LOCAL ACTION PLAN Country: Spain Pilot Area: Les Garrigues
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal. -
Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp. -
Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2. -
Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida. -
FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa -
ZER Urgellet Alàs I Cerc LLE01 25005843 Escola D'oger
CODI Comissió Centre Municipi Centre LLE01 25000122 Escola Sant Esteve - ZER Urgellet Alàs i Cerc LLE01 25005843 Escola d'Ogern Bassella LLE01 25001059 Escola Mare de Déu de Talló Bellver de Cerdanya LLE01 25001400 Escola Sant Climent - ZER Narieda Coll de Nargó LLE01 25004826 Escola de Tuixent Josa i Tuixén LLE01 25001242 Escola Castell-Ciutat - ZER Urgellet La Seu d'Urgell LLE01 25009368 Escola La Valira La Seu d'Urgell LLE01 25004140 Escola Mossèn Albert Vives La Seu d'Urgell LLE01 25005533 Escola Pau Claris La Seu d'Urgell LLE01 25004152 La Salle La Seu d'Urgell LLE01 25003056 Escola Portella Blanca - ZER Baridà-Batllia Lles de Cerdanya LLE01 25003263 Escola Pere Sarret - ZER Baridà-Batllia Montellà i Martinet LLE01 25003275 Escola Ridolaina - ZER Baridà-Batllia Montellà i Martinet LLE01 25003299 Escola Els Agols - ZER Urgellet Montferrer i Castellbò LLE01 25005132 Escola Sant Jordi Oliana LLE01 25003469 Escola Miret i Sans - ZER Narieda Organyà LLE01 25003585 Escola Sant Miquel - ZER Narieda Peramola LLE01 25005983 Escola Sant Serni - ZER Baridà-Batllia Prats i Sansor LLE01 25003846 Escola El Puig - ZER Baridà-Batllia Prullans LLE01 25003950 Escola Arnau Mir - ZER Urgellet Ribera d'Urgellet LLE02 25001199 Escola Sant Ròc Bossòst LLE02 25003755 Escola Ribagorçana El Pont de Suert LLE02 25001138 Escola Casteth Leon - ZER Val d'Aran Es Bòrdes LLE02 25008534 Escola de La Vall de Boí - ZER Alta Ribagorça La Vall de Boí LLE02 25002957 Escola Estudi Alejandro Casona Les LLE02 25000535 Escola Loseron - ZER Val d'Aran Naut Aran LLE02 25000560 -
Evolucio De La Població Ala Granadella: 1880-2004
EVOLUCIO DE LA POBLACIÓ ALA GRANADELLA: 1880-2004 Adelina Freixinet Ballesté Pere Àngel Suñé* INTRODUCCIÓ EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Fets històrics que la motiven n els darrers anys La Granadella ha En temps del Comte-Rei Pere III, en l'any de 1359, La Gra- patit una descens constant de la seva nadella, municipi que pertanyia a la Vegueria de Lleida, comptava població. Això i el fet de trobar alguns amb 79 focs. Cada foc multiplicava per cinc els seus habitants. censos electorals que mostraven un Per tant, parlem de 395 persones que formaven aleshores el nombre d'habitants molt superior, ens poble. Quatre segles més tard, en el cens del Comte de Florida- va invitar a aprofundir en les causes blanca de 1787, tenia ja 1122 habitants. Durant el segle XVIII, d'aquesta davallada i els motius que Catalunya experimenta una transformació agrària que va interac- l'ha produïda. cionada amb l'augment demogràfic. La superfície conreada gua- nya terreny al boscam, les garrigues, fins i tot a la muntanya, en L'afany de trobar les causes demo- benefici sobretot de les plantacions de vinya. Apareix en aquesta gràfiques i el fet de poder presentar un època noves eines, recs i rotació de diversos conreus. Les em- E preses són sempre de tipus individual i predominen els petits estudi al més acurat possible ens va moure a buscar i investigar en tot allò que eren partides de naixement, defunció, quintes, propietaris. Amb el conreu de la vinya sorgeix la construcció de actes electorals... Però també els moments històrics, polítics i bótes i barrils i els oficis propis. -
Nom Farmàcia Telèfon Adreça Farmàcia Municipi
FARMÀCIA TELF ADREÇA MUNICIPI VICENTE-FRANQUEIRA RODRIGUEZ, RAMON973387388 Mª CTRA. DE LA SEU, S/N ADRALL(RIBERA URGELLET) JOSA PONS. ROSA MARIA 973455286 CTRA. DE TREMP, S/N AGER SOLE CHANDRE, MARTA 973390087 AGUSTI ROS 3-B AGRAMUNT CALZADA ESTADELLA, M. TERESA 973794014 AV. 27 DE GENER, 47 AITONA BOBET GUIU, MAGDALENA 973720117 DOCTOR ROBERT, 82 ALBATARREC NIETO TORRENT, LAIA 973186033 PLAÇA MAJOR 4 ALBESA QUERALT MONTAÑOLA, MONTSERRAT 973790022 PLAÇA MAJOR, 3 ALCARRAS GALLEGO REÑE, LLORENÇ 973426189 CTRA. DE BALAGUER 22 ALGERRI LLADONOSA SAPIENS, LLORENÇ 973757226 PATI, 2-4 ALGUAIRE LLADONOSA SAPIENS, JOSEP M. 973740086 MAJOR, 17 ALMACELLES VENDRELL ROC, CAROLINA 973740268 MAJOR, 74 ALMACELLES TERMENS NAVARRO, NURIA 973770281 HORTA, 6 ALMENAR PRATDEPADUA BADIA, CARME 973737479 CARRER LLEIDA, 64 ALPICAT NAVES BAGET, MIREIA 973160419 PORTALS, 3 ARBECA CURCO RIBELLES, M. ANGELS 973167204 EUROPA, 8 ARTESA DE LLEIDA PINTÓ GUILAMANY, ANNA 973400062 MARIA ANZIZU 31 ARTESA DE SEGRE PEDRO CARULLA, MONTSERRAT 973400064 CARRETERA D'AGRAMUNT 17 ARTESA DE SEGRE GARCIA ALDAVO, ERNEST 973450214 AV. ESTACIO, 6 BALAGUER MARCH ESTER-MARCH MONTSERRAT 973445280 BARCELONA, 10 BALAGUER SALA GOMA, ANTONI I LLUIS 973445087 PL. MERCADAL, 36 BALAGUER DOLSET PERIS, DOLORS 973445384 SANT CRIST 11-13 BALAGUER HUGUET MAS, MARTA 973580376 RAMON I CAJAL, 21 BARBENS BRUFAU-ARENY 973586466 ONZE DE SETEMBRE, 144 BELLCAIRE D'URGELL PIÑOL RODRIGUEZ, ALFONS 973560363 URGELL, 34 BELL-LLOC ARQUE BARIOS, JOSEP R. 973320269 PL. R. FOLCH, 33 BELLPUIG ROBINAT RIVADULLA, MERCE I JOAN 973320087 SANT ROC, 16 BELLPUIG BETRIU CATALA, MARIA 973510079 AV. PERE SICART, 12 BELLVER DE CERDANYA VERGOÑOS GILI, ALFONSO 973777049 LA PORTELLA, 1 BENAVENT DE SEGRIA TRIBO ALCOBE, MONTSERRAT 973420200 SANTA MARIA, 8 CAMARASA VALIENTE BAUTISTA, MIGUEL 973120341 PL. -
Geografia 27
GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants. -
Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development. -
The Catalan Wine Sector Index
The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers, -
ANNEX Centres De Terres De Lleida
Serveis Territorials a Lleida Codi Nom del centre Municipi centre Centres de formació de persones adultes 25008583 CFA La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell 25008595 CFA Tàrrega Tàrrega Centres d'educació infantil, primària, educació especial i zones escolars rurals 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25000122 Escola Sant Esteve - ZER Urgellet Alàs i Cerc 25000146 Escola Mare de Déu de Montserrat - ZER L'Albagés Vall de l'Aranyó 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000316 Escola d'Alins - ZER Alt Pallars Sobirà Alins 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000717 Escola de Tartareu - ZER Montsec Les Avellanes i Santa Linya 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25007876 ZER Riu Corb Belianes 25003676 Escola Els Set Focs - ZER Elaia Bellaguarda 25001059 Escola Mare de Déu de Talló Bellver de Cerdanya 25001072 Escola Rufí Bedoya - ZER Plaurcén Bellvís 25001096 Escola Sant Joan Benavent de Segrià 25001394 Escola Camp Crusat - ZER Vall de El Cogul l'Aranyó 25000481 Escola Sant Isidre - ZER Ponent Gimenells i el Pla de la Font 25007815 ZER Elaia La Granadella 25001758 Escola de Guimerà - ZER Guicivervi Guimerà 25004826 Escola de Tuixent - ZER Urgellet Josa i Tuixén 25001916 Escola L'Espígol - ZER Garrigues Altes Juncosa 25003032 Escola de Llavorsí - ZER Alt Pallars Sobirà Llavorsí 25001990 Escola Antoni Bergós - ZER L'Horta de Lleida Lleida 25002091 Escola Magí Morera i Galícia Lleida 25005491 Escola Magraners Lleida 25009071 Escola Països Catalans Lleida 25008133 ZER Ponent