Les Esteles Discoïdals Funeraries De Ciutadilla (L'urgell)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
URTX L ES ESTELES DISCOÏDALS FUNERÀRIES DE CIUTADILLA (L'URGELL) Josep Gallart Fernàndez Joan Menchon Bes 41 LES ESTELES DISCOÏDALS FUNERÀRIES DE CIUTADILLA (L’URGELL) Josep A les Jornades d’Estudi Història i Patrimoni de en la investigació.5 Darrerament la publicació Gallart l’Urgell, publicades en el número 10 de la re- de l’obra Catalunya romànica per part de la Fernàndez vista Urtx, fèiem un ràpid repàs del coneixe- Fundació Enciclopèdia Catalana i amb el su- Servei ment que actualment tenim de les esteles de port de la UNESCO ha donat notícia de força 3 d'Arqueologia de la la comarca. La nostra intenció era la de cri- esteles de les comarques tarragonines i llei- 6 Generalitat dar l’atenció sobre l’existència d’unes peces datanes, que són les demarcacions en què 1 arqueològiques esparses a la majoria de loca- s’ha localitzat i es coneixen els conjunts més de Catalunya litats, el poc coneixement que se'n té i la me- nombrosos i importants del país. nor protecció, i proposar una sèrie de mesu- Joan res legals per a la seva cobertura legal, en Menchon Bes concret, la declaració de bé cultural d’interès 2. Situació geogràfica i dades històriques Centre de local, d’acord amb l’actual legislació catalana. Documentació La població de Ciutadilla està situada al mar- sobre Cultura Òbviament, de cara a una millor protecció ge esquerre del riu Corb, a la part sud de la 2 Popular Carrutxa d’aquests béns del nostre patrimoni, la prime- comarca de l’Urgell, en el límit amb la Conca ra tasca a realitzar és la catalogació sistemàti- de Barberà. El seu terme municipal, d’una ex- ca de totes les esteles de la comarca. És per tensió de 16,68 Km2, limita al nord amb el de això que s’ha començat a arreplegar la infor- Verdú, a l’oest amb el de Nalec, al sud amb el mació que ara tenim al respecte i a procedir a de Rocallaura, avui municipi de Vallbona de l’estudi detallat dels diferents conjunts. Presen- les Monges, i a l’est amb els, de Guimerà i tem ara l’estudi preliminar de les esteles de Passanant, municipi pertanyent a la comarca Ciutadilla. de la Conca de Barberà. Es troba a l’extem occidental de la serra limitada per les valls del riu Corb al nord, i pel torrent de Boixerons a 1. Introducció l’oest, subsidiari del primer, en el qual conflu- eix a poca distància del nucli urbà. El poble, A poc a poc el coneixement de les esteles fu- que es troba a 515 m d’altitud, s’estèn per la neràries catalanes, especialment les de tipus vessant nord-oest de la serra del castell, des discoïdal, comença a agafar cos. Des de l’any dels peus d’aquesta fortalesa fins quasi a la 1973 quan Ramon Vall Rimbàs va realitzar un llera del Corb. primer atansament a les esteles segarrenques, la bibliografia aquests cippus medievals ha El castell de Ciutadilla, que domina les valls del anat creixent, en especial en els darrers anys. riu Corb i del torrent de Boixerons, tot i el seu Els treballs de Josep Maria Miró Rosinach, els notable estat d’abandonament i ruïna, és el mo- estudis dels professors Cabestany i Riu, l’apa- nument més important del poble, juntament amb rició d’esteles en excavacions arqueològiques, l’església gòtica de Sant Miquel Arcàngel (anti- casos de Granyena de les Garrigues o Sant gament de Santa Maria), i també té un notable Martí de Lleida, o la creació del l’Arxiu d’Este- interès la part antiga de la vila, tant per la traça les discoïdals dels Països Catalans, són una medieval dels seus carrers com per algunes ca- mostra d’aquest creixement.4 ses que conserven l’empremta del seu esplen- dor en època medieval i moderna. La celebració d’unes jornades monogràfiques a Reus ara fa deu anys, els congressos d’ar- El convent del Roser, avui completament arra- queologia medieval estatal o els internacionals sat, que estava situat al peu del camí d’accés sobre esteles funeràries han estat un revulsiu al poble des de la carretera de Salou a Tàrrega, 42 era l’altre monument destacat de Ciutadilla. quals el 1380 compraren al rei Pere el Ceri- Segons sembla, fou fundat per Gispert de moniós, per 11.000 sous barcelonins, les ju- Guimerà a mitjans del segle XVI, i era d’estil risdiccions civil i criminal del lloc i terme.11 renaixentista amb alguns elements del gòtic Aquesta família posseí aquest senyoriu fins al tardà, destacant del conjunt el rosetó de l’es- 1665, què passà a la família Cardona i més glésia, el campanar, les gàrgoles, la trona, que tard al llinatge dels Meca, pel matrimoni de presentava motius heràldics, el frontispici re- Josep de Meca i de Caçador amb Isabel de presentant la Mare de Déu del Roser, Sant Cardona i Rocabertí, fins al 1788 en què a la Domènec i Santa Rosa, així com un sarcòfag mort de l’últim descendent d’aquesta branca gòtic, sembla que pertanyent al fundador del passà als Cortés de Andrada, després als convent. L’any 1937, moment en què es van Sentmenat i el 1971 als Sagnier. enfonsar la volta i el costat dret de la nau de l’església, tot el conjunt presentava un notable L’inici de l’etapa de màxim esplendor de cas- estat de ruïna. Per aquest motiu a principis dels tell-palau de Ciutadilla cal situar-la a finals del anys cinquanta part de carreus dels murs fo- segle XVI, en l’etapa de domini de la branca ren aprofitats per construir la sala parroquial dels Guimerà, quan s’hi realitzaren obres de de Ciutadilla i després es dinamitaren les res- gran abast que el transformaren completament tes de parets que quedaven dempeus, i s'apro- per tal d’adaptar-lo a la funció residencial, fitaren les pedres per a la reconstrucció del adoptant les formes i cànons arquitectònics de campanar de Sarral, i el frontispici fou col.locat l’època, els quals encara es veuen en les res- en el vestíbul de l’església del Roser de Reus.7 tes que avui es conserven: un conjunt residen- cial que subsistí fins a finals del segle XIX, Després d’aquestes lamentables accions l’únic quan comença la seva imparable decadència testimoni de la presència del convent del Ro- i ruïna, que ha subsistit fins als nostres dies. ser és una petita elevació artifial del terreny i el record dels ciudadillencs més grans. En els censos de població del segle XIV Ciutadi- lla consta que comptava amb 96 focs, els quals La història de Ciutadilla va íntimament lligada es reduïren fins a 45 el 1497,12 i experimentaren a la de l'impressionant castell que corona el un lleuger augment en el cens de 1553, en què poble, a partir del qual i a redòs seu va nèixer es comptabilitzen 54 focs.13 A començaments i es va desenvolupar la població. L’origen del del segle XVIII la població era de 259 habitants,14 castell cal situar-lo en el segle XI, en el perío- que a finals de segle s’incrementaren fins a 585,15 de en què s’estableix la línia fronterera increment poblacional que de forma general es cristiano-musulmana, tot i que sembla que produeix a tot l’Urgell. A principis del segle XIX d’aquesta primitiva construcció en l’actualitat es constata una davallada de població en rela- no hi ha cap resta visible. Les primeres notíci- ció al segle anterior, i arriba als 331 habitants, es documentals conegudes del poble i del cas- encara que a partir d’aquí es produeix un aug- tell daten de principis del segle XI. Es tracta ment important fins als 549 habitants el 184516 i d’una sentència arbitral del 30 de setembre de als 852 el 1860. Durant el segle XX la població 1029 en què es disposa que els homes i la no ha deixat de decréixer; així dels 713 habi- universitat de Ciutadilla havien de reparar les tants de l’any 1900, s’ha passat als 658 del 1930, muralles del castell, del qual era senyor juris- als 458 del 1960, als 309 habitants l’any 1970,17 diccional Guerau de Guimerà. Del 24 d’abril fins als 218 amb què compta en l’actualitat. de 1061 es coneix un document en què Gui- llem Ramon de Camarasa i Arsenda, la seva Les esteles de Ciutadilla es coneixen bàsi- muller, acordaren amb Bernat d’Oluja que re- cament per prospecció del lloc i pel llibre de bria el castell de Guimerà, amb la meitat dels Miró Rosinach18 que menciona l’existència de delmes, conservant aquells la capellania, la dinou i publica el dibuix d’una d’elles (concre- ferreria, la meitat del castell de Ciutadilla i la tament la 14 del nostre catàleg). Posteriorment meitat dels delmes de franc alou. Altre docu- el mateix Miró en publica una breu nota a ment fa menció que Bernat d’Oluja, el 1165, Catalunya romànica19 i una foto de l’estela trobant-se ferit de mort, va fer una deixa a núm.16 del nostre catàleg. Tot aquest conjunt Santa Maria de Ciutadilla per tal que un cler- procedeix de l’antic fossar de l’església parro- gue sempre hi pugués residir i servir Déu,8 així quial de Sant Miquel. mateix en el testament d’aquest personatge es fa esment del castell de Ciutadilla.9 Del se- gle XIII es coneixen disputes entre els homes 3.