DOCSLIB.ORG

BASES PER a LA GESTIÓ DEL PAISATGE DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 13 Propostes I 55 Projectes

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BASES PER a LA GESTIÓ DEL PAISATGE DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 13 Propostes I 55 Projectes Màster Oficial en Estudis Territorials i de la Població -especialitat Ordenació del Territori- Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona Programa troncal 2013-2014 BASES PER A LA GESTIÓ DEL PAISATGE DE LA SERRA DE TRAMUNTANA 13 Propostes i 55 projectes GENER 2014 1.4.2. L’evolució de l’estructura económica ........................................................................ 94 1.4.3. Les activitats agrícolas ................................................................................................ 96 1.4.4. La pesca ...................................................................................................................... 99 ÍNDEX GENERAL 1.4.5. La indústria ............................................................................................................. 100 1.4.6. La construcción ........................................................................................................ 102 Crèdits 1.4.7. Els serveis ................................................................................................................ 104 1.4.8. El turismo................................................................................................................. 105 Presentació 1.5. Les infraestructures i la mobilitat ....................................................................................... 110 1.5.1. Les infraestructures d’accessibilitat exterior: marítimes i aèries ............................. 112 1.5.2. La xarxa viària i ferroviària ..................................................................................... 116 1 RECONEIXEMENT TERRITORIAL: LA FORMACIÓ DEL PAISATGE DE LA SERRA 1.5.3. La xarxa de camins .................................................................................................. 126 DE TRAMUNTANA ............................................................................................................... 2 1.5.4. Els transports públics ............................................................................................... 129 1.1. El medi físic, el clima i els recurso ......................................................................................... 4 1.5.5. El parc mòbil privat ................................................................................................. 138 1.1.1. Localització i superfície .............................................................................................. 4 1.5.6. La mobilitat .............................................................................................................. 142 1.1.2. Geologia, orografia i sòls ............................................................................................. 6 1.6. Els usos i cobertes del sòl ................................................................................................... 157 1.1.3. Les dualitats bàsiques: tramuntana/migjorn, costa/interior, serralades/valls………..10 1.6.1. Situació general ....................................................................................................... 157 1.1.4. El clima i les aigües ................................................................................................... 13 1.6.2. Grans canvis en els usos i cobertes del sòl .............................................................. 162 1.1.5. Les cobertes vegetals .................................................................................................. 16 1.6.3. Boscos i altres usos .................................................................................................. 166 1.1.6. Els recursos: aigua, minerals, energía ........................................................................ 20 1.6.4. Ús agrícola i ramader ............................................................................................... 170 1.1.7. Els riscos naturals: inundabilitat i erosió .................................................................... 22 1.6.5. Les costes i els espais litorals .................................................................................. 174 1.1.8. Les unitats del paisatge ............................................................................................... 25 1.6.6. El sòl urbà residencial .............................................................................................. 178 1.2. La població i l’habitatge ........................................................................................................ 29 1.6.7. El sòl industrial, logístic, i d’infraestructures .......................................................... 182 1.2.1. Els efectius humans i la seva evolució ....................................................................... 29 1.6.8. El sòl per a activitats turístiques .............................................................................. 185 1.2.2. Les components del creixement: moviment natural i saldo migratori ....................... 32 1.2.3. L’estructura de población ........................................................................................... 36 2 ELS VALORS DEL PAISATGE A LA SERRA DE TRAMUNTANA ............................. 189 1.2.4. Llars i famíles ............................................................................................................. 40 2.1. Naturals i ambientals .......................................................................................................... 191 1.2.5. Les necessitats i la demanda d’habitatge .................................................................... 41 2.1.1. L’orografia i els fons escènics ................................................................................. 191 1.2.6. La qüestió de la població turística i l’estimació de la població dia ............................ 43 2.1.2. Les cingleres25 ........................................................................................................ 195 1.2.7. El parc residencial segons ús i tipología .................................................................... 44 2.1.3. Les singularitats geològiques ................................................................................... 196 1.2.8. Evolució del preu de l’habitatge ................................................................................. 47 2.1.4. Vigorositat de la vegetació ...................................................................................... 197 1.3. La xarxa urbana i el poblament ............................................................................................. 50 2.1.5. Les cales i les platges ............................................................................................... 200 1.3.1. La Serra de Tramuntana en la xarxa urbana mallorquina........................................... 50 2.1.6. Els cursos fluvials .................................................................................................... 202 1.3.2. Poblament concentrat i poblament dispers ................................................................. 57 2.1.7. L’espai forestal i la vegetació endémica .................................................................. 203 1.3.3. Població per grandària municipal i la jerarquia urbana dels serveis .......................... 62 2.1.8. La fauna ................................................................................................................... 206 1.3.4. La morfologia i les trames urbanes ............................................................................ 68 2.1.9. Murs de pedra en sec ............................................................................................... 207 1.3.5. L’estructura administrativa: els municipis ................................................................. 73 2.2.Estètics, artístics i literaris ................................................................................................... 212 1.3.6. Distribució de competències en materia urbanística .................................................. 75 2.2.1. Els elements i patrons configuradors de la imatge del paisatge .............................. 212 1.3.7. Els instruments de planejament territorial: els espais protegits, les DOT i el Pla 2.2.2. Els paisatge llegendari ............................................................................................. 216 Territorial Insular de Mallorca ................................................................................... 78 2.2.3. El paisatge literari .................................................................................................... 219 1.3.8. Els instruments de planejament urbanístic: els plans municipals ............................... 83 2.2.4. El paisatge pictòric .................................................................................................. 222 1.4. Les activitats econòmiques ................................................................................................... 88 2.2.5. El paisatge fílmic ..................................................................................................... 225 1.4.1. Les activitats econòmiques tradicionals ..................................................................... 88 2.2.6. El paisatge publicitari .............................................................................................. 227 Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana 2.2.7. El paisatge de les guies turístiques ........................................................................... 229 2.2.8. El paisatge resistencial ............................................................................................
Load more

Recommended publications
  • Establishing Repeatable Study Plots on Sa Dragonera, Mallorca to Assess Population Trends of the Local Breeding Balearic Shearwaters Puffinus Mauretanicus
    Repeatable study plots on Sa Dragonera, to assess trends of the local breeding Balearic Shearwaters Establishing repeatable study plots on Sa Dragonera, Mallorca to assess population trends of the local breeding Balearic Shearwaters Puffinus mauretanicus Greg Morgan1*, Miguel McMinn2, Russell Wynn3, Rhiannon Meier3, Lou Maurice4, Biel Sevilla2, Ana Rodriguez2 & Tim Guilford5 *Correspondence author. Email: [email protected] 1 RSPB, Ramsey Island, St Davids, Pembrokeshire SA62 6PY, UK; 2 Balearic Shearwater Conservation Association, Puig del Teide 4, 07181 Palmanova, Balearic Islands, Spain; 3 National Oceanography Centre, European Way, Southampton, Hampshire SO14 3ZH, UK; 4 British Geological Survey, Natural Environment Research Council, Crowmarsh Gifford, Oxfordshire OX10 8BB, UK; 5 Department of Zoology, University of Oxford, Oxford OX1 3PS, UK. Abstract The Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus is a Critically Endangered species endemic to the Balearic Islands, subject to a severe decline that could lead to the extinction of the species within three generations (Oro et al. 2004). Predation by introduced mammals is considered the main threat facing the species at its breeding grounds, and therefore conservation action is required along with subsequent monitoring in a species where such information is lacking. In order to assess the long-term impact of a rodent eradication project on the breeding success of the species on Sa Dragonera island, a series of study plots were established in April 2013. A survey was carried out to establish the minimum number of known Apparently Occupied Sites (AOS) within each plot. All potential nest sites within each plot were sampled for the presence of a bird(s) using a combination of methods: (i) tape playback, (ii) physical sighting (by eye or with an endoscope) and (iii) obvious signs of occupation.
    [Show full text]
  • Tesis Sencera2
    DISTRIBUTION AND PARTITIONING OF ORGANIC POLLUTANTS AND EFFECTS IN COASTAL BIRDS Ph. D Thesis of Joana Vicente de Bobes Doctoral programme in Marine Sciences Department of Hydraulic , Maritime and Environmental Engineering UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Supervised by: Dra. Sílvia Lacorte Environmental Chemistry Department, IDAEA – CSIC. C/ Jordi Girona 18 -26. 08034. Barcelona. Tel. (+34) 93 400 61 33 Barcelona, September 2013 “Caminante no hay camino, se hace camino al andar.” Antonio Machado Acknowlwdgements One person alone could never reach a Ph.D. without the collaboration of many other people. That’s why I want to thank to everybody who has shared with me any moment along these years. To express my personal grateful I have to write it in Catalan as there are feelings that one can only express in its own language. En primer lloc vull agrair a la meva directora de tesi, la doctora Silvia Lacorte per la indescriptible paciència que ha tingut amb mi. Ella em va proposar fer la tesi i ella m’ha recomanat sempre que l’acabés. La seva confiança en mi ha fet que jo mateixa em cregués capaç. Cap paraula em permetrà mai expressar-te la meva gratitud. Gràcies Silvia! Vull donar les gràcies a tots els companys de laboratori i institut per haver-me ensenyat i acompanyat amb tanta paciència. Gràcies Cristian, Joyce, Albert, Paco, Juan, Maria, Johan, Denise, Sabine, Gabino, Alba, Laura, Elba, Gene i tots els “nois de pràctiques” que ens heu facilitat la feina experimental. També vull agrair a l’Albert Bertolero la seva infinita col·laboració en tants mostrejos, estudis i consells i al Jordi Garcia, la seva eficàcia i serenitat.
    [Show full text]
  • Anuari Ornitològic De Les Balears. Index Per Espècies
    ANUARI ORNITOLÒGIC DE LES BALEARS. INDEX PER ESPÈCIES. A continuació es recullen tots els artícles, notes breus, ponencies publicats en el Anuari Ornitològic de les Balears, del volum 1 al 25, per ordre alfabètic d’espècies, i dins de cada matèria, per ordre cronològic, indicant l’any de publicacio, titol del texte, nombre del volum i pàgines del texte signat. Tambe figura el titol en àngles si se disposa. Acrocephalus melanopogon VICENS, P. i REBASSA, M. 2006. La boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon a s’Albufera de Mallorca. AOB, vol. 20: 33-43. The moustached warbler Acrocephalus melanopogon at the Albufera de Mallorca. AOB, 20: 33-43. Aegypius monachus GOB. 1988. Recompte de voltors, 1987. AOB, vol. 2: 4-5. GOB. 1989. L’aplicació del “Hacking” al voltor negre. AOB, vol. 3: 7-8. GOB. 1989. Programa de recuperació del voltor negre a Mallorca 1988-90. AOB, vol. 3: 5-6. MEJÍAS, R. 1990. Sexat per anàlisi cromosòmic del voltor negre. AOB, vol. 4: 12-13. MUNTANER, J. 1990. Recompte de voltors, 1989. AOB, vol. 4: 14-17. TEWES, E. 1991. El voltor (Aegypius monachus) a Europa, un pas endavant en la seva recuperació. AOB, vol. 5: 2-8. TEWES, E. 2003. El programa de conservació del voltor negre Aegypius monachus a Mallorca al 2002. AOB, vol. 17: 59-69. The Black Vulture Aegypius monachus Conservation Program on Majorca in 2002. AOB, 17: 59-69. TEWES, E. 2005. Situación del buitre negro Aegypius monachus en Mallorca. AOB, vol. 19: 99-108. Status of the Black Vulture Aegypius monachus in Mallorca. AOB, 19: 99-108.
    [Show full text]
  • Moors and Christians. Between Identity and Renewed Heritage in Mallorca
    Moors and Christians. Between Identity and Renewed Heritage in Mallorca Maria-Àngels Roque. European Institute of the Mediterranean (IEMed) The island of Mallorca enjoys a hybrid tradition that is the result of the settlement of diverse peoples in the Mediterranean throughout history. This tradition is clear in many elements such as one of the most popular events on the island: the Moors and Christians Festival, held every 2 August in Sant Elm, near Andratx. This festival has evolved throughout the island’s different historical eras and has been the object of several attempts at institutional ownership that, in all cases, have sought the participation of civil society. The ethnographic model proposed here enables us to understand how the diverse traditions and political interests that have dominated each historical era have been gradually combined in a small area. History, legends and topography are elements 20th century and current publications, week- that form part of the local or national memory lies from different periods such as Andraitx, of peoples, but, over time, this memory has which appeared between 1920 and 1971, and been redesigned and interpreted differently the Catalan-language magazine N’Alí, from according to events. Under what conditions are 1986. I have also used local informants, some the objects and narrative practices constructed of whom hold political positions. as current cultural property? For anthropology scholars, a dynamic vision helps us to read, lis- ten to and interpret the factors that stimulate The Historical Context these practices. In this article we will see how stories are From the early 10th century, Mallorca was constructed based on historical events and pre- under Muslim rule, specifically independent eminence is given to one situation or another, Berber kinglets.
    [Show full text]
  • 8. Calvià Y La Conquista De Jaime I (1229) D
    8. CALVIÀ Y LA CONQUISTA DE JAIME I (1229) D. Albero, M. Calderón, M. Calvo, E. Gloaguen (Ayuntamiento de Calvià/UIB) 8.1. INTRODUCCIÓN Hay acontecimientos que cambian la historia de una región, que no afectan únicamente a cambios políticos, sino que influyen de manera determinante en el futuro de un territorio y de sus pobladores. La conquista de Mallorca por parte del rey Jaime I42, acaecida a finales de 1229, es uno de estos hechos históricos determinantes. La conquista cristiana no sólo supuso el final del dominio almohade en Mallorca (1202-1229), sino que desencadenó profundos y sustanciales cambios, que determinaron un nuevo orden histórico para Mallorca y el resto de las Islas Baleares. Podemos afirmar que, tras la caída de Madina Mayurqa, el 31 de diciembre de 1229, se introdujo en Mallorca una nueva visión del mundo. Estos cambios no sólo afectaron a la organización política, con la incorporación de una concepción del mundo, feudal y católica, sino que, también, tuvieron una enorme repercusión en aspectos cotidianos y diversos, como: la organización económica, la estructuración y la concepción del territorio, la lengua, la religión y las costumbres, etc. La conquista supuso, también, un cambio poblacional, con la sustitución del grueso de la población almohade (Cateura 1997: 7), a partir de un aporte demográfico continuado procedente de la actuales zonas de Cataluña, Aragón y el Rosselló francés. Todos estos fenómenos fueron de gran intensidad y favorecieron cambios radicales en el paisaje, las costumbres, la concepción de la familia y en las relaciones socio-económicas. El término municipal de Calvià constituye una de las zonas de la isla que tuvieron un rol singular dentro de los acontecimientos que provocaron este drástico cambio cultural.
    [Show full text]
  • Artificial Lights and Seabirds: Is Light Pollution a Threat for the Threatened
    J Ornithol DOI 10.1007/s10336-015-1232-3 ORIGINAL ARTICLE Artificial lights and seabirds: is light pollution a threat for the threatened Balearic petrels? 1,2,3 4 3 Airam Rodrı´guez • David Garcı´a • Beneharo Rodrı´guez • 4 5 6 Esteban Cardona • Lluı´s Parpal • Pere Pons Received: 18 January 2015 / Revised: 16 April 2015 / Accepted: 4 May 2015 Ó Dt. Ornithologen-Gesellschaft e.V. 2015 Abstract Petrels are among the most threatened group of measured from a nocturnal satellite image. We also cal- birds. On top of facing predation by introduced mammals culated the radius of light pollution impact. At least 304 and incidental bycatch, these seabirds have to deal with an fledgling birds were found stranded due to attraction to emerging threat, light pollution, which is increasing glob- artificial lights, fatally affecting 8.5 % of them. The pro- ally. Fledglings are disoriented and attracted to artificial portion of grounded fledglings ranged between 0.13 and lights in their maiden night flights from their nests to the 0.56 % of the fledglings produced annually. The body mass sea. Once grounded, they are exposed to multiple threats of Balearic and Scopoli’s shearwater fledglings decreased leading to high mortality. We report on numbers of three with rescue date. Light-induced mortality increased during petrel species (Balearic shearwater Puffinus mauretanicus, the fledging period for Scopoli’s shearwaters. Birds were Scopoli’s shearwater Calonectris diomedea, and European rescued at a mean distance of 4833 m from the nearest storm-petrel Hydrobates pelagicus) rescued on the Balearic colony, and between 30 and 47 % of colonies were ex- Islands, Mediterranean Sea, in the period 1999–2013.
    [Show full text]
  • Rafting Behaviour of Seabirds As a Proxy to Describe Surface Ocean Currents in the Balearic Sea Received: 7 June 2018 A
    www.nature.com/scientificreports OPEN Rafting behaviour of seabirds as a proxy to describe surface ocean currents in the Balearic Sea Received: 7 June 2018 A. Sánchez-Román1, L. Gómez-Navarro1,2, R. Fablet3, D. Oro1, E. Mason 4,1, J. M. Arcos5, Accepted: 28 November 2018 S. Ruiz 1 & A. Pascual1 Published: xx xx xxxx Spatio-temporal variability of surface geostrophic mesoscale currents in the Balearic Sea (western Mediterranean) is characterized from satellite altimetry in combination with in-situ velocity measurements collected, among others, by drifting buoys, gliders and high-frequency radar. Here, we explore the use of tracking data from living organisms in the Balearic Sea as an alternative way to acquire in-situ velocity measurements. Specifcally, we use GPS-tracks of resting Scopoli’s shearwaters Calonectris diomedea, that act as passive drifters, and compare them with satellite-derived velocity patterns. Results suggest that animal-borne GPS data can be used to identify rafting behaviour outside of the breeding colonies and, furthermore, as a proxy to describe local sea surface currents. Four rafting patterns were identifed according to the prevailing driving forces responsible for the observed trajectories. We fnd that 76% of the bird trajectories are associated with the combined efects of slippage and Ekman drift and/or surface drag; 59% are directly driven by the sea surface currents. Shearwaters are therefore likely to be passively transported by these driving forces while resting. The tracks are generally consistent with the mesoscale features observed in satellite data and identifed with eddy-tracking software. Te relatively recent development of miniaturized bio-logging devices has allowed the study of fne-scale dis- tribution and behaviour of seabirds while they are travelling, feeding or searching for food at sea1.
    [Show full text]
  • Guide to the Balearic Islands
    Spain Balearic Isles Contents Introduction 1 Mallorca, Menorca, Ibiza and Formentera 8 Getting around 14 United Intineraries: Kingdom Mallorca 15 Menorca 22 Ibiza and Formentera 28 London City visits: Palma 32 Mahón 35 Ciutadella 37 Ibiza 41 Leisure and entertainment 44 Useful addresses 48 Paris France Bay of Biscay Spain Portugal Madrid Lisbon Balearic Isles Mediterranean Sea Atlantic Ocean Ceuta Melilla Algeria Morocco B a r ce lo n Cap de Cavalleria a Cala Pregonda IslasBalearic Baleares Isles Cap Gros Punta Rodona Punta Nati Fornells 723 Cap de Favàritx Ciutadella de Menorca 721 es Mercadal Ferreries Alaior Cala Blanca es Migjorn Gran Cap de Catalunya Cap de Formentor Pta. del Esperó Cap de Artrutx Cala Sta. Cala Sant Vicenç Galdana Maó Playa de Son Bou Punta Beca Port de Badia de Pollença Cala en Porter Sant Lluís Villacarlos Pollença Cap des Pinar MENORCA Binibèquer Cala d´Alcaufar Pollença Alcúdia AIRE Cap de Menorca Cap des Bisbe Escorca A AN Badia Cap de Ferrutx NT U 712 d'Alcudia 710 M Port de Sóller A Can Picafort Cap des Freu TR sa Pobla Deià Sóller E Cala Rajada Punta de sa Foradada D Inca Muro Son Serra Valldemossa A Capdepera Playa de Son Bunyola R R Artà IE Alaró 713 Sta. Margalida Cap Vermell Banyalbufar S Esporles Bunyola Sineu Sant Llorenç Cala de Ses Ortigues des Cardassar Son Servera Estellencs Petra 711 Manacor Badia de Son Servera Sant Joan SA DRAGONERA sa Cabaneta MAR PALMA 715 Portocristo Algaida MALLORCA Andratx Calvià 714 s'Arenal Cala Magraner Magaluf Felanitx Santa Ponça Llucmajor Portocolom Cap de Cala Figuera
    [Show full text]
  • Mallorca for the Usual and Unusual Traveller
    GUIDE OF MALLORCA FOR THE USUAL AND UNUSUAL TRAVELLER BY ferrer hotels Index INTRO HISTORY ACTIVITIES 1. Pag. 3 2. Pag. 4 3. Pag. 5-9 VILLAGES BEACHES RESTAURANTS 4. Pag. 10-14 5. Pag. 15-20 6. Pag. 21-25 RECIPIES WINES PALMA TIPS 7. Pag. 26-30 8. Pag. 31-35 9. Pag. 36-40 CULTURAL FESTIVITIES EXTRAS TIPS 10. Pag. 41-45 11. Pag. 46-50 12. Pag. 51-55 Creators & Collaborators Content director & supervisor Patrick Amengual Hackbarth Coordinator & content creator Claudia Castaño Art direction José Palma Collaboration & text interpretation Marina Calestru y Raquel Chocano 2 / Index BY ferrer hotels Intro guide Mallorca. When you pronounce this word the first things that come to mind are: long sandy beaches, crys- tal clear waters, palm trees, high cliffs and all sorts of images that create in our mind the picture of a perfect des- tination. Indeed, Mallorca is all of this, but also so much more. Do you want to dis- cover the island thoroughly? Can you think of anyone better than the Ma- llorcans to show you the island in the most authentic way? With “Let me tell you about my is- land, the Mallorca of the locals” we want not only to show you Mallorca, but also give you an insight on how we live it. An island as beautiful as this one offers many things to enjoy, but must be also cared for properly. In this guide you will find 10 sections with 7 points each, describing all the things that we Mallorcans do in our daily life and how we get the most out of this island.
    [Show full text]
  • Plan De Gestión 2010 (2,2
    DIRECCIÓN Mª Lluïsa Dubon i Pretus. Consejera Ejecutiva del Territorio (Consell de Mallorca) DIRECCIÓN TÉCNICA Y COORDINACIÓN Jaume Mateu i Lladó. Director Insular de Ordenación del Territorio (Consell de Mallorca) Dr. Joaquim Sabaté Bel. Arquitecto Margalida Castells Valdivielso. Historiadora EQUIPO TÉCNICO REDACTOR Luís Alemany Mir. Arquitecto Tòfol Arbona Castanyer. UPC Gabriel Alomar Garau. Geógrafo José Antonio Guijarro. Biólogo Antoni Bosch Ferragut. Geógrafo Gabriel Horrach Estarellas. Arquitecto Carolina Horrach Mora. Arquitecta Antoni Quetglas Cifre. Historiador X3 Estudis ambientals COLABORADORES Mª Antonia Alcina Sans. Administrativa Margalida Obrador Izara. Geógrafa Beatriz Cerdà Roig. Licenciada en Derecho Antoni Ferragut Llinàs. Ingeniero Forestal Antoni Font Gelabert. Biólogo Miquel Grimalt Gelabert. Geógrafo Maria del Mar Llabrés Torres. Geógrafa Alicia Martínez Serrano. Administrativa Gabriel Ordinas Marcé. Historiador Antoni ReynésTrias. Biólogo Raquel Rodríguez Gomila. Geógrafa Esther Rullan Bauza. Geógrafa Jordi Albert Soler Vallespir. Arquitecto técnico Tomeu Trias Prats. Asesor jurídico FOTOGRAFÍAS Lluís Alemany Mir Gabriel Alomar Garau Jaume Mateu Lladó Marcos Molina Jordi Albert Soler Vallespir Agustí Torres ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN (5) 2. PROCESO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA (9) 3. SITUACIÓN ACTUAL DEL BIEN (52) 4. PROTECCIÓN Y GESTIÓN (87) 4.1. Distribución de la propiedad 4.2. Situación jurídica 4.3. Entidad de gestión 5. PROGRAMAS DE GESTIÓN DEL BIEN (98) 5.1. Programa de comunicación y participación 5.2. Programa de desarrollo económico 5.3. Programa de divulgación 5.4. Programa de patrimonio 5.5. Programa de gestión de visitantes 6. IMPLEMENTACIÓN DEL PLAN DE GESTIÓN (125) 7. ANEXOS (131) a. Acuerdo para la creación de una entidad de gestión asociada al paisaje cultural de la serra de tramuntana b.
    [Show full text]
  • Parc Natural De Sa Dragonera
    º Parc natural de Sa Dragonera Guió ÍNDEX 1. Parc natural de sa Dragonera 2. Geologia 3. Clima 4. Història 5. Vegetació 5.1. Vegetació terrestre 5.2. Vegetació aquàtica 6. Fauna 6.1. Fauna Terrestre 6.1.1. Rèptils 6.1.2. Mamífers 6.1.3. Aus 6.1.3.1. Aus marines 6.1.3.2. Rapinyaires 6.1.3.3. Altres aus 6.2. Fauna aquàtica 6.2.1. Invertebrats 6.2.2. Vertebrats 6.2.2.1. Peixos 6.2.3. Mamífers 7. Edificacions 7.1. Les Torres de defensa 7.2. Els Fars 7.3. El moll des Lladó i les cases 8. Usos tradicionals 8.1. Els falcons 8.2. L’orxella 8.3. La palma del garballó 8.4. La calç, la llenya i el carbó 8.5. L’aigua 8.6. El contraban 8.7. L’aprofitament agrícola, ramader i pesquer 9. Control de plagues 1. El parc natural de Sa Dragonera El Parc Natural de sa Dragonera està format pels illots d’es Pantaleu i sa Mitjana i per l’illa de sa Dragonera; a més té una important Àrea d’Influència Marina que conté gran part dels recursos que utilitza la fauna litoral del parc. L'illa de sa Dragonera està situada a ponent de Mallorca, davant la costa occidental del municipi d'Andratx, i molt propera a la població de Sant Elm . És una illa llarga (4 quilòmetres) i estreta (un quilòmetre com a màxim), amb una superfície de 288 ha i 352 metres d'alçada al seu punt culminant (na Pòpia).
    [Show full text]
  • Diversity, Ecology and Evolution of Feather Mites in Seabirds
    Diversity, ecology and evolution of feather mites in seabirds Diversidad, ecología y evolución de los ácaros de las plumas en aves marinas Laura Mihaela Stefan Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - SinObraDerivada 3.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NoDerivatives 3.0. Spain License. DIVERSITY, ECOLOGY AND EVOLUTION OF FEATHER MITES IN SEABIRDS DIVERSIDAD, ECOLOGÍA Y EVOLUCIÓN DE LOS ÁCAROS DE LAS PLUMAS EN AVES MARINAS Laura Mihaela Stefan Doctoral Thesis Barcelona 2016 COVER DESIGN: Alexandra I. Seciu EDITORIAL DESIGN: Ion Zamfir This doctoral thesis is licensed under a Creative Commons Attribution-NoDerivates 4.0 International License This thesis was financially supported by a pre-doctoral grant (APIF/2009) from the University of Barcelona Facultat de Biologia Departament de Biología Evolutiva, Ecología i Ciències Ambientals Programa de Doctorat en Biodiversitat DIVERSITY, ECOLOGY AND EVOLUTION OF FEATHER MITES IN SEABIRDS DIVERSIDAD, ECOLOGÍA Y EVOLUCIÓN DE LOS ÁCAROS DE LAS PLUMAS EN AVES MARINAS Memoria presentada por: LAURA MIHAELA STEFAN para optar al grado de Doctora por la Universidad de Barcelona Barcelona, 2016 DIRECTOR: DIRECTOR: TUTOR: Dr. Karen D. McCoy Dr. Elena Gómez-Díaz Dr: Jacob González-Solís Bou CNRS-IRD-University of Montpellier Estación Biológica de Doñana Facultat de Biologia Centre IRD, France EBD-CSIC, Espanya Universitat de Barcelona, Espanya “So many mites, so little time” Barry OConnor A mi familia, A Pap, ACKNOWLEDGEMENTS Sera difícil agradecer en pocas palabras a todas las personas que han contribuido en llevar a cabo este proyecto y que me acompañaron en este camino tan largo pero a la vez maravilloso de mi vida.
    [Show full text]