DOCSLIB.ORG

Parc Natural De Sa Dragonera

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Parc Natural De Sa Dragonera º Parc natural de Sa Dragonera Guió ÍNDEX 1. Parc natural de sa Dragonera 2. Geologia 3. Clima 4. Història 5. Vegetació 5.1. Vegetació terrestre 5.2. Vegetació aquàtica 6. Fauna 6.1. Fauna Terrestre 6.1.1. Rèptils 6.1.2. Mamífers 6.1.3. Aus 6.1.3.1. Aus marines 6.1.3.2. Rapinyaires 6.1.3.3. Altres aus 6.2. Fauna aquàtica 6.2.1. Invertebrats 6.2.2. Vertebrats 6.2.2.1. Peixos 6.2.3. Mamífers 7. Edificacions 7.1. Les Torres de defensa 7.2. Els Fars 7.3. El moll des Lladó i les cases 8. Usos tradicionals 8.1. Els falcons 8.2. L’orxella 8.3. La palma del garballó 8.4. La calç, la llenya i el carbó 8.5. L’aigua 8.6. El contraban 8.7. L’aprofitament agrícola, ramader i pesquer 9. Control de plagues 1. El parc natural de Sa Dragonera El Parc Natural de sa Dragonera està format pels illots d’es Pantaleu i sa Mitjana i per l’illa de sa Dragonera; a més té una important Àrea d’Influència Marina que conté gran part dels recursos que utilitza la fauna litoral del parc. L'illa de sa Dragonera està situada a ponent de Mallorca, davant la costa occidental del municipi d'Andratx, i molt propera a la població de Sant Elm . És una illa llarga (4 quilòmetres) i estreta (un quilòmetre com a màxim), amb una superfície de 288 ha i 352 metres d'alçada al seu punt culminant (na Pòpia). La separa de Mallorca un petit freu d'uns 800 mts. d'amplada màxima, i de poca fondària, on trobam fons arenosos i en part coberts per Posidonia oceanica , un vertader bosc submergit, refugi de moltes espècies marines de la nostra costa. Entre Sant Elm i sa Dragonera hi ha diversos illots que també formen part del parc natural, com són es Pantaleu, l’illa Mitjana i els Calafats (en carnisser, els calafats i s’escull anegat) 2. Geologia Geològicament, és una perllongació de la Serra de Tramuntana, i reprodueix a petita escala els trets estructurals bàsics d'aquesta, inclinada cap al sud-est i penyassegada al nord-oest. La composició de les seves roques és calcaria i dóna lloc a un paisatge càrstic típic, amb nombroses esquerdes i algunes cavitats de cert interès. De fet, un dels principals atractius que ha tingut històricament per a l'home, és l'existència d'un avenc amb aigua potable al seu fons, a uns 25 metres de profunditat. Aquesta cavitat és sa Cova des Moro. 3. Clima El clima de sa Dragonera es pot incloure en la categoria de càlid-semiàrid en tota la seva extensió. Aquest tipus de clima és característic de la part més sud-occidental de Mallorca. Les temperatures són marcadament dolces, especialment a l’estació freda, degut a l’efecte de temperament de la mar. Per tant, sa Dragonera és un dels llocs més càlids de Mallorca. El relleu de l’illa determina que les zones amb menys pendent estiguin orientades cap al sud-est i per tant, exposades a més insolació. En canvi, les zones amb menys insolació coincideixen amb els penyals de muntanya. Tot això condiciona el tipus de vegetació que es troba a l’illa. 4. Història 4.1. Prehistòria – E. Antiga S’han trobat restes talaiòtiques, principalment construccions ciclopees a la zona de cala Lladó. De l’època romana s’han trobat restes d’una necròpolis. Per la seva ubicació estratègica va ser utilitzada com refugi de navegants i lloc d’aprovisionament d’aigua. Hi ha les restes de 2 naufragis d’època Romana, enfonsats entre Mallorca i sa Dragonera. 4.2. Edat Mitjana (711 - 1492 Conquesta Musulmana Península Ibèrica - Descobriment d’Amèrica) - S. X : Ocupació Musulmana de Mallorca (Madina Mayurca). L’illa de sa Dragonera formava part del juz’ d’Al-ahwaz que comprenia la Ciutat de Mallorca, Marratxí, Estellencs, Puigpunyent, Andratx, Calvià i part de Banyalbufar. - S.XII: La primera referència escrita de l’illa de Sa Dragonera es troba en la Crònica de Ramon Berenguer III que fa referència a l’expedició pisano-catalana a les Illes Balears - Any 1229 Conquesta de Mallorca: el rei Jaume I utilitzà sa Dragonera i es Pantaleu per preparar la conquesta de l’illa de Mallorca. - El Llibre dels fets narra l’expedició del Rei Jaume I: L’expedició va sortir el 5 de setembre dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils en direcció cap a Pollença. El segon dia de navegació degut a una gran tormenta es va haver de canviar el rumb. Un tripulant va aconsellar al rei que ell coneixia una illa, sa Dragonera, en la que es podrien resguardar i proveir-se d’aigua i que aprop d’aquesta illa i de la costa mallorquina hi havia un illot anomenat es Pantaleu. El rei Jaume I va trobar encertat aquest canvi de rumb donades les circumstàncies i la matinada del 7 de setembre la galera reial va atracar en es Pantaleu. Mentre els rei descansava, don Nunó Sanç i en Ramon de Montcada van ser enviats a explorar la costa mallorquina, per triar el millor lloc per iniciar la invasió de l’illa. I van triar Santa Ponça per on van entrar el dia 9 de setembre. - Repartiment: Després de la conquesta, sa Dragonera i es Pantaleu passaren a ser propietat del bisbat de Barcelona ( del S.XIII fins el S. XV), reservant al rei, la propietat dels falcons. - L’any 1460 Nicolau Sunyer comprà l’illa, 3 anys després va morir i en el testament cedeix l’illa a les seves filles amb la condició de que la conservin tal i com estava (destacar caràcter ecologista del seu testament). 4.3. Edat Moderna (1493 – 1789 descobriment d’Amèrica – Revol·lució. Francesa) - S. XIV-XVIII Incursions corsàries. - 1581 Construció de la Torre de na Pòpia. - 1585 Construció de la Torre de Llebeig. 4.4. Edat. Contemporània - Actualitat - L’any 1808, el matemàtic i astrònom francès, François d’Aragó , traçà la última part de la triangulació del meridià de París, circumstància que permeté la construcció del metre patró A François d’Aragó, els successos del 2 i 3 de maig de 1808 l'agafaren al cim de la mola de s'Esclop, a la cabanya des d'on realitzava els amidaments. La caseta del francès, com va ser coneguda popularment, era en realitat un petit observatori astronòmic. Des d'allà mesurava els angles formats entre aquella muntanya, Formentera i el cim de Camp Vell a Eivissa. Una triangulació que unia tres illes i que tècnicament resultava complexa ja que es realitzava sobre la mar. Els amidaments es realitzaven encenent fogueres als diferents cims i mesurant les distàncies amb unes lents molt potents. Aquells senyals de foc provocaren recels entre els habitants de la zona. Però no va ser fins a finals de maig, quan va arribar la notícia que el poble espanyol s'aixecava contra la dominació francesa a la península, que Aragó patí un perill real. Els pagesos de la zona s'enrecordaren del francès que cada nit encenia fogueres per comunicar-se amb els seus companys i pujaren a cercar-lo. Pensaren que devia ser un espia. Un dels espanyols que formava part de l'expedició s'assabentà dels fets i corregué fins a la mola per avisar-lo. Aragó es va disfressar amb roba de pagès i baixà a Ciutat, amb tan mala fortuna que fou interceptat per l'escamot popular que anava a apressar-lo. Va ser llavors que va jugar la carta de la llengua. Aragó sabia imitar molt bé els accents, de manera que els parlà en un mallorquí perfecte i els digué que l'espia francès que cercaven era al cim de la mola. Els pagesos continuaren i Aragó aconseguí arribar a Palma sa i estalvi i amb tots els càlculs de les observacions realitzats. A Ciutat demanà protecció i acabà al Castell de Bellver. Allà ocupà l'estança de Jovellanos, que havia estat alliberat dies abans. No va ser fins dos mesos més tard que la mateixa persona que l'havia ajudat a disfressar-se, el patró Damià, aconseguí un petit vaixell per escapar. Arribar a França no va ser fàcil a causa del conflicte bèl·lic. Però, finalment, i després de gairebé un any, ho aconseguí. - L’any 1941 compra sa Dragonera l’andritxol, Joan Flexas:Pujol, “en Joan de s’Almudaina”. Era fuster i ben jove s’inicià en l’explotació de pinars muntant serradores de llenya i en negocis d’exportació reunint una notable flota de vaixells. La riquesa que va anar acumulant va fer que se’l conegués com en Verga petit i en March d’Andratx. Tingué relacions i bona amistat amb en Joan March Ordines, amb les empreses del qual va col·laborar i va ser pels seus suggeriments que es va decidir a comprar l’illa de sa Dragonera. - Mentre que el propietari de sa Dragonera va ser en Joan Flexas es van fer les següents actuacions a l’illa: o Tala de Pins. o Bona part de la garriga es va convertir en terres de conreu i es van fer els marges per a la plantació d’oliveres. o Zona cala Lladó: Construcció dels camins i la casa amb una zona de jardí. o Introducció d’animals domèstics i exòtics: paons reials, ànecs, faisans, gallines de Guinea, etc. o Construcció de la torre del colomar. o Mirador de na Miranda: en aquest indret es va començar a fer una casa, conten que aquesta casa havia de ser per la neboda d’en Joan Flexas, ja que ell no tenia fills.
Load more

Recommended publications
  • Establishing Repeatable Study Plots on Sa Dragonera, Mallorca to Assess Population Trends of the Local Breeding Balearic Shearwaters Puffinus Mauretanicus
    Repeatable study plots on Sa Dragonera, to assess trends of the local breeding Balearic Shearwaters Establishing repeatable study plots on Sa Dragonera, Mallorca to assess population trends of the local breeding Balearic Shearwaters Puffinus mauretanicus Greg Morgan1*, Miguel McMinn2, Russell Wynn3, Rhiannon Meier3, Lou Maurice4, Biel Sevilla2, Ana Rodriguez2 & Tim Guilford5 *Correspondence author. Email: [email protected] 1 RSPB, Ramsey Island, St Davids, Pembrokeshire SA62 6PY, UK; 2 Balearic Shearwater Conservation Association, Puig del Teide 4, 07181 Palmanova, Balearic Islands, Spain; 3 National Oceanography Centre, European Way, Southampton, Hampshire SO14 3ZH, UK; 4 British Geological Survey, Natural Environment Research Council, Crowmarsh Gifford, Oxfordshire OX10 8BB, UK; 5 Department of Zoology, University of Oxford, Oxford OX1 3PS, UK. Abstract The Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus is a Critically Endangered species endemic to the Balearic Islands, subject to a severe decline that could lead to the extinction of the species within three generations (Oro et al. 2004). Predation by introduced mammals is considered the main threat facing the species at its breeding grounds, and therefore conservation action is required along with subsequent monitoring in a species where such information is lacking. In order to assess the long-term impact of a rodent eradication project on the breeding success of the species on Sa Dragonera island, a series of study plots were established in April 2013. A survey was carried out to establish the minimum number of known Apparently Occupied Sites (AOS) within each plot. All potential nest sites within each plot were sampled for the presence of a bird(s) using a combination of methods: (i) tape playback, (ii) physical sighting (by eye or with an endoscope) and (iii) obvious signs of occupation.
    [Show full text]
  • Tesis Sencera2
    DISTRIBUTION AND PARTITIONING OF ORGANIC POLLUTANTS AND EFFECTS IN COASTAL BIRDS Ph. D Thesis of Joana Vicente de Bobes Doctoral programme in Marine Sciences Department of Hydraulic , Maritime and Environmental Engineering UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Supervised by: Dra. Sílvia Lacorte Environmental Chemistry Department, IDAEA – CSIC. C/ Jordi Girona 18 -26. 08034. Barcelona. Tel. (+34) 93 400 61 33 Barcelona, September 2013 “Caminante no hay camino, se hace camino al andar.” Antonio Machado Acknowlwdgements One person alone could never reach a Ph.D. without the collaboration of many other people. That’s why I want to thank to everybody who has shared with me any moment along these years. To express my personal grateful I have to write it in Catalan as there are feelings that one can only express in its own language. En primer lloc vull agrair a la meva directora de tesi, la doctora Silvia Lacorte per la indescriptible paciència que ha tingut amb mi. Ella em va proposar fer la tesi i ella m’ha recomanat sempre que l’acabés. La seva confiança en mi ha fet que jo mateixa em cregués capaç. Cap paraula em permetrà mai expressar-te la meva gratitud. Gràcies Silvia! Vull donar les gràcies a tots els companys de laboratori i institut per haver-me ensenyat i acompanyat amb tanta paciència. Gràcies Cristian, Joyce, Albert, Paco, Juan, Maria, Johan, Denise, Sabine, Gabino, Alba, Laura, Elba, Gene i tots els “nois de pràctiques” que ens heu facilitat la feina experimental. També vull agrair a l’Albert Bertolero la seva infinita col·laboració en tants mostrejos, estudis i consells i al Jordi Garcia, la seva eficàcia i serenitat.
    [Show full text]
  • The Balearics
    The Balearics 7 D a y S a m p l e I t i n e r a r y 7 Day Sample Itinerary Day 1 Palma de Mallorca Day 2 Palma de Mallorca > Puerto d’Andratx Day 3 Puerto d’Andratx > Ibiza, Talamanca Bay Day 4 Talamanca Bay > Ibiza Town > Formentera Day 5 Ibiza > Bays of Cala Jondal > Ses Salines & Poroig Day 6 Ibiza > Ponent Nature Reserve > Mallorca Day 7 Mallorca > Palma de Mallorca Why choose the Balearics? There are plenty of reasons why the Balearics are such a hit with holiday makers, just off Spain’s east coast, these islands serve up everything from lively beaches and world-class clubs to prehistoric ruins and picturesque countryside. The Islands One can discover each of the four islands of the archipelago in a few days. Mallorca, the senior island, combining spectacular mountain scenery and hiking through to the standard sea ‘n’ sun seaside fun. Ibiza, famous for its dance music but also its relaxing and welcoming spirituality. The famous hippy market is a great place for a different view on local life. Menorca, a heaven of tranquility and tiny Formentera a chill-out island, where people can lose themselves for the entire summer, needing little more to keep them happy than white beaches and sunset parties. Day 1 - Palma de Mallorca Fly to Palma de Mallorca to begin your cruise through the Balearic Islands. Cosmopolitan Palma is Mallorca’s capital city and largest port. Its Moorish and European architecture is dominated by the Gothic cathedral, La Seu while the fascinating “old town” or central area, offers numerous narrow streets, hidden behind the high walls of ancient buildings.
    [Show full text]
  • Atlas of the Mediterranean Seamounts and Seamount-Like Structures
    Atlas of the Mediterranean Seamounts and Seamount-like Structures ULISSE 44 N JANUA S.LUCIA SPINOLA OCCHIALI ARAGÓ CALYPSO HILLS 42 CIALDI FELIBRES HILLS 42 TIBERINO ETRUSCHI LA RENAIXENÇA HILLS ALBANO MONTURIOL S.FELIÙ SMS DAUNO VERCELLI SALVÁ BRUTUS SPARTACUS CASSINIS EBRO BARONIE-K MARUSSI SECCHI-ADRIANO FARFALLE ALBATROS-CICERONE CRESQUES BERTRAN SELLI VENUS MORROT DE LA CIUTADELLA GORTANI SELE MONTE DELLA RONDINE TACITO SÓLLER ALABE DE MARCHI SIRENE SARDINIA D’ANCONA FLAVIO GIOIA AMENDOLARA 40 SALLUSTIO 40 MAGNAGHI POSEIDONE ROSSANO APHRODITI VAVILOV TIBULLO DIAMANTE MORROT CORNAGLIA V.EMANUELE CARIATI DE SA DRAGONERA MAJOR ISSEL PALINURO-STRABO OVIDIO VILADESTERS CATULLO GLAVKI ORAZIO MARSILI-PLINIO GLABRO ENOTRIO MANSEL JOHNSTON STONY SPONGE QUIRRA ENEA TITO LIVIO VIRGILIO ALCIONE AUGUSTO SES OLIVES GARIBALDI-GLAUCO LAMETINO 1 BROUKER JAUME 1 CORNACYA LAMETINO 2 COLOM TRAIANO LUCREZIO STOKES XABIA-IBIZA VESPASIANO LITERI SINAYA VALLSECA SISIFO EMILE BAUDOT GIULIO CESARE-CAESAR DREPANO ENARETE CASONI FONTSERÈ ICHNUSA IRA NAVTILOS CABO DE LA NAO AUSIÀS MARCH ANCHISE BELL GUYOT POMPEO PROMETEO MARTORELL ACESTE-TIBERIO EOLO FORMENTERA SOLUNTO ALKYONI FERRER SCUSO SAN VITO LOS MARTINES ALÍ BEI FINALE DON JUAN RESGUI RIBA SENTINELLE (SKERKI) BALIKÇI EL38 PLANAZO BIDDLECOMBE SILVIA 38 PLIS PLAS KEITH SECO DE PALOS ESTAFETTE HECATE ADVENTURE TALBOT TETIDE 170 km ÁGUILAS GALATEA PANTELLERIA ANFITRITE EMPEDOCLE PINNE ANTEO 2 KHAYR-AL-DIN CIMOTOE ANTEO 3 ABUBACER FOERSTNER NAMELESS PNT. E MADREPORE ANTEO 1 AVENZOAR PNT. CB CHELLA CABO DE GATA ANGELINA ALFEO SABINAR PNT. SW AVEMPACE-ALGARROBO MAIMONIDES RIDGE BANNOCK KOLUMBO DJIBOUTI-HERRADURA POLLUX BILIM ADRA-AVERROES MAIMONIDES BIRSA PNT. SE HERRADURA-DJIBOUTI LINOSA III AL-MANSOUR A EL SEGOVIANO DJIBOUTI VILLE ALBORÁN LINOSA I LINOSA II HÉSPERIDES HÉRCULES EL IDRISSI YUSUF KARPAS CATIFAS-W.
    [Show full text]
  • Anuari Ornitològic De Les Balears. Index Per Espècies
    ANUARI ORNITOLÒGIC DE LES BALEARS. INDEX PER ESPÈCIES. A continuació es recullen tots els artícles, notes breus, ponencies publicats en el Anuari Ornitològic de les Balears, del volum 1 al 25, per ordre alfabètic d’espècies, i dins de cada matèria, per ordre cronològic, indicant l’any de publicacio, titol del texte, nombre del volum i pàgines del texte signat. Tambe figura el titol en àngles si se disposa. Acrocephalus melanopogon VICENS, P. i REBASSA, M. 2006. La boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon a s’Albufera de Mallorca. AOB, vol. 20: 33-43. The moustached warbler Acrocephalus melanopogon at the Albufera de Mallorca. AOB, 20: 33-43. Aegypius monachus GOB. 1988. Recompte de voltors, 1987. AOB, vol. 2: 4-5. GOB. 1989. L’aplicació del “Hacking” al voltor negre. AOB, vol. 3: 7-8. GOB. 1989. Programa de recuperació del voltor negre a Mallorca 1988-90. AOB, vol. 3: 5-6. MEJÍAS, R. 1990. Sexat per anàlisi cromosòmic del voltor negre. AOB, vol. 4: 12-13. MUNTANER, J. 1990. Recompte de voltors, 1989. AOB, vol. 4: 14-17. TEWES, E. 1991. El voltor (Aegypius monachus) a Europa, un pas endavant en la seva recuperació. AOB, vol. 5: 2-8. TEWES, E. 2003. El programa de conservació del voltor negre Aegypius monachus a Mallorca al 2002. AOB, vol. 17: 59-69. The Black Vulture Aegypius monachus Conservation Program on Majorca in 2002. AOB, 17: 59-69. TEWES, E. 2005. Situación del buitre negro Aegypius monachus en Mallorca. AOB, vol. 19: 99-108. Status of the Black Vulture Aegypius monachus in Mallorca. AOB, 19: 99-108.
    [Show full text]
  • Moors and Christians. Between Identity and Renewed Heritage in Mallorca
    Moors and Christians. Between Identity and Renewed Heritage in Mallorca Maria-Àngels Roque. European Institute of the Mediterranean (IEMed) The island of Mallorca enjoys a hybrid tradition that is the result of the settlement of diverse peoples in the Mediterranean throughout history. This tradition is clear in many elements such as one of the most popular events on the island: the Moors and Christians Festival, held every 2 August in Sant Elm, near Andratx. This festival has evolved throughout the island’s different historical eras and has been the object of several attempts at institutional ownership that, in all cases, have sought the participation of civil society. The ethnographic model proposed here enables us to understand how the diverse traditions and political interests that have dominated each historical era have been gradually combined in a small area. History, legends and topography are elements 20th century and current publications, week- that form part of the local or national memory lies from different periods such as Andraitx, of peoples, but, over time, this memory has which appeared between 1920 and 1971, and been redesigned and interpreted differently the Catalan-language magazine N’Alí, from according to events. Under what conditions are 1986. I have also used local informants, some the objects and narrative practices constructed of whom hold political positions. as current cultural property? For anthropology scholars, a dynamic vision helps us to read, lis- ten to and interpret the factors that stimulate The Historical Context these practices. In this article we will see how stories are From the early 10th century, Mallorca was constructed based on historical events and pre- under Muslim rule, specifically independent eminence is given to one situation or another, Berber kinglets.
    [Show full text]
  • THE MARINE PROTECTED AREAS of the BALEARIC SEA Marilles Foundation
    THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA Marilles Foundation THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA A brief introduction What are marine protected areas? Marine Protected Areas (MPAs) are portions of the marine The level of protection of the Balearic Islands’ MPAs varies environment, sometimes connected to the coast, under depending on the legal status and the corresponding some form of legal protection. MPAs are used globally as administrations. In the Balearic Islands we find MPAs in tools for the regeneration of marine ecosystems, with the inland waters that are the responsibility of the Balearic dual objective of increasing the productivity of fisheries Islands government and island governments (Consells), and resources and conserving marine habitats and species. in external waters that depend on the Spanish government. Inland waters are those that remain within the polygon We define MPAs as those where industrial or semi-indus- marked by the drawing of straight lines between the capes trial fisheries (trawling, purse seining and surface longlining) of each island. External waters are those outside. are prohibited or severely regulated, and where artisanal and recreational fisheries are subject to regulation. Figure 1. Map of the Balearic Islands showing the location of the marine protection designations. In this study we consider all of them as marine protected areas except for the Natura 2000 Network and Biosphere Reserve areas. Note: the geographical areas of some protection designations overlap. THE MARINE PROTECTED AREAS OF THE BALEARIC SEA Marilles Foundation Table 1. Description of the different marine protected areas of the Balearic Islands and their fishing restrictions.
    [Show full text]
  • Balearic Islands Area
    Template for Submission of Scientific Information to Describe Areas Meeting Scientific Criteria for Ecologically or Biologically Significant Marine Areas Title/Name of the area: Balearic Islands Area Presented by: Greenpeace International as a submission to the Mediterranean Regional Workshop to Facilitate the Description of Ecologically or Biologically Significant Marine Areas (EBSAs), 7 to 11 April 2014, Málaga, Spain. Contact person: Sofia Tsenikli, Senior Political Advisor, Email: [email protected]; tel: +30 6979443306 Information in this submission has been presented at the CBD Expert Workshop on Scientific and Technical Guidance on the use of Biogeographic Classification Systems and Identification of Marine Areas beyond national jurisdiction in need of protection, 29 September - 2 October 2009, in Ottawa, Canada, and is included in the official report of the workshop which can be accessed here. Abstract The Balearic Archipelago is one of the richest European regions in terms of marine animal species diversity and is characterized by a wide range of ecosystem types (e.g. maërl beds, Leptometra beds, soft red algae communities, Posidonia meadows, etc) (Aguilar et al.,2007b) . Some of these communities are considered rare on a European scale. The area’s complex oceanography results in high levels of productivity, reflected by its importance as a feeding ground for a wide range of species, including fin and sperm whales, loggerhead turtles and as a crucial spawning ground for threatened Bluefin tuna. The area is also an important breeding ground for the endemic Balearic shearwater. Introduction In 2006 Greenpeace published a proposal for a regional network of large-scale marine reserves with the aim of protecting the full spectrum of life in the Mediterranean (see Figure 1) (Greenpeace 2006).
    [Show full text]
  • 8. Calvià Y La Conquista De Jaime I (1229) D
    8. CALVIÀ Y LA CONQUISTA DE JAIME I (1229) D. Albero, M. Calderón, M. Calvo, E. Gloaguen (Ayuntamiento de Calvià/UIB) 8.1. INTRODUCCIÓN Hay acontecimientos que cambian la historia de una región, que no afectan únicamente a cambios políticos, sino que influyen de manera determinante en el futuro de un territorio y de sus pobladores. La conquista de Mallorca por parte del rey Jaime I42, acaecida a finales de 1229, es uno de estos hechos históricos determinantes. La conquista cristiana no sólo supuso el final del dominio almohade en Mallorca (1202-1229), sino que desencadenó profundos y sustanciales cambios, que determinaron un nuevo orden histórico para Mallorca y el resto de las Islas Baleares. Podemos afirmar que, tras la caída de Madina Mayurqa, el 31 de diciembre de 1229, se introdujo en Mallorca una nueva visión del mundo. Estos cambios no sólo afectaron a la organización política, con la incorporación de una concepción del mundo, feudal y católica, sino que, también, tuvieron una enorme repercusión en aspectos cotidianos y diversos, como: la organización económica, la estructuración y la concepción del territorio, la lengua, la religión y las costumbres, etc. La conquista supuso, también, un cambio poblacional, con la sustitución del grueso de la población almohade (Cateura 1997: 7), a partir de un aporte demográfico continuado procedente de la actuales zonas de Cataluña, Aragón y el Rosselló francés. Todos estos fenómenos fueron de gran intensidad y favorecieron cambios radicales en el paisaje, las costumbres, la concepción de la familia y en las relaciones socio-económicas. El término municipal de Calvià constituye una de las zonas de la isla que tuvieron un rol singular dentro de los acontecimientos que provocaron este drástico cambio cultural.
    [Show full text]
  • Artificial Lights and Seabirds: Is Light Pollution a Threat for the Threatened
    J Ornithol DOI 10.1007/s10336-015-1232-3 ORIGINAL ARTICLE Artificial lights and seabirds: is light pollution a threat for the threatened Balearic petrels? 1,2,3 4 3 Airam Rodrı´guez • David Garcı´a • Beneharo Rodrı´guez • 4 5 6 Esteban Cardona • Lluı´s Parpal • Pere Pons Received: 18 January 2015 / Revised: 16 April 2015 / Accepted: 4 May 2015 Ó Dt. Ornithologen-Gesellschaft e.V. 2015 Abstract Petrels are among the most threatened group of measured from a nocturnal satellite image. We also cal- birds. On top of facing predation by introduced mammals culated the radius of light pollution impact. At least 304 and incidental bycatch, these seabirds have to deal with an fledgling birds were found stranded due to attraction to emerging threat, light pollution, which is increasing glob- artificial lights, fatally affecting 8.5 % of them. The pro- ally. Fledglings are disoriented and attracted to artificial portion of grounded fledglings ranged between 0.13 and lights in their maiden night flights from their nests to the 0.56 % of the fledglings produced annually. The body mass sea. Once grounded, they are exposed to multiple threats of Balearic and Scopoli’s shearwater fledglings decreased leading to high mortality. We report on numbers of three with rescue date. Light-induced mortality increased during petrel species (Balearic shearwater Puffinus mauretanicus, the fledging period for Scopoli’s shearwaters. Birds were Scopoli’s shearwater Calonectris diomedea, and European rescued at a mean distance of 4833 m from the nearest storm-petrel Hydrobates pelagicus) rescued on the Balearic colony, and between 30 and 47 % of colonies were ex- Islands, Mediterranean Sea, in the period 1999–2013.
    [Show full text]
  • What About Marine Renewable Energies in Spain?
    Journal of Marine Science and Engineering Review What about Marine Renewable Energies in Spain? María Dolores Esteban 1,2,*, Juan Manuel Espada 1, José Marcos Ortega 3 , José-Santos López-Gutiérrez 2 and Vicente Negro 2 1 Departamento de Ingeniería Civil, Universidad Europea, 28040 Madrid, Spain 2 Grupo de Investigación de Medio Marino, Costero y Portuario, y Otras Áreas Sensibles, Universidad Politécnica de Madrid, 28670 Madrid, Spain 3 Departamento de Ingeniería Civil, Universidad de Alicante, Ap. Correos 99, 03080 Alacant/Alicante, Spain * Correspondence: [email protected]; Tel.: +34-917407272 Received: 4 July 2019; Accepted: 26 July 2019; Published: 30 July 2019 Abstract: Renewable energies play a fundamental role within the current political and social framework for minimizing the impacts of climate change. The ocean has a vast potential for generating energy and therefore, the marine renewable energies are included in the Sustainable Development Goals (SDGs). These energies include wave, tidal, marine currents, ocean thermal, and osmotic. Moreover, it can also be included wind, solar, geothermal and biomass powers, which their main use is onshore, but in the near future their use at sea may be considered. The manuscript starts with a state-of-the-art review of the abovementioned marine renewable energy resources worldwide. The paper continues with a case study focused on the Spanish coast, divided into six regions: (I) Cantabrian, (II) Galician, (III) South Atlantic, (IV) Canary Islands, (V) Southern Mediterranean, and (VI) Northern Mediterranean. The results show that: (1) areas I and II are suitable for offshore wind, wave and biomass; (2) areas III and V are suitable for offshore wind, marine current and offshore solar; area IV is suitable for offshore wind, ocean wave and offshore solar; (3) and area VI is suitable for offshore wind, osmotic and offshore solar.
    [Show full text]
  • Study, Monitoring and Conservation of the Balearic Shearwater in Spain: an Update
    PaCSWG4 Inf 25 Rev 1 Agenda Item 8.1 Fourth Meeting of the Population and Conservation Status Working Group Wellington, New Zealand, 7 – 8 September 2017 Study, monitoring and conservation of the Balearic shearwater in Spain: an update Compiled by: J.M. Arcos, I. López, J. Alonso, J. Mayol Study, monitoring and conservation of the Balearic shearwater in Spain: an update Compiled by: J.M. Arcos1, I. López2, J. Alonso2, J. Mayol3 Contributors: I. Afán, G.M. Arroyo, J. Bécares, L. Capellà, G. Carrasco, V. Cortés, D. García, M. Genovart, J. González-Solís, T. Guilford, M. Louzao, M. McMinn, R. Meier, R. Moreno, A. Onrubia, D. Oro, A. Rodríguez, B. Rodríguez, M. Tarzia, C. Tobella, O. Yates 1 Marine Programme - SEO/BirdLife 2 División para la Protección del Mar, D.G. Sostenibilidad de la Costa y del Mar, Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente - MAPAMA 3 Servei de Protecció d'Èspècies, Servei de Protecció d'Èspècies, Conselleria de Medi Ambient, Balearic Government Summary The present document is an update on general knowledge, monitoring work and conservation action on the Balearic shearwater. Population estimates are still uncertain, with contrasting figures resulting from colony estimates (about 3,000 breeding pairs) and counts at sea (over 25,000 individuals, that would account for a breeding population of ~7,000 pairs assuming demographic equilibrium). These discrepancies might be due to the difficulty of properly assessing the breeding population of such a secretive seabird, which might have remained underestimated; but caution is recommended while the most “optimistic” figure is not confirmed on the breeding grounds.
    [Show full text]