DOCSLIB.ORG

Benvenuto Cellini Berlioz

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Benvenuto Cellini Berlioz BENVENUTO CELLINI BERLIOZ 11 Fitxa 12 Repartiment Argument 17 Teresa Lloret 32 English Synopsis Sobre la producció 43 Terry Gilliam Dues vides d’artista: 47 Hector Berlioz i Benvenuto Cellini Xavier Cester Berlioz, un gran innovador 57 Josep Pons El secret de l’artista 63 Etsuro Sotoo Terry Gilliam, 65 més enllà de la pantalla Esteve Riambau Terry Gilliam, El Quixot 71 i Comediants Joan Font 74 Cronologia Benvenuto Cellini al Liceu 81 Jaume Tribó Selecció discogràfica 87 Javier Pérez Senz Bibliografia recomanada 90 Aleix Pratdepàdua 92 Biografies Foto: English National Opera P. Petit - Bibliothèque Nationale de France BENVENUTO CELLINI Òpera en dos actes d’Hector Berlioz. Llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier. Estrenes 10 de setembre de 1838: Òpera de París 15 de gener de 1977: Gran Teatre del Liceu (estrena a Espanya) 20 de gener de 1977: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 3 11 /2015 Torn 8 17.00 h T 10 20.00 h D 12 20.00 h B 14 20.00 h C 16 20.00 h A 19 20.00 h E Durada aproximada: 3 h. 15 min. liceubarcelona.cat 12 pàg. Temporada 2015/16 Benvenuto Cellini John Osborn (8, 10, 14, 16, 19 novembre) / Adrian Xhema (12 novembre) Giacomo Balducci Maurizio Muraro Fieramosca Ashley Holland Papa Clement VII Eric Halfvarson Francesco Francisco Vas Bernardino Valeriano Lanchas Pompéo Manel Esteve Madrid Hostaler Antoni Comas Teresa Kathryn Lewek Ascanio Annalisa Stroppa (8, 10, 12, 14, 19 novembre) / Lidia Vinyes-Curtis (16 novembre) Repartiment 13 novembre 2015 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena i escenografia Terry Gilliam Codirectora i coreografia Leah Hausman Escenografia Aaron Marsden Il·luminació Paule Constable Vestuari Katrina Lindsay Video Finn Ross Assistent de la direcció d’escena Natascha Metherell, Leo Castaldi Assistent de coreografia i actor Angelo Smimmo Assistent d’il·luminació Martin Doone Producció English National Opera (Londres), Dutch National Opera & Ballet (Amsterdam), Teatro dell’ Opera di Roma Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Assistent de la direcció musical Francesc Prat Concertino Kai Gleusteen Assistents musicals Véronique Werklé, Jaume Tribó, Vanessa García, Rodrigo de Vera Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. John Osborn, Benvenuto Cellini a la Dutch National Opera&Ballet el maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus 15 Benvenuto Cellini, òpera semiseria en dos actes del compositor francès Hector Berlioz, amb llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier, en el qual col·laborà també Alfred de Vigny, basada molt lliurement en La vita –les memòries d’aquest gran escultor renaixentista italià–, fou estrenada a l’Opéra de París (Salle Le Peletier) el 1838 i fou un fracàs absolut. Liszt, bon amic de Berlioz, retocà i abreujà l’obra amb l’acord del compositor i la féu representar a Weimar (1852). Però l’òpera, considerada problemàtica i difícil, no aconseguí imposar-se a Europa (al Liceu no va arribar fins al 1977, amb tres representacions) i fins als darrers decennis no ha tingut el reconeixement que sens dubte mereix. El 2014 l’ENO (English National Opera) n’encarregà una nova producció, amb traducció del llibret a l’anglès de Charles Hart, dirigida per Terry Gilliam, membre destacat del famós grup anglès de comediants Monty Python, que dóna una visió imaginativa, acolorida i fresca –amb nombrosos elements del món del circ– del clàssic de Berlioz. Teresa Lloret Filòloga 16 pàg. Benvenuto Cellini a la Dutch National Opera&Ballet, maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus 17 ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga L’òpera, enmig de l’agitació de l’ambient del Carnaval romà, se centra en la figura del gran artista com l’home capaç de superar tota mena d’adversitats per aconseguir crear l’obra mestra. De fet, aquesta obra mestra –el genial Perseu que encara podem veure a Florència– reprodueix simbòlicament l’esforç sobrehumà del semidéu grec, que exhibeix triomfalment la seva victòria sobre el mal –la Medusa– i que li permetrà aconseguir la Bellesa. L’acció se situa a Roma l’any 1532, sota el pontificat de Climent VII, els dies de Carnaval (Dilluns Gras i Dimarts Gras) i el Dimecres de Cendra. 18 pàg. Benvenuto Cellini a l’English National Opera, on aquesta producció s’estrenà el juny de 2014. Foto: ENO ACTE I QUADRE PRIMER Obertura A casa de Giacomo Balducci, tresorer del L’obertura, brillant, lírica i equilibrada, recull Papa, al capvespre, aquest es mostra molt diversos temes que sentirem al llarg de contrariat davant la seva filla Teresa perquè ha l’òpera. Seduí el públic des del primer dia i de presentar-se d’immediat davant Clément restà com a peça independent representada VII, el qual ha decidit encarregar una gran sovint en el món de la música simfònica. escultura de bronze representant el semidéu Perseu al famós orfebre i escultor florentí Contingut musical Benvenuto Cellini –que el tresorer titlla de · Ària de Balducci: «Ne regardez jamais la lune». llibertí i gandul– sense tenir en compte el · Cor de màscares: «De profundis». seu protegit Fieramosca, l’escultor oficial del · Ària de Teresa: «Entre l’amour et le devoir». Vaticà, que voldria com a marit de Teresa. · Trio de Cellini, Teresa, Fieramosca: Adreça una sèrie de recomanacions morals a «Parlez plus bas». la seva filla i surt però aviat torna, indignat per · Cor femení de criades i veïnes: la presència al carrer, davant la finestra, d’un «Emmenons-le dans le jardin». grup de màscares format per Cellini –que s’ha enamorat de Teresa– i els seus amics, que Argument 19 canten un cor amb cançons de Carnaval. Un dels enamorats, i amb els seus comentaris grapat de confeti que li llancen les màscares dóna comicitat al duo amorós i el converteix, l’enfurisma perquè se sent impresentable de fet, en trio. Cellini convenç amb facilitat per veure el Papa i afirma amb violència que l’enamorada Teresa que l’endemà, Dimarts Cellini –aquest desgraciat florentí, diu abans Gras, a la plaça Colonna, quan el seu pare de sortir– no serà mai el seu gendre. estigui absort en l’òpera pantomima del teatre de Cassandro que s’hi ha de representar, ell Teresa rep amb alegria i emoció les flors que mateix, disfressat de monjo blanc, acompa- li llança Cellini amb una nota camuflada en nyat d’un monjo bru, el seu ajudant Ascanio, la qual li demana una cita i aquesta decideix se l’emportaran a Florència, on seran feliços. que el seu amor pel florentí està per damunt Fieramosca no gosa intervenir-hi, mentre del seu deure. Entra Cellini i Teresa, espan- canta la seva ràbia i impotència, i els amants tada, intenta de moment rebutjar les seves canten els seus amor i esperança. propostes. Entra també, amb un gran ram de flors a les mans, Fieramosca, que s’amaga Arriba sobtadament el tresorer Balducci de la amb habilitat i així s’assabenta de la conversa seva visita al Vaticà i Cellini s’amaga darrere 20 pàg. la porta. Teresa justifica davant el pare que estigui llevada tan a deshora dient que un home s’ha presentat i s’ha ficat a la seva cambra. Quan el tresorer entra a comprovar-ho, Cellini aprofita per fugir-ne. Amb gran alegria de la noia, Balducci sorprèn Fieramosca amagat amb el ram de flors, i les seves excuses i l’intent d’incri- minar l’escultor florentí no tenen cap èxit davant el pare fora de si. El tresorer obre les finestres i crida veïnes i serventes per castigar el llibertí que ha intentat deshonorar la filla. El cor de dones, molt excitades, amb llanternes, actua amb gran agressivitat: no deixen escapar Fieramosca i amenacen de llençar-lo, nu, a la gran bassa del jardí, en una escena de gran comicitat. El pretendent, que s’identifica amb Orfeu perseguit per les bacants, aconsegueix finalment fugir. Laurent Naouri (Fieramosca) i John Osborn (Cellini) a la Dutch National Opera&Ballet, maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus Argument 21 ACTE I QUADRE SEGON Contingut musical · Romança de Cellini: «Une heure encore et ma belle maîtresse», «La gloire était ma seule idole». · Cor dels ciselladors: «Si la terre aux beaux jours se couronne». · Ària d’Ascanio: «Cette somme t’es due». · Ària de Fieramosca: «Ah! qui pourrait me résister?». · Arieta d’Arlequin. · Cavatina de Pierrot. · Galop dels moccoli. A la plaça Colonna, on hi ha una taverna i un teatret de fira, el vespre de Dimarts Gras, Cellini, sol, espera impacient la seva esti- mada Teresa i en una delicada romança ens assabenta que el seu amor ha desplaçat el desig de glòria pel seu art que fins ara dominava el seu pensament. Hi arriben Francesco i Bernardino, ajudants de Cellini, ciselladors i amics i deixebles de l’escultor, que demanen enèrgicament beguda, però el mestre els convenç que no cantin cançons tavernàries al vi, sinó un himne a la glòria dels ciselladors. L’elogi de les virtuts de l’art de l’orfebreria s’allarga i els cantants reclamen més vi, apareix el taverner, que no vol servir si no cobra per endavant i exposa una impressionant llista dels vins que els ha proporcionat, veritable lliçó d’enologia. Hi arriba Ascanio, l’ajudant de Cellini –paper que representa una mezzosoprano–, amb una bossa plena de diners, els hono- raris que el Papa destina a l’estàtua del Perseu que l’artista ha de fondre en el termini màxim d’un dia. Cellini i els seus homes s’hi comprometen i fan jurament de complir aquest termini, però aviat s’adonen de la mesquinesa del Papa, aconsellat per Balducci, que ha escatimat al màxim els diners.
Load more

Recommended publications
  • Westminsterresearch the Artist Biopic
    WestminsterResearch http://www.westminster.ac.uk/westminsterresearch The artist biopic: a historical analysis of narrative cinema, 1934- 2010 Bovey, D. This is an electronic version of a PhD thesis awarded by the University of Westminster. © Mr David Bovey, 2015. The WestminsterResearch online digital archive at the University of Westminster aims to make the research output of the University available to a wider audience. Copyright and Moral Rights remain with the authors and/or copyright owners. Whilst further distribution of specific materials from within this archive is forbidden, you may freely distribute the URL of WestminsterResearch: ((http://westminsterresearch.wmin.ac.uk/). In case of abuse or copyright appearing without permission e-mail [email protected] 1 THE ARTIST BIOPIC: A HISTORICAL ANALYSIS OF NARRATIVE CINEMA, 1934-2010 DAVID ALLAN BOVEY A thesis submitted in partial fulfilment of the requirements of the University of Westminster for the degree of Master of Philosophy December 2015 2 ABSTRACT The thesis provides an historical overview of the artist biopic that has emerged as a distinct sub-genre of the biopic as a whole, totalling some ninety films from Europe and America alone since the first talking artist biopic in 1934. Their making usually reflects a determination on the part of the director or star to see the artist as an alter-ego. Many of them were adaptations of successful literary works, which tempted financial backers by having a ready-made audience based on a pre-established reputation. The sub-genre’s development is explored via the grouping of films with associated themes and the use of case studies.
    [Show full text]
  • KING FM SEATTLE OPERA CHANNEL Featured Full-Length Operas
    KING FM SEATTLE OPERA CHANNEL Featured Full-Length Operas GEORGES BIZET EMI 63633 Carmen Maria Stuarda Paris Opera National Theatre Orchestra; René Bologna Community Theater Orchestra and Duclos Chorus; Jean Pesneaud Childrens Chorus Chorus Georges Prêtre, conductor Richard Bonynge, conductor Maria Callas as Carmen (soprano) Joan Sutherland as Maria Stuarda (soprano) Nicolai Gedda as Don José (tenor) Luciano Pavarotti as Roberto the Earl of Andréa Guiot as Micaëla (soprano) Leicester (tenor) Robert Massard as Escamillo (baritone) Roger Soyer as Giorgio Tolbot (bass) James Morris as Guglielmo Cecil (baritone) EMI 54368 Margreta Elkins as Anna Kennedy (mezzo- GAETANO DONIZETTI soprano) Huguette Tourangeau as Queen Elizabeth Anna Bolena (soprano) London Symphony Orchestra; John Alldis Choir Julius Rudel, conductor DECCA 425 410 Beverly Sills as Anne Boleyn (soprano) Roberto Devereux Paul Plishka as Henry VIII (bass) Royal Philharmonic Orchestra and Ambrosian Shirley Verrett as Jane Seymour (mezzo- Opera Chorus soprano) Charles Mackerras, conductor Robert Lloyd as Lord Rochefort (bass) Beverly Sills as Queen Elizabeth (soprano) Stuart Burrows as Lord Percy (tenor) Robert Ilosfalvy as roberto Devereux, the Earl of Patricia Kern as Smeaton (contralto) Essex (tenor) Robert Tear as Harvey (tenor) Peter Glossop as the Duke of Nottingham BRILLIANT 93924 (baritone) Beverly Wolff as Sara, the Duchess of Lucia di Lammermoor Nottingham (mezzo-soprano) RIAS Symphony Orchestra and Chorus of La Scala Theater Milan DEUTSCHE GRAMMOPHON 465 964 Herbert von
    [Show full text]
  • Bellini's Norma
    Bellini’s Norma - A discographical survey by Ralph Moore There are around 130 recordings of Norma in the catalogue of which only ten were made in the studio. The penultimate version of those was made as long as thirty-five years ago, then, after a long gap, Cecilia Bartoli made a new recording between 2011 and 2013 which is really hors concours for reasons which I elaborate in my review below. The comparative scarcity of studio accounts is partially explained by the difficulty of casting the eponymous role, which epitomises bel canto style yet also lends itself to verismo interpretation, requiring a vocalist of supreme ability and versatility. Its challenges have thus been essayed by the greatest sopranos in history, beginning with Giuditta Pasta, who created the role of Norma in 1831. Subsequent famous exponents include Maria Malibran, Jenny Lind and Lilli Lehmann in the nineteenth century, through to Claudia Muzio, Rosa Ponselle and Gina Cigna in the first part of the twentieth. Maria Callas, then Joan Sutherland, dominated the role post-war; both performed it frequently and each made two bench-mark studio recordings. Callas in particular is to this day identified with Norma alongside Tosca; she performed it on stage over eighty times and her interpretation casts a long shadow over. Artists since, such as Gencer, Caballé, Scotto, Sills, and, more recently, Sondra Radvanovsky have had success with it, but none has really challenged the supremacy of Callas and Sutherland. Now that the age of expensive studio opera recordings is largely over in favour of recording live or concert performances, and given that there seemed to be little commercial or artistic rationale for producing another recording to challenge those already in the catalogue, the appearance of the new Bartoli recording was a surprise, but it sought to justify its existence via the claim that it authentically reinstates the integrity of Bellini’s original concept in matters such as voice categories, ornamentation and instrumentation.
    [Show full text]
  • Constructing the Archive: an Annotated Catalogue of the Deon Van Der Walt
    (De)constructing the archive: An annotated catalogue of the Deon van der Walt Collection in the NMMU Library Frederick Jacobus Buys January 2014 Submitted in partial fulfilment for the degree of Master of Music (Performing Arts) at the Nelson Mandela Metropolitan University Supervisor: Prof Zelda Potgieter TABLE OF CONTENTS Page DECLARATION i ABSTRACT ii OPSOMMING iii KEY WORDS iv ACKNOWLEDGEMENTS v CHAPTER 1 – INTRODUCTION TO THIS STUDY 1 1. Aim of the research 1 2. Context & Rationale 2 3. Outlay of Chapters 4 CHAPTER 2 - (DE)CONSTRUCTING THE ARCHIVE: A BRIEF LITERATURE REVIEW 5 CHAPTER 3 - DEON VAN DER WALT: A LIFE CUT SHORT 9 CHAPTER 4 - THE DEON VAN DER WALT COLLECTION: AN ANNOTATED CATALOGUE 12 CHAPTER 5 - CONCLUSION AND RECOMMENDATIONS 18 1. The current state of the Deon van der Walt Collection 18 2. Suggestions and recommendations for the future of the Deon van der Walt Collection 21 SOURCES 24 APPENDIX A PERFORMANCE AND RECORDING LIST 29 APPEDIX B ANNOTED CATALOGUE OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION 41 APPENDIX C NELSON MANDELA METROPOLITAN UNIVERSTITY LIBRARY AND INFORMATION SERVICES (NMMU LIS) - CIRCULATION OF THE DEON VAN DER WALT (DVW) COLLECTION (DONATION) 280 APPENDIX D PAPER DELIVERED BY ZELDA POTGIETER AT THE OFFICIAL OPENING OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION, SOUTH CAMPUS LIBRARY, NMMU, ON 20 SEPTEMBER 2007 282 i DECLARATION I, Frederick Jacobus Buys (student no. 211267325), hereby declare that this treatise, in partial fulfilment for the degree M.Mus (Performing Arts), is my own work and that it has not previously been submitted for assessment or completion of any postgraduate qualification to another University or for another qualification.
    [Show full text]
  • Verdi's Rigoletto
    Verdi’s Rigoletto - A discographical conspectus by Ralph Moore It is hard if not impossible, to make a representative survey of recordings of Rigoletto, given that there are 200 in the catalogue; I can only compromise by compiling a somewhat arbitrary list comprising of a selection of the best-known and those which appeal to me. For a start, there are thirty or so studio recordings in Italian; I begin with one made in 1927 and 1930, as those made earlier than that are really only for the specialist. I then consider eighteen of the studio versions made since that one. I have not reviewed minor recordings or those which in my estimation do not reach the requisite standard; I freely admit that I cannot countenance those by Sinopoli in 1984, Chailly in 1988, Rahbari in 1991 or Rizzi in 1993 for a combination of reasons, including an aversion to certain singers – for example Gruberova’s shrill squeak of a soprano and what I hear as the bleat in Bruson’s baritone and the forced wobble in Nucci’s – and the existence of a better, earlier version by the same artists (as with the Rudel recording with Milnes, Kraus and Sills caught too late) or lacklustre singing in general from artists of insufficient calibre (Rahbari and Rizzi). Nor can I endorse Dmitri Hvorostovsky’s final recording; whether it was as a result of his sad, terminal illness or the vocal decline which had already set in I cannot say, but it does the memory of him in his prime no favours and he is in any case indifferently partnered.
    [Show full text]
  • Spring 2021 NEWSLETTER : BULLETIN Printemps 2021 President’S Message
    Société d' Opéra National Capital de la Capitale Nationale Opera Society Spring 2021 NEWSLETTER : BULLETIN Printemps 2021 President’s Message It is March 15, 2021 and I am starting to feel viding a virtual Ring festival throughout optimistic that our jail sentences are coming March. The four operas, recorded in 2018, to an end. Spring is in the air and we saw a are streamed each weekend free of charge. In high of 16 C last week. The vaccines are on addition they offer a series of one hour pre- their way!! Phew! It is about time. sentations on subjects such as the History of We have postponed the next Brian Law The Ring, Dining on the Rhine, Feminism, Opera Competition until October 2022 and Grace Bumbry breaking the colour barrier at will start the planning in the fall. Also we Bayreuth etc. The fee to watch all 16 presen- decided to waive membership fees for this tations is US$99. As always, big thanks year. So do not worry about your member- for contributions from David Williams and ship. However, if you would like to make a his team for the newsletter and to Jim Bur- donation to the society, it will be gratefully gess for our website. received. I will provide you a receipt for As soon as everyone feels safe, we Income Tax purposes. should plan on a special face-to-face meet- I have some sad news to share, that one ing where we can embrace, watch opera, eat, of our long-time supporters passed away re- drink and be merry! cently, Tom McCool.
    [Show full text]
  • Télécharger Le Bulletin De Liaison N° 4
    fi'"''+'':'ri F1' i. ASSOCIATION NATIONALE $,, $t. HECTOR. BER-LIOZ l'r il l'l.i., : Ëtj'., i',f:., i* I : .." I il, f''' l- .' '! b r'b-' lr' :t i BULLETIN DE LIAISC]N N" 4 - 1987 COMPTE-RENDU DE L'ASSEMBLEE GENÉRALE DU 18 MARS -1.967 Générale Le samedi 18 mars 1967 à20 h, dans les salons clu Musée, s'est tenue l'Assemblée assurée par annuelle de l'Association Nationale Hector-Berlioz. La présidence en--était souffrant' nn SuzBr-cgARBoNNEL, vice-président, en I'absence de M' Lucien HUSSEL, pour Eiait présent le Comité de Dirêction, à l'exception de L{. Pierre MOULIN, absent nouveau conser- raison familiale. De Paris étaient venues MI" Henriette BOSCHOT, le GOGUILLOT à uateur du Musée, Thérèse HUSSON, notre Secrétaire Générale, Suzanne si qrri ,ro16 devons la réalisation de i'Inter-Bulletin, et Marie-Thérèse PONCET, notre active Adhérente. grands RAPPORT MORAL: M. SUZET-CHARBONNEL a rappelé les deux événements survenus en cours d'année: .|rrai PUBLIQUE, - le 6 |966, obtention de la RECoNNAISSANCE D,UTiLITE Sous-Bibliothécaire au - en janvier 1967, nomination de M"" Henriette BOSCHOT, (Opéra), de népàræment de la Musique de la Bibliothèque Nationale à la charge CONSERVATEUR DU MUSEE HECTOR.BERLIOZ. RAPPORT FINANCIER: Le compte de gestion, établi par M. MOULIN, se révèle légèrement déficitaire pour I'année 1966: - DEPENSES 17180,37 _ RECETTES 16958,30. acTIvITES MUSICALES ET ARTISTIQUES : En présence de M' PIJGIN, Maire de notre projets ville, la discussion met rapidement en valeur les résultats déjà obtenus, les en couis de réalisation, tout èela en prévision de l'année du Centenaire.
    [Show full text]
  • 3. Temporada Artística J Pág 113 J Pág 6 8.1 Alquiler De Espacios J Pág 114
    Memoria de actividad 2018/19 1 J 1. Nuestro Liceu 7. Actos de mecenazgo Índice J pág 3 J pág 110 2. Mecenazgo 8. Otras líneas J pág 4 de actividad comercial 3. Temporada artística J pág 113 J pág 6 8.1 Alquiler de espacios J pág 114 3. 1 Ópera J pág 8 8.2 Conciertos de otros programadores J pág 115 3. 2 Danza J pág 48 8.3 Visitas J pág 118 3. 3 Recitales y conciertos J pág 58 9. Información económica 3. 4 El Petit Liceu J pág 82 J pág 119 4. Giras fuera del Liceu 10. Estadísticas J pág 90 J pág 121 4.1 El Petit Liceu J pág. 91 10.1 Oferta y ocupación J pág 122 4.2 Orquesta y Coro del Gran Teatre del Liceu J pág. 92 10.2 Impacto en medios y redes sociales J pág 128 5. Audiovisuales J pág 93 6. La institución J pág 97 6.1 El proyecto social J pág. 98 6.2 El proyecto educativo J pág. 101 6.3 Liceu en el territorio J pág. 104 6.4 Liceu a la Fresca J pág. 105 6.5 Compromiso ambiental y energético J pág. 106 6.6 Las publicaciones del Liceu J pág. 108 2 J Volver al Índice Nuestro Liceu Una nueva temporada que cierra busca también romper barreras geográficas con otras iniciativas, como el Liceu con buenas noticias, pues el Gran en el Territorio, que ha aumentado un 21,27 % el número de personas de fuera de Teatre del Liceu se encamina con Barcelona y el área metropolitana que han venido al Teatre, o el Liceu a la Fresca, entusiasmo hacia el 20 aniversa- que, un año más, ha permitido que cerca de 100 000 personas de España, Fran- rio de la reapertura, una esperada cia y Andorra hayan podido disfrutar al aire libre y de forma gratuita de la ópera celebración que ha servido para Tosca de Puccini.
    [Show full text]
  • Les Contes D'hoffmann
    Les contes d'Hoffmann JACQUES OFFENBACH Temporada 2020-2021 Temporada Con el apoyo de: Les contes d’Hoffmann - Jacques Offenbach Volver al índice Patronato de la Fundación del Gran Teatre del Liceu Comisión ejecutiva de la Fundación del Gran Teatre del Liceu Presidente de honor Presidente President de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Presidente del patronato Vocales representantes de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Àngels Ponsa Roca, Lluís Baulenas Cases Vicepresidenta primera Vocales representantes del Ministerio de Cultura y Deporte Àngels Ponsa Roca Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresidente segundo Vocales representantes del Ayuntamiento de Barcelona Andrea Gavela Llopis Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresidente tercero Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Subirats Humet Joan Carles Garcia Cañizares Vicepresidenta cuarta Vocales representantes de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocales representantes de la Generalitat de Catalunya Vocales representantes del Consejo de Mecenazgo Lluis Baulenas Cases, Irene Rigau Oliver, Rosa Tubau LLorià, Luis Herrero Borque, Elisa Durán Montolío Angels Barbara Fondevila Secretario Vocales representantes del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Javier García Fernández, Amaya de Miguel Toral, Joan Francesc Director General Marco Conchillo, Santiago de Torres Sanahuja Valentí Oviedo Cornejo Vocales representantes del Ayuntamiento de Barcelona
    [Show full text]
  • The Wholly Family: Terry Gilliam Re-Interprets Italian Cinema for a Pasta Garofalo Per Il Cinema Production
    The Wholly Family: Terry Gilliam re-interprets Italian Cinema for a Pasta Garofalo per il Cinema production The award-winning movie director Terry Gilliam invite us to rediscover the magic of Naples and the Italian food traditions with its latest short film “The Wholly Family”, entirely filmed on location in Italy with a full Italian cast and produced by Pasta Garofalo. “The Wholly Family” will be premiered in Italy at the end of this month, before hitting several film festivals around the world. More details and online trailer are available at www.pastagarofalo.it. [Rome, Italy – May 24, 2011] The award-winning film director Terry Gilliam (Brazil, 12 Monkeys), invites us to rediscover the magic of Naples and of Italian food traditions with its latest short film “The Wholly Family”, entirely filmed on location in Italy with a full Italian cast and produced by Pasta Garofalo. The Wholly Family will be opening in Italy tomorrow, on May 25, with a launch event and a national theatre distribution, followed by participation to international short film festivals around the world. More details and online trailer are available at www.pastagarofalo.it. “This film has been produced by an Italian company: Garofalo, who produces pasta”, said award-winning director Terry Gilliam, who directed its latest short film The Wholly Family with an Italian cast and on location in Naples, Italy. “Italy has always been home to the greatest cinema in the world, but now there is a big production void. It’s good to see how this can be fixed when private companies choose to adopt traditional cinema rather than advertising as a channel to communicate their products.
    [Show full text]
  • The Zero Theorem
    The Zero Theorem Production Notes For further information http://www.facebook.com/Terry.Gilliam http://www.terrygilliamweb.com http://www.smart.co.uk/dreams Production Notes by Phil Stubbs The Zero Theorem Production Notes SYNOPSIS Set in a future London, THE ZERO THEOREM stars double Academy Award® winner Christoph Waltz as Qohen Leth, an eccentric and reclusive computer genius plagued with existential angst. He lives in isolation in a burnt-out chapel, waiting for a phone call which he is convinced will provide him with answers he has long sought. Qohen works on a mysterious project, delegated to him by Management (Matt Damon), aimed at discovering the purpose of existence - or the lack thereof - once and for all. But his solitary existence is disturbed by visits from the flirtatious Bainsley (Mélanie Thierry), and Bob (Lucas Hedges), Management’s wunderkind son. Yet it is only once he experiences the power of love and desire that he is able to understand his very reason for being. VOLTAGE PICTURES presents an ASIA & EUROPE / ZANUCK INDEPENDENT production in association with ZEPHYR FILMS, MEDIAPRO PICTURES LE PACTE and WILD SIDE FILMS THE ZERO THEOREM CHRISTOPH WALTZ DAVID THEWLIS MELANIE THIERRY LUCAS HEDGES a TERRY GILLIAM film 2 The Zero Theorem Production Notes DIRECTOR’S STATEMENT When I made BRAZIL in 1984, I was trying to paint a picture of the world I thought we were living in then. THE ZERO THEOREM is a glimpse of the world I think we are living in now. Pat Rushin’s script intrigued me with the many pertinent questions raised in his funny, philosophic and touching tale.
    [Show full text]
  • Programme De La Saison 2019/2020
    C ercle Richard Wagner Annecy- Savoie 14 rue des Tilleuls – 74000 Annecy Tel : 06 88 97 68 56 e-mail : [email protected] Site : www.cerclewagner74.com Programme de la saison 2019/2020 Dimanche 13 Octobre 2019 15h OPÉRA Opéra de Lyon Guillaume Tell (Gioacchino Rossini) Orchestre et Choeurs de l’Opéra de Lyon Daniele Rustioni (dm) / Tobias Kratzer (ms) Nicola Alaimo/Enkeledja Shkoza/John Osborn/ Jane Archibald Samedi 19 Octobre 15h CONFÉRENCE Espace Y. Martinet, Annecy « De Wagner à Brecht : les racines de la mise en scène à l’opéra » Par Guy CHERQUI - Entrée non adhérent : 5€ Dimanche 20 Octobre 15h OPÉRA Grand Théâtre, Genève Aïda (Giuseppe Verdi) Orchestre de la Suisse Romande – Chœurs du Grand Théâtre Antonino Fogliani (dm) / Phelim Mc Dermott (ms) Yonghoon Lee/Serena Farnocchia/Marina Prudesnskaya Samedi 16 Novembre Salle Pierre Lamy, Annecy 15h ASSEMBLÉE GÉNÉRALE 17h SPECTACLE : « TEA TIME ! » Récital lyrique par les artistes de la compagnie « Brins de Voix » « Le Clos du Château », Pringy 19h30 APÉRITIF & DÎNER Samedi 7 Décembre 15h PROJECTION Espace Y. Martinet, Annecy Salomé (Richard Strauss) Entrée non adhérent : 5€ Wiener Philarmoniker Karl Böhm (dm) / Götz Friedrich (ms) Teresa Stratas/Bernd Weikel/Astrid Varnay/Hans Beirer Dimanche 15 Décembre 16h OPÉRA Opéra de Lyon Le Roi Carotte (Jacques Offenbach) Orchestre et chœurs de l’Opéra de Lyon Adrien Perruchon (dm) / Laurent Pelly (ms) Christophe Mortagne/Julie Boulianne/Yann Beuron/Christoffe Gay Dimanche 29 Décembre 15h OPÉRA-BALLET Grand Théâtre, Genève Les Indes galantes (Jean-Philippe Rameau) Orchestre Cappella Mediterranea – Ballet du Grand Théâtre Leonardo Garcia Alarcon (dm) / Lydia Steier (ms) Kristina Mkhitaryan/Roberta Mameli/Claire de Sévigné/Amina Edris Samedi 18 Janvier 2020 15h CONFÉRENCE Espace Y.
    [Show full text]