Ricard Opisso: Art, Història, Humor I Esport
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato. 138 QUAN L'ESPORT ES FA art Ricard Opisso: art, història, humor i esport RAMON BALIUS I JULI En els treballs publicats en aquesta ha- 1980, en la introducció de l’Exposició bitual secció d’APUNTS (Quan l’Esport Commemorativa del Centenari del es fa Art), sense perdre el caràcter artístic naixement de l’artista, aquestes parau- genèric del títol hem volgut sempre rela- les: “L’any mil nou cents vint-i-vuit amb cionar l’esport amb l’art, amb la història motiu d’una exposició de Ricard Opis- i fins i tot amb l’humor. L’article actual so a les galeries Maragall de Barcelona, està dedicat a Ricard Opisso i Sala, ar- el glossador de L’Esquella de la Torra- tista que acompleix abastament aquestes txa, Viray –possiblement el periodista tres vessants culturals. Màrius Aguilar–, dedicà les següents Josep Maria Cadena, que sens dub- frases al dibuixant i a la seva obra: ‘L’art te és l’historiador i crític d’art que més personalíssim, la manera justa i particu- pàgines ha dedicat a Opisso, escrivia en laríssima de veure les coses i el homes Figura 1 Opisso per Picasso Figura 2 Picasso per Opisso (1900). (1897). Col·lecció Samaranch. APUNTS MED ESPORT. 2009;163:138-47 07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14138 138 16/10/09 08:31:48 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato. 139 QUAN L'ESPORT ES FA ART que té Opisso, donen un alt valor de pe- amb tota la família on exercí de metge Amb Gaudí, el jove Opisso féu totes rennitat a la seva obra […]. Quan temps i fou autor de diferents llibres, redactor les feines dels aprenents i arribà a deli- a venir, hom vulgui conèixer la Barcelo- i co-director de La Vanguardia. Per la neant. Va restar més de sis anys sota la na d’avui haurà de consultar els dibuixos branca materna, era besnét de Pere Pau dependència del genial arquitecte. El seu barceloníssims d’Opisso, com avui per Muntañà (1749-1803), destacat pintor fill Alfred explica que quan el primer dia a conèixer –per exemple– la França de i primer director de l’Escola de Belles tornà del treball, el seu pare li va pregun- la Revolució consultem els gravats i di- Arts i Oficis de Barcelona, nét de Felipe tar: “Estàs content?” i ell, sempre pessi- buixos de Duplessis-Bertaux, Moreu el Jacinto Sala (1819-1895), comerciant mista, va contestar-li: “Sí, però què faré jove, Cochin, Boilly, Sant-Aubil, Grave- i anomenat fabulista i nebot del famós quan s’acabi la Sagrada Família?”. Opisso loy i Watteau de Lille’. L’obra d’Opisso pintor costumista Emili Sala i Francés va sentir una veritable veneració per Gau- és font d’informació gràfica obligada (1850-1910). La mare, Antònia Sala dí i valorà molt l’ensenyament pràctic re- per a tot aquell que vulgui conèixer la i Gil, i l’àvia materna, Dolors Gil, vi- but al seu costat, encara que no s’avenia història i costums de Barcelona de les vien dedicades a ocupacions pròpies de gaire amb l’esperit ascètic d’aquest, que quatre primeres dècades de l’actual se- la seva condició femenina. En la vida volia infondre-li la fe religiosa. Seguia gle, anys d’importants esdeveniments privada Ricard Opisso continuà envol- amb les escapades al Paral·lel i tenia polítics, socials, culturals i també espor- tat d’ambient artístic i cultura, ja que afecció a ajuntar-se amb els nois desva- tius. Opisso fou un dibuixant de gran es casà amb Consol Cardona i Lladós gats que envoltaven les obres del temple estil, que destacava entre els il·lustradors (1883-1966), germana del pintor Joan en construcció. Gaudí sentí un especial gràfics per la seva exigència estètica. Pos- Cardona i Lladós (1877-1957). El ma- afecte pel seu jove col·laborador que fins siblement la seva superior capacitat pel trimoni tingué un fill, Alfred Opisso i i tot serví de model per representar un dibuix, en relació a molts dels seus com- Cardona (1907-1980), que va ser un del àngels de la façana del Naixement. panys en les revistes satíriques i humorís- bon pintor i un excel·lent dibuixant. Aquest sentiment en pro d’Opisso porta tiques, i el baix rendiment econòmic de Com molts d’altres artistes, Ricard a Gaudí a aconseguir que als setze anys les col·laboracions el portaren a deixar Opisso fou un mal estudiant, perquè fos admès en el Cercle Artístic de Sant d’autoexigir-se. Aquest fet fou sens dub- solament volia i pensava en dibuixar. Se- Lluc, entitat de clara inspiració catòlica te el motiu principal de què l’Opisso, gons sembla, durant la seva infantesa, al- (el seu consiliari era el bisbe Dr. Torres amb condicions artístiques innates, es guns dies festius assistia amb el seu oncle i Bages, al qual Opisso coneixia molt bé perdés pel gran art i no arribés a tenir Pepe a alguns cabarets com l’Eden Con- a través de la seva pertinència a l’entorn fama mundial”. cert. Com escriu Josep Maria Cadena, Ricard Opisso nasqué artista dins l’oncle Pepe “potser s’excedís en portar d’un ambient familiar de literats, perio- un nen a aquell lloc però, tant a les tau- distes i artistes. Havia nascut a Tarrago- les disposades per als parroquians com al Figura 3 Gaudí per Opisso. na el 20 de novembre de 1880, i venia petit escenari on es feien les actuacions, per línia paterna d’una família originària no hi havia res de pecaminós”. Encara de l’illa de Còrsega. Segons sembla, un que s’explica també anecdòticament que avantpassat seu hi havia arribat amb els “el primer dibuix que va fer, tenint set exèrcits napoleònics. Sigui cert o fan- anys, esverà d’indignació la seva mare i tasia, Opisso, quan s’enfadava, mig en els coneguts que es trobaven de visita. broma, feia referència al seu origen cors Havia esbossat una ‘pantorrilla’ damunt i amenaçava amb terribles venjances. del paper i li valgué un allau de recon- L’avi patern, Josep Opisso i Roig (1820- versions […]. Però quan va poder parlar, 1886), era funcionari del port i alhora va exclamar, ofès per la malícia dels al- periodista i escriptor. El seu pare, Alfred tres: ‘És una cama de marquès amb calça Opisso i Viñas (1847-1924), metge, fou curta’”. Als dotze anys fou col·locat com també un important periodista i crític aprenent amb l’arquitecte Antoni Gaudí d’art; el 1882, quan en Ricard encara no (1853-1926), que aleshores estava treba- tenia dos anys, es traslladà a Barcelona llant en el temple de la Sagrada Família. APUNTS MED ESPORT. 2009;163:138-47 07 DEPORTE ARTE 1084 CAT (138-14139 139 16/10/09 08:31:48 Documento descargado de http://www.apunts.org el 25/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato. 140 QUAN L'ESPORT ES FA art Figura 4 Gaudí i Opisso per Opisso sense poder realitzar estudis de nu feme- ní, que estaven absolutament prohibits. El nostre artista practicava a Sant Lluc el nu masculí i a les nits prenia apunts de ballarines i altres artistes femenines en els cafè-concert del Paral·lel. Després de participar amb gran èxit en diferents ex- posicions amb els companys del Cercle, a poc a poc va anar perdent la relació amb aquest, sens dubte buscant la màxi- ma llibertat expressiva. En els Quatre Gats formà grup amb Picasso –un any més jove que Opisso–, Manolo Hugué, Casagemas, Sebastià de Gaudí). Amb motiu d’una exposició Figura 5 Canonge Collell, Sunyer i altres incipients artistes de bisbe Torres i Bages i d’alumnes a la Sala Parés, on destaca en- principis de segle. Tots ells admiraven Gaudí per Opisso. tre els seus condeixebles, va conèixer a i escoltaven amb respecte els consagrats Miquel Utrillo, que l’introduí en el grup Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Ca- d’artistes modernistes que es reunien a la nals i Regoyos (aquest, llavors resident cerveseria-taverna anomenada Els Qua- a Barcelona, li comprà un dibuix). La tre Gats. Des de llavors el jove dibuixant similitud fonètica entre els cognoms de va compaginar el treball a la Sagrada Fa- Picasso i Opisso i les semblants edats po- mília amb l’estudi al Cercle de Sant Lluc dien fer pensar en un cert paral·lelisme i amb les tertúlies artístiques dels Quatre entre ambdós joves; la realitat era ben Gats. Són nombrosos els retrats de Gau- diferent, i encara que Picasso dibuixà dí i de personatges com Miguel de Una- genialment a Opisso i aquest a Picasso, muno, el canonge Collell, l’esmentat mai existí entre ells una veritable amis- bisbe Torras i Bages i algun dibuixos re- tat. Són extraordinàriament representa- ferents a la construcció de l’anomenada tius els dibuixos d’Opisso dedicats als “catedral dels pobres”, com las bastides Quatre Gats, presidits pel tàndem (abans de l’obra o uns “cavallitos” situats a prop de 1900) o per l’automòbil (desprès de del temple. 1900); en ambdues obres, pintades per La relació amb Gaudí va acabar de Ramon Casas, poden veure’s entaulats, manera quasi sobtada. Alfred Opisso entre d’altres, Nonell, Picasso, Canals, ho explica d’aquesta manera: “Gaudí li Figura 6 Cavallets barats (cap Casagemas, el mateix Opisso i, al costat, donà diners i li indicà que reservés dues a 1900; publicat a Pel el taverner Pere Romeu.