Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

138

QUAN L'ESPORT ES FA art

Ricard Opisso: art, història, humor i esport

Ramon Balius i Juli

En els treballs publicats en aquesta ha- 1980, en la introducció de l’Exposició bitual secció d’APUNTS (Quan l’Esport Commemorativa del Centenari del es fa Art), sense perdre el caràcter artístic naixement de l’artista, aquestes parau- genèric del títol hem volgut sempre rela- les: “L’any mil nou cents vint-i-vuit amb cionar l’esport amb l’art, amb la història motiu d’una exposició de Ricard Opis- i fins i tot amb l’humor. L’article actual so a les galeries Maragall de , està dedicat a Ricard Opisso i Sala, ar- el glossador de L’Esquella de la Torra- tista que acompleix abastament aquestes txa, Viray –possiblement el periodista tres vessants culturals. Màrius Aguilar–, dedicà les següents Josep Maria Cadena, que sens dub- frases al dibuixant i a la seva obra: ‘L’art te és l’historiador i crític d’art que més personalíssim, la manera justa i particu- pàgines ha dedicat a Opisso, escrivia en laríssima de veure les coses i el homes

Figura 1 Opisso per Picasso Figura 2 Picasso per Opisso (1900). (1897).

Col·lecció Samaranch.

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14138 138 16/10/09 08:31:48 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

139

QUAN L'ESPORT ES FA ART

que té Opisso, donen un alt valor de pe- amb tota la família on exercí de metge Amb Gaudí, el jove Opisso féu totes rennitat a la seva obra […]. Quan temps i fou autor de diferents llibres, redactor les feines dels aprenents i arribà a deli- a venir, hom vulgui conèixer la Barcelo- i co-director de La Vanguardia. Per la neant. Va restar més de sis anys sota la na d’avui haurà de consultar els dibuixos branca materna, era besnét de Pere Pau dependència del genial arquitecte. El seu barceloníssims d’Opisso, com avui per Muntañà (1749-1803), destacat pintor fill Alfred explica que quan el primer dia a conèixer –per exemple– la França de i primer director de l’Escola de Belles tornà del treball, el seu pare li va pregun- la Revolució consultem els gravats i di- Arts i Oficis de Barcelona, nét de Felipe tar: “Estàs content?” i ell, sempre pessi- buixos de Duplessis-Bertaux, Moreu el Jacinto Sala (1819-1895), comerciant mista, va contestar-li: “Sí, però què faré jove, Cochin, Boilly, Sant-Aubil, Grave- i anomenat fabulista i nebot del famós quan s’acabi la Sagrada Família?”. Opisso loy i Watteau de Lille’. L’obra d’Opisso pintor costumista Emili Sala i Francés va sentir una veritable veneració per Gau- és font d’informació gràfica obligada (1850-1910). La mare, Antònia Sala dí i valorà molt l’ensenyament pràctic re- per a tot aquell que vulgui conèixer la i Gil, i l’àvia materna, Dolors Gil, vi- but al seu costat, encara que no s’avenia història i costums de Barcelona de les vien dedicades a ocupacions pròpies de gaire amb l’esperit ascètic d’aquest, que quatre primeres dècades de l’actual se- la seva condició femenina. En la vida volia infondre-li la fe religiosa. Seguia gle, anys d’importants esdeveniments privada Ricard Opisso continuà envol- amb les escapades al Paral·lel i tenia polítics, socials, culturals i també espor- tat d’ambient artístic i cultura, ja que afecció a ajuntar-se amb els nois desva- tius. Opisso fou un dibuixant de gran es casà amb Consol Cardona i Lladós gats que envoltaven les obres del temple estil, que destacava entre els il·lustradors (1883-1966), germana del pintor Joan en construcció. Gaudí sentí un especial gràfics per la seva exigència estètica. Pos- Cardona i Lladós (1877-1957). El ma- afecte pel seu jove col·laborador que fins siblement la seva superior capacitat pel trimoni tingué un fill, Alfred Opisso i i tot serví de model per representar un dibuix, en relació a molts dels seus com- Cardona (1907-1980), que va ser un del àngels de la façana del Naixement. panys en les revistes satíriques i humorís- bon pintor i un excel·lent dibuixant. Aquest sentiment en pro d’Opisso porta tiques, i el baix rendiment econòmic de Com molts d’altres artistes, Ricard a Gaudí a aconseguir que als setze anys les col·laboracions el portaren a deixar Opisso fou un mal estudiant, perquè fos admès en el Cercle Artístic de Sant d’autoexigir-se. Aquest fet fou sens dub- solament volia i pensava en dibuixar. Se- Lluc, entitat de clara inspiració catòlica te el motiu principal de què l’Opisso, gons sembla, durant la seva infantesa, al- (el seu consiliari era el bisbe Dr. Torres amb condicions artístiques innates, es guns dies festius assistia amb el seu oncle i Bages, al qual Opisso coneixia molt bé perdés pel gran art i no arribés a tenir Pepe a alguns cabarets com l’Eden Con- a través de la seva pertinència a l’entorn fama mundial”. cert. Com escriu Josep Maria Cadena, Ricard Opisso nasqué artista dins l’oncle Pepe “potser s’excedís en portar d’un ambient familiar de literats, perio- un nen a aquell lloc però, tant a les tau- distes i artistes. Havia nascut a Tarrago- les disposades per als parroquians com al Figura 3 Gaudí per Opisso. na el 20 de novembre de 1880, i venia petit escenari on es feien les actuacions, per línia paterna d’una família originària no hi havia res de pecaminós”. Encara de l’illa de Còrsega. Segons sembla, un que s’explica també anecdòticament que avantpassat seu hi havia arribat amb els “el primer dibuix que va fer, tenint set exèrcits napoleònics. Sigui cert o fan- anys, esverà d’indignació la seva mare i tasia, Opisso, quan s’enfadava, mig en els coneguts que es trobaven de visita. broma, feia referència al seu origen cors Havia esbossat una ‘pantorrilla’ damunt i amenaçava amb terribles venjances. del paper i li valgué un allau de recon- L’avi patern, Josep Opisso i Roig (1820- versions […]. Però quan va poder parlar, 1886), era funcionari del port i alhora va exclamar, ofès per la malícia dels al- periodista i escriptor. El seu pare, Alfred tres: ‘És una cama de marquès amb calça Opisso i Viñas (1847-1924), metge, fou curta’”. Als dotze anys fou col·locat com també un important periodista i crític aprenent amb l’arquitecte Antoni Gaudí d’art; el 1882, quan en Ricard encara no (1853-1926), que aleshores estava treba- tenia dos anys, es traslladà a Barcelona llant en el temple de la Sagrada Família.

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14139 139 16/10/09 08:31:48 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

140

QUAN L'ESPORT ES FA art

Figura 4 Gaudí i Opisso per Opisso sense poder realitzar estudis de nu feme- ní, que estaven absolutament prohibits. El nostre artista practicava a Sant Lluc el nu masculí i a les nits prenia apunts de ballarines i altres artistes femenines en els cafè-concert del Paral·lel. Després de participar amb gran èxit en diferents ex- posicions amb els companys del Cercle, a poc a poc va anar perdent la relació amb aquest, sens dubte buscant la màxi- ma llibertat expressiva. En formà grup amb Picasso –un any més jove que Opisso–, Hugué, Casagemas, Sebastià de Gaudí). Amb motiu d’una exposició Figura 5 Canonge Collell, Sunyer i altres incipients artistes de bisbe Torres i Bages i d’alumnes a la Sala Parés, on destaca en- principis de segle. Tots ells admiraven Gaudí per Opisso. tre els seus condeixebles, va conèixer a i escoltaven amb respecte els consagrats Miquel Utrillo, que l’introduí en el grup Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Ca- d’artistes modernistes que es reunien a la nals i Regoyos (aquest, llavors resident cerveseria-taverna anomenada Els Qua- a Barcelona, li comprà un dibuix). La tre Gats. Des de llavors el jove dibuixant similitud fonètica entre els cognoms de va compaginar el treball a la Sagrada Fa- Picasso i Opisso i les semblants edats po- mília amb l’estudi al Cercle de Sant Lluc dien fer pensar en un cert paral·lelisme i amb les tertúlies artístiques dels Quatre entre ambdós joves; la realitat era ben Gats. Són nombrosos els retrats de Gau- diferent, i encara que Picasso dibuixà dí i de personatges com Miguel de Una- genialment a Opisso i aquest a Picasso, muno, el canonge Collell, l’esmentat mai existí entre ells una veritable amis- bisbe Torras i Bages i algun dibuixos re- tat. Són extraordinàriament representa- ferents a la construcció de l’anomenada tius els dibuixos d’Opisso dedicats als “catedral dels pobres”, com las bastides Quatre Gats, presidits pel tàndem (abans de l’obra o uns “cavallitos” situats a prop de 1900) o per l’automòbil (desprès de del temple. 1900); en ambdues obres, pintades per La relació amb Gaudí va acabar de , poden veure’s entaulats, manera quasi sobtada. Alfred Opisso entre d’altres, Nonell, Picasso, Canals, ho explica d’aquesta manera: “Gaudí li Figura 6 Cavallets barats (cap Casagemas, el mateix Opisso i, al costat, donà diners i li indicà que reservés dues a 1900; publicat a Pel el taverner Pere Romeu. & Ploma el 1901). cabines per anar a Palma de Mallorca, Opisso va publicar el seus dos pri- ‘on acabarem les vidrieres de la catedral. mers dibuixos l’any 1898, a la revista Dormirem a la casa del bisbe’. Al meu modernista Luz, un dels quals repre- pare li va entrar pànic davant de tenir de sentava un aprenent que treballava a les viatjar amb vaixell i –sobre tot– tenir de obres de la Sagrada Família. En 1899 va dormir a cal bisbe. Va agafar un noi del presentar en la portada del número 8 de barri, va ficar els diners dins d’un sobre i l’efímera revista Quatre Gats un gran di- li va dir. ‘Porta això al senyor Antoni’. I buix titulat Arraval de Barcelona. Aquest va deixar d’anar a treballar”. honor únicament l’havien aconseguit Ricard Opisso trobà al Cercle la pos- Casas, Mir, Pichot, Nonell, Rusiñol, sibilitat de dibuixar lliurement, això sí, Gosé i Vázquez, i aquest fet confirmava

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14140 140 16/10/09 08:31:49 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

141

QUAN L'ESPORT ES FA ART

l’estimació que el grup modernista sen- Figura 7 Els Quatre Gats (abans de 1900). tia per la capacitat artística d’Opisso. El dibuixos d’aquesta època, potser influïts per Nonell, estaven dedicats als pobres i pidolaires mal vestits i malmenjats. L’any 1901 el jove Opisso, que tenia en Toulouse-Lautrec i Steilen els seus ídols, volia triomfar a París, somni de tots els artistes catalans; Picasso i Ma- nolo Hugué ja hi eren, sembla ser, amb èxit. Les publicacions de prestigi no li obriren llavors les portes, però la im- pressió que li provocà la capital francesa va ser tan forta que la seva producció d’aquells dies té un valor artístic extraor- dinari. Ben aviat tornà a Barcelona, on tot li era més fàcil. Van haver de passar uns anys, concretament fins 1906, per- què una revista com Le Rire li publiqués alguns dibuixos. Tot just arribat, exposa en 1902 a la Sala Parés amb els seus companys del

Figura 8 Els Quatre Gats (després de 1900). Cercle de Sant com Cornet –que n’era el director–, Lluc, i en 1903 Junceda i Llaverias. Opisso hi fou ben va començar a rebut, encara que el seu pas pels Qua- col·laborar a Cu- tre Gats –aleshores ja tancats– feria a Cut!, setmanari algunes persones susceptibles. Alguns creat el 1902. del dibuixos publicats en aquesta revista Era una publi- constitueixen el precedent de les compo- cació d’humor sicions multitudinàries que feren famós agressiu i de crí- a Ricard Opisso. Quan en 1912 s’acaba tica social, que sobtadament, per motius estrictament representava polítics, el Cu-Cut!, Opisso va passar a els ideals cata- col·laborar a L’Esquella de la Torratxa. lanistes d’una L’Esquella de la Torratxa era un set- burgesia relati- manari republicà enemic absolut del Cu- vament avança- Cut!, en el qual pogué manifestar-se amb da, ferventment tota sinceritat. Col·laborà amb L’Esquella catòlica i molt fins a 1934, i en aquesta publicació s’hi estricta en te- troba el bo i millor de l’obra d’Opisso mes de moralitat com a dibuixant humorista. Llavors va pública. En el crear les seves famoses pàgines centrals Cu-Cut! hi par- de “multituds” i un conjunt de dibuixos ticipaven figures que fan d’Opisso, en paraules de Sem- de l’il·lustració pronio, “el cronista gràfic de Barcelona”.

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14141 141 16/10/09 08:31:50 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

142

QUAN L'ESPORT ES FA art

Son dibuixos a ploma, carbó o llapis, Figura 9 Primer dibuix a la Figura 10 Arrabal [sic] de il·luminats alguns originals amb pastel revista Luz (1898). Barcelona. Portada o aquarel·la. En aquesta època no falten dels Quatre Gats algunes obres a l’oli o al guaix que re- (núm. 8, 1899). corden força a Toulouse-Lautrec. Anec- dòticament s’explica que Antoni López, editor de L’Esquella, conegut per la seva gasiveria, li pagava els dibuixos a tant el personatge, i que aquest fet fou l’origen de les “multituds”. Preguntat de com s’ho feia per dibuixar aquesta munió de protagonistes, va contestar que l’element més important era “l’ús infatigable de la goma d’esborrar”. Durant aquests anys publica obres a diferents setmanaris de caire polític, com La Campana de Gràcia, El Neula, Or i Flama, El Senyor Canons o El Crit, entre d’altres; a revistes infan- tils com La Biblioteca Patufet, Virolai, T.B.O., Pocholo o La Mainada, i també a revistes pujades de to com K.D.T., El Caloyo, Bartolo i, sobretot, Papitu, on signava Bigre. dedicada a una multitudinària i espec- L’any 1921 va iniciar las produccions tacular situació, generalment futbolísti- esportives. Encara que Ricard Opisso no ca, per a la qual li pagaven a l’autor més era pas esportista, la seva curiositat per de cent pessetes. Aquest preu –aleshores tot allò que era actiu i actual el porta a extraordinari i astronòmic– va obligar a dibuixar sobre diferents esports. Fou poc l’editorial a prescindir d’ell en un intent assidu als camps de futbol i a d’altres ma- fallit de salvar la revista, que no passà nifestacions esportives, però qui vulgui dels quaranta números. conèixer la història i l’humor de l’esport Es coneixen a Barcelona dos impor- català –i molt especialment del Barça– tants col·leccionistes de l’obra d’Opisso: d’aquests anys fins la Guerra Civil, té Jordi Clos i Joan Antoni Samaranch. En necessitat de contemplar la seva obra. la col·lecció d’aquest últim, dedicada Aquesta fou publicada primerament i quasi únicament a l’esport, s’hi troben singularment al Xut! (setmanari creat en dos dibuixos d’especial simbolisme es- 1922) i desprès a la revista en castellà El portiu; un d’ells es refereix a l’aleshores Campeón. En el Xut!, Opisso va publicar reflis i masses ingents d’espectadors, tots monstre del professionalisme (1926) i la part més important de la seva obra de i cada un d’ells en situacions i actituds l’altre a la aferrissada defensa d’aquesta tema esportiu. Son nombroses les pàgi- diverses. Hem d’assenyalar que moltes situació, llavors ja institucionalitzada, nes, portades i contraportades dedicades de les seves obres de tema esportiu re- per part d’aquells que no volien que tor- als diferents esdeveniments esportius i a corden moments anecdòtics dels equips nés l’amateurisme (1928). caricatures de protagonistes de l’esport. catalans de futbol. Possiblement la extensa col·lecció de Foren famoses les seves creacions de grans El Campeón comença a publicar-se el cromos publicitaris de Xocolata Juncosa, multituds anant al camp els dies de par- 1923 i va tenir una vida curta. En els set anomenada Sports Siglo xx, és la millor tit i d’encontres de futbol on estan repre- primers números va incloure una doble mostra de l’obra de temàtica esportiva sentats la quasi totalitat dels jugadors, els pàgina central obra de Ricard Opisso, original d’en Ricard Opisso. És un con-

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14142 142 16/10/09 08:31:52 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

143

QUAN L'ESPORT ES FA ART

Figura 11 Aspecte de la Figura 12 La campanya contra nada al passat, recreant ambients i per- Diagonal en dia de el joc violent. Invasió sonalitats. Com explica Josep Maria Ca- Partit. Xut! (1928). del camp. Xut! dena, va enganyar-se a si mateix, datant dibuixos recents com si fossin de final de segle o “envellint” per mètodes poc ortodoxes els paper dels seus dibuixos. Durant la Guerra Civil, Opisso, que era republicà d’ordre, s’espantà enfront del moviment revolucionari de Barcelona i va intentar mantenir-se al marge de tota activitat política. Per compromís, va il·lustrar el 1937 un llibret patrocinat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que portava per nom Ciutadà què has de fer davant la guerra aèria. Refugiat a Rellinás, va ser espectador de la des- feta republicana i del pas dels que fu- gien buscant la seguretat de la frontera amb França. Impressionat, dibuixà una patètica sèrie que reflectia la magnitud Figura 13 El Camp del Barça, esbarjo pels esportistes. junt d’imatges dedi- de la tragèdia de la guerra i artística- Col·lecció Samaranch. cades a diferents ment el traslladava a les seves obres de esports –futbol, joventut. boxa, ciclisme, Acabada la guerra, tornà a Barcelo- rem, natació, mun- na, on a partir de 1941 comença una tanya, cross-coun- sèrie de exposicions quasi anyals durant try– en totes les un període de més de vints anys. Josep quals destaca una Maria Cadena, en el seu antològic llibre situació esportiva Opisso (Barcelona: col·lecció Petrixol eixelebrada i espec- Ocho S.L.; 2003) ens parla d’aquestes tacular, carregada mostres amb paraules de Juan José Cas- d’un màxim hu- tillo, crític d’art del Diario de Barcelo- morisme, en la que na, el qual en 1949 escrivia: “escenas intervenen moltís- de principios de siglo, elegantes con su sims protagonistes perro o perros que podemos fechar por encara que sense la raza del can de moda; temas circenses, Figura 14 La jugada del còrner. El Campeón (1921). perdre la realitat de equitación, de multitudes, de gitanos, de l’ambient. de toreros, etc. Una vez más hemos pa- El anys trenta, sado un buen rato ante sus ocurrentes rodejat de la po- dibujos”. Publicà dibuixos a T.B.O., pularitat ciutadana Chicos i Destino, i va crear el tipus de les i vivint una certa jovencelles topolino –que portaven saba- bohèmia, Ricard tes amb una gran sola de suro– acom- Opisso va perdre panyades de gossets. Va escriure també empenta artística llavors una sèrie d’articles pel Diari de i va voler realitzar Barcelona, il·lustrats amb imatges que una còmoda tor- recordaven l’època dels Quatre Gats i

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14143 143 16/10/09 08:31:55 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

144

QUAN L'ESPORT ES FA art

anècdotes de Gaudí i de la construcció Figura 15 El monstre del Figura 16 Intentant evitar de la Sagrada Família. professionalisme. Xut! la tornada del Explica el seu fill Alfred que la revis- (1926). Col·lecció amateurisme. Xut! ta Le Rire li encarregava a Ricard Opisso Samaranch. (1928). Col·lecció els dibuixos per telegrama, i que aquest Samaranch. els guardava sempre juntament amb les cartes, notes, targetes postals i trossos de paper que li escrivien els amics; que col·leccionava joguines de llauna, velles màquines de cinema, gàbies japoneses de grills, carbasses peruanes decorades i estels valencians i brasilers. Durant els seus últims anys Opisso, que sem- pre fou rondinaire i inconformista, va veure que el seu caràcter s’agreujava, tornant-se un rar personatge que fugia de les corrents d’aire i apedregava els gossos que bordaven pels celoberts en el transcurs de la nit. En un arxivador sobre el qual havia escrit amb grans lle- tres la frase “Coses que emprenyen” hi guardava diferents escrits, retalls de dia- ri i dibuixos, entre els quals es trobaven obres de Picasso. La mort de la seva esposa el va en- fonsar, i Ricard Opisso va morir el 21 de maig de 1966 a Barcelona. Josep Maria Figura 17 Descarrilament Figura 18 L’Espanyol: Cadena tanca el seu extraordinari esmen- provocat del tren –M’emporto el gall tat llibre escrivint: “Els diaris informa- del Barça (1929). perquè tinc molts ren sobre la seva mort, però sense gaire Col·lecció campionats atraçats Samaranch. (1927). Col·lecció amplitud. Seria després quan, a força de Samaranch. diverses exposicions, tant d’homenatge a la seva memòria com de caire comercial, que la valoració crítica sobre la seva obra aniria creixent d’una manera constant i cada cop més positiva”.

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14144 144 16/10/09 08:31:57 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

145

QUAN L'ESPORT ES FA ART

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14145 145 16/10/09 08:32:10 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

146

QUAN L'ESPORT ES FA art

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14146 146 16/10/09 08:32:21 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

147

QUAN L'ESPORT ES FA ART

Informació consultada Exposició Ricardo Opisso (1880- Opisso. Barcelona: Fundació ”la Cai- Ricardo Opisso, Dibuixant de Cata- 1966). Barcelona: Saló del Tinell; 1979. xa”; 1988. lunya (col·lecció Samaranch). Santa Cris- Exposició Opisso (1888-1966). Bar- Ricardo Opisso. Barcelona: Art Pe- tina d’Aro: Fundació ”la Caixa”; 2004. celona: Palau de la Virreina; 1980. tritxol; 1990. 50 dibuixos de Ricard Opisso Homenaje a Opisso y Exposición In- Exposició Opisso-Cornet. Barcelo- (col·lecció Samaranch). Castell d’Aro: ternacional de Carteles Deportivos. Bar- na: Art Petritxol; 2000. Fundació ”la Caixa”; 2008. celona: Salón Náutico Internacional; Cadena, Josep M. Opisso. Barcelona: Col.lecció Jordi Clos. Barcelona: 1973. colección Petritxol Ocho; 2003. Hotel Astoria. Exposició Opisso. Tarragona: Caixa Tarragona; 2003.

apunts med esport. 2009;163:138-47

07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14147 147 16/10/09 08:32:21