisatge va canviar quan va aparèixer el Serbal. Tot i israelià té l’obligació legal de protegir mentre no ho actuació ferma als nostres governants, sense caure en que no té l’exotisme de la muntanya de Montserrat, me la pugui fer un govern lliure i reconegut internacional- l’error de justificar la violència de cap dels actors va recordar. Hi ha tradicions i alguns autors que diuen que ment. A més, és evident que en els atacs rebuts, el implicats. aquesta és la muntanya on va pujar Moisès i on va rebre les taules de la Llei. El conjunt de la cimalada és preciós. Hi vam fer dues parades. En una, hi vam parar perquè hi havia un cartell que anunciava una «cafeteria». Vam Saber escoltar baixar, vam saludar, vam parlar, fins que, finalment, fra Rafael els va dir que volíem prendre un te. Al cap d’una Joan estona, va aparèixer una beduïna, li van explicar què Guiteras volíem i se’n va anar lluny. Va tornar amb herba seca i Caracter afable i Vilanova unes quantes branques. Va encendre el foc a terra, hi va escalfar l’aigua i, amb les mans, evidentment brutes, hi va fable vol dir agradable, gentil, bondadós en la delectable han de revelar un mínim de sentiments posar unes branquetes de menta, el sucre i ens el va servir Aconversa i el tracte. Diem que una persona té un interiors: no hi ha res tan desagradable com sentir-se en els gots corresponents. caràcter afable o que és afable. L’afabilitat és una objecte d’atencions només exteriors, formals i artifici- Hi vam veure un pou sec antic i un altre que excavaven. virtut de la vida en societat. Consisteix a fer agradable oses. La santificació no exigeix que la nostra afabilitat Estic segur que els de l’època de Moisès no eren gaire el viure social. La dimensió social és inherent a la vida sigui artificial. Ans al contrari, demana naturalitat, diferents. Allà, a Feiran, hi havia acampat Israel i, en un humana. Ningú no en pot «passar», sortosament. Per- cordialitat, agilitat i bonhomia en el tracte personal. monticle, Moisès va aixecar les mans cap al cel per què els humans no som pas illes, sinó que vivim «La caritat teològica mana estimar en Déu un intercedir pel seu poble que lluitava contra els amalequi- relacionant-nos. Perquè ens necessitem els uns als proïsme que veiem en Déu, però sense refusar o menys- tes. La presència d’aigua i les palmeres feien molt llami- altres. Només s’és nàufrag solitari si el vaixell s’ha prear els autèntics valors humans.» L’afabilitat ens ha ner aquest lloc. Ens vam veure el te i vam marxar. Va ser enfonsat amb tota la tripulació i els altres passatgers. de dur cap a la simpatia, l’arrel de la qual és la fina una petita experiència de l’èxode, nosaltres, amb intenci- Per accident. El nàufrag sol tenir nostàlgia de compa- intuïció i la comprensió. La virtut afable abraça les ons diferents, érem la semblança de la visita de Jetró a nyia. Viu una situació inhumana. Qui deixés de banda relacions familiars i totes les altres. Moisès. el sentit social seria una persona minvada. Li faltaria El caràcter afable ens fa atents al proïsme. Ser A poca distància vam visitar un monestir femení. La una dimensió bàsica en la vida: el sentit dels altres. afable és, doncs, també estar amatent per fer la vida monja que ens va rebre ens va explicar que el convent és L’afabilitat fa la vida agradable als altres. És teixi- més agradable a tots els qui se’ns apropen. Els creients el paral·lel al masculí de Santa Caterina. Al voltant, da amb una colla de detalls exteriors: atencions, pre- no poden ser malcarats. No poden fer mala cara a fistonejant el perfil de les muntanyes, encara s’hi poden vencions, sol·licituds, suggeriments, bones maneres, tothom. Sant Jaume diu, en la seva carta inspirada, que veure antics monestirs i eremitoris d’anacoretes dels etc. A fi i efecte que les atencions facin la vida realment l’home geniüt no és segons Déu. primers segles que s’hi retiraven. 12 CATALUNYA CRISTIANA opinió 15 • gener • 2009

Signes d’avui Finestra a la vida

Lluís Serra Llansana Victòria Molins, ([email protected]) s.t.j. Sota la llum dels focus Unes noves sigles?

ls focus mediàtics han concentrat els seus halos de llum sobre Gaza, que aglutina vegades ens preguntem què podem una de les angoixes més grans que hom Een aquests moments el conflicte entre Israel i Palestina. Els nombrosos morts dels Afer pels altres o com viure millor el pot patir. primers bombardeigs, prop de 500, han polaritzat l’opinió pública i han esquitxat de sang manament de l’amor. Sento dir moltes Tot això em va fer pensar més en els la pantalla dels Telenotícies. Notícies, abundants. Reaccions condemnatòries, especial- vegades que, estar en un voluntariat, et fa contrastos tan forts de la nostra societat. ment cap a Israel. Gairebé de manera simultània, els rebels ugandesos de l’Exèrcit de sentir molt bé. I és que treballar en una Perquè al metro uns joves feien uns co- Resistència del Senyor (LRA) han assassinat almenys 400 persones al nord-est de la ONG o en qualsevol associació d’ajuda mentaris que potser serien absolutament República Democràtica del Congo. Uns 30.000 congolesos han abandonat casa seva i es als marginats fent un voluntariat unes inintel·ligibles per al nostre veí i per a tots desplacen per la zona. Notícies escasses. Reaccions, gairebé cap. No tots els morts tenen hores a la setmana o en el temps lliure, aquells que acabava de veure recollint els el mateix valor. Hi ha ciutadans de segona classe. O de tercera. potser ens fa trobar una certa compensa- seus cartrons-llits. Era el llenguatge actu- Contextualitzar el conflicte palestinoisraelià és un primer pas per adonar-nos que ció, tot imaginant-nos que tenim algun al de les sigles i de les noves tecnologies: hi ha aspectes que s’han distorsionat per interessos o fòbies. Una lectura simplista mèrit. Realment penso que la tasca de que si el MP3 de cinc gigues; que si redueix el problema a Israel. Si els jueus deixen de matar, la pau camparà per l’Orient molts voluntaris és valuosa en un món tan havien arribat molt bé, gràcies al GPS; necessitat d’ajuda social com el nostre. Mitjà. Si els Estats Units no els dóna suport, els coloms solcaran el cel amb branquetes que si l’iPod; que si la memòria USB... Però ni sempre es pot fer voluntariat, ni A la nit vaig tornar a veure un vídeo de d’olivera al bec. Altres, entre nosaltres els menys, culpen els palestins de violents i sempre és la millor manera de viure el Javier Fesser que em té el cor robat: Binta terroristes. La realitat és més complexa i la solució només és possible si s’aconsegueix manament de l’amor. y la gran idea. En una aldea de Senegal, un punt de trobada, al qual tots s’hauran de desplaçar des de la seva posició actual. No hi ha fórmules, ni llocs, ni espais una nena de set anys està feliç perquè té Israelians i palestins. més bons que altres per estimar. Perquè tot el que necessita: l’amor dels seus pa- La formació de l’estat d’Israel el 1948 en territori de Palestina, consolidat per la no és pas un exercici, sinó una actitud que res, una terra molt bonica i una escola on forta immigració jueva, ha estat conflictiva des del començament. El punt de partida es posa en marxa quan es necessita, o, més aprendre per crear-se un futur millor. I, no ha estat cap acord entre jueus palestins i àrabs, sinó més aviat una imposició a partir aviat, quan ho necessiten els altres. sobretot, un pare, Binta, que ha tingut una d’un pla de les Nacions Unides de dividir Palestina en dos països independents i Caminava l’altre dia pels carrers del gran idea en veure la bogeria del seu amic convertir Jerusalem en ciutat internacional. Els conflictes han estat permanents, meu barri de bon matí i em vaig dedicar a per tot allò que «inventa» l’home dels perquè aquest pla ha estat rebutjat frontalment pels àrabs. Quan les arrels estan comptar la gent que en aquell moment països desenvolupats. Invents, però, que viciades, els troncs creixen retorts. Res més evident. recollia els cartrons i les flassades que poden fer malbé no només l’ecologia, Altres lectures se superposen a aquesta situació inicial. Una interpretació en clau havia fet servir per passar la nit una jorna- sinó la seva manera de pensar, de viure, de interna apunta a la dinàmica electoral, tant a Israel (la feblesa davant l’assetjament da més al caixer automàtic o sota els competir, de lluitar, de destruir l’altre... palestí desembocaria en un desastre a les urnes) com en l’Autoritat Palestina (la porxos de Drassanes. Un carro de super- La ingènua mirada de Binta i la seva rivalitat entre Hamàs i Al Fatah per fer-se amb les regnes del poder). Els enemics mercat carregat amb un munt d’andròmi- gran idea em van fer pensar en la mirada externs gairebé sempre serveixen per als assumptes interns. Si no hi hagués adversaris, nes em va cridar l’atenció. En una font d’humiliació que acabava de veure en un caldria inventar-los, però en aquest cas el terreny està adobat. propera hi havia el seu amo fent-se la d’aquells homes que recollien els seus La interpretació en clau externa no és menys suggeridora. El conflicte permanent neteja que altres fem còmodament a la cartrons-llit. amb el judaisme, amb el suport de la supremacia nord-americana de tall cristià i nostra dutxa d’aigua calenta. No estic en contra de la tècnica —i, occidental, serveix de caldo de cultiu per als odis islàmics. La venjança i l’absència de En arribar a casa un veí ens va venir a certament, jo també me n’aprofito— però perdó, no del tot alienes a la mentalitat jueva i potser àrab, es confronten amb un explicar les seves penes i angoixes. Se li em preocupa el preu que paguen els po- llenguatge pacifista, que s’estén per molts llocs, però sense consistència real. Així un havia mort el seu gat estimat. I ho deia bles i les persones que en queden al mar- conflicte local en globalitza la repercussió. Segurament aquest conflicte serveix a amb llàgrimes als ulls tot detallant-nos ge. I, sobretot, els que només coneixen la alguns interessos bastards. com havia emmalaltit i com havia estat sigla SS... I no em refereixo precisament Els moviments més imperceptibles en aquesta àrea es troben sempre sota la llum dels necessari sacrificar-lo. El nostre veí té a unes forces de seguretat del passat, sinó focus. El Concert d’Any Nou a Viena ha estat escenari d’una reivindicació portada a terme sostre, és veritat, però un sostre que alber- als homes i dones «Sense Sostre» del per Daniel Baremboim, que ha dirigit l’Orquestra Filarmònica el 2009, i ha demanat pau ga una única persona: ell. I la solitud és present. i justícia per a aquest conflicte. Aquest director ha volgut tenir i ha aconseguit la ciutadania israeliana i palestina, com a senyal de pau entre tots dos pobles. Zoom El problema no rau en l’un o en l’altre, sinó en tots dos. Només, uns i altres, de Eduard Brufau manera conjunta, poden posar remei a un conflicte que castiga sobretot la població civil, sembra de cadàvers la terra palestina, alimenta l’odi fins a límits insospitats i es converteix en un polvorí per a la humanitat, a causa del caràcter simbòlic de la confrontació. Aquí Obama tindrà una de les seves primeres proves de foc, quan els discursos hauran de deixar pas a les decisions.

SERVEI DE LLOGUER Des del 1860

C/ Puigcerdà, 100-102 08019 Barcelona ☎ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193

Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, El Museu d’Història de Catalunya organitza fins al mes de març l’exposició Sant Pere desfilades de modes, banquets i tota classe d’actes a petita o de les Puel·les, un monestir de dones. La mostra fa un repàs a la història mil·lenària gran escala. d’aquest cenobi barceloní a través de diverses peces artístiques, litúrgiques i docu- ments, i també explica com la comunitat s’ha compromès en la societat acollint els CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llúria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 necessitats i evangelitzant. A la fotografia, l’església original del monestir, que avui fa Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 la funció de parròquia. 15 • gener • 2009 opinió CATALUNYA CRISTIANA 13

CARTES DEL EL CONSULTORI LECTOR ■ Soledat en l’home alment per implantar-los al cor fòbies PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORAL actual i estímuls criminals. Obligats a ser espectadors de l’assassinat salvatge pel Dr. Joan Antoni Mateo de parents seus i de l’extermini de Davant la situació de l’Occident pobles sencers, són narcotitzats amb cristià i posant-nos en guàrdia contra el Ateus confusos estupefaents per portar a terme ma- risc que torni a passar, Benet XVI ha filla i, després, vaig sentir-ne el cor niobres sanguinàries. L’empremta —No sé si vostè està al cas d’una assenyalat: «Pensem en aquelles pri- bategant... vaig tenir una alegria tan que persisteix en aquests nois és la campanya atea iniciada a Anglaterra i meres comunitats cristianes que sem- gran que és difícil d’explicar. A mesu- d’una cadena perenne: «Jo no ho que ara es farà a Barcelona. Es tracta blaven florents i que, amb tot, van ra que passaven les setmanes, en sentia volia fer.» d’uns autobusos en els quals figuren desaparèixer, de les quals només en les puntadetes de peu i encara l’estima- Tot i que l’allistament de menors uns cartells que diuen: «Probablement queda un record als llibres d’història.» va més. Però, quan va néixer..., bé, no de 18 anys a les conflagracions és un Déu no existeix. Deixa de preocupar-te No podria passar el mateix també a la sabia que algú pogués sentir un amor delicte de guerra, Amnistia Internaci- i gaudeix de la vida.» Com podem con- nostra època? Nacions en un temps tan gran per algú. onal revela que a més de 35 països les traatacar-la? riques de fe i vocacions, ara perden la Ser mare és el millor que m’ha tropes, les resistències paramilitars i pròpia identitat, sota la influència dele- —Sovint, el menyspreu més gran és no passat mai, compensa totes les preocu- les bandes rebels dotades d’armes es tèria i destructiva de certa cultura mo- fer-ne cas. Conec aquesta campanya. A pacions i les tristeses que havia tingut. recolzen en una milícia infantil menor derna. Anglaterra es veu que no ha tingut gaire Vaig conèixer l’associació Evangeli- de 15 anys. S’envia els nois a primera N’hi ha que, havent decidit que èxit. Jo crec que convenç els convençuts i um Vitae i em van ajudar molt a mi i a línia de foc, se’ls imposa servir d’avan- «Déu ha mort», es declaren a ells ma- per a la resta em sembla molt ingènua. Els la meva filla i hi vaig conèixer perso- guarda, guardaespatlles, cuiners o teixos «déu», i es consideren els únics creients tenim molt clar que Déu, no nes meravelloses. També he de dir transportadors de munició, aigua o ali- només existeix, sinó que actua positiva- artífexs del seu propi destí, propieta- que, encara que tinc la meva filla, no ments. Les noies són les primeres lesi- ment en la nostra vida i per a nosaltres no ris absoluts del món. Desempalle- he deixat d’estudiar perquè estudio a onades pels abusos carnals consumats és cap motiu de preocupació, ben al con- gant-se de Déu i no esperant-ne la distància. La meva vida ha canviat pels reclutes. N’hi ha que han hagut de trari. En tot cas ens començaríem a preo- salvació, l’home creu que pot fer el amb més responsabilitats, però tam- matar integrants de la seva nissaga i cupar si penséssim que Déu no existeix, ja que vulgui i que es pot presentar com bé ho ha fet amb més alegries. Avui prendre part en actes libidinosos sota que Déu és per a nosaltres llum i alegria. a única mesura de si mateix i de la seva la meva filla ja té un any i cada dia els efectes de begudes etíliques o estu- El rostre de Déu que se’ns ha revelat en el pròpia conducta. que passa l’estimo més. Hi ha una pefaents. seu Fill Jesucrist no és precisament el d’un Però quan l’home elimina Déu del pel·lícula amb la qual m’identifico, es Allà on les acciones bèl·liques aug- «Déu aixafaguitarres». Déu s’alegra amb seu horitzó, és veritablement més feliç l’alegria i el goig dels seus fills i si d’algu- titula Bella. A més de molt maca, és menten, gairebé totes les persones i més lliure? «Quan els homes es pro- na cosa ens adverteix que ens hem d’apar- una pel·lícula positiva. Us convido a grans han sucumbit a causa de la guer- clamen propietaris absoluts d’ells ma- tar és de tot allò que no ens deixa créixer tots a veure-la perquè encara la fan al ra, la fam o les plagues. Només queden teixos i únics amos de la creació, poden com a persones autèntiques. Tinc la im- cinema. els aprenents de soldat, i són ells els veritablement construir una societat on pressió que els creadors d’aquesta cam- Abans que l’avortament, hi ha al- que prolonguen les batalles. En el des- regnin la llibertat, la justícia i la pau? panya n’entenen poc o gens de l’experi- tres sortides, com ara Provida, Evange- ordre cruent que devasta els països No passa, més aviat —com ho demos- ència dels creients i tenen a la ment un lium Vitae, etc. africans, han aflorat desenes de milers tra àmpliament l’actualitat quotidia- concepte de Déu bastant raret per dir-ho d’orfes, desnodrits i sense llar. Bus- així. També tinc la impressió que aquests na—, que s’estenen l’arbitri del poder, TATIANA DOS SANTOS RIBEIRO quen algú que els mantingui i els em- ateus estan una mica confusos, ja que, els interessos egoistes, la injustícia i Valladolid pari. És una tribulació que es repeteix fins i tot, dubten del seu dogma fona- l’explotació, la violència en totes les en moltes nacions, fora del territori mental: que Déu no existeix. Així ho fa seves expressions?», es preguntava ■ Nens esclaus tropical. Això és una evidència a la entendre l’enunciat «probablement». també el papa Benet XVI. majoria dels territoris en guerra. Tractant-se d’una qüestió de tanta trans- Al cap i a la fi, el que passa és que En la Declaració dels Drets dels cendència, em sembla pueril incitar a l’home es troba més sol i la societat, Infants, l’Assemblea General de les CLEMENTE FERRER ROSELLÓ actuar només per una probabilitat. En tot més dividida i confusa. No teniu la cas, si es tracta de probabilitats, el més Nacions Unides va proclamar: «Els Madrid sensació que això ja passa entre els assenyat, segons la teoria de l’aposta del infants han de ser protegits contra tota nostres conciutadans? ■ savi Pascal, seria apostar per Déu amb tot forma d’abandonament, crueltat i ex- Pensant de bon matí el que això comporta. Els grans teòrics de plotació.» Les conflagracions s’han JOSÉ MORALES MARTÍN l’ateisme del segle XIX pontificaven sen- cobrat dos milions de criatures que han Palafrugell Saps en què penso sovint, Senyor? se cap dubte que Déu no existia. M’ado- deixat d’existir, sis milions de malpa- Tenim un món que intenta matar tota no que els seus sequaços ja no n’estan tan ■ La maternitat em va rats i un milió de desemparats en els la bondat. No sap que, per més que segurs i ens n’hem d’alegrar. Finalment, darrers deu anys. A tot l’orbe hi ha més lluiti, no tindrà mai cap botxí capaç de els creients no només creiem que Déu fer feliç de 600.000 infants combatents i, cada matar la fe; tampoc no tindrà cap polí- existeix, sinó que fins i tot sabem que la any, exhalen l’últim sospir uns 10.000 tic que pugui matar l’amor. Per més seva existència pot ser demostrada per Jo em vaig quedar embarassada als infants a causa de les mines antiperso- lleis que es facin a favor de l’avorta- arguments metafísics molt més rics que 18 anys, sense estar casada i en una nes. ment i l’eutanàsia, i en contra del ma- aquests eslògans misèrrims arrossegats situació econòmica molt desfavorable. A l’Àfrica hi ha infants que són trimoni, sempre hi haurà el cristià que per autobusos. Per últim, un advertiment: potser se- El meu xicot estava a l’atur. Quan vaig «forçats a ser soldats», informa Fátima dirà de paraula i obra que sols Tu ets el ria prudent no pujar a aquests autobusos. veure que la prova de l’embaràs dona- Miralles, doctora en Psicologia. Sierra Camí, la Veritat i la Vida. va positiva, em va caure el món a sobre Leona ha alimentat, amb horror, aquesta Crec que el Titànic portava una inscripció que deia: «Ni Déu m’enfonsa»... Bromes a i pensava en tot això. Però quan vaig tràgica calamitat. Nois i noies han estat PIUS PUJOL part, potser la millor manera de «contra- veure la primera ecografia de la meva empresonats, lacerats i vulnerats sexu- Centelles atacar» és testimoniar amb una vida llu- minosa el goig que suposa creure de veritat en Déu i estar sempre disposats a ■ «Per què no sacerdot?» i ho guanyo tot»; «perquè vull ser com Joan Pau II» i així donar raó de la nostra esperança a qui una quantitat de reflexions que em van sorprendre. I és ens ho demani raonablement. I no us Estava treballant i em va entrar un correu electrònic. que Crist continua cridant, enamorant i suscitant lliu- preocupeu per aquests autobusos. No El volia llegir més tard perquè no era el moment, però raments, avui igual que ahir, al segle XXI, com al m’estranyaria gens que els efectes d’aquesta campanya fossin totalment vaig sentir curiositat per obrir-lo. I, vés per on, la curio- segle I. Aquests sacerdots han sabut escoltar la crida de Déu contraris als que pretenen els autors. Els sitat més gran la vaig tenir després d’obrir-lo, pel seu camins del Senyor són inescrutables... títol: «Per què no sacerdot?» La resposta la trobes en el i acceptar-la amb la llibertat nascuda del despreniment portal: www.whynotpriest.org. La pàgina està disponible més ple: llibertat que comporta l’autonomia necessària en cinc idiomes. És sorprenent perquè hi trobes testimo- per complir la voluntat de Déu. En aquests temps, en els • Si voleu enviar les vostres consultes al nis de joves sacerdots, alegres, i cadascun t’explica el quals només parlem de crisi, em ve al cap aquella frase Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: perquè de la seva decisió. que deia sant Josepmaria: «Les grans crisis que pateix la [email protected] En un hi diu: «Perquè cal canviar el món.» Altres humanitat només són crisis de sants.» www.balmesiana.org afirmen: «Perquè estava tip de fer coses i no era feliç»; ELENA BAEZA apartat de correus 121 25620 Tremp (Lleida). «perquè vull fer feliç molta gent»; «perquè no perdo res Màlaga Cal indicar sempre «Consultori». 14 CATALUNYA CRISTIANA litúrgia 15 • gener • 2009

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Diumenge II de durant (Cicle litúrgic B; ferial I) Temps de durant l’any (Salteri: setmana 2) l’any

GENER Lectura primera 1Sa 3,3b-10.19 i m’heu parlat a cau d’orella; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R. 18. Diumenge Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta II de durant l’any, Verd. Lectures: 1 Samuel 3,3b- Per això us dic: «Aquí em teniu: 10.19 / Salm 39 / 1 Corintis 6,13c-15a.17-20 / Joan Lectura del primer llibre de Samuel: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, 1,35-42 En aquell temps, Samuel, que encara era un noi, guardo la vostra llei al fons del cor. R. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Volusià, b.; San- dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca tes, Prisca, mr.; Margarida d’Hongria, rel. de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: Anuncio amb goig la salvació «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He Festa Major: a Copons i Rajadell. davant el poble en dia de gran festa. sentit que em criudàveu. Aquí em teniu.» Elí repli- No puc deixar d’anunciar-la; cà: «No t’he cridat pas.Vés-te’n a dormir.» I el noi 19. Dilluns ho sabeu prou, Senyor. R. se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Fèria, Verd. Lectures: Hebreus 5,1-10 / Salm 109 / Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He Marc 2,18-22 sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: Lectura segona ICo 6,13b-15a,17-20 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Canut, rei; Màrius, «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la Marta, Audifaç i Àbac, mr.; Gumersind i Servideu, Els vostres cossos són membres de Crist mr.; beat Marcel Spínola, b. i card.; beats Jaume de paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell Sales, Guillem Sautemouch, Melcior Grodecz, Esteve Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que Pongracz, Ignasi Azevedo, prev. i mr.; Santes, Pia i de Corint: Germana, mr. em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí compren- gué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues- Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità 20. Dimarts li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escol- el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el Fèria, Verd. Lectures: Hebreus 6,10-20 / Salm 110 / ta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són Marc 2,23-28. Si es vol: Sant Fabià (MLl), Vermell; vegades: «Samuel, Samuel.» Ell respongué: «Par- membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma Sant Sebastià (MLl), Vermell. leu, que el vostre servent us escolta.» amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els Festa Major: a Moià, Monistrol de Montserrat, Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria altres pecats que l’home comet són exteriors al seu Térmens i Torrelameu. sempre i no deixà de complir mai cap de les seves cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. profecies. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix 21. Dimecres en vosaltres? ¿No sabeu que no són vostres? Déu us Sant Fructuós, Auguri i Eulogi (F), Vermell. Lectu- ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el res: Hebreus 132-36 / Salm 33 / Joan 17,11b-19 vostre cos. ALTRES CELEBRACIONS: Santes, beata Josepa- Maria de Santa Agnès, rel. Al·leluia Jn 1,41,17b Festa Major: a Balenyà i Brunyola. Hem trobat el Messies. La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell. 22. Dijous Fèria, Verd. Lectures: Hebreus 7,25-8,6 / Salm 39 / Marc 3,7-12. Si es vol: Santa Agnès (MLl), Vermell; Evangeli Jn 1,35-42 Sant Vicenç (MLl), Vermell. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Anastasi, monjo Veieren on s’allotjava Jesús i es quedaren amb i mr.; Gaudenci, b.; Santes, beata Laura Vicuña, rel. ell Festa Major: a Cabanes d’Empordà, Calders, Espinelves, Garrigoles, Llançà, Mollet del Vallès, Lectura de l’evangeli segons sant Joan Viladasens i Vilamalla. En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: 23. Divendres «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell Sant Ildefons (MO), Blanc. Lectures: Hebreus 8,6-13 / es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què Salm 84 / Marc 3,13-19. Tortosa: Sant Francesc Gil de Salm responsorial 39 voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir «mes- Frederic (MLl), Vermell. tre», «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Agatàngel, mr.; Tenia posada l’esperança en el Senyor, veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es Climent, b. i mr.; Santes, Emerenciana, vg. i mr. i ell, inclinant-se cap a mi, quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de ha inspirat als meus llavis un càntic nou, la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia 24. Dissabte un himne de lloança al nostre Déu. Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou Sant Francesc de Sales (MO), Blanc. Lectures: He- R. Aquí em teniu: «Déu meu, el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el breus 9,2-3.11-14 / Salm 46 / Marc 3,20-21 vull fer la vostra voluntat.» Messies», que vol dir «l’Ungit». I l’acompanyà on ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Felicià, b. i mr. era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.» 15 • gener • 2009 litúrgia CATALUNYA CRISTIANA 15

«L’Evangeli és poder de Déu Pere Tena per a salvar...» (Romans 1,16) bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

La carta de sant Pau als romans tants del Nou Testament, i sens dubte el Escriptures santes, i es refereix al seu zat una vegada per sempre la reconcilia- més important dels textos paulins: la Fill, descendent de David pel que fa al ció entre Déu i els homes, superant la Les solemnitats nadalenques són, cada carta als Romans. Aquesta carta és ben llinatge humà, però, per obra de l’Esperit situació del primer Adam (tema impor- any, la celebració de la «manifestació» bé la carta de l’Evangeli. Llegir-la des- Sant, entronitzat com a Fill poderós de tant de la carta als Romans), i que ofereix de la gràcia de Déu, de la seva bondat i prés de celebrar Nadal ajuda a entrar més Déu en virtut de la seva resurrecció d’en- aquesta reconciliació / salvació als qui del seu amor als homes. Són la celebra- en el seu contingut. tre els morts, Jesucrist, Senyor nostre.» creuen en Ell. El «poder de Déu» és ció del misteri de la Paraula feta carn que Pau està totalment al servei de l’anunci l’autoritat de Crist ressuscitat (vegeu plantà entre nosaltres la seva tenda, la L’Evangeli d’aquest Evangeli, perquè Jesucrist ma- Mateu 28,19). tenda de la seva naturalesa humana que teix l’ha cridat a fer-ho, no pas només per ha pres de les entranyes de la Verge La primera secció de la carta als Ro- a un grup o un poble, sinó per dur a tots La justícia de Déu Maria, sense deixar la seva naturalesa mans la formen els versets 1-17 del capí- els pobles a l’obediència de la fe. divina. Aquesta manifestació i aquesta tol primer. Una lectura atenta d’aquest En els versets 16-17, sant Pau sintetit- La paraula «justícia» aplicada a Déu Paraula feta carn tenen un nom: Jesús, i text ens ensenya la intenció de l’apòstol: za el dinamisme de l’Evangeli: «No és habitual en la Bíblia, i freqüent en la constitueixen l’anunci més joiós i espe- preparar la seva arribada a Roma, per m’avergonyeixo de l’Evangeli, que és carta als Romans. «No pas la justícia rançador que mai ningú no podrà supe- visitar la comunitat cristiana que hi ha a poder de Déu per a salvar tots els qui distributiva que recompensa les obres, rar. És l’anunci de la salvació de Déu, la ciutat, formada per jueus cristians i per creuen, primer els jueus, i després els sinó la justícia salvífica de Déu, que que no té límits en els seus destinataris. cristians no-jueus. La composició dels altres pobles (el Grec, textualment). compleix les promeses de gràcia.» Aques- Des del començament, s’anuncia per a d’aquesta comunitat cal tenir-la present En l’Evangeli es revela la justícia salva- ta explicació de l’il·lustre exegeta Lyon- tots els pobles. Primer ho saben els pas- per entendre la carta. La presència de Pau dora de Déu, en virtut de la fe i amb vista net, jesuïta, és important per entendre tors de Betlem, els jueus, després els té la finalitat de confortar-se mútuament a la fe. Tal com diu l’Escriptura: Viurà el tota la carta als Romans. La justícia de mags d’Orient, no-jueus, figura ambdós amb l’Evangeli. Al començament i al qui és just per la fe» (aquesta és la versió Déu és la seva manera de fer correspo- de les grans àrees amb què la Bíblia final d’aquesta secció, sant Pau defineix de la BCI). nent a la seva santedat, a la fidelitat a les distingeix els homes: els jueus i els altres clarament què entén per l’Evangeli de L’Evangeli anunciat per Pau, doncs, seves promeses, al seu designi de salva- pobles. Aquest anunci és l’Evangeli de Déu, o, simplement, l’Evangeli. no és una veritat abstracta, una idea filo- ció. Justament sant Pau diu que tot això Déu, preparat per les promeses divines i En els versets 1-7, sant Pau es presen- sòfica, que hom considera i discuteix, es revela en l’Evangeli, i només accep- realitzat en la plenitud del temps. ta com a «escollit per a anunciar l’Evan- sinó «poder de Déu», força divina, dí- tant Jesucrist, per la fe, el just viu i Tot això ho trobem explicat en un text geli de Déu». I el defineix així: «Déu namys, que fa allò que diu. És el misteri progressa en la comunió amb Déu, que és considerat amb raó entre els més impor- l’havia promès pels seus profetes en les de Crist mort i ressuscitat, que ha realit- la fe cristiana.

Per Eduard Brufau GENER El sant de la setmana 23

❏ Nascut l’any 607 a Toledo ❏ Monjo, abat i finalment arquebisbe de la capital visigòtica ❏ Va escriure nombroses obres teològiques i litúrgiques ❏ Molt devot de la Mare de Déu, de la qual va tenir una aparició ❏ Va morir a Toledo l’any 667

uan després de la caigu- escriure diverses obres teològiques i da de l’Imperi romà els litúrgiques, de les quals, però, no- Q visigots van entrar a la més ens n’han arribat quatre, i va península Ibèrica van establir assistir als dos concilis de Toledo Toledo com la capital del seu que es van convocar. reialme hispànic. I va ser en L’any 657 va morir l’arquebisbe aquesta ciutat on va néixer, fill de la capital visigòtica i sant d’una poderosa família aristo- Ildefons va ser triat per succeir-lo, cràtica, sant Ildefons. Va rebre la tot i que només va acceptar el càrrec millor educació de l’època —es després que diverses autoritats, diu que va ser deixeble de sant entre elles el mateix rei, li ho supli- Isidor de Sevilla— i, tot i que els quessin. Com a arquebisbe de seus pares volien que fes carrera Toledo va revifar la vida de la diò- política, ell va sentir la crida de cesi i amb el seu exemple de pietat Déu i va entrar en un monestir cap a la Mare de Déu va animar la fe proper a la seva ciutat natal. Al dels fidels. Segons la tradició, la cap d’uns quants anys en va ser mateixa Mare de Déu se li va aparèi- escollit abat a causa de la seva xer a la catedral durant la celebració pietat i cultura, i no va tardar a de l’Eucaristia. Sant Ildefons també Sant Ildefons destacar dins de l’Església hispà- va destacar per la unificació de la nica. Durant aquesta època va litúrgia hispànica. de Toledo 16 CATALUNYA CRISTIANA Amics de Jesús 15 • gener • 2009 15 • gener • 2009 reportatge CATALUNYA CRISTIANA 17

Moltes iniciatives d’inspiració cristiana fan possible que infants malalts visquin intensament la nit més màgica de l’any ReisReis solidarissolidaris

l Cottolengo del Pare Alegre o l’Obra Beneficosocial del Nen Déu, a Barcelona, són algunes de les moltes entitats d’Esglé- E E sia que en la Nit de Reis dediquen tots els seus esforços per- què nens i nenes amb dificultats puguin gaudir d’una trobada màgica amb Ses Majestats. És probablement, per als més menuts, la nit més alegre de l’any, curulla d’emocions, somriures i esperança. Els seus rostres radiants, que sovint parlen més que les paraules, fan palès el goig de descobrir esbalaïts que aquesta nit els somnis poden arribar a fer-se realitat... Reportatge fotogràfic: Agustí Codinach 18 CATALUNYA CRISTIANA 15 • gener • 2009

BarcelonaBarcelona diòcesis «Volem divulgar el testimoni d’aquest gran apòstol de Catalunya al segle XX» ■ M. Àngels Figuls, dominica de l’Anunciata, ens parla sobre la propera canonització del P. Francesc Coll

Carme Munté humana, sinó amb el poder con- va haver d’abandonar el convent. Tota la vincent de l’Esperit» (1 Co 2,4), seva activitat missionera de predicador per mb gran alegria han rebut les Ger- ja que la seva vida era plenament Catalunya fa que no puguem anomenar Amanes Dominiques de l’Anunciata apostòlica i lliurada. De la seva aquí una llarga llista de pobles i ciutats, l’anunci de la propera canonització del seu pregària gairebé contínua brolla- però sí els seus primers, diguem-ho així, fundador, el pare Francesc Coll. La seva va aquell zel ardentíssim per la amors, per ser el primer desplegament empremta continua molt present en un salvació de les ànimes, flama in- apostòlic d’un zelós predicador fins a la gran nombre de pobles i ciutats de casa extingible que s’inflamava amb mort: Artés i Moià. nostra i el seu esperit continua empenyent la contemplació de la Passió del —Quines situacions concretes del religioses i laics vinculats a la congrega- Salvador i amb la devoció veri- moment actual demanen una presència ció a un compromís cristià i missioner. Un tablement filial a la Mare de més gran de les Dominiques de l’Anun- dels textos repetits i que les Dominiques Déu. Aquest calendari vol ser un ciata? de l’Anunciata volen que sigui «progra- petit homenatge, un record viu i —L’educació integral d’infants i joves ma» per a tothom és l’elogi que Joan Pau sincer de reconeixement a la tas- ha estat i és la nostra missió principal per II va fer del pare Coll a la missa de la seva ca meravellosa de la seva vida desig explícit del pare Coll en fundar la beatificació: «Transmissor de fe, sembra- de predicador, que va culminar congregació. Ell volia que ens dediqués- dor d’esperança, predicador d’amor, de en la seva gran obra: l’Anuncia- sim especialment a l’educació i, per tal pau, de reconciliació.» ta. d’enriquir amb el nostre carisma l’acció —Quins són els llocs més evangelitzadora de l’Església, ensenyés- —Com ha rebut la Congregació de emblemàtics de casa nostra sim la vertadera doctrina per les poblaci- M. Àngels Figuls és secretària provincial de la les Dominiques de l’Anunciata la notí- província de Sant Ramon de Penyafort. que van veure néixer, créixer i ons grans i petites. Avui, la nostra missió cia de la propera canonització del seu formar-se en la vida sacerdo- educativa té noves concrecions i nous es- fundador? ens hem proposat especialment en aquest tal i dominicana el P. Coll? cenaris a diferents països on la congrega- —Amb autèntic goig, com qui ha es- moment és motivar i propagar el Rosari —Òbviament el primer és Gombrèn ció es troba present. Des de la contempla- perat llarg temps que arribés aquest dia. Vivent, una de les devocions del pare Coll (Girona): lloc del seu naixement el 18 de ció de la Paraula, les Dominiques de Ens estàvem preparant com en un verita- des de la qual evangelitzava molta gent i maig de 1812. Va ser batejat l’endemà de l’Anunciata volem renovar el dinamisme ble advent congregacional. La nostra pri- en el qual s’integraven milers de devots néixer. Gombrèn és un poble situat a re- apostòlic i missioner a les nostres comu- ora general, la Gna. M. Natividad del Rosari; ell mateix va ser el fundador dós de les montanyes de Montgrony, on nitats, sempre atentes a les múltiples ne- Martínez, a l’inici de l’advent ens moti- del Rosari Vivent a Moià. Un bon nombre es troba el santuari de la Mare de Déu que cessitats del món actual. La presència crei- vava a través d’una circular adreçada a de persones es mantenen fidels al seu com- porta el mateix nom i que va marcar forta- xent dels laics compartint la nostra totes les germanes: «A nivell congregaci- promís que, passant de pares a fills, conti- ment la seva espiritualitat mariana. Gai- espiritualitat i missió és motiu de goig i onal també comencem avui, oficialment, nua viu als nostres dies. rebé per ordre cronològic cal anomenar d’esperança; ens desafia a continuar «ei- un advent: l’esperança i l’espera de la rà- —Quin miracle atribuït a la interces- Ripoll, on va rebre el sagrament de la con- xamplant la nostra tenda» (Is 54,2) i acom- pida canonització del nostre fundador, el sió del P. Coll ha permès obrir el camí firmació; Vic, el seminari; la casa masia panyar-los en un camí d’aprofundiment i beat Francesc Coll. No sabem quan serà, de la seva canonització? de Puigseslloses, a Folgueroles, on va tro- vivència del carisma. no depèn de nosaltres. Però sí que depèn —Es tracta de la guarició d’una nou- bar una autèntica família que el va acom- L’Esperit ens continua convocant a de nosaltres que el seu anunci ens trobi nada amb pronòstic molt greu, l’aventura de viure la preparades, amb la llàntia de la nostra con- tant sobre la seva supervivència, passió per Crist i la com- sagració encesa i revifada, curulla d’oli; com d’una vida exempta de se- passió per la humanitat. enamorades del carisma dominicà que el qüeles en cas que pogués viure. Ens empeny a la dispo- P. Coll va viure i ens va deixar en herèn- Des del mateix naixement nibilitat, a la gosadia, ens cia; commogudes i mogudes per la reali- d’aquesta criatura es va comen- demana imaginació i cre- tat religiosa i humana dels infants, joves i çar a invocar la intercessió del ativitat per respondre als adults del nostre temps, marcats per una beat Francesc Coll, i a aquesta nous reptes. En una rea- nova cosmovisió i ambient que els allunya pregària es van afegir moltes litat mundial que clama de la fe en Déu, de l’Església i els submer- persones a mesura que transcor- per la justícia, anhela la geix en la més absoluta ignorància de Crist.» ria el temps. Déu ha volgut que pau i la convivència har- —Com s’està preparant la congrega- la guarició fos ràpida, duradora moniosa entre tots els ció per viure aquest gran moment? i amb absència total de les temi- pobles, som cridades a —La preparació va encaminada a un bles seqüeles dimanants de la ser testimonis de germa- compromís més gran, tant per aprofundir malaltia que va patir, que en ter- nor universal i a fer efec- més en la figura del pare Coll i la seva mes tècnics va ser de síndrome tiva l’opció per la justí- gran obra missionera apostòlica, especi- hiposicoisquèmic peri-partum cia, la pau i la integritat alment en un gran nombre de pobles i ciu- amb síndrome d’aspiració de de la Creació, des del tats de Catalunya, com per intentar viure meconi i insuficiència multior- compromís pel Regne. amb més radicalitat i exigència la nostra gànica i multisistèmica molt Casa natal del P. Francesc Coll a Gombrèn (Girona). Ens insta cada cop més a vida com a Dominiques de l’Anunciata i, greu. prendre consciència de la conseqüentment, encomanar a tots els qui —Consideren providencial que la panyar durant els seus estudis al seminari feblesa del nostre hàbitat natural, renun- ens coneixen aquest goig i donant a co- seva canonització pugui emmarcar-se en i més tard en el moment de cantar la seva ciar a un estil de vida consumista i a uns nèixer la llum d’aquest gran testimoni de l’any dedicat a sant Pau? primera missa en temps políticament molt comportaments que contribueixen a ex- l’evangeli. Pel que fa a altres preparatius, —Precisament això ha motivat que, des difícils a l’ermita de Sant Jordi de Puigses- haurir els recursos naturals del nostre pla- estem fent fulletons al·lusius a la vida i d’aquesta mateixa preparació, haguem fet lloses, l’any 1836. Vic també serà més tard neta. Des del darrer capítol general del missió apostòlica del pare Coll, com a in- un calendari per a l’any 2009 amb el lema el lloc triat per a la fundació de les Ger- 2006, se’ns convidava, a més, a conrear formació i divulgació del gran apòstol de «Dos grans apòstols del seu temps»: sant manes Dominiques de l’Anunciata el 15 una espiritualitat encarnada, joiosa i es- Catalunya al segle XX. Pau, apòstol dels gentils; Francesc Coll, d’agost de 1856. Com a llocs emblemà- perançada que ens comprometi més a ni- Nosaltres, a nivell de tota la congrega- abnegat predicador de la veritat evangèli- tics no podem oblidar Girona, el convent vell personal i comunitari en accions soli- ció, hem celebrat ja dues vetlles de pregà- ca, missioner apostòlic i fundador de les dels dominics, on va ingressar per ser fra- dàries, en favor dels pobres i exclosos, i a ria que ens han unit en un sol cor per aug- Dominiques de l’Anunciata. Com sant re predicador, va fer-hi el noviciat, els es- col·laborar juntament amb altres organis- mentar aquest goig i suscitar una vivència Pau, el pare Coll no predicava «amb el tudis teològics i la professió religiosa, fins mes en el canvi de les estructures genera- vocacional més gran. Una altra cosa que llenguatge persuasiu propi de la saviesa que per la llei de l’exclaustració el 1835 dores d’injustícia. 15 • gener • 2009 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 19

BARCELONA L’arquebisbat promourà la canonització de Rosa Deulofeu ■ El cardenal va anunciar durant la Jornada del Clergat de la Província Eclesiàstica

de Barcelona la introducció de la causa Agustí Codinach Agustí El somriure de la fe

El 5 de gener del 2004, nit de Reis, un estel va brillar en el cel. Ens va deixar una dona que havia estat sempre al costat dels joves i d’aquells que cercàvem conèixer Déu. Estem parlant de Rosa Deulofeu. Una dona que va sentir la crida de Déu i va saber viure fidel a l’Evangeli. Però crec que no ens hem de quedar només amb això. Anant més en profunditat va saber viure, com he dit, l’Evangeli en la seva vida quotidiana, però també va sa- ber compartir amb tots nosaltres, joves o no, l’entusias- Una assem- me de creure en Déu, de viure cristianament el seu dia a blea expec- dia, en les seves responsabilitats com a delegada de Pas- tant va toral de Joventut, com a dona, com a amiga, com a filla seguir les i germana, en definitiva en la seva vida. intervenci- ons dels Una dona que va ser capaç de crear ponts de troba- experts del da, de diàleg, que no va deixar-se portar per una classi- Sínode. ficació de les persones segons el que tenien o eren. Una dona que cercava el Déu que tots portem dins, estimant Carme Munté / Barcelona ència encara recent del Sínode dels Bisbes dedi- fins al final, sabent escoltar però també sabent dir allò cat a La Paraula de Déu en la vida i en la missió que era necessari. i hi va haver una notícia que va ser molt ben de l’Església. Els encarregats de posar sobre la Treballadora com el que més i sempre disposada a Srebuda durant la celebració de la 5a Jornada taula les seves vivències i reflexions van ser dos servir els altres. I no del Clergat de la Província Eclesiàstica de catalans que van tenir la gran joia de participar hem d’obviar que, Barcelona, el dia 5 de gener, aquesta va ser la de- com a experts al Sínode: Mn. Salvador Pié-Ninot, coqueta, era dona i cisió de l’arquebisbat de Barcelona d’introduir la professor de la Facultat de Teologia de Catalunya sabia estar just al causa de canonització de Rosa Deulofeu. «Em i de la Universitat Gregoriana de Roma, i la Gna. punt. Sempre anava sembla que pot ser un bon testimoni, si la causa Núria Calduch Benages, missionera filla de la Sa- senzilla, però molt orgullosa de tenir progressa i arriba a bon terme, per als laics i lai- grada Família de Natzaret i professora de la Uni- un pare sastre, que ques, per als cristians i cristianes, i especialment versitat Gregoriana de Roma. li feia molta de la per a la joventut de les nostres diòcesis», va dir el Davant d’una assemblea expectant, les inter- roba que portava. cardenal Lluís Martínez Sistach. La decisió de l’ar- vencions van anar desgranant una bona dosi de Sí, continuem quebisbat de Barcelona ha arribat quan es com- vivències i records personals, per passar a conti- parlant avui d’ella, pleixen cinc anys de la mort de Rosa Deulofeu, el nuació a brindar una reflexió de la importància és clar, perquè ens període que l’Església prescriu que ha de passar d’un Sínode que «no era una reunió de teòlegs — va deixar empremta abans d’introduir una causa de canonització. va dir el Dr. Pié-Ninot— sinó una reunió de bis- dins les nostres vides Rosa Deulofeu, va recordar el cardenal, va ser bes preocupats per rellançar la Paraula de Déu en i la recordem i se- delegada de Pastoral de Joventut de l’arquebisbat la vida de l’Església». «Un Sínode sota el guiatge guim estimant. Rosa de Barcelona i va fer un servei molt preuat i molt de Benet XVI —va afegir la Dra. Calduch— que, serà sempre entre important al servei de l’Església. «Tots nosaltres no únicament maldava perquè la Paraula de Déu nosaltres i més ara la vam conèixer, tots nosal- arribés als confins de la que en la nostra di- tres la valorem per la seva «“Val la pena emprendre terra, sinó perquè també òcesi s’ha iniciat un entrega i el seu amor a Nos- fos capaç de transformar la procés de canonit- tre Senyor, per haver es- un viatge per les vida dels creients.» zació de la seva per- merçat la seva vida consa- intricades pàgines de La religiosa Núria Cal- sona. I el més important de tot això és que crec que serà el recull de tots els testimonis, de les seves xerrades, apor- grada totalment a l’Església l’Antic Testament”, va dir duch va oferir una confe- i, d’una manera especial, rència profunda alhora que tacions… del seu treball. I això ens serà de gran ajuda en el treball pastoral, en el nostre viure com a cristians, pel testimoni que va donar la Gna. Núria Calduch amena sobre les dificultats » a caminar amb esperança i sobretot a somriure. en la seva llarga malaltia, avui dia de llegir l’Antic Rosa és el somriure de la fe, ja que a pesar de les oferint-ho tot a Déu per l’Església, per l’arxidiò- Testament, un repte que presenta força obstacles dificultats, el somriure del seu rostre mai no va desapa- cesi de Barcelona i pels joves.» però que en qualsevol cas no podem defugir. rèixer, ni en el seu procés de malaltia. Ella vivia en pro- El cardenal va comunicar aquesta notícia da- «L’Antic Testament és difícil de llegir, perquè no funditat la seva fe. El Déu de Jesucrist va ser el seu gran vant d’una Aula Magna del Seminari Conciliar utilitza el nostre llenguatge i no s’adapta als nos- suport en la seva vida i mai no va quedar defallida, ja de Barcelona plena a vessar. Va ser durant la cele- tres paràmetres. Els seus textos contínuament ens que Déu sempre va estar al seu costat. bració de la 5a Jornada del Clergat de la Provín- sorprenen amb dimensions insospitades. Tanma- Rosa, des del cel, et demanem la teva intercessió da- cia Eclesiàstica de Barcelona, una experiència de teix, l’Antic Testament forma part del nostre pa- vant del Pare, per poder també ser fidels al seu evangeli fraternitat i de retrobament que ja ha esdevingut trimoni i la nostra identitat. És part fonamental de i viure en un món on cada dia costa més de viure, però tota una tradició i que sembla que ja ha trobat al la nostra Bíblia, la base sobre la qual es recolza el l’esperança mai no l’hem perduda ni la volem perdre. Seminari Conciliar de Barcelona la seva ubicació Nou Testament. Per això, val la pena deixar-nos Volem estimar com tu vas estimar i aprendre a conèixer definitiva. De fet, és innegable que l’edifici del portar per la curiositat i el desig d’aventura i em- i a viure a Déu en els nostres cors amb la profunditat carrer Diputació ocupa un lloc molt especial en el prendre un viatge per les intricades pàgines de que tu vas viure. cor dels preveres i diaques de les diòcesis de l’Antic Testament amb l’esperança de trobar no- Sempre et recordarem i et portarem en les nostres Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa; sen- ves i al mateix temps il·luminadores experiències vides. Gràcies per tot allò que vas donar a la nostra Es- timents que apleguen en una mateixa comunió de fe.» glésia de Barcelona i principalment als nostres joves. fraterna els tres presbiterats sota la mirada dili- La Jornada del Clergat de la Província Eclesi- Francesc Figueras gent dels seus bisbes. àstica de Barcelona va culminar amb la celebra- Membre de la Delegació de Joventut de l’arquebisbat La Jornada del Clergat d’enguany també va ció de l’eucaristia a la capella del Seminari, se- de Barcelona servir per aprofundir una vegada més en l’experi- guida d’un dinar de germanor. 20 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 15 • gener • 2009

LLEIDA El bisbat no recorrerà més pel Diocesà ■ Mons. Piris i el Col·legi de Consultors es refermen en la voluntat d’acceptar les últimes disposicions de l’Església

Jordi Curcó «Ens consta que totes les institucions que Lleida formen part del Consorci i el mateix Go- vern de la Generalitat són conscients que l bisbat de Lleida ha pres la decisió es tracta de béns eclesiàstics i que afavo- Ede no presentar davant de cap de les riran les mesures oportunes per facilitar dues instàncies (Rota Romana i Tribunal que el bisbat de Lleida acompleixi les dis- Superior de Justícia de Catalunya) més re- posicions que ha rebut de l’Església, cosa cursos per les obres d’art en litigi amb el que contribuirà certament a l’entesa i bona bisbat de Barbastre-Montsó. Així es desprèn harmonia entre diòcesis i comunitats ger- de la nota de premsa que es va fer pública el manes.» divendres 19 de desembre, després de la Precisament, en l’acord entre els dos reunió del bisbe de la diòcesi, Mons. Joan bisbes signat el 30 de juny passat, es par- Piris, amb el Col·legi de Consultors. lava d’una voluntat de col·laboració entre La reunió havia estat convocada des- les dues diòcesis per tal que tots puguin prés que el 17 de desembre s’hagués re- fruir millor d’aquestes obres, que són tes- but un document del Tribunal de la Rota timoni d’una història comuna i que han Romana que aporta l’argumentació jurí- de contribuir, també per això, a una més dica per la qual no s’ha admès a tràmit el gran comunió: «Caldrà reprendre, per les recurs presentat pel bisbe Ciuraneta, amb dues parts, aquest aspecte i cercar la cons- l’objectiu d’esbrinar jurídicament la titu- Fa un any de la inauguració del nou museu. titució d’un òrgan consultiu a què en el laritat de 113 obres d’art del Museu Dio- mateix acord es feia referència.» El comu- cesà, reclamades per les parròquies de Montsó, segons el qual s’acceptaven les sideressin propietat del bisbat de Lleida nicat acaba dient: «Confiem que els mem- Barbastre-Montsó segregades de Lleida. sentències emeses per les diverses instàn- aquestes obres que durant tants anys han bres de l’Església diocesana i els ciutadans El Tribunal de la Rota diu que no ad- cies eclesiàstiques i Lleida s’obligava a estat entre nosaltres, almenys ha posat de de Lleida, persones, grups i institucions, met a tràmit el recurs perquè es declara transmetre a Barbastre-Montsó les obres manifest una part de la nostra història: la comprendran les raons expressades, enca- incompetent. D’una banda, perquè s’hau- d’art en qüestió. En aquest sentit el text preocupació de l’Església per la cultura, per ra que no tots les comparteixin: com a Es- ria hagut de presentar en primera instàn- explica: «Des d’aquell moment —així se l’art, especialment l’art religiós, que ha con- glésia volem continuar col·laborant afecti- cia al Tribunal Metropolità; de l’altra, per- li va manifestar al nou bisbe de Lleida, en servat i recuperat; que nasqué per fer un ser- vament i efectivament amb tots, com ho han què es tracta d’un assumpte administratiu, demanar-li l’acceptació de la di- fet els bisbes i els seus col·laboradors i totes les instàncies administratives han òcesi— les gestions sobre l’as- «Esperem que les institucions que que ens han precedit.» Coincidint fallat ja definitivament. sumpte correrien a càrrec de la formen part del Consorci i el mateix amb aquest comunicat, el nou Museu Així mateix, el bisbat de Lleida ha re- Nunciatura o de la Santa Seu. de Lleida, Diocesà i Comarcal va but també la sentència del Tribunal Supe- Això mateix, ja abans, s’havia Govern de la Generalitat afavoriran les complir el 30 de novembre un any de rior de Justícia de Catalunya que declara expressat en la carta esmentada mesures oportunes per facilitar que el la seva inauguració. Segons dades fa- la legalitat de la resolució del 5 d’abril de al secretari d’Estat. El bisbe i el cilitades pel mateix Museu, en els 2006, signada per la consellera de Cultura Col·legi de Consultors li prega- bisbat de Lleida acompleixi les dispo- darrers dotze mesos, han visitat les de la Generalitat, Caterina Mieras, que ven una intervenció directa, per sicions que ha rebut de l’Església» noves instal·lacions 47.474 perso- permetia el trasllat de les obres d’art a no haver de carregar sobre el nou nes, majoritàriament de Lleida i les Aragó, amb un seguit de condicions. bisbe que s’esperava aquesta tasca feixu- vei a l’evangelització i que esperem que, fora seves comarques i de la resta de Catalunya Aquesta resolució havia estat recorregu- ga, que, tot i essent important, estava mi- o dintre dels museus, i per personal especí- i també d’Aragó. D’aquesta xifra, 30.624 da pel bisbat de Lleida per la seva possi- nant la comunió entre dues diòcesis i impe- ficament preparat, continuarà fent-lo». corresponen a entrades generals; 9.166, a ble nul·litat per defectes de procediment. dint la dedicació de temps i energies a la La nota afirma que aquestes obres d’art, les visites de grups, i 7.684, a les visites es- Amb aquesta nota de premsa, el bisbat tasca més pròpia de l’Església, que és l’evan- tot i ser béns eclesiàstics, des de l’any 1999 colars. Això representa una mitjana de 130 de Lleida es ratifica en la seva voluntat gelització.» les va adscriure en dipòsit, de forma tem- visites al dia. d’acceptar les últimes disposicions de l’Es- En un altre punt de la nota, es fa palès poral i per a la seva gestió, al Consorci del Per atendre les visites de grups esco- glésia en aquest litigi. La nota esmenta la l’agraïment del bisbe Joan Piris i del Col- Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, «la lars, el Museu a endegat un projecte peda- carta conjunta adreçada el 20 de maig al legi de Consultors «per l’esforç que els qual cosa fa que la diòcesi, ni que en con- gògic que s’ha iniciat amb l’elaboració cardenal secretari d’Estat, Tarcisio Berto- bisbes Malla, Ciuraneta i Salinas han de- tinuï sent sempre la propietària, no pot dis- d’uns itineraris específics per a cada ni- ne, i la nota de premsa emesa pel bisbat dicat a aquest tema, procedint sempre amb posar-ne amb plena llibertat. A més, hi ha vell escolar, i que donarà com a resultat de Lleida el 19 de maig de 2008. També plena fidelitat a la legislació de l’Església unes lleis autonòmiques que ens cal tenir l’elaboració de materials didàctics amb els l’acord signat per l’administrador apostò- i de les autoritats civils. Esforç i interès, en compte a l’hora d’orientar les actuaci- quals es començarà a treballar al curs es- lic Xavier Salinas i el bisbe de Barbastre- que, si no ha aconseguit el desig que es con- ons». La nota afegeix un desig de futur: colar 2009-2010.

El bisbe visita el Pessebre Vivent de Sudanell

Josep Manel Prada J.C. / Sudanell Tot seguit, acompanyat pel rector, l’al- calde del poble i la presidenta de l’Associa- A primera hora de la tarda del dissabte ció del Pessebre Vivent, es va traslladar a 27 de desembre, el bisbe de Lleida, Joan l’indret de celebració del Pessebre. El bis- Piris, es va traslladar al poble de Sudanell, be Piris va poder contemplar tot l’itinerari, molt proper a Lleida, per tal de visitar la basat en 65 escenificacions distribuïdes pels XIV edició del Pessebre Vivent de Sudanell. carrers i cases del poble i on 250 personat- Abans va presidir, amb el rector del poble, ges donen vida a les principals escenes del Mn. Manel Mercadé, i el rector de naixement de Jesús i a altres que evoquen Llardecans, Mn. Josep M. Cebrià, una Eu- els oficis perduts i imatges de la vida rural. caristia a la parròquia, cantada pel cor par- El bisbe de Lleida va lloar el Pessebre Vi- roquial, i on es va fer també l’escena cen- vent, així com l’esforç que fa tot el poble per tral del naixement personificada per veïns fer-lo realitat any rere any mostrant amb imat- Mons. Piris va lloar la qualitat del pessebre. del poble. ges vivents el misteri del naixement de Crist. 15 • gener • 2009 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 21

TARRAGONA

grup de joves de la parròquia de Sant Joan de Valls, els catequistes, infants i adoles- «Somio una Església on cents i les pujades al cim de Miramar, es va convertir per a molts de nosaltres en la muntanya santa de l’encontre amb Déu. ningú no en faci fora Jesús» Va ser com una descoberta del que la Bí- blia ens demanava. Era molta la riquesa ■ que gaudia i la volia compartir. Va ser el Mn. Josep Pascual recull a «Fent camí» la seva experiència missionera 3 d’abril de 1983 quan l’aleshores arque- bisbe de Tarragona, Josep Pont i Gol, en Joan Boronat cerdot havia enviat des —Fa més de dos una cerimònia a Valls m’enviava a la par- de la seva activitat mis- anys els meus ròquia de Biwbe, del bisbat de Goma, on n. Josep Ramon Pascual Palau va sionera al Zaire. Fent apunts van caure en vaig missionar fins al 1986. M néixer a la vila lleidatana de Tarrés, camí, que és el títol del mans d’una mare —Com valora l’experiència? pertanyent a l’arxidiòcesi de Tarragona. llibre, constitueix un de família, que s’ho —En cada indret trobes la imatge de Va ser ordenat prevere el 24 de novem- compendi de vivències i Boronat Joan Foto: va mirar amb Déu, la persona que Ell estima. Volia mi- bre de 1957 pel cardenal Benjamín de reflexions que Mn. Pas- amor… i em va de- rar i respondre-li a Déu, que em va ense- Arriba y Castro, arquebisbe de Tarragona. cual ha volgut emmira- manar que ho pu- nyar a valorar que era un enviat en comu- Mn. Pascual ha estat missioner i, pel que llar en la Paraula de bliqués. Trascorre- nió amb l’Església de Fructuós, Auguri i fa a casa nostra, ha exercit el seu ministe- Déu. gut un temps, amb Eulogi, per compartir la fe amb generosi- ri al servei de nombroses comunitats par- to seriós, ella em va tat. La pobresa de les Benaurances era més roquials. Des de 1987 és delegat diocesà —Què és Fent camí? recriminar de no forta que aquí, ja que allà no eres cap tes- de Missions de l’arquebisbat de —Quelcom que, fins haver-ho fet. Hi va timoni de pobresa; pobres com érem, sem- Tarragona. Recentment s’ha presentat un fa ben poc, formava part insistir, dient que pre teníem més que ells. Allí la fe s’ac- llibre que recull els textos que aquest sa- del «raconet privat» que els seus fills neces- ceptava per la força de la Paraula i no pas es guarda com una inti- sitaven coses com pel testimoniatge; ells no tenien referèn- mitat i que, de tant en aquestes i no pas cia del que un missioner o missionera dei- La Delegació de tant, hom fulleja i co- moltes de les que es xa enrere. Allí l’evangeli em resultava mença a somiar i deixa publiquen. La seva molt fresc. M’obligava a tenir els ulls molt Missions presenta que els fulls passin com expressió i paraules oberts: Déu s’hi manifestava d’una ma- la memòria de 2007 una diapositiva vivent em van colpir i vaig nera descarada i, en Déu, l’altre tenia una d’aquelles persones pro- prometre que em presència sublim. Aprenies a ser un mis- tagonistes d’una vida de posaria a la feina. sioner que vol viure l’encarnació i no un J.B. / Tarragona bondat, moltes de les quals ara ja són amb En comentar per telèfon amb Mn. Joan conqueridor que vol imposar la seva veri- Déu. Em frapa que algunes persones hi Magí la possibilitat de trobar-nos, ell em tat. Vaig aprendre a mirar una Església que S’acaba de publicar i distribuir arribessin d’una manera violenta: el nos- va dir: «El dimarts, a dos quarts de deu, té esdevenidor, la veia més cristiana, men- la memòria anual corresponent al tre record també es va tenyir amb sang i comencem.» Realment així va començar tre que la nostra és més clerical. 2007 de la Delegació diocesana de amb foc i a la muntanya de Buhoro —que el fet de fullejar amorós el llibre de la Pa- —Creu que l’obra missionera és la Missions de l’arquebisbat de vol dir «pau»— també es va patir la vio- raula de Déu. millor imatge de l’Església? Tarragona. Pulcrament editada, la lència. No, no s’obliden persones, gestos, —Què hi trobem? —Entenc que l’obra missionera és un memòria inclou un escrit de l’ar- fets… que han omplert part de la teva vida —Les vivències personals en terres repte molt fort per a l’Església universal. quebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, en què destaca que i que, encara, després de molts anys, t’ado- africanes, a mig camí entre el dietari i les Sempre és un crit que convida a la pobre- en aquestes pàgines «hi ha molta nes que el record és fresc i la pregària per memòries, il·lustrades amb fotografies i sa, a defugir el poder, a simplificar for- vida i molt d’amor», per afegir ells és freqüent. també amb els dibuixos de Montserrat Ai- mes i estructures que fan mal. La missió que hom hi troba el resum «dels Volia fer un exercici que a mi em sem- xalà. Ha estat editat amb motiu de l’Any ad gentes et fa mirar l’actitud del Primer esforços i la donació de molta blava encoratjador i dinàmic. Volia aga- Jubilar de Sant Fructuós, amb el propòsit Missioner, l’enviat del Pare i a descobrir gent a la qual agraeixo des d’ara far totes aquestes vivències i emmirallar- d’ajudar els projectes socials endegats per l’encarnació, abaixar-te fins a trobar la tota la dedicació: per un cantó, els les en la Paraula de Déu. Volia que la Mn. Josep Cabayol i la germana Isabel persona, en qualsevol situació. I això no nostres missioners, els primers a Paraula de Déu ressonés sobre cadascun Correig, missioners diocesans a Rwanda es pot fer des del poder i el tenir; el com- deixar-se la vida per evangelitzar. d’aquells fets de vida, que fossin una lli- i al Congo. partir és l’únic llenguatge vàlid. A voltes Per l’altre, les organitzacions i es- çó, no un record bonic, sinó un estímul —Com va prendre la decisió de ser tinc somnis estranys. Somio una Església tructures que treballen per les que esperonés a una resposta evangèlica missioner? on ningú no en faci fora Jesús, on no hi hagi missions i ajuden els missioners en en la meva vida… Fins i tot vaig demanar —Em sembla que Déu em va atrapar missioners i missioneres, sols cristians de les seves necessitats i projectes», el parer i l’ajut de l’amic Mn. Joan Magí, en el lloc que Ell més estima i pel qual nom i de fets. Així tindrem missioners a sense oblidar l’equip de persones el qual ho va valorar i animar. se’ns fa conèixer. Aprofundir en la Santa vessar. Perdoneu-me, només és el somni «de la rereguarda» que fan que tot funcioni. —Quan es va decidir? Bíblia, en un entorn especial, com era el d’un que brega per ser més cristià. La publicació recull un resum de totes les activitats, cursos, as- semblees i jornades que, al llarg de l’any, han estat marcades pel L’arquebisbe visita el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès signe missioner. Així mateix, inse- reix una relació de totes les be- J.B. / La Pobla de Montornès Sardà, president de l’Asso- ques missioneres que ara té ober- ciació Amics de Montornès, tes la Delegació diocesana de Una bona manera de reviure l’entitat organitzadora del

Missions, a través de les quals els el Nadal és contemplar una re- Joan Boronat pessebre. En total són quin- donants poden fer una aportació presentació plàstica del naixe- ze quadres distribuïts a redós per sumar 2.000 euros en cadas- ment de Jesús i les estampes bí- de l’ermita de Montornès i cuna. El seu objectiu és dotar de bliques que envolten aquest fet. de les restes de l’antic cas- recursos aquelles vocacions missi- oneres —seminaristes, novicis o El Pessebre Vivent de la Pobla tell, situats a dalt d’un turó, novícies— per poder fer els estu- de Montornès és un preclar ex- als afores de la vila. El Pes- dis i la preparació. La memòria de- ponent d’aquestes representaci- sebre Vivent de la Pobla, que talla, a bastament, la relació de ons nadalenques per excel·lència ha arribat a la 33a edició donatius i aportacions fetes per i l’arquebisbe Jaume Pujol va compta amb un grup de fi- fidels, institucions i entitats al aprofitar el capvespre del mateix gurants i voluntaris que el llarg de l’exercici de 2007. A ma- dia de Nadal per visitar, com un fan possible, el qual combi- nera de resum, podem consta- espectador més, aquest pessebre, na el relat bíblic del naixe- tar que l’apartat d’Obres Missi- de llarga tradició a Catalunya. ment de Jesús amb les més onals Pontifícies va recaptar L’arquebisbe Jaume va fer el genuïnes tradicions catala- 187.163,03 euros; la campanya Tarragona Missionera, 69.692,81 recorregut, acompanyat de l’al- nes. Aigua, so i llum, amb euros, a més de 1.282,72 euros re- calde de la Pobla de Montornès, animals de corral i bestiar, collits per altres conceptes. Tot su- Joan Borràs; del rector, Mn. En- Mons. Pujol va tastar el pa torrat amb oli que s’ofereix causen l’admiració de grans mat ascendeix a la quantitat de ric Casellas, i de Josep Maria als visitants. i petits. 258.138,56 euros. 22 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 15 • gener • 2009

TERRASSA

150 anys de l’Institut de la Sagrada Primera verge consagrada al Família d’Urgell

Redacció / Matadepera servei de la diòcesi egarenca El diumenge dia 28 de desembre, festa ■ La xilena Glenda Hernández destaca per la seva reeixida de la Sagrada Família, Mons. Josep Àngel Saiz va presidir una eucaristia solemne a la trajectòria musical Casa de Formació de l’Institut Religiós de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, Samuel Gutiérrez a Matadepera. Precisament durant aquest Terrassa curs 2008-2009 l’institut religiós celebra el 150è aniversari de la seva fundació amb na crida dins de la crida.» Així diversos actes. La congregació té dins del «U qualifica Glenda Hernández territori de la diòcesi la casa general, així Aguayo la nova etapa que el 28 de de- com també una casa de formació i diverses sembre passat va iniciar com a verge comunitats. La celebració del dia 28 de consagrada al servei de la diòcesi de desembre va tenir un to marcadament dio- Terrassa. Després de gairebé vint anys cesà. com a religiosa de Nostra Senyora de la A l’homilia el bisbe va recordar la im- Consolació, la conegudíssima germana portància de la Sagrada Família per a l’Es- Glenda ha rebut una nova crida de Déu a glésia en general i més en particular per a la dedicar-se totalment a l’evangelització a congregació que porta el seu nom, tot fent través de la música dins de l’orde de les referència a la seva fundadora, Anna M. Verges Consagrades, tot dependent di- Janer, així com al carisma de la congrega- rectament del bisbe de Terrassa, Mons. ció. Dins de la celebració de l’Eucaristia les Josep Àngel Saiz. «Entenc la meva nova religioses van fer la renovació dels seus missió —ha afirmat en una entrevista al vots. portal catòlic Ciudad Redonda— com un servei d’animació bíblica i espiritual El bisbe presideix el a tota l’Església universal. Un servei que faig des de la diòcesi de Terrassa, sota lliurament de premis l’obediència del bisbe Josep Àngel Saiz, Glenda Hernández es va posar al servei de la diòcesi de Terrassa. als terrassencs al qual agraeixo tot el seu suport.» I afegeix la nova verge consagrada: «Tot mília tot incidint en el paper de la família va rebre els signes propis del seu nou de l’any i que mantinc l’espiritualitat de la Con- en la vida de l’Església i en la societat. estat de vida: l’anell i la Litúrgia de les solació, sento amb força des de fa També va fer esment de la importància Hores. A la celebració va assistir nom- Redacció / Terrassa temps la crida a dedicar-me exclusiva- de l’orde de Verges Consagrades en els brós poble fidel, així com religioses i ment a l’anunci de la Paraula de Déu a inicis de la història de l’Església i, més membres de l’orde de Verges Consa- El diumenge dia 14 de desembre Mons. través de la música, perquè així molts darrerament, amb la seva recuperació grades d’altres diòcesis catalanes i es- Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, va cors puguin trobar consol i inflamar-se des del Concili Vaticà II. En aquest panyoles. presidir el lliurament de premis als Terras- en el desig de trobar el que és més sentit va convidar la candidata a viure Glenda Hernández Aguayo (Parral, sencs de l’Any 2008 al Centre de Cultura de important.» plenament el que vol dir la seva consa- Xile, 1971), coneguda musicalment com Caixa Terrassa. L’acte va ser organitzat pel La consagració de Glenda Hernán- gració al servei de l’Església. a Germana Glenda, compta ja amb una Centre Cultural El Social, que forma part de dez com a primera verge consagrada de El ritu de la consagració de Verges reeixida carrera musical al servei de la Fundació Centre Social Catòlic, presidi- la diòcesi de Terrassa va tenir lloc el s’inicia després de la proclamació de l’evangelització. El seu primer treball da pel bisbe. L’alcalde de Terrassa, Pere diumenge dia 28 de desembre, festa de la l’Evangeli, quan la candidata va ser pre- discogràfic va veure la llum l’any 1998, Navarro, també s’hi va fer present. En aques- Sagrada Família, a la catedral del Sant sentada davant del bisbe. Després de tot i que fins al 2002 no va començar els ta ocasió van rebre els guardons Pere Part, Esperit, en el decurs d’una celebració l’homilia es va continuar amb l’interro- seus viatges d’apostolat. Ara, amb l’ob- Agnès Soteras i Floreal Xoriguera, i a títol eucarística presidida per Mons. Josep gatori i el compromís, així com amb la jectiu d’organitzar el seu ministeri mu- pòstum, Manuel Coll i Josep Rius. El Àngel Saiz. lletania dels sants. El moment central de sical i finançar la seva nova missió arreu periodista Manuel Sarrau va glossar la A l’homilia el bisbe va glossar la la celebració va ser la pregària de consa- del món acaba de crear també la Funda- vida de cadascun dels homenatjats. El celebració de la festa de la Sagrada Fa- gració. Finalment, Glenda Hernández ció Consuelen a Mi Pueblo. bisbe, en les seves paraules, va recordar, tot citant Viktor Frankl, que a la vida «no cal perseguir l’èxit i la felicitat, sinó que SANT FELIU DE LLOBREGAT són troballes que hom fa en l’exercici del seu servei als altres». 800 anys de vida cristiana a Molins de Rei Conveni sobre l’ús Redacció / Molins de Rei Josep Maria Domingo, que par- larà sobre La parròquia avui i del monestir El municipi de Molins de Rei viurà demà. Totes les conferències tin- de Sant Cugat amb goig durant tot l’any 2009 la cele- dran lloc en dijous, a les 9 del bració del 800è aniversari de l’erecció vespre, a les sales parroquials. Redacció / Sant Cugat del Vallès de la seva primera capella. Va ser l’any Continuaran durant els mesos de 1209 sota el patrocini de sant Miquel. febrer, març i abril. En total, 9 L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Amb motiu d’aquesta efemèride la co- sessions. Pel que fa a les celebra- va acollir el 24 de desembre passat la signa- munitat parroquial de Sant Miquel ha cions, hi haurà la romeria a tura del conveni que regula la utilització programat tota una sèrie d’actes comme- Montserrat el diumenge 1 de dels espais del monestir de Sant Cugat del moratius que tindran lloc durant tot l’any Logo de l’aniversari. març, i sobretot la gran celebra- Vallès entre la parròquia i el mateix Ajunta- 2009. Concretament, unes conferències ció de l’eucaristia commemora- ment. El conveni va ser signat per Lluís i unes celebracions que ajudin a viure Per a la commemoració s’ha elabo- tiva d’acció de gràcies, presidida pel Recorder, alcalde de la ciutat, i Mn. Blai aquest esdeveniment més conscientment. rat, a més, un logotip, que apareixerà en bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Blanquer, rector de la parròquia de Sant Segons ha explicat Mn. Xavier Ayme- tots els programes, publicitat i fulls in- Agustí Cortés, el diumenge 14 de juny. Pere Octavià. Va assistir a l’acte Mons. rich, vicari de la parròquia, l’aniversari formatius de la parròquia durant aquest Coincidint amb aquest aniversari, Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa. Els vol ser també motiu per «agrair als nos- any 2009. Les primeres conferències del s’ha posat també en marxa la pàgina assistents es van congratular per la signatu- tres avantpassats el seu testimoni i l’he- 800è aniversari tindran lloc el 22 i 29 de web de la parròquia, que es pot consul- ra d’aquest conveni, que culmina d’aquesta rència que ens han deixat: el tresor de la gener, i aniran a càrrec de Mn. Salvador tar a l’adreça electrònica http:// manera un procés iniciat fa uns quants anys. fe i la vivència de la comunitat». Pié, amb el títol Ser cristià avui; i de Mn. parroquiasantmiquel.molinsderei.net. 15 • gener • 2009 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 23

GIRONA Vint anys de servei del Banc d’Aliments ■ El 80% dels beneficiaris són entitats d’Església, especialment Càritas parroquials

Víctor Gay d’ajuts i menys aliments a repar- presa de transports que cedeix Girona tir. Si l’any 2007 es van distri- vehicles per recollir els aliments buir 1.180.110,63 quilos d’ali- donats per les agroalimentàries; a producció mundial d’aliments del ments, el 2008 amb prou feines el Consell Comarcal del Giro- L darrer any 2008 hauria permès aten- s’ha assolit el milió. nès; la Cambra de Comerç de dre una població d’11.000 milions de per- La intervenció central de l’ac- Girona, que acull el Banc d’Ali- sones, però en el mateix període 960 mili- te commemoratiu d’aquests ments (malgrat que evidentment ons van passar fam i 5 milions van morir vint anys del Banc d’Aliments no es tracta de cap entitat eco- físicament de gana. Aquestes són les da- de Girona va ser a càrrec de Sal- nòmica); els 14 voluntaris que des oficials de la FAO que va fer públi- vador Maneu, secretari general tot l’any hi fan servei; el DARP; ques el vicepresident del Banc d’Aliments de Càritas diocesana, que va la Fundació Telefónica, que fa- de Girona, Frederic Gómez Pardo, en l’ac- assenyalar quelcom que ja és de La cambra de Comerç de Girona va acollir l’acte commemoratiu. cilita les comunicacions, i els te commemoratiu dels vint anys de servei domini públic: l’augment de pe- alumnes del col·legi Bell-lloc d’aquesta entitat cívica, però estretament ticions d’ajuts bàsics, de manera que al se- mantingut el compromís de destinar els ma- del Pla, que s’encarreguen del magatzem, vinculada amb l’Església. Fins al 80% dels tembre ja s’havia superat el total de les pe- teixos recursos a la compra d’aliments, però que també és cedit per una empresa del sec- sis milions de quilos d’aliments repartits en ticions de l’any 2007. Corresponen a els compra a preu de mercat, de manera que tor de la logística. aquest període han estat destinats a entitats aliments, elements necessaris per a la llar amb els mateixos recursos es poden adquirir Resultat de tot plegat són els ajuts re- diocesanes de beneficència, en primer lloc com ara bolquers, roba interior i d’abric, menys productes. D’altra banda, les empre- buts per part de centres tan diversos com la totes les Càritas parroquials, però sense dei- pagament de serveis com ara electricitat, ses agroalimentàries gironines han minvat residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, xar d’atendre les demandes de les comuni- aigua i gas. Pel que fa al perfil dels peticio- de forma apreciable les seves aportacions, les Germanes dels Ancians d’Arenys de Mar, tats evangèliques i ortodoxes. Un 12% naris, hi ha moltes dones que viuen soles i situació que contrasta amb el major suport les benedictines del monestir de Sant l’han rebut els serveis socials dels ajunta- amb fills al seu càrrec, així com persones que han rebut altres Bancs d’Aliments ca- Daniel o l’asil La Caritat d’Olot. El repte ments i la resta directament particulars. grans amb pensions de viudetat insuficients. talans. que el Banc d’Aliments té plantejat per al Concretament, en l’any recentment fi- També s’ha notat un augment dels peticio- L’acció del Banc d’Aliments només és 2009 és assolir el pressupost de 22.000 eu- nalitzat s’han beneficiat dels ajuts del Banc naris nacionals respecte dels immigrants. possible mercès a la «complicitat» d’una ros (12.600 el 2008), ja que és el mínim que d’Aliments de Girona 119 entitats, de 52 El president del Banc d’Aliments de vintena d’empreses i d’un nombre sem- es preveu que farà falta considerant que, al- poblacions, que han atès 16.500 persones Girona, Oriol de Ribot, va destacar en la blant d’entitats tan diverses com el servei menys durant el primer semestre, les petici- (l’any 2007 van ser 15.300), això malgrat seva intervenció el fet que la Unió Euro- Seprona de la Guàrdia Civil (controla els ons d’ajut creixeran al mateix ritme que ho que els recursos disponibles han minvat pea ja no fa intervenció d’excedents d’ali- aliments i, per exemple, el peix confiscat van fer en els darrers sis mesos. I tot a base lleugerament, és a dir, més peticionaris ments, excepte de sucre. Amb tot, sí que ha per raó de mida és cedit al Banc); una em- de generositat i voluntariat.

Benvolgut, benvolguda: Textos adaptats de Teilhard de Chardin L’himne de l’univers, ed. Claret ¿Coneixes la PREGÀRIA ITINERANT DEL IV DIUMENGE DE CADA MESMES? ¿Has vingut alguna vegada a pregar amb nosal- (p. 91) Déu meu, feu que la llum irresistible dels vos- tres? Som un grup que oscil·la entre vuitanta o noranta per- tres ulls cali foc en mi, m’ajudi a realitzar tota obra sones que ens reunim cada quart diumenge de mes, sempre que calgui fer, i em doni força per a resistir tota pena en una parròquia diferent, per lloar el Senyor escoltant unes que calgui patir; però concediu-me, sobretot, de lectures, bo i meditant-les durant una estona i cantant plens veure la lluïssor del vostre rostre en el rostre dels meus de joia unes tonades plenes d’unció germans i de descobrir-vos en el més íntim de llurs L’únic desig que ens mou és aquest: lloar un Déu que és ànimes. Perquè el do que Vós em demaneu per a tan poc estimat a la nostra ciutat de Barcelona i que, a ca- aquests germans no és solament un afecte ple de dascun dels seus habitants, ofereix tot el seu amor. tendresa, sinó quelcom més real i encara més fort: Vós voleu que, ajudats per la vostra Eucaristia, es Ens hi trobem bé obrint el nostre cor al Senyor, durant manifesti entre els homes la transformació mística en aquesta estona en anar-lo a trobar en un temple que per a un sol cos, el de Jesucrist. molts de nosaltres és potser encara desconegut, on, al matí, molts cristians hi han celebrat l’Eucaristia. És com si el per- (p. 140 i 141) De vegades, ens imaginem que us fem fum de la seva pregària aromés la nostra oració. més atractiu als nostres ulls si us exaltem, de manera Si no ens has acompanyat mai en la nostra pregària de gairebé exclusiva, l’encís i la bondat de la vostra fi- gura humana d’antany. Tanmateix, Senyor, si jo vol- lloança, et convidem a la que projectem per al proper dia 25, gués únicament estimar un home, ¿no m’hauria de de les 6 a les 7 de la tarda, a la parròquia de Sant Ramon de girar, més aviat, cap a aquells que m’heu donat, Penyafort, Rambla de Catalunya, 115. Si has vingut sol o amb aquests que em sedueixen per la seva presència: altres amics, t’encoratgem que hi invitis alguna persona més. pares, germans, amics ...? ¿No tinc persones irresisti- Volem ser un grup d’oració que, amb la seva presència, blement amables al voltant meu? ¿Què hauria proclami, per damunt de tot, l’amor al nostre Déu i que ma- d’anar a buscar a la Judea de fa dos mil anys...? No, nifesti que, en retornar-li una estona del seu dia –el diu- el que jo invoco, amb el crit de tota la meva vida i menge és el dia del Senyor–, experimentem cadascun de fins i tot amb tota la meva passió terrenal, és quel- nosaltres una joia intensa. com ben diferent d’un home a qui estimar: és un Déu a qui adorar. No sigueu per a mi solament un germà; sigueu també un Déu, sigueu la força im- L’equip de la Pregària Itinerant del IV Diumenge. mensa vivent que jo buscava per tot arreu, a fi de poder-la adorar. 24 CATALUNYA CRISTIANA societat 15 • gener • 2009

La Fundació Salut i dietes Mª José Camps * NPH rep el premi Cofares L’alimentació sostenible Redacció / Madrid

a vida es una rueda y güent, és un bon moment La Fundació Nuestros Pequeños «L rueda es eternidad, y per detectar-ho i em- Hermanos (NPH) va rebre recentment si el hombre lo divide sólo lo prendre accions que ens el premi Cofares 2008, que va ser reco- hace en mi sentir, para saber duguin a abandonar cos- llit per Xavier Adsarà, director d’aques- cuánto ha vivido y le resta por tums que, encara que le- ta organització no governamental, en el vivir.» Aquesta afirmació de gals, actuen com a toxi- marc d’un acte celebrat al Teatre Reial Martín Fierro [El gaucho nes que espongen la de Madrid. Aquest guardó s’ha conce- Martín Fierro (1872), poema salut. dit per la tasca important que du a terme de José Hernández] ens mos- l’entitat a Àfrica i Amèrica. tra el costum de les persones Alimentació Els fons atorgats amb el premi de fer «balanços» i «projec- sostenible (12.000 euros) es faran servir per cobrir el programa de recuperació nutricional tes» a propòsit dels canvis dels infants d’Haití malalts que acudei- d’any. Els calendaris mar- El canvi climàtic ens xen a l’Hospital Pediàtric Infantil Saint quen els ritmes de les perso- ensenya que «el que fem Damien Chateaublond a Tabarre (Port- nes i de les societats. El en un lloc repercuteix en au-Prince). A més, la Fundació NPH Nadal, a més, marca de for- un altre». L’espirituali- s’encarregarà d’administrar el tracta- ma molt especial el ritme tat ja ho ensenya des de ment mèdic adient per a aquests in- espiritual de milions de fi- fa temps, però el clima fants, com ara medecines, raigs X o dels des de fa 2.000 anys. Cal tendir a una alimentació saludable i sostenible. actual ens ho posa de anàlisis de laboratori, entre altres aju- La salut i la justícia manifest davant dels des. s’uneixen en un tema: l’alimentació salu- «comptes de resultats» pel que fa als nostres ulls. Els humans sempre hem «Vull donar les gràcies a totes aque- dable i sostenible, tant de les persones recursos alimentaris i la sostenibilitat. tingut una atmosfera comuna sense barre- lles persones que ens han considerat amb excés d’alimentació com de les res, però només des de fa poc som consci- mereixedors del premi Cofares, ja que que pateixen mancances per la pobre- Alimentació personal i familiar ents que «el que es fa en un lloc produeix representa no només un premi econò- sa. Tots dos grups emmalalteixen i efectes lluny i en tots els altres». Aquest mic, que ens permetrà continuar desen- moren abans del que seria natural per Podem revisar el nostre estat de salut enfocament globalitzant pot fer-se servir volupant el programa de recuperació efectes de la pròpia obesitat o de l’ex- personal a l’inici i al final de 2008, tot per reflexionar sobre l’alimentació soste- nutricional per a infants haitians greu- trema caquèxia. identificant si cap defecte de la salut té nible: què estic fent que dificulti l’alimen- ment malalts de sida, tuberculosi, càn- En un mes de balanços i projectes relació amb un hàbit d’ús inadequat d’ali- tació d’altres persones, properes o llunya- cer, còlera... que duem a terme des de personals i socials, un canvi d’any pot ments, tant pel que fa al tipus com a la nes?, què estic fent perquè s’alimentin l’any 1998 a Port-au-Prince, sinó tam- servir d’al·licient per revisar els nostres quantitat. Ara, al principi de l’any se- millor?, què no faig i què podria fer? bé un reconeixement a una trajectòria L’alimentació és una estratègia brutal de més de cinquanta anys de feina, d’interdependència entre els éssers, que esforç, humanitat i professionalitat de- la naturalesa ens imposa. No és possible dicats a oferir una llar, escolarització, «no participar-hi» i cal fer-ho contínua- alimentació, roba i atenció mèdica als ment i tota la vida. Administrar-la és una infants més necessitats de Llatinoamè- eina de saviesa personal i social que pot rica», va manifestar Adsarà. ser aprofitada per esdevenir cada vegada Per a més informació: Fundació millors persones. Nuestros Pequeños Hermanos, c/ Elisa 23 – 08023 Barcelona, tel. 934 342 029, * Tècnica en dietètica i nutrició a/e: [email protected], web: [email protected] www.nph.org.

La bona notícia... Els valors creen futur

Francesc Gamissans l’individualisme, comunitat; en- front de la insolidaritat, partici- Que els valors humans creen un pació; enfront de l’uniformisme, futur esperançador ho pregona Cà- diversitat; i enfront de l’egoisme, ritas diocesana de Lleida, una enti- gratitud.» tat sense ànim de lucre i reconegu- Són valors humans molt adequats da jurídicament. És una institució en la nova situació mundial de crisi viva i eficaç, gràcies a la dedicació econòmica que estem sofrint i que de centenars de persones que, amb afecta sobretot —com sempre— els € 217,06 esperit altruista, s’impliquen en aju- més marginats i pobres. Benet Ar- 290,38 € dar els altres. Compta amb 593 vo- bués ho comenta: «En una societat luntaris, 306 socis i 26 entitats par- on dominen els interessos propis de roquials subalternes. cada individu davant dels comuns, Aquesta institució de l’Església viure en comunió amb els altres és assumeix un triple compromís: in- una forma de viure a contracorrent. formar sobre la pobresa existent, La comunió genera comunitat de denunciar-ne les causes i conse- vida, estimula la creació de vincles qüències negatives, i col·laborar a d’identitat i és punt de referència i eradicar la misèria amb ajuts puntu- creixement.» als. Arbués acaba dient: «Cal deixar El primer responsable de Càritas interessos particulars i involucrar-se diocesana de Lleida, Benet Arbués, personalment, per tal d’aconseguir exposa i comenta quatre valors que, una major justícia en la distribució segons ell, poden impulsar una dels béns, i un respecte més consi- societat més humana i habitable derable envers la dignitat i els drets per a tothom, especialment per de les classes socials més humils i Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820 als més exclosos: «Enfront de excloses.» 15 • gener • 2009 CATALUNYA CRISTIANA 25 cultura

çada al lector «per fer-lo pensar». Mn. Aymar va qualificar el títol del llibre de Presentació del llibre «suggeridor», perquè «evoca aventura, nau- fragi, ànsia de salvació; un llenguatge que cal desxifrar, una esperança per a qui el «Missatge en una ampolla» llença i una sorpresa per a qui el troba». Miquel Albert Soler va informar els as- sistents que Missatge en una ampolla s’ha Miquel Àngel Codina realitzat en tres formats: imprès en tinta, en Barcelona sistema braille i en daisy (conjunt d’arxius d’àudio amb la veu d’un lector narrant un a Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria llibre), una nova tecnologia adreçada a per- L Claret va acollir recentment la presen- sones cegues o amb discapacitat visual. tació del llibre Missatge en una ampolla. «Els divuit capítols del llibre —va explicar Descobreix-lo «Mirant endins», de David Soler— tenen com a denominador comú la Ciscar i Miquel Albert Soler, publicat per fe cristiana viscuda per nosaltres com a Editorial Claret i subvencionat per l’ONCE. persones laiques. Entre els temes tractats, Es tracta d’un recull de textos emesos a es troba la fe, l’amistat, l’ecologia, la pau, l’espai Missatge en una ampolla a Ràdio la solidaritat o la pregària. Són lectures per Estel i Ràdio Principat. A l’acte van assistir assaborir en qualsevol moment del dia, els autors, tots dos invidents, i Mn. Jaume sempre que després tinguem uns minuts per Aymar, director de Ràdio Estel i Catalunya reflexionar-hi.» Cristiana, que ha escrit el pròleg del vo- Miquel Albert Soler i David Ciscar són els lum. directors del programa Missatge en una am- «Són uns textos —va afirmar Mn. Jaume polla, que actualment s’emet per internet, en Aymar— que tenen com a objectiu ajudar forma de podcast. Ciscar va assenyalar que a les dones i els homes del nostre temps a la pàgina web www.missatge.org es pot es- trobar resposta a les seves necessitats més David Ciscar, Miquel Albert Soler i Mn. Jaume Aymar, durant la presentació. coltar i/o descarregar aquest espai de ràdio. «El format del programa és molt similar al profundes. Ofereixen pistes per viure amb que fèiem a Ràdio Estel. Nosaltrem pensem CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA sentit.» Més endavant va comentar que que quan connectem els valors de la fe amb aquests textos, que «tenen la frescor del el nostre dia a dia, arriben a fer-se més llenguatge radiofònic: directe, concís, pro- accessibles per a la gent que ens escolta», «La ola»: avís per a navegants per», acaben amb una interpel·lació adre- va manifestar David Ciscar. en temps d’individualisme

Peio Sánchez * / Barcelona de les relacions. També planteja de forma directa, Novament ens arriba des d’Alema- com el grup totalitari sorgeix de la Residència nya una reflexió sobre l’origen de la dificultat de desplegar comunitats so- violència i la dinàmica totalitària. Re- cials on la persona en la seva dimensió cordem també El experimento (2001), social vegi desplegades les seves possi- Nostra d’Olivier Hirschbiegel, que ens va situ- bilitats. Així, aquests grups marcats per ar, en aquesta ocasió, dins d’una pre- lideratges anul·ladors emergeixen més Senyora só, davant d’aquesta qüestió de la bé en societats individualistes que aca- violència i els grups tancats que cer- ben reconeixent únicament el nosal- de Fàtima quen seguretat en condicions adver- tres exclusivista; des d’aquí resulta in- ses. teressant la primera part, on es La pel·lícula està basada en un fet descriuen algunes d’aquestes mancan- al real adaptat a l’Alemanya actual. Es ces. En aquest sentit, la reflexió que tracta de l’experiment fet la tardor del marca la pel·lícula ens convida no no- Tibidabo 1967 per Ron Jones en un institut de més a desactivar les dinàmiques tanca- Califòrnia per mirar d’explicar l’origen des, sinó també a garantir lleres per a dels règims autocràtics. El director Den- les relacions socials més enllà de l’indi- ✓Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amplis. nis Gansel —recordem Napola, 2004— vidualisme. ✓Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. elabora aquesta ficció situant-la en el Pel·lícula més per interrogar que per ✓Ampli menjador amb vistes panoràmiques. context de la joventut alemanya con- resoldre, està força marcada per la ✓ temporània i construeix un final nou. seva funció didàctica que la converteix Capella, gimnàs, etc. Realitzada amb gran soltura, ressalta en un avís seriós sobre la fragilitat i la l’atmosfera del grup i compta amb desorientació de la llibertat en l’ésser Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent unes interpretacions esplèndides de humà. Es tracta, doncs, d’una bona social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional joves actors alemanys i el molt creïble oferta educativa per a públic format o i animació, perruqueria, personal assistencial i auxiliar. Jürgen Vogel en el paper de professor amb l’adequat acompanyament refle- Últims avenços informàtics, en el control postural i la localizació de convertit en líder-conductor. xiu. Comparada amb El club de los persones. Prenent com a base l’obra homòni- poetas muertos (1989), de Peter Weir, ma de Morton Rhue, la reflexió que resulta molt més lúcida i provocadora. Disposem d’un nombre de places concertades amb la ofereix el film ens permet reconèixer Probablement en un temps de crisi Generalitat de Catalunya. les bases antropològiques de la violèn- de les xarxes socials, que s’han consti- cia totalitària nascuda de la insatisfac- tuït principalment per al consum, les La qualitat de vida de les persones grans és la nostra prioritat ció personal, el desig de seguretat i comunitats de memòria i sentit, com l’afirmació del grup tancat davant els l’Església, han d’assumir el repte d’edu- FUNDACIÓ B. NOSTRA altres, entesos com a enemics. Des car per a la llibertat, compresa en la d’aquí, la llibertat apareix com una perspectiva del reconeixement de l’altre SENYORA DE FÀTIMA dimensió vulnerable que tendeix a hi- com a germà. Una cosa que no és tan Carretera de Vallvidrera al potecar-se en funció del sentit de per- fàcil i per a la qual aquesta proposta Tibidabo, 102-104 tinença exclusivista i no com una dis- esdevé un revulsiu a no oblidar. Cinema 08035 Barcelona posició cap al projecte de l’amor. En interessant tant per al públic adult com Tel. 934 343 630 - 609 101 344 aquesta línia resulten interessants per elaborar propostes formatives. Fax 934 343 650 alguns personatges femenins que són e-mail: [email protected] els primers en detectar la invasió del * Director del Departament de web: www.fundacionntrasra grup en la perspectiva personal i Cinema de l’arquebisbat de fatima.org com es produeix el condicionament Barcelona 26 CATALUNYA CRISTIANA cultura 15 • gener • 2009 Blanquerna celebra seixanta anys d’història, pedagogia i creativitat ■ El cardenal Lluís Martínez Sistach va presidir l’acte i va animar la comunitat universitària a ser testimonis de Crist

Mónica García gran il·lusió espontània i creativa de reno- Barcelona vació pedagògica de Blanquerna i la seva iniciativa com a escola cristiana, que mar- a història de la institució universitària Pere Virgili quen el caràcter de la institució università- LBlanquerna arrenca l’any 1948, quan ria. el bisbat de Barcelona, presidit per Mons. Gregorio Modrego, erigeix l’Escola de Metodologia innovadora Magisteri de l’Església en col·laboració amb diverses institucions i congregacions El següent a prendre la paraula va ser el religioses. Des d’aleshores han passat ja cardenal Lluís Martínez Sistach, que va seixanta anys i en l’actualitat Blanquerna manisfestar la joia de celebrar el 60è ani- es desplega en tres centres universitaris: la versari de la creació de Blanquerna. Va Facultat de Psicologia, Ciències de l’Edu- reconèixer-ne la metodologia innovadora cació i de l’Esport; l’Escola Universitària basada en la personalització, que substitu- d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició, i la eix la classe expositiva pels treballs perso- Facultat de Comunicació. La comunitat nalitzats i potencia els treballs en grup. Va universitària està formada per més de 6.500 L’arquebisbe de Barcelona va presidir l’acte commemoratiu. agrair el treball de les persones que havien estudiants; 640 professors, personal d’ad- rebut els guardons per la seva contribució ministració i serveis, i 1.500 institucions brem que hem caminat en la mirada del servir d’acord amb les necessitats de la a la consolidació de l’«estil Blanquerna». col·laboradores. La multitudinària cele- Senyor, en la història de la salvació». La diòcesi. El purpurat, però, va voler també llençar bració va ser presidida pel cardenal Lluís inspiració per crear la primitiva Escola El Dr. Pié-Ninot va al·ludir a l’impacte una mirada al futur, com en el seu temps va Martínez Sistach. Normal del Sagrat Cor el 1948 va estar del maig del 68 i de la transició. També va fer Ramon Llull, que estant a la recerca de L’acte va tenir lloc el 18 de desembre marcada per l’encíclica de Pius XI Divinis recordar el cardenal Jubany, que va possi- la persona, va optar per repensar i raonar el passat i es va iniciar solemnement amb illius magistri sobre l’educació cristiana bilitar la creació canònica i jurídica de la seu ésser. «L’interès per la persona és a la l’entrada de les autoritats i dels guardonats dels joves. «L’eficiència de l’escola», va Fundació Blanquerna. Va agrair càlida- base de qualsevol experiència interessant», a l’Auditori Cardenal Jubany de la Facul- subratllar el Dr. Pié citant Pius XI, «depèn ment el mestratge de tots els docents i va manifestar. tat de Psicologia, Ciències de l’Educació i més d’un sant mestre que d’una bona le- congregacions que s’han esforçat i s’es- Segons el cardenal, les institucions cris- de l’Esport Blanquerna. El cardenal Lluís gislació». Va donar les gràcies molt parti- forcen en l’educació dels joves, «art de les tianes han d’irradiar la cultura cristiana, Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona; cularment també a les congregacions reli- arts i ciència de les ciències», segons sant però no només en l’àmbit educatiu: cal un el Dr. Lluís Font, director general de la gioses que des dels inicis van fer possible Gregori Nancianzè. Finalment, va remar- marc on la transmissió de la fe sigui possi- Fundació Blanquerna-Universitat Ramon una manera diferent d’ensenyar i d’apren- car la sintonia de Blanquerna, institució ble. «Necessitem aquesta institució tant Llull; la Dra. Esther Giménez-Salinas, rec- dre. cristiana al servei de la societat i de la per a la formació d’alumnes, com per tora de la Universitat Ramon Llull; el Dr. Així mateix, va fer referència a l’ambi- formació, amb el marc eclesial de la reali- potenciar el diàleg al país, per experimen- Salvador Pié-Ninot, president de la Fun- ent sociopolític en què va nèixer Blan- tat catalana. «La perseverança és el futur», tar la presència de Crist, per ser testimo- dació Blanquerna, i el Dr. Climent Giné, querna tant a nivell nacional com interna- va afirmar el president de la Fundació nis», va alertar el pastor. I va afegir: «Ne- degà de la Facultat de Psicologia, Ciències cional i va recordar la importància de Blanquerna. I va citar el beat Ramon Llull: cessitem més testimonis que mestres.» de l’Educació i de l’Esport, van formar la l’article 26 de la Declaració Universal dels «Qui persevera de dia i de nit, va allà on Aquest és el repte que l’arquebisbe de taula presidencial. Drets Humans, del mateix any 1948, que desitja.» Barcelona va adreçar a l’equip pastoral, afirma que «qualsevol persona té dret a Tot seguit es van lliurar els guardons, del patronat i del professorat, «no confiant Arrelament en la fe l’educació». El president de la Fundació «la part més entranyable de l’acte», segons en les nostres forces, sinó en Déu, per a qui Blanquerna va repassar la història d’aques- el Dr. Lluís Font. Van rebre les plaques la res no és impossible». El primer a prende la paraula va ser el ta institució assenyalant l’anunci i els re- Gna. Maria Arumí, de les Carmelites de la Per acabar els parlaments, el P. Màxim Dr. Salvador Pié-Ninot, el qual de bon sultats del Concili Vaticà II el 1962, sobre- Caritat Vedruna; el P. Joaquim Aragó, de Muñoz, provincial del Claretians de principi va destacar l’arrelament de Blan- tot el referent al do especial de la vida la Companyia de Jesús; la Gna. Josefina Catalunya, va llegir el pregó de Nadal. El querna en la fe, tot reconeixent que «cele- religiosa, dels laics i dels sacerdots per Cirera, de la Companyia de Maria Nostra fill de Sant Antoni Maria Claret va apun- Senyora; la Gna. Roser Camps, de les talar el pregó en la passió que va moure el Dominiques de l’Anunciata; el P. Jaume seu fundador a aprendre i a ensenyar, a FILATÈLIA per Enric Graupera Pallaroles, en representació del P. Jaume comunicar i a viure l’Evangeli. La passió Bayó, dels Escolapis; el Gmà. Ramon Far- és un do molt potent que ens porta al goig rés, dels Germans de les Escoles Cristia- de descobrir coses noves en el que ja Abadia benedictina de nes; la Gna. Stel·la Cavestany, de Jesús- sabem, a la inquietud per superar l’autosu- Maria; la Sra. Carmen Muñoz, en ficiència del qui ja ho sap tot, va definir el Sant Benedetto Po representació de la Sra. Carola Osete, de la sacerdot. «Només l’amor alimenta la pas- Institució Teresiana del Padre Poveda, i el sió. Enamoreu-vos del Crist i fareu coses Itàlia va dedicar el 2007 un bonic segell a P. Francesc Riu, dels Salesians de Don més grans!», va exclamar el claretià repre- l’antiga abadia i monestir de Sant Benedetto Po, Bosco. nent les paraules del sant català que amb amb motiu del primer mil·lenari de la seva La Gna. Maria Arumí, el Gmà. Ramon passió va portar a terme un obra ingent, fundació. Es tracta d’un segell treballat amb Farrés i el P. Francesc Riu, van parlar en creativa i dinàmica. gran mestria per part del qui treballa el burí. El nom dels nou guardonats. La primera va Com Déu mateix, apassionat per la seu valor facial és de 0,60 euros. L’any 1007 agrair als companys de treball l’esforç vida, per l’home i per ensenyar. «Jesús Teobald de Canossa, avi de la comtessa Matilde, realitzat i va destacar que, malgrat el pas vivia amb passió els esdeveniments i des- va fundar l’abadia de Sant Benedetto Po al nord del temps, l’estil, la pedagogia i la qualitat prés ho ensenyava… En aquest Nadal d’Itàlia. El conjunt va ser ampliat per la jove d’ensenyament únic i particular de Blan- obrim-li el nostre cor perquè neixi en no- Matilde de Canossa (1046-1115) i va esdevenir un monestir administrat per la querna queden i que «potser ara tornem a saltres la passió i desenvolupi el munt de família Gonzaga. Durant segles, aquesta abadia benedictina va aconseguir una una cerca conjunta, professor-alumne, en- possibilitats que Déu ha posat en els nos- importància tan enorme que fins i tot va ser anomenada la «Montecassino del cara més creativa». El Gmà. Ramon Farrés tres cors! I que aprendre i ensenyar sigui nord». Va arribar a acollir més de cent monjos, amb la regla Ora et labora. va recordar els avatars de la història des de sempre la passió de Blanquerna!», va de- L’arquitecte Julio Romano, nomenat per l’abat Gregorio Cortese, va transformar la perspectiva de la relació entre l’ense- sitjar el P. Màxim Muñoz. L’acte va fina- el 1540 l’abadia en el seu estat actual típicament renaixentista, amb una sèrie de nyament públic i privat: des d’una etapa de litzar amb el concert Nadal a la ciutat, a frescos que decoren les deu capelles que s’obren a les naus laterals. La comtessa suplència fins a l’actual etapa de compe- càrrec de la Coral Blanquerna, dirigida per Matilde de Canossa va ser enterrada a l’abadia, però el 1633 les seves despulles tència, passant per la convivència. Final- Murat Khoupov i Ramon Vilar, i una copa van ser traslladades a la basílica de Sant Pere, a Roma. ment, el salesià Francesc Riu va relatar la de cava per als assistents. 15 • gener • 2009 cultura CATALUNYA CRISTIANA 27 La química Sílvia E. Braslavsky, investida doctora «honoris causa» per la URL ■ A proposta de l’Escola Tècnica Superior de l’Institut Químic de Sarrià

Redacció paraules d’agraïment per al Dr. Barcelona Kurt Schaffner, amb qui va col·- Perfil biogràfic laborar durant vint-i-dos anys i ’Institut Químic de Sarrià va acollir que va ser investit doctor honoris Sílvia E. Bras- Lrecentment l’acte d’investidura com a causa per l’IQS-URL el 1991. lavsky (Buenos doctora honoris causa per la Universitat Finalment, la rectora de la URL Aires, 1942) es Ramon Llull de Sílvia E. Braslavsky, doc- va lloar la figura de Sílvia E. Bras- va doctorar en tora en Química i investigadora del Max- lavsky, de qui va dir que «la com- Química el Planck-Institut für Bioanorganische Che- plicitat activa i generosa que, des 1968. Després de períodes mie. L’acte de concessió d’aquest guardó de fa molts anys, ha mantingut postdoctorals a honorífic —que converteix la Dra. Bras- amb l’IQS-URL la converteixen les universitats lavsky en la vint-i-setena personalitat que en un membre més de la URL». A de Penn State la URL investeix amb aquest grau— es va més, la Dra. Esther Giménez-Sali- (Estats Units) i iniciar amb la lectura, a càrrec del Dr. Josep nas va remarcar que «l’esforç i la Edmonton M. Garrell, secretari general de la URL, de capacitat a l’hora de projectar els (Canadà), alternats amb un període l’acta de nomenament de la Junta Acadè- descobriments del seus estudis a docent de Química i Física a la Uni- mica en què, a proposta de l’Escola Tècni- La Dra. Esther Giménez-Salinas posa el birret altres àmbits la converteixen en versitat de Río Cuarto (Argentina), es ca Superior de l’IQS de la URL, es va a la Dra. Sílvia E. Braslavsky. un model de transferència del co- va incorporar el 1976 al Max-Planck- prendre l’acord de concedir el grau de neixement». Segons la rectora de Institut für Strahlenchemie. Allà va doctora honoris causa de la URL a la Dra. Després, es va procedir a la investidura la URL, aquesta transferència ha de donar- desenvolupar la seva carrera científi- Sílvia Braslavsky. com a doctora honoris causa i al lliurament se tant en diferents àrees científiques, com ca fins a la seva jubilació, l’abril del Seguidament, el Dr. Santi Nonell, pro- del títol i dels atributs a Sílvia E. Bras- entre teoria i pràctica, o entre universitats i 2007. Braslavsky ha dedicat la seva fessor catedràtic de la URL a l’Escola lavsky a càrrec de la Dra. Esther Giménez- societat, i considera que la Dra. Sílvia vida al desenvolupament de la fotobi- Tècnica Superior IQS i padrí de la docto- Salinas. Tot seguit, la Dra. Braslavsky va Braslavsky «n’és un fidel reflex». ologia, una àrea de coneixement en- randa, va glossar els mèrits de l’homenatja- pronunciar el seu discurs, titulat Bases Per acabar, la Dra. Giménez-Salinas va tre la química, la biologia i la física. da, de qui va destacar-ne «el compromís i moleculars dels fotosensors biològics. Un destacar que aquest és el primer doctor La seva tasca s’ha centrat en l’estudi implicació davant de la ciència». En aquest viatge a través del regne de la llum, on va honoris causa en què la URL investeix una dels fotoreceptors biològics i particu- larment en el fitocrom, el sensor de sentit, el Dr. Nonell va remarcar que la Dra. recordar Juan Julio Bonet, professor i in- dona i va manifestar que la Dra. Bras- llum responsable del creixement de les Braslavsky «ha participat activament i ha vestigador de l’IQS, amb qui va col·laborar lavsky se «l’ha guanyat al llarg d’una vida plantes. La complexitat d’aquests es- mantingut sempre una actitud proactiva en- durant molts anys. Va parlar dels fotorecep- plena d’estudi, investigació i ensenya- tudis la van dur a desenvolupar tècni- vers la ciència, dedicant una part molt impor- tors biològics, particularment sobre el sensor ment». També va dedicar aquest acte d’in- ques innovadores que van significar tant del seu temps i energies a la seva promo- de llum responsable del creixement de les vestidura «a totes aquelles dones científi- l’entrada del làser en els laboratoris ció a tots els nivells». També va dir que ha plantes. Braslavsky va assegurar que totes ques que comparteixen, juntament amb químics. Braslavsky s’ha guanyat un estat sempre «una gran defensora de l’inter- les investigacions fetes en aquest camp «han l’homenatjada, l’alegria de conquerir el nom propi gràcies al desenvolupa- canvi científic entre països com a mecanis- estat fruit de l’estreta col·laboració entre més alt guardó acadèmic guanyant-se’l ment de mètodes fototèrmics per a me d’avenç cap a la pau i ho ha demostrat químics, biòlegs moleculars i físics, que vam amb mèrits propis, ja que aquesta és l’úni- l’estudi de reaccions bioquímiques participant activament en l’organització de convertir les investigacions en un autèntic ca manera en què veritablement les dones induïdes per llum. simposis i workshops en cinc continents». treball transdisciplinari». També va tenir avancem».

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ DD.AA, Christmas voices. ✪ Juan Diego Flórez, Bel Canto ✪ Joan Barranca & Blai Masó, ✪ B. B. King, One Kind Favor. Resistencia. Spectacular. Decca Music. 2 Moments. Picap. Universal Music. Cançons clàssiques Veu exquisida Oasi per a l’oïda Força de la natura Aquest àlbum consta de dos discos Nou són els temes que pertanyen al Després de dos anys i mig enregis- One Kind Favor és el primer projecte que contenen un total de quaranta can- nou disc del tenor peruà Juan Diego trant, i amb una acurada producció, Joan d’estudi del veterà B. B. King en tres çons de tema nadalenc, enregistrades per Flórez: set composicions de Gaetano Barranca & Blai Masó tornen al panora- anys. Als seus 83 anys, continua sent una grans cantants que van tenir la seva èpo- Donizetti, una de Vincenzo Bellini i una ma musical amb 2 Moments. Un treball força de la natura dins de l’àmbit musi- ca d’esplendor sobretot als anys quaranta altra de Gioachino Rossini. Posseïdor d’altíssima qualitat, que conté setze com- cal. En aquest treball, B. B. King ha fet i cinquanta del segle passat, com ara d’una exquisida tessitura de veu i d’una posicions i que es mou entre el pop, el un fascinant viatge al passat per tal de Frank Sinatra, Bing Crosby, Judy Gar- enorme expressivitat estilística, Flórez jazz i la bossa nova. Inclou una versió revisar la música que escoltava de jove. land, Dean Martin, Nat King Cole, Harry s’ha envoltat en aquest àlbum d’impor- d’una cançó de la cantant israeliana Noa, «Ha estat una de les sessions més relaxa- Belafonte, Doris Day o Eartha Kitt. No hi tants artistes i companys: les sopranos que els ha cedit aquesta peça desinteres- des que he fet en molt de temps. Igual que manquen clàssics com White Christmas Patrizia Ciofi i Anna Netrebko, la mez- sadament. El disc ha estat qualificat per si llegís la Bíblia, de manera espontània», o Jingle Bells. A més, s’inclou un llibre zosoprano Daniela Barcellona i el barí- gent de la indústria musical com a origi- ha reconegut l’artista. Tots els temes reten amb vinyetes de vint-i-un dibuixants. ton Mariusz Kwiecien. nal, creatiu i «un oasi per a l’oïda». homenatge al blues nord-americà. 28 CATALUNYA CRISTIANA cultura 15 • gener • 2009

Llibres Estudi bíblic Narració Inicialment, el terme Evangeli feia referèn- commovedora cia a la proclamació oral relativa a Jesucrist, si bé amb posterioritat va ser emprat en relació En una maternitat del sud-est de França, amb quatre relats escrits de la vida de Jesús. Elisabeth Eidenbenz dóna refugi a dones em- Com va tenir lloc això? El teòleg Graham N. barassades perseguides pel franquisme i el Stanton es basa en noves proves i perspectives nazisme. Allà, el plor de cada nadó significa recents per abordar aquesta qüestió controverti- una vida salvada: un raig d’esperança que da. En aquest estudi, la meitat dels materials il·lumina els anys més foscos i tràgics de la utilitzats eren fins al moment inèdits i la resta ha història recent d’Espanya i d’Europa. Aquest estat recollit a partir de fonts de difícil accés. és, a grans trets, l’argument de la quarta novel- la de la periodista Hélène Legrais, una narració commovedora basada en fets reals que desper- ta les consciències humanes. Graham N. Stanton, Jesús y el Evangelio. Editorial Desclée De Brouwer, Col·lecció Temas Hélène Legrais, Los niños de Elisabeth. Bíblicos, Bilbao 2008, 332 pàg. Editorial Grijalbo, Barcelona 2008, 269 pàg. Simbologia Temàtica cristiana educativa Des dels seus orígens, l’objectiu de l’art cris- Aquesta obra s’estructura en forma de diàleg tià ha estat instruir, inspirar i consolidar la fe entre dos professionals de l’educació ficticis, cristiana, així com alliçonar un públic illetrat els quals encarnen posicions que, a cadascun mitjançant imatges precises i literals. Aquest dels afers tractats sobre temàtica educativa, es estudi de la simbologia cristiana, dut a terme per poden considerar antagòniques. A través Mn. Lluís M. Vericat, és fascinant, perquè cons- d’aquest proposta original, Jaume Sarramona, tantment hi apareixen elements nous. Aquest llibre catedràtic emèrit de Pedagogia a la Universitat és una invitació a descobrir aquesta riquesa del Autònoma de Barcelona, pretén que aquestes nostre art més proper i, alhora, oferir pautes d’aju- pàgines ajudin a comprendre més bé els posici- da per a la seva interpretació correcta. onaments de qui pensa diferent d’un mateix.

Lluís Maria Vericat i Gavaldà, Diccionari de Jaume Sarramona, Qui té raó? El permanent símbols cristians. Farell Editors, Sant Vicenç de debat dialèctic en l’educació. Cossetània Castellet 2008, 156 pàg. Edicions, Col·lecció Prisma, Valls 2008, 173 pàg. Itinerari espiritual Biografia política El testimoni dels laics ha de fonamentar-se en El gran historiador nord-americà Gabriel la vida de Crist. Per això, el professor Nino Jackson, autor fa quaranta anys d’un dels mi- Sammartano, cooperador salesià especialitzat en llors llibres sobre la República i la guerra civil, pastoral juvenil i familiar, presenta deu trets de ens ofereix una visió polièdrica del dirigent Jesús que mereixen ser avui particularment con- republicà Juan Negrín (1864-1941) com a templats pels cristians que desitgen ser testimo- metge, professor, lingüista i gestor financer. nis de Crist en la seva vida i en el seu apostolat. Ens explica com va sacrificar la seva vida de El llibre dedica una reflexió a cadascun d’aquests científic, primer, per consagrar-se completa- trets característics, basant-se en diferents episo- ment a la jove República espanyola i, més tard, dis dels Evangelis i «traduint-los» al món d’avui. per defensar-la fins al final contra l’aixeca- ment militar.

Nino Sammartano, Nosotros somos testigos. Itinerario espiritual para los laicos de Gabriel Jackson, Juan Negrín. nuestro tiempo. Editorial Narcea, Editorial Crítica, Col·lecció Contrastes, Col·lecció Espiritualidad, Madrid 2008, 109 pàg. Barcelona 2008, 448 pàg. Patrimoni religiós Criatures La romanista francesa Dominique de Cour- celles ofereix en aquest volum una exploració fascinants a fons sobre els goigs des d’una perspectiva que Els insectes són el grup d’animals més combina disciplines tradicionals (història, an- nombrós de la natura. Aquest llibre ofereix al tropologia, litúrgia, hagiografia o iconografia) lector una visió curiosa del seu món, perquè amb noves hermenèutiques de la cultura (teoria podem observar fotografies dels seus cicles de la literatura, filosofia de la religió, psicoanà- de vida: des de la posta d’ous fins a la seva lisi...). Aquesta perspectiva plural permet posar fase adulta, passant pel seu estadi larvari. Més en relleu la importància dels goigs per al conei- de 250 imatges extraordinàries —moltes xement de la història del llenguatge religiós de d’elles preses mitjançant tècniques fotogràfi- la humanitat. ques especials— capten la bellesa singular dels insectes. També s’hi inclouen textos que expli- quen aspectes d’aquestes criatures fascinants. Dominique de Courcelles, La paraula de Michael Chinery, Insectos. Extraordinarias l’àngel. Una aproximació plural als goigs. imágenes de criaturas fascinantes. Editorial Fragmenta Editorial, Barcelona 2008, 428 pàg. Blume, Barcelona 2008, 288 pàg. 15 • gener • 2009 cultura CATALUNYA CRISTIANA 29

La crítica literària d’aquesta setmana Cristóbal Sàrrias Humor amb gel...

a literatura dels països nòrdics acos- Ltuma a tenir un aire ombrívol. El fet Arto PAASILINNA que les nits siguin interminables necessà- riament influeix en els escriptors, que La dulce envenenadora sempre fabulen amb les ombres que en- Anagrama, Barcelona 2008, 198 pàg. volten els seus personatges. És el tribut a una naturalesa que no admet gaires mati- sos, com la neu eterna dels fiords i els gestos dels protagonistes, que inten- del seu estil, obrint ferides, descobrint cercles polars. ten abusar d’una àvia, no són gaire abscesos, desentranyant intencions és la Per això, quan apareix una obra que es agradables. quinta essència del gèlid humor escandi- caracteritza per les bones dosis d’humor, Segurament que es tracta d’una nau. Escrit amb desapassionament, ens la sorpresa resulta agradable, encara que sèrie de fets poc habituals, però el explica la raó última de certes visions s’hi albiri algun grumoll de sal gruixuda, ressò d’un film com La naranja mecá- d’un món en el qual la vellesa està oblida- o moments en els quals val més respirar a nica, de Stanley Kubrick, podia fer da, la joventut marginada, i on s’entreveu fons per no caure en la trampa ingènua de témer el pitjor. el xoc generacional, i les institucions s’en- qui no vol ser enganyat sobre les intenci- Tot i que escrit en clau d’humor, sorren. ons de l’autor. és important conèixer la realitat d’una La simpàtica àvia assetjada pels brè- Paasilinna és un autèntic narrador del societat que de vegades considerem tols es passeja armada amb una parabe- poble, a l’estil dels vells joglars, amb una com una utopia inabastable, sense llum i una xeringa de verí letal sempre mica de tafur i molt de cronista social. No tenir-ne en compte els aspectes més preparada per fugir per la via del suïcidi segons els cànons de la diplomàcia literà- prosaics —i cruels— de la vida quo- de les urpes dels seus perseguidors. Té ria o dels cercadors d’embolics, només tidiana. Els que s’amaguen sota la alguna cosa d’Arsènic per compassió, el amb la finalitat de tafanejar malèvola- sobrefaç d’un perfeccionisme apa- simpàtic film de Frank Kapra, on es con- ment. En una societat que es prea d’asèp- rentment fàcil. jumina la pietat d’una àvia amb la bogeria tica i per a alguns de modèlica, l’astut Per a alguns crítics hi ha tanta dosi d’unes «morts per compassió». autor de La dulce envenenadora passa pel implacable, encara que la faci en clau d’inspiració càustica que es podria retra- Unes pàgines per llegir en clau d’hu- sedàs de la lletra escrita i de la peripècia d’humor. I li ho hem d’agrair, perquè les tar el negatiu perfecte d’una societat im- mor, per descobrir-hi la veritat de moltes ben explicada una evident sàtira social, estridències del gamberrisme i dels mals perfecta. La força de la seva caricatura i actituds aparentment innòcues.

Federació Sardanista de Catalunya La sardana i la dansa web: http://fed.sardanista.com Sorteig de semifinals de «La Sardana de l’Any»

El 27 de gener, a les sis de la tarda, es farà de Jordi Paulí, i La plaça del Paraigües, de el sorteig d’emparellament de les 18 sardanes Carles Santiago. A aquests títols s’afegiran classificades en la primera fase de La Sarda- les tres sardanes guanyadores de les elimina- na de l’Any, que organitza la Federació Sar- tòries corresponents a aquest mes de gener. danista de Catalunya. El sorteig, al qual pot Les bases de La Sardana de l’Any, el assistir tothom que ho vulgui, tindrà lloc a la resultat de les diferents eliminatòries i el € l’any seu de la Federació, a la Via Laietana, 15, 3r detall de les emissores de ràdio que col- per només 111,30 4a, a les sis de la tarda. laboren en la difusió d’aquest certamen es Aquest certamen de promoció de les no- poden consultar a la pàgina web de la Federa- ves sardanes estrenades al llarg de 2008 com- ció Sardanista de Catalunya (http:// pletarà, el cap de setmana del 24-25 de gener, fed.sardanista.cat) on, a més, es poden escol- la primera fase eliminatòria, a la qual s’hau- tar les sardanes que ja han participat fins ara ran presentat un total de 72 sardanes. A partir en la primera fase del certamen. d’aquesta primera tria, és el públic el que determina la classificació de les sardanes del certamen, després de l’audició setmanal que s’ofereix a través d’una xarxa de 32 emissores PUBLICITAT A: de ràdio d’arreu de Catalunya, així com per mitjà de la web de la Federació Sardanista de CATALUNYA CRISTIANA Amb un únic pagament de 111,30€ Amb dos pagaments semestrals Catalunya. per any de 55,65€ Pendents encara de les tres darreres elimi- (EDICIÓ SETMANAL) natòries de la primera fase del certamen, les sardanes que entraran en el sorteig del 27 de BUTLLETÍ DE L’ARQUEBISBAT gener són: Pel nostre Miquel, de Lluís Alcalà, DE BARCELONA Quinze de quinze, de David Estañol, Remors (EDICIÓ MENSUAL) de Palamós, de René Picamal, Albada a la GUIA DE L’ESGLÉSIA DE Torre de Sant Climent, de Jordi Moraleda, El L’ARXIDIÒCESI DE BARCELONA coll del Padró, de Xavier Forcada, Foment de (EDICIÓ ANUAL) Prada de Conflent, de Josep Solà, Els pujols de Badalona, de Jaume Cristau, Onades dau- rades a Palamós, de Xavier Cassanyes, Avi- RÀDIO ESTEL Envieu aquesta butlleta a nom de: nent, de Joan Làzaro, Ciutat Reial, de René 24 H AL DIA Picamal, Ja en tenim 10, de Jeroni Velasco, CATALUNYA CRISTIANA (Departament de Subscripcions). Per tu, Joan, de Dolors Viladrich, Al mestre Informeu-vos-en al telèfon: 934 092 810 Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona Puigferrer, de Josep Coll, Un bon badaloní, Fax: 934 092 775 c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 08014 Barcelona — e-mail: [email protected] Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 30 CATALUNYA CRISTIANA ciència 15 • gener • 2009

ActualitatsActualitats científiquescientífiques

Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat S’està construint el de Filosofia de Catalunya radiotelescopi més gran del món

Ho fa amb un cert retard. S’havia projectat d’inau- aproximadament. A aquesta temperatura es troben la gurar-lo enguany, però hi ha hagut molts problemes Una de les major part dels objectes còsmics i són invisibles als antenes per resoldre i ara sembla que no podrà ser operatiu fins gegants. telescopis òptics. Podrà detectar les galàxies més dis- al 2012. I és que l’obra és descomunal de debò. Són 62 tants, les d’un desplaçament molt gran cap al vermell. antenes parabòliques que seran instal·lades al desert Com que no serà sensible als objectes calents no es veurà d’Atacama (Xile) a Chajnantor, a 5.014 metres d’alça- pertorbat per la resplendor dels astres lluminosos. Tam- da, prop de la frontera amb l’Argentina i Bolívia. bé podrà detectar planetes al voltant d’estrelles de la Aquest lloc té un aire molt pur i molt sec, que és el que nostra galàxia i el misteriós núvol d’Oort, que és com un convenia. De les antenes, 50 seran de 12 metres de rebost de milions de cometes a l’entorn del nostre siste- diàmetre (25 les construeix l’empresa Vertex ameri- ma solar. cana i 25 l’Alcatel francesa) i les altres 12, amb 7 Una dificultat: a 5.000 metres d’alçada no hi ha metres, faran l’interferòmetre compacte. Això farà persona que hi pugui resistir períodes llargs de temps que el poder de resolució (o sigui, separació de punts sense perill d’una embòlia pulmonar o cerebral. Amb en el camp d’observació) sigui equivalent a una antena només 500 mil·libars de pressió la respiració es fa molt de 18 km de diàmetre, que és com dir deu vegades més fatigosa; hi ha qui necesita oxigen suplementari per potent que l’interferòmetre més gran que ara hi ha al romandre-hi un temps. Per això s’ha construït un hotel a món, que és el VLA de Texas, per a ones centimètri- només 3.000 metres, a la zona OSF, Operation Support ques. Així s’espera poder obtenir una resolució de mil·lèsimes de segon d’arc. Facility, per pernoctar-hi els científics. I també uns dormitoris pressuritzats (com es fa El camp d’antenes s’anomena Atacama Large Millimeter Array (ALMA). Amb una en les cabines dels avions) a dalt de l’ALMA per als que no puguin baixar a l’OSF. sensibilitat molt superior a totes les obtingudes fins ara observarà astres i regions fredes Esperem que totes aquestes fatigues serveixin de debò per aprofundir en el coneixe- del cosmos; les que es troben entre -263 oC i -173oC, que radien ones d’un mil·límetre ment de tot l’univers que ens envolta. CosmologiesCosmologies actualsactuals ii fefe cristianacristiana

ls forats negres són uns objectes molt pot tornar enrere en el temps! Eimportants a l’hora d’escatir l’estruc- I conclou, després de parlar del proble- tura dels objectes que integren el cosmos. La cosmologia ma de la unificació de la física, que «si Ara bé, Stephen Hawking no es limità a trobem una teoria unificada completa... aprofundir en el seu estudi sinó que també seria el triomf definitiu de la raó humana, va escriure sobre cosmologia en general i 41 de Hawking perquè hauríem arribat a conèixer el pen- hi ha dos llibres seus, més o menys divul- sament de Déu». gatius, que tracten de l’univers en conjunt: Bang, que implica un començament per a la falta de simetria entre matèria i antima- A brief History of Time. From the Big la història del cosmos. Abans no existia ni tèria, i els forats negres, es planteja les «L’univers en una closca de nou» Bang to Black Holes, Bantam Books, Nova el temps, i hi diu també: «Un univers en preguntes clau de la cosmologia: 1. Per York 1988 (traduït a trenta llengües, amb expansió no exclou un Creador.» Una què l’univers inicial era tan calent? - 2. Per En aquest segon llibre, que no és, diu més de cinc milions i mig d’exemplars; la teoria científica és tan sols un model que què l’univers és tan homogeni a gran esca- Hawking, una simple continuació de l’an- traducció catalana, de David Jou, es publi- es fa de l’univers o d’una part limitada la? - 3. Per què l’univers començà l’ex- terior, exposa com els grans principis de la cà a Editorial Crítica, Barcelona, el ma- d’ell i ha de descriure acuradament una pansió a una velocitat tan propera a la teoria general de la relativitat i la mecàni- teix any, amb el títol Història del temps) i àmplia sèrie d’observacions. Però qualse- crítica? (només que hagués estat menor en ca quàntica, fonamenten tot el que podem The Universe in a Nutshell, Bantam Bo- vol teoria física és sempre provisional, una part, en 100.000 bilions, l’univers afirmar de la constitució de l’univers. El oks 2001 (traduït també per D. Jou, L’uni- una hipòtesi (com deia Popper); mai no la s’hauria ja col·lapsat). - 4. Quin fou l’ori- llibre, diu ell, és com un arbre: els dos vers en una closca de nou, a Editorial podrem demostrar. L’objectiu de la cièn- gen de les fluctuacions locals de densitat primers capítols (relativitat i mecànica Crítica, Barcelona 2002). Com es pot re- cia és facilitar una sola teoria que descri- causants de la formació de galàxies, estre- quàntica) són el tronc i els altres són bran- sumir el seu pensament? gui tot l’univers, des de l’estat inicial fins lles i planetes? ques que en sorgeixen i corresponen, diu, a la seva evolució. Disposem de dues La ciència, diu, ha descobert un conjunt a àrees en què ha treballat o reflexionat des L’espai i el temps van néixer teories: la teoria de la relativitat i de la de lleis que podrien haver estat dictades de la publicació del llibre anterior. alhora mecànica quàntica, però dissortadament originalment per Déu, però sembla que En el capítol 3 exposa com actualment són inconsistents entre elles; no poden des de llavors Ell ha deixat que l’univers s’ha qüestionat la constància de la veloci- És la primera cosa que ens afirma Haw- ser correctes totes dues. Caldria trobar evolucioni segons elles i no hi interfereix. tat d’expansió i sembla que ara s’accelera, king a la Història del temps. Al capítol 1, una teoria quàntica de la gravitació, I cita el principi antròpic (ja en parlarem cosa que faria no nul·la la constant cosmo- després de citar Kant, que a la Crítica de però encara estem lluny d’aconseguir-la; més endavant). lògica d’Einstein (encara que ell digués la raó pura deia que és tan convincent la només sabem moltes de les propietats que I exposa després la seva concepció cos- que va ser el més gran error de la seva tesi que diu que l’univers ha tingut comen- hauria de tenir. mològica: s’aconsegueix l’absència de lí- vida introduir-la). I en els següents par- çament (perquè altrament hi hauria un Considera vàlida la idea d’un espai- mits en l’univers de l’espai-temps, fent ús la de les descobertes més recents en temps infinit abans de cada esdeveniment, temps com el descriu la relativitat, la qual, del temps imaginari, tal com es fa per cosmologia observacional i de les no- cosa absurda) com l’antítesi, que afirma diu, porta (segons un treball d’ell amb expressar les quatre dimensions en relati- ves hipòtesis o teories que s’han ideat que ha d’haver existit des de sempre (per- Penrose) a la conclusió que ha tingut un vitat. Ara bé, això és tan sols una propo- (com les cordes i supercordes, i univer- què si no fos així hi hauria hagut també un començament i tindrà un final. La gravetat sició (no pot deduir-se de cap altre princi- sos-membrana) per explicar la constitu- temps infinit abans del seu inici, cosa és la que en determina l’evolució. pi) que afirma que l’univers no té ció del cosmos. De tot això n’haurem de també incomprensible), afirma que la so- I després de passar revista als fets que començament ni final, com una esfera, parlar més endavant. El que diu sobre la lució és la de dir que el concepte de temps avalen la teoria general de la relativitat, que és una superfície tancada, sense lí- informació que encara poden subminis- no té sentit abans del començament de l’expansió de l’univers, la inconsistència mits. Així s’evitaria el problema de la trar els forats negres i les pèrdues d’in- l’univers, com ja ho havia dit sant Agustí, de l’estat estacionari de Bondi, Gold i singularitat inicial (aquest nou model cos- formació a l’univers, plantegen la pos- el qual «en preguntar-li què feia Déu abans Hoyle, i d’exposar el principi d’indeter- mològic s’ha anomenat «model de la gra- sibilitat de la màquina del temps, que, de crear el món no contestava que estigués minació de Heisenberg (que mostra que vetat quàntica»; n’haurem de tornar a par- no cal dir, es veu totalment irrealitza- preparant l’infern per als qui fessin pre- «Déu juga als daus», contra l’afirmació lar més endavant). Però cal tenir present ble. El futur de tot el cosmos és també guntes com aquesta sinó que deia que el d’Einstein), el paper de les partícules ele- també la fletxa del temps, que és triple: la un dels temes que tracta amb detall. temps és una propietat que Déu creà i que mentals i les quatre forces de la naturalesa termodinàmica, la psicològica i la cosmo- Però la concepció d’un univers sense no existia abans del començament de l’uni- amb les teories dites «de gran unificació» lògica, i totes apunten en la mateixa direc- límits, com una superfície tancada, ex- vers» (pàgina 22 de l’edició catalana). (les GUT, de great unified theories) que ció. La termodinàmica és la que expressa posada en La Història del Temps, es manté Així, doncs, Hawking creu en el Big no han reeixit a unificar les quatre forces, l’augment d’entropia (desordre). No es fonamentalment igual. 15 • gener • 2009 agenda CATALUNYA CRISTIANA 31

sió de sant Pau: a les 18.00, xerrada de ES RELIGIOSES DE GIRONA.— El • RELÍQUIES DELS PARES DE SAN- GENER ÉS EL MES Justino Martínez, combonià i biblista, i a 19 de gener, a les 20.00, Josep M. Gràcia TA TERESINA.— Arribaran al santuari- CONSAGRAT AL les 19.00, eucaristia. Lloc: parròquia de defensa la tesina Mort digna. parròquia de Santa Teresina de Lleida el NEN JESÚS Sant Pau del Camp, c/ Sant Pau del Camp, 17 de gener, a les 17.00, on seran rebudes 101 - Barcelona. Més informació: tel. 933 • FORMACIÓ.— El 19 de gener, a les pel bisbe de Lleida, Joan Piris. 011 488. 21.00, curset de formació de l’Educació Internet Social de la Fe, al Casal Cartañá de Girona. SANTSant FELIU Feliu DE de LLOBREGAT Llobregat • CATECUMENAT.— El 25 de gener, Conferència Sords davant les necessitats • ADORATRIUS.— Les Adoratrius de de 10.00 a 18.00, recés per a catecúmens socials, a càrrec del Gmà. Benet Arbués • PARRÒQUIA SANT MIQUEL DE Catalunya han estrenat una pàgina web, adults al Seminari salesià Martí Codolar. Rubio, delegat de Pastoral Caritativa i MOLINS DE REI.— El 22 de gener, a www.adoratrius.cat, per sensibilitzar Presideix: Mons. Xavier Salinas. Més in- Social de Lleida. les 21.00, conferència de Mn. Salvador sobre els drets de les dones que són vulne- formació: tel. 934 541 898, fax 933 232 Pié Ser cristià avui. Pl. de l’Església, 1 - rats. 537. • SANTA MARIA DELS TURERS DE Molins de Rei, tel. 936 681 839. BANYOLES.— El 19 de gener, a les BARCELONABarcelona • CASA BETÀNIA.— El 25 de gener, 21.30, xerrada Una economia en crisi (ali- TARRAGONATarragona recés dirigit pel P. Fco. Javier Oseguera, mentària, energètica, financera), a càrrec • ESPAI VOCACIONAL.— El 17 de l.c. Més informació: tel. 933 751 102. d’Arcadi Oliveras. • ORATORI «PAU I FRUCTUÓS».— gener, de 10.30 a 15.00, amb el lema «Sé El 21 de gener, a les 21.00, estrena de en qui he cregut» (2 Tm 1,12). Seminari • ENCONTRE MATRIMONIAL.— LLEIDA Lleida l’oratori Pau i Fructuós, de Mons. Valentí Conciliar de Barcelona, c/ Diputació, 231. Ofereix la possibilitat d’aprofundir en la Miserachs i Mn.Joan Roig, a l’església de comunicació de parella en un cap de set- • SANT ANTONI ABAT.— El 17 de Sant Joan de Valls; el 23, a la Prioral de • AMICS DELS ÀNGELS.— El 18 de mana, del 30 de gener a l’1 de febrer. gener la comunitat de jesuïtes de Lleida i Sant Pere de Reus, i el 24, a la catedral de gener, a les 11.00, xerrada-col·loqui sobre També s’adreça a sacerdots, religiosos i la Congregació de la Sang celebren la festa Tarragona. les obres i escultures al temple de la Sagra- religioses que vulguin aprofundir en la del sant a l’església de la Puríssima Sang da Família, a càrrec de l’escultor Etsuro seva relació amb l’Església. Més informa- de Lleida: a les 11.00, missa solemne i • ANY JUBILAR SANT FRUCTU- Sotoo. Inscripció prèvia: tel. 933 230 616. ció: tel. 932 188 876. benedicció d’animals. ÓS.— El 25 de gener, a les 17.00, cloenda de l’Any Jubilar a la catedral de Tarragona. • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— El • RENOVACIÓ CARISMÀTICA CA- • FORMACIÓ D’ADULTS.— El 17 de 19 de gener, a les 20.15, escola de pregà- TÒLICA EN L’ESPERIT.— El 31 de gener, a les 18.15, a la parròquia de Sant TERRASSATerrassa ria; el 20, a les 19.30, tertúlia mensual amb gener i 2 de febrer, Trobada 2009 dels Jaume de Lleida, sessió del curs dedicat a Lluís Sols (catedràtic d’Història, IB); el 4, grups de pregària de Catalunya amb el la Moral de la persona. • ESCOLA DE PREGÀRIA ARXI- 11, 18 i 25 de febrer, i el 4 i 11 de març, tema Escolteu les meves paraules i com- PRESTAL.— El 23 de gener, a les 20.30, de 19.30 a 21.15, Xavier Alegre imparteix pliu-les. Presideix el P. Lázaro Iparraguir- • BÍBLIA.— El 17 de gener, a les 17.00, a la capella del Santíssim de la parròquia el seminari Apocalipsi; el 5, 12, 19 i 26 de re, o.c.d. Lloc: Seminari Salesià Martí a l’Acadèmia Mariana de Lleida, curs de- de Sant Pere de Terrassa, amb el tema febrer, i el 5 i 12 de març, seminari Mitjans Codolar, av. Cardenal Vidal i Barraquer, 1 dicat a l’evangeli de Marc, dirigit per Mn. Quan la pregària transforma la nostra de comunicació i Església: una relació im- - Barcelona. Obert a tothom. Més infor- Daniel Turmo. vida, a càrrec del P. Xavier Melloni, s.j. possible?, amb Francesc Romeu i Montse mació i inscripcions: Ana Villarrubia, tel Girbau. Més informació: c/ Roger de Llúria, 932 116 215, i Ascen Zaldívar, tel. 934 13 - Barcelona, tel. 933 172 338, fax 933 171 340 375. 094, a/e: [email protected], web: Anuncis per paraules www.fespinal.com. • ESCOLA BÍBLICA ECUMÈNICA DE SANT MEDIR.— Els dies 2, 9 i 16 de COMPRA i VENDA DIVERSOS • UNIÓ ESPIRITUAL DE MARES.— febrer, de 19.30 a 20.30, seminari sobre ADVOCADA especialista en nul·litats El 21 de gener, a les 16.30, missa; a les Sant Pau, a càrrec del Dr. Enric Capó i COMPRO SEGELLS, monedes, matrimonials i separacions. 1a visita postals, cromos i joguines antigues. 17.30, conferència de Mn. Joan Torras Puig (doctor en Teologia i pastor de l’Es- gratuïta. Tel. 934 510 707. amb el tema L’eucaristia, exigència glésia evangèlica de Catalunya). Hi ha Tel. 933 578 394. d’amor i justícia. C/ Riera de Sant Miquel, possibilitat de sol·licitar beques. Més in- COMPRO rellotges de qualsevol tipus, ADVOCAT especialista en nul·litats 1 bis - Barcelona. formació: c/ Constitució, 17 - Barcelona, ràdios, làmpades, mobles, segells, pos- matrimonials i separacions. Sr. López. tel. 934 216 527, web: www.parroquia tals, monedes, llibres, joies i instruments Tel. 937 274 506. • ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ.— El santmedir.cat. musicals. Tel. 609 230 303. 23 de gener, a les 19.00, pregària per la ADVOCADA especialista en dret de fa- unitat de les Esglésies, juntament amb la GIRONA COMPRO o gestiono tota mena de pin- mília, nul·litats eclesiàstiques. Diploma- Girona tures, joies, llibres i objectes antics. Te- da en Dret Matrimonial Canònic. Tel. parròquia ortodoxa del carrer Aragó. lèfons 933 474 089 i 616 668 734. Joan. 934 880 606 / 976 667 804. Acompanyarà amb els cants el grup Ars • APOSTOLAT DE L’ORACIÓ.— El Animae; el 25, a les 18.00, concert de la 19 de gener, a les 17.00, recés de l’Apos- capella francesa de Barcelona i el cor de tolat de l’Oració als locals del temple del ✂ cambra Aula. Dirigeix: Cecília Velázquez. Sagrat Cor de Girona. Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ C/ Consell de Cent, 293 - Barcelona. a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc • INSTITUT SUPERIOR DE CIÈNCI- entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal • PASTORAL DE LA SALUT.— El 24 o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de de gener, a les 9.30, a l’Hospital de Sant Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. Rafael (passeig Vall d’Hebron, 107 - Barcelona), trobada diocesana de la Pasto- NOMBRE DE SETMANES IMPORT TOTAL ral de la Salut. La ponència entorn del Alba residència d’àvies NOM ...... tema del Dia del Malalt d’enguany, Euca- Torre de 24 places només per a dones ADREÇA ...... ristia i Pastoral de la Salut, anirà a càrrec a Sarrià-Sant Gervasi POBLACIÓ ...... C. P...... de Mn. Salvador Taltavul. Més informa- a 10 minuts del centre de la ciutat ció: tel. 933 171 597. Estades curtes i llargues TELÈFON ...... DNI/CIF ...... Centre de dia, també els festius • ANY PAULÍ.— La Família Paulina, Visiteu-nos sense compromís! 6,50 € l’Escola d’Animació Bíblica i el Grup Tel. 932 039 740, Isabel mínim 3 setmanes Bíblic i Missioner «Cinco panes y dos web: http://www.albaresidencia.es peces» celebren el 24 de gener, la conver- a/e: [email protected] 13 €

mínim 2 setmanes LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES per a grans persones grans 19,50 € Tenim dues places disponible REQUADRAT: suplement de 3€ per inserció. Preus amb IVA Inclòs. Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] 32 CATALUNYA CRISTIANA CATALUNYA CRISTIANA 15 • gener • 2009

P. Severino Lubecki, director de la «Casa Nova» a Betlem

Des de fa gairebé vuit segles els franciscans són els custodis a Terra Santa dels sants llocs de la Francesc Ciuraneta Aymí vida de Jesús. El franciscà Severino Lubecki, Bisbe emèrit de Lleida polonès, és director de la casa del pelegrí «Casa Nova», situada al costat de la basílica de la Nativitat, a Betlem. També és professor de filosofia al seminari franciscà de Jerusalem. Originals o còpies? Parlem amb ell el dia de l’Epifania, que a Betlem va ser celebrat en un to menor, per la a Maria va rebre una invitació per a la festa del Des del carrer guerra a Gaza. Lcasament del fill d’una bona amiga. Seria una bona ocasió per estrenar un vestit nou. Un vestit original, que sobresortís per la seva elegància. Va expressar el seu caprici a l’encarregat de la secció corresponent d’una botiga important. Aquest li va donar «Hem de cercar en garanties que el seu vestit seria un exemplar únic, fet expressament per a ella. Conta la història que, en aquella festa, van coincidir tres senyores: la Maria, la tot moment la pau mare del nuvi i una tieta, que estrenaven, amb cara de pomes agres, el mateix model d’un vestit original. La Maria cercava manifestar la seva originalitat i la reconciliació» estrenant un vestit original. Potser li hauria calgut expressar la seva originalitat seguint altres camins. Estrenar un vestit nou pot revelar tota la riquesa Fabrizio Assandri tins que pateixen la guerra i moltes venir a Terra Santa? interior, que ens fa únics i originals? limitacions... —Malauradament sí. Ja s’han pro- De fet, cada persona és original, perquè cadascú —Els morts dels bombardejos a —Víctima és el qui pateix injusta- duït cancel·lacions i les agències ens s’experimenta, en relació amb els altres, amb unes Gaza són ja gairebé 700, un terç ment, el qui es veu marginat i limitat diuen que aviat n’hi haurà més. De característiques úniques i irrepetibles que el fan dife- d’ells civils. Mentrestant, la comu- en els seus drets. Quan parlem de ben segur que el conflicte influirà rent. Ho tenia ben clar aquell alumne que, després nitat internacional cerca desespe- justícia, certament volem que hi hagi sobre el turisme i els pelegrinat- d’escoltar l’explicació dels invents d’aquest segle, va radament una solució. Quin és el justícia per al poble israelià, però ges, però sobretot tindrà efectes donar aquesta resposta a la pregunta sobre quin invent deure d’un cristià en aquesta situ- també la volem per al poble palestí. molt profunds en aquestes dues so- semblava més important: «Jo», va dir. Efectivament, ació? —Qui va posar, al costat de les cietats —palestina i israeliana— i ell era l’invent més important perquè era únic —Nosaltres hem de viure com a creus de la cúpula de la basílica de tinc por que les coses empitjorin. i irrepetible. Era original. En què consisteix persones capaces d’anar més enllà la Nativitat, les banderes negres Això no obstant, confio en la diplo- aquesta personalitat original que tots tenim? dels conflictes, de les rancúnies, de que onegen a dol? màcia internacional perquè el con- Si acudim al diccionari, aquest n’accentua les ferides encara obertes, hem d’es- —Són les banderes de les Esglési- flicte pugui acabar de manera immi- dues característiques. L’arrel de la paraula tar oberts a tothom i cercar en tot es cristianes presents a Terra Santa i nent i espero que quan es publiqui original fa referència als orígens, a les pròpies moment la pau i la reconciliació. Palestina. L’Església se sent justa- aquesta entrevista tinguem ja notíci- arrels humanes i espirituals. Ser original vol Penso en aquella pregària tan maca ment unida al poble enmig del qual es millors. dir ser fidel a la pròpia identitat. Sóc membre de sant Francesc que diu: «Senyor, viu i al qual pertany, i no pot ignorar- —Vostè estava present quan, d’un país, d’una ciutat, d’un poble, d’una fes de mi un instrument de la teva ne el sofriment. Aquestes banderes l’any 2002, la basílica de la Nativi- família, d’una Església, que hem d’estimar i pau.» Aquesta és la crida a la qual són, per tant, un signe de solidaritat tat va ser ocupada pels palestins i millorar. Formem part d’un país que s’ha hem de respondre avui, enmig envers els que pateixen per la guerra. assetjada pels israelians durant 38 afaiçonat segons els principis de l’humanisme d’aquestes dues parts, palestins i is- —Com viuen la seva quotidiani- dies... cristià. Potser viure fidelment a les pròpies raelians, que semblen odiar-se des de tat els cristians, que sense ser part —Un cop més, ens trobem enmig arrels humanes i espirituals porti a aparèixer sempre i no troben cap possibilitat de directa del conflicte semblen estar del conflicte entre ells. Políticament com a persones rares, estranyes, en una soci- reconciliació i pau. Però també hem entre dos focs? no podíem fer-hi res, però vam pen- etat que privilegia l’artificialitat, les actituds de pensar que la nostra actitud no ha —Patim les conseqüències d’un sar que l’important era romandre dins gregàries i mediocres, i que viu sotmesa a la de ser ingènua o senzillament paci- conflicte que s’hauria de resoldre de de la basílica, intentant tranquil·litzar tirania del que és políticament correcte. fista. Com ens ha ensenyat el patriar- manera diferent. No amb els murs, no tant els que eren dins, els palestins, Pensant-ho millor Aquest semblar una persona rara és la sego- ca Michel Sabbah, no podem imagi- anb els atemptats, no amb els míssils. als quals vam guarir i vam donar de na característica que subratlla el diccionari. Ser nar la pau sense la justícia. Hem de Com a cristians, apostem per parau- menjar, com els israelians, que eren original demana fer-se notar per alguna característica, ser conscients que cal estar del costat les que han estat gairebé esborrades fora. Hi va haver també un intercanvi que s’aparta del que es considera normal. dels que són perseguits i demanar no del vocabulari d’aquests dos pobles: de foc i alguns palestins van morir. Però la cultura ambiental col·loca l’originalitat en només la pau sinó també la justícia, reconciliació, perdó, comprensió re- Per a nosaltres va quedar ben clar que coses externes a la persona: vestits, cap rapat o llarga de la forma més pacífica possible, cíproca. Aquí, aquestes paraules han no podíem deixar mai la basílica, que cabellera, tatuatges… Un mimetisme que, en lloc de però també ferma i constant. deixat d’existir i, en canvi, és molt és casa nostra. Va semblar un temps fer-nos originals, ens fa còpies. Això comporta una —El problema rau a definir qui fort el sentiment de venjança. d’espera passiva, però la nostra pre- pèrdua del propi valor. Les còpies mai no podran tenir són els perseguits, si els israelians —Creu que la nova crisi desani- sència va fer molt també per apaiva- el valor dels originals. El vaig trobar al jardí d’una morts pels terroristes o els pales- marà els pelegrins que pensaven gar els ànims de tots dos bàndols. residència. Oferia un aspecte sa. Semblava feliç. Em vaig asseure al seu costat i li vaig preguntar per què estava allí. Em va dir que, malgrat que la pregunta li Espiritualitat i materialisme semblava inoportuna, m’explicaria la seva presència en aquell centre. Em va dir que el pare volia fer-ne una reproducció Eduard Brufau El Tibet és un país que s’ha regit des de fa seva. La mare insistia que imités en tot el comporta- segles pels principis budistes i on el monaquisme ment del pare. La germana li presentava el seu marit Com la majoria de conflictes, el del Tibet és en no només és una forma de viure acceptada amb com l’exemple ideal que calia seguir. El germà l’obli- bona part d’origen polític. Tothom sap que es normalitat, sinó la forma de viure per excel·lència, gava a ser esportista, com ell. Tots volien convertir- tracta d’una nació ocupada des de fa anys per la a la qual tothom aspira. Contràriament, la Xina es lo en una còpia. Per això va venir a aquest lloc. Xina, que ha privat els tibetans dels drets humans guia solament per criteris de poder polític imperial Almenys allí podia ser ell mateix. més elementals i on no existeixen principis bàsics i rendiment econòmic. Anys enrere ho va fer Hem d’esforçar-nos per ser originals, no sols amb com ara la llibertat religiosa i la d’expressió. Al emparada en la ideologia comunista, avui ho con- una originalitat merament externa i mimètica, sinó

Rauxa país de l’Himàlaia, però, no només han xocat els tinua fent sota el paraigua del capitalisme, però el amb aquella originalitat, que neix d’una fidelitat als interessos de dues nacions, sinó dues maneres resultat és el mateix: el predomini del materialis- propis orígens humans i cristians. Potser aquesta totalment oposades d’entendre la persona i el me més groller. El Tibet i la Xina són antagònics fidelitat tingui com a conseqüència ser considerats món: la tibetana, essencialment espiritual, i la no tant pel fet de ser pobles diferents sinó perquè uns estranys. Jesús ho va anunciar: «Si fóssiu del xinesa, aclaparadorament materialista i economi- representen la sublimació màxima, respectiva- món, el món us estimaria com a cosa seva. Però cista. ment, de l’espiritualitat i de l’economicisme. vosaltres no sou del món.»