Número 21 EDITA Cambra De Comerç, Indústria I Serveis D’Andorra C/ Prat De La Creu, 8 AD500 Andorra La Vella Principat D’Andorra

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Número 21 EDITA Cambra De Comerç, Indústria I Serveis D’Andorra C/ Prat De La Creu, 8 AD500 Andorra La Vella Principat D’Andorra 2015 Amb el supor t de número 21 EDITA Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra C/ Prat de la Creu, 8 AD500 Andorra la Vella Principat d’Andorra www.ccis.ad AMB EL SUPORT DE L’Associació de Bancs Andorrans (ABA) DISSENY GRÀFIC Jecom disseny IMPRESSIÓ Gràfiques Andorranes ISBN: 978-99920-3-114-8 DIPÒSIT LEGAL: AND. 455-2016 informe econòmic 2015 1 NOTA PRELIMINAR D’acord amb l’article 16 de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, de 3 de setembre de 1993, la Cambra està obligada a elaborar, publicar i trametre anyalment al Govern un informe econòmic descriptiu de l’evolució i de les perspectives de les activitats econòmiques en el territori andorrà. En la preparació i recollida de dades que figuren en aquest informe hi han contribuït les empreses que col·laboren amb la Cambra responent les enquestes de conjuntura periòdiques, així com el Govern, els comuns i altres institucions i associacions empresarials que, amb la seva aportació d’informació, possibiliten i faciliten la nostra tasca. A tots ells, els expressem el nostre agraïment, amb la confiança que aquest treball sigui d’utilitat per al coneixement de la realitat econòmica del nostre país. PRESENTACIÓ inferior al de 2014, i que contrasta amb el creixement anèmic del 0,5% que ha registrat el Japó. El context internacional de l’any 2015 s’ha caracteritzat per nous episodis d’inestabilitat política, geopolítica i En el cas particular de les nostres economies veïnes, dels mercats financers. En l’àmbit polític, cal destacar Espanya i França, la conjuntura econòmica també les tensions de Grècia durant la primera meitat de ha millorat durant el 2015. Després de tres anys l’any, davant els temors a una possible sortida de la d’activitat molt feble, l’economia francesa ha reprès el zona euro. En l’àmbit geopolític, el conflicte d’Ucraïna creixement, però ho ha fet a un ritme (de l’1,3%) encara ha cedit protagonisme a la crisi dels refugiats de Síria inferior al de la mitjana de la zona euro. Juntament i a l’amenaça terrorista a Europa. A més, l’evolució amb els factors d’impuls externs ja esmentats – dels mercats financers també ha estat marcada per baix preu del petroli, depreciació de l’euro i tipus caigudes importants a l’estiu i a final d’any com a d’interès en mínims històrics–, França ha basat la seva conseqüència dels dubtes creixents sobre l’economia estratègia en dos pilars fonamentals: donar ajudes xinesa i de l’expectativa d’augment dels tipus d’interès a les empreses per millorar la seva competitivitat als Estats Units. –41.000 milions previstos de 2014 a 2017 en rebaixes fiscals i de cotitzacions socials–, i frenar el creixement Com a resultat d’aquests factors, l’any 2015 l’economia de la despesa pública. mundial ha moderat el ritme de creixement fins al 3,1%, tres dècimes menys que el 2014. Les economies Igualment, l’economia espanyola ha mostrat un elevat emergents són les que han registrat un creixement més dinamisme. L’any 2015 s’ha caracteritzat per un gran (4%), tot i que també són les principals causants de creixement de l’ocupació als quatre principals sectors l’alentiment econòmic global. Els països emergents i econòmics –fins i tot a la construcció, que registra el en desenvolupament han resultat afectats per diverses primer augment des de l’inici de la crisi–, i també per circumstàncies: d’una banda, per la desacceleració de la bona dinàmica registrada pel sector exterior, que l’economia xinesa i la baixada consegüent del preu ha assolit un nou rècord en les exportacions de béns del petroli i de les matèries primeres; d’altra banda, i serveis. Tot això s’ha traduït en un augment de la per unes condicions de finançament més restrictives, confiança dels consumidors i de les empreses, que i finalment, pels canvis en l’orientació de la política ha tingut el seu reflex en la bona evolució del consum monetària nord-americana, que ha fet disminuir i de la inversió. Així, el PIB espanyol ha tancat l’any l’afluència de capitals cap als països emergents. 2015 amb un creixement anual del 3,2%, superior en 1,8 punts a la taxa de 2014 i que és la més elevada Les economies avançades han continuat registrant un des de 2007. creixement del PIB (1,9%) inferior al de les economies emergents i en desenvolupament, però per quart En aquest context, durant l’any 2015 l’evolució de any consecutiu aquest diferencial s’ha reduït. En l’economia andorrana ha estat moderadament positiva, general, la recuperació gradual que s’observa a les tot i que el ritme d’activitat s’ha alentit en relació amb el economies avançades se sustenta sobre quatre pilars: 2014. Les xifres oficials del PIB mostren un creixement la política monetària expansiva (tipus d’interès en del 0,8% en termes reals, més moderat que el registrat mínims històrics), el descens del preu del petroli, la el 2014 (2,3%). En tot cas, destaca el fet que l’economia relaxació de la política d’austeritat, i la millora gradual creix per tercer exercici consecutiu després de set anys de la confiança inversora, que ha permès augmentar de crisi econòmica i d’unes pèrdues econòmiques que l’ocupació. encara situen el valor del PIB real actual en nivells dels anys 2002-2003. Tanmateix, la millora econòmica de les economies desenvolupades mostra intensitats diferents segons Molts dels principals indicadors d’activitat disponibles les àrees. Per exemple, als Estats Units el 2015 l’avenç han registrat un comportament positiu, si bé també del PIB ha estat del 2,4%, exactament igual que l’any hi ha algunes excepcions no menyspreables, com anterior, mentre que a la zona euro l’acceleració ha ara les importacions, que s’han reduït el 0,6%. El estat de 0,8 punts, fins a assolir un creixement que context internacional de recuperació, sobretot de la gairebé dobla el de l’any anterior. Fora de la zona euro, zona euro i més en particular d’Espanya, és un dels destaca el bon ritme de creixement econòmic del factors clau que està impulsant el creixement de Regne Unit (del 2,2% el 2015), que, tot i això, ha estat l’economia andorrana. Tot i això, el creixement oficial> 3 del PIB andorrà durant el 2015 ha estat inferior al PIB d’activitat molt baixos. El ritme de caiguda del VAB europeu (de l’1,6%), espanyol (3,2%) i francès (l’1,3%), de la construcció s’ha moderat molt fins a registrar a diferència del que havia succeït el 2014, de manera un lleuger retrocés del 0,2% nominal, de manera que que Andorra no ha pogut continuar avançant en la sembla que el sector està arribant al punt d’inflexió. Els recuperació de posicions relatives respecte de les indicadors d’activitat del sector disponibles concorden economies veïnes, en termes de nivell de riquesa. amb aquest perfil, amb augments dels assalariats Segons xifres oficials, el PIB per càpita d’Andorra (0,9%), de les empreses (3%), del consum d’energia s’ha situat en 35.342 euros en termes nominals, l’1,2% elèctrica (6,9%) i dels metres quadrats de superfície menys que el 2014, de manera que el nivell actual és autoritzada per a l’edificació (128%), que contrasten similar al que tenia els anys 2012-2013. amb les caigudes que van registrar el 2014. A més, les importacions de materials de construcció han accelerat Pel fa a la demanda, s’observen molts indicadors el ritme de creixement (7,2%), i també ho han fet els de millora del consum i de la inversió, encara que establiments (que han augmentat un 1,6%). A més, els els registres continuen sent modestos. Quant a salaris del sector s’han estabilitzat, després d’un llarg l’oferta, l’impuls de l’activitat està liderat pels serveis, període de retallades. Tot i això, el ritme d’activitat particularment per les activitats vinculades al comerç encara és dèbil. Els resultats de les enquestes de la i el turisme. També ha evolucionat positivament la Cambra també mostren que la construcció continua manufactura, mentre que la construcció quasi s’ha moderant la dinàmica contractiva, amb una valoració estabilitzat i l’agricultura es manté en terreny negatiu. de la marxa dels negocis que s’ha situat en terreny positiu per primer cop des de l’any 2006 i amb una El 2015 no ha estat un any positiu per a l’activitat nova contenció de la tendència descendent de l’obra agrícola. La collita de tabac ha experimentat un contractada i executada. creixement modest de l’1,9% en relació amb l’any anterior, molt similar al registrat l’any 2014 (1,7%), i el Paral·lelament, els serveis també han mostrat un cens ramader s’ha reduït el 7,5%. La resta d’indicadors comportament més dinàmic que el 2014, liderats per mostren una evolució poc dinàmica. Malgrat les la millora de les activitats vinculades al comerç i el dificultats, els agricultors i ramaders continuen fent turisme. Aquesta millora ha estat impulsada pel fort esforços per introduir millores, diversificar la producció increment del nombre de turistes (13%). En aquest i aconseguir segells de qualitat, per fer front a la forta context, els assalariats de l’hoteleria han augmentat competència exterior. l’1,4%, mentre que al comerç s’han estabilitzat, després de nou anys consecutius de caigudes. I alhora El 2015 el sector industrial ha confirmat el canvi de el nombre d’establiments ha augmentat el 0,7% a tendència que es va iniciar tímidament l’exercici l’hoteleria i el 5,5% al comerç.
Recommended publications
  • CULTURA Índex
    ca CULTURA Índex Història d’Andorra Museus i espais 04 31 expositius 33. Museu de la Moto Esglésies i 34. Museu Etnogràfic Casa Cristo 07 35. Museu d’Art Sacre monuments 36. Museu Nacional de l‘Automòbil 08. Església de Sant Joan de Caselles 37. Museu de l’Electricitat (MW) 09. Església de Sant Serni de Canillo 38. Museu Casa d’Areny-Plandolit 10. Basílica Santuari de Nostra Senyora 39. Museu Postal de Meritxell 40. Museu de la Miniatura 14. Conjunt històric de Les Bons 41. Centre de Natura de La Cortinada 15. Església de Santa Eulàlia 42. Mola i serradora de Cal Pal 16. Església de Sant Corneli i Sant Cebrià 43. Espai sociocultural Cal Pal 17. Església de Sant Martí de La Cortinada 44. Farga Rossell Centre d’Interpretació 18. Església de Sant Climent de Pal 45. Museu La Massana Còmic 19. Església de Sant Cristòfol d’Anyós 46. Museu Casa Rull 20. Església de Santa Coloma 47. Dèria. Espai del col·leccionisme 21. Església de Sant Esteve 48. Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC) 22. Casa de la Vall 49. Jaciment de la Margineda 23. Església de Sant Serni de Nagol 50. Espai Columba 24. Santuari de Canòlich 51. El “Portal de la Vall” 25. Església de Sant Pere Màrtir 52. Museu del Tabac 26. Església de Sant Miquel d ’Engolasters 53. Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) 27. Pont de la Margineda 54. Museu del Perfum 28. Pont de Sant Antoni de la Grella 55. Museu Carmen Thyssen Andorra 29. Pont d’Ordino 56. Sales d’exposicions i galeries d’art 30.
    [Show full text]
  • Disposició Final Primera Disposició Final Segona Llei 9/2003, Del 12 De
    Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1887 hi siguin contràries. En especial, queda El Principat d’Andorra disposa ja de le- tableix una regulació específica de l’Ar- derogat el Decret sobre el contracte de gislació de protecció del patrimoni cul- xiu Nacional i la Biblioteca Nacional. treball de 15 de gener de 1974, i els títols tural. Les ordinacions del 13 de juliol de El capítol cinquè regula les mesures de II, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apar- 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de ju- foment i difusió. Les mesures de foment tats a) i b) de l’article 56 del Reglament liol de 1988, i la Llei de protecció del pa- pretenen, d’una banda, incentivar la con- laboral, de 22 de desembre de 1978, i les trimoni cultural-natural, del 9 de tribució de la societat en la preservació seves modificacions successives. novembre de 1983, han contribuït a la del patrimoni cultural, donant suport a conservació dels béns culturals d’Andor- les associacions especialitzades, millo- Disposició final primera ra. No obstant això, el nou marc jurídic rant la formació i la competència de pro- La present Llei entrarà en vigor als sis que va comportar l’aprovació, l’any fessionals i empreses i, de l’altra, 1993, de la Constitució del Principat mesos de la seva publicació al Butlletí compensar els titulars de béns culturals Oficial del Principat d’Andorra. d’Andorra fa convenient la promulgació de les càrregues i obligacions que la Llei d’aquesta nova Llei del patrimoni cultu- els imposa.
    [Show full text]
  • CULTURA Índice
    es CULTURA Índice Historia Museos y espacios 04 de Andorra 31 expositivos 33. Museo de la Moto 34. Museo Etnográfico Casa Cristo Iglesias y 35. Museo de Arte Sacro 07 monumentos 36. Museo Nacional del Automóvil 08. Iglesia de Sant Joan de Caselles 37. Museo de la Electricidad (MW) 09. Iglesia de Sant Serni de Canillo 38. Museo Casa de Areny-Plandolit 10. Basílica Santuario de Nostra Senyora 39. Museo Postal de Meritxell 40. Museo de la Miniatura 14. Conjunto histórico de Les Bons 41. Centro de Naturaleza de La Cortinada 15. Iglesia de Santa Eulàlia 42. Muela y aserradero de Cal Pal 16. Iglesia de Sant Corneli y Sant Cebrià 43. Espacio sociocultural Cal Pal 17. Iglesia de Sant Martí de La Cortinada 44. Farga Rossell Centro de Interpretación 18. Iglesia de Sant Climent de Pal 45. Museo La Massana Cómic 19. Iglesia de Sant Cristòfol d’Anyós 46. Museo Casa Rull 20. Iglesia de Santa Coloma 47. Museo Dèria. Espacio de coleccionismo 21. Iglesia de Sant Esteve 48. Centro de Interpretación del Comapedrosa (CIC) 22. Casa de la Vall 49. Yacimiento de la Margineda 23. Iglesia de Sant Serni de Nagol 50. Museo Espai Columba 24. Santuario de Canòlich 51. El “Portal del Valle” 25. Iglesia de Sant Pere Màrtir 52. Museo del Tabaco 26. Iglesia de Sant Miquel d’Engolasters 53. Centro de Arte de Escaldes-Engordany (CAEE) 27. Puente de la Margineda 54. Museo del Perfume 28. Puente de Sant Antoni de la Grella 55. Museo Carmen Thyssen Andorra 29. Puente de Ordino 56. Salas de exposiciones y galerias de arte 30.
    [Show full text]
  • CULTURE Sommaire
    fr CULTURE Sommaire Histoire Musées et espaces 04 d’Andorre 31 d’exposition 32. Musée de la moto 34. Musée ethnographique Casa Cristo Églises et 35. Musée d’Art Sacré 07 monuments 36. Musée National de l’Automobile 08. Église Sant Joan de Caselles 37. Musée de l’Électricité (MW) 09. Église Sant Serni de Canillo 38. Musée Maison d’Areny-Plandolit 10. Basilique Sanctuaire de Notre 39. Musée Postal Dame de Meritxell 40. Musée de la Miniature 14. Ensemble historique de Les Bons 41. Centre de Nature de La Cortinada 15. Église Santa Eulàlia 42. Meule et Scierie de Cal Pal 16. Église Sant Corneli et Sant Cebrià 43. Espace socioculturel Cal Pal 17. Église Sant Martí de La Cortinada 44. Forge Rossell, Centre d’Interprétation 18. Église Sant Climent de Pal 45. Musée de la Bande Dessinée de La Massana 19. Église Sant Cristòfol d’Anyós 46. Musée Casa Rull 20. Église Santa Coloma 47. Musée Dèria. Espace de collectionnisme 21. Église Sant Esteve 48. Centre d’Interprétation du Comapedrosa (CIC) 22. Casa de la Vall 49. Gisement de La Margineda 23. Église Sant Serni de Nagol 50. Musée Espai Columba 24. Sanctuaire de Canòlich 51. Le « Portail de la Vallée » 25. Église Sant Pere Màrtir 52. Musée du Tabac 26. Église Sant Miquel d’Engolasters 53. Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) 27. Pont de La Margineda 54. Musée du Parfum 28. Pont de Sant Antoni de la Grella 55. Musée Carmen Thyssen d’Andorre 29. Pont d’Ordino 56. Salles d’Exposition et galeries d’art 30.
    [Show full text]
  • CULTURA Índex
    ca CULTURA Índex Història d’Andorra Museus i espais 04 31 expositius 33. Museu Etnogràfic Casa Cristo 34. Museu d’Art Sacre Esglésies i 35. Museu Nacional de l‘Automòbil 07 monuments 36. Museu de l’Electricitat (MW) 08. Església de Sant Joan de Caselles 37. Museu Casa d’Areny-Plandolit 09. Església de Sant Serni de Canillo 38. Museu Postal 10. Basílica Santuari de Nostra Senyora 39. Museu de la Miniatura de Meritxell 40. Centre de Natura de La Cortinada 14. Conjunt històric de Les Bons 41. Mola i serradora de Cal Pal 15. Església de Santa Eulàlia 42. Espai sociocultural Cal Pal 16. Església de Sant Corneli i Sant Cebrià 43. Farga Rossell Centre d’Interpretació 17. Església de Sant Martí de La Cortinada 44. Museu La Massana Còmic 18. Església de Sant Climent de Pal 45. Museu Casa Rull 19. Església de Sant Cristòfol d’Anyós 46. Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC) 20. Església de Santa Coloma 47. Jaciment de la Margineda 21. Església de Sant Esteve 48. Espai Columba 22. Casa de la Vall 49. El “Portal de la Vall” 23. Església de Sant Serni de Nagol 50. Museu Fàbrica Reig 24. Santuari de Canòlich 51. Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) 25. Església de Sant Pere Màrtir 52. Museu del Perfum 26. Església de Sant Miquel d ’Engolasters 53. Museu Carmen Thyssen Andorra 27. Pont de la Margineda 54. Sales d’exposicions i galeries d’art 28. Pont de Sant Antoni de la Grella 29. Pont d’Ordino 30. Pont de la Tosca 2 Itineraris Escultures 56 76 i fonts 57.
    [Show full text]
  • CULTURE Index
    en CULTURE Index History Museums and 04 of Andorra 31 exhibitions 33. Casa Cristo Ethnographic Museum 34. Museum of Sacred Art Churches and 35. National Automotive Museum 07 monuments 36. Electricity Museum (MW) 08. Church of Sant Joan de Caselles 37. House of Areny-Plandolit Museum 09. Church of Sant Serni in Canillo 38. Postal Museum 10. Our Lady of Meritxell Sanctuary Basilica 39. Museum of Miniatures 14. Historical complex of Les Bons 40. La Cortinada Nature Centre 15. Church of Santa Eulàlia 41. Cal Pal mill and saw works 16. Church of Sant Corneli and Sant Cebrià 42. Cal Pal social and cultural space 17. Church of Sant Martí de La Cortinada 43. Rossell Forge Interpretation Centre 18. Church of Sant Climent de Pal 44. La Massana Comic Museum 19. Church of Sant Cristòfol d’Anyós 45. Casa Rull Museum 20. Church of Santa Coloma 46. Comapedrosa Interpretation Centre - CIC 21. Church of Sant Esteve 47. La Margineda archaeological site 22. Casa de la Vall 48. Espai Columba 23. Curch of Sant Serni de Nagol 49. The “Portal del Valle” 24. Sanctuary of Canòlich 50. Fàbrica Reig Museum 25. Church of Sant Pere Màrtir 51. Escaldes-Engordany Art Centre (CAEE) 26. Church of Sant Miquel d’Engolasters 52. Perfume Museum 27. La Margineda bridge 53. Carmen Thyssen Museum Andorra 28. Sant Antoni de la Grella bridge 54. Exhibition halls and art galleries 29. Ordino bridge 30. La Tosca bridge Itineraries Sculptures and 56 76 springs or fountains 57. Iron Trail 77. Canillo 58. Rural Habitat Trail 79. Encamp 59.
    [Show full text]
  • Guia-D-Allotjaments.Pdf
    El Departament de Turisme del Govern d’Andorra gestiona la classificació dels allotjaments Le Département de Tourisme du Gouvernement d’Andorre gère le classement des turístics del Principat. La reglamentació vigent classifica els establiments del Principat per hébergements touristiques de la Principauté. La réglementation en vigueur classe les categories (estrelles) i els dóna l’opció d’aconseguir un nivell de qualitat (Q) i uns segells établissements de la Principauté par catégories (étoiles) et leur donne l’option d’obtenir especials que permeten diferenciar la gran varietat d’ofertes d’allotjament de què disposa un niveau de qualité (Q) et des labels spéciaux qui permettent de différencier la grande Andorra. Adjunt trobareu els allotjaments turístics, càmpings i refugis ordenats per parròquies, variété d’offres dont dispose Andorre. Ci-joint, vous trouverez les logements touristiques, les grups i classificats per categories (estrelles). Tots els establiments pendents de classificació i campings et rufuges ordonnés par paroisses (communes), groupes et catégories (étoiles). no inclosos en aquesta guia, una vegada degudament classificats, s’incorporaran en l’apartat Tous les établissements en cours de classement qui n’ont pas été publiés dans ce guide, d’allotjaments turístics del portal turístic d’Andorra Turisme: www.visitandorra.com. seront ajoutés, après être dûment classés, dans la section d’hébergements touristiques sur le Els preus indicats en aquesta publicació, inclouen l’impost general indirecte (IGI). Preus site web d’Andorra Turisme : www.visitandorra.com vàlids, excepte error en la impressió, de l’1.12.2015 al 30.11.2016. Les prix indiqués dans cette publication ont l’impôt général indirect (IGI) inclus.
    [Show full text]
  • GIMBERNAT Revistacatalana D'història De La Medicina I Dela Ciència
    GIMBERNAT RevistaCatalana d'Història de la Medicina i dela Ciència Volum LXVILXVI Any 2016 (**) ISSN: 0213-0718 ACTES XIX CONGRÉS D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA CATALANA vol. II Puigcerdà 2016 Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona 6666 GIMBERNAT REVISTA CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA Versió digital: www.ramc.cat Versió completa: www.raco/index.php/gimbernat E-mail: [email protected] Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona. Societat Catalana d’Història de la Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Seminari d’Història de la Medicina de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona. Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. Unitat de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Lleida. Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del Bages, COMB. Unitat d’Història de l’Odontologia de la Facultat d’Odontologia. Universitat de Barcelona. CONSELL DE DIRECCIÓ Jacint Corbella i Corbella (Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya). Director. Lluís Guerrero i Sala (Arxiu Històric de les Ciències de la Salut). Director adjunt. Josep M. Calbet i Camarasa (Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya) Manuel Camps i Surroca (Facultat de Medicina. Universitat de Lleida) Anna M. Carmona i Cornet (Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona) Josep M. Ustrell i Torrent (Facultat d’Odontologia. Universitat de Barcelona) Carles Hervàs i Puyal (Societat Catalana de la Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques) Ferran Sabaté i Casellas (Facultat de Medicina.
    [Show full text]
  • Allotjaments
    ca es fr en ALLOTJAMENTS ALOJAMIENTOS LOGEMENTS ACCOMMODATIONS El Ministeri de Turisme és el responsable del registre i Dans la principauté d’Andorre, c’est le ministère du Tourisme de la classificació dels allotjaments turístics del Principat qui est chargé d’enregistrer et de classer les hébergements d’Andorra. La reglamentació vigent registra i classifica touristiques. La réglementation en vigueur enregistre et els establiments del Principat per categories segons la classe les établissements de la principauté par catégories en modalitat i el grup, i els dona l’opció d’aconseguir uns fonction de la formule et du groupe, et leur donne la possibilité elements diferenciadors que permeten distingir la gran de se doter d’éléments différenciateurs leur permettant de varietat d’ofertes d’allotjament de què disposa Andorra. se distinguer parmi la grande variété d’hébergements que Trobareu adjunts els allotjaments turístics, ordenats per compte l’Andorre. Vous trouverez ci-joint les hébergements parròquies, poblacions i grups, i classificats per categories touristiques, ordonnés par paroisses, villes et groupes, et (estrelles o espigues). Tots els establiments pendents de classés par catégories (étoiles ou épis). Tous les établissements classificació i no inclosos en aquesta guia, una vegada en attente d’être classés et ne figurant pas dans ce guide, classificats degudament, s’incorporaran en l’apartat seront publiés une fois leur classement établi dans la rubrique Allotjaments turístics del portal d’Andorra Turisme Hébergements touristiques du portail d’Andorra Turisme (www.visitandorra.com). (www.visitandorra.com). Els preus indicats en aquesta publicació inclouen l’impost Les prix indiqués dans cette publication sont TTC (Toutes general indirecte (IGI).
    [Show full text]
  • MAPA+GENERAL 2020 Web.Pdf
    residencial Borda del Jaile AD100 1.526 m AD300 1.298 m AD600 CANILLO ORDINO camí de la Font d'Areny SANT JULIÀ DE LÒRIA FRANCE 908 m C del Turer FRANCE C. de la Casa Blanca camí de la Grau Ctra. de Segudet camí de Rius C. de les Canals Av. deAv. les Moles C. del Turer camí de les Hortes Ctra. de Segudet C. del Regat camí del Roc del Castell ST. CORNELI I CORREUS AUDITORI C. de Pau CÀMPING ST. CEBRIÀ FRANCESOS C. del Pascal NACIONAL camí de Tomàs CASAL Plaça Major Ctra. de Segudet la Placeta rotonda MUSEU Av. Rocafort POSTAL rotonda de Placeta de del Raval C. Major Molleví CORREUS l'Auditori ESPANYOLS ARENY Ctra. de Nagol PLANDOLITgravada callissa deC. Roda del Casadet Travessia d'Ordino Portal del Riu C. del Regat C. de la Grau ca SANT SERNI r C prat de Call re t C. Gran era Plaça de . de d de Rossell camíC. del Major N Ferino Ctra. de Segudet Túnel de Urbanització ago 'A CÀMPING PLÀ Placeta la Tàpia Xalets Camp Beneït l C. del Cortinal l Pui Av. Sant Joan de Caselles del Paió n del Trillà e C. del Mig t d passatge de o . Placeta n C Cal Vitó i Fi camí del Coll d'Ordino del Pui camí de la Devallada t Canòlich de Verge Av. C. del Tosquer C. del Tosquer X C. de Moixa C. dels Coms er i Rossell n els iul Plaça le có . d ets urbanització dels Refugis C. de la Grau del Molí Pa d ix C C.
    [Show full text]
  • De Ca L'apotecari a La Farmàcia Cosmopolita, Més
    Gimbernat, 2016 (**) 66, 243-266 DE CA L’APOTECARI A LA FARMÀCIA COSMOPOLITA, MÉS DE 150 ANYS D’ATENCIÓ FARMACÈUTICA A ANDORRA MACH i BUCH, Àngels Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències. Acadèmica corresponent Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya RESUM: Breu estudi de l’evolució de les oficines de farmàcia al Principat d’Andorra des de l’obtenció del títol de llicenciat en farmàcia a la Universitat de Barcelona de l’apotecari andorrà Antoni Dallares i Armengol el 1859. Les característiques pròpies de l’atenció farmacèutica en un microestat fronterer amb França, Espanya i finalment amb la Unió Europea han produït un efecte de constant adaptació en les oficines de farmàcia, passant d’una sola oficina a començaments de segle XX fins les 58 oficines de farmàcia actuals. Paraules clau: Andorra, farmàcia, apotecari, frontera, turisme RESUMEN: Breve estudio de la evolución de las oficinas de farmacia en el Principado de Andorra desde la obtención del título de licenciado en farmacia en la Universidad de Barcelona del boticario andorrano D. Antonio Dallares y Armengol en 1859. Las características propias de la atención farmacéutica en un microestado fronterizo con Francia, España i finalmente con la Unión Europea han producido un efecto de adaptación de las oficinas de farmacia, pasando de una sola oficina a principios del siglo XX hasta las 58 oficinas de farmacia actuales. Palabras clave: Andorra, farmacia, boticario, frontera, turismo ANDORRA I EL SEU ENTORN FARMACÈUTIC ACTUAL Les característiques pròpies del Principat d’Andorra l’han fet diferent dels territoris pirinencs veïns també en l’àmbit de la salut.
    [Show full text]
  • Dades Personals
    ENRIC DILMÉ doctor arquitecte av.fiter i rossell 109‐111, baixos . AD700 Escaldes‐Engordany.AND T.376 869558 [email protected] DADES PERSONALS Cognoms Dilmé Bejarano Nom Enric Nacionalitat Andorrana Passaport 21545 Domicili professional Av. Fiter i Rossell, 109-111,esc B, local 2, Escaldes-Engordany Telèfon 869558 Adreça electrònica [email protected] Decret d’autorització de Govern H/94/79. Col·legiat al Col·legi d’Arquitectes d’Andorra COAA núm. 44. Membre de l’agrupació d’arquitectes experts pericials d’Andorra AEPA núm. 3. Membre de la Comissió Tècnica d’Urbanisme del Govern d’Andorra del 2001 al 2015. Vocal del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra del 2003 al 2006. Assessor en matèria d’urbanisme del Comú de Sant Julià de Lòria del 2004 al 2015 i del Comú d’Ordino del 2008 al 2013. Professor del Màster de Restauració de Monuments de la UPC del 1996 al 2010. Membre de l’Agrupació d’Arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic del COAC des de 2002. 1 ENRIC DILMÉ doctor arquitecte av.fiter i rossell 109‐111, baixos . AD700 Escaldes‐Engordany.AND T.376 869558 [email protected] DADES ACADÈMIQUES Títol d’arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya,1994. Títol de Doctor per la UPC amb la qualificació Cum Laude, amb la tesi que porta per títol “Lliçons de la Restauració vuitcentista de la Llotja de Palma de Mallorca i de la definició del seu entorn: 1986-1910”. 2014 Master en restauració de monuments i enginyeria civil per la UPC,1994-96.
    [Show full text]