Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera Dades bàsiques de l'edifici Comarca: Vallés Occidental a Olol Municipi: Matadepera aBergo Localització: Al cim de la serralada de <La Molar, a la serTa aSoLsono de Sant Llorenç del Munt; accés a peu des del Mas de Can Pobla, al Coll aVìc d'Estenalles. Sontq CoLomo de Forners a Tipologia: N/lonest¡r benedìctí format per un conjunt d'edifì- cacions, entre elles 1'església de tres naus amb transepte i tres absis. aMonresa Època: Església del segle x I ì resta de dependències del xtv. alquolqdo Reformes entre 1869 y 1871. Restauració parcial el 'l962. aMqrtorell Ús primitiu: Església i cenobi benedictí Sont Felìua Ús actual: Església oberta al culte; dependències del Parc av¡lofroncq del Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. el i lo Geltrú Propietat: Diputació de Barcelona Dades bàsiques de l'actuació Investigació històrica Recerca arqueològica lntervenció arqu itectònica Direcció: Alber-t López Mullor, Joana Viñas. Reparació de les cobertes i dels murs de l'església i de la Co laboradora: Caro.ína Cudeiro torre. Creació de nous serveis en l'edifìci de migdia (informa- Numìsmàtica: Maria Clua ció i acollida, lavabos, sala de maquinària de comunicació I Antropologia: Domènec Campillo vigilància del parc, i menjador). Topograf ia: Jordi Costas Delìneació: lsabel Serra Artigas Projecte Dates de l'excavació: 1a campanya, 198-7,2a campanya, 1 a fase 1988;3a campanya, 1989;4a campanya, '1990. Arquitectes: M" Assumpció Alonso de Medìna Alberich i Be- R ece rca h i stÒri c o-d ac u m e n ta I net Cervera Flotats. Estudi de les fonts: Anna Castellano TTesserra Data 1 986-1 987 2a fase Arquitectes: M. Assumpció Alonso de Medina, Benet Cerve- ra i Pau Carbó Berthold. Data: 1 986-1 989 3a fase Arquitecte: Pau Carbó Berthold Data: 1 990-1 991 Obra Arquitectes: 1a i 2a fase, M" Assumpció Alonso de Medina i Benet Cervera. 3a fase, Pau Carbó Berthold. Arquitecte col.laborador: Antoni González Aparelladors: Salvador Pujalte, Antoni Rius iJosep M. More- no. Empresa consTructora: 1a fase, COPRHOSA, Granollers; 2a i 3a fase, OUERA SA, Terrassa. Fusteria: Styl modern SL, Tenassa. Electricitat: Pedro Bercero. Terrassa. Pinrura: Pir^tures Terralux SA, Terrassa. Fontanería: Torrella SL, Terrassa. Transport del materìal amb helicòpters: TAF, Barcelona (1a fase); AVISER, SA, Sant Cugai det Vat ès. Maquera: Anna Alva"o Millar. 1990. '13 Data d'inici: de març de 1987 Textos: Albert López, Javier Fierro, lmma Vilamala, Benet '1991 Dala d'acabamenr: 11 de juny de Cervera, M. Assumpció Alonso de Medina, Raquel Lacuesta. Monestir de Sant Llorenç del Munt. Matadepera Descripció de l'edifici petita finestra rectangular d'un sol esbiaix sobre 1'eix de la porta. El monestìr de Sant Llorenç del Munt, dins del terme de Ma- tadepera, està situat al cim de la Mola, que forma part de les La teulada és a dues vessants a la nau principal i als braços serres de Sant Llorenç i de l'Obac. Aquest slstema pertany a del transepte, d'un sol pendent a les naus laterals, piramidal la Senalada Prelitoral i constitueix un dels límits de la co- en el cimbori i semicònlca en els elements de la capçalera. Al marca del Vallès Occidental. D'entre els pics més importants capdamunt de la façana de ponent s'a1Ça una espadanya d'un de les comarques de Barcelona, la Mola, amb 1.095 m d'altì- sol ull ì de forÇa altura. tud, ocupa el quart lloc, després de les Agudes, el Matagalls i Montserrat. Adossada al cantó sud-est de l'església, hi ha la torre cam- panar, de planta rectangular i lres pisos; el de sota és cec i Per accedlr-hi, es pot arribar amb vehicle fins a Can Pobla, els de dalt presenten finestres úniques o bessones, se- mas situat alvessant meridional d'aquesta formació terciària, gons les cares. S'ha interpretat que la part de sobre, acaba- i des d'aquest punt es poden agafar diferents caminois, més da actualment en cares triangulars esglaonades, roman o menys costeruts, que en una mitja hora apropen fìns al mo- truncada o inacabada. El campanar posseeìx dues portes. nesti r. una que dóna al temple i una altra que comunica amb la galilea. Aquest cos se situa a un nivell més baix que no El monestir està format actualment per un conjunt d'edificis pas eÌ de l'església ì està cobert per una volta de quart de distribuìts en tres cossos: l'esglésìa i la galilea, al nord, el bar i cercle i una teulada que continua el pendent de la que hi la cuina, a ponent, i les dependències de l'hostatgeria i el ha sobre la nau sud. En el cantó meridìonal, el porxo o galì- centre informatiu, al sud. Tols ells estan comunicats per un lea presenta un ampit on recolzen dues finestres amb arcs patl central. tancat pel cantó oriental mitjançant un mur que apunlats per l'interìor i de mig punt per l'exterior, situa- s'adossa a la façana del cos de llevant de l'alberg i a l'aresta des al bell mig de les dues portes exìstents en aquesta de la nau meridlonal del temple. En aquest barri hi ha la porta façana. L'espai que hi ha entre les obertures va ser utilit- princìpal del conjunt. zat per col.locar-hi un conlunt de sepulcres secundaris, de reduides dimensìons. que descansen sobre permòdols. L'esglésla és de planta basilical amb tres naus I transepte El cantó de ponent és cec; per llevant, el tanca la fa- elevat. Tant les naus com els braços del transepte eslan co- çana occidenÌal del campanar, amb la petita porta ja es- berts per voltes de mig canó, sobre les quals descansen les menlada. A tramuntana es va situar un sepulcre sota un teules aràbigues. Al creuer s'alça una cúpula vuitavada recol- arcosoli. zada sobre petxines i coronada per un cimbori que sobresurt de la resta de la coberta. Les dependències del monestir del cantó de migdia estan formades per tres cossos contìgus. El de llevant és un edìfici Les tres naus estan encapçalades per absis que presenten unitari, dotat de planta semìsoterrànìa ì pis. A sota, hì té una l'ornamentació exterior llombarda d'arcuacions cegues pare- estança coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, lles, flanquejades per lesenes que recolzen en banquetes or- gran part de la qual eslà relallada en la roca pìnyonenca (con- namentals. glomerat format per f ragments de diverses roques). La part de sobre toTna a ser una gran sala, aquest cop culminada en A l'interior, l'absis central és l'únìc que ostenta decoració: una coberta a dues aìgües, sostinguda per una estructura de dues fornícules a cada banda de la fìnestra central. Aquesta bigues. Aquest cos presenta els murs massissos i compac- austeritat es repeteix a la res.la del recinte, ja que els arcs tes, amb molt poques obertures i petites, i la part més occi- "',ì:-- :.ì;i -' : i: _^- --: formers de mig punt que separen les naus recolzen en pi- dental sobresurt del pla de la façana sud de l'ala. Aquest prì- lastres llises. No podem saber sì les parets tenien pintures mer espai està destìnat a recepció i acollida dels visitants, i muTals, encaTa que és de suposar que originalment anaven s'hi accedeix des del pati. a través d'una escala adossada al enlluTdes. El cas és que, a hores d'ara, romanen repicades. mur nord. Aquesta circumstància, però, permet d'observar-hi l'aparell, que eslà fet amb carreuons units amb morter de calç i posats El segon cos consta d'una sala a migdia destlnada a emissora en filades no gaire regulars. (transmissions del Servei de Parcs Naturals. Guàrdia Civil i Bombers) i a vigilància, un passadís central, que comunica El temple es comunica amb l'exterior mitjanÇant quatre els tres cossos, i els lavabos, al costal nord. portes. Una d'arc de mig punt, al nord al transep- -situada te ì protegida exteriorment per un guardapols senzill-, que L'últim cos de l'ala consta, igualment, de planta baixa i pis, i eslà actualment paredada. Una altra a ponent, col.locada a està cobert també a dues aigües. A la part de sota, només l'eix de l'edifìci ìformada per un arc de mig punt i un timpà accessible des del sud, hi ha les quadres per a les cavallerles cec. Dues més al sud, que donen, respectivament, a la gali- i els dipòsits de combustible. Al pis superìor hì ha el menja- lea ial campanar; són semblants a la de la façana testera, dor d'un restaurant, que s'obre al sud a través d'uns grans encara que la segona és més estreta. Les finestres estan finestrals en arc rebaìxat, subdìvidits mitjançant pìlars; a la repartides de la manera segÜent: dues centrals, de doble vertical de la biga carenera hi ha un mur que divideix la sala esqueixada, a l'absis ia l'absidìola de mìgdia; tres a la faça- en dos espaìs. na meridional, de les quals dues són d'esbiaix doble i la més oriental d'esbiaix senzill, i tres més a la façana de lra- A l'angle sud-oest hi ha una estructura de planta quadrangu- Façana occidental, capçalera i interior de l'església monàstica, abans de la muntana, esqueixades en una direccìó a excepció de la del lar, bastant arrassada, que devia ser una torre. Tot l'edifici és intervenció iniciada el 1987. Fotos: transepte, que és de doble biaix.