BOU EN CORDA ONTINYENT Benestar Animal
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
BOU EN CORDA ONTINYENT Benestar animal Mª José Fuentes Gil NIU: 1182743 DNI: 48600065-F Assignatura: Deontología i Legislació Veterinaria Universitat Autònoma de Barcelona Curs 2008/2009 AGRAÏMENTS: A Jose Carlos Eulalia Cerdà, membre de la Associació “Bou i corda” d’Ontinyent per haver cedit a l’entrevista i guiar en la cerca d’informació per aquest treball. A Ferran Mas Domènech, Enginyer Informàtic per haver fet possible la realització de la enquesta via web. A totes les persones que de forma anònima han col·laborat emplenant l’enquesta. INDEX RESUM .............................................................................................................. 4 INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 5 LEGISLACIÓ ...................................................................................................... 6 ARTICLES ........................................................................................................ 10 ENTREVISTA ................................................................................................... 12 ENQUESTA ...................................................................................................... 15 DISCUSSIÓ ...................................................................................................... 17 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 19 ANNEXOS……………………………………………………………………………En carpeta adjunta RESUM Aquest treball està dedicat a la festa del “bou en corda”, intentant investigar-la des de l’aspecte del benestar animal, realitzant la cerca de legislació, d’articles que parlaren al respecte i buscant la opinió de la gent que la coneix. La llei més extensa que hi ha sobre aquesta festa es la de la Comunitat Valenciana, la resta son poc precises, com la espanyola, que principalment es dedica a altres aspectes de la festa taurina com son les corregudes de bous i finalment la UE ni tan sols la nombra. Il·lustració 1. Boles de cuir que es col·loquen al bou. INTRODUCCIÓ Els festejos taurins estan molt implantats en tota la Comunitat Valenciana, encara que també es celebren en altres llocs com en alguns pobles de Catalunya i resta d’Espanya. Un festeig taurí tradicional com els “bous al carrer” es un espectacle en el que popularment es condueixen, corren o toregen caps braus, sense que hi haja lidia del cap, com son els “encierros”, exhibicions de bous salvatges, el bou de vila, el bou embolat, el bou lligat o amb corda, el toreig de vaquetes en places públiques i el concurs de retalladors. A continuació es tractarà el tema del benestar de l’animal, en concret en la modalitat del bou lligat o amb corda celebrat al poble d’Ontinyent, un poble de la Comunitat Valenciana. El bou en corda es una festa popular d’Ontinyent. La tradició del “Bou en corda i embolat” va començar vora l’any 1661. Els primers documents daten del 19 d’Agost del 1769, on va quedar escrit que es van corre dos bous amb corda pels carrer. Al 1740 van ser prohibits aquests actes fins l’any 1864. Al 1879 es va concedir el permís per a corre el bou en les festes de la “Puríssima”, en contra del Governador, etc. Fins l’any 1936 van haver-hi bous, però aquesta festa no es va poder tornar a celebrar fins a l’any 1939 com a conseqüència de la Guerra Civil, i fins avui en dia s’ha celebrat cada any. Aquesta festa es sol celebrar durant la primera setmana de desembre, té una duració de tres dies, en la que es realitzen diferents actes taurins. El primer dia, divendres a la tarda es dona el primer acte anomenat “l’embolà”, en aquest s’enfunden dues boles de cuir, una a cadascuna de les banyes i es col·loca el suport per a la corda; després se’ls porta fins al corral, Il·lustració 1 aquesta acció es realitza en cadascun dels bous que Imatge de l'embolà participaran el dia següent a la festa, que son un total de tres. El dissabte, al matí hi ha “la vaqueta” un animal més jove, aquest acte en un principi era de caràcter infantil, per a que els més menuts pogueren gaudir de la festa, però avui en dia ja no poden corre els menors de 16 anys. A la tarda es trauen als bous pels carrers del poble, un per cada hora, aquests van lligats a una corda portada per un grup de persones amb experiència, els participants de la festa corren pel circuit, al llarg del qual es hi ha barreres on la gent es podrà guarir quan ho necessiten. El diumenge a la tarda es trauen altra vegada tres bous. En un principi s’utilitzaven els mateixos tres bous per a tots els dies, però des de tres anys enrere, a causa del cansament que patien al corre dos dies seguits, en l’actualitat s’utilitzen tres bous un dia i d’altres tres el següent. A la finalització d’aquests actes no es sol matar l’animal, els animals que hi participen s’utilitzen en altres pobles per a aquests tipus de festejos, i en ocasions, alguns animals han repetit la seva actuació diferents anys en aquest mateix poble. LEGISLACIÓ Degut a la implantació a la Comunitat Valenciana dels festejos taurins tradicionals es va incorporar el Decret 24/2007 en el que s’han donat una sèrie de exigències per a que aquests festejos es realitzen amb garanties adequades per a públic i participants, garantint la seguretat de persones i béns i del benestar del animal. Aquest decret es competència exclusiva de la Comunitat Valenciana, tal com queda establit a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. La modalitat de festeig que es tractarà en aquest treball serà la denominada “Bou lligat o en corda”. Aquesta es definida com l’espectacle taurí de caràcter popular en què el brau és conduït pels carrers de la localitat mitjançant la utilització de sogues o cordes subjectes al brau a través d’eines o badanes, sense que, necessàriament, la zona autoritzada per al seu recorregut es trobe tancada. Entre els requisits es troba el següent: “Les eines i badanes que s’utilitzen per a la subjecció de la corda, i el sistema per a la seua col·locació, hauran de garantir la protecció de la integritat física de l’animal, i preservar-lo de fregades i tensions excessives, així com la seua adequada visió i mobilitat.” Per a l’autorització d’aquests festejos a la sol·licitud d’autorització s’haurà de fer constar el compromís exprés que els bous no seran torejats ni maltractats pels participants d’aquests espectacles, i serà responsabilitat de l’organitzador o promotor de la festa l’adopció de mesures preventives per tal d’evitar qualsevol tipus de maltractaments. Per sol·licitar l’autorització per poder realitzar aquest tipus de festejos son necessaris documents per part de l’ajuntament en la que s’asseguren la idoneïtat del trajecte on es realitzarà la festa, tan d’instal·lacions com de la disposició del medis suficients en cas d’accident . En relació als animals que hi participen en la sol·licitud deuran constar documents en els quals es demostri el següent: - La ramaderia i tots els bous participants en la festa estan degudament inscrits en el Llibre Genealògic de la Raça Bovina de Toreig. - El trasllat dels animals es realitzarà amb la documentació i en les condicions que establisca la normativa vigent en matèria sanitària per al transport animal (Carta verda). - La qualificació sanitària vigent de l’explotació d’origen dels braus expedit pel Servei Veterinari Oficial i, la documentació on s’ exigència el compliment de les normes reguladores del moviment de les ramaderies de caps de toreig i altres. - Si al finalitzar la festa es dona mort a l’animal, caldrà la declaració sobre la destinació del bou, així com de l’escorxador o local autoritzat per al seu sacrifici, i la resta d’aspectes exigits en cada moment per les normes d’aplicació en matèria de salut pública, seguretat alimentària o benestar de l’animal. Finalment es necessitarà una declaració de la persona amb experiència amb aquest camp que s’encarregarà del l’organització i desenvolupament dels de festejos taurins tradicionals, que disposarà, almenys, de deu col·laboradors voluntaris, prou capacitats i amb experiència, per al compliment d’allò que s’ha assenyalat en l’article 35 entre les quals està la de vetllar per evitar el maltractament dels caps. En quant als animals estan regulades les característiques de les banyes d’aquests per millorar la seguretat de les persones que intervenen en aquests festejos. Els bous hauran de tenir les banyes despuntades i romes per oferir menys perills. S’habilitaran corrals dotats de refugis i comunicats entre si per una porta interior per garantir la mobilitat i condicions de seguretat durant la feïna. Serà també responsabilitat dels organitzadors o promotors que els corrals tinguin les condicions necessàries per assegurar el repòs i benestar dels animals, el subministrament d’aigua i aliments, i la higiene i desinfecció, i si cal desparasitació, davant l’entrada de bestiar de diferent origen i procedència. Per a la celebració de la festa la direcció i control d’aquesta correspondrà a l’alcalde del municipi on es celebri o en la persona en la que hagi delegat, aquesta persona s’encarrega de vigilar el normal desenvolupament de la festa i que es compleixin les normes d’aquest als diferents aspectes, assegurant que no es donin cap de les prohibicions que es descriuen al decret, el incompliment de les quals potser motiu de la suspensió d’aquest acte, entre aquestes es troba la següent: “Es respectarà la integritat física dels animals, i es prohibirà la crueltat i el maltractament dels braus, l’ús de pals, garrots, rostes, llançament d’objectes i coets contra aquests, així com qualsevol altra pràctica que suposi la tortura per als animals”. (Article 32. Prohibicions). La intervenció dels voluntaris i del professional taurí haura de ser constant durant el desenvolupament de tota la festa amb la finalitat de retirar del recinte a aquelles persones que no deurien estar segons aquest decret (menors, persones amb falta de condicions físiques per intervindre: minusvalideses físiques, psíquiques, embriaguesa, intoxicació per drogues...) i vetllar per evitar el maltractament dels bous.