º Parc natural de Sa Dragonera Guió ÍNDEX 1. Parc natural de sa Dragonera 2. Geologia 3. Clima 4. Història 5. Vegetació 5.1. Vegetació terrestre 5.2. Vegetació aquàtica 6. Fauna 6.1. Fauna Terrestre 6.1.1. Rèptils 6.1.2. Mamífers 6.1.3. Aus 6.1.3.1. Aus marines 6.1.3.2. Rapinyaires 6.1.3.3. Altres aus 6.2. Fauna aquàtica 6.2.1. Invertebrats 6.2.2. Vertebrats 6.2.2.1. Peixos 6.2.3. Mamífers 7. Edificacions 7.1. Les Torres de defensa 7.2. Els Fars 7.3. El moll des Lladó i les cases 8. Usos tradicionals 8.1. Els falcons 8.2. L’orxella 8.3. La palma del garballó 8.4. La calç, la llenya i el carbó 8.5. L’aigua 8.6. El contraban 8.7. L’aprofitament agrícola, ramader i pesquer 9. Control de plagues 1. El parc natural de Sa Dragonera El Parc Natural de sa Dragonera està format pels illots d’es Pantaleu i sa Mitjana i per l’illa de sa Dragonera; a més té una important Àrea d’Influència Marina que conté gran part dels recursos que utilitza la fauna litoral del parc. L'illa de sa Dragonera està situada a ponent de Mallorca, davant la costa occidental del municipi d'Andratx, i molt propera a la població de Sant Elm . És una illa llarga (4 quilòmetres) i estreta (un quilòmetre com a màxim), amb una superfície de 288 ha i 352 metres d'alçada al seu punt culminant (na Pòpia). La separa de Mallorca un petit freu d'uns 800 mts. d'amplada màxima, i de poca fondària, on trobam fons arenosos i en part coberts per Posidonia oceanica , un vertader bosc submergit, refugi de moltes espècies marines de la nostra costa. Entre Sant Elm i sa Dragonera hi ha diversos illots que també formen part del parc natural, com són es Pantaleu, l’illa Mitjana i els Calafats (en carnisser, els calafats i s’escull anegat) 2. Geologia Geològicament, és una perllongació de la Serra de Tramuntana, i reprodueix a petita escala els trets estructurals bàsics d'aquesta, inclinada cap al sud-est i penyassegada al nord-oest. La composició de les seves roques és calcaria i dóna lloc a un paisatge càrstic típic, amb nombroses esquerdes i algunes cavitats de cert interès. De fet, un dels principals atractius que ha tingut històricament per a l'home, és l'existència d'un avenc amb aigua potable al seu fons, a uns 25 metres de profunditat. Aquesta cavitat és sa Cova des Moro. 3. Clima El clima de sa Dragonera es pot incloure en la categoria de càlid-semiàrid en tota la seva extensió. Aquest tipus de clima és característic de la part més sud-occidental de Mallorca. Les temperatures són marcadament dolces, especialment a l’estació freda, degut a l’efecte de temperament de la mar. Per tant, sa Dragonera és un dels llocs més càlids de Mallorca. El relleu de l’illa determina que les zones amb menys pendent estiguin orientades cap al sud-est i per tant, exposades a més insolació. En canvi, les zones amb menys insolació coincideixen amb els penyals de muntanya. Tot això condiciona el tipus de vegetació que es troba a l’illa. 4. Història 4.1. Prehistòria – E. Antiga S’han trobat restes talaiòtiques, principalment construccions ciclopees a la zona de cala Lladó. De l’època romana s’han trobat restes d’una necròpolis. Per la seva ubicació estratègica va ser utilitzada com refugi de navegants i lloc d’aprovisionament d’aigua. Hi ha les restes de 2 naufragis d’època Romana, enfonsats entre Mallorca i sa Dragonera. 4.2. Edat Mitjana (711 - 1492 Conquesta Musulmana Península Ibèrica - Descobriment d’Amèrica) - S. X : Ocupació Musulmana de Mallorca (Madina Mayurca). L’illa de sa Dragonera formava part del juz’ d’Al-ahwaz que comprenia la Ciutat de Mallorca, Marratxí, Estellencs, Puigpunyent, Andratx, Calvià i part de Banyalbufar. - S.XII: La primera referència escrita de l’illa de Sa Dragonera es troba en la Crònica de Ramon Berenguer III que fa referència a l’expedició pisano-catalana a les Illes Balears - Any 1229 Conquesta de Mallorca: el rei Jaume I utilitzà sa Dragonera i es Pantaleu per preparar la conquesta de l’illa de Mallorca. - El Llibre dels fets narra l’expedició del Rei Jaume I: L’expedició va sortir el 5 de setembre dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils en direcció cap a Pollença. El segon dia de navegació degut a una gran tormenta es va haver de canviar el rumb. Un tripulant va aconsellar al rei que ell coneixia una illa, sa Dragonera, en la que es podrien resguardar i proveir-se d’aigua i que aprop d’aquesta illa i de la costa mallorquina hi havia un illot anomenat es Pantaleu. El rei Jaume I va trobar encertat aquest canvi de rumb donades les circumstàncies i la matinada del 7 de setembre la galera reial va atracar en es Pantaleu. Mentre els rei descansava, don Nunó Sanç i en Ramon de Montcada van ser enviats a explorar la costa mallorquina, per triar el millor lloc per iniciar la invasió de l’illa. I van triar Santa Ponça per on van entrar el dia 9 de setembre. - Repartiment: Després de la conquesta, sa Dragonera i es Pantaleu passaren a ser propietat del bisbat de Barcelona ( del S.XIII fins el S. XV), reservant al rei, la propietat dels falcons. - L’any 1460 Nicolau Sunyer comprà l’illa, 3 anys després va morir i en el testament cedeix l’illa a les seves filles amb la condició de que la conservin tal i com estava (destacar caràcter ecologista del seu testament). 4.3. Edat Moderna (1493 – 1789 descobriment d’Amèrica – Revol·lució. Francesa) - S. XIV-XVIII Incursions corsàries. - 1581 Construció de la Torre de na Pòpia. - 1585 Construció de la Torre de Llebeig. 4.4. Edat. Contemporània - Actualitat - L’any 1808, el matemàtic i astrònom francès, François d’Aragó , traçà la última part de la triangulació del meridià de París, circumstància que permeté la construcció del metre patró A François d’Aragó, els successos del 2 i 3 de maig de 1808 l'agafaren al cim de la mola de s'Esclop, a la cabanya des d'on realitzava els amidaments. La caseta del francès, com va ser coneguda popularment, era en realitat un petit observatori astronòmic. Des d'allà mesurava els angles formats entre aquella muntanya, Formentera i el cim de Camp Vell a Eivissa. Una triangulació que unia tres illes i que tècnicament resultava complexa ja que es realitzava sobre la mar. Els amidaments es realitzaven encenent fogueres als diferents cims i mesurant les distàncies amb unes lents molt potents. Aquells senyals de foc provocaren recels entre els habitants de la zona. Però no va ser fins a finals de maig, quan va arribar la notícia que el poble espanyol s'aixecava contra la dominació francesa a la península, que Aragó patí un perill real. Els pagesos de la zona s'enrecordaren del francès que cada nit encenia fogueres per comunicar-se amb els seus companys i pujaren a cercar-lo. Pensaren que devia ser un espia. Un dels espanyols que formava part de l'expedició s'assabentà dels fets i corregué fins a la mola per avisar-lo. Aragó es va disfressar amb roba de pagès i baixà a Ciutat, amb tan mala fortuna que fou interceptat per l'escamot popular que anava a apressar-lo. Va ser llavors que va jugar la carta de la llengua. Aragó sabia imitar molt bé els accents, de manera que els parlà en un mallorquí perfecte i els digué que l'espia francès que cercaven era al cim de la mola. Els pagesos continuaren i Aragó aconseguí arribar a Palma sa i estalvi i amb tots els càlculs de les observacions realitzats. A Ciutat demanà protecció i acabà al Castell de Bellver. Allà ocupà l'estança de Jovellanos, que havia estat alliberat dies abans. No va ser fins dos mesos més tard que la mateixa persona que l'havia ajudat a disfressar-se, el patró Damià, aconseguí un petit vaixell per escapar. Arribar a França no va ser fàcil a causa del conflicte bèl·lic. Però, finalment, i després de gairebé un any, ho aconseguí. - L’any 1941 compra sa Dragonera l’andritxol, Joan Flexas:Pujol, “en Joan de s’Almudaina”. Era fuster i ben jove s’inicià en l’explotació de pinars muntant serradores de llenya i en negocis d’exportació reunint una notable flota de vaixells. La riquesa que va anar acumulant va fer que se’l conegués com en Verga petit i en March d’Andratx. Tingué relacions i bona amistat amb en Joan March Ordines, amb les empreses del qual va col·laborar i va ser pels seus suggeriments que es va decidir a comprar l’illa de sa Dragonera. - Mentre que el propietari de sa Dragonera va ser en Joan Flexas es van fer les següents actuacions a l’illa: o Tala de Pins. o Bona part de la garriga es va convertir en terres de conreu i es van fer els marges per a la plantació d’oliveres. o Zona cala Lladó: Construcció dels camins i la casa amb una zona de jardí. o Introducció d’animals domèstics i exòtics: paons reials, ànecs, faisans, gallines de Guinea, etc. o Construcció de la torre del colomar. o Mirador de na Miranda: en aquest indret es va començar a fer una casa, conten que aquesta casa havia de ser per la neboda d’en Joan Flexas, ja que ell no tenia fills.