BENVENUTO CELLINI BERLIOZ 11 Fitxa 12 Repartiment Argument 17 Teresa Lloret 32 English Synopsis Sobre la producció 43 Terry Gilliam Dues vides d’artista: 47 Hector Berlioz i Benvenuto Cellini Xavier Cester Berlioz, un gran innovador 57 Josep Pons El secret de l’artista 63 Etsuro Sotoo Terry Gilliam, 65 més enllà de la pantalla Esteve Riambau Terry Gilliam, El Quixot 71 i Comediants Joan Font 74 Cronologia Benvenuto Cellini al Liceu 81 Jaume Tribó Selecció discogràfica 87 Javier Pérez Senz Bibliografia recomanada 90 Aleix Pratdepàdua 92 Biografies Foto: English National Opera P. Petit - Bibliothèque Nationale de France BENVENUTO CELLINI Òpera en dos actes d’Hector Berlioz. Llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier. Estrenes 10 de setembre de 1838: Òpera de París 15 de gener de 1977: Gran Teatre del Liceu (estrena a Espanya) 20 de gener de 1977: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 3 11 /2015 Torn 8 17.00 h T 10 20.00 h D 12 20.00 h B 14 20.00 h C 16 20.00 h A 19 20.00 h E Durada aproximada: 3 h. 15 min. liceubarcelona.cat 12 pàg. Temporada 2015/16 Benvenuto Cellini John Osborn (8, 10, 14, 16, 19 novembre) / Adrian Xhema (12 novembre) Giacomo Balducci Maurizio Muraro Fieramosca Ashley Holland Papa Clement VII Eric Halfvarson Francesco Francisco Vas Bernardino Valeriano Lanchas Pompéo Manel Esteve Madrid Hostaler Antoni Comas Teresa Kathryn Lewek Ascanio Annalisa Stroppa (8, 10, 12, 14, 19 novembre) / Lidia Vinyes-Curtis (16 novembre) Repartiment 13 novembre 2015 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena i escenografia Terry Gilliam Codirectora i coreografia Leah Hausman Escenografia Aaron Marsden Il·luminació Paule Constable Vestuari Katrina Lindsay Video Finn Ross Assistent de la direcció d’escena Natascha Metherell, Leo Castaldi Assistent de coreografia i actor Angelo Smimmo Assistent d’il·luminació Martin Doone Producció English National Opera (Londres), Dutch National Opera & Ballet (Amsterdam), Teatro dell’ Opera di Roma Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Assistent de la direcció musical Francesc Prat Concertino Kai Gleusteen Assistents musicals Véronique Werklé, Jaume Tribó, Vanessa García, Rodrigo de Vera Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. John Osborn, Benvenuto Cellini a la Dutch National Opera&Ballet el maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus 15 Benvenuto Cellini, òpera semiseria en dos actes del compositor francès Hector Berlioz, amb llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier, en el qual col·laborà també Alfred de Vigny, basada molt lliurement en La vita –les memòries d’aquest gran escultor renaixentista italià–, fou estrenada a l’Opéra de París (Salle Le Peletier) el 1838 i fou un fracàs absolut. Liszt, bon amic de Berlioz, retocà i abreujà l’obra amb l’acord del compositor i la féu representar a Weimar (1852). Però l’òpera, considerada problemàtica i difícil, no aconseguí imposar-se a Europa (al Liceu no va arribar fins al 1977, amb tres representacions) i fins als darrers decennis no ha tingut el reconeixement que sens dubte mereix. El 2014 l’ENO (English National Opera) n’encarregà una nova producció, amb traducció del llibret a l’anglès de Charles Hart, dirigida per Terry Gilliam, membre destacat del famós grup anglès de comediants Monty Python, que dóna una visió imaginativa, acolorida i fresca –amb nombrosos elements del món del circ– del clàssic de Berlioz. Teresa Lloret Filòloga 16 pàg. Benvenuto Cellini a la Dutch National Opera&Ballet, maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus 17 ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga L’òpera, enmig de l’agitació de l’ambient del Carnaval romà, se centra en la figura del gran artista com l’home capaç de superar tota mena d’adversitats per aconseguir crear l’obra mestra. De fet, aquesta obra mestra –el genial Perseu que encara podem veure a Florència– reprodueix simbòlicament l’esforç sobrehumà del semidéu grec, que exhibeix triomfalment la seva victòria sobre el mal –la Medusa– i que li permetrà aconseguir la Bellesa. L’acció se situa a Roma l’any 1532, sota el pontificat de Climent VII, els dies de Carnaval (Dilluns Gras i Dimarts Gras) i el Dimecres de Cendra. 18 pàg. Benvenuto Cellini a l’English National Opera, on aquesta producció s’estrenà el juny de 2014. Foto: ENO ACTE I QUADRE PRIMER Obertura A casa de Giacomo Balducci, tresorer del L’obertura, brillant, lírica i equilibrada, recull Papa, al capvespre, aquest es mostra molt diversos temes que sentirem al llarg de contrariat davant la seva filla Teresa perquè ha l’òpera. Seduí el públic des del primer dia i de presentar-se d’immediat davant Clément restà com a peça independent representada VII, el qual ha decidit encarregar una gran sovint en el món de la música simfònica. escultura de bronze representant el semidéu Perseu al famós orfebre i escultor florentí Contingut musical Benvenuto Cellini –que el tresorer titlla de · Ària de Balducci: «Ne regardez jamais la lune». llibertí i gandul– sense tenir en compte el · Cor de màscares: «De profundis». seu protegit Fieramosca, l’escultor oficial del · Ària de Teresa: «Entre l’amour et le devoir». Vaticà, que voldria com a marit de Teresa. · Trio de Cellini, Teresa, Fieramosca: Adreça una sèrie de recomanacions morals a «Parlez plus bas». la seva filla i surt però aviat torna, indignat per · Cor femení de criades i veïnes: la presència al carrer, davant la finestra, d’un «Emmenons-le dans le jardin». grup de màscares format per Cellini –que s’ha enamorat de Teresa– i els seus amics, que Argument 19 canten un cor amb cançons de Carnaval. Un dels enamorats, i amb els seus comentaris grapat de confeti que li llancen les màscares dóna comicitat al duo amorós i el converteix, l’enfurisma perquè se sent impresentable de fet, en trio. Cellini convenç amb facilitat per veure el Papa i afirma amb violència que l’enamorada Teresa que l’endemà, Dimarts Cellini –aquest desgraciat florentí, diu abans Gras, a la plaça Colonna, quan el seu pare de sortir– no serà mai el seu gendre. estigui absort en l’òpera pantomima del teatre de Cassandro que s’hi ha de representar, ell Teresa rep amb alegria i emoció les flors que mateix, disfressat de monjo blanc, acompa- li llança Cellini amb una nota camuflada en nyat d’un monjo bru, el seu ajudant Ascanio, la qual li demana una cita i aquesta decideix se l’emportaran a Florència, on seran feliços. que el seu amor pel florentí està per damunt Fieramosca no gosa intervenir-hi, mentre del seu deure. Entra Cellini i Teresa, espan- canta la seva ràbia i impotència, i els amants tada, intenta de moment rebutjar les seves canten els seus amor i esperança. propostes. Entra també, amb un gran ram de flors a les mans, Fieramosca, que s’amaga Arriba sobtadament el tresorer Balducci de la amb habilitat i així s’assabenta de la conversa seva visita al Vaticà i Cellini s’amaga darrere 20 pàg. la porta. Teresa justifica davant el pare que estigui llevada tan a deshora dient que un home s’ha presentat i s’ha ficat a la seva cambra. Quan el tresorer entra a comprovar-ho, Cellini aprofita per fugir-ne. Amb gran alegria de la noia, Balducci sorprèn Fieramosca amagat amb el ram de flors, i les seves excuses i l’intent d’incri- minar l’escultor florentí no tenen cap èxit davant el pare fora de si. El tresorer obre les finestres i crida veïnes i serventes per castigar el llibertí que ha intentat deshonorar la filla. El cor de dones, molt excitades, amb llanternes, actua amb gran agressivitat: no deixen escapar Fieramosca i amenacen de llençar-lo, nu, a la gran bassa del jardí, en una escena de gran comicitat. El pretendent, que s’identifica amb Orfeu perseguit per les bacants, aconsegueix finalment fugir. Laurent Naouri (Fieramosca) i John Osborn (Cellini) a la Dutch National Opera&Ballet, maig de 2015. Foto: Clarchen&Matthias Baus Argument 21 ACTE I QUADRE SEGON Contingut musical · Romança de Cellini: «Une heure encore et ma belle maîtresse», «La gloire était ma seule idole». · Cor dels ciselladors: «Si la terre aux beaux jours se couronne». · Ària d’Ascanio: «Cette somme t’es due». · Ària de Fieramosca: «Ah! qui pourrait me résister?». · Arieta d’Arlequin. · Cavatina de Pierrot. · Galop dels moccoli. A la plaça Colonna, on hi ha una taverna i un teatret de fira, el vespre de Dimarts Gras, Cellini, sol, espera impacient la seva esti- mada Teresa i en una delicada romança ens assabenta que el seu amor ha desplaçat el desig de glòria pel seu art que fins ara dominava el seu pensament. Hi arriben Francesco i Bernardino, ajudants de Cellini, ciselladors i amics i deixebles de l’escultor, que demanen enèrgicament beguda, però el mestre els convenç que no cantin cançons tavernàries al vi, sinó un himne a la glòria dels ciselladors. L’elogi de les virtuts de l’art de l’orfebreria s’allarga i els cantants reclamen més vi, apareix el taverner, que no vol servir si no cobra per endavant i exposa una impressionant llista dels vins que els ha proporcionat, veritable lliçó d’enologia. Hi arriba Ascanio, l’ajudant de Cellini –paper que representa una mezzosoprano–, amb una bossa plena de diners, els hono- raris que el Papa destina a l’estàtua del Perseu que l’artista ha de fondre en el termini màxim d’un dia. Cellini i els seus homes s’hi comprometen i fan jurament de complir aquest termini, però aviat s’adonen de la mesquinesa del Papa, aconsellat per Balducci, que ha escatimat al màxim els diners.