Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera
Dades bàsiques de l'edifici
Comarca: Vallés Occidental
a Olol Municipi: Matadepera aBergo
Localització: Al cim de la serralada de Època: Església del segle x I ì resta de dependències del xtv. alquolqdo Reformes entre 1869 y 1871. Restauració parcial el 'l962. aMqrtorell Ús primitiu: Església i cenobi benedictí Sont Felìua Ús actual: Església oberta al culte; dependències del Parc av¡lofroncq del Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. el i lo Geltrú Propietat: Diputació de Barcelona Dades bàsiques de l'actuació Investigació històrica Recerca arqueològica lntervenció arqu itectònica Direcció: Alber-t López Mullor, Joana Viñas. Reparació de les cobertes i dels murs de l'església i de la Co laboradora: Caro.ína Cudeiro torre. Creació de nous serveis en l'edifìci de migdia (informa- Numìsmàtica: Maria Clua ció i acollida, lavabos, sala de maquinària de comunicació I Antropologia: Domènec Campillo vigilància del parc, i menjador). Topograf ia: Jordi Costas Delìneació: lsabel Serra Artigas Projecte Dates de l'excavació: 1a campanya, 198-7,2a campanya, 1 a fase 1988;3a campanya, 1989;4a campanya, '1990. Arquitectes: M" Assumpció Alonso de Medìna Alberich i Be- R ece rca h i stÒri c o-d ac u m e n ta I net Cervera Flotats. Estudi de les fonts: Anna Castellano TTesserra Data 1 986-1 987 2a fase Arquitectes: M. Assumpció Alonso de Medina, Benet Cerve- ra i Pau Carbó Berthold. Data: 1 986-1 989 3a fase Arquitecte: Pau Carbó Berthold Data: 1 990-1 991 Obra Arquitectes: 1a i 2a fase, M" Assumpció Alonso de Medina i Benet Cervera. 3a fase, Pau Carbó Berthold. Arquitecte col.laborador: Antoni González Aparelladors: Salvador Pujalte, Antoni Rius iJosep M. More- no. Empresa consTructora: 1a fase, COPRHOSA, Granollers; 2a i 3a fase, OUERA SA, Terrassa. Fusteria: Styl modern SL, Tenassa. Electricitat: Pedro Bercero. Terrassa. Pinrura: Pir^tures Terralux SA, Terrassa. Fontanería: Torrella SL, Terrassa. Transport del materìal amb helicòpters: TAF, Barcelona (1a fase); AVISER, SA, Sant Cugai det Vat ès. Maquera: Anna Alva"o Millar. 1990. '13 Data d'inici: de març de 1987 Textos: Albert López, Javier Fierro, lmma Vilamala, Benet '1991 Dala d'acabamenr: 11 de juny de Cervera, M. Assumpció Alonso de Medina, Raquel Lacuesta. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera Descripció de l'edifici petita finestra rectangular d'un sol esbiaix sobre 1'eix de la porta. El monestìr de Sant Llorenç del Munt, dins del terme de Ma- tadepera, està situat al cim de la Mola, que forma part de les La teulada és a dues vessants a la nau principal i als braços serres de Sant Llorenç i de l'Obac. Aquest slstema pertany a del transepte, d'un sol pendent a les naus laterals, piramidal la Senalada Prelitoral i constitueix un dels límits de la co- en el cimbori i semicònlca en els elements de la capçalera. Al marca del Vallès Occidental. D'entre els pics més importants capdamunt de la façana de ponent s'a1Ça una espadanya d'un de les comarques de Barcelona, la Mola, amb 1.095 m d'altì- sol ull ì de forÇa altura. tud, ocupa el quart lloc, després de les Agudes, el Matagalls i Montserrat. Adossada al cantó sud-est de l'església, hi ha la torre cam- panar, de planta rectangular i lres pisos; el de sota és cec i Per accedlr-hi, es pot arribar amb vehicle fins a Can Pobla, els de dalt presenten finestres úniques o bessones, se- mas situat alvessant meridional d'aquesta formació terciària, gons les cares. S'ha interpretat que la part de sobre, acaba- i des d'aquest punt es poden agafar diferents caminois, més da actualment en cares triangulars esglaonades, roman o menys costeruts, que en una mitja hora apropen fìns al mo- truncada o inacabada. El campanar posseeìx dues portes. nesti r. una que dóna al temple i una altra que comunica amb la galilea. Aquest cos se situa a un nivell més baix que no El monestir està format actualment per un conjunt d'edificis pas eÌ de l'església ì està cobert per una volta de quart de distribuìts en tres cossos: l'esglésìa i la galilea, al nord, el bar i cercle i una teulada que continua el pendent de la que hi la cuina, a ponent, i les dependències de l'hostatgeria i el ha sobre la nau sud. En el cantó meridìonal, el porxo o galì- centre informatiu, al sud. Tols ells estan comunicats per un lea presenta un ampit on recolzen dues finestres amb arcs patl central. tancat pel cantó oriental mitjançant un mur que apunlats per l'interìor i de mig punt per l'exterior, situa- s'adossa a la façana del cos de llevant de l'alberg i a l'aresta des al bell mig de les dues portes exìstents en aquesta de la nau meridlonal del temple. En aquest barri hi ha la porta façana. L'espai que hi ha entre les obertures va ser utilit- princìpal del conjunt. zat per col.locar-hi un conlunt de sepulcres secundaris, de reduides dimensìons. que descansen sobre permòdols. L'esglésla és de planta basilical amb tres naus I transepte El cantó de ponent és cec; per llevant, el tanca la fa- elevat. Tant les naus com els braços del transepte eslan co- çana occidenÌal del campanar, amb la petita porta ja es- berts per voltes de mig canó, sobre les quals descansen les menlada. A tramuntana es va situar un sepulcre sota un teules aràbigues. Al creuer s'alça una cúpula vuitavada recol- arcosoli. zada sobre petxines i coronada per un cimbori que sobresurt de la resta de la coberta. Les dependències del monestir del cantó de migdia estan formades per tres cossos contìgus. El de llevant és un edìfici Les tres naus estan encapçalades per absis que presenten unitari, dotat de planta semìsoterrànìa ì pis. A sota, hì té una l'ornamentació exterior llombarda d'arcuacions cegues pare- estança coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, lles, flanquejades per lesenes que recolzen en banquetes or- gran part de la qual eslà relallada en la roca pìnyonenca (con- namentals. glomerat format per f ragments de diverses roques). La part de sobre toTna a ser una gran sala, aquest cop culminada en A l'interior, l'absis central és l'únìc que ostenta decoració: una coberta a dues aìgües, sostinguda per una estructura de dues fornícules a cada banda de la fìnestra central. Aquesta bigues. Aquest cos presenta els murs massissos i compac- austeritat es repeteix a la res.la del recinte, ja que els arcs tes, amb molt poques obertures i petites, i la part més occi- "',ì:-- :.ì;i -' : i: _^- --: formers de mig punt que separen les naus recolzen en pi- dental sobresurt del pla de la façana sud de l'ala. Aquest prì- lastres llises. No podem saber sì les parets tenien pintures mer espai està destìnat a recepció i acollida dels visitants, i muTals, encaTa que és de suposar que originalment anaven s'hi accedeix des del pati. a través d'una escala adossada al enlluTdes. El cas és que, a hores d'ara, romanen repicades. mur nord. Aquesta circumstància, però, permet d'observar-hi l'aparell, que eslà fet amb carreuons units amb morter de calç i posats El segon cos consta d'una sala a migdia destlnada a emissora en filades no gaire regulars. (transmissions del Servei de Parcs Naturals. Guàrdia Civil i Bombers) i a vigilància, un passadís central, que comunica El temple es comunica amb l'exterior mitjanÇant quatre els tres cossos, i els lavabos, al costal nord. portes. Una d'arc de mig punt, al nord al transep- -situada te ì protegida exteriorment per un guardapols senzill-, que L'últim cos de l'ala consta, igualment, de planta baixa i pis, i eslà actualment paredada. Una altra a ponent, col.locada a està cobert també a dues aigües. A la part de sota, només l'eix de l'edifìci ìformada per un arc de mig punt i un timpà accessible des del sud, hi ha les quadres per a les cavallerles cec. Dues més al sud, que donen, respectivament, a la gali- i els dipòsits de combustible. Al pis superìor hì ha el menja- lea ial campanar; són semblants a la de la façana testera, dor d'un restaurant, que s'obre al sud a través d'uns grans encara que la segona és més estreta. Les finestres estan finestrals en arc rebaìxat, subdìvidits mitjançant pìlars; a la repartides de la manera segÜent: dues centrals, de doble vertical de la biga carenera hi ha un mur que divideix la sala esqueixada, a l'absis ia l'absidìola de mìgdia; tres a la faça- en dos espaìs. na meridional, de les quals dues són d'esbiaix doble i la més oriental d'esbiaix senzill, i tres més a la façana de lra- A l'angle sud-oest hi ha una estructura de planta quadrangu- Façana occidental, capçalera i interior de l'església monàstica, abans de la muntana, esqueixades en una direccìó a excepció de la del lar, bastant arrassada, que devia ser una torre. Tot l'edifici és intervenció iniciada el 1987. Fotos: transepte, que és de doble biaix. Totes elles culminen en de maçoneria enlluida superficialment, amb pedres grans i Joan Francés. SPAL, 7.2.1 985. arc de mig punt. Per últim, a la testera occidental h¡ ha una ben tallades posades a les cantonades. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera Notícia històrica Les darreres recerques arqueològiques van palesar que el cim de Ia Mola va ser poblat durant l'Antiguitat. S'hi han tro- bat vestigis ibèrics dels segles r ì aC i testimonis de la cultu- ra romana, datats del segle de la nostra era. Potser, aquesta ocupació va ser relativament estable i va constituir l'antece- dent de la primera església de Sant Llorenç, de la qual hi ha notícìes des del 941 . Aquest recinte religiós devia alçar-se al mateix indret on és el temple aclual. segons els resultats de la recerca arqueològica. L'any 975, el comte Bonell ll, que hi tenia el domlni, va ven- dre Sant Lìorenç al monestir de Sant Cugat del Vallès, que en va prendre el control i hi va establìr la regla benedictina. Des D de llavors, Ia comunitat va restar lligada als interessos feu- dals de Sant Cugat. L'any 1013, dins la dinàmìca de canvis de propietat ide juris- dicció característica del feudalisme, Sant Llorenç va rSu tornar a passar a la casa comtal de Barcelona. El van comprar Ramon Borrell, Ermessenda i un canonge anomenat Longobard, i hi van establir per primer cop una abadia independent. el 1 0 d'a- gost del 1014, diada de sant Llorenç. Entre el '1 020 i el 1071 , amb algunes intermìtències, Ode- guer va ser l'abat del cenobi i en va consolidar el patrimoni, que ja havia estat enriquit progressivament des del co- mençament del segle, principalment per donacions de la casa comtal de Barcelona d'ençà del 10i3. Llavors. tam- bé es va construir l'església que ens ha pervingut, consa- grada el 24 de juny de 1 064 per Berenguer, bisbe de Barce- lona. Durant aquesta època la comunitat va arribar a tenìr tretze monios, la xifra més alta en tota la història de Sant Llorenç. Planta general L'any 1 088, el monestir va passar a dependre de l'abadia de del monestìr amb indi- cacìó de les zones que Sant Ponç de Tomeres (Llenguadoc). Aquesta situació, però, han estat ob- lecte de les excavacions arqueològi- va durar poc perquè l'any 1 098 va tornar, ja per sempre, sota ques portades a terme entre 1987 ì el control del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1 990. '1228 El l'abat de Sant Cugat va realitzar una visita al monestir de Sant Llorenç, la primera que es coneix d'una sèrie que es van succeir fins al segle xv. D'aquestes visites, se'n desprèn que el lloc era considerat de dìfícil accés i poc apte per a un monestir. En una visita del '1235, l'abat visitador va concedir autorització perquè els monjos poguessìn parlar a les cam- bres, a causa de la seva estretor. El 1298 la documentació fa esment de l'existència d'una in- fermeria i una sala de treball dels monjos que tenìa la teulada en mal estat. Des de final del segle xlv, la hisenda monacal va comenÇar a anar malament a causa de les condicìons del lloc, però sobre- tot per la crisi general del país. EI nombre de monjos va dis- 01 ?3 t45 mlnuir progresslvament, i ningú va voler ser-ne abat des del -t_f-Lr-l 1437 al 1487 . Arran d'una concessió del futur rei Felip I l, ales- hores governador del regne d'Aragó, l'abat pere de Santjoan hi va fer obres ('1 555-1 596), que van donar l'aparença essen- cial a l'actual hostatgeria. Malgrat toÌ. els monjos no hivolien anar, segurament per l'escassetat de rendes. L'any 1 va Alçat esquemàtic del conjunt amb 60g I ** o'srlrcró . I morir Francesc Olivó d'Alvèrnia, darrer abat propi; llavors, ' trEts seccìó transversal de l'església i del cos septentrional de l'hostatgeria, l'administració del monestìr i les possessìons van passar a la AA, SECCfd abans de la intervenció. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera ,t {* ESTAÐ,O Congregació Claustral Tarraconensa. A partir d'aquell mo- la Diputació de Barcelona va obrir un expedient de PIa Es- ÃcTr¡Ài. ment, l'abadia va anar perdent progressivament la vìda mo- pecial. però no va ser fìns l'octubre de '1982 que es va apro- nàstlca fins a arrìbar al desmembrament, el 1804. var el Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un dels objectius bàsics del qual era la recu- D'aquesta decadèncla, en va deixar testimoni en la seva obra peració del patrìmoni arquitectònic que es troba en el seu Francisco de Zamora. que el 1786 va visitar el monestir, del àmbit. EI 9 de setembre de 1983 la Corporació va adquirìr qual només quedava intacta l'església, mentre que la resta l'antic cenobì ì la flnca pertanyent al conjunt del parc natu- estava en ruines. ral, i es va responsabilitzar de la restauracìó del monestir, a través del seu Servei de Catalogació ì Conservació de Mo- L'any 1 809, les tropes napoleÒniques van saquejar el cenobi numents. en una recerca quimèrica de tresors. Posteriorment, va ro- mandre abandonat i gairebé en ruTnes fins al '1869. El Servei va assumir la tasca de recuperació del patrìmon¡ arquitectònic del Parc Natural, de manera que va començar a '1 Ëntre 1 869 i 871 , Antoni Vergés i Mirassó, capellà ecònom treballar en la redacció d'un projecte de restauracìó del mo- de Sant Llorenç Savall i fìll de Castelìar del Vallès, va efectuar nestir. El projecte de la primera fase de treballs es va presen- que permetre 26 juny 1 en una roda de premsa convocada Dibuix del pati central del conjunt una lmportant restauració va tornar a obrìr l'es- tar el de de 985 glésia va fer remodelatge de les depen- per l'Ajuntament de Terrassa i presidida per l'alcalde, Manuel monàstic flanquejal per la galilea i al culte; també un l'hostatgeria. Autor: lgnasi M. Serra ?ÀTio cÉNll,.ÀJi dències monacals, que van adquirir una aparença semblant a Royes. i el dipulat de la Comissió de Cultura de la Diputació Goday, arquitecte. SPAL, març 1 954. l'actual. de Barcelona, Jordi Labòria. El 1931, el govern de la ll República va declarar el monestìr L'obra total de restauracìó es va desenvolupar en tres fases. monument nacional, alesos els seus valors arquitectònics, i El març de 1987 se'n va iniciar la primera. que es va acabar el SECCld BB, en el Begional Planning elaborat per Nicolau Maria Rubió i novembre del mateix any. La segona fase va incloure els tre- Tudurí el 1 932, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, balls realitzats des del maig de 1988 fins al setembre de es preveia ja la creació del Parc de Sant Llorenç. En el període 1989. L'última fase d'obres va comenÇar el setembre de 1936-1939, va ser espoliat i 1 990 i va finalitzar eì juny de 1 991. AlÇat esquemàtic del cantó meridio- de la Guerra Civil del el conjunt nal de l'església i secció transversal tots els projectes que havia fet el govern català van quedar del cos de ponent de l'hostatgeria, congelats. El 1 940 es va reobrir l'església al culte, perÒ com El treball al cim de la Mola va ser difícil. El clima rigorós i la abans de la intervenció. que ningú no residia al cenobi, se'n va produìr un progressiu impossibilitat de l'accés de vehìcles va fer que els operarìs deteriorament. El 1948. es va crear l'Associació d'Amics de haguessin de pernoctar a l'obra i que els materials (sona. cì- la Muntanya, la qual va promoure noves millores al conjunt ment, totxanes i bastides) haguessin de ser transpo|lats (1948-1950), que van ser dirigides per l'arquitecte Josep Ma- amb helicòpter, des d'un descampat proper a Can Buf íf ins al ria Ros iVila i que tenien com a finalitat convertir una part del cim de la Mola. Per cada viatge, l'helicòpter transportava 400 cenobì en hostal i refugi. Kg de materìal. Com a anècdota, esmentem que el primer viatge de l'helicòpter per traslladar el material i poder comen- Entre 1961 ì 1975, el Servei de Catalogació i Conservació de çar les obres es va haver de retardar un dìa a causa de les Monuments, denomìnat des de 1993 Servei del Patrìmonì inclemències meteorològiques. Arquitectònìc Local. va efectuar diverses reparacions a l'es- glésia, dirigldes per l'arquitecte Camil Pallàs, que van afectar Precisament, aquestes circumstàncies meteorolÒgiques i bàsicament les teulades i el campanar; també es van repicar també les de localìtzació de l'església van limitar els siste- totes les capes de morter que cobrien les parets, amb l'ob- mes constructius emprats. Així, tota l'obra es va realitzar jectiu de deixar la pedra vista; es va construir una cambra amb pedra lleugera del lloc, i s'hi va utilitzar tot el materìal destinada a residèncìa d'un guarda al pis superior de la torre, i d'enderroc aprof itable. una passarel.la que envolta el cìmbori. El 1979 s'hiva tornar a intervenìr per tal de tapar degoters i fer altres petìtes repara- El 1 5 de juny de 1 987, durant el transcurs de la primera fase cions. de restauració, van visilar l'obra el diputat-president de l'Area de Cultura de la Diputació. Jordi Labòria, l'alcalde de Matade- pera, Víctor Peiró, i diversos tècnics de la Diputació i de l'A- juntament. El dissabte 11 de maig de 1991, poc abans de de l'actuació Crònica donar per acabada tota l'obra, va visitar el monestir l'alcalde de Terrassa i ja llavors president de la Diputació, Manuel La darrera intervenció del Servei que tractem en la pre- Royes. senT Memòr¡a- té relació amb el-la procés de creació del Parc Natural de Sant Llorenç deì Munt i l'Obac. La Diputació de Durant el procés de restauracìó, es van desenvolupar dife- Barcelona va aprovar l'any 1 963 el Plan Provìncial de Urbanis- rents activitats per tal de difondre I'obra. El dia 1 5 de febrer mo, que ja contemplava el projecte de fer un parc natural en de 1988 l'arqueòleg Albert López i l'arquitecte Pau Carbó. del aquesta zona. Però aquest projecte no es va poder dur a ter- nostre Servei, i l'arquitecte Jordi AmbrÒs. del Servei de Parcs me per dificultats econòmiques. El 1973, el Ministerio de ìa Naturals. van fer una conferència al casal de cultura de N/lata- Vivenda va comprar el 85% de la superfície del parc i, poc depera. D'altra banda, l'arqueòloga Joana Viñas va presentar després, el va cedir a la Diputació de Barcelona. una ponència sobre els resultats de les excavacions al mo- nestir en el decurs del I Simposi (Actuacions en el patrimoni L'any 1 979, es va crear la Coordinadora de Salvaguarda del edificat medieval i modern (segles x al xvllt)r, organilzat pel Vista parcial de les cobertes del con- la greu i espe- Servei, que va tenir lloc a Barcelona els dies 6, 7 i I d'octubre junt i del pati abans de la intervenció. Massís de Sant Llorenç davant degradació Foto: Joan Francés. SPAL, 7.2.1985. culació urbanístìca que sofria la zona. Aquest mateix any. de 1 989. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera ,J Treballs d'arqueologia Els ob.¡ectius de l'excavació, realitzada com a fase prèvìa de les darreres obres de restauració, eren establir els límits cronològìcs i l'abast de l'ocupació del ìloc a l'època antiga, perfeccionar el coneixement de la seqüència evolutiva del temple, determinar ìa sltuació de les hipotèliques depen- dèncìes monacals romànìques i datar els edificis de l'hostat- geria. Els treballs van afectar l'interior del temple, on es va fer una reexcavació perquè ja s'hì havìen buìdat zones molt extenses feìa trenta anys, i diversos indrets de l'entorn im- mediat de tramuntana i ponent. També es va estudiar el subsòl del cos que tanca el conjunt monàstic per Ia banda de migdia. Duranl la recerca es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica fora de context. També, al subsòl de l'hos- tatgeria, hi va aparèixer una canalìtzacìó inutilitzada, dìns ìa qual només es va trobar material ibèric i ceràmlca campania- na A. Això indicaria que, en restar abandonat el conducte. cap al final del segle r o comenÇament de I'l aC, a la Mola hi havia hagut una ocupació ìbèrica. De l'època romana, sem- pre fora de context, s'hi van descobrir fragments de tegula i terra sigi llata hispànica, datable, segurament, de la segona È '1 meitat del segle r. Aquest material conf irma notícies anteriors poc concretes de troballes de ceràmiques i mone- des romanes. Pel que fa a l'època medieval, la documentació fa esment d'un temple l'any 947. Fins ara, no se n'han trobat restes. Tanmateìx, l'arqueologia indica que, al segle x, a Sant Llorenç hi havia una ocupació estable i un recinte religiós aì capda- munt de Ia muntanya. Durant l'excavació al costat de la faça- na de tramuntana de l'esglésìa actual, va aparèixer una tom- ba antropomorfa retallada a la roca natural, datable del segle x, i hi ha notícies orals de ìa presència d'una altra al costat de la façana sud, prop del campanar. Les sepultures ajuden a .F- -? delìmitar el perímetre d'un edifici anterior al romànic, proba- B B, blement situat en el mateix lloc on ara és el temole. Les restes d'aquell edifìci, en principi, havien de ser sota l'es- glésia del segle xr, però no en va aparèixer cap. Aquest resul- tat, cal atribuìÊlo a la topografia del terreny on es va construir la basílica que ens ha pervingut, ja que, per bastirla en un lloc no gaire pìa, es va haver d'anivellar la penya, ì al mateix temps es devien eliminar tots els vestigis del temple prime- renc. que possiblement era més petit que no pas l'actual. Els efectes d'aquesta tasca d'aplanament encaTa es poden ob- servar a l'interior de 1'església; concretament, al terç de po- nent, es pot veure que la parl inferior de les parets, fìns a arribar a prop d'un metre d'alçària, és Ia mateixa roca natural degudament retallada. L'església romànica data, segons la documentació, del '1064. Aquesta cronologia pot concordar amb alguns fragments de ceràmica grìsa medieval trobats en els pocs indrets del sub- sòl del temple que no van ser pertorbats per Ìes obres de 1868-1871 o per les excavacions irregulars dels anys cin- quanla del nostre segle. La recerca també va posar 012 315 al des- r--L_r-l_r.--r cobert el paviment original de ì'edifici, format per còdols pe- tits ì arrenglerats, posats plans i units amb morter de calç. Planta general del conjunt monàstic Només va aparèixer relativament intacte en dues àrees: Ia després de la lntervenció de 1987- zona central del presbìteri i les absidioles; a la nau nord, tam- '1991. A la paft superior dreta, l'hos- bé se'n conservava un bocí. Al llarg de la segona meitat del Lo tatgeria, i a sota, l'església. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera segle xr i de tot el segle xrr va continuar la utilització dels vol- tants del lemple com a sagrera, segons palesa el descobri- ment de vuit tombes d'aquella època. Durant l'excavació de les dependèncìes. sota el menjador septentrional, es van descobrir algunes estructures medie- vals. A llevant, hi havia un gran forat de planta cìrcular, retallat en la roca natural i delimìtat per parets traçades de nord a sud. Aquestes parets i una altra situada més a ponent eren de maçoneria unida amb argila i recolzaven sobre el terreny verge. A més, a l'extrem d'aquest espai, molt a prop del mur que tanca a l'oest l'edifici en què ara hi ha la sala d'informa- ció, va aparèixer una canonada, també recolzada a la roca j z lìmitada per murets semblants als descrits. Aquests ele- ments es relacionaven amb un pavìment molt minso de terra ' piconada estèril, conservat irregularment ì situat sobre la 56 roca. Aquesta mateixa posició r3B ( adoptava el mur de llevant d'un recinte que considerem hipotèticament com a torre. el qual tanca a l'est l'ala meridional de l'hostatgeria. Els treballs han indicat que les edificacions de què formaven part aques- tes ruïnes abraçaven una àrea més gran que la coneguda, la que, a més de trobar-se tallades per la façana actual de l'al- berg. van ser mutil.lades Estructures arqueològiques de l'èpo- a llevant en bastir-se successius murs de contenció a la ca antiga i medieval aparegudes a base de la separació actual entre el sota del menjador i d'algunes cam- dos ambients del menjador. bres de l'hostatgeria. A l'interìor de la torre encara no s'ha excavat, però al subsòl del menjador totes les estructures descrites es trobaven arrasades i cobertes per estrats de cap al final del segle xvr. 3m. Aquest mateix horitzó també era adossat a la cara externa de la torre. Això indica que els elements descrits corTesponen a dependències monacals medievals, que van funcionar fins a les obres promogudes per Pere de Santjoan. La posició dels vestìgis i l'esterilìtat del paviment que s'hi relacionava no per- met fixar-ne la cronologia absoluta. Tot i això. podrien ser de la mateixa època que l'església abacial, tenìnt en compte que recolzen directament sobre la roca que un xic més enlairats que no pas ìa canonada de-encara l'època antiga descrlta abans i que els panys de paret presenten un aparell que es podria considerar alt-medieval. A l'entorn de l'església van aparèixer estructures que no te- nen una cronologia concreta, perquè encara no se n'ha en- lleslit I'excavació, tot ì que les considerem posteriors al segle xr, atesa la posició estratigràfica. Adossat a l'angle nord-oest del temple, es va trobar un mur en direcció est-oest, solidari d'un altre traçat de nord a sud. Aquest darrer s'adossa a la |6 paret de la cuina de l'hostal actual. itots plegats delimiten un espai amplì al davant de l'entrada principal del temple. Es va suposar que es podia tractar d'un pati d'ús monacal, a causa de les dìmensìons considerables i la manca de vestigis de possibles suports d'una coberta. Ilevat dels permòdols ados- sats a la façana de ponent del temple, on cal suposar un aixo- pluc. A Ia necròpoli, al costat de les tombes esmentades abans, hi ha tres enterraments en cista, datables de la darre- t2 ria del segle x r i al llarg del xtrr. r0l A l'excavació no s'han identificat estructures datables dels segles xtv i xv, potser perquè alguna de les descrites més ffi amunt ho és, o senzillament perquè van continuar en ús les alto-medievals. Aquesta mancanÇa concorda amb la situació Éstructures arqueològiques de l'èpo- 201 del monestir,.ja que dels tretze monjos coneguts l'any 1052, ca moderna trobades en el mateix es va passar a vuit el 1 31 9, a dos el 153'7, i el 1 b67 no n'hi sector. 0 r 2m. ru volia viure cap. Tot iaixò. el cementiri comunitari dóna indicis d'activitat, ja que s'hi van localitzar algunes sepultures que cal atribuir a aquest període, quatre de les quals eren orienta- æ6 æ¿ 61 ¿8 17 des de nord a sud. Al cantó nord-est, es va descobrir una superposìció d'esquelets que fa pensar en una ossera, situa- ble en el segle xvr gràcies a alguns materials trobats en el reblìment, encara que és probable que s'utilitzés anterior- ment. 23 tæ -t El 1561, l'abat Pere de Santjoan va fer restaurar l'església. 2r2 Aquesta data s'ha confirmat gràcies a la troballa al temple fig 12Á d'un nou paviment de cairons i als indìcis que palesen una 15¿ l5¿ ampliació de l'espai presbiteral. A més, durant Ia mateixa època es va bastir un cos nou al sud-est del conjunt, amb una c¡sterna retallada en la roca natural i coberta amb volta. Tam- bé data de llavors l'estrat que va cobrir les estructures me- dievals localitzades en el subsòl del cos central de l'hostat- E geria. A més, en aquesta àrea es va bastìr un mur perpendicular a la torre, l'extrem occidental del qual encara es conserva en una alçària considerable. probablement, 236 aquest mur era una façana exterior del recinte, atesa la seva ìmportant gruixària. No és el cas d'un altre pany que es va col.locar al terç oriental del mateix cos, el gruix qual del era a2 molt mes reduit. A l'interior de l'esglésìa, l'excavacló no ha evidenciat noves 212 t1 reformes durant els segles wri ixvt t. A l'hostatgeria, en canvi, s'ha pogutveure que, cap a mitjan segle xvr es va obrir una O , 0r2 52 porta, precedida d'uns graons, que comunicava el cos central r------l_ amb l'oriental. Dins el mateix cos central, s,ha palesat que Seccions longitudinals de la zona ex- llavors va restar delim¡tat un espai que coìncìdia força cavada al cos meridional de l'hostat- geria, amb indicació de l'estratifica- del límìt sud- amb el que avuì s'utilitza com a menjador-llevat de ció arqueològica que s'hi va trobar. tramuntana. Amb aquest propòsit, es va bastir un mur de contenció a migdia, el qual va aprofitar en part el traçat de la paret que hom va adossar a la torre durant l'etapa anterior, ì també es va utilitzar el muret que romania al terç de llevant. L'àrea circumscrita per aquests panys va ser pavimentada amb lloses de pedra. Després d'aquesta modificació, que va suposar l,escurça- ment cap al nord d'un tram del recinte exterìor, cal esperar fins a les obres del segle xÌx í 868-j 971 ), que es poden con- Diverses estructures medievals i mo- siderar la primera restauració en el sentit actual del mo.l. Van dernes aparegudes en el decurs ser consequència de la devastacìó del monestir per les tro_ de l'excavació del menjador de l'hos- pes napoleòniques, el 1809, i de la ruina progressiva d,un tatgeria. A l'esquer-a, pavirrent de con.¡unt gairebé deshabitat. Segons l'excavació, les obres cairons de l'epoca moderna oesco- rnés importants es van realitzar al temple, on es van reforçar bert durant la mateixa excavació. Fo- tos: Carolina Cudeiro. SPAL, les fonamentacions, es va posar un paviment nou i es vãn octubre 1 990. dur a terme diverses reparacions. Al cos central de les de- pendències, s'hi va construir la façana de tramuntana, que va donar lloc al pati actual. Dins el mateix recinte, a ponent, es va crear un tercer àmbit, mitjançant la construcció d,un mur paral.lel a la façana occidental de la torre. Aquest espai, pavlmentat amb rajols, era dotat d'un escalfapanxes al cos_ tat de migdia, on s'ha trobat un sector buit encerclat d,un sòl de lloses. Les altres dues cambres, la central i la de llevant, també van rebre paviments ceràmics, encara que a la darre- ra es van reutilitzar alguns cairons que ja hi eren des del se- gle xv l. Cala de prospecció per a la lectura ar- Els paviments superficials que hi havìa a totes les dependèn_ queològica murària realitzada pa- cies en començar a la els treballs, de lloses de pedra al menjador ret del menjador. A l'esquerra, rtines i de cairons de terra cuita a les habitacìons i el passadíé, co- de murs de l'època antiga i medieval rresponìen a les obres que s'hi havien fet el 1 949-1 9bO i du_ trobades al subsòl d'una cambra de rant els anys seixanta. I'hostatgeria. Fotos: Carolina Cudei- ro. SPAL, octubre 1990. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera Procés de la recerca històrico-documental Griteris de la intervenció arquitectònica El fons documental del monestìr de Sant Llorenç del Munt ha Abans de la recent intervenció del Servei, l'església es troba- estat objecte de diversos estudis, alguns dels quals han estat va en bon estat estructural general, si bé les teulades esta- publicats en forma de monografia i d'altres en articles apare- ven molt malmeses. Eìs espals exteriors del recinle monàs- guts en revistes especialitzades. Darrerament, la documen- tic estaven en procés de desaparició. Les antigues felxes, tacìó referent als primers segles d'existència del monestir, escales if ins itot el cementiri estaven pràcticament destruìts que coincideixen amb el seu moment d'apogeu, ha estat i erosionats pel mal ús. Els espais ìnterìors coberts presenta- analitzada en la lesi doctoral de l'historiador terrassenc Pere ven un grau de conservació varìable, més en funció de l'ús Puig Ustrell, director de l'Arxìu Històric de Terrassa. que se li donava aleshores al monestir que no pas de la jm- porlància dels espais arquitectònics. Per això calìa, abans Els estudis previs a la restauracìó de l'edifici van començar que res, clarificar-ne els usos, segons la capacitat arquitecto- per la consulta de tota aquesta bìblìografia, que va aporÌar nica global i sectorial. dades suficients per conèixer l'evolució històrìca del mones- punts: tir i la configuració general dels edificis princìpals, tot i que La intenció inicial de l'actuació es basava en tres la només de manera aproximada. identificació i recuperacìó dels sectors històrlcs de l'edlf ici; la conservació i restauració sìstemàtica de tots els elements Vista del conjunt des del sud-est. En d'interès històric o arquitectÒnic malmesos, i l'ús progressiu primer terme, un dels murets col.lo- Si bé els ressenyats ja havien escorcollat de for- tots estudis del monument per a l'activitat pública ì cultural. cats per contenir les terres. Foto: JoÊ ma molt metÒdica tota la documentació coneguda sobre el di lsern. SPAL, 16.3.1990. monestir, es va considerar oportú repassar novament aquells La ìnvestigació arqueològlca va fer més entenedor l'edifici documents susceptibles d'aportar alguna informació concre- històric iva verificar les hipòtesis de l'avantprojecte. AixÍ, ha- ra de l'edifici. vien de quedar clars, en la restauració, els dos nivells bàsics de lectura que havia de tenìr l'edifìci: el conjunt medieval (es- Val a dir que el fons documental del monestir es troba distri- glésia, espai claustral, dependències monàstiques, esplana- bull en diversos arxius. fonamentalment a l'Arxiu de la Co- da processional i cementiri) i el conjunt dels elemenls con- rona d'Aragó, dins de l'apârtat de monestirs benedictins del temporanis, que són el resultat de totes les intervencions no fons de Monacals d'Hisenda i, principalment, dins el Cartoral científiques realitzades a partìr del segle xrx fins avui. del cenobi de Sant Cugat del Vallès, de qui depenia Sant Llo- renÇ. L'altre fons important consulïat va ser el del monesÌir Respecte a l'actuació en els sectors històrìcs, calìa conser- de Montserrat, del mateix orde benedictí, que a més de do- var en el seu estat l'església i el campanar. Ì restaurar amb cuments diversos guarda un Speculum del monestir de Sant criterìs clars de reposició històrica la galilea, les dependèn- LlorenÇ. cies de l'hostatgeria, el sector d'edificació enderrocada de l'angle sud-oest i els espais exteriors idenlìficables -com Alguns pergamins es van consultar al fons de reserva de la l'era, els marges i els límits del cementiri. A més, calia inter- Biblioteca de Catalunya. També es va estudiar Ì'Arxiu Dioce- venir amb critens objectìus de neteja i buidat intenor en els sà de Barcelona, on es va trobar ìnformació referent a la rela- sectors de recent edificacìó -que emmascaraven les es- ció del monestir amb el bisbat. El darrer fons analitzat, en tructures tradicionals- ì organitzâr f íslcâment els sectors vì- aquest cas no tant conegut, va ser el de Protocols de Barce- sitables pel públìc, els sectors d'esbarjo o d'activitat col lec- tiva i els sectors destinats a l'ús per part dels guardes del Detall de ia coberta del ternple, un lona que, tot ì que no va proporcionar l'esperada informació monument. cop restaurada. Foto: Pau Carbó. sobre l'edifici, sí que va aporrar dades sobre diverses posses- SPA 1, 13 7 1990. sions particulars d'un abat de Sant LLorenç del segle xv, si- tuades dins el terme jurisdiccional del monestir, a la munta- nya de Sant Llorenç del Munt. Descripció de les obres La consulta de tots aquests fons va permetre corroborar les informacions ja conegudes sobre l'evolució hìstòrico-arqui- Primera fase i, cas, ampliar-ne alguns as- tectònica del monestir en algun Els treballs es van limilar a l'àmbìt de l'església i la galilea. Tot que pectes, en confrontar-se les dades documenlals amb les i que l'església era l'element més restaurat del conjunt, no anava aportant l'excavaciÓ arqueològìca dels diferents edifì- se'n podia permetre un progressiu malmetement de ies teu- que cis conformaven el conjunt. lades. La majoria de teules estaven trencades ifora de lloc, la qual cosa feia indefugible una actuació urgenl per evitar que Abans de redactar el projecte de reslauració arquitectònica, les pluges ataquessin el morter de les voltes. va ser analitzada. també, una altra mena de documenlació. Es van estudiar els treballs d'Elies Rogent, Puig i Cadafalch, Es van desmuntar aìguns murs de l'església sobreafegits, Eduard Junyent, Antoni Pladevall ì Joan Albert Adell. També com el recrescut del cimbori I de les faÇanes; prèviament, es van consultar els estudis i idees per a ia restauració del però, s'hi van fer cales i sondejos arquitectònics, i es van monestir que van formular en el seu mornent els arquitectes apuntalar els arcs, voltes i rnurs d'estabilitat dubtosa. Camil Pallàs, Perpinyà, Brugal, Domènech, Serra Goday i Ros Vila, com a exercici de l'oposició per accedìr a la plaça de cap Es va desmuntar la teulada de l'església, de la qual es van Vista general del conjunt des de lle- va molta utilitat la con- recuperar algunes teules per utilìtzar-les després com a co- vant en el decurs de les obres de res- del Serveì el 1953. Finalment, ser de tauracló. Foto: Antoni Rius. SPAL, sulta de l'arxiu fotogràfic del Servei en la verificació de les bertores. Es van trobar fàcilment els nivells originals I una 21.6.1989. successives hipÒTesis de treball. cornisa molt elemental que assenyalava I'arrencada de la co- Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera berta. Els pendents del segle xtx s'havien format amb terres, que es van anar eliminant per evitar càrregues innecessàrìes. Es va adoptar una solució arquìtectònica interessant per for- mar pendents a la nansa de la volta, amb una mena d'enva- nets de sostre rnort de pedra i solera de lloses. També. es va desmuntar la passarel.la del cimbori, feta els anys seixanta per a vigilància forestal. Un cop netes les voltes de les naus i del cimbori, es va proce- dir a la col locació d'una armadura de repartiment de càrre- gues amb connectadors encasÌats a les pedres de les voltes, per tal de garantir l'efecte de rìostra integral que s'esperava de la llosa de formigó armat que s'havia creat sobre les vol- tes històriques. Es van resseguir les cornìses primitives per definir correctament el nivell d'arrencada de les cobelres. Aquesta recuperació va ser realitzada mitjançant una lÍnia de pedra de Borriol. L'operació més dif ícil i més espectacular va ser el formigonat de les cobertes, mitjanÇant l'ajuda d'un helicòpter que porta- va els cubilots de formìgó des d'una estació formigonera mò- bil, situada a la falda del massís de la Mola. La teula es va col.locar sobre una solera d'encadellal. Es van posar noves canaleres de zìnc tradiclonals ì es va ne.lejar una cisterna antiga, que avui permet la recollida de l'aigua de la pluja de les cobertes de l'església. Es va posar una porta nova a l'aljub, recoberta amb planxa galvanitzada. A més. es va recuperar un enginyós sobreeixidor, o troneta, encastat en el mur de tramuntana de l'església, el qual tam- bé va ser netejat i dotat de tap d'evacuacìó i tapa de regis- tre. Així mateix, es va consolidar ei pinyó de llevant de la coberta principal i tot el pany de paret de sobre els absis de l'església. En analitzar de prop els paraments exteriors i l'espadanya, es va veuTe que presentaven una fortíssima dissolució del mor- ter interior i un risc evident de col.lapse. Es van consolidar aquests elements, netejant les juntes ì reluntant-les de nou amb morter de calç i pòrtland. També es va consolidar el pa- rament del cimborì. Aquestes tasques imprevistes i feixu- gues foren, malgrat tot, afrontades ì resoltes amb rapidesa. Finalment, es va col.locar un parallamps l'àrea de protecció del qual és de 1 00 m de radi. Segona fase Es va iniciar amb la restauració de l'ala de migdia, que està formada per dues crugies unides en sentit longitudinal. La primera. la més occldental, és lleugerament més alta que el cos conligu. Al cos situat al terç oriental de l'ala, s'hi van fer excavacions, que van permetre recuperar i res.laurar l'edifica- ció de final del segle xvt o comenÇament del xvl. Aquesta edificació, accessible per la planta semisoterrània des de l'exterior, originàriament estava comunicada amb el pati del monestìr mitjançant una escala situada al nord-oest. Es va consolidar lâ volta apuntada i es van rejuntar les pedres, co- l.locades a plec de llibre. Es van eliminar els envans I murs interiors dels dos pisos i es va posar un paviment nou de pedra natural polida i abrìllanta- da, col.locada a trencajunt. Totes les instal.lacions es van re- Dos aspectes de l'edifici després de troros: novar. També es va refer la teulada i es van sanejar i consoli- se" resra¡rades .es cobertes. Jordi lsern. SPAL, 16.3.1990; Antoni dar els murs perimètrics. Tot aquest cos es va adequar com a Rius. SPAL,21 6.1989. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera r.4 cenlre d'acollida i d'informació per als visitants que arriben a TEULA ÀRAB Sant Llorenç. ENCADELLAT En aquesta segona fase, es va toTnaT a pavìmentar el sector cenhvrc de l'església que havia quedat afectat per les excavacìons arqueolÒgiques, amb les mateixes lloses de pedra que s'hi havien aixecat. PEDRA DE BORRIOL Tercera fase Detall constructiu del projecte de la Durant els anys 1990 i 1991, es van realìtzar treballs a les coberta de l'hostatgeria. A la dreta, dependèncìes de l'hostatgeria, al costat de l'edifìci d'acolllda, i la secció transversal. Arquitecte: Pau MONESTIR OE SNT LrcRENC DEL MUM a torre del campanar. Carbó. sEccro'cg En aquestes dependències es va crear una zona de servei i de treball (on hi ha Ia sala de l'emissora i de vigìlància) i els lavabos; també es va acondiciar la sala menjador, situada a migdìa. Es van eliminar els envans que fragmentaven l'espai global en petites estances per aconseguir una lectura més clara del conjunt. Es van restauTar les cobertes i els forjats de bigues de fusta ì es va substituir Ia biga carenera de fusta per una de ferro. El terra es va pavimentar amb rajola de ceràmi- ca col.locada a trencajunt, i els murs es van enlluir i pintar. En aquesta teTcera fase, es van lntroduir modifìcacions en el proiecte de la segona fase respecte a l'edìfici d'acollida: es va construir una mampara d'obra arrebossada, de perfìl ondu- lant i longitudinal a la porta d'entrada, que divideix l'espai Vista general de la nova sala d'expo- creant un petit vestíbul; també es va construir un armari em- sicìons. A la orera, detall de l'accés. potrat en el cos que sobresurt a migdìa del pla de façana, per Fotos: Jordi lsern. SPAL, 1 5.5.1991. aprofitar aquest espai. Al cos central de l'ala de migdia es va aixecar un mur dìvìsori a la vertical de la bìga carenera, que crea una sala a la banda sud ì un passadís de distrìbucló al centre, des del qual s'acce- deix als lavabos, al menjador i a les altres dependències. El mur divisori no arriba fins al sostre, sinó que en la part su- perior es desvia de biaix respecte a la vertical. Damunt el biaix es va col locar una lÌuminària que crea la ìl.lusió d'un lluernari. Es van construir dos lavabos alazona nord, un per a homes i un per a dones, les fìnestres dels quals s'obren al pati interior de l'antic cenobì. Les parets es van enrajolar amb rajola de València blanca. A la banda de l'hostatgeria, al centre de la crugia, seguint la biga carenera, hì ha un mur que ocupa els dos terços de la llargada de la biga i crea dos espais. Al costat oest de la paret, on abans hi havia la porta, esva crear una obertura rectangu- lar que permet el pas de ìa llum natural a ìa banda nord del menjador. Pel costat est del mur, es va eixamplar l'antìga fi- nestra convertint-la en una porta. Just allà on s'acaba aquest mur, per l'est, arran del terra. s'hi va fer una llar de foc encas- tada al mur, que dóna a cada banda del menjador. Tots els espais ìnteriors es van embìanquìnar i es van dotar d'instal.la- ció elèctrica nova. La il lumìnació es va fer amb línies de fluo- Passadís de l'hostatgeria, després de rescents, amb difussor de reixeta i aplics de paret en forma la restauració. Foto: Jordi lsern. de plats orientats cap al sostre. SPAL, 1 5.5.1 991 . A la dreta, dalt, ma- queta amb una primera proposta Als cinc finestrals de la façana de mìgdia, s'hi van fer petites realitzada- de res.lauració de correccions i millores per tal d'unificar-los formalment i donar -nol'espai dedicat a sala d'exposicions. a l'espai un aspecte de llotja. Els dos últims fìnestrals, cap a Foto: Joan Francés. SPAL, gener que pla i 1991. A baix, detall de la nova cober- llevant, eren més reculats respecte al de la façana ta del mateix recìnte. Foto: Jordi formaven un balcó. es van unificar amb els altres de manera lsern. SPAL, 16.3.1 990. que es va guanyar aquest espai per a la sala interior. Les vi- Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera drieres es van fer amb fusta de pi melis i doble vidre, i es van formar amb un gran vidre al centre i una f ulla vertical a cada banda, dividida en dues parts, de les quals només és practi- cable la superior. A l'exterìor, al pati. en el lloc on hi havia un antic lavabo que estava adossat al mur nord del cos d'acollida i informació, s'hi va construir una escala de pedra, arrambada a la paret, que permet comunicar directament totes aquestes depen- dèncìes amb el pati. Finalment. es van consolidar els para- rnents de la torre rejuntant l'aparell. Bibliografia Llibres i anicles BALLBÉ BoADA, MtouEL: Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d'història. Ajuntament de Matade- pera. 2 vols. Matadepera, 1981 . Car¡ruruy¡ RoN/ÀNtcA. Vol. XVlll: El Vallès Occidental, el Va- llès Oriental. Matadepera. Sant Llorenç del Munt. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, desembre de 199'l . Covpre, r.v.: Els necrologis ant¡cs de Sant Cugat del Vattès. Analecta Montserratina, vol. X, 1964. pàgs 237 ì seg. Espn¡cr, R.;PÉnrz, P.: Sant Llorenç de Munt. Guia del medi natural, 8. Diputació de Barcelona. Distribuit com a su- plement en el diari Ayul. Barcelona. t198?1. FÀBREGA, A: El necrologio de San Lorenzo det Munt. Analec- Façana rneridional de l'hostatgeria ta Sacra Tarraconensia, 1 947. Pàgs 215-222. després de la darrera intervenció. FAURA, JosEp M.: Història de la serra de l'Obac. El parc de Foto: Jordi lsern. SPAL, 1 5.5.1991. Sant Llorenç i la serra de l'Obac. Col.lecció d'història local, 2. L'Avenç i la Diputació de Barcelona. Barcelona, 'l g93. FERRANDo r Rolc, A.: El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot, Unìó Excursionista de Sabadell. 1 983. FERRANDo Rotc, A.: El monestir de Sant Llorenc del Munt i Ies seves possessions. Publicacions de l'Abadia de Mont- serrat. Barcelona, 1987. FeRn¡r'¡oo Rotc, A.: Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt. Êl camÍ ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col. Cavall Bernat, 1b. Barcelona, 1 988. Detall del menjador, amb el mur divl- GoruzÀrrz N/ORENO-NAVARFO, A.: 32 Monuments catalans. El sori que crea dos àmbits diferen- patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Di- ciats. A l'esquerra, detall dels fines- putació de Barcelona. Barcelona, 1986. trals del nou menjador. Fo.tos: Jordì Gn¡Hlr I Gn¡u, Jos:p. Monumento b¡zantino de San Llorenç lsern. SPAL, 15.5.1991. del Munt. Comisión de Monumentos histórìcos y artísti- cos de Barcelona. Memoria. \1844-1944). GR¡u, Eovor'l: Camins ì fonts del parc natural de Sant Llo- renç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Nalurals. Barcelona, octubre de 'lgg2. Juruye¡rr, E.: Catalunya Romànica. L'arquitectura del segle xr. Barcelona, 1 975. Pàgs. 17,75-91, 118. M¡Rca, P. oE: Marca Hispanica, sive limes Hispanicus. pa- rís 1688 Pàgs. 114i 225 N,4ARÌí r BoNÊr. J.M.: Els pergamins ( 3 l$, de Sant Llorenç del Munt. Artesludi. Col. Art Romànic, 12. LA VANGUARDTA. La Diputación compra 622 hectáreas para el Barceìona, 1 980. parque de Sant LlorenÇ de Munt. 1 0 d'octubre de 1 987. Rrus Senn¡, J.: Cartulario de Notícíes de premsa Bemlu, V.'. El monestir de Sant Llorenç del Munt, restaurat per via aèria. Diari de Barcelona, 17 de març de 1987. EsrApÉ, J.: La restauración del monasterio de Sant LlorenÇ se iniciará en octubre. Beformar el monasterio de Sant Llorenç costará doce millones. Diario de Terrassa, 27 de juny de 1985. Pà9.7. MoBENo, M. DEL MAR: La Diputación reforma el monasterio de Sant Llorenç del Munt. Diario de Terrassa, 27 de setem- bre de 1 990. Et PAts. D¡f¡cultades técnicas en la reconstrucción del mo- nasterio de Sant Llorenç del Munt,30 de juny de 1 986. DlARro DE S¡s¡oeLL. Sant Llorenç del Munt. La restauración del monasterio costará tre¡nta millones de pesetas, 13 de març de 1987. Dr¡nro or Snsaoerr. Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. La Diputació compra 623 hectàrees. 10 d'octubre de 1987. DrABro DE Sne¡oELr-. La Diputació invertirà 15 mil¡ons més en la restauració del Monestir de Sant Llorenç del Munt. 17 de febrer de 1988. DrARro DE Sreroerr. Restauració.del conjunt monumental de Sant Llorenç del Munt. S'han adjudicat les obres de la sego- na fase. J de maig de 1988. Dlnnlo oE TERRASSA. El material para reformar el monasterio de Sant Llorenç se trasladará en helicóptero.18 de juny de 1 986. DrARro DE TeRnnss¡. lnvert¡dos 14 millones en la consolida- ción del monasterio de La Mola. 16 de juny de 1987. DrARro DE TERRASSa. Finalizan las excavaciones arqueológicas en el monestir de Sant Llorenç.24 d'agost de 1 988.' El Pgnróorco. Restauran el monasterio románico de la Mola. 19 de març de 1987. Monasterio de Sant Llorenç del Munt. Matadepera *-. lnformación básica del edificio lnformación básica de la actuación Descripción del edificio Adosâda al ado surestede la iglesÌa, está latorre del campana- rio, de planta rectangular y tres pisos; el de abâjo es ciego y los Comarca: Vallés Occìdental I nlervención arquitectón¡ca El monasTerio de Sant Llorenç del Munt, dentro del término de arriba presentan ventanas únicas o gemelas, según las ca- Reparación de las cubíertas y de los muros de la iglesiâ y de la de Matadepera, está situado en la cima de la Mola, que forma ras. Se ha lnterpretado que la parte superior, âcabada actual- Municipio: lvlatadepera torrô. Creación de nuevos seryicios en el edificio de mediodía parte de las sierras de Sant Llorenç y del Obac. Este sistema mente en caras triangulâres escalonadas, está truncada o ina- (información y acogida, lavabos, sala de maquinarìa de comu- pertenece a la Cordìllera Pre-litorâl y constituye uno de los cabada. El campanarìo posee dos puertas, una que da al Localización: En la cumbre de la cordillera de El tejado es a dos aguas en la nave principal y en los brazos En el año 975, el conde Borell ll, que detentaba su dominio, del transepto, de una sola pendiente en las naves laterales, vendíó Sant Llorenç âl monasterio de Sant Cugat del Vallès, piramidal en el cimborrio y sem¡cónica en los elementos de la que tomó su control y estableció allí la regla benedictina. Des- cabecera. En el remate de la fachada de poniente se alza una de entonces, la comunidad quedó ligada a los intereses feu- espadâña de un solo ojo y de bâstânte altura. dales de Sant Cugat. Monasterio de Sant Llorenç del Munt. Matadepera ?:t¡^ En el año 1013, dentro de la dlnámica de cambios de propie- gobierno catalán quedaron congelados. En 1 940 se reabrió lâ Precisamente, estas circunstancias meteorológicas y tam- truirla en un lugar no muy llano, se tuvo que nivelar la peña, y jurisdicción dad y característica del feudalismo, Sant LLorenç iglesia al culto, pero como nadie vivía en el cenobio se produ- bién las de Localización de la ig]esia lìmìtaron los sistemas a mismo tiempo se debieron eliminar todos los vestigios delr pâsar volvió a a la casa condal de Barcelona. Lo compraron jo un progresivo deterloro. En 1948 se creó la Associación de constructivos empleados. Asi, toda la obra se reâlizó con pie- tennplo primitivo, que posiblemente era más pequeño que el Ramón Borrell, Hermesenda y un canónico llamado Longo- Amigos de la Montaña, que promovió nuevas mejoras en el dra ligera del lugar, y se utilìzó todo el material de denibo actual. Los efectos de esta tarea de allanamiento aún se pue- y bard, establecieron allí por primera vez una abadía indepen- conjunto (1 948-1 950), dirigidas por el arquiteclo Josep María aprovechable. den observar en el Ìnterior de la iglesia; concretamente, en e diente el 10 de agosto de 1014, festividad de San Lorenzo. Ros i Vila, y que tenían como finâlidad convertjr una parte del tercio de poniente se puede ver que la parte inferior de las cenobio en hostal y refugio. El 1 5 de junìo de 1 987, durante el trascurso de la prinnerâ fase paredes, hâsta llegar a casi 1 m dè altura, es la mìsrnâ roca Entre el 1 020 y el 1 071 , con algunas intermilencias, Odeguer de restauración, visitaron la obra el dìputado-presidente del natural debidamente recortadâ. fue abad del cenobio y consolidó su patrimonio, que ya había Entre 1961 y 1975, el Servicio de Catalogación y Conserva- Àrea de Cultura de la Diputâción, JordÌ Labòria, el alcalde de sido enriquecido progresivamente desde comienzos del si- ción de Monumentos, denominado desde 1993 Servicio dÕl Matadepera, Víctor Pelró, y diversos técnicos de la Diputa- La iglesiâ románica data, según la documentación, de 1064. glo, principâlrnente por donaciones de la casa Condal de Bar Patrimonio Arquitectónico Local, efectuó diversas reparacio- ción y de Ayuntamiento. El sábado 11 de mayo de 1991, Esta cronología puede concordar con algunos fragmentos de celona desde el 10'13. EntoncÕs, también se construyó la nôs en la iglesÌa, dìrigidas por el arquitecto CamiL Pallàs, que poco antes de dar por acabada toda la obra, visitó el monaste- cerámica gris medieval encontrados en los pocos lugares del iglesia que ha llegado hasta nosotros, consagrada el 24 de afectarÕn básicamente a los tejados y al campânarioj también rio el alcalde de Terrâssa y ya entonces presidente de la Dipu- subsuelo del templo que no fueron alterados por las obras de junio 1 por del 064 Berenguer, obispo de Bârcelona. Durante se repicaron todês las capas de mortero que cubrían las pa- tación, Manuel Royes. 1 868-1 871 o por las excavaciones irregulares de los años 50 esta época la comunidad llegó a tener 13 monjes, la cif ra más redes con el objetivo de dejar la piedra vistaj se construyó de nuestro sigLo. La investigación también puso al descubier alta en toda la hisloria de Sant Llorenç. una habitación destinada a residencia dô un guarda en el piso Durante el proceso de restauración, se desarrollaron diferen- 'to el pavimento original del edificjo, formado por pequeños superìor de la torre, y una pasarela que rodea el cimborrio. En tes actlvidâdes para difundir la obra. El día 1 5 de febrero de cantos rodados y alinÕâdos, colocados planos y unidos con pasó En el año 1088, el monasterio a depender de Lâ abadÍa 1979 se volvió a intervenjr parâ tapar goteras y hacer unas 1 988 el arqueólogo Albert López y el arquitecto Pau Carbó, mortero de cal. Sólo apareció relativarnente intacto en dos (Languedoc). de Sant Ponç de Tomeres Esta sjtuacìón, sin pequeñas reparacionÕs. de nuestro Servicio, y el arquitecto Jordi Ambròs, del ServÌcio áreas: la zona central de presbiterìo y las absidio as; en la embargo, duró poco porque en el año 1098 volvió a estar, ya de Parques Naturales, dieron una conferencia en la Câsâ de la nave norle tamblén se conseTvaba un fragmenlo. A lo largo para sìempre, bajo el control deL monasterio de Sant Cugal Cultura de Matadepera. Por otra parte, la arqueóloga Joana de la segunda mitad del siglo xt y de todo el siglo x I continuó del Vallés. Grónica de la actuación Viñas presentó una ponencia sobre los resuLtados de as ex- la utilización de los alrededores del templo como área sâgra- cavaciones en el monasterio en el transcurso deL I Simposio da, según demuestra el descubrjmìento de ocho tumbas de '1 En 228 eL abad de Sanl Cugat realizó una visìta al monasterio La última interuención del Servicio que tratâmos en la (Actuaciones en eL Pâtrimonio edificado Medleval y Moder aquella época. de Sant Llorenç, la primera que se conoce de una serìe que presenle Memari+ tiene relación -lacon el proceso de crea- no (siglosxalXVil)), organizado porel Servicio, quetuvo ugar fueron sucediéndose hasta el siglo xv. De estas visitas se ción del Parque Natural de Sant Llorenç de Munt y el Obâc. en Barcelona los días 6, 7 y I de octubre de 1989. Durante lâ excavación de las dependencias, bajo el cornedor desprende que el lugar era considerâdo de difícìl acceso y La Diputación de Barcelona aprobó en el año 1963 el Plân septenlrional, se descubrieron algunas estructuras medievâ- poco apto para un monasterio. En una visita de 1 235, el abad Provincial de Urbanisrno, que ya contemplaba el proyecto de les. A Levanle había un foso de planta circulâr, recortado en la visitador concedió autorización para que os monjes pudieran realizar un parque natural en esta zona. Pero este proyecto no Trabajos de arqueología roca natural y delimitado por paredes trazadas de norte a sur. hablar en las celdas, a causa de su estrechez. pudo ser llevado a cabo por dificultades económicas. En Estas paredes y otra situada más a poniente eran de mam- 1973, el Mlnisterio de la VivÌenda compró el 857o de la su- Los objetivos de la excavacìón, realizada como una fase pre- postería unida con arcìlLa y se apoyaban sobre ei terreno vir- En 1298 la documentacìón cita la existencìa de una enferme- perficie del parque y, poco después, lo cedió a la Dlputacìón via de las posteriores obras de restauración, fueron estable- gen. Además, en el extremo de este espacio, muy côrcâ del y ría una sala de trâbajo de los monjes que teníâ el tejado en de Barcelona. cer los línnites cronoLógicos y el alcance de la ocupación del muro que cìerra por el oeste el edificio en el que ahora está la mal estâdô. lugar en la época antigua, perleccionar el conocimiento de la sala de información, apareció una tubería, también apoyada En 1979 se creó la Coordinadora de Salvaguarda del Massís secuencia evolutiva del templo, determinar la situación de Las en a roca y linnitada por muretes parecidos a los descritos. Desde final del siglo xLv, la hacienda monacal comenzó a te- de Sant Llorenç ante la grave degradación y especulación uÊ hipotéticas dependencias monacales románicas y datar los Estos elementos se relacionaban con un pav¡mento muy del- ner dificultades a causa de las condiclones del lugar, pero so- banística que sufría la zona. Este mismo año, la Dìputación de edificìos de la hospedería. Los trabajos afectaron al interior gado de tierra apisonada estéril, conservado Ìrregularmente y bre todo por la crisis general del país. El número de monjes Barcelona abrió un expediente de Plân Especial, pero no fue del templo, donde se hizo una reexcavación porquê ya se ha- situado sobre la roca. Esta misma posición adoptaba e muro disminuyó progresivamente, y ninguno quiso ser su abad hasta octubre de 1982 cuando se aprobó el Pla Especial del bÍan vaciado zonas muy extensas hacia treinta años, y a dìver- de levanle de un recinto que consideramos que podría trataÊ desde 1437 a 1487. A raíz de una concesión del futuro rey Parc Natural de Sant LlorenÇ del Munt i I'Obac, uno de cuyos sos lugares del entorno ìnmediato de tramontana y poniente. se de una torre, el cuâl cierra por el este el ala nneridional de la Felìpe ll, entonces gobernador del reino de Aragón, el abad objetivos básicos era la recuperacÌón del pâtrimonlo arquitec- También se estudió el subsuelo del cuerpo que cierra el con- hospedería. Los trabajos han indicado que las edificacìones Pere de SantJoan hizo obras (1 555-1 596), que dìeron la apa- tónico que se encuentra en su ámbito. El 9 de septiembrÕ de junto monástico por e lado del rnediodía. de 1as que formaban parte estas ruinas abarcaban un área riencia esencÌal a la actual hospedería. A pesâr de todo, los 1 983 la Corporación adquirió el antiguo cenobio y la finca pôr- más grande que la conocida, ya que, además de encontrarse monjes no querían ir allí, seguramente por la escasez de ren- teneciente al conjunto del Parque Nâtural, y se responsabilizó Durante la investigación se localizaron numerosos fragmen- cortadas por la fachada âctua del albergue, fueron rnutiladas tas. En el âño 1608 murió Francesc Olivó d'AlvèrnÌa, último de la restauraclón del monasterio, a través de su Servicio de los de cerámlca ibérica fuera de contexto. También apareció por levante al construirse sucesivos muros dÕ contención en abad propio; entonces, la administración del monasterio y las Catalogación y Conservación de l\lonumentos. en el subsuelo de la hospedería una canalización ìnutilìzada, a base de la separación actual de los dos ambientes del co- posesìones pasaron a la Congregación Claustral Tarraconen- en la cual sólo se encontró materlal ibérico y cerámica cam- medor. se. A partir de aquel rnomento, la abadia fue perdíendo pro- El Servicio asumló lâ târea de recuperación del patrimonio ar- paniana A. Esto jndjcaría que, al quedar abandonado el con- gresivamente la vida monástÌca hasta llegar ai desmembra- quitectónico del Parque Natural, de manera que comenzó a ducto, hacia finales del siglo rr o comìenzos deL raC, en la En el interior de la torre aún no se ha excavado, pero ên el miento, en 1804. trabajar en la redacción de un proyecto de restaurêción del Mola habia existido una ocupación ibérìca. De la época ro- subsuelo del comedor todas las estructuras descrìtas se en- . monasterio. Ël proyecto de la 1 fase de trabajo se presentó el mana, también fuera de contexto, se descubrieron fragmen- contraban arrasadas y cubÌertas por estratos de hacia finales 'tos De esta decadencia dejó testimonìo en su obra Francìsco de 26 de junio de 1 985 en una rueda de prensa convocada por eì de Íegulá y terra sigillatahispétnica datable, seguramente, del siglo w . Este mismo horizonte también estêba adosado a Zamora, que en 1 786 visitó el monasterio, del cual sólo que- Ayuntamìento de Terrassa y presidida por el alcalde, Manuel en la segunda mitad de siglo . Este materiâl confirma noti- la cara externa de la torre. Esto indica que los elemêntos des- daba intacta la iglesia, mientras que el resto estaba en ruinas. Royes, y el dìputado de la Comisión de Cultura de lâ Diputa- cias anteriores poco concretas de haliazgos de cerámìcas y critos corresponden a dependencias monacâles medievales clón de Bârcelona, Jordi Labòriâ. monedas romanas. que funcionaron hasta las obras promovidâs por Pere de En el año 1 809 las tropas napoleónicas saquearon el cenobio Sântjoan. La posición de los vestigios y lâ esterilidad del pavi- en quimérica búsqueda de tesoros. Posteriormente, perma- La obra total de restauración se desarrolló en tres fases. En En lo rÕferente a la época medieval, a documentación hâcô mento con el que se relacionabâ no permite fijar su cronolo- neció abandonado y casi en ruìnas hasta 1 869. Tnarzo de 1987 se inicló La prinnera, que sê âcabó en noviem- mención de un temp o en el año 947. Hasta ahora no se han gia absoluta. Aún así, podrían ser de la misma época que la bre del mismo año. Lâ segunda fâse incluyó los trabajos reâli- encontrado restos. Sin embargo, a arqueoLogía indicâ que en iglesia abacial, teniendo en cuenta que descansan directa- Entre 1 869 y 1 871, Antoni Vergés i Mirassó, capellán ecóno- zados desde mayo de 1988 hasta septiembre de 1989. La el siglo x exìstía en Sant Llorenç una ocupación estable y un mente sobre la roca -aunque un poco más elevados que la mo de Sant Llorenç SavaÌ1 e hijo de Castellar del Vallès, efec- última fase de obras comenzó en septiembre de 1990 y fi- recinto rellgìoso en Ja cima de la montaña. Durante la excava- tuberÍa de la época antigua descrita anteriormente y aunque tuó unâ importante restauración que permitió volver a abrir la nalìzó en junio de 1 991 . cjón realizada junto a la fachada de tramontana de la iglesia los paños de parÕd presentaban un aparejo que se podría iglesia al cuLto; también hizo un remodelación de las depen- actual, apareció una tumba antropomorfa excavada en la roca considerar alto mediêval. dencias monacales, que adquirieron una apariencia similar a El trabajo en la cumbre de la Mola fue difícil. El clima riguroso natural, datable en el siglo x, y existen noticias orales de la la actual. y la imposibilidad del acceso de vehiculos provocó que los presencia de otra junto a la fachada sur, cerca del carnpâna- En el entorno de la iglesia aparecìeron estructuras que no tie- operarìos tuviesen que pernoctar en Ia obra y que los ma- rio. Las sepulturas ayudan a delimitar el perímetro de un edìfi- nen una cronología concreta, porque âún no se ha acabado la En 1 931 eL gobierno de la ll Repúb ìca declaró el monasterio teria es {arena, cemento, ladrì los y andamios) luviesen que clo anterior al románico, probablemente situado en el mismo excavación, pero las consideramos posteriores al siglo x te- monumento nacional, habida cuenta de sus valores arquitéc- ser transportados con helicóptero desde un descampado cer- lugar donde ahora está el templo. niendo en cuenta lâ posìción estratigráfica. Adosado al ángulo tonicos, y en el Begional Planning elaborado por Nicolau Ma- cano a Can Bufí hasta la cima de la Mola. Ên cada viaje, eL noroeste del templo, se encontró un muro en dirección èste- ría Rubìó ïudurí en 1 932, por encargo de la Generalldad de helicóptero trânsportâbâ 400 Kg de rnâterlal. Como anéc- Los restos de aquel edifìcio, en principio, debían de estar bâjo oeste, solidarìo de otro trazado de noTte a sur. Este último se Cataluña, se preveía yâ lâ creación del Parque de Sant Llo- dota, citaremos que e1 primer viaje de helicóptero para trasla- la ìglesia del sÌglo xt, pero no apareció nâda. Este resultado adosa a la pared de la cocinâ del hostal actual, y conjuntamen- renç. En el período de la Guera Civil de 1 936-1 939, el conjun- dar el material y poder comenzar las obras se tuvo que retra- hay que atribuirlo a la topografía del terreno donde se cons- te delimitan un espâcio amplio delante de la sala principal del to fue expoliado y todos los proyectos que había hecho el sar un día a causa de las inclemencias meteorológicas. truyó la basílica que I egó hastâ nosotros, ya que, para cons- templo. Se supuso que podía tratarse de un patio de uso mo- Monasterio de Sant Llorenç del Munt. Matadepera å; nacal a causa de las dimensìones considerables y a fâlta dÕ también recibjeron pavimentos cerámicos, aunque en La úl- Criterios de la intervención arquitectónica a pasêrela de cimborrio, realizada en os años 60 para vìgilan- vestìglos de posibles apoyos dê una cubìerta, si exceptua- tima se reutilizaron algunas baldosas que estaban allí desde cia forestal. mos los canecillos adosados â la fachada de poniente del e siglo xv Antes de la reciente interuención de Servicio, a iglesia se templo, donde posjblementê habÍa un refugio. En la necrópo- encontraba en buen estado estructural general, si blen los te- Una vez limpias las bóvedas de las naves y del cìmborrio se lis, al lado de las tumbas cltadas anteriormente, se encuen- Los pâvimentos superficia es que había en todas las depen- jados estaban muy deteriorados. Los espacios exteriores del procedió a la colocación de una armadura de reparto de car- ran tres enterraa enros en c sta, darables en las [osr-re- dencias al comenzar os trabajos, de losâs de piedra en el co- recinto monástico estabân en proceso de desaparición. Los gas con conectadores ernpotrados en las pìedras de las bóve- rias del sig o xr y a 1o largo del xrr . medor y de baldosas de tjerra cocidâ en las habitaciones y el antiguos bancâles, escaleras e inc uso el cemenTerio estâbân das, para garantizar el efecto de riostra integral que se espe- pasillo, corresponden a las obras que se habían realjzado en précticamente destruidos y erosionados por eL mal uso. Los raba de la losa de hormigón armado que se hâbía creado En la excavación no se han identificado estructuras datables 1 948-1 950 y durânte los años sesenta. espacios interiores cubiertos presentaban un grado de con- sobre lâs bóvedas históricas. Se contìnuaron las cornisas pri- de los sjglos xrv y xv, quizás porque algunâ de as descrÌtas servâción varìable, más en función de uso que se le daba milivas para defjnìr correctamente el nivel de arrânque de las más arribâ lo sean o sencillamente porque continuaron en entonces al monasterio que de la importanciâ de los espacios cubiertas. Esta recuperación fue realizada mediante una línea !so las alto medievales. Esta ausencia concuerda con la sl- Proceso de la investigac¡ón histórico-documental êrquiteclónicos. Por eso era necesario, antes que nada, clari- de piedra de Borriol. tuación del monasterio, ya que de Los trece monjes conoci- fìcar sus usos, según la capacidad arquitectónlca global y sec- dos en el año 1 052, se pâsó a ocho en 1 31 9, a dos ôn 1 537, y El fondo documental del monasterio de Sant Llorenç del torial. La operacìón más dif ícìl y más espectâculâr f ue el hormigo- quería en 1567 no vivir nadie allí. Aún así, el cômenterio co- Munt ha sido objeto de diversos estudjos, algunos de los cua- nado de las cubiertas, rnediante 1a ayuda de un helìcóptero munitario da indicios de actividad, ya que se han localizado les han sido publicados en forma de monografía y otros en La intención Ìnicia de la âctuación se basaba en lres puntos: que llevaba Los cubi otês de hormigón desde una estaclón algunas sepulturas que es preciso atribuir a este período, ârtícu os aparecidos en revistas especiâ izâdas. Últimamen- la identlficâción y recuperación de los sectores históricos del hormigonera móvil, situada en a falda del macizo de la cuatro de las cuales estaban orientadas de norte a sur. En el te, la documentación referente a los primeros sÌg os de exis- edjfjcioj la conservación y restauracjón sistemática de todos Môlâ. lado noreste se descubrjó una superposición de esqueletos tencla del monaslerio, que coinciden con su momento de los Õlementos de interés histórico o arquitectónico degrada- que hace pensar en un osario, situable en el siglo xv graciâs a apogeo, ha sido analjzada en a tesis doctoral del historÌador dos, y el uso progresivo del monumento para la activìdad pú- La teja se colocó sobre un tâbicado plano machihembrâdo. algunos materiales encontrados en el relleno, aunque es pro- tarrasense Pere PuÌg Ustrell, dìrector del Archivo HÌstórico de blica y cultural. Se colocaron nuevas cañerías de zinc tradicionales y se lim- babLe que se utilizase anteriormente. Tarrasâ. pió una cisterna antigua, que hoy permite la recogida del âgua La investigación arqueo ó9ica hizo más comprensible el edifi- de lluvla de las cubiertas de la iglesia. Se colocó una puerta En 1567, el abad Pere de Santjoan hizo restaurar la iglesia. Los estudios previos a la restauración del edificio comen- cio histórjco y verificó las hipótesis del anteproyecto. De este nueva en el aljibe, recubierta con plâncha galvanÌzada. Ade- Esra fecha se ha confirmado gracias al hallazgo en el templo zaron por a consulta de toda esta bibliografía, que aportó modo tenian que quedar claros, en a restauración, los dos más, se recuperó un ingenioso rebosadero o arqueta, empo- de un nuevo pavimenlo de baldosas y a los indicios que po- datos suficientes parâ conocer a evolución histórica del niveles básjcos de ecturâ que debÍa tener el edjficio: el con- trado en el muro de tramontana de a iglesia, que también se nen en evidencia una ampliacìón del espacio presbiteraL. monasterio y a configurêción general de los principales edi- junto medieval (iglesÌa, espacio claustral, dependenciâs mo- limpió y dotó de tapón de evacuación y tapa de registro. AsÈ Adernás, durânte la misma época se construyó un nuevo ficios, aunque sóLo de rnanera aproximada. Si bien los estu- násticas, explanada procesional y cemenlerlo) y el conjunto mismo se consolidó el piñón dê levante de la cubierta princi cuerpo en el sureste de conjunto, con una cisterna recorta- dios reseñados ya habían examinado de f ornna muy metódi- de elementos contemporáneos, que son el resu tado de to- pal y todo el Lienzo de pared de encìma de os ábsides de a da en la roca naturaL y cubjertâ con bóveda. También dâta ca toda la documentaclón conocida sobre el monasterio, se das as intervênciones no científicas realizadas a Dartir del si- ìglesia. de entonces el estrato que cubrió las estructurâs medieva- consideró oportuno repasar nuevarnente aquellos docu- glo xrx hasta hoy. les localizadas en el subsuelo de cuerpo centrâl de la hos- mentos susceptibles de aportar alguna información concre- Al analizar de cerca Los paramentos exteriores y la espadaña pedería. Además, en este área se construyó un muro petr ta del edifìcio. RÕspecto a la actuacìón en los sectores históricos, era pre- se vio que presentaban una fortÍsima diso ución del mortero pendicular a la torre, cuyo extremo occidental aún se ciso conservar en su estado la iglesìa y e campanario, y res- interior y un riesgo evìdente de colapso. Se consolidaron es- conserva a una altura considerable. Probablemente, esle El fondo documental del monasterio se encuentra distribuÌdo laurar con criterios claros de reposición histórica La galilea, tos elementos, limpiando las juntas y rejuntándolas de nuevo muro era una fachada exterior del recinto, teniendo en en diversos archivos, fundamentalmente en el archivo de la as dependencias de la hospedería, eL sector de edificación con mortero de cal y portland. Tambìén se consolidó el pâ- cuenta su grosor. No es el câso de otro lienzo que se colocó Corona de Aragón, en el apartado de monasterios benedictj- derruida en el ángulo suroesle y los espâcios exteriores iden- ramento del cimborrio. Estas tareas imprevistas y pesadas en el tercio oriental del mismo cuerpo, cuyo grueso era mu- nos de fondo de (Monacals d'Hisenda> y, principalmente, tificables y -como la era, los márgenes los límites del ce- fueron, a pesar dê todo, afrontadas y resue tas con rapidez. cho más reducido. en el Cartoral del cenobio de Sant Cugal del Vallès, del que menterio-. Además, era necesa-o ,nteryenir con c-'rerios FÌnalmente, se colocó un pararrâyos cuya área de protección dependía Sant Llorenç. El otro fondo importânte consultado objetivos de Iìmpieza V vaciado ìnterior en los sectores de re- es de 1 00 m de radio. En el interior de la ig esia, la excavación no ha evÌdenciado fue el del rnonasterio de Monserrat, de la misma orden bene- ciente edificacjón -que enmascaraban las estructuras tradi- nuevas reformas durante Ios siglos xv r y xvilt. En la hospede- dictina, que además de docurnentos diversos guarda un Spe- cionales- y organizar fisicamente los sectores visÌtables por Segunda fase ría, en cambio, se ha podido ver que, hacia mediados del siglo culum del monasterio de Sant Llorenc. el público, los sectores de ocio o de actividad colectiva y los xvr, se abrió puerta, precedida que una de unos escalones, secTores destìnados al uso por parte de ìos guardas del mo- Se inicìó con la restauración del ala de mediodíâ, que es1á comunicaba el cuerpo central con el orjentâ|. En el mismo Algunos pergaminos se consultaron en eL fondo de reserva numento. formada por dos crujías unidas en sentido longitudinal. La pri- cuerpo central ha puesto que que- se de manifiesfo entonces de la Biblioteca de Cataluñâ. También se estudió êl Archivo mera, la más occidentâ|, es igeramente más alta que el cuer- dó que delimitâdo un espacio coincidía bastante el Diocesano de Barcelona, donde se encontró información re- po contiguo. En e cuerpo situado en el tercio oriental del ala que -salvo límite sur- con el hoy se utilizâ como comedor de tra- ferente a la relacìón del monasterio con Õl obispado. El últjmo se hic'eror excavaciones. q,e permitierol recLpera. y res- montana. propósito Descripción de las obras Con esfe se construyó un muro de con- fondo analizado, en este caso no tan conocido, fue el de Pro- taurar la edificación de finales del siglo xv o comienzos de tención a mediodía, que aprovechó en parte el trazado de la tocolos de Barcelona que, aunque no proporcionó la espera- Pr¡mera fase xv . Esta edificâción, accesible por lâ planta semisubterránea pared que se adosóâ la torredurante a ytarn- êlapa anterior, da información sobre el edificio, sí que âportó datos sobre desde el exterior, originalmente estaba comunicada con el bién se utilizó el murete existente posesiones en el tercio de levante. El diversas particulares de un abad de Sant LLorenç Los trabajos se lirnitaron al ánnbito de la ìglesia y a ga ì ea. patio del monasterío mediante una escalêra situada al por área circunscrila estos lienzos fue pavimentada con Losas del siglo xv, situâdas en el término jurisdiccional del monâste- Aunque la iglesìa era el elemento más restaurado dÕl conjun- noroeste. Se consolidó la bóveda apuntada y se rejuntaron piedra. de rio, en a montaña de Sant Llorenc del Munt. to, no se podía permitir un progresivo deterioro de los teja- las piedras, colocadas a sardìnel. dos. La mayoría de las tejâs estaban rolas y fuera de lugar, lo Después que de esta modlficación, supuso el acortamiento La consulta de lodas estas fuentes permitló corroborar las que hacia ìnejudible una âctuación urgente para evìtar que las Se eliminaron los tabiques y muros lnteriores de los dos pi- hacia el norle de un tramo del recinto exterior, hay que es- informaciones ya conocidas sobre la evolución histórico- lluvias atacasen el mortero de las bóvedas. sos y se colocó un pavimento nuevo de piedra natural pulìda y perar hastâ las obras (1 pueden de sjglo xtx 868-1 871 ), que arquitectónlca de monasterio y, en algún caso, ampliar algu- abrillantada, colocâda a juntas encontradas. Todas las instala- considerarse primera como la restauración en el sentìdo ac- nos aspectos, a confrontar los dêtos documentales con los Se desmontaron algunos muros añadidos de la igLesia, como ciones se renovaron. Tambìén se rehízo el tejado y saneâron dê La palabra. Fueron lual consecuencia de la devastación que iba aportando la excavación arqueológica de los diferen- el recrecido del cimborrio y de las fachâdas; previamente, sin y consolidaron los muros perimétricos. Todo este cuerpo sô del monâsterio por las 1 y tropas napo eónicas en 809, de la tes edi'icios que conformaban el corju-ro. embargo, se hicieron calas y sondeos arquitectónicos y se adecuó como centro de acogida e información para los visÊ progresiva ruina de un conjunto apenas habitado. Según la apuntalaron los arcos, bóvedas y muros de estabilidad dudo- tantes que llegan a Sant Llorenç. excavación, las obras más importantes se rea izaron en el Antes de redaclar el proyecto de restauraclón arquitectónÌca, sa. templo, donde se reforzaron las cimenTaciones, se colocó fue analizada también otro tipo de documentación. Se estu- En esta segunda fase se volvió a pâvjmenlar el sector de la un pavimento nuevo y se llevaron a cabo diversas reparacio- diaron los trabajos de Elies Rogent, Puig i Cadafalch, Eduard Se desmontó el tejado dê la iglesia, del cual se recuperaron iglesia que habÍa quedado afectado por las excavaciones ar- nes. En el cuerpo central de las dependencias se construyó Junyent, Antoni Pladevall y Joan Albert Adell. TambÌén se â gunas tejas para utilizarlas después como cobijas. Se en- queológicas, con las mismas losas de piedras que se habían ia fachada de tramontana, que dlo lugar al patio actual. En eÌ consultaron los estudios e ìdeas para la restauración del mo- contraron fácilmente los niveles originales y una cornisa muy levantado. poniente, nnismo recinto, a se creó un tercer árnbito me- nasterìo que formularon en su momento los arquÌtectos Ca- elemental que señalaba el arranque de la cublerta. Las pen- diante a construcción de un muro paralelo â a fachada occi- mil Pallàs, Perpinyà, Brugal, Domènech, Serra Goday y Ros dientes del siglo xx se hâbían formado con tierras, que se Tercera fase dental de lâ torre. Esle espacio, pavirnentado con baldosas, Vìla, como ejercìcio de la oposición para acceder â la plaza de fueron ellminando parâ êvitar cargas jnnecesarias. Se adoptó estabâ dotado una chimenea jefe jnteresante de en el lado de nnediodía, del Servicio en 1953. Finalmente, f ue de mucha utilidad una solución arquitectónica para formar pendien- Durante los años 1990 y 1991 se realizaron trabajos en las donde se ha encontrado un sector vacío rodeado de un sue- la consulta del archivo fotográfico del Seruicìo en la verifica- tes en el asa de la bóveda, con una especie de tabiquillos dependencias de la hospedería, al lado del edÌficÌo de acogi- lo Las de losas. otras dos salas, lâ central y la de levânte, ción de las s-ces vas hipótes s oe trabajo. conejeros de piedra V solera de losas. También sÕ desmontó da, y en la torre del campanario. Monasterio de Sant Llorenç del Munt. Matadepera wlt En estas dependencìas se creó una zona de seruìcio y trabajo (donde está la sala de la emisora y de vìgilancia) y los lavabos; también se acondicìonó la sala comedor sìtuada a mediodía. Se eliminaron los tabìques que fragmentaban el espâcio glo- bal en pequeñas estancias para conseguìr una lectura más clara del conjunto. Se restauraron las cubiertas y lÕs forjados de vigas de madera y se sustituyó la viga cumbrera de made- ra por otra de hierro. El suelo se pavimentó con baldosa de cerémÌca colocada a juntas encÕntradas, y los muros se en- lucìeron y pìntaron. En esïa terce'a fase se introdujeron rodÌfìcaciones en el proyecto de lâ segunda fase respecto al edificio de acogìda; se construyó una mampara de obra revocada, de perfil ondu- lante y longitudinal a la puena de entrada, que divide el espa- cio creando un pequeño vestíbulo; también se construyó un armar¡o empotrado en el cuerpo que sobresale a mediodí.a del plano de fachada, para aprovechar este espacìo. En ói cuerpo central del ala de mediodía se levanÌó un muTo divisorio en la vertical de la viga cumbrera, que crea una sala en el lado sur y un pasillo de distribución en el centro, desde el cual se accede a los lavabos, al comedor y a otras depen- dencias. El muro divisorio no llega al techo, sino que en la parte superior se desvía sesgadamente respecto a la vertical. Sobre el sesgo se colocó una iluminación que crea la ilusión de un lucernario. Se construyeron dos lavabos en la zona nor- re, uno para hombres y orro para mujeres, cuyas venranês se abren al patio interior del antiguo cenobio. Las paredes se ali- cataron con azuiejo blanco. En el lado de la hospedería, en el centro de la crujía, siguiendo la viga cumbrera, hay un muro que ocupa los dos tercios de Ia longÌtud de la vìga creando dos espacios. En el lado oes.te de la pared, donde antes estaba la puerta, se creó una abertura rectangular que permite êl paso de la luz natural al lado norte del comedor. Por el lado este del muro se ensanchó la an- ligua ventana convirtiéndola en una puena. Justo allí donde se acaba este riruro, por el este, a ras de suelo, se hizo una chimenea empotrada en el muro, que da a cada lado del co- medor. Todos los espacios intdriores se blanquearon y se do- taron de instalâción eléctrica nueva. La iluminación se hizo con líneas de fluorescentes, con difusor de rejilla y apliques de pared en forma de plâtos oríentados hacÌa el techo. En los cinco ventanales de la fachada de mediodía se hicieron pequeñas correccìones y mejoras para unificarlos formal- nnente y dar âl espacìo un aspecto de galería. Los dos últimos ventanales, hacia levante, què estaban más retrasados res- pecto al plano dê la fachada y formaban un balcón, se unifica- ron con los otros de manera que se ganó este espacio para la sala interior. Las vidrieras se hicieron con madera de pino me- lis y doble crÌstal. y se formaron con un gran cristal en el cen- tro y una hoja vertical ¿ câda lado, dividida en dos partes, de las cuales sólo es practicable la superior. En el exterìor, en el patio, en el lugardonde había un antiguo lavabo que estaba adosado al muro noTte del cuerpo de aco- gida e informacìón, se construyó una escalera de piedra, anÈ mada a la pared, que permite comunicar directamente lodas estas dependências con el patio. Finalmenle se consolidaron los paramentos de la lorre rejuntando el aparejo.