Memòria d’informació no financera

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Barcelona, abril 2019

Índex

Carta de la presidenta 7 1. Qui som 9 1.1. Missió i principis 9 1.2. Diferenciació i vocació 10 1.3. Model de negoci 11 1.4. Oferta audiovisual 12 1.5. Resultats d’audiències 16 1.6. Afiliació a associacions 20 2. La memòria de la CCMA 21 2.1. Descripció de l’anàlisi de materialitat 21 2.2. Grups d’interès rellevants 21 2.3. Temes materials 23 3. La CCMA en xifres 25 3.1. Liquidació pressupostària 25 3.2. Resultat econòmic 28 3.3. Subvencions rebudes 29 4. Govern i processos de presa de decisions 31 4.1. Òrgans de govern 31 4.1.1. Consell de Govern 31 4.1.2. Presidència 32 4.1.3. Consell Assessor de Continguts i de Programació 32 4.1.4. Comitè de Direcció 32 4.2. Òrgans de control 33 4.2.1. Comissió de Control Parlamentari 33 4.2.2. Consell de l’Audiovisual de Catalunya 33 4.3. Defensora de l’Audiència 34 4.4. Fundació La Marató de TV3 34 5. Compromís amb la societat. La vocació de la CCMA 36 5.1. Responsabilitat Social Corporativa 36 5.2. Ètica en l’exercici de la professió 37

3 Memòria d’Informació no financera

5.3. Qualitat informativa i defensa del pluralisme 38 5.4. Atenció a l’audiència 39 5.5. Promoció de la cultura i l’educació 40 5.6. Universalitat, diversitat i cohesió 43 5.7. Accessibilitat 45 5.8. Promoció de la llengua catalana i l’aranès 46 5.9. Motor de la indústria audiovisual 47 5.10. Promoció de les noves tecnologies 48 5.11. Solidaritat i sensibilització 49 6. Compromís en l’àmbit publicitari 51 6.1. Publicitat responsable 51 6.2. Compliment de la normativa 51 6.3. Protecció de la infància i l’adolescència 52 6.4. Erradicació d’estereotips sexistes 52 6.5. Publicitat gratuïta 52 7. Compromís amb els proveïdors 54 7.1. Productores 54 7.2. Serveis i subministraments 56 7.3. Actuacions supervisores 57 8. Compromís amb l’equip de la CCMA 58 8.1. Ocupació 58 8.1.1. Treballadors i distribució per sexe, edat, país i categoria professional 58 8.1.2. Nombre total i distribució de modalitats de contracte 65 8.1.3. Mitjana anual de contractes indefinits, temporals i a temps parcial 65 8.1.4. Remuneracions mitjanes i la seva evolució 72 8.1.5. Retribució dels alts càrrecs 74 8.1.6. Empleats amb discapacitat 74 8.2. Organització del treball 75 8.2.1. Organització del temps de treball 75 8.2.2. Nombre d’hores d’absentisme 75 8.2.3. Conciliació laboral i familiar 75 8.3. Salut i seguretat 77 8.3.1. Condicions de salut i seguretat a la feina 77

4 Memòria d’Informació no financera

8.3.2. Sinistralitat laboral 79 8.3.3. Principals activitats de seguretat i salut laboral el 2018 81 8.4. Relacions socials 84 8.4.1. Organització del diàleg social 84 8.5. Formació 85 8.5.1. Polítiques implementades en el camp de la formació 85 8.5.2. Quantitat d’hores de formació 85 8.5.3. Accessibilitat universal de les persones amb discapacitat 86 8.6. Igualtat 86 8.6.1. Mesures per promoure la igualtat entre homes i dones i Pla d’Igualtat 86 8.6.2. Mesures per promoure l’ocupabilitat 86 8.6.3. Protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe 87 8.6.4. Integració i accessibilitat de les persones amb discapacitat 87 9. Compromís amb el desenvolupament sostenible 88 9.1. La Marató de TV3, referent d’impacte social 88 9.2. Col·laboració amb el teixit associatiu i institucional 89 10. Compromís amb els drets humans 91 10.1. Drets laborals, igualtat i no discriminació 92 10.2. Prevenció dels riscos de vulneració de drets humans 92 10.3. Protecció a la infància i l’adolescència 94 10.4. Clàusula social per a proveïdors i licitadors 95 11. Compromís amb la lluita contra el frau i la mala praxi 96 11.1. Mesures per prevenir la corrupció i el suborn 96 11.2. Codi de bones pràctiques 100 12. Compromís amb el medi ambient 101 12.1. Contaminació i canvi climàtic 101 12.2. Economia circular i prevenció i gestió de residus 103 12.3. Ús sostenible dels recursos 106 12.4. Protecció de la biodiversitat 108 12.5. Sensibilització 108 13. Sobre aquest informe 110 13.1. Abast i procés d’elaboració 110 13.2. Continguts GRI 111

5 Memòria d’Informació no financera

13.3. Continguts requerits per la Llei 11/2018 115 13.4. Revisió externa independent 117

6 Memòria d’Informació no financera

Carta de la presidenta

Des de la responsabilitat de ser el principal grup de comunicació públic de Catalunya, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals defensem i promovem, en totes les nostres accions, els principis de qualitat, responsabilitat, exigència i eficiència. Fruit d’aquests principis essencials, som capaços d’oferir una àmplia oferta audiovisual multiplataforma en llengua catalana, que projecta valors democràtics i referents propis de la llengua i la cultura catalanes. I ho fem amb gran èxit, sent líders d’audiència i referència indiscutible entre els mitjans audiovisuals al nostre país.

Un dels grans assoliments dels 35 anys d’existència de la Corporació, després de ser creada per unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya, és precisament la gran incidència social que ha aconseguit. Els mitjans de la CCMA, Televisió de Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, han esdevingut marques de prestigi, en bona part gràcies al seu compromís amb tota la ciutadania.

Les claus d’aquesta trajectòria han estat diverses. D’una banda, una programació responsable que dona resposta a les necessitats d’una societat diversa i plural, amb una gran capacitat de connectar emocionalment amb l’audiència. I de l’altra, un compromís de responsabilitat i servei que va sempre més enllà, i que permet liderar projectes de gran transcendència social com La Marató de TV3. En aquest cas, amb xifres de rècord: la divulgació i la sensibilització sobre el càncer, que ha estat la malaltia de l’edició d’enguany, s’han combinat amb la màxima recaptació de la història gràcies als donatius de milers de persones. D’aquesta manera, i a través d’un procés rigorós i transparent, es podran impulsar múltiples projectes de recerca biomèdica d’excel·lència.

Desenvolupar amb èxit els objectius del servei públic de comunicació audiovisual comporta, a més, l’obligació de gestió amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, i fer-ho de forma exemplar, fidel al nostre compromís ètic, sent model de referència de qualitat i innovació.

L’actuació dels mitjans de la Corporació està sotmesa als màxims controls democràtics i tots ells posen en evidència l’estricte compliment de les missions de servei públic. Un any més, els indicadors que ofereixen els informes d’observança del pluralisme i de compliment de les missions de servei públic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya constaten que TV3 i Catalunya Ràdio són els mitjans que ofereixen més diversitat de veus a l’audiència, és a dir, més representació de la diversitat política i social, també arreu del territori.

A més de l’autoritat independent de regulació, la CCMA se sotmet al control constant del Parlament de Catalunya, a través de la Comissió de Control de l’Actuació de la CCMA, i a l’acció de la Defensora de l’Audiència, que recull també la participació i l’opinió de les persones espectadores i usuàries a través del Servei d’Atenció a l’Audiència. Tots aquests mecanismes n’auditen l’activitat i permeten constatar la solidesa del lideratge d’audiències i també de qualitat dels mitjans de comunicació públics.

En l’àmbit de la gestió interna, tenim plenament implantat un model de gestió que prioritza la transparència en tot el procés de presentació i contractació de projectes audiovisuals, a més de garantir públicament que les propostes seleccionades s’ajusten al principi d’igualtat d’oportunitats. D’aquesta manera, doncs, s’emeten crides públiques amb informació sobre les prioritats de continguts per a les ofertes generalistes i temàtiques de televisió, ràdio o mitjans digitals. Els resultats de totes les contractacions i els seus imports es poden consultar de forma lliure a l’espai de la transparència de la pàgina web.

7 Memòria d’Informació no financera

Tot i la força de la producció interna, especialment en els àmbits informatiu, infantil i esportiu, a la CCMA tenim la missió d’impulsar el teixit de la indústria audiovisual a Catalunya. Ho fem a través de la producció de continguts d’entreteniment, documentals, d’animació i ficció en règim d’associació amb empreses productores o de coproducció amb d’altres institucions o mitjans de comunicació. A partir d’aquestes fórmules de col·laboració, l’oferta dels mitjans de la CCMA s’enriqueix de talent extern i es participa en la dinamització d’un sector estratègic de la nostra economia.

L’exigència crítica dels professionals dels diferents àmbits de la Corporació es recull al Llibre d’Estil. D’aquesta manera, i de forma pública i oberta a tothom, els nostres professionals exerceixen una gran corresponsabilitat tant en els sistemes de treball com en l’elaboració, producció i difusió dels continguts. Però més enllà d’aquest marc deontològic, l’any 2018 s’ha fet un avenç important en el compromís de corresponsabilitat dels treballadors i les treballadores, amb l’aprovació del nou Estatut Professional dels Mitjans de Comunicació de la Corporació. El nou text incorpora en el seu articulat, per primera vegada, els drets i deures de tots els professionals dels àmbits de Continguts d’Entreteniment i Culturals, a més dels habituals d’Informatius i Esports de la televisió, la ràdio i els mitjans digitals, i ho fa d’una forma pionera entre les empreses audiovisuals europees.

Així doncs, estem orgullosos de presentar, en aquesta memòria, quines han estat les fites de l’any 2018 en àmbits tan diferents com el compromís, la corresponsabilitat en la gestió i la transparència, que ens han permès desenvolupar amb èxit un servei públic audiovisual de qualitat en benefici de tota la ciutadania.

Núria Llorach i Boladeras

Vicepresidenta i presidenta en funcions

8 Memòria d’Informació no financera

1. Qui som?

1.1. Missió i principis La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) gestiona els mitjans de comunicació audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans.

La nostra missió és oferir a tots els ciutadans de Catalunya un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics, i fer-ho sempre sota criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.

Un dels nostres principals objectius és ajudar a la consolidació i l’expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció de Catalunya i, per aquest motiu, el català és la llengua institucional amb què prestem el nostre servei públic.

La pluralitat és un dels principis generals que configuren la nostra programació, amb l’objectiu de reflectir la diversitat de la societat actual. Els canvis demogràfics i el ventall de sensibilitats diverses que conformen la societat; l’evolució tecnològica, la proliferació de canals de televisió i, per tant, de la competència; els nous hàbits de producció, difusió i consum cultural; tots són factors que, entre d’altres, condicionen els objectius de servei públic que li corresponen a la CCMA.

La CCMA produeix continguts audiovisuals i els difon a través de les vies més adients en cada cas, utilitzant totes les potencialitats que cada mitjà proporciona, ja siguin televisives, radiofòniques o interactives, o una combinació d’aquestes. La fortalesa de la presència multiplataforma de la CCMA radica en la seva oferta de continguts d’àudio i vídeo. Aquesta proliferació de mitjans posa en valor la unió de la marca conjuntament amb els criteris i el talent en la valoració dels continguts.

Des de la CCMA estem compromesos per promoure el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana, fomentant les produccions audiovisuals en català. A més de ser servei públic de qualitat, garantim els més elevats estàndards de qualitat.

Servei públic, la nostra raó de ser La missió de servei públic és la nostra raó de ser i el que guia totes les nostres actuacions, un fet que es pot constatar en l’informe publicat l’any 2018 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el qual garanteix que tant TV3 com Catalunya Ràdio, el canal i l’emissora generalistes dels mitjans de la CCMA, respectivament, compleixen amb aquesta missió de servei públic.

L’organisme regulador analitza a fons diversos aspectes com ara el pluralisme, la diversitat social, la promoció de la llengua i la cultura i l’impuls a la indústria audiovisual, entre d’altres.

En l’àmbit de pluralisme informatiu, i d’acord amb múltiples indicadors analitzats per a l’observança del pluralisme als diferents espais informatius i de debat, el CAC constata que els mitjans de la CCMA donen veu a un ampli ventall d’agrupacions polítiques (58 a TV3 i 45 a Catalunya Ràdio), que inclou la totalitat de les que tenen vinculació parlamentària.

L’organisme destaca també l’augment de presència de dones, la inclusió de continguts que reflecteixen la diversitat de la societat, la promoció de la cultura i la llengua catalanes, l’atenció

9 Memòria d’Informació no financera

a la infància i l’adolescència amb continguts específics, els continguts accessibles per a persones amb discapacitat amb l’increment d’emissions que inclouen llenguatge de signes, i el compliment amb el mandat de col·laborar en l’impuls a la indústria cultural. Tots aquests aspectes són els que desgranem als diferents capítols d’aquesta memòria.

El Mandat Marc és la normativa aprovada pel Parlament que reconeix que els mitjans audiovisuals públics poden tenir un sistema de finançament mixt per percebre fons de l’administració corresponent i també poden obtenir ingressos de la contractació publicitària i de la venda de serveis. A més, també estipula que els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de gestionar els seus recursos segons els principis d’eficàcia, eficiència, transparència i sostenibilitat econòmica.

La llei de la Comunicació Audiovisual del 2010, i les posteriors modificacions, han introduït nous i importants condicionants per a la prestació de servei públic audiovisual. En són una mostra les restriccions en àrees estratègiques com la inversió en producció audiovisual o la compra de drets d’emissió, però també, i de forma molt rellevant, la introducció de noves formes de gestió i limitacions en la capacitat i autonomia financera dels mitjans públics. Aquesta llei deixa exclusivament en mans dels mitjans de titularitat pública la responsabilitat del servei públic audiovisual, eximint els operadors de titularitat privada d’aquest deure, en tant que serveis d’interès general. Això diposita tota la responsabilitat social de la comunicació en el sector públic i, alhora, fa més complexa la seva capacitat d’incidència social en un entorn de multiplicitat d’actors.

La culminació d’aquest escenari s’ha produït en una situació de crisi econòmica global que, a banda de dificultar el procés de transformació, ha comportat una davallada general dels ingressos publicitaris a tots els mitjans de comunicació, inclosos els públics. Un dels efectes és la dificultat creixent per finançar les produccions audiovisuals de qualitat i garantir el futur del servei públic audiovisual. Especialment, si tenim en compte les dificultats de l’administració pública per adequar les seves polítiques a les exigències de contenció pressupostària.

En aquest context, la CCMA ha d’avançar cap a una model organitzatiu més àgil, que afavoreixi la creació i difusió de continguts i superi la gestió tradicional separada de mitjans. Aquest projecte exigeix una aposta per la diferenciació externa dels seus productes a partir de la potenciació dels valors propis del servei públic, la simplificació interna amb menys complexitat organitzativa i millor coordinació entre tots els elements de la cadena de valor, l’excel·lència en la gestió i el control de la despesa.

És fonamental impulsar les marques de la CCMA i aprofundir en les característiques que defineixen la seva identitat i les diferencien de la resta d’operadors. Potenciar el talent, la innovació i la creativitat són claus per abastir un projecte editorial sòlid.

1.2. Diferenciació i vocació Des de la CCMA tenim la vocació d’esdevenir un model de credibilitat i qualitat per a la ciutadania de Catalunya, d’acord amb les seves demandes socials i culturals.

Treballem per fomentar la convivència, el civisme i l’exercici responsable del dret a la informació i la llibertat d’expressió per part dels professionals. Aquesta vocació va vinculada al principi de servei públic que caracteritza les grans corporacions europees de ràdio i televisió públiques.

Durant l’any 2018, els mitjans de la CCMA han millorat la seva posició en diversos indicadors de qualitat. Un dels més importants és l’indicador de qualitat informativa que s’extreu de la

10 Memòria d’Informació no financera

posició que aquests mitjans ocupen com a opció informativa dels ciutadans segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO): TV3 s’ha mantingut en la primera posició i Catalunya Ràdio com a segona, Catalunya Informació ha escalat de la setena a la quarta posició i el canal 3/24 s’ha mantingut sisè però millorant les xifres.

Grup Descripció de Valor 2017 Valor 2018 d’indicadors l’indicador

TV3 : 47% (primers) TV3 : 47% (primers)

Indicador de Posició en el rànquing 3/24 : 3,9% (sisens) 3/24 : 4,6% (sisens) qualitat dels mitjans de la informativa CCMA com a opció CR : 31,6% (segons) CR : 28,8% (segons) informativa dels ciutadans (CEO) Cat. Info : 2% (setens) Cat. Info : 4% (quarts)

Indicador de Estudis GfK o altres TV3 : 8,3 (millor TV3 : 8,5 (rècord qualitat i han de situar la generalista) històric) varietat de la programació de la programació CCMA com la més 33 : 7,8 33 : 7,9 valorada pels ciutadans

Indicadors interns per valorar la qualitat i la varietat de la programació de TVC i de Catalunya Ràdio.

1.3. Model de negoci

Ens públic CCMA L’Ens Públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el prestador del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya. L’entorn en el qual operem és el territori català, tot i que els canals digitals ens permeten oferir la nostra programació arreu del planeta.

CCMA, SA La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, amb seu social a Sant Joan Despí, és la societat única que integra, des del 2013, les antigues empreses filials de la CCMA: Televisió de Catalunya, SA i Catalunya Ràdio SRG, SA. Així, des d’una sola societat s’articula un sistema de gestió que permet optimitzar els recursos per oferir serveis de forma conjunta, de cara a obtenir la màxima capacitat i visió global per a la producció i la difusió de continguts per als diversos mitjans i a través de múltiples plataformes.

Fundació La Marató de TV3 La Fundació La Marató de TV3 també forma part del grup de la CCMA. Des del compromís amb la societat catalana i el seu benestar, la seva missió és fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al

11 Memòria d’Informació no financera

programa televisiu La Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

Conformen els seus òrgans de govern un Patronat i una Comissió Assessora Científica que vetlla per garantir l’excel·lència en els paràmetres d’avaluació dels projectes de recerca i els criteris d’adjudicació dels ajuts a la investigació.

1.4. Oferta audiovisual

1.4.1. Televisió de Catalunya Televisió de Catalunya (TVC) va néixer l’any 1983 amb l’objectiu principal de contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, i avui dia és el principal mitjà de comunicació de Catalunya i la televisió de referència d’una gran majoria dels seus ciutadans.

El model de Televisió de Catalunya s’inscriu en el de les televisions públiques nacionals d’Europa, i la seva programació s’inspira en els principis propis d’un mitjà públic, com són el compromís amb els valors socials i democràtics, el pluralisme i el servei als ciutadans.

TVC té la vocació de ser un mirall de la vida col·lectiva i de la diversitat de la societat catalana, una televisió plenament oberta al món que prioritza la qualitat, busca la innovació i promou un estil propi i diferenciador en els continguts. Al mateix temps, té l’aspiració que la seva oferta arribi al màxim nombre possible de teleespectadors. La seva voluntat de projecció exterior ha permès que molts dels seus programes hagin obtingut al llarg dels anys un ampli reconeixement internacional.

Les instal·lacions centrals, situades a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), ocupen 4,5 hectàrees amb 35.000 metres quadrats edificats en quatre edificis principals. Televisió de Catalunya és actualment una gran fàbrica de continguts televisius, on l’eix de la programació és la producció pròpia en tots els gèneres (informatius, documentals, esports, ficció, entreteniment, etc.). Però TVC també coprodueix amb les empreses del sector i ha contribuït a crear un important teixit industrial audiovisual a tot el país.

El sistema de finançament es regeix per una fórmula mixta. La CCMA es finança principalment amb les aportacions pressupostàries que fa la Generalitat i també amb la venda i la prestació de serveis i amb la publicitat.

Des del primer moment, TVC ha apostat també per la presència a la xarxa. En l’actualitat, gestiona un conjunt de portals i webs que s’han convertit en referents absoluts per als usuaris que busquen qualsevol informació en català a internet. A més, des del desembre de 2004, es pot accedir a través de tv3.cat al canal TV3alacarta, un servei que permet veure, des del web i en qualsevol moment, tots els programes amb drets d’emissió per internet, així com la programació en directe amb drets de tots els canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, TV3CAT i TV3HD), a través de connexions de banda ampla (ADSL i cable). Es tracta d’un servei que elimina les distàncies geogràfiques i consolida una nova manera d’accedir a la televisió, des de qualsevol punt del món i sense limitacions horàries.

12 Memòria d’Informació no financera

Canals Televisió de Catalunya compta amb set canals: TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, TV3CAT i TV3HD.

TV3

És el primer canal, generalista i familiar. Creat el 1983, s’adreça a públics majoritaris i familiars i té una programació molt variada. Les seves principals apostes són els informatius, l’entreteniment i l’emissió dels principals esdeveniments esportius, i és el canal de referència per a la majoria de catalans.

33

Ofereix una programació complementària i alternativa a la de TV3, adreçada a públics més específics. El 33 és el canal dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la finestra on té cabuda la projecció de la cultura de Catalunya i la de referència internacional.

3/24

És el canal d’informació contínua dels serveis informatius de TVC, amb emissió les 24 hores, i és el líder destacat del gènere a Catalunya.

Esport3

És el canal per al públic interessat en l’esport. Durant les 24 hores d’emissió, Esport3 ofereix transmissions en directe o en diferit, esdeveniments esportius i programes que aposten per un estil de vida esportiu, que potencia la salut, l’aventura i la vida a l’aire lliure. Així mateix, el canal treballa per fer visible els esports minoritaris, les disciplines femenines i la diversitat en l’àmbit esportiu.

Super3

És el canal infantil multiplataforma destinat al públic de fins a 14 anys. Hereu del K3, va néixer el 2009, a partir del club infantil més nombrós de Catalunya, com el canal per a la creació i l’emissió de les referències per al públic més jove. Es basa en la presència i participació dels súpers (els membres del Club Super3), els programes de producció pròpia i les sèries i pel·lícules.

TV3CAT

És el canal de TVC que es veu fora de Catalunya, que emet una selecció dels programes de producció pròpia amb drets de difusió internacional de les cadenes de TVC.

TV3HD

És el canal que emet simultàniament en alta definició la programació de TV3 les 24 hores del dia.

13 Memòria d’Informació no financera

1.4.2. Catalunya Ràdio Catalunya Ràdio es la ràdio nacional de Catalunya i com a ràdio pública del país i en compliment del mandat del Parlament, té la missió d’oferir a tots els ciutadans de Catalunya un servei públic radiofònic de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d’aquest servei s’ha de gestionar amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.

Un dels seus objectius principals és ajudar a consolidar i expandir la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya, reflectint la diversitat de la societat actual. Per fer-ho possible, al grup d’emissores de Catalunya Ràdio hi treballen al voltant de 330 persones entre periodistes, tècnics de so, informàtics, enginyers, documentalistes i administratius, entre d’altres.

Les instal·lacions de Catalunya Ràdio a l’avinguda Diagonal de Barcelona disposen d’un total de 4.132 metres quadrats, on hi ha 16 estudis amb el seu locutori i control, des d’on s’emeten els programes, i 5 cabines, amb les seves redaccions i espais de treball.

Canals Catalunya Ràdio

És el canal generalista, que ha aconseguit convertir-se en emissora de referència a Catalunya. La qualitat dels equips humans i tècnics, i una decidida voluntat de convertir-se en una peça fonamental del panorama radiofònic del país han fet de Catalunya Ràdio l’emissora amb els informatius més plurals segons les dades de l’informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

La programació de Catalunya Ràdio combina perfectament el rigor informatiu amb l’entreteniment de qualitat, l’humor, els espais informatius, els programes d’autor i la passió de les transmissions esportives. Juntament amb els grans magazins de matí, tarda i cap de setmana, l’emissora inclou programes de tertúlia cultural, de salut emocional, de cinema, noves tecnologies, història, cultura popular i solidaritat, per posar alguns exemples.

Catalunya Informació

És l’emissora informativa del grup i va ser la primera emissora del gènere a tot l’estat espanyol. Amb una programació de 24 hores diàries de notícies, és l’emissora informativa de referència a Catalunya, i hi són habituals les transmissions en directe d’actes i rodes de premsa d’interès general. La informació esportiva, del trànsit i del temps complementen els espais horaris de notícies.

Catalunya Música

És l’emissora de música clàssica del grup. Ofereix un ventall ampli de gèneres i estils clàssics de tots els temps en una extensa proposta especialitzada. L’emissora, líder en el seu àmbit, s’ha destacat per la gravació i la transmissió en directe de concerts, cicles i festivals. Com a membre de la xarxa de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), emet concerts de primer ordre, europeu i mundial, i situa les produccions pròpies de Catalunya Música a nivell internacional. iCat

És el canal musical i cultural del grup. Nascuda com a emissora multimèdia per FM i internet, iCat evoluciona l’1 d’octubre del 2012 cap a un model multicanal centrat en l’escolta en línia a través del web i d’aplicacions per a mòbils. L’1 d’agost del 2017 tornava a l’FM en període de

14 Memòria d’Informació no financera

proves fins al 6 de setembre, data en què va començar l’emissió regular a la freqüència modulada amb nova imatge i amb una programació renovada. Els programes de la nova iCat inclouen més música de l’escena catalana, tant cantada en català com en d’altres idiomes; programes culturals dedicats a cinema, sèries, teatre i literatura; espais de gèneres musicals com el jazz, el folk, la fusió, la rumba i l’electrònica, i un programa musical infantil/juvenil.

+CatRàdio

El 2018 Catalunya Ràdio creix i ofereix nous continguts i programes a través de +CatRàdio, el dial digital de Catalunya Ràdio. Ampliem l’oferta de ràdio en català amb humor, gastronomia, innovació i música, entre altres. Aquests espais se sumen a programes de referència 100% digitals, que ja existien, com L’ofici de viure o MeteoMauri .

1.4.3. Mitjans digitals Som conscients que les tendències de consum d’informació i de tot tipus de continguts audiovisuals passen cada vegada més pels mitjans digitals, i treballem perquè els ciutadans puguin accedir a la nostra oferta des de qualsevol suport i des de qualsevol lloc del món.

Dispositius mòbils: Els continguts de la CCMA arriben als telèfons mòbils intel·ligents i tauletes, tant mitjançant diverses aplicacions com a través dels portals mòbils que s’adapten a aquests dispositius. Som molt actius en aquest terreny, tenint en compte l’increment del consum audiovisual de l’audiència en dispositius mòbils, i actualment comptem amb vuit aplicacions: TV3, Catalunya Ràdio, 3/24, iCat, Esport3, Super3, Super3Carnet i Catalunya Informació.

Participació i xarxes socials : Tenim una presència activa a les xarxes socials, que fem servir com a canals de difusió i també d’interacció. Hem consolidat la presència dels nostres continguts a les xarxes, hem promocionat activament la conversa social dels directes amb la difusió d’etiquetes ( hashtags ) i hem posat en marxa accions de participació per mitjà de Facebook, Twitter, Instagram i Spotify.

Televisió connectada : La CCMA està present amb l’aplicació de TV3 a les televisions connectades, tant a través de la seva aplicació per HbbTV, com per mitjà de les aplicacions per a les principals SmartTV del mercat de consum audiovisual.

YouTube : TV3 i Catalunya Ràdio també són a YouTube. Els canals de TVC i els seus programes han superat, durant el 2018, les 102.862.565 visualitzacions i els 100 milions de minuts de vídeo vistos. Els vídeos de Catalunya Ràdio (als canals CatRàdio, iCat i CatRàdio Esports) han crescut el 33% respecte a l’any passat i superen les 3.310.000 visualitzacions.

Podcast : Catalunya Ràdio té una àmplia oferta de podcasts, un servei que permet la subscripció i la descàrrega automàtica d’àudios d’internet a l’ordinador o reproductor portàtil.

Spotify : Des del setembre del 2018, Catalunya Ràdio integra una selecció de trenta programes en l’oferta de podcast de Spotify, fet que l’ha convertit en la primera emissora de ràdio de l’Estat en aquesta plataforma.

15 Memòria d’Informació no financera

1.5. Resultats d’audiències Els mitjans de la CCMA han millorat els seus resultats d’audiències durant l’any 2018, segons constaten diversos indicadors.

L’audiència televisiva, analitzada per Kantar Media, ha augmentat en gairebé dos punts, passant d’una quota de pantalla del 15,6% el 2017 al 17,4% el 2018; l’audiència radiofònica també ha millorat les seves xifres, amb una audiència mitjana de 731.000 oients, 21.000 més que l’any anterior segons les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM).

Pel que fa al portal de la CCMA, també registra xifres positives i supera amb escreix els objectius, que són que la cobertura de la pàgina web sigui superior al 24% del consum a Catalunya. Segons dades anuals de comScore Multiplataforma, la cobertura de la pàgina web ha estat del 41,3% el 2018, mentre que el 2017 va ser del 38,9%.

1.5.1. Televisió de Catalunya El canal generalista de Televisió de Catalunya, TV3, ha tancat el 2018 amb una quota anual del 14% , a una distància de 4,2 punts de la segona cadena classificada, Telecinco. Segons dades de Kantar Media, TV3 segueix batent rècords i es converteix en la primera televisió que aconsegueix ser líder durant nou anys consecutius a Catalunya . A més, durant el 2018 ha registrat un creixement de 2,2 punts percentuals respecte al 2017, cosa que la situa com la cadena que més ha crescut . La gran acceptació de TV3 per part de l’audiència es constata també amb el fet que ha aconseguit la millor quota dels últims sis anys i que és l’única cadena que registra una quota de doble dígit, una fita que no s’havia assolit mai.

TV3 ha estat la cadena més vista en 299 dels 365 dies de l’any 2018. Aquesta és la vegada que TV3 ha liderat més dies de l’any i és la segona millor xifra de la seva història.

TV3 ha aconseguit mantenir 17 mesos de lideratge consecutius , fins i tot sent la cadena més vista durant els mesos en què es va celebrar el campionat mundial de futbol.

També supera les xifres del 2017 pel que fa a programes més vistos del dia. En 331 dies dels 365 de l’any 2018, el programa més vist de la jornada ha estat de TV3, en 291 dels quals ha estat alguna de les edicions dels telenotícies. L’any 2018, TV3 ha tornat a liderar les dues franges de més consum del dia, el day time amb una quota de l’13,8%, i el prime time , de dilluns a diumenge, amb una quota del 16%.

Programes més vistos En un any marcat pel futbol, dels 10 programes més vistos del 2018, 5 són de TV3, i excloent del rànquing els partits de futbol se n’extreu que 4 dels 5 programes més vistos durant el 2018 a Catalunya són de TV3. Entre els programes més vistos, destaquen el partit de Lliga de Campions entre el Chelsea i el FC Barcelona, amb 1.168.000 espectadors i un 35,4% de quota; el programa Sense ficció dedicat a l’1 d’Octubre, amb 1.135.000 espectadors i un 34,4% de quota, i l’entrevista a Carles Puigdemont el 15 d’abril després que el tribunal de Slesvig- Holstein el va alliberar.

Cadena més ben valorada TV3 tanca l’any també amb un rècord pel que fa a l’índex qualitatiu mitjà, ja que obté un 8,5 sobre 10, la millor xifra des que treballem amb el panel qualitatiu de GfK (2008). D’aquesta manera, TV3 continua sent la cadena generalista més ben valorada.

16 Memòria d’Informació no financera

Entre els programes més ben valorats de TV3 durant l’any 2018 hi comptem espais habituals de la graella diària del canal com Polònia , Està passant , Preguntes freqüents , El foraster , Sense ficció , alguns dels informatius diaris i alguns informatius especials com Les veus de l’1- O, Els matins de la Diada , 17-A, un any després , i altres programes especials com La Marató de TV3 , el concurs de castells de Tarragona, La guerra inacabada , El concert de Sant Esteve o Històries de Palau . Cal destacar que 14 programes han superat el 9 en l’índex de qualitat.

De l’oferta de continguts del canal 33 , destaquen programes com Liceu a la fresca , 33 i... La història de Cuba lliure , Passió per caminar i Sputnik, Òrbita 90 .

Pel que fa al canal Super3 , durant l’any 2018 s’ha mantingut com el segon canal infantil més vist a Catalunya.

Informatius Els informatius de TV3 són líders d’audiència , però també ho són en qualitat i credibilitat. L’actualitat continua centrant l’interès de l’audiència i consolida TV3 com a referent informatiu, i és l’única cadena que aconsegueix tenir tots els seus programes informatius dins els 40 més vistos.

Qualitativament, els informatius de TV3 són els més ben valorats pels espectadors que participen en el panel d’audiència de GfK, que els puntuen amb un històric 8,6 sobre 10, i amb un 95,9% de credibilitat. Per la seva banda, el 3/24 ha aconseguit una quota anual de l’1,9%, només una dècima per sota del rècord històric de l’any passat.

1.5.2. Catalunya Ràdio Catalunya Ràdio ha tancat també el 2018 amb rècord històric d’audiència, superant les xifres del 2017, en què també es van aconseguir xifres rècord. Segons les dades de la tercera onada de l’EGM, 644.000 oients van escoltar Catalunya Ràdio cada dia durant l’any passat, un 1,5% més d’audiència que l’any anterior.

Pel que fa als canals del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació ha aconseguit una audiència de 103.000 oients diaris, Catalunya Música 33.000, i iCat, en el seu primer any de retorn a l’FM, ha aconseguit una audiència de 17.000 oients diaris, amb una tendència a l’alça, ja que en l’última onada ha arribat fins als 22.000 oients diaris.

Audiències per programes Segons les dades de l’EGM, mig milió d’oients (498.000) han escoltat cada dia durant el 2018 el magazín matinal El matí de Catalunya Ràdio , el programa més escoltat de l’emissora, seguit del magazín matinal del cap de setmana, El suplement, que ha aconseguit 343.000 oients els dissabtes i 371.000 els diumenges.

El Catalunya migdia ha obtingut una audiència rècord de 152.000 oients diaris de dilluns a divendres i s’ha convertit en l’informatiu més escoltat de Catalunya; l’edició dels caps de setmana ha liderat també la seva franja amb 70.000 oients els dissabtes i 29.000 els diumenges. Pel que fa a l’informatiu Catalunya vespre , ha obtingut una audiència de 73.000 oients.

Pel que fa als esports, el programa esportiu de les tardes del cap de setmana, Tot gira , ha arribat als 144.000 oients els dissabtes i 169.000 oients els diumenges; el programa esportiu

17 Memòria d’Informació no financera

nocturn d’entre setmana, El club de la mitjanit , ha aconseguit 69.000 oients, i Tot costa ha arribat als 88.000 oients.

El magazín de les tardes, Estat de Gràcia , ha aconseguit 93.000 oients, i el programa Popap ha arribat als 78.000 oients, un 8% més que fa un any.

El programa d’entrevistes El divan ha liderat la seva franja i ha aconseguit 63.000 oients; les estrenes Crims i Un restaurant caníbal a Berlín també han liderat la seva franja, amb 55.000 i 31.000 oients, respectivament.

Finalment, La nit dels ignorants ha repetit lideratge en la seva franja d’emissió (entre la una i les tres de la matinada) reiterant xifres d’audiència amb 22.000 oients, i també han obtingut bons resultats el programa Generació digital, amb 26.000 oients; En guàrdia!, amb 25.000 oients, i Solidaris , amb 19.000 oients.

1.5.3. Mitjans digitals El 2018 ha estat un any d’audiències rècord en l’entorn digital, i un 41% dels internautes de Catalunya han triat els mitjans digitals de la CCMA per informar-se i entretenir-se.

Resums d’audiències Portal web : El portal CCMA.cat ha tingut una mitjana mensual de 3 milions d’usuaris únics.

Vídeo : Durant el 2018 s’han fet més de 109,9 milions de reproduccions de vídeo als mitjans digitals de TV3, un 3,4% més que el 2017.

Àudio : Durant el 2018 s’han fet més de 31,3 milions de reproduccions d’àudios als mitjans digitals de Catalunya Ràdio, un 19,4% més que el 2017.

TV3 A internet, TV3 ha estat la cadena de televisió que ha liderat l’audiència a Catalunya el 2018. Ha estat líder tots els mesos de l’any arribant a un rècord de 20 mesos de lideratge consecutius en la categoria de televisió, segons dades de comScore. A Catalunya, ha obtingut una audiència de prop de 2 milions d’usuaris únics mensuals (1.970.000), i a Espanya, de més de 2 milions i mig d’usuaris únics (2.516.000).

Després d’un 2017 de rècord, l’any 2018, l’audiència digital de TV3 ha augmentat un 7%. Les reproduccions de vídeo han superat els 110 milions, una xifra que representa un augment del 3% respecte de l’any anterior, i els cinc programes més vistos per internet han estat el Telenotícies vespre i els programes Com si fos ahir , Polònia , Tot es mou i FAQS .

Catalunya Ràdio Catalunya Ràdio també segueix augmentant la seva audiència digital. A Catalunya, durant l’any 2018 ha tingut una mitjana mensual de més de mig milió d’usuaris únics (519.000), un 18% més que l’any 2017, i al conjunt de l’Estat, aquesta xifra supera els 620.000 usuaris únics de mitjana mensual (627.000).

18 Memòria d’Informació no financera

Grup Descripció de Valor 2017 Valor 2018 d’indicadors l’indicador

Objectius Audiència televisiva d’audiència (quota de pantalla 15,6 17,4 mitjana diària mitjana diària, segons pels diferents Kantar Media) canals i emissores de la Audiència radiofònica, CCMA audiència mitjana dl-dg 710.000 731.000 (EGM)

TV3: 11,8 (líder) TV3: 14 (líder) Els diferents canals i emissores de la CCMA 3/24: 2 (rècord històric) 3/24: 1,9 (líder) hauran de lluitar pel lideratge d’audiència Esport3: 0,7 (líder) Esport3: 0,5 (tercera) segons els diferents estudis quantitatius Super3: 1,4 (segona Super3: 1 (segona (Kantar Media i EGM) i infantil) infantil) hauran de ser líders o referents en el seu 33: 0,9 (segona) 33: 0,7 (segona) àmbit (generalista, informatiu, cultural, Cat. Info: líder Cat. Info: líder infantil i esportiu) Cat. Música: líder Cat. Música: líder

L’audiència de la CCMA als mitjans digitals ha de tenir un volum d’usuaris únics amb una mitjana anual superior a 1.400.000 usuaris únics mensuals 1.950.000 2.168.000 a Catalunya (comScore Multiplataforma. Inclou usuaris provinents d’ordinadors i de mòbils, tant del web com de les aplicacions)

La cobertura del portal de la CCMA ha de ser superior al 24% del 38,90% 41,30% consum a Catalunya (dades de comScore Multiplataforma anuals)

Lideratge de l’oferta Generalitat de Generalitat de conjunta de la CCMA Catalunya: 1.699.000 Catalunya: 2.709.000 entre els portals en català en funció dels

19 Memòria d’Informació no financera

usuaris únics que hi accedeixen CCMA: 1.950.000 CCMA: 2.168.000 (comScore)

Lideratge en l’oferta Mediaset: 1.699.000 Mediaset: 1.629.000 conjunta a internet de la CCMA en els àmbits Atresmedia: 2.359.000 Atresmedia: 3.132.000 de televisió i ràdio en funció dels usuaris CCMA: 1.950.000 CCMA: 2.168.000 únics que hi accedeixen a RTVE: 958.000 RTVE: 1.295.000 Catalunya (comScore)

Indicadors interns amb els objectius i resultats respecte a l’audiència de TVC i Catalunya Ràdio.

1.6. Afiliació a associacions La CCMA és membre de la FORTA (Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics) des de la seva constitució, l’abril del 1989. Aquesta entitat associa les ràdios i televisions autonòmiques, amb l’objectiu de cooperar en els àmbits dels drets de propietat intel·lectual, transmissions, intercanvi de programes i serveis o participació en organismes internacionals.

També forma part de la UER-EBU (Unió Europea de Radiodifusió), a través de Catalunya Música, que participa en l’intercanvi musical Euroradio d’aquest organisme, que agrupa tots els ens públics i les principals empreses privades de ràdio i televisió d’Europa.

Així mateix, l’organització està associada a CIRCOM Regional , que reuneix 376 televisions públiques de 38 països europeus amb l’objectiu de promoure i desenvolupar la cooperació entre els membres, en la coproducció i intercanvi de continguts audiovisuals i en la formació de periodistes i tècnics.

Finalment, la CCMA lidera el consorci europeu d’assessorament per a la implantació de la TDT a les televisions públiques de Colòmbia . L’entitat va guanyar la licitació pública convocada per la UE per impulsar el pas de la televisió analògica a la televisió digital a Colòmbia. Hi col·labora juntament amb l’empresa catalana BAa Consultors i Persidera SpA, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Una delegació de professionals de la CCMA és responsable de la formació en aspectes clau per a la migració cap a la TDT en formacions que han tingut lloc a Colòmbia i a Catalunya en diferents fases, al llarg del 2017 i el 2018.

20 Memòria d’Informació no financera

2. La memòria de la CCMA

2.1. Anàlisi de materialitat Per a l’elaboració d’aquesta memòria hem realitzat un estudi de materialitat per definir quins són els aspectes que considerem més importants a l’hora de reflectir l’impacte de les nostres activitats sobre l’entorn, alhora que hem tingut en compte quins temes preocupen més als col·lectius que interactuen amb la CCMA.

Aquesta anàlisi de materialitat, que hem elaborat seguint els estàndards de l’entitat internacional de referència Global Reporting Initiative (GRI), consisteix a identificar i prioritzar els temes rellevants, és a dir, aquells que reflecteixen els impactes econòmics, ambientals i socials significatius de la CCMA o bé aquells que poden influir d’una manera substancial sobre les decisions dels grups d’interès.

Per fer-ho, ens hem basat en una anàlisi interna elaborada per part de la direcció de la corporació, tenint en compte la nostra missió general com a proveïdors d’un servei públic, i prioritzant els aspectes més importants per al desenvolupament de la nostra activitat.

En la dimensió externa , hem analitzat les preocupacions expressades pels nostres grups d’interès. Hem tingut en compte els interessos dels treballadors, amb els quals mantenim un diàleg permanent mitjançant la negociació col·lectiva, l’estatut professional del 2018 i el portal digital intern, i també hem avaluat la informació rebuda per part de l’audiència a través dels diversos canals de comunicació amb els quals comptem, com la Defensora de l’Audiència, el Servei d’Atenció a l’Audiència i les xarxes socials.

De la mateixa manera, hem tingut en compte les expectatives que la societat civil té respecte de la CCMA, així com les legislacions, normatives i acords internacionals d’importància estratègica per a la nostra empresa, com per exemple en matèria de respecte al medi ambient, a la responsabilitat publicitària, el desenvolupament sostenible i el respecte dels drets humans.

Finalment, hem estudiat la situació del sector dels mitjans de comunicació mitjançant l’anàlisi d’informes sectorials (com per exemple el Llibre Blanc de l’Audiovisual) i també hem analitzat documentació d’altres companyies del sector.

2.2. Grups d’interès rellevants Els canals de comunicació i participació existents entre la CCMA i els nostres grups d’interès rellevants ens han permès identificar i definir quins són els aspectes més importants per cada un d’ells. La taula que mostrem a continuació inclou una llista amb els grups d’interès més rellevants per a la corporació i les temàtiques que més els preocupen.

Grup d ’interès Aspectes més rellevants

Ciutadania Credibilitat, entreteniment, proximitat, audiència, transparència

Anunciants Audiència, seguretat, ètica comercial

21 Memòria d’Informació no financera

Parlament de Catalunya Transparència, pluralitat, integració social, Comissió de Control Parlamentari, presidència

Govern de Catalunya Eficiència, innovació, sostenibilitat

Administracions Compliment, integritat, convenis Públiques

Organitzacions Col·laboració, accessibilitat, visibilitat equitativa ciutadanes

Mitjans de comunicació Informació, transparència

Competidors Ètica, lleialtat

Proveïdors Igualtat d’oportunitats, benefici mutu, pagament, norma de contractació de producció audiovisual, contractació pública

Empleats Participació, comunicació i desenvolupament, estatut professional

Organismes de control Consell de l’Audiovisual de Catalunya

Després d’aquesta anàlisi dels grups d’interès, hem elaborat una matriu en què es plasma el grau d’influència o impacte de la CCMA sobre els grups d’interès i viceversa. Com es pot observar, el grup d’interès amb més influència sobre la CCMA i també el grup sobre el qual l’entitat té més impacte és la ciutadania, fet que s’explica tenint en compte la nostra missió i vocació d’oferir un servei públic de qualitat. Així mateix, s’aprecia l’elevada importància dels treballadors, peça clau a l’hora de poder oferir un servei de qualitat als ciutadans de Catalunya.

MAPA DE GRUPS D'INTERÈS (GRIN) 1 Ciutadania MATRIU D'IMPACTE/ INFLUÈNCIA 10 2 Anunciants 9 3 Parlament de Catalunya At 8 10 1 4 Govern de Catalunya 7 3

6 9 2 5 Administracions Públiques 4 8

5 6 6 Organitzacions ciutadanes Mitjà 4 7 7 Mitjans de comunicació 3 8 Competidors 2 5 Baix Impacte de l'Organització en el GRIN Proveïdors 1 9 1 2 3 4 5 6 7 8 910 10 Empleats Baixa Mitja Alta Influència del GRIN en l'Organització

22 Memòria d’Informació no financera

2.3. Temes materials A partir de l’anàlisi descrita anteriorment hem organitzat els temes materials que afecten la CCMA en 8 categories que hem desenvolupat al llarg de l’informe.

CATEGORIES TEMES

Responsabilitat Social Corporativa i bon govern

Ètica en l’exercici de la professió

Qualitat informativa i pluralisme

Atenció i participació de l’audiència

Promoció de la cultura i l’educació

Compromís amb la societat Promoció de la llengua catalana i l’aranès

Universalitat, diversitat i cohesió social

Accessibilitat

Solidaritat i sensibilització

Promoció de la indústria audiovisual

Promoció de les noves tecnologies

Publicitat responsable

Compliment de la normativa

Compromís en l’àmbit publicitari Protecció de la infància i l’adolescència

Erradicació d’estereotips sexistes

Publicitat gratuïta

Igualtat d’oportunitats, compliment de les normes de Compromís amb els proveïdors contractació

23 Memòria d’Informació no financera

Igualtat, diversitat, conciliació

Seguretat Compromís amb l’equip de la CCMA Formació

Negociació col·lectiva

Promoció del sector audiovisual català Compromís amb el desenvolupament sostenible Associacions i patrocinis

Compromís amb els drets humans Respecte i protecció dels drets humans

Compromís amb la lluita contra el Mesures per prevenir la corrupció frau i la mala praxi

Mesures per reduir les emissions, gestió de residus, ús sostenible dels recursos Compromís amb el medi ambient Sensibilització pel respecte al medi ambient

24 Memòria d’Informació no financera

3. La CCMA en xifres

3.1. Liquidació pressupostària El grup d’empreses CCMA ha tancat l’exercici 2018 amb un total consolidat de despeses liquidades de 308.584.880 euros i uns ingressos liquidats de 317.313.383 euros . Una part del resultat obtingut (7.388.490 euros) va destinada a cobrir el dèficit de l’exercici anterior, i una altra (1.357.130 euros) s’ha de retornar a la Generalitat de Catalunya com a sobrant d’una aportació finalista per finançar la despesa sobrevinguda per la limitació de la deducció d’IVA suportat. D’aquesta manera, s’obté un resultat ajustat negatiu de 17.117 euros .

A nivell de grans masses, la liquidació pressupostària consolidada de la CCMA presenta les següents xifres:

% Var. Pressupost 2018 % Pressupost % Var. Tanc. Pressupost 2018 Tanc. 2018 Tancament 2017 (pròrroga 2017) M odificacions 2018 vs. Var. Tancament 2018 2018 vs Tanc. (pròrroga 2017) vs. Press. inicial Tanc. 2017 2017 2018 Despeses de personal 167.231.037 164.689.627 4.550.703 169.240.330 1,20% 164.607.770 -1,57% -2,74% Resta de despeses 143.860.462 142.554.473 18.122.982 160.677.401 11,69% 143.977.110 0,08% -10,39% SUBTOTAL 311.091.499 307.244.100 22.673.631 329.917.731 6,05% 308.584.880 -0,81% -6,47%

Ingressos publicitat 56.733.486 68.294.920 68.294.920 20,38% 54.063.953 -4,71% -20,84% Resta d'ingressos 9.622.408 7.949.180 7.949.180 -17,39% 12.575.799 30,69% 58,20% Aport acions 238.530.573 231.000.000 22.673.631 253.673.631 6,35% 250.673.631 5,09% -1,18% TOTAL 304.886.467 307.244.100 22.673.631 329.917.731 8,21% 317.313.383 4,08% -3,82%

Dèficit any anterior 1.183.458 7.388.490 Ajust desviació 1.357.130 f inançament posit iva IVA

Superàvit/ dèficit -7.388.490 0 0 0 100% -17.117 99,77% 100% pressupostari ajustat

Aquest resultat ajustat obtingut ha aconseguit cobrir el dèficit de l’any anterior per 7,3 milions d’euros, i també fer front al cost de l’IVA suportat no deduïble per aplicació de la prorrata general, que finalment ha estat inferior al que inicialment es va preveure i que es va calcular sobre les despeses del 2017. El càlcul inicial preveia una despesa de 20,4 milions, mentre que finalment ha estat de 19,04 milions.

No obstant això, l’exercici 2018 ha resultat un any d’especial complexitat. A continuació es relacionen els fets primordials que han tingut impacte en el seguiment pressupostari:

• La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Servei Públic, va incorporar modificacions importants a la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit que afectaven de manera especial la situació de la CCMA. La llei reforça la idea de la dualitat per a les ràdios i televisions públiques i, per tant, es torna a la idea de la limitació a la deducció. El Consell de Govern de la CCMA, després de valorar la situació de la normativa d’IVA i un cop aprovada la modificació de la llei de contractes de Sector Públic, va optar per aplicar la prorrata general, que és el criteri aplicat per la Inspecció en les actes del període 2012, 2013 i 2014.

25 Memòria d’Informació no financera

• Fruit de l’aplicació de la prorrata d’IVA, la CCMA es va trobar amb un cost sobrevingut i no pressupostat pel 2018 de 20,4 milions d’euros.

• Addicionalment, la CCMA partia de la necessitat de cobrir el dèficit de l’any 2017 d’import de 7.388.490 euros, dels qual 3.506.150 corresponien a la prorrata dels dos darrers mesos del 2017.

• Malgrat que el pressupost del 2018 (pròrroga del 2017) preveia uns ingressos de publicitat de 68,2 milions, en el tancament del 2017 només van ser de 56,7 milions. La situació de mercat no preveia que durant el 2018 es pogués recuperar la xifra pressupostada per al 2017, per la qual cosa es va preveure que la caiguda del darrer any es mantindria durant el 2018. Conseqüentment, es partia de 12 milions menys de recursos.

La principal desviació en ingressos s’ha produït per la caiguda de la venda de publicitat convencional a televisió. La continuació de la concentració de la contractació en l’oligopoli Mediaset i Atresmedia d’una banda, i el context sociopolític de l’altra, a més de la caiguda de la contractació conjunta a nivell FORTA, han afectat greument les contractacions a la televisió. Aquestes contractacions depenen en gran mesura del sector industrial de béns de consum i les decisions d’inversió publicitària estan molt centralitzades a la capital de l’Estat.

• Tenint en compte la previsió de dèficit pressupostari del 2017, les despeses sobrevingudes pel canvi en la Llei de l’IVA i les previsions d’ingressos publicitaris pel 2018, el Consell de Govern de la CCMA, en sessió de 20 de desembre de 2017, va considerar que calia aplicar un pla de contenció de la despesa i inversions per a l’exercici 2018 estimat en 39,5 milions d’euros. Aquest pla afectava principalment la reducció de continguts de graella de televisió i, en menor mesura, les inversions tècniques i els continguts de ràdio.

• El mes de juliol del 2018, la CCMA rep comunicació de Presidència notificant la resolució d’una aportació extraordinària de 20,4 milions per fer front a la despesa sobrevinguda d’IVA, i a partir d’aquest moment es reverteixen projectes per l’import equivalent (continguts de televisió, ràdio i inversions).

• A partir de l’ordre VEH/159/2018 de 3 d’octubre, el mes de novembre, la CCMA rep comunicació de Presidència confirmant una necessitat d’estalvi i, per tant, una reducció de les seves disponibilitats pressupostàries per import de 3 milions. Amb la majoria de projectes engegats amb urgència, atès que la reversió del pla de mesures es va efectuar superada la meitat de l’exercici, un cop més la CCMA va haver de tornar a procedir a una aturada d’aquells projectes que encara no havien arrencat malgrat haver passat la fase de valoració, disseny i planificació.

Com es pot deduir dels fets anteriors, la CCMA s’ha vist forçada a mantenir una activitat irregular tant des del punt de vista de la producció com també pel que fa al desenvolupament dels projectes d’inversió, amb diverses aturades i arrencades, amb la conseqüent afectació dels projectes.

No obstant això, gràcies a les aportacions extraordinàries del Govern de la Generalitat i a una gestió acurada dels seu recursos, la CCMA ha estat capaç de tancar un any 2018 molt complex sense dèficit. Aquestes aportacions extraordinàries han estat:

• Una aportació de 20,4 milions finalista per cobrir la despesa sobrevinguda per la limitació a la deducció de l’IVA suportat del 2018. El fet que l’import liquidat finalment estigui per sota del previst, implica que s’hagi de retornar a la Generalitat un import d’1.357.130 euros.

26 Memòria d’Informació no financera

• Aportació de 2.273.630 euros per fer front a les despeses corresponents a la recuperació de la darrera part de la paga extraordinària i la paga addicional del complement específic o equivalent del mes de desembre del 2012.

A continuació es presenta el quadre on es comparen amb més detall la liquidació 2017 amb el pressupost 2018 i la seva corresponent liquidació també del 2018.

Pressupost Pressupost % % Var. % Var. Liquidació 2018 Modificaci 2018 Liquidació Pressupost Tanc. 2018 Tanc. 2018 DESPESES 2017 (pròrroga ons (pròrroga 2018 2018 vs. Var. vs Tanc. vs. Press. 2017) inicial 2017) Tanc. 2017 2017 2018 Capít ol I Remuneracions de personal 167.231.037 164.689.627 4.550.703 169.240.330 164.607.770 -1,20% 1,59% 2,74% Capít ol II Despeses de béns corrents i serveis 135.282.413 134.316.807 16.833.331 151.150.138 134.399.492 -11,73% 0,66% 11,08% Capít ol III Despeses financeres 1.541.085 1.116.474 589.597 1.706.071 2.722.711 -10,71% -43,40% -59,59% Capít ol IV Transferències corrents 0 0 0 0 0 Capít ol V Fons de contingència 0 0 0 0 0 Capít ol VI Inversions reals 7.036.964 7.121.192 700.000 7.821.192 6.854.907 -11,14% 2,66% 12,35% Capít ol VII Transferències de capital 0 0 0 0 0 Capít ol VIII Variacions d'actius financers 0 0 0 0 0 Capít ol IX Variacions de passisus f inancers 0 0 0 0 0 TOTAL 311.091.499 307.244.100 22.673.631 329.917.731 308.584.880 -6,05% 0,81% 6,47%

% Pressupost Pressupost % Var. % Var. Pressupost Liquidació 2018 Modificaci 2018 Liquidació Tanc. 2018 Tanc. 2018 INGRESSOS 2018 vs. 2017 (pròrroga ons (pròrroga 2018 vs Tanc. vs. Press. Var. Tanc. 2017) inicial 2017) 2017 2018 2017 Capít ol I Impostos directes 0 0 0 0 0 Capít ol II Impostos indirectes 0 0 0 0 0 Taxes, venda de béns i serveis i altres Capít ol III 65.156.702 75.229.4200 75.229.420 62.986.534 15,46% -3,45% -16,27% ingressos Capít ol IV Transf erències corrents 861.194 462.598 0 462.598 1.003.382 -46,28% 14,17% 116,90% Capít ol V Ingressos patrimonials 302.472 552.082 0 552.082 2.619.816 82,52% 88,45% 374,53% Capít ol VI Alienació d'inversions reals 35.526 0 0 0 30.020 100,00% -18,34% Capít ol VII Transf erències de capital 0 0 0 0 0 Capítol VIII Variació d'actius financers 238.530.573 231.000.000 22.673.631 253.673.631 250.673.631 6,35% 4,84% -1,18% Capít ol IX Variacio de passius f inancers 0 0 0 0 TOTAL 304.886.467 307.244.100 22.673.631 329.917.731 317.313.383 8,21% 3,92% -3,82%

Drets Obligacions RESULTAT PRESSUPOSTARI Resultat reconeguts reconegudes

- Operacions corrents 66.609.732 301.729.973 235.120.241

Operacions de capital 30.020 6.854.907 -6.824.887

Operacions financeres 250.673.631 0 250.673.631

Aportació rebuda destinada a finançar dèficit anys anteriors 7.388.490

Ajust desviació de finançament positiva (+) excés aportació IVA 1.357.130

SALDO PRESSUPOSTARI AJUSTAT -17.117

27 Memòria d’Informació no financera

3.2. Resultat econòmic Des del punt de vista del tancament econòmic, la CCMA presenta un resultat consolidat amb unes pèrdues de 11.321.939 euros .

Tancament 2018

Resultat pressupostari de l’exercici executat -17.117

Provisió pagues extres 2013 i 2014 -16.509.722

Retorn paga extra 2012, RAV interessos i altres provisions demandes 3.900.683 laborals

Provisió morositat -632.217

Inversions realitzades 6.854.907

Amortitzacions d’immobilitzat -4.970.634

Altres variacions (existències) 52.161

Resultat del compte de pèrdues i guanys -11.321.939

Com es pot apreciar, el resultat econòmic empitjora respecte del resultat pressupostari, principalment per l’obligació d’aprovisionar la devolució de les pagues extraordinàries del 2013 i del 2014.

En data 25/02/2019, el Govern de la Generalitat va ratificar amb la representació sindical l’acord de retorn de les quanties equivalents a les pagues extraordinàries que es van deixar de percebre en els exercicis 2013 i 2014.

La normativa comptable, seguint el criteri de prudència, obliga a aprovisionar la totalitat de les despeses compromeses en l’exercici comptable pendent de formular, sempre que el compromís s’hagi pres en data anterior a la data de formulació i encara que els compromisos afectin a anys posteriors.

Així doncs, s’ha aprovisionat la totalitat de la devolució de les pagues extraordinàries del 2013 i 2014 per 16,5 milions, malgrat que el calendari estableix el seu pagament entre el 2019 i el 2022.

D’altra banda, el resultat econòmic de l’exercici 2018 recull la partida de conciliació positiva de 3.900.683 euros pel fet de no recollir al compte de resultats les despeses corresponents a la devolució de la paga extraordinària del 2012, així com el pagament d’interessos de la devolució del RAV del 2013 i 2014 i també de demandes laborals, atès que en el seu moment es van aprovisionar majoritàriament en l’exercici 2016, moment en què es va assolir el compromís.

28 Memòria d’Informació no financera

Conclusió Les empreses que formen el Grup CCMA han presentat en l’exercici 2018 un resultat pressupostari ajustat consolidat de -17.717 euros i un resultat econòmic també consolidat de - 11.321.939 euros.

La diferència entre el resultat pressupostari i l’econòmic obeeix primordialment a l’obligació, segons normativa comptable, d’aprovisionar el retorn de les quanties equivalents a les pagues extraordinàries que es van deixar de percebre en els exercicis 2013 i 2014.

Des del punt de vista de gestió, el resultat pressupostari ofereix un visió més real del transcurs econòmic de l’exercici i, per tant, permet assegurar que en un any especialment complex, tant des de la perspectiva econòmica com sociopolítica, la CCMA ha aconseguit un tancament equilibrat mitjançant un rigorós control econòmic i una adequada gestió dels seus recursos, assolint, a més, el manteniment d’una situació de lideratge tant quantitatiu com qualitatiu a nivell d’audiències.

3.3. Subvencions rebudes A continuació es relaciones les subvencions atorgades a la CCMA, SA durant l’any 2018:

Subvencions atorgades a la CCMA, SA (2018)

Import Concepte Organisme (euros)

Universidad Politécnica de Subvenció EasyTV 185.719 Madrid

Subvenció Aire Lliure 47.769 Consell Català de l’Esport

Institut Català Empreses Subvenció La Gran Il·lusió 29.197 Culturals

Consorci de l’Institut Ramon Subvenció Catalunya Música UER 20.000 Llull

Supernit a les biblioteques Pla de Lectura Institut Català Empreses 20.000 2020 Culturals

Subvenció Ramon Llull (Katalonski) 36.000 Institut Ramon Llull

Subvenció 2018 recuperació emissora iCat a Institut Català Empreses 400.000 la FM Culturals

Aportació programa Revolució 4.0 20.000 Generalitat de Catalunya

Subvenció Generalitat 2018 220.611.510 Generalitat de Catalunya

Subvenció extraordinària IVA 19.042.870 Generalitat de Catalunya

29 Memòria d’Informació no financera

Aportació compensació dèficit 2017 7.388.490 Generalitat de Catalunya

Subvenció extraordinària paga extra 2012 2.273.631 Generalitat de Catalunya

TOTAL 250.075.185

30 Memòria d’Informació no financera

4. Govern i processos de presa de decisions

4.1. Òrgans de govern La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estructura el seu funcionament a través de dos òrgans principals: el Consell de Govern , que desenvolupa les seves funcions de direcció executiva ordinària per mitjà del seu president o presidenta, i el Consell Assessor de Continguts i de Programació , que assessora en matèria de programació i de continguts.

Addicionalment, l’activitat s’estructura a través d’un Consell de direcció i uns equips directius dividits ens àrees d’activitat.

4.1.1. Consell de Govern El Consell de Govern és el màxim òrgan de govern i administració de la CCMA, i està format per sis membres elegits pel Parlament a partir d’una llista de candidats amb mèrits professionals rellevants, que tenen un mandat de sis anys de durada.

Tenen la competència d’establir les directrius perquè la programació compleixi la missió de servei públic que té encomanada, així com també aprovar l’avantprojecte de pressupost, la proposta de contracte programa, el pla d’activitats, la memòria anual, les directrius sobre les emissions de publicitat, les plantilles, les retribucions del personal i l’organigrama, tant de la Corporació com de les seves empreses, atenent criteris d’igualtat entre homes i dones. El Consell de Govern assumeix també les funcions pròpies de gestió del risc vinculat a la presa de decisions.

A 31 de desembre del 2018, el Consell de Govern està format per:

• Núria Llorach Boladeras, vicepresidenta i presidenta en funcions

• Rita Marzoa Font, consellera secretària

• Antoni Pemán Vicastillo, conseller

• Armand Querol Gasulla, conseller

Durant l’any 2018, dos membres del Consell de Govern han deixat els seus càrrecs:

• Josep Vilar Grèbol, conseller fins al 17 de desembre del 2018

• Brauli Duart Linares, conseller fins al maig del 2018.

31 Memòria d’Informació no financera

4.1.2. Presidència El president o presidenta del consell de Govern, que és elegit pel Parlament entre els sis membres que l’integren, representa la CCMA en actes públics davant el Parlament, el Govern i les institucions representatives. Exerceix la direcció executiva ordinària de la Corporació i vetlla perquè s’executin les decisions que pren el Consell de Govern.

A més, actua com a òrgan de contractació de la Corporació, autoritza els pagaments i despeses i, juntament amb els altres membres del Consell, elabora la proposta del contracte programa. També garanteix que la programació s’ajusti a les directrius aprovades pel Consell de Govern, nomena i cessa el personal directiu, i proposa les plantilles, els organigrames i el règim de retribució, tant de la Corporació com de les empreses filials. L’elaboració de la memòria anual, del pla d’activitats i dels plans d’actuació del grup també forma part de les seves funcions.

4.1.3. Consell Assessor de Continguts i de Programació És l’òrgan assessor de la CCMA en matèria de programació i de continguts, integrat per 16 membres que tria el Parlament entre persones de prestigi reconegut i que representen la pluralitat de la societat catalana. El mandat dels seus membres s’ha de renovar cada quatre anys i hi han d’estar representants, com a mínim, els sectors professionals i educatius, les associacions cíviques, culturals i d’usuaris, i els treballadors de la CCMA.

Actualment està presidit per Immaculada Juan Franch .

4.1.4. Comitè de Direcció El Comitè de Direcció és l’òrgan executiu de la CCMA, i està format per la presidenta del Consell de Govern, els directors dels mitjans i els directors de les diferents àrees corporatives. Actualment està compost pels següents membres:

• Presidenta en funcions del Consell de Govern: Núria Llorach Boladeras

• Comercial i Màrqueting: Martí Patxot Cardoner

• Esports: Christian Garcia Montagut

• Estratègia i Recursos Humans: Andreu Joan Martínez fins juny del 2018, vacant (des del 8 de juny fins 6 de febrer del 2019) Joan Pericas Mata (des del febrer del 2019)

• Explotació i Enginyeria: Amadeu Gassó Gimeno

• Gestió i Recursos: Teresa Farré Lladó

• Ràdio i Mitjans Digitals: Saül Gordillo Bernárdez

• Televisió: Vicent Sanchis Llàcer

• Serveis Jurídics: Ignasi Jaén Viñuales

32 Memòria d’Informació no financera

Consell de Govern

Vicepresidenta: Núria Llorach Boladeras Consellera secretària: Rita Marzoa Font Conseller: Antoni Pemán Vicastillo Conseller: Armand Querol Gasulla

Defensora de l’Audiència Direcció Fundació La Marató Laura Baladas Ortiz Lluís Bernabé Valera

CCMA, SA Administradora Única Núria Llorach Boladeras

Direcció Serveis Jurídics Ignasi Jaén

Direcció Comercial Direcció Estratègia Dir. Explotació i Direcció Gestió i Direcció Ràdio Direcció Televisió Direcció Esports i Màrqueting i RH Enginyeria Recursos i Mitjans Digitals Josep Vicent Christian Garcia Martí Patxot Joan Pericas Amadeu Gassó Teresa Farré Saül Gordillo Sanchis

4.2. Òrgans de control

4.2.1. Comissió de Control Parlamentari La Comissió de Control Parlamentari de la CCMA és una comissió creada per llei que exerceix el control parlamentari sobre la CCMA i les seves empreses filials. Els diputats poden formular preguntes per respondre oralment o per escrit al president o presidenta del Consell, com a màxim responsable de l’entitat. Les reunions de la Comissió tenen lloc aproximadament un cop al mes, seguint els procediments establerts pel reglament de la cambra.

4.2.2. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) El CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) és un ens públic independent amb competències sobre els continguts del sector audiovisual a Catalunya, creat per llei l’any 2000 amb la voluntat de ser un referent social de prestigi i de vetllar per la qualitat i el rigor dels mitjans audiovisuals que emeten a Catalunya i, per tant, de les empreses filials de la CCMA responsables de l’emissió de continguts a través de televisió, ràdio i internet.

Com a òrgan que vetlla pel compliment de la normativa reguladora de l’audiovisual i, en particular, del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament, el CAC pot demanar informes i compareixences als diferents òrgans de la CCMA amb l’objectiu d’estudiar fets

33 Memòria d’Informació no financera

concrets i de poder garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als mitjans públics. Entre les seves funcions, el CAC també vetlla pel compliment del pluralisme lingüístic, de la normativa sobre el català i l’aranès, de la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents i de la legislació sobre publicitat.

4.3. Defensora de l’Audiència La Defensora de l’Audiència és la institució que vetlla pels drets dels espectadors, oients i usuaris de Televisió de Catalunya, el grup d’emissores de Catalunya Ràdio i els portals de la CCMA. Laura Baladas Ortiz és la Defensora de l’Audiència i la directora corporativa del Servei d’Atenció a l’Audiència des de l’octubre del 2014, i és la responsable d’atendre les peticions i reclamacions que s’adrecen a aquest organisme.

La Defensora de l’Audiència supervisa les respostes del Servei d’Atenció a l’Audiència i respon les comunicacions relacionades amb la protecció de la infància i la joventut, el dret a la intimitat, l’honor i la imatge de les persones i el respecte dels principis d’igualtat i no discriminació de la ciutadania.

4.4. Fundació La Marató de TV3 La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la CCMA amb la missió de fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu La Marató de TV3 (creat l’any 1992), mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

La Fundació treballa amb la visió d’excel·lir en la seva gestió, en tant que dipositària i administradora dels diners que provenen de les aportacions solidàries que la ciutadania fa a TVC a través del programa La Marató. L’objectiu és mantenir el cost zero en totes les activitats organitzades al voltant de La Marató i aconseguir que les despeses pròpies de La Fundació no signifiquin un gravamen dels donatius. Amb aquesta intenció, administra els recursos amb cura cercant la màxima rendibilitat financera i s’esforça perquè el teixit empresarial del país es vinculi amb La Marató, amb la intenció de reforçar-ne el suport social i incrementar-ne els recursos.

La Fundació també treballa per aconseguir la participació del major nombre de centres escolars i cívics en la campanya de sensibilització i difusió, i selecciona els millors projectes de recerca biomèdica de cada convocatòria, alhora que en fa un seguiment acurat controlant-ne la despesa i el desenvolupament científic.

Els valors de la Fundació són els mateixos que guien la CCMA, especialment la voluntat de servei a la comunitat, l’objectivitat en les decisions i activitats, l’eficiència en l’acompliment de les tasques i, en general, la transparència de totes les activitats que du a terme, particularment pel que fa a l’administració i destinació dels recursos.

La Fundació de la Marató de TV3 està dirigida per Lluís Bernabé Valera, i està formada pel Patronat de la Fundació i per la Comissió Assessora Científica.

Patronat de la Fundació

34 Memòria d’Informació no financera

És l’òrgan de govern i administració de la Fundació que, entre altres funcions, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l’adjudicació dels ajuts als projectes de recerca biomèdica més ben valorats de cada convocatòria.

Comissió Assessora Científica

És l’òrgan consultiu i d’assessorament format per representants de les principals institucions cientificomèdiques del país. Entre les seves funcions hi ha la de proposar al Patronat el tema de La Marató, establir les bases del concurs i els paràmetres d’avaluació dels projectes de recerca i intervenir en els criteris d’adjudicació dels ajuts a la investigació.

35 Memòria d’Informació no financera

5. Compromís amb la societat. La vocació de la CCMA

A la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals som conscients del nostre impacte sobre la societat i tenim el compromís de contribuir de forma positiva al progrés social. Aquest compromís és una constant en totes les activitats que duem a terme i es manifesta en l’elaboració de continguts equilibrats i rigorosos i amb una especial atenció al pluralisme i la diversitat.

El servei públic i la vinculació amb el territori i amb els ciutadans s’estén a tots els vessants d’actuació de la CCMA. És amb aquesta voluntat que mantenim lligams estrets amb el teixit associatiu, d’entitats i institucions de Catalunya. Col·laborem activament en els àmbits cívic, social, esportiu, del món universitari i de la recerca i, sobretot, en el foment de la cultura, donant suport a tota mena d’esdeveniments com ara festivals de cinema, música, teatre i dansa.

La nostra col·laboració amb el teixit associatiu i institucional de Catalunya s’articula de diferents maneres, com ara col·laboracions habituals o participació en projectes concrets, entre d’altres.

5.1. Responsabilitat Social Corporativa La responsabilitat social s’inscriu dins dels objectius del mandat marc del sistema públic audiovisual amb compromisos ètics i solidaris, més enllà de les obligacions de servei públic que ens són pròpies. Incorporar la responsabilitat social en la nostra gestió permet obtenir resultats externs i interns de major credibilitat, i referma el compromís de transparència i la capacitat de resposta amb els nostres grups d’interès.

La responsabilitat social de la CCMA agrupa una sèrie de tasques relacionades amb la projecció i contribució social de TV3, Catalunya Ràdio i de la mateixa Corporació, i s’estructura a partir de la figura d’un coordinador i del Comitè de Responsabilitat Social, format per representants de les diverses àrees de les empreses del grup. Aquestes tasques es recullen en la memòria anual.

Els àmbits d’actuació inclouen la solidaritat, el compromís ètic, la sostenibilitat i l’accessibilitat de les diferents emissores i mitjans de la CCMA.

Web de Responsabilitat Social Corporativa Comptem amb una pàgina web de Responsabilitat Social Corporativa que dona cabuda a totes les nostres accions, siguin internes o externes, vinculades amb els principis i valors de la responsabilitat social i també amb informacions emeses pels nostres mitjans sobre diversos àmbits de l’RSC. Entre altres qüestions, hi tenen presència les campanyes de difusió gratuïtes de caire social que s’emeten a través dels nostres canals, emissores i mitjans digitals.

Entre els continguts, destaquen La Marató i els programes i accions solidaris que es duen a terme des dels diversos departaments de la CCMA, juntament amb l’aposta per la diversitat i el desenvolupament d’aplicacions pioneres en l’accessibilitat audiovisual. Altres continguts que configuren aquest espai són la divulgació de la ciència i el coneixement, amb una programació

36 Memòria d’Informació no financera

específica, i la promoció de la llengua amb eines com l’ésAdir o l’arxiu sonor de Catalunya Ràdio.

Des de la responsabilitat social es concedeixen espais publicitaris gratuïts amb diversos àmbits temàtics d’actuació (solidaritat, pobresa, recerca, gent gran, infància, exclusió social i salut), i disposem d’uns criteris definits per a la seva emissió ( https://www.ccma.cat/corporatiu/rs/ ).

Grup d’indicadors Descripció de l’indicador Valor 2017 Valor 2018

Indicador de Emissió d’almenys 12 Cat. Ràdio: 31 Cat. Ràdio: 27 campanyes gratuïtes campanyes anuals de difusió gratuïta en l’àmbit de la TVC: 29 TVC: 25 solidaritat a favor d’entitats socials sense ànim de lucre

Indicadors interns sobre la quantitat de publicitat gratuïta anual a Catalunya Ràdio i a TVC

El web de RS inclou les seccions de Societat, Llengua i Cultura, Coneixement, Empresa i Actualitat, i permet l’accés directe al Servei d’Atenció a l’Audiència i al Llibre d’Estil, dos eixos bàsics.

5.2. Ètica en l’exercici de la professió Un dels eixos de la Responsabilitat Social de la CCMA és refermar el compromís ètic de l’organització, vetllant pel compliment de les normes d’autoregulació. Més enllà de la nostra estricta funció de servei públic, assumim aquests reptes i compromisos a fi de promoure un ampli ventall de valors en benefici de la societat. L’aposta per la transparència en la gestió i els codis ètics d’autoregulació en són un exemple.

El Llibre d’Estil de la CCMA , màxim exponent d’aquest criteri d’autoregulació, és el recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina dels professionals i, alhora, representa el compromís de tots ells amb els ciutadans. És un document bàsic que marca els estàndards de qualitat respecte a l’exercici responsable de la professió, seguint sempre criteris d’independència, imparcialitat, pluralisme i rigor informatiu, i contribueix a un major compromís professional i d’exigència ètica tan internament com externament.

El rigor informatiu, basat en la difusió d’informació veraç i contrastada, és la pedra angular sobre la qual basem la nostra feina amb l’objectiu de guanyar-nos la credibilitat davant de l’audiència.

Els mitjans de la CCMA difonem informació fidel a la realitat, explicada de manera clara, exacta i precisa, i prioritzem l’avaluació i l’anàlisi de la informació abans de difondre-la. En cas de cometre errors importants, els corregim amb la màxima diligència i donant a la rectificació una rellevància equivalent.

A més, vetllem perquè els nostres professionals treballin amb responsabilitat, independència i llibertat de creació, sense altres límits que els que marquen la legislació vigent i el Llibre d’Estil.

37 Memòria d’Informació no financera

Així, la producció i difusió de continguts és independent del poder polític i econòmic i està guiada per criteris professionals i de servei públic.

El seguiment del Llibre d’Estil es fa mitjançant una comissió integrada per professionals de diverses àrees de la CCMA que vetllen pel seu compliment.

Altres compromisos d’autoregulació en l’àmbit professional de TV3 i Catalunya Ràdio es plasmen en l’Estatut Professional de la Redacció, els codis de conducta i de bones pràctiques professionals del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’adhesió a les Normes d’Autocontrol per a la Comunicació Comercial i l’obtenció del Segell de Compromís Ètic del Consell de la Informació de Catalunya.

Estatut Professional El Consell de Govern de la CCMA ha aprovat el 2018 el nou Estatut Professional dels Mitjans de Comunicació de la Corporació, que recull per primera vegada els drets i deures de tots els professionals dels àmbits de continguts d’entreteniment i culturals, informatius i esports de la televisió, la ràdio i els mitjans digitals. Aquest text inclou, entre d’altres, la clàusula de consciència, el secret professional i els drets d’autor.

El text actual és una evolució de l’Estatut Professional vigent fins ara, que emparava únicament els professionals d’informatius i esports de TV3 i Catalunya Ràdio, i que ara es fa extensiu a la resta de professionals dels diferents àmbits vinculats a la creació, producció i emissió de continguts: redactors, guionistes, documentalistes, lingüistes, productors, tècnics, realitzadors, dissenyadors, etc.

El nou Estatut Professional respon a la proposta inicial impulsada per un grup de treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, que la vicepresidenta de la CCMA, Núria Llorach, en seu parlamentària, es va comprometre a formalitzar fa dos anys. El nou text és el resultat dels treballs de la comissió formada pels consellers de la CCMA Rita Marzoa i Josep Vilar; el president del Consell Professional de TV3, Lluís Caelles; la presidenta del Consell Professional de Catalunya Ràdio, Montse Poblet, i representants de les diferents àrees de continguts de la CCMA.

L’aprovació del nou Estatut Professional és el primer pas per a la creació d’un nou Consell Professional de programes i continguts d’entreteniment i culturals de la CCMA, com a òrgan de representació del col·lectiu de treballadors d’aquestes àrees, amb l’objectiu de vetllar per la garantia dels drets professionals vinculats a la creació, preproducció, producció, emissió i difusió de continguts, també en les activitats de publicitat i màrqueting.

5.3. Qualitat informativa i defensa del pluralisme Els professionals de la CCMA ens comprometem davant de la ciutadania a oferir una informació de qualitat, elaborada de manera honesta i acurada, distingint sempre entre fets i opinions. La nostra responsabilitat és oferir uns continguts de qualitat amb vocació divulgadora i formativa, i amb aquesta finalitat els nostres mitjans fan un control constant tant dels processos com dels recursos emprats a la producció i difusió de continguts.

Actuem amb imparcialitat, neutralitat i respecte pel pluralisme. Seguint el que marca el Llibre d’Estil de la CCMA, en cas de conflicte, mantenim l’equilibri raonable a l’hora de donar presència a les parts; no prenem partit, contextualitzem les notícies i oferim elements de judici a la ciutadania.

38 Memòria d’Informació no financera

El pluralisme consisteix en la capacitat dels mitjans de comunicació de representar un reflex fidel de la societat en tots els àmbits que la integren, i els nostres continguts mostren de la manera més àmplia possible la realitat i el conjunt dels valors que la societat considera que li són propis.

Els nostres mitjans serveixen el conjunt plural de la ciutadania i la representen, i totes les opinions hi poden trobar un lloc per expressar-se, en funció del seu interès informatiu, del pluralisme i de la seva representativitat, sempre que respectin els principis democràtics i de convivència.

Segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) publicat el 2018 sobre el compliment de la missió de servei de la CCMA, els nostres mitjans donen veu a un ampli ventall d’agrupacions polítiques (58 a TV3 i 45 a Catalunya Ràdio), que inclou la totalitat de les que tenen vinculació parlamentària.

5.4. Atenció a l’Audiència La Defensora de l’Audiència i el Servei d’Atenció a l’Audiència (SAA) són el referent de la ciutadania en la defensa dels seus drets respecte a la programació i els continguts de la CCMA. Constitueixen una important via de comunicació entre l’audiència i els nostres mitjans a l’hora d’opinar sobre el seu servei i contribuir a millorar-ne la qualitat, juntament amb la participació ciutadana a través de les xarxes socials.

El Servei d’Atenció a l’Audiència respon comunicacions relacionades amb la programació, les activitats i els serveis dels nostres canals de ràdio, televisió i mitjans digitals, que els ciutadans poden fer arribar tant per telèfon com a través de la pàgina web de la CCMA (https://www.ccma.cat/atencio/).

Segons l’índex de satisfacció del Servei d’Atenció a l’Audiència, la valoració del funcionament d’aquest organisme ha millorat durant l’últim any, passant d’una nota de 4,4 a un 4,6 sobre 5.

La Defensora de l’Audiència supervisa les respostes del Servei d’Atenció a l’Audiència i respon les comunicacions relacionades amb la protecció de la infància i la joventut, el dret a la intimitat, l’honor i la imatge de les persones i el respecte dels principis d’igualtat i no discriminació de la ciutadania. De la mateixa manera que el Servei d’Atenció a l’Audiència, els ciutadans poden fer arribar les seves comunicacions a la Defensora a través de la pàgina web de la CCMA i per telèfon. A més, compta amb un blog on es publica tota la informació que pugui ser d’interès per a l’audiència i on es reflecteixen algunes de les qüestions més habituals.

Durant el 2018 s’han rebut 16.064 comunicats a través del formulari del Servei d’Atenció i s’han atès 19.235 trucades al telèfon d’atenció a l’audiència.

La majoria de les comunicacions de l’audiència corresponen a consultes, comentaris i suggeriments sobre els continguts de la programació dels nostres mitjans. Les comunicacions qualificades pels mateixos usuaris com a queixes han estat 2.142, sobre un total de 16.064 comunicats.

39 Memòria d’Informació no financera

5.5. Promoció de la cultura i l’educació

Cultura La promoció i difusió de la cultura i la llengua catalanes és un dels aspectes clau que conformen la nostra missió institucional i la nostra raó de ser. Tenim el compromís de garantir la cobertura dels grans esdeveniments culturals i dels festivals més rellevants del país, a través de la col·laboració amb les institucions que treballen per fomentar la cultura, l’educació, la creació i la innovació.

Els canals de Televisió de Catalunya han dedicat 4.246 hores anuals a espais culturals i divulgatius, i pel que fa a les emissores de Catalunya Ràdio, n’han dedicat 4.337. A més, han dedicat 8.000 hores anuals de programació radiofònica a la divulgació del patrimoni musical català i universal, de les quals 2.000 hores han estat concerts en directe.

Educació El món educatiu és sensible a la realitat social que l’envolta i per això treballa en els canvis de model d’aprenentatge necessaris per adaptar-se a aquestes noves necessitats. Entre els canvis del model educatiu es preveu un increment molt notable dels recursos didàctics en format audiovisual i multimèdia, la qual cosa fa que des de la CCMA tinguem l’oportunitat, però sobretot la responsabilitat, de convertir-nos en un actor social de primer ordre en el sector dels continguts didàctics.

A l’emissora +CatRàdio oferim dos programes centrats en l’educació. Oxitocina és un programa setmanal que explica moltes de les coses que ningú va explicar a mares i pares abans de convertir-s’hi. Pretén aportar eines per fer la vida dels pares una mica més fàcil, i ho fa sense alliçonar, sense dogmatismes i amb bon humor. També oferim L’ofici d’educar , en el qual poden participar pares, mares, educadors, psicòlegs, filòsofs, científics, etc. per aportar propostes singulars al voltant de la criança i l’educació. El programa disposa d’un grup de Telegram per compartir experiències personals i professionals, proposar programes, debatre i fer xarxa.

Les visites a les instal·lacions de TV3 i Catalunya Ràdio d’escolars i universitaris també tenen una finalitat educativa i divulgativa, per donar a conèixer els aspectes tècnics dels mitjans i, alhora, acostar al públic la manera de treballar a la televisió i a la ràdio.

Durant el 2018 s’han organitzat 351 visites a TV3, a les quals han assistit 11.338 alumnes, principalment d’ESO (59%) i Primària (22%). Pel que fa a Catalunya Ràdio, s’han organitzat 193 visites amb 3.923 participants, dels quals, de nou, la majoria han estat d’ESO (61%) i Primària (26%).

Finalment, els estudiants en pràctiques de les universitats públiques de Catalunya tenen garantida l’estada a Catalunya Ràdio i TV3. Cada any, uns 300 estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat complementen la seva formació a les instal·lacions d’aquestes emissores durant períodes de quatre mesos. A més, durant el 2018, un total de 21 estudiants en pràctiques de formació de grau superior i 5 becaris de l’Agència Catalana de la Joventut han complementat la seva formació a diferents departaments de la CCMA.

Infància i joventut

40 Memòria d’Informació no financera

A més de vetllar per la protecció dels infants, a la CCMA som conscients de la importància d’oferir-los una programació adaptada a les seves necessitats, a través de la qual puguem estimular el seu desenvolupament i divulgar valors que contribueixin al progres de la societat.

La nostra principal plataforma per adreçar-nos als infants i joves de Catalunya és el canal Super3, i comptem amb un programa informatiu especialment pensat per a aquest col·lectiu, l’InfoK, així com un programa a iCat, iCat Kids .

Super3, l’univers infantil El Super3 està plenament consolidat com l’univers infantil català de referència, traspassant la pantalla de televisió per arribar a tots els nens i nenes de Catalunya a través de les diferents plataformes.

És un fenomen social i de comunicació únic al nostre país i un referent de servei i qualitat en l’àmbit infantil i familiar. És reconegut per tothom com un motor d’identificació i cohesió social de la societat catalana, així com una important eina de servei públic en la difusió de la llengua catalana. A més, és un gran transmissor de valors per a la infància, un dinamitzador del teixit social, cultural i industrial del nostre territori i una eina fonamental d’integració.

El canal, liderat per la família del Super3 en la seva gestió del club del mateix nom, promou i genera formats al voltant de totes les accions que ajuden a fer comunitat: activitats pel territori, actuacions, felicitacions d’aniversari, concursos i altes de nous súpers, entre altres, i alhora produeix formats protagonitzats per súpers d’arreu del territori per donar veu i mostrar diferents realitats quotidianes dels nens.

El Super3 té com a objectiu aconseguir que els súpers hi trobin un espai d’entreteniment de qualitat, i també una finestra propera per crear, expressar-se i relacionar-se. A banda de ser el canal infantil de Televisió de Catalunya, destinat a un públic fins als 14 anys, el Super3 s’acosta a tots els súpers a través del web super3.cat, les aplicacions per a mòbil i tauleta Super3 i Carnet Super3, el servei d’HbbTV per a Smart TV, de la Festa dels Súpers i d’un club que ja té prop d’un milió i mig de socis. Segons les dades del 2018, el Club Super3 compta amb 494.911 socis actius , dels quals 51.133 s’han donat d’alta durant l’últim any.

El canal Super3 emet diàriament de les 06.00 a les 22.00, adaptant-se als horaris i rutines dels nens i nenes catalans, tant durant el curs com durant les vacances escolars. La programació està formada en un 80% per productes de producció aliena, principalment sèries i pel·lícules, un 5% de coproduccions i un 15% de producció pròpia. Busca la varietat i l’equilibri entre estils d’animació diversos, productes per a les diferents franges d’edat i continguts relacionats amb valors com el creixement personal, la importància de l’amistat, la defensa de la diferència, la convivència en la diversitat, la resolució pacífica dels conflictes, la solidaritat, la protecció del medi ambient, la importància de l’esforç i la lectura, entre d’altres.

El criteri de selecció de les sèries que emet el canal Super3 es basa en els criteris de classificació recomanats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya per a la infància i garanteix que es compleixen les normes disposades per l’horari protegit per a menors pel que fa a paràmetres com: el llenguatge, la temàtica, els conflictes plantejats a les sèries i la seva resolució, les formes d’ús de la violència i la identitat personal i social. L’ús d’icones de fàcil interpretació indica l’edat recomanada dels espectadors a qui va dirigida i si es tracta d’un espai subtitulat per a sords.

Activitats solidàries

Durant el 2018, el Super3 ha promocionat les següents superactivitats solidàries:

• Caminada solidària

41 Memòria d’Informació no financera

• La Tamborinada

• Un dia de nassos

• Mulla’t per l’esclerosi múltiple

• Gran Festa del Cor

• Posa’t la gorra

• Pallapupas: S’han fet visites trimestrals als hospitals amb l’ONG Pallapupas.

Des del Super3 també s’ha col·laborat amb La Marató de TV3 amb diferents reportatges, gags, actuacions i el nou joc Superlab a la web.

Altres accions

A més de les iniciatives solidàries, destaquen dues accions molt significatives:

a. Foment de la Lectura: Més enllà de Sant Jordi, durant el 2018 s’ha potenciat el foment de la lectura a través del canal Super3 amb un nou projecte denominat La Supernit a les biblioteques , que es va celebrar el darrer divendres de maig en col·laboració amb la xarxa de biblioteques de Catalunya. En aquesta activitat, que potencia el tret diferencial del Super3 quant a la proximitat i el foment de valors, hi van participar més de 15.000 persones de tot Catalunya a través de 285 biblioteques.

b. Assetjament escolar: Durant l’última setmana de setembre, els programes del canal Super3 van centrar els seus continguts a tractar el tema de l’assetjament escolar, una qüestió de gran interès tant per a la comunitat educativa com per a la resta de la societat. Aquesta acció va comptar amb col·laboració i l’assessorament del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i va comptar amb les següents iniciatives:

o La família del Super3 va dedicar una de les seves històries a aquesta qüestió.

o El programa Una mà de contes va produir cinc històries. A través de la seva pàgina web es pot conèixer la metodologia de treball que s’ha fet servir en la seva creació, que ha esdevingut un recurs educatiu per a les escoles.

o El programa InfoK va emetre cada dia un reportatge sobre el bullying i el dia 27 va emetre un especial sobre el tema.

o Rat Rank , un programa sobre música que proposa un rànquing amb deu videoclips, va mostrar situacions d’assetjament escolar a través de videoclips musicals.

o El web del Super3 va recollir tots els continguts en una pàgina especial i el Club Super3 va crear un concurs Supercompanys , centrat en la temàtica de l’assetjament escolar, amb la col·laboració de la Fundació del Futbol Club Barcelona.

42 Memòria d’Informació no financera

InfoK

InfoK és el primer i únic informatiu pensat per a nens i joves de tot l’estat espanyol, que s’emet en directe de dilluns a dijous a les 19.30 hores pel canal Super3. Va adreçat a qualsevol persona que estigui interessada a conèixer millor l’actualitat, tot i que està pensat perquè el mirin nens i nenes d’entre 8 i 12 anys.

Partim de la convicció que la informació és un dret bàsic de les persones i considerem que la millor manera d’informar el públic més jove és amb un llenguatge entenedor i amb una tria de les imatges meditada. Per a la creació de l’InfoK l’any 2001, TVC es va basar en informatius infantils d’altres televisions europees amb una llarga tradició, com el Newsround de la BBC britànica i el Jeugdjournaal de la NOS holandesa.

iCat Kids L’emissora musical iCat emet cada cap de setmana (dissabtes i diumenges de 9 a 10 hores) el programa iCat Kids , conduït per Pau Guillamet. És un programa per a les noves generacions que els adults poden compartir amb els seus fills, amb la vocació que sigui un punt de trobada per aprendre a escoltar i descobrir la música de fills i pares. El programa té presència a festes i festivals de Catalunya, com per exemple la Festa dels Súpers i el Tió Solidari.

Adolescents iCat És el programa audiovisual de la generació més jove, en què es proposen temes interessants per als adolescents, com ara el bullying , internet, qüestions de parella, alimentació i amics, alhora que compta amb un equip d’instagramers.

5.6. Universalitat, diversitat i cohesió social Com estableix el Llibre d’Estil, els nostres mitjans reflecteixen la diversitat de tota la ciutadania, fomenten la cohesió social i no discriminen ningú pel seu origen, ètnia, sexe, creença, cultura, llengua, idees, condició familiar o socioeconòmica, situació física o psíquica, orientació sexual o altres circumstàncies.

Evitem els estereotips en tant que poden fomentar la discriminació, i dediquem una atenció especial a les minories i als grups més desafavorits socialment i econòmicament, oferint-los un lloc per expressar-se atenent la seva representativitat i repercussió social. En concret, durant l’any 2018 hem dedicat 1.408 hores de programació a continguts que promouen la solidaritat i la integració de col·lectius minoritaris i desfavorits.

Indicador Valor 2017 Valor 2018

Dedicar almenys 500 hores d’emissió 1.408 hores 1.408 hores anuals a programes que promoguin solidaritat, integració de col·lectius minoritaris i desfavorits

Indicador intern que assenyala el mínim d’hores anuals que s’han de dedicar a solidaritat i integració i els resultats del 2017 i 2018.

43 Memòria d’Informació no financera

Per evitar contribuir a l’estigmatització de minories ètniques o col·lectius d’immigrants, no fem servir tòpics ni estereotips i no explicitem l’origen de les persones si no és imprescindible per comprendre la informació, alhora que evitem barrejar i confondre trets culturals, geogràfics, ètnics o religiosos i ens hi referim amb rigor i precisió.

També vetllem per la igualtat entre dones i homes i reflectim en els nostres continguts i la nostra projecció pública una presència equilibrada dels dos sexes, evitant els estereotips de gènere i el llenguatge sexista.

Per contribuir a la cohesió social, ens comprometem a donar a conèixer els valors d’una societat diversa i garantim que la riquesa cultural d’aquesta societat queda reflectida de manera clara en l’oferta de continguts, tenint en compte la seva presència social al país.

Interculturalitat L’arribada a Catalunya d’una gran quantitat de persones els darrers anys ha suposat que els mitjans de comunicació dediquin una atenció especial a la immigració per explicar a l’audiència les especificitats d’aquest col·lectiu, que s’ha inserit en la societat catalana i que l’ha fet cultural i socialment més diversa que mai.

Des dels nostres mitjans ens fem ressò de la diversitat i la interculturalitat, i facilitem la integració. Tractem la immigració en tots els seus vessants com un fet social no associat específicament a cap problema i garantim una informació imparcial sobre les repercussions que té en la societat.

TV3 i Catalunya Ràdio dediquen una part de la seva programació a reflectir i donar veu, amb un llenguatge inclusiu i normalitzador, la realitat de les persones migrades. En conjunt, els espais informatius dels mitjans de la CCMA han donat a conèixer les raons del procés migratori d’una part destacada de la població catalana, les seves experiències vitals, opinions i les seves expressions culturals, creences i llengües.

A més, la CCMA participa en la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, promoguda pel CAC, i en la Xarxa Local per a la Diversitat i la Ciutadania.

Durant l’any 2018 s’han aconseguit diversos reconeixements en l’àmbit de la diversitat. A continuació, n’apuntem els més destacats:

El programa La gent normal i Carles Solà, Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual va lliurar el guardó en la categoria de televisió dels X Premis per a la Diversitat en l’Audiovisual al capítol “Entre cultures, sabem conviure?”, del programa La gent normal. En aquest capítol es reflexionava sobre la convivència entre cultures a Catalunya, quins prejudicis predominen, si són reals, com veu la societat catalana la gent vinguda d’altres punts del planeta, i si viure en un país amb trets culturals molt diferents suposa renunciar als propis.

El jurat també va concedir el premi a la trajectòria del foment de la diversitat en l’àmbit de la comunicació audiovisual a Carles Solà, vicepresident de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual i director del programa 30’ de TV3, que va ser director del programa Tot un món , l’espai de TV3 que va difondre, durant 13 temporades, la diversitat cultural i la immigració.

44 Memòria d’Informació no financera

El treball d’investigació “Els nous altres catalans” de Catalunya Migdia , Premi Civisme i Premi Miquel Diumé La sèrie de reportatges “Els nous catalans” del programa Catalunya migdia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació va rebre el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació de la 36a edició dels Premis Civisme de Comunicació Local, convocats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquests premis reconeixen accions, treballs, innovacions, entitats i persones que tracten el civisme com a instrument essencial per a la inclusió social i la lluita contra la pobresa.

El treball d’investigació analitza a fons la integració a Catalunya, que ha rebut un milió de persones en els últims vint anys. Com se senten els immigrants que fa anys que són a Catalunya? I els seus fills? Se senten integrats o rebutjats?

A més del Premi Civisme, aquest treball de recerca també va rebre el Premi Miquel Diumé de Comunicació Local de Girona. El jurat va valorar la seva funció de normalització i visualització de situacions personals, l’esforç per abastar tots els àmbits socials, i la coherència narrativa i bona utilització dels recursos radiofònics.

El programa Solidaris , Premi Civisme en comunicació radiofònica El programa Solidaris de Catalunya Ràdio també va rebre també un Premi Civisme, en aquest cas en la categoria de comunicació radiofònica, en reconeixement del seu esforç per desmuntar tòpics i per construir un retrat transparent de la realitat.

5.7. Accessibilitat Els continguts que difonem a través dels mitjans de la CCMA s’adrecen a tota la ciutadania, sense excloure persones ni segments socials per qualsevol altre motiu o circumstància. Per això, facilitem que les persones amb discapacitat auditiva, visual o de qualsevol altra mena puguin accedir als nostres continguts oferint els serveis de subtitulació, traducció a la llengua de signes, audiodescripció i audiosubtitulació.

Els mitjans de la CCMA van ser pioners a l’hora de facilitar l’accés als seus programes. Per exemple, TV3 va ser de les primeres cadenes a subtitular per a les persones sordes, a principis dels anys 90 i, des d’aleshores fins ara, s’ha passat de subtitular només programes gravats i emetre en llengua dels signes determinats programes a subtitular pràcticament tota la programació, tant de programes gravats com de programes en directe.

En el cas de la ficció, l’accessibilitat s’amplia a les persones cegues o amb dificultat de visió, les quals poden seguir les pel·lícules i les sèries amb els comentaris de l’audiodescripció. Des del novembre del 2018 totes les sèries i programes que s’emeten amb audiodescripció també es poden mirar amb aquest sistema des del portal de la CCMA i el servei TV3alacarta per a televisions connectades.

Subtitulació Durant el 2018 s’han emès 19.350 hores subtitulades per a persones sordes en els canals de TDT de la CCMA: TV3, Super3, 33, Esport3 i 3/24. En el cas del 33, també s’han emès 27 hores de programació en versió original subtitulada en català (VOSC).

45 Memòria d’Informació no financera

A més de la subtitulació per a persones sordes en català, aquest 2018 s’han emès 350 hores de subtítols en versió original, 234 hores per TV3 i 116 hores pel 33.

Tot i que el servei d’Accessibilitat vetlla per fer accessible la programació a les persones sordes, hi ha moltes més persones que en treuen profit, per exemple, utilitzant els subtítols com a suport per aprendre idiomes. Des del 2007, la doble subtitulació s’ofereix també en les pel·lícules dels divendres.

Audiodescripció Durant el 2018 s’ha fet audiodescripció de gairebé 900 hores de continguts televisius. A més, s’ha incorporat al servei “A la carta” per internet les audiodescripcions per a persones cegues. És un gran pas, ja que fins ara només podíem tenir les audiodescripcions a la carta a través dels Smart TV, mentre que a ara les persones cegues poden accedir-hi a través d’internet.

Declaració d’accessibilitat El nostre objectiu és que totes les persones, independentment de la seva discapacitat, de la seva edat o de les seves dificultats per accedir al web des de tecnologies poc convencionals, puguin navegar per les pàgines de www.ccma.cat sense trobar impediments per al seu accés. Amb aquesta finalitat, el desenvolupament del web s’ha realitzat seguint les directrius que estableix la norma UNE 139803 del 2012 d’accessibilitat, basada en les directrius WCAG 2.0 en el seu nivell AA.

Per certificar els seus desenvolupaments, la CCMA ha incorporat en els seus processos de desplegament i publicació validacions automàtiques del codi HTML i d’accessibilitat amb els validadors de la W3C i amb l’eina Checkers , projecte europeu d’inclusió. Per altra banda, s’han provat un conjunt de pàgines tipus amb usuaris amb diferents discapacitats i maneres de navegar per validar-ne el correcte funcionament.

5.8. Promoció de la llengua catalana i l’aranès Tal com estableix el mandat marc del sistema públic audiovisual, el català és la llengua pròpia dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya, que l’han d’utilitzar normalment i preferentment, i esdevenint vehicles vertebradors de l’espai català de comunicació. Amb aquesta missió, des de TV3, Catalunya Ràdio i els portals digitals de la CCMA promovem la divulgació de productes la llengua original dels quals és el català, fomentem l’aranès i actuem com un mecanisme de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Normalització lingüística Una de les nostres principals missions és contribuir a normalitzar l’ús de la llengua catalana i a consolidar el català estàndard oral i escrit. La normalització lingüística té dos aspectes fonamentals: impulsar l’ús de la llengua en tots els àmbits de la societat, i promoure’n la qualitat, amb adequació a cada situació de comunicació.

ésAdir El portal ésAdir és una eina imprescindible per garantir el compliment de la nostra missió de contribuir a la normalització del català. Amb més de 35.300 entrades, dona resposta a consultes relacionades amb l’ús de la llengua. Es tracta d’una eina de millora de la competència

46 Memòria d’Informació no financera

lingüística a disposició de la societat que, sense ser un diccionari convencional, recull paraules i expressions d’actualitat, bàsicament destinades als professionals dels mitjans de comunicació, però també al públic en general.

Aranès L’aranès té presència en els nostres mitjans tant amb espais de difusió en l’àmbit de la Vall d’Aran, en desconnexió, com també per a tot el territori. Els mitjans de la CCMA assumim el compromís de contribuir a la normalització de l’aranès i volem ser una eina per acostar-lo a la ciutadania i fomentar-ne el coneixement i l’ús.

El 2018 s’han complert 30 anys des de la primera emissió en aranès a Catalunya Ràdio, el 26 de març del 1988. En aquests moments, Catalunya Informació emet cada dia dues hores de programació en occità en desconnexió per al territori de la Vall d’Aran. Els programes E th maitin d’Aran i Catalonha Informacion en aranès són les úniques emissions regulars de ràdio en aquesta llengua a Catalunya, amb presència a les xarxes socials, i també s’emet cada cap de setmana un espai breu en aranès per a tot el territori català sobre l’actualitat de la vall.

En el cas de Televisió de Catalunya, el canal 3/24 ofereix cada tarda de dilluns a divendres una roda informativa en aranès.

5.9. Motor de la indústria audiovisual El paper de la CCMA en la indústria audiovisual és especialment rellevant, ja que hem actuat com a motor del sector a Catalunya i hem estat la base sobre la qual s’ha conformat un teixit empresarial sòlid i competitiu. Els acords amb companyies de producció han dotat de finançament i de finestres de difusió centenars de creacions i han estat essencials a l’hora de crear un sector audiovisual potent i, ara ja, internacionalitzat.

Les coproduccions Durant l’any 2018, la CCMA ha destinat al finançament anticipat d’obres audiovisuals 3,3 milions d’euros. La distribució de la inversió en producció independent ha estat la següent: 78,2% en ficció, 9,9% en animació i 11,9% en documentals.

Inversió en ficció

Pel que fa al nombre de projectes, s’han coproduït dos telefilms i una minisèrie; s’ha fet la producció associada de dos llargmetratges de cinema, i s’han adquirit els drets d’antena de 16 projectes cinematogràfics de ficció (21 projectes en total de l’àrea de Ficció i Cinema).

Inversió en documentals

Pel que fa a documentals, se n’han coproduït 15, dels quals 5 són llargmetratges cinematogràfics, i s’han adquirit els drets d’antena de 7 projectes més.

Inversió en animació

A més, s’han coproduït dues sèries d’animació.

47 Memòria d’Informació no financera

Producció associada Tal com s’explica en el capítol 7 d’aquesta memòria, la CCMA s’ha dotat de la Norma reguladora del procediment de selecció i contractació de continguts audiovisuals per als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que desenvolupa el procediment orientat a reforçar els mecanismes de transparència en la contractació de productes externs, especialment pel que fa a la compra, el desenvolupament i la producció de programes audiovisuals en règim de producció associada.

Durant el 2018 vam rebre 88 projectes, dels quals se’n van aprovar 60, els gèneres dels quals eren els següents: 23 programes d’entreteniment i culturals, 2 d’esports, 3 d’infantils, 4 d’informatius, 5 de ficció i 23 de documentals i nous formats. D’aquests 60 projectes aprovats, 39 eren projectes nous, un 65% del total.

Foment de nous talents A finals de setembre, la CCMA va obrir una convocatòria pública per trobar nous talents i formats innovadors de cara a complementar i impulsar els continguts del canal 33, el canal dedicat a la descoberta, el coneixement, la innovació, el debat d’idees i la projecció de la cultura. Es van presentar 300 projectes, la majoria dels quals eren de caràcter i contingut cultural i amb una gran presència de productores que contactaven per primer cop amb la CCMA.

D’aquest projectes se’n va fer una primera tria de 25 i posteriorment els creadors van defensar- los en unes sessions de pitching obertes als participants, als professionals del sector i a la premsa. D’aquests, se’n van escollir 5 que es contractaran i produiran.

Doblatge El doblatge afecta dues de les missions principals de la CCMA: ser motor de la indústria audiovisual i fomentar la llengua catalana. Les compres de producció aliena amb versió original en altres llengües es doblen al català i la CCMA s’adreça al sector del doblatge contractant els seus serveis mitjançant l’adjudicació pública de lliure concurrència.

L’any 2018 s’han doblat al català 843 hores de produccions audiovisuals, amb el següent repartiment per gèneres: 282 hores de sèries d’animació, 240 hores de cinema, 71 hores de sèries de ficció i 250 hores de documentals.

5.10. Promoció de les noves tecnologies Seguint el nostre afany de posar a l’abast de la ciutadania uns continguts d’alt nivell de qualitat, des de la CCMA promovem la innovació tecnològica i creativa i la recerca de nous formats i propostes de comunicació. Invertim recursos en la recerca per oferir continguts nous i diversificar-ne la difusió i, d’aquesta manera, contribuïm al desenvolupament del sector audiovisual català.

Treballem en el desenvolupament de projectes tecnològics propis, dels quals del 2018 destaquen els avenços en realitat augmentada i en l’àmbit del Big Data.

La producció de realitats augmentades tant en programes de producció quotidiana com en programes especials s’ha convertit en un fet habitual, gràcies a la consolidació d’un equip estable, transversal, consolidat i molt especialitzat en aquest tipus de produccions.

48 Memòria d’Informació no financera

Dins de la programació habitual, cal destacar la inclusió gairebé a diari, en funció dels esdeveniments, de produccions de realitats augmentades en els telenotícies, on els presentadors interactuen dins d’aquests mateixos gràfics en tots els àmbits de la informació.

A més, en els darrers anys hem començat a introduir les tècniques anomenades Big Data per tenir un coneixement més acurat dels gustos i preferències de la nostra audiència amb l’objectiu de poder-los fer recomanacions més acurades dels nostres continguts.

Projectes internacionals També hem participat en molts projectes de recerca, tant nacionals com europeus, de caràcter tecnològic en els camps de la producció audiovisual, les comunicacions, la distribució de continguts i la millora en l’accessibilitat als productes audiovisuals. Actualment participem en els projectes europeus EasyTV i ImAc, orientats a millorar l’accessibilitat dels mitjans multimèdia i interactius.

L’objectiu del projecte EasyTV és fomentar una oferta més àmplia de mitjans accessibles per a tothom i proporcionar un accés igualitari als serveis audiovisuals per a tots els usuaris, especialment per a persones amb diversos graus de discapacitat (visual, d’audició o de mobilitat).

Per la seva banda, la participació en el projecte ImAc es concreta en la implementació de serveis d’accessibilitat en entorns immersius de vídeo 360º.

Aquests projectes estan parcialment finançats a través de l’ICT Policy Support Programme (ICT PSP) com a part del programa Horitzó 2020 de Recerca i Innovació a la Unió Europea.

Durant el 2018, la CCMA ha participat a la reunió d’experts de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) en serveis d’accessibilitat, i en el seu estand de demostració es podia experimentar amb els primers resultats tant del projecte ImAc com d’EasyTV.

Així mateix, dins del marc de la dotzena edició de la International Conference on Language Transfer in Audiovisual Media, la CCMA va presentar els reptes de la subtitulació en els continguts immersius 360º, en una conferència en què es van introduir els estudis i propostes per a un nou servei de subtitulació que ha de considerar aspectes com la immersivitat de l’usuari o la necessitat de mecanismes d’ubicació dels personatges en un entorn en què l’espectador tingui la llibertat de canviar el seu punt de vista.

5.11. Solidaritat i sensibilització El principal exponent en l’àmbit de la solidaritat i la sensibilització de la CCMA és La Marató de TV3, els objectius de la qual estan detallats als capítols 4 i 9 d’aquesta memòria. Tanmateix, els nostres mitjans promouen i participen en moltes altres iniciatives solidàries, que tenen la doble funció de sensibilitzar la societat i, alhora, establir ponts entre la Corporació i els col·lectius més desafavorits, a partir dels eixos següents:

o La programació

o El voluntariat

o La interacció amb les ONG

49 Memòria d’Informació no financera

La programació, dedicada a potenciar continguts solidaris d’acord amb el repte de servei públic, suposa la principal via de sensibilització social, amb projectes com La Marató de TV3 i el programa Latituds al 33, en col·laboració amb la Taula del Tercer Sector.

El voluntariat intern té el principal actiu en el Teaming. Així mateix, TV3 i Catalunya Ràdio organitzen campanyes internes de solidaritat.

Finalment, des de la CCMA col·laborem amb un ampli ventall d’ONG i d’entitats socials i culturals sense ànim de lucre a les quals, entre d’altres suports, cedim espais gratuïts en blocs publicitaris (aspecte detallat al capítol 6 d’aquesta memòria).

El Tió Solidari de Catalunya Ràdio El Tió Solidari, organitzat per Catalunya Ràdio, és un dels projectes més destacats de la Corporació pel que fa a solidaritat, amb una trajectòria d’onze anys. El seu objectiu és recollir aliments per a nadons, com llet de continuació, cereals i potets de fruita i verdura per a famílies necessitades. Amb aquesta acció solidària, l’emissora manté el seu compromís amb la fundació del Banc dels Aliments, que treballa des de fa més de 25 anys per ajudar a pal·liar la fam al país.

Projecte Teaming La participació dels treballadors de Catalunya Ràdio i TV3 en projectes de voluntariat compta amb la col·laboració directa de bona part de la plantilla. El voluntariat entre el personal de les emissores de la CCMA es va iniciar amb la participació altruista i desinteressada de La Marató i, a partir d’aquesta experiència, han sorgit iniciatives com el Teaming i el compromís en nombrosos projectes per a persones i col·lectius que necessiten suport econòmic i ajuda.

A Catalunya Ràdio i TVC hi ha gairebé 700 treballadors adherits al projecte Teaming , que consisteix en l’aportació mensual d’un euro de la nòmina per subvencionar projectes solidaris. Els diners recollits es destinen, cada any, a un projecte concret d’alguna associació o entitat sense ànim de lucre, l’elecció de la qual es fa per votació i les decisions es prenen de manera assembleària.

Des que es va crear, l’any 2010, el Teaming ha col·laborat amb els nens amb la malaltia de Rett; l’escola bressol per a infants pluridiscapacitats de Nexe Fundació; l’associació Obrir-se al Món per a persones amb autisme; la fundació Èxit, que treballa amb adolescents amb risc d’exclusió social; el programa “Ajuda’ls a créixer” de la Fundació Pere Tarrés; la Fundació Miquel Valls, que lluita contra l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), i el servei d’audiologia de l’Hospital Sant Joan de Déu.

50 Memòria d’Informació no financera

6. Compromís en l’àmbit publicitari

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals compta amb una doble via de finançament: els fons públics i els ingressos de procedència comercial i publicitària. En compliment del nostre compromís per la professionalitat, el rigor i la transparència, garantim que la publicitat i els patrocinis no condicionin la línia editorial dels nostres mitjans ni tampoc la tria i l’enfocament de la informació, i distingim entre publicitat i continguts, especialment els informatius.

Vetllem perquè els continguts publicitaris que difonem no fomentin actituds discriminatòries o antisocials, i perquè no ofenguin els sentiments ni les conviccions morals de les persones. En aquesta línia, la CCMA es reserva l’opció de no acceptar publicitat que no s’ajusti als seus principis o que lesioni els seus interessos.

6.1. Publicitat responsable La proximitat amb la ciutadania, la complicitat teixida i la nostra capacitat de penetració fan de la nostra activitat publicitària un mecanisme de normalització social, lingüística i econòmica, no únicament una via d’obtenció de recursos.

Una manifestació clara del nostre compromís amb la responsabilitat social són els sistemes d’autoregulació publicitària. En aquest sentit, a la CCMA no difonem publicitat que inciti al tabaquisme, l’alcoholisme ni la drogoaddicció, ni tampoc acceptem publicitat que inciti als trastorns de la conducta alimentària, la ludopatia o altres addiccions. A més, tampoc publicitem la prostitució ni cap forma d’explotació sexual, ni de pràctiques endevinatòries o esotèriques.

La CCMA és membre soci de l’Asociación para la Autoregulación de la Comunicación Comercial (Autocontrol), l’organisme independent d’autoregulació de la indústria publicitària a Espanya. És una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de treballar per una publicitat responsable, és a dir, que sigui veraç, legal, honesta i lleial.

6.2. Compliment de la normativa Els mitjans de la CCMA complim escrupolosament amb la normativa audiovisual en referència a les insercions i interrupcions publicitàries, la separació entre el contingut editorial i publicitari, la publicitat i la televenda encobertes i l’emplaçament de producte:

La normativa assenyala que es poden emetre un màxim de 12 minuts de missatges publicitaris televisius per hora de rellotge, sense computar patrocinis, l’emplaçament de producte i les telepromocions. La mitjana de l’any 2018 a TV3 va ser de 3,41 minuts per hora, molt inferior al límit que marca la llei i reduint la xifra de l’any anterior, quan va ser de 4,1 minuts per hora.

En el cas de la ràdio, la norma estableix un màxim de sis minuts de missatges publicitaris per hora de rellotge, sense computar tampoc els espais dedicats al patrocini i l’autopromoció. Catalunya Ràdio es va situar també molt per sota d’aquest màxim, amb 2,6 minuts per hora el 2018, també una xifra inferior als 2,77 minuts de l’any anterior.

Segons un estudi elaborat per GfK el gener del 2018 sobre l’actitud dels espectadors davant la publicitat , TV3 és considerada la cadena amb menys publicitat i amb els blocs més curts,

51 Memòria d’Informació no financera

així com la que menys molesta en emetre la publicitat. També és la cadena amb un índex de volatilitat més baix, del 12% segons una enquesta de Kantar Media elaborada entre el gener i el febrer del 2018.

6.3. Protecció de la infància i l’adolescència Quan parlem de responsabilitat social aplicada a la publicitat fem una especial referència a la protecció de la infància i l’adolescència, dos col·lectius que mereixen la màxima cura davant les comunicacions comercials.

En aquest sentit, seleccionem i difonem continguts adequats a les diferents etapes evolutives dels menors i indiquem a l’audiència a quina franja d’edat van destinats. La publicitat adreçada als menors no conté afirmacions o imatges que els puguin perjudicar, que abusin de la seva ingenuïtat, que incitin a la violència o que fomentin comportaments perillosos. A més, en la difusió de continguts infantils als nostres mitjans queda expressament exclosa per la llei la publicitat de begudes alcohòliques i de productes que fomentin males pràctiques alimentàries o que siguin perjudicials per a la salut.

TV3 respecta el que la normativa audiovisual marca com a horari protegit (de les 6.00 hores a 22.00 hores), en què no es permet emetre continguts que poden afectar la integritat dels menors. Per a més seguretat també es preveuen uns horaris de protecció reforçada, en què s’eviten continguts no recomanables per a menors de 13 anys. Aquests horaris són de dilluns a divendres de 8.00 hores a 9.00 hores i de 17.00 hores a 20.00 hores, i dissabtes, diumenges i festius estatals de 9.00 hores a 12.00 hores.

6.4. Erradicació d’estereotips sexistes També vetllem per l’erradicació d’estereotips sexistes i, per això, vetem l’emissió de missatges publicitaris que atemptin contra la dignitat de gènere.

6.5. Publicitat gratuïta A la CCMA mantenim el compromís d’emetre, de manera continuada, campanyes publicitàries gratuïtes en espais cedits a TV3, Catalunya Ràdio i mitjans digitals, destinades a les entitats sense ànim de lucre. La gestió d’aquestes campanyes la fa l’àrea de Responsabilitat Social Corporativa, i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) és l’organisme que certifica l’exempció del còmput de minuts que exigeix la legislació, ja que les emissores de ràdio públiques només poden emetre sis minuts de publicitat per hora i els canals de televisió fins a dotze.

Una de les nostres prioritats pel que fa a publicitat gratuïta són les campanyes d’emergències per grans catàstrofes, ja siguin locals com mundials, i garantim que en aquests espais no s’emetran continguts que incloguin missatges polítics, publicitat comercial de marques o actes lucratius, ni altres accions de lobby.

El nostre objectiu és emetre almenys 12 campanyes anuals de difusió gratuïta en l’àmbit de la solidaritat a favor d’entitats socials sense ànim de lucre, una xifra que vam superar amb escreix durant l’any 2018, ja que TVC va emetre 27 campanyes gratuïtes i Catalunya Ràdio, 25. En el següent quadre es detalla l’àmbit al qual es van destinar les diverses campanyes i, a

52 Memòria d’Informació no financera

continuació, es mostra un llistat de les entitats beneficiades. L’import econòmic que representa la cessió dels 52 espais per a l’emissió de campanyes gratuïtes als mitjans de la CCMA és de 39.057 euros, de la qual deriva un import d’IVA a pagar de 8.202 euros.

CAMPANYES GRATUïTES 2018

Àmbit Campanyes Campanye s Espots Falques Total Campanyes TVC CR TVC CR CCMA CCMA

Exclusió social 6 5 66 58 124 11

Pobresa 4 3 42 34 76 7

Infància 3 5 28 44 72 8

Investigació i recerca 3 5 149 104 253 8

Salut 4 5 38 52 90 9

Social 3 3 26 30 56 6

Gent gran 1 1 18 18 36 2

Altres 1 0 12 0 12 1

TOTAL 25 27 379 340 719 52

ENTITATS PER ÀMBIT 2018 Exclusió social Investigació i recerca Social Obertament Neonatologia Vall d’Hebron Setem No somos invisibles Fundació Hospital Vall d’Hebron AFANOC Transpirenaica social Fundació ACE Associació +Responsables Apropa Cultura Institut Recerca Vall d’Hebron Fundació Enriqueta Villavecchia2 FEPCCAT Fundació La Marató de TV3 Fundació GUNE Special Olympics Fundació GAEM Gent gran Taula del Tercer Sector Salut Amics de la Gent Gran Pobresa Associació Aprenem Altres Fundació Arrels Fundació Ulls del Mon Autocontrol Sonrisas de Bombay Pallapupas Creu Roja Aecc Catalunya Contra el Càncer Fundació Banc dels Aliments Fundació Esclerosi Múltiple Infància Fundació Josep Carreras Fundació Pere Tarrés AACIC Fundació La Roda Fundesplai Casal dels Infants

53 Memòria d’Informació no financera

7. Compromís amb els proveïdors

La CCMA exigeix a totes les empreses proveïdores que compleixin els mateixos principis de la política general de Responsabilitat Social Corporativa que ens guien en el desenvolupament de les nostres activitats, així com totes les normatives en matèria mediambiental, social i laboral.

Les empreses adjudicatàries d’algun contracte amb la Corporació es comprometen a aplicar les condicions salarials dels treballadors de conformitat amb el conveni col·lectiu sectorial aplicable; la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i les mesures destinades a promoure la igualtat entre homes i dones.

A més, han de complir els principis ètics i regles de conducta que guien la política de Responsabilitat Social Corporativa de la CCMA, i aplicar totes les mesures necessàries per evitar la corrupció.

7.1. Productores Els mitjans de la CCMA han apostat al llarg de la seva història per un model mixt de producció audiovisual que els aporta competitivitat i lideratge. Al llarg dels anys, aquest model ha consolidat la funció de la Corporació com a motor de dinamització de la indústria audiovisual.

En aquesta línia, la CCMA ens hem dotat de la Norma reguladora del procediment de selecció i contractació de continguts audiovisuals per als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que desenvolupa el procediment orientat a reforçar els mecanismes de transparència en la contractació de productes externs, especialment pel que fa a la compra, el desenvolupament i la producció de programes audiovisuals i/o altres produccions per als nostres mitjans.

La Norma, doncs, té per objecte fixar el procediment per a la presentació, selecció, tramitació i contractació de tots els projectes de producció, realització i subministrament de continguts audiovisuals destinats a integrar-se en la graella de programació dels mitjans de comunicació de la CCMA. També regula la cessió dels drets de propietat intel·lectual i d’explotació que es derivin dels projectes.

La selecció i contractació de produccions audiovisuals s’haurà de dur a terme tot garantint els següents principis:

• Principi de publicitat: En els termes establerts en la Norma, donem publicitat de les necessitats de continguts audiovisuals dels mitjans de la CCMA mitjançant el nostra web, així com de les contractacions de produccions audiovisuals que fem.

• Principi de concurrència: Facilitem l’accés de diferents empreses a la selecció i contractació, amb l’objectiu de promoure la competència, de manera que s’obtingui una oferta adequada al mercat i òptima per als interessos de la Corporació. Atès que una de les característiques del sector audiovisual és la circumstància que són els mateixos proveïdors audiovisuals, productores i distribuïdores els que tenen la iniciativa de venda – oferint intensivament la seva producció–, a la CCMA garantim l’accés de tots ells als òrgans de gestió i/o decisió, vetllant així pel compliment del principi de concurrència.

54 Memòria d’Informació no financera

• Principi de transparència: Seguim els procediments de selecció i contractació d’acord amb la Norma i segons els requeriments que en cada moment pugui determinar el Consell de Govern, en funció de les necessitats d’oferta audiovisual dels mitjans de la CCMA.

• Principi de confidencialitat: No divulguem la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en relació als secrets comercials o tècnics i als aspectes confidencials de les ofertes presentades.

• Principi d’igualtat i no discriminació.

• Oferta econòmicament més avantatjosa: Seleccionem els projectes que responen a les nostres necessitats i als criteris de generals de programació i són viables econòmicament.

L’objectiu i finalitat de la Norma és assegurar que el procediment de presentació, selecció, tramitació i contractació de projectes audiovisuals s’ajusti als principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació, així com que la contractació recaigui sobre el projecte que doni la millor resposta a les necessitats de programació, en funció dels continguts i el cost de la proposta.

La valoració dels projectes audiovisuals presentats es fa tenint en compte els criteris de programació següents:

• Qualitat: Models de credibilitat, veracitat, pluralitat i independència, de divulgació i socialització del coneixement, de cura de la llengua, de factura audiovisual, de respecte per la societat, en especial dels infants, i d’equilibri de l’oferta de continguts.

• Incidència social: Voluntat d’arribar al màxim de població, de generar respostes en la societat i oferir serveis, d’aspirar constantment al lideratge per respondre a la missió encomanada i fomentar la cohesió social.

• Creació de referents de prestigi: La difusió de continguts de qualitat amb capacitat d’incidència social permet crear referents que involucrin el conjunt de la societat i que facilitin un sentiment d’identificació amb una proposta de continguts de servei públic amb valors.

• Projecció de valors constructius: Exercir un rol vertebrador de la societat que ens faci millorar com a col·lectiu, amb la promoció de l’entesa, el diàleg, el debat plural i divers, el respecte pels drets humans, la igualtat i la no discriminació, la solidaritat, la participació i l’esperit crític.

• Preservació de la llengua i la cultura: Contribuir a la normalització de la llengua catalana i l’ús de l’aranès, impulsar l’espai català de comunicació i la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

• Innovació i impuls del talent: Motor continu d’innovació tecnològica i d’estímul permanent del talent en l’audiovisual, amb experimentació i creativitat, tant internament com a la indústria catalana.

• Concepció multiplataforma: Per eixamplar els destinataris del servei públic, els continguts de la CCMA han de pensar-se, produir-se i promocionar-se per ser distribuïts en qualsevol plataforma.

55 Memòria d’Informació no financera

• Eficàcia i eficiència en la gestió i administració dels recursos humans, tècnics i econòmics, amb un equilibri entre el talent intern i l’extern i amb la transparència, la publicitat i la concurrència com a principis bàsics d’actuació.

7.2. Serveis i subministraments D’acord amb l’article 3.3 apartat d) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del sector públic, per la que es transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva del Parlament Europeu 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, el Grup d’empreses de la CCMA té la consideració de poder adjudicador. Això vol dir que la CCMA està capacitada per convocar licitacions públiques per contractar obres, serveis i subministraments d’acord amb els preceptes d’aquesta Llei.

Aquesta normativa exclou expressament en l’article 9.2, com a contractes subjectes a la pròpia Llei, els negocis jurídics relatius a la compra i desenvolupament d’obres audiovisuals. Els plecs de clàusules administratives de les sol·licituds públiques d’ofertes estableixen com a obligacions del contractista les següents :

a. Obligacions de caràcter laboral:

• Complir les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social, laboral que estableixin el dret de la Unió Europea, el dret nacional, els convenis col·lectius o les disposicions de dret internacional mediambiental, social i laboral que vinculin a l’Estat, i en particular les que estableix l’annex V de la LCSP.

• Complir les condicions salarials dels treballadors de conformitat amb el conveni col·lectiu sectorial aplicable.

• Complir les disposicions vigents en matèria laboral, de prevenció de riscos laborals i de la seguretat social referides al personal propi al seu càrrec.

• Complir les disposicions vigents en matèria laboral, de Seguretat Social i de seguretat i salut en el treball

• Complir les prescripcions establertes en el conveni col·lectiu que els sigui d’aplicació.

• Donar la formació professional necessària als seus empleats, a fi i efecte d’actualitzar els coneixements tecnològics i professionals que es vagin produint durant l’execució del contracte.

• Complir la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, la normativa que se’n deriva i les normes internes de la CCMA, SA amb la finalitat de garantir uns adequats nivells de seguretat i salut, i específicament el RD 171/2004, que desenvolupa l’article 24 de la llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

b. El contractista s’obliga a aplicar, en executar les prestacions pròpies del servei, les mesures destinades a promoure la igualtat entre homes i dones .

c. Els licitadors i els contractistes han d’adoptar una conducta èticament exemplar i actuar per evitar la corrupció en qualsevol de totes les seves possibles formes.

56 Memòria d’Informació no financera

També incloem en els criteris de valoració d’algunes licitacions puntuacions per als licitadors que es comprometin a realitzar la contractació de persones d’entre col·lectius amb particulars dificultats d’inserció en el mercat laboral i que estiguin incloses en algun dels col·lectius definits en la Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per regular les empreses d’inserció sociolaboral.

En cas d’empat en les puntuacions obtingudes per les ofertes de les empreses licitadores, tenim preferència en l’adjudicació del contracte a aquella proposició de l’empresa amb major percentatge de treballadors amb discapacitat o en situació d’exclusió social en la plantilla de cada una de les empreses, la proposició de l’empresa amb menor percentatge de contractes temporals en la plantilla de cada una de les empreses i la proposició de l’empresa amb major percentatge de dones empleades en plantilla de cada una de les empreses.

7.3. Actuacions supervisores La CCMA disposa d’un Pla d’Auditories Anual que es concreta en la realització d’actuacions sobre aquests àmbits i que, pel que fa a l’exercici 2018, s’han concretat en:

• Produccions en règim d’associada. L’any 2018 s’ha dut a terme la revisió de 4 produccions de 4 productores diferents.

• Produccions en règim de Coproducció. L’any 2018 s’han revisat 3 produccions de 3 productores diferents en les quals la CCMA hi participava en qualitat de coproductora.

• Doblatge de produccions. En el decurs de 2018 s’ha auditat el doblatge d’una mostra de produccions doblades per tres estudis de doblatge.

57 Memòria d’Informació no financera

8. Compromís amb l’equip de la CCMA, SA

8.1. Ocupació A la CCMA, SA, tenim el compromís d’oferir una feina estable i de qualitat, tal com demostra el fet que comptem amb més d’un 95% de la plantilla amb contractes indefinits . Ens esforcem per fer possible que els treballadors i treballadores obtinguin la preparació professional adient per mantenir la qualitat dels continguts, oferint més de 22.000 hores de formació durant l’any 2018, i treballem cada dia per oferir un entorn laboral segur, integrador i accessible per a tots els empleats.

8.1.1. Nombre total de treballadors/es i distribució per sexe, edat, país i classificació professional

Distribució per sexe La plantilla de la CCMA, SA està formada per un total de 2.313 professionals (segons les dades de tancament del 2018), dels quals 1.366 són homes (el 59% del total) i 947 són dones (el 41%). El motiu d’aquesta diferència percentual en l’àmbit de la paritat respon al fet que la majoria de categories tècniques encara estan ocupades per homes.

Proporció homes/dones

Homes Dones

Distribució per edat La mitjana d’edat de la plantilla és de 49 anys . Un dels principals motius que explica aquesta xifra és la contenció en la contractació a les entitats del sector públic i les limitacions en els increments de plantilla.

58 Memòria d’Informació no financera

Proporció segons grups d’edat

30 15

223 69 menys de 25 anys 220 de 26 a 30 anys de 31 a 35 anys 362 de 36 a 40 anys 404 de 41 a 45 anys de 46 a 50 anys de 51 a 55 anys 537 de 56 a 59 anys 453 60 o més

Distribució per país Pràcticament tots els professionals de la CCMA, SA tenen la seva base de treball a Espanya , però, complint amb la vocació d’oferir informació internacional de rellevància per a la l’opinió pública, la plantilla també compta amb deu corresponsals desplaçats a l’estranger.

País Plantilla

Espanya 2.303

Bèlgica 2

Estats Units d’Amèrica 2

Alemanya 1

França 1

Xina 1

Líban 1

Regne Unit 1

Rússia 1

Total 2.313

59 Memòria d’Informació no financera

Distribució per classificació professional Per la seva dimensió i diversitat de serveis, des de la CCMA, SA comptem amb un gran nombre de categories professionals que ens permeten oferir un servei de qualitat per complir la nostra vocació pública. Les categories professionals s’agrupen en diferents nivells retributius: els nivells A i B inclouen els auxiliars; entre els nivells C i E s’agrupen els oficials i tècnics, i entre els nivells F i H, els tècnics especialistes i comandaments intermedis. Per últim, el nivell O inclou els llocs de treball exclosos de conveni, generalment càrrecs directius.

En el següent quadre es detalla el nombre de llocs de treball dins de cada categoria professional, segons les dades de tancament de l’any 2018.

Ocupació Llocs de Treball

A – Ordenança 8

B – Administratiu/iva oficial Correus 4

B1 – Magatzemer/a 5

C – Ajudant ambientació 11

C – Ajudant vestuari 4

C – Auxiliar documentació 6

C – Auxiliar tècnic/a 38

C - Llocs singulars de nivell C 5

C – Maquillador/a 17

C – Oficial/a 2a administratiu/iva 13

C – Perruquer/a 13

C – Xofer/a 3

C1 – Auxiliar tècnic/a magatzem rodatge CEI 7

C1 - Llocs singulars de nivell C1 2

C1 – Secretari/ària de redacció 5

D – Ambientador/a 13

D – Auxiliar tècnic/a unitats mòbils 3

D – Encarregat/ada magatzem /attrezzo 3

D – Encarregat/ada plató 7

D - Estilista 15

60 Memòria d’Informació no financera

D - Llocs singulars de nivell D 4

D – Locutor/a-Presentador/a 6

D – Oficial/a 1A Administratiu/iva 92

D – Oficial/a 1A Discoteca 3

D – Oficial/a continuïtat 3

D – Operador/a càmera 5

D – Operador/a de gràfics 13

D – Operador/a imatge 59

D – Regidor/a 6

D – Tècnic/a explotació 28

D – Tècnic/a il·luminació i serveis plató 3

D – Tècnic/a manteniment 5

D – Tècnic/a plató 3

D1 – Ajudant producció 69

D1 – Caracteritzador/a 3

D1 – Il·luminador/a 6

D1 - Llocs singulars de nivell D1 4

D1 – Muntador/a musical 24

D1 – Operador/a continuïtat 2

D1 - OPI Digitalització 18

D1 - OPI Muntador/a 42

D1 – OPI Rodatge d’informatius 47

D1 – Tècnic/a aprovisionament 4

D1 - Tècnic/a comunicació 4

D1 - Tècnic/a continuïtat 26

D1 - Tècnic/a control central 9

D1 - Tècnic/a control tràfic 12

61 Memòria d’Informació no financera

D1 - Tècnic/a de so 58

D1 - Tècnic/a delegacions 11

D1 - Tècnic/a enllaços 4

D1 - Tècnic/a explotació i sistemes 9

D1 - Tècnic/a infogràfic/a 8

D1 - Tècnic/a mescla vídeo 15

D1 - Tècnic/a postproducció 13

E – Ajudant/a realització 99

E – Analista-Programador 25

E – Càmera esports (ESG) 2

E – Coordinador/a de programes 25

E – Dissenyador/a espai 6

E - Dissenyador/a gràfic 27

E - Dissenyador/a llum 3

E - Dissenyador/a vestuari 10

E - Documentalista 40

E – Encarregat/ada explotació 17

E - Encarregat/ada manteniment 3

E - Encarregat/ada premuntatge 2

E - Encarregat/ada tècnic/a 5

E - Encarregat/ada vestuari 3

E – Executiu/iva vendes 5

E - Lingüista 31

E - Llocs singulars de nivell E 13

E - OPI 3/24 6

E – Planificador/a 10

E – Responsable planificació publicitat 3

62 Memòria d’Informació no financera

E – Tècnic/a 3/24 14

E - Tècnic/a de sistemes 3

E - Tècnic/a d’operacions especials 17

E - Tècnic/a recursos humans 8

E - Tècnic/a sistemes 32

F – Assessor legal 4

F – Cap de cadena 4

F – Cap de secció documentació 4

F – Cap tècnic/a 13

F – Conceptualitzador/a 9

F – Coordinador/a promoció 3

F - ENG 72

F – Enginyer/a especialista 26

F - Llocs singulars de nivell F 24

F – Meteoròleg/òloga 2

F – Productor/a 54

F – Redactor/a 413

F – Responsable emissió diària 6

F - Responsable gestió administrativa 10

F - Responsable programació 4

F – Tècnic/a investigació audiències 5

G – Conductor/a 21

G – Conductor/a meteoròleg/òloga 5

G – Corresponsal Espanya 2

G – Enginyer/a superior 5

G - Llocs singulars de nivell G 2

G – Realitzador/a 82

63 Memòria d’Informació no financera

G – Responsable administració i finances 3

H - Cap de projectes 5

H - Cap de secció 8

H - Cap de vendes de publicitat 9

H - Cap d’edició 6

H - Conductor/a programa d’alta complexitat 6

H - Coordinador/a de guions 3

H - Coordinador/a de realització 3

H - Coordinador/a servei artístic 6

H - Corresponsal internacional 10

H - Delegat/ada 4

H - Director/a de programa 20

H - Director/a de programa d’alta complexitat 6

H - Director/a i conductor/a de programa d’alta 6 compl.

H - Director/a i realitzador/a de programa 4

H - Editor/a 20

H - Llocs pendents d’equiparació 38

H - Llocs de comandament / especial responsabilitat 75

H - Productor/a executiu/iva A 7

H - Productor/a executiu/iva B 9

H - Redactor/a en cap 5

H - Sotscap de secció 9

H - Sotsdirector/a de programa 2

H - Sotseditor/a 6

H - Sotseditor/a de suport 6

H - Subdelegat/ada 4

O. - Professional d’alt nivell 2

64 Memòria d’Informació no financera

O. - Cap de servei 14

O. - Cap de departament 21

O. - Director/a d’àrea 17

Total 2.313

8.1.2. Nombre total i distribució de modalitats de contracte de feina El nostre compromís es focalitza a oferir un entorn laboral adient per al creixement i el desenvolupament professional del nostre equip. En aquest sentit, un 95,1% de la plantilla té contracte indefinit .

Modalitat de contractes Contractes a 31/12/18

Indefinit temps complet 2.193

Indefinit temps parcial 7

Interí per cobertura de vacant temps complet 11

Interí temps complet 66

Interí temps parcial 3

Eventual per circumstàncies de la producció temps 33 complet

Total 2.313

Nota metodològica : Com a contractes indefinits a temps parcial només s’han comptabilitzat els que ho són d’origen. Els contractes amb reducció de jornada voluntària del treballador s’han comptabilitzat com a indefinits a temps complet.

8.1.3. Mitjana anual de contractes indefinits, temporals i a temps parcial per sexe, edat i classificació professional A continuació, s’inclou la mitjana anual de contractes indefinits, temporals i a temps parcial desagregats per sexe, edat i classificació professional. No s’han produït acomiadaments durant l’any 2018.

65 Memòria d’Informació no financera

Sexe Mitjana Indefinits In definits Temporals Temporals contractes temps temps temps temps complet parcial complet parcial

Dones 933,4 905,6 - 26,4 1,4

Homes 1.340,4 1.284,3 6,4 48,2 1,4

Total 2.273,8 2.189,9 6,4 74,6 2,8

Edat Mitjana Indefinits Indefinits Temporals Temporals contractes temps temps temps temps parcial complet parcial complet menys de 25 anys 18,6 - - 17,3 1,3 de 26 a 30 anys 14,2 2,3 1,8 10,0 0,1 de 31 a 35 anys 64,5 50,9 0,2 13,1 0,4 de 36 a 40 anys 239,5 225,7 0,8 12,9 0,1 de 41 a 45 anys 399,0 389,1 0,3 8,9 0,7 de 46 a 50 anys 458,3 450,0 1,3 6,7 0,2 de 51 a 55 anys 535,9 529,6 1,7 4,6 - de 56 a 59 anys 365,0 363,9 - 0,9 0,1

60 o més 178,9 178,3 0,4 0,1 -

Total 2.273,8 2189,9 6,4 74,6 2,8

Ocupació Mitjana Indefinit Indefinit Temporal Temporal contracte s temps s temps s temps s temps s complet parcial complet parcial

A - Ordenança 7,7 7,7

B - Administratiu/iva / Oficial/a 5,3 5,3 Correus

B1 - Magatzemer/a 5,0 5,0

C - Ajudant/a ambientació 9,2 7,9 1,3

C - Ajudant/a vestuari 4,2 2,8 1,5

66 Memòria d’Informació no financera

C - Auxiliar documentació 6,0 6,0 0,0

C - Auxiliar tècnic/a 36,7 23,7 3,0 10,0 0,1

C - Llocs singulars de nivell c 5,6 5,6

C - Maquillador/a 16,5 14,0 2,4 0,1

C - Oficial/ a 2a 13,8 12,7 0,9 0,3 Administratiu/iva

C - Perruquer/a 14,2 12,9 1,2 0,1

C - Xofer/a 3,0 3,0

C1 - Auxiliar tècnic/a 7,1 6,9 0,2 magatzem rodatge CEI

C1 - Llocs singulars de nivell 2,8 2,8 c1

C1 - Secretari/ària de redacció 5,5 4,3 1,2

D - Ambientador/a 13,9 13,9

D - Auxiliar tècnic/a unitats 3,0 3,0 mòbils

D - Encarregat/ada magatzem 3,2 3,2 / attrezzo

D - Encarregat/ada plató 7,0 7,0

D - Estilista 15,4 15,3 0,2

D - Llocs singulars de nivell D 3,0 3,0

D - Locutor/a -presentador/a 5,3 4,1 1,2

D - Oficial/a administratiu/iva 92,6 91,8 0,8

D – Oficial/a discoteca 3,0 3,0

D - Oficial/a continuïtat 2,9 2,9

D - Operador/a càmera 5,1 5,0 0,1

D - Operador/a de gràfics 13,0 13,0

D - Operador/a imatge 58,9 51,3 2,9 4,7

D - Regidor/a 5,9 5,9

D - Tècnic/a explotació 29,5 29,3 0,3

67 Memòria d’Informació no financera

D - Tècnic/a il·luminació i 3,2 3,2 serveis plató

D - Tècnic/a manteniment 6,0 6,0

D - Tècnic/a plató 3,0 3,0

D1 - Ajudant/a producció 69,4 66,1 3,2

D1 - Caracteritzador/a 3,0 3,0

D1 - Il·luminador/a 6,2 6,2

D1 - Llocs singulars de nivell 4,5 4,5 d1

D1 - Muntador/a musical 23,1 22,6 0,5

D1 - Operador/a continuïtat 2,5 2,5

D1 – OPI digitalització 16,7 16,6 0,1

D1 - OPI muntador/a 37,7 36,1 1,6

D1 - OPI rodatge d ’informatius 46,2 44,4 0,1 1,8

D1 - Tècnic/a aprovisionament 4,7 4,7

D1 - Tècnic/a comunicació 4,5 4,5

D1 - Tècnic/a continuïtat 27,6 25,2 2,3

D1 - Tècnic/a control central 8,4 7,9 0,5

D1 - Tècnic/a control tràfic 8,6 7,7 0,9

D1 - Tècnic/a de so 56,5 50,1 5,3 1,0

D1 - Tècnic/a delegacions 11,2 11,0 0,2

D1 - Tècnic/a enllaços 4,0 4,0

D1 - Tècnic/a explotació i 9,2 9,2 sistemes

D1 - Tècnic/a infogràfic/a 8,0 8,0

D1 - Tècnic/a mescla vídeo 15,3 13,6 1,4 0,4

D1 - Tècnic/a postproducció 12,5 12,5

E - Ajudant/a realització 96,3 94,6 1,7

E - Analista -programador 24,8 24,7 0,1

68 Memòria d’Informació no financera

E - Càmera esports (esg) 2,0 2,0

E - Coordinador/a de 24,6 21,5 2,5 0,5 programes

E - Dissenyador/a espai 5,8 5,8

E - Dissenyador/a gràfic 26,1 26,1

E - Dissenyador/a llum 3,1 3,1

E - Dissenyador/a vestuari 9,6 9,6

E - Documentalista 39,6 38,7 0,9

E - Encarregat/ada explotació 16,1 16,1

E - Encarregat/ada 3,3 3,3 manteniment

E - Encarregat/ada 2,0 2,0 premuntatge

E - Encarregat/ada tècnic/a 5,0 5,0

E - Encarregat/ada vestuari 2,0 2,0

E - Executiu/iva vendes 4,1 4,1

E – Lingüista 28,6 28,0 0,5 0,1

E - Llocs singulars de nivell E 12,9 12,4 0,4

E - OPI 3/24 6,3 5,6 0,7

E - Planificador/a 10,4 10,4

E - Responsable planificació 2,9 2,9 publicitat

E - Tècnic/a 3/24 11,4 10,0 1,4

E - Tècnic/a de sistemes 3,0 2,6 0,4

E – Tècnic/a d ’operacions 17,0 17,0 especials

E - Tècnic/a recursos humans 8,9 8,9

E - Tècnic/a sistemes 30,2 30,2

F - Assessor legal 4,0 4,0

F - Cap cadena 4,2 4,2

69 Memòria d’Informació no financera

F - Cap secció documentació 4,0 4,0

F - Cap tècnic/a 13,8 13,8

F - Conceptualitzador/a 9,0 9,0

F - Coordinador/a promoció 3,0 3,0

F – ENG 72,3 72,0 0,3

F - Enginyer/a especialista 23,6 23,6

F - Llocs singulars de nivell f 24,8 24,8

F - Meteoròleg/òloga 2,0 2,0

F - Productor/a 55,6 55,6

F - Redactor/a 398,9 377,6 20,9 0,3

F - Responsable emissió 5,6 5,5 0,1 diària

F - Responsable gestió 9,2 9,2 administrativa

F - Responsable programació 3,2 3,2

F - Tècnic/a investigació 4,2 4,2 audiències

G - Conductor/a 19,7 19,4 0,3

G - Conductor/a 5,0 5,0 meteoròleg/òloga

G - Corresponsal Espanya 2,1 2,1

G - Enginyer/a superior 5,0 5,0

G - Llocs singulars de nivell G 2,0 2,0

G - Realitzador/a 81,5 81,5

G - Responsable 3,0 3,0 administració i finances

H - Cap de projectes 6,0 6,0

H - Cap de secció 8,8 8,8

H - Cap de vendes de 8,5 8,5 publicitat

H - Cap d ’edició 7,4 7,4

70 Memòria d’Informació no financera

H - Conductor/a programa 5,8 5,8 d’alta complexitat

H - Coordinador/a de guions 3,4 3,4

H - Coordinador/a de 3,4 3,4 realització

H - Coordinador/a servei 6,0 6,0 artístic

H - Corresponsal 9,9 9,9 internacional

H - Delegat/ada 3,9 3,9

H - Director/a de programa 20,8 20,8

H - Director/a de programa 5,9 5,9 d’alta complexitat

H - Director/a i conductor/a de 5,2 5,2 programa d’alta compl.

H - Director/a i realitzador/a de 4,2 4,2 programa

H - Editor/a 21,1 21,1

H - Llocs pendents 36,0 36,0 d’equiparació

H - Llocs de comandament / 70,3 70,3 especial responsabilitat

H - Productor/a executiu/iva A 7,0 7,0

H - Productor/a executiu/iva B 7,8 7,8

H - Redactor/a en cap 4,6 4,6

H - Sotscap de secció 9,0 9,0

H - Sotsdirector/a de 2,8 2,8 programa

H - Sotseditor/a 5,6 5,6

H - Sotseditor/a de suport 4,7 4,7

H - Subdelegat/ada 3,3 3,3

O. - Cap de servei 14,0 14,0

O. - Professional d ’alt nivell 2,0 2,0

71 Memòria d’Informació no financera

O. - Cap de departament 21,7 21,7

O. - Director/a d ’àrea 17,2 16,2 1,0

Total 2273,8 2189,9 6,4 74,6 2,8

*Nota metodològica sobre mitjana de contractació: No inclou baixes amb reserva de lloc ni personal del règim especial d’artistes. Els interins per cobertura de vacant sumen a la columna de contractació temporal, tot i ser llocs estructurals de la plantilla. *Nota metodològica sobre les xifres: El total no es correspon amb la suma de les files perquè està calculat amb dos decimals.

8.1.4. Remuneracions mitjanes i la seva evolució desagregats per sexe, edat i nivell salarial La CCMA, SA es compromet en el desenvolupament de polítiques que integrin la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, així com en l’impuls i foment de mesures per aconseguir la igualtat real al si de la organització, en tots i cada un dels àmbits en els quals es desenvolupa l’activitat de la CCMA, SA, inclosa la política salarial.

A continuació, presentem la desagregació per sexe, edat i nivell salarial:

Sexe Retribució mitjana (en euros)

Dones 47.218

Homes 50.626

Edat Retribució mitjana (en euros) menys de 25 anys 43.352 de 26 a 30 anys 41.885 de 31 a 35 anys 46.906 de 36 a 40 anys 48.839 de 41 a 45 anys 50.161 de 46 a 50 anys 48.672 de 51 a 55 anys 48.922 de 56 a 59 anys 48.909

60 o més 52.338

72 Memòria d’Informació no financera

Nivell salarial Retribució mitjana

A 26.008

B 27.948

B1 30.628

C 34.594

C1 37.724

D 40.150

D1 43.671

E 45.584

F 50.857

G 62.236

H 64.224

O 76.985

Nota metodològica: Retribució mitjana de les diverses categories agrupades a cada un dels nivells salarials. Sou teòric (sou base i complements fixos) 360 dies al 100% de la jornada. Inclou la suma mitjana de conceptes de nòmina variable i retribucions en espècie. No inclou antiguitat.

Increments salarials Des de l’any 2015, hem aplicat els increments salarials corresponents a tot el sector públic i, addicionalment, hem recuperat la paga extra suprimida el 2012. A més a més, s’han equiparat els salaris dels treballadors del mitjà ràdio, que al setembre del 2018 es van adherir al conveni col·lectiu de la CCMA, SA activitat televisió.

Així, les retribucions de la plantilla de la CCMA, SA, han crescut en un 1,95% durant el 2018, un increment que s’acumula als que es van aplicar el 2017 (+1%) i el 2016 (+1%).

Bretxa salarial Des de la nostra aposta per la igualtat d’oportunitats, a la CCMA, SA la retribució fixa depèn de la categoria professional i també de l’antiguitat que es genera segons el conveni col·lectiu i, per tant, no existeix marge per a una discrecionalitat en la retribució ordinària del personal que pogués dur a discriminar segons el gènere.

Tot i això, segons dades de l’últim estudi sobre la bretxa salarial (corresponent a la CCMA, SA, activitat TV, any 2015), existeix una bretxa salarial del 2% en el salari fix teòric, produït per la

73 Memòria d’Informació no financera

distribució no homogènia de dones i homes entre les diferents ocupacions, fet que provoca que els homes tinguin de mitjana retribucions superiors, en ocupar en major proporció ocupacions que comporten retribucions més elevades.

Analitzant les dades del salari fix real (que computa les reduccions de jornada per qualsevol motiu i el treball a temps parcial), la bretxa salarial puja al 3%, atès que les dones redueixen la seva jornada en major proporció que els homes.

Finalment, si en l’anàlisi afegim al salari real els complements variables lligats a les condicions de treball, la bretxa salarial puja fins al 8,6% a favor dels homes, ja que les ocupacions que generen més hores extraordinàries, flexibilitat horària, nocturnitats i treball en festiu estan ocupades majoritàriament per homes. El conjunt dels homes van generar de mitjana de 5.776 € anuals en conceptes variables i el conjunt de les dones una mitjana de 2.848 € anuals (un 50,7% menys).

La bretxa salarial per a cadascun dels tres salaris exposats s’ha calculat amb la fórmula següent: salari mitjà dels homes – salari mitjà de les dones / salaria mitjà dels homes.

8.1.5. Retribució dels alts càrrecs Seguint el nostre compromís amb la transparència, publiquem anualment els salaris dels alts càrrecs de la CCMA, SA, que es poden consultar a l’apartat de transparència de la nostra pàgina web:

(https://www.ccma.cat/corporatiu/transparencia/retribucions-dels-directius/document/173/).

A continuació s’adjunta un quadre amb les retribucions dels alts càrrecs, desagregades per sexe.

Càrrec Dones Homes

Vicepresident/a en funcions de president/a 111.979 -

Consellers/es 108.181 108.181

Directors/es corporatius/ives (TVC, CR i Mitjans digitals, - 111.207 Estratègia i RH, Explotació i Enginyeria) Directors/es corporatius/ives (Comercial i Màrqueting, 98.539 98.539 Gestió i Recursos, Esports)

Director/a Fundació la Marató de TV3 - 86.366

8.1.6. Empleats amb discapacitat Com a mostra del nostre compromís amb la diversitat, a la CCMA, SA, comptem en plantilla amb 47 persones amb un grau de discapacitat reconeguda superior al 33%. D’aquesta manera, a més de garantir la igualtat de condicions, complim amb l’obligació de la quota de reserva de la Llei General de Drets de les persones amb Discapacitat (Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre).

74 Memòria d’Informació no financera

8.2. Organització del treball

8.2.1. Organització del temps de treball L’organització del temps de treball dels nostres professionals està regulada pel conveni col·lectiu d’empresa, el qual estableix els diferents grups o modalitats horàries així com les mesures de flexibilitat, la compensació de les hores extraordinàries, els descansos i les vacances, entre altres aspectes.

En relació amb la desconnexió laboral, la normativa actual estableix clarament quan i en quines condicions s’ha de prestar el treball i, quan procedeix, amb quina retribució si excedeix de la jornada habitual, essent en aquest cas de caràcter voluntari. Així mateix, està regulat el descans mínim necessari.

En general quan la persona finalitza la seva jornada no té cap tipus d’obligació laboral. Tot i això, no existeix un procediment específic que contempli expressament polítiques de desconnexió laboral a l’organització.

8.2.2. Nombre d’hores d’absentisme L’increment de l’edat de la plantilla i la reducció de la contractació està produint un increment de l’absentisme a la CCMA, una tendència d’altra banda generalitzada a nivell global.

La taxa d’absentisme, que inclou les incapacitats temporals dels treballadors i treballadores, i les baixes per maternitat i paternitat, ha evolucionat a l’alça des de l’any 2015, situant-se en un 5,2% el 2018.

Any 2015 2016 2017 2018

Taxa d’absentisme 3,5% 4,2% 4,7% 5,2%

Hores 137.670 160.486 177.980 197.939

Nota metodològica: Taxa d’absentisme = hores d’absentisme / hores teòriques de treball x 100

8.2.3. Conciliació laboral i familiar Per a la CCMA, SA, és important que els treballadors i les treballadores puguin gaudir de les millors oportunitats a nivell de conciliació laboral i familiar. Per aquest motiu, l’organització contempla diverses mesures que faciliten la flexibilitat a l’entorn laboral, com ara permisos, llicències, excedències i reduccions de jornada, regulades pel conveni col·lectiu.

A 31 de desembre de 2018, 59 dones i 13 homes estaven gaudit de la reducció de jornada per cura de fill menor, i 4 dones i 5 homes de la reducció per cura de familiar.

75 Memòria d’Informació no financera

En línia amb aquest compromís, el nostre equip humà pot gaudir dels següents permisos, llicències, excedències i reduccions de jornada:

Permisos o Per naixement, adopció o acolliment

o Per malaltia greu, accident, hospitalització o mort de familiars fins a segon grau de consanguinitat o afinitat

o Per canvi de domicili

o Per matrimoni o parella de fet

o Per matrimoni d’un familiar

o Per exàmens oficials

o Per lactància

o Per assistir a consultes mèdiques

o Per acompanyar a consultes mèdiques els fills o familiars dependents

o Permís prenatal

o Per atendre fills discapacitats

o Per situacions de violència de gènere

o Flexibilitat horària recuperable

o Dies de lliure disposició recuperables

o Permís sense retribució per atendre un familiar

o Atenció a fills prematurs

o Maternitat o paternitat

Llicències Els empleats poden sol·licitar llicència sense retribució per atendre circumstàncies familiars, personals, o per raó d’estudis o accions formatives.

Excedències

o Excedència voluntària per atenció de fills

o Excedència voluntària per tenir cura de familiars

o Excedència voluntària per violència de gènere

o Excedència voluntària per al manteniment de la convivència

76 Memòria d’Informació no financera

Reduccions de jornada o Reducció horària sense justificació de causa

o Reducció de jornada per cura de fills

o Reducció de jornada de dones víctimes de violència de gènere

o Reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda

Malgrat que el nostre objectiu és avançar cap a la igualtat de gènere, encara són el conjunt de les dones les que majoritàriament opten per reduir les jornades de treball per tenir cura de familiars. En concret, durant l’any 2018, un total de 80 dones i 29 homes han gaudit de reducció de jornada per cura de fill o familiar, unes xifres que representen un 8,4% i un 2,1% del total de dones i homes en plantilla, respectivament.

Reduccions de jornada. Distribució dones/homes

Dones

Homes

8.3. Salut i seguretat

8.3.1. Condicions de salut i seguretat a la feina La CCMA, SA, disposa d’un servei de prevenció mancomunat, i assumeix les quatre disciplines preventives: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i medicina del treball. Disposa també del suport complementari d’un servei de prevenció aliè, tant en el vessant tècnic com en el sanitari.

En el capítol de prevenció de riscos laborals, la Responsabilitat Social Corporativa ens ha de fer millorar la seguretat i salut de les nostres empreses i dels seus treballadors i treballadores, regenerant el desenvolupament de noves pràctiques encaminades a l’assoliment d’aquests objectius respectant i complint com a mínim els requisits que marca la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Tant la part tècnica com el servei de salut laboral proporcionen als empleats assistència tècnica i mèdica. Totes les actuacions van encaminades cap a l’objectiu de la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, i en definitiva en la millora del benestar dels nostres empleats.

77 Memòria d’Informació no financera

Les instal·lacions de la CCMA, SA, a Sant Joan Despí, Avinguda Diagonal i edifici Il·lumina són espais cardioprotegits, proveïts de desfibril·ladors semiautomàtics (DESA).

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals disposa d’un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals corporatiu . Aquest sistema inclou:

• Polítiques de prevenció assumides per les direccions de les empreses que formen la CCMA i que abasten tots els treballadors i treballadores, tots els seus centres de treball.

• Un Servei de Prevenció Mancomunat, des d’octubre del 2007, format per cinc persones (una d’elles a temps parcial) i integrat dins del Departament de Recursos Humans corporatiu, complementat amb concerts amb un servei de prevenció aliè. Aquest SPM dona cobertura a totes les empreses del grup CCMA: CCMA, CCMA, SA, i Fundació La Marató, i els seus centres de treball, incloent-hi les delegacions de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

• Avaluacions periòdiques de riscos de llocs de treball, d’espais comuns i específiques, amb les corresponents planificacions de les activitats preventives. Actualment es porta a terme l’actualització de l’avaluació de riscos, que inclou els factors de risc derivats de la seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i riscos psicosocials.

• Pla de Prevenció Corporatiu anual.

• Comitès de Seguretat i Salut Laboral independents a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

• Auditoria reglamentària, d’àmbit corporatiu, superada satisfactòriament el desembre de 2016.

• Estudis de seguretat en el treball, higiènics i ergonòmics.

• Formació a tots els nivells i àmbits en matèria de prevenció de riscos laborals, ja sigui presencial o e-learning. Formació específica en primers auxilis, suport vital avançat per a membres del servei mèdic i curs d’ús de desfibril·ladors semiautomàtics.

• Informació als treballadors i treballadores en matèria de prevenció de riscos laborals.

• Comunicació a través d’una bústia de prevenció.

• Coordinació d’activitats preventives amb subcontractistes, realitzada a través d’una aplicació informàtica específica. Homologació de proveïdors.

• Plans d’emergència de les instal·lacions. Equips de Primera Intervenció (EPI).

• Gestió dels equips de protecció individual.

• Supervisió del disseny de decorats i d’estudis, de noves instal·lacions i d’obres.

• Participació activa en esdeveniments com La Festa del Súpers, La Marató de TV3 o altres que s’escaiguin.

• Coordinació d’un equip de suport present a tots els programes amb públic i platós exteriors.

78 Memòria d’Informació no financera

• Campanyes de promoció de la salut, fomentant conductes, hàbits i estils de vida saludables a nivell individual i col·lectiu. Campanya periòdica de donació de sang i altres campanyes sanitàries sobre patologies prevalents a la comunitat.

• Vacunacions antitetànica i antigripal i gestió de vacunacions internacionals per a viatges a països que epidemiològicament ho requereixen. Assessorament en normes bàsiques de primers auxilis, hàbits saludables i consells específics d’higiene personal o alimentaria en funció dels riscos previstos o potencialment possibles.

• Fisioteràpia preventiva per a col·lectius amb risc ergonòmic específic.

• Vigilància de la salut dels treballadors en funció de l’avaluació de riscos. Reconeixements mèdics periòdics específics de caràcter voluntari (la majoria) i de caràcter obligatori.

Els reconeixements mèdics tenen, en la majoria dels casos, una periodicitat biennal. Només en cas de patologia, criteri mèdic, especial sensibilitat, torn fix de nit o a petició del treballadors tenen periodicitat anual.

Gestió de les dades mèdiques en aplicatiu informàtic específic, i anàlisi amb criteris epidemiològics. Control del nou RGPD garantint la confidencialitat de les dades mèdiques.

Valoració de la capacitació laboral (certificats d’aptitud per a tasques habituals) i adaptació de mesures de condicions de treball a treballadors amb problemes de salut o especialment sensibles.

• Atenció mèdica necessària davant d’urgències i emergències en els centres de treball de Sant Joan Despí i avinguda Diagonal de Barcelona.

• Investigació de tots els accidents de treball. Estudi de mesures específiques en cas d’aparició de lipoatròfia semicircular. Tramitació al sistema CONTA de la Generalitat de Catalunya.

• Estudi de mesures d’adequació i millora de condicions laborals de lloc de treball i valoracions de canvi de lloc de treball per motius de salut. Preestudi de valoracions d’incapacitat permanent.

• Memòria anual de les activitats preventives.

• Anàlisi i valoració de les estadístiques d’absentisme per malaltia comuna o accidents de treball o malalties professionals.

8.3.2. Sinistralitat laboral Els criteris per calcular els índexs de sinistralitat laboral són els següents:

• En empreses de menys de 50 treballadors no es mostren gràfiques en ser poc significatives.

• Els índexs s’han calculat tenint en compte els accidents de treball en baixa en el centre de treball habitual, en desplaçament i en un altre centre de treball. No es tenen en compte els accidents in itinere .

79 Memòria d’Informació no financera

• El nombre mitjà de treballadors és de 2.316 a l’empresa CCMA, SA i 2.383 al Grup CCMA.

• El nombre d’hores treballades és de 1.680 hores/treballador/any, establint com a jornada única el torn fix de dilluns a divendres.

• En el Grup CCMA es comptabilitzen 1.391 homes i 992 dones.

CCMA,SA Grup Homes Dones CCMA Grup Grup CCMA CCMA

Nombre d ’accident de treball sense baixa 45 46 23 23

Nombre d’ accidents de treball en centre de treball 21 22 14 8 habitual

Dies de baixa d ’accident de treball en centre de 653 677 269 408 treball habitual

Nombre d’ accidents de treball in itinere 22 22 11 11

Dies de baixa d’accident de treball in itinere 838 838 672 166

Nombre d ’accidents de treball en desplaçament 8 8 4 4

Dies de baixa d ’accident de treball en desplaçament 230 230 134 96

Nombre d ’accidents de treball en altre centre de 1 1 1 0 treball

Dies de baixa d ’accident de treball en altre centre 16 16 16 0 de treball

Nombre d ’accidents de treball amb baixa (no in 30 31 19 12 itinere)

Total jornades perdudes per accidents de treball 899 923 419 504 amb baixa (no in itinere)

Índex de sinistralitat laboral En el següent quadre es mostren els diversos índexs de sinistralitat laboral desagregats per sexe.

Índex de CCMA,SA Grup CCMA Homes Grup Dones Grup sinistralitat CCMA CCMA

Índex incidència 12,95 13 13,65 12,09

Índex freqüència 19,27 19,23 17,98 21

80 Memòria d’Informació no financera

Índex gravetat 0,23 0,23 0,17 0,30

Índex durada mitjana 29,97 29,78 22,05 42

Índex de sinistralitat

Representa el nombre d’accidents amb baixa que es produeixen per cada mil treballadors en un període de temps determinat. El numerador correspon amb els accidents en jornada de treball amb baixa ocorreguts en un any i el denominador és la mitjana anual del nombre de treballadors.

Índex de freqüència

Expressa el nombre d’accidents de treball que es produeixen per cada milió d’hores treballades. El numerador es correspon amb el nombre total d’accidents (amb i sense baixa no in itinere ) i el denominador és la quantitat d’hores treballades.

Per calcular aquest índex suposarem una mitja de 1.680 hores/treballador/any, establint com a global la jornada de treball de dilluns a divendres

Índex de gravetat

Representa el nombre de jornades perdudes per cada mil hores treballades. És un indicador de la gravetat dels accidents ocorreguts en un determinat període, ja que correspon al terme mitjà dels dies de baixa per accident de treball no in itinere . Aquest índex té en compte les jornades perdudes per incapacitat temporal però també les fixades per incapacitats permanents per accident de treball segons còmput específic. Assenyalem que no s’ha produït cap incapacitat permanent per accident de treball.

Índex de durada mitjana

S’utilitza per calcular el temps mitjà de duració de les baixes per accident. Equival al nombre de jornades perdudes en funció del nombre d’accidents amb baixa no in itinere .

8.3.3. Principals activitats de seguretat i salut laboral el 2018 A continuació presentem una relació no exhaustiva de les principals activitats de seguretat i salut laboral realitzades durant l’any 2018 a la CCMA, SA.

En el vessant tècnic , s’han dut a terme al llarg del 2018 les següents activitats destacades:

2. Coordinació d’activitats empresarials en l’àmbit dels proveïdors i dels clients.

3. Investigació dels accidents de treballadors i treballadores de la CCMA, SA i de proveïdors que hagin ocorregut a les nostres instal·lacions.

4. Revisió de l’avaluació de riscos laborals als següents departaments:

81 Memòria d’Informació no financera

- Àmbit Televisió: Nous Formats, Corresponsals, Enginyeria i Infraestructures, Entreteniments i Culturals, SECA.

- Àmbit Ràdio: Àrea tècnica: Explotació i Manteniment, Informatius i Laboratori.

5. Avaluacions en treballadors/es d’especial sensibilitat: embarassades i menors.

6. Recurs preventiu: Programes amb públic com per exemple FAQS, La Marató, la Festa dels Súpers, Sant Jordi, Primavera Sound, Sònar i Tió Solidari.

7. Reunions del Comitè de Seguretat i Salut. Aquest any 2018 se n’han realitzat 4 a l’àmbit Televisió de Catalunya i 4 a l’àmbit Ràdio.

8. Realització de mesures termohigromètriques a la redacció d’informatius i a la zona del 3/24.

9. Canvi progressiu de cadires de llocs de treball amb pantalles de visualització de dades.

10. Activitats formatives destacades:

o Primers auxilis per a membres dels equips d’emergència

o PAU i com actuar en cas d’una situació d’emergència per a equips d’emergència

o Conducció segura de vehicles

o Manipulació manual de càrregues per a OPI delegacions

o Seguretat en oficines i despatxos

o Ús de plataformes elevadores

o Sessions de fisioteràpia

o Sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític

11. Altres mesures i estudis específics:

o Estudi ergonòmic de la grua d’esports

o Càlculs de volum i superfície lliure per a treballadors/es de diversos departaments

o Confort acústic a l’edifici Ponent

o Mesurament del nivell de CO2 a Disseny Gràfic i Espai

En el vessant sanitari , destaquen les següents actuacions:

1. Vigilància de la salut : S’han realitzat 498 reconeixements mèdics específics. Són reconeixements biennals, la majoria de caràcter voluntari, en funció dels riscos de cada treballador.

82 Memòria d’Informació no financera

Aquests reconeixements són útils per identificar possibles alteracions de salut relacionades amb la feina i diagnosticar malalties de forma precoç.

2. També serveixen per fer una promoció específica de la salut en funció dels antecedents personals o estats patològics del treballador, aconsellant conductes saludables i promovent l’eliminació d’hàbits tòxics o no saludables.

3. Assistència mèdica :

Atenció mèdica o sanitària realitzada als treballadors en els centres de treball de Sant Joan Despí i avinguda Diagonal de Barcelona.

Durant l’any 2018 s’han realitzat 2.931 assistències mèdiques per primeres cures i cures successives, controls de tensió arterial, prestació farmacèutica i altres tractaments ad hoc en funció de patologies comunes o d’etiologia laborals.

També s ’han aplicat 123 vacunacions contra la grip estacional, antitetàniques i altres.

4. Control, seguiment, tramitació i participació en la investigació dels accidents de treball.

5. Gestió sanitària:

o Farmacioles fixes i de les unitats mòbils

o Seguiment i reubicació de personal especialment sensible

o Gestió dels residus de tipus 2 i 3 de material sanitari

o Control de desfibril·ladors semiautomàtics i del maletí d’urgències

6. Altres aspectes de gestió:

o Estudi sobre absentisme per incapacitat temporal per departaments i estudi sobre jornades de treball

o Valoració de canvis de lloc de treball per motius de salut

o Planificació d’esdeveniments especials com La Festa dels Súpers i La Marató de TV3

7. Promoció individual i col·lectiva de la salut:

o Jornada mundial de donació de sang

o Campanya de detecció precoç del càncer de còlon

o Campanya de vacunació contra la grip estacional

8. Realització i/o actualització de procediments:

o Procediment de complementació de baixes per incapacitat temporal

o Protocol per als treballadors desplaçats

o Nou procediment sobre lipoatròfia semicircular

83 Memòria d’Informació no financera

8.4. Relacions socials

8.4.1. Organització del diàleg social Les condicions laborals i socials dels treballadors i treballadores estan regulades per un conveni col·lectiu d’empresa que des del setembre del 2018 s’aplica tant als empleats de l’activitat televisió com de l’activitat ràdio.

Comitès d’empresa La representació dels treballadors i treballadores a la CCMA, SA, s’organitza principalment en dos àmbits d’activitat i centres de treball: televisió i ràdio.

a. A l’activitat televisió hi ha un comitè d’empresa únic per a totes les delegacions (excepte la de Madrid). Està format per 23 membres i va ser renovat el novembre del 2018. Consten constituïdes cinc seccions sindicals, quatre de les quals tenen representació a l’esmentat òrgan unitari, corresponent-los dos delegats sindicals a cadascuna.

b. A l’activitat ràdio hi ha un comitè d’empresa per al centre de Barcelona ciutat, amb 13 membres, que pertanyen a una mateixa candidatura unitària. Així mateix, hi ha tres delegats de personal per a les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona.

Per altra banda, a Madrid hi ha un únic delegat de personal, comú per al personal de ràdio i televisió d’aquesta delegació. Addicionalment, hi ha quatre delegats de prevenció de riscos laborals a la televisió i quatre més a la ràdio, que constitueixen els comitès de seguretat i salut.

Conveni col·lectiu A la CCMA, SA, comptem amb un conveni col·lectiu propi negociat per l’activitat televisió, que es troba en situació de pròrroga durant l’any 2019, ja que es va negociar per al període 2015- 2016 i no ha estat denunciat per cap de les dues parts. Aquest conveni, que inicialment només s’aplicava als treballadors de televisió, regula també des del mes de setembre del 2018 els treballadors de l’activitat ràdio, per acord d’adhesió.

El conveni col·lectiu contempla cinc comissions paritàries, que es reuneixen de forma periòdica: la comissió del conveni, la de contractació, la de valoració i classificació de llocs de treball, la de formació i la de producció. Addicionalment a aquests canals de negociació a través de la representació dels treballadors i treballadores, el diàleg social a l’empresa és constant, obert i continu. Entre altres eines de comunicació, informem els nostres treballadors de forma habitual a través del Portal Intern.

Percentatge d’empleats coberts per conveni col·lectiu Pràcticament la totalitat de la plantilla està coberta pel conveni col·lectiu, concretament, el 97,7% del total d’empleats dels nostres mitjans.

84 Memòria d’Informació no financera

8.5. Formació

8.5.1. Polítiques implementades en el camp de la formació Un altre aspecte fonamental que té en compte la CCMA, SA, és la formació de la plantilla. Treballem perquè els empleats i empleades, amb independència de la categoria professional, puguin obtenir la preparació professional adient per mantenir la qualitat dels continguts i les emissions del grup.

A més, considerem important poder contribuir al creixement professional dels treballadors i treballadores, i per això es destina una part del pressupost anual de formació a ajudar aquelles persones que hagin decidit realitzar una formació concreta que no s’inclou al pla de formació de l’empresa, alhora que facilitem permisos per assistir a formació acadèmica reglada.

8.5.2. Quantitat d’hores de formació per nivell salarial Al següent quadre es detalla la quantitat d’hores de formació que han rebut els treballadors i treballadores de la CCMA, SA, durant l’any 2018, dividits segons nivells salarials.

Nivell salarial Hores de formació

A 172

B 6

B1 2

C 569

C1 143

D 2.601

D1 3.878

E 5.131

F 4.744

G 1.137

H 3.305

O 743

85 Memòria d’Informació no financera

Total 22.429

8.5.3. Accessibilitat universal de les persones amb discapacitat En compliment del nostre compromís amb la diversitat, la no-discriminació i l’accessibilitat universal, garantim les mateixes condicions formatives per als treballadors i treballadores que tenen algun tipus de discapacitat. Aquestes persones estan incloses en tots els programes de formació que planteja l’empresa i tenen tots els drets per sol·licitar les ajudes econòmiques i els permisos per a la formació.

A més, la CCMA, SA, compta amb un programa de recol·locació funcional per a les persones retornades amb la incapacitat total que garanteix la seva reubicació en funcions compatibles amb la seva nova situació.

8.6. Igualtat

8.6.1. Mesures adoptades per promoure la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes i Pla d’Igualtat El nostre compromís per la igualtat i la no-discriminació queda plasmat al conveni col·lectiu, que estableix que tota la selecció de personal ha de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i, addicionalment, ens trobem a la fase final de l’elaboració del nostre Pla d’Igualtat.

Els objectius d’aquest pla, que englobarà tots els treballadors de la CCMA, SA, són assolir la igualtat plena de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, així com eliminar qualsevol element de discriminació per raons de gènere. Actualment ja comptem amb mecanismes per fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar, i per prevenir i tractar l’assetjament i la discriminació, de manera que bona part dels continguts a recollir en el pla ja fa anys que s’apliquen.

Així mateix, el pla s’incardinarà dins la política i estratègia generals del departament de la CCMA, SA, de vetllar pel respecte íntegre i la protecció integral de la diversitat.

La comissió paritària encarregada d’elaborar el Pla d’Igualtat es va constituir l’octubre del 2015, i el gener del 2016 va aprovar el seu pla d’activitats. Entre el març d’aquell any i l’octubre del 2018, es van debatre extensament les conclusions de la diagnosi prèvia a l’elaboració del Pla d’Igualtat, i es van avançar possibles mesures correctives a incorporar al posterior pla d’acció.

Una vegada aprovat definitivament el document de Diagnosi (durant el mes de març del 2019), es passarà a desenvolupar el pla en si mateix, amb l’objectiu de concloure’l abans de l’estiu.

8.6.2. Mesures adoptades per promoure l’ocupabilitat

86 Memòria d’Informació no financera

A la CCMA, SA impulsem diverses mesures encaminades a millorar l’ocupabilitat de la plantilla. A continuació resumim algunes de les més destacades:

• La formació continuada, particularment en matèria de noves tecnologies i programaris necessaris per desenvolupar l’activitat productiva.

• Ajudes i permisos per a la formació externa, de llengües estrangeres i d’estudis acadèmics i complementaris.

• Mecanismes que permeten la mobilitat interna entre els diferents mitjans i departaments productius de la Corporació.

Cal tenir en compte que l’ocupabilitat, entesa des de la perspectiva de la promoció de la contractació o increments de plantilla, està limitada a la nostra empresa per diferents acords de govern que regulen, en termes de contenció pressupostària, la contractació en el sector públic i que ens són d’aplicació a la CCMA, SA.

8.6.3. Protocols contra l’assetjament sexual i per raó de sexe Comptem amb un Protocol de Prevenció i Actuació davant de situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe dins l’entorn laboral, i el conveni col·lectiu estableix el procediment a seguir en cas de denúncies (aspecte detallat al capítol 10).

En el marc del desenvolupament del Pla d’Actuació del Pla d’Igualtat està previst revisar-lo i actualitzar-lo si les parts ho consideren necessari, de manera que es puguin incloure, per exemple, situacions no previstes en el seu moment i recollir les millors pràctiques i consells de les guies editades pel sector públic a l’àmbit europeu, estatal i català.

8.6.4. Integració i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Per la CCMA, SA, és fonamental garantir la integració i accessibilitat de les persones amb discapacitat, i per aquest motiu comptem amb el Servei de Prevenció i el Servei Mèdic, i també amb la col·laboració puntual d’entitats especialitzades externes, com ara l’ONCE i centres especials d’ocupació, per tal de facilitar l’adaptació del lloc de treball d’aquestes persones.

Complim amb la quota legal de reserva de persones amb discapacitat, i treballem per aconseguir la completa accessibilitat universal als nostres centres de treball. La major part de les instal·lacions ja són accessibles per a les persones amb discapacitat, només a excepció d’alguns dels espais de treball pendents de renovació. A més, bona part dels materials informatius i formatius s’han pogut adaptar, per exemple, per a persones invidents, i es manté la feina contínua per millorar l’accessibilitat per als treballadors amb discapacitat.

87 Memòria d’Informació no financera

9. Compromís amb el desenvolupament sostenible

9.1. La Marató de TV3, referent d’impacte social Els objectius del desenvolupament sostenible inclouen les necessitats socials de primer ordre i l’impacte que suposa la implementació d’alguns d’ells en el balanç de les empreses i el seu entorn. En el cas de la CCMA, La Marató de TV3 n’és el més rellevant, amb una incidència social que ja és global gràcies als nombrosos treballs d’investigació que l’han convertit en un referent en l’àmbit de salut.

L’organització de la 27a edició de La Marató de TV3, dedicada al càncer, i la campanya de sensibilització i difusió prèvies a l’emissió del programa són dos dels eixos destacats de l’activitat duta a terme per la Fundació La Marató de TV3 durant el 2018.

El suport de milers de persones, d’institucions i d’empreses, la mobilització del teixit associatiu català i la implicació del món cultural i del professionals de la CCMA van donar com a resultat una recaptació de 10.715.430 euros a 31 de desembre del 2018, que impulsaran la sensibilització i la recerca sobre el càncer, la primera causa de mort a Catalunya entre els homes i la segona entre les dones.

Al llarg del 2018, la Fundació ha continuat i potenciat la seva tasca de promoció de la recerca biomèdica i de retorn social de les fites en salut aconseguides amb la solidaritat del conjunt de la ciutadania. Seguint aquests dos objectius, ha convocat i resolt el concurs d’ajudes a la recerca sobre les malalties infeccioses, corresponents a La Marató 2017, entre altres accions. Actuacions com aquestes, en què els mitjans de la CCMA serveixen de nexe d’unió de la societat catalana, vincle necessari entre ciutadans i científics i eina dinamitzadora de la recerca, la innovació, i el progrés social, són l’exemple més il·lustratiu de la voluntat de servei al país dels mitjans de comunicació públics catalans.

Segons els indicadors de la memòria d’activitats de la Fundació La Marató, els ajuts concedits a la recerca mèdica amb recursos procedents de La Marató de TV3 (corresponents a ajuts concedits l’any posterior) van situar-se en els 8,3 milions d’euros l’any 2018, repartits entre 36 projectes de recerca científica dels 214 que s’hi van presentar. Els projectes van ser avaluats per 103 científics d’àmbit internacional especialistes en aquesta matèria en funció de la seva qualitat, metodologia i rellevància, i la gestió de l’avaluació la va dur a terme l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, del Departament de Salut de la Generalitat.

En l’àmbit de l’educació, un col·lectiu format per més de 400 divulgadors de la salut va impartir al voltant de 5.300 conferències sobre el càncer en centres educatius, en les quals van assistir uns 200.000 joves. A més , un total de 147 centres educatius de tot Catalunya han participat en l’edició 2018 del concurs “Pinta La Marató”, que ha rebut 359 propostes d’alumnes de l’ESO.

En l’àmbit universitari, d urant el curs 2017-18, La Fundació La Marató de TV3 i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van oferir tres master classes per analitzar l’èxit d’aquesta telemarató. A la conferència a la Facultat d’Economia es va explicar el que ha suposat i generat a nivell econòmic aquest projecte solidari i a la Facultat de Biociències, les claus del finançament per a les malalties escollides en cada edició.

A més, des de la CCMA impulsem el projecte “Els zips de La Marató” entre els estudiants de Formació Professional d’Imatge i So per a la creació de continguts audiovisuals sobre la

88 Memòria d’Informació no financera

malaltia a la qual es dedica La Marató. En l’edició 2018, hi van participar més de 20 centres de formació professional de tot Catalunya, presentant una trentena de treballs.

Pel que fa als continguts, Catalunya Ràdio va emetre una sèrie de cinc reportatges sobre recerca oncològica, que es van poder seguir a Catalunya Informació, a l’informatiu Catalunya migdia , així com al portal catradio.cat.

Finalment, el Super3 va crear el videojoc Superlab , mitjançant el qual els súpers han d’ajudar els científics a omplir unes provetes amb els líquids necessaris que els demana el joc i per poder-ho fer, han de travessar el laboratori, que està ple d’obstacles.

De les activitats realitzades durant el 2018 destaca també “La Marató dels investigadors, els resultats de La Marató del 2012”, un esdeveniment celebrat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans per detallar els projectes de recerca biomèdica que es van finançar amb els més de 12 milions d’euros de La Marató dedicada al càncer del 2012, quan es va aconseguir una xifra rècord que no ha estat superada mai. Els 79 equips investigadors que han dut a terme els 42 projectes finançats per aquella edició del programa van exposar un conjunt d’avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de diferents tipus de càncer, molts dels quals ja s’estan aplicant en pacients amb resultats molt positius.

9.2. Col·laboració amb el teixit associatiu i institucional La missió i el compromís de la CCMA de difondre i promoure la cultura i la llengua catalana, ser motor de la indústria audiovisual del país, garantir la cobertura dels grans esdeveniments i culturals i accions d’interès social es concreten sovint en la col·laboració amb aquelles entitats que treballen per al foment de la cultura, l’educació, la creació i la innovació. La relació dels acords i convenis es publiquen a la memòria anual que es pot trobar al web de la CCMA.

Sensibilització Entre les principals accions de col·laboració institucional de l’any 2018 destaca l’adhesió de la CCMA al Manifest unitari per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones el 25 de novembre. El contingut d’aquest manifest està consensuat per la Generalitat de Catalunya , les diputacions i les entitats municipalistes , i el paper que correspon als mitjans de la CCMA és el de vetllar per la igualtat entre homes i dones i reflectir- la en els continguts, en la projecció pública de tota la seva programació, així com en la seva representació institucional.

En aquest sentit, TV3 és la televisió que més temps dedica a informar i sensibilitzar sobre la violència masclista, segons l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el tractament informatiu de les violències masclistes. TV3 va dedicar 4 hores i 24 minuts a la informació i sensibilització sobre la violència masclista, cosa que suposa un 3,17% del total del temps que la cadena dedica a les notícies. L’informe, però, es fixa tant en el nombre d’hores com també en la qualitat de la informació, és a dir, la proporció d’informacions dedicades a la reflexió i sensibilització social respecte a les notícies d’agressions i crònica judicial, a més de la disminució d’elements d’espectacularització a l’hora d’informar sobre la violència masclista.

Cultura i educació En l’àmbit de l’educació i la cultura, destaca la col·laboració de la CCMA amb 285 biblioteques publiques de tot Catalunya per organitzar la Supernit a les biblioteques , amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona , la Diputació de Girona , el Consorci de Biblioteques de

89 Memòria d’Informació no financera

Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat , una activitat emmarcada entre els objectius recollits al Pla de Lectura 2020.

En col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat , el canal Super3 ha dedicat una setmana a l’assetjament escolar, un aspecte que s’ha tractat des de diferents punts de vista en espais com La família del Super3 , Una mà de contes , InfoK i Rat Rank .

També en l’àmbit de l’educació, des de la CCMA participem en el programa EduCAC d’alfabetització mediàtica per a escoles i famílies, posat en marxa pel CAC el curs 2017-18, i a disposició del conjunt de les escoles catalanes. Les activitats es fan en horari lectiu, sota la direcció del professorat, i aborden matèries com l’ús del mòbil i altres dispositius, la identitat digital, les fake news , la telerealitat, la influència dels filtres i els algoritmes en les busques o la publicitat i els valors que transmeten els influencers i youtubers.

En l’àmbit de la cultura, TV3 ha organitzat la quarta campanya de Llegir, una cita amb la vida , i Catalunya Ràdio, les Postdates literàries , amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes , i també ha firmat un conveni de col·laboració amb l’Associació Cultural per a la Tradició Musical (Tram) en el marc de les properes edicions del Tradicionàrius, Festival Folk Internacional.

Solidaritat En l’àmbit de la solidaritat, col·laborem anualment en la difusió de la campanya en favor del Banc dels Aliments per donar a conèixer el Gran Recapte, una acció solidària de recollida d’aliments bàsics entre tota la població per fer-los arribar a les persones més necessitades que viuen a Catalunya.

Així mateix, Catalunya Ràdio organitza anualment el Tió Solidari (el 2018 va tenir lloc l’onzena edició), que recull aliments per a nadons, una acció també vinculada amb el compromís amb la fundació del Banc dels Aliments.

De l’any 2018 destaca també la col·laboració amb l’Associació de Cardiopatia Congènita (AACIC) - Fundació CorAvant , que ha rebut el xec del projecte Teaming de l’any 2018. Els diners es destinaran als projectes que es desenvolupen des de l’associació: suport psicològic als malalts i les famílies, tant per entendre i saber afrontar el diagnòstic com durant les estades a l’hospital; seguiment del desenvolupament escolar dels nens i adolescents amb cardiopaties; organització de colònies adaptades i amb atenció mèdica constant; xerrades i intercanvis d’experiències, i també projectes d’atenció a infants i adolescents amb cardiopaties als camps de refugiats de Grècia, Turquia i als campaments saharauis.

A més, TV3 ha cedit els drets de 34 episodis en anglès de Les tres bessones , la sèrie infantil creada per Roser Capdevila, a la Fundació Dolls4girls , que treballa per enviar joguines i material d’entreteniment als nens i nenes refugiats als camps i orfenats de Grècia i del sud de Síria.

Finalment, Catalunya Ràdio i TV3 han participat en la donació de més de 2.000 ulleres que han fet possible l’èxit de la segona edició del Projecte Ñawi , que en quítxua vol dir “ull”, destinades al Perú.

90 Memòria d’Informació no financera

10. Compromís amb els drets humans

El respecte i la protecció dels drets humans és el principi bàsic que guia tant la nostra gestió interna com també el contingut de tota la programació dels nostres mitjans.

Assumim la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU en tota la seva extensió i apliquem els procediments de diligència deguda per evitar que cap de les nostres accions o les dels nostres proveïdors incompleixin aquest compromís.

Aquest principi queda també recollit en els següents punts del Llibre d’Estil :

1.1.2.3.1. Respecte a les persones

Tractem totes les persones amb el màxim respecte, tant quan participen en la producció de continguts com quan en són receptores.

1.1.2.3.2. Defensa dels drets humans

Assumim la Declaració Universal dels Drets Humans en tota la seva extensió. Qualsevol contravenció d’aquests drets s’oposa a la nostra línia editorial. Això no implica que en continguts informatius, de ficció o d’entreteniment no puguem mostrar situacions en què aquests drets quedin vulnerats.

Així mateix, el respecte i la protecció dels drets humans es manifesta amb l’adhesió al Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya , que estableix que un servei públic correcte requereix prioritzar el respecte a les persones i els seus drets, la qualitat del tracte donat i del servei ofert, tot fomentant la seva participació.

A més, estableix que el servidor públic de Catalunya ha de desenvolupar la seva tasca: a. Actuant sempre des del màxim respecte a la dignitat de la persona, als seus drets i llibertats. b. Fent una aplicació de la norma, procediment o protocol, des del respecte a la diversitat i sense discriminació per raó de naixement, ètnia, gènere, edat, estètica, religió, orientació sexual, opinió, condició social, diversitat funcional o altres. c. Atenent les demandes de les persones amb igualtat, evitant atorgar cap tracte de favor per qualsevol causa o circumstància. d. Respectant les opcions individuals de la persona i el seu dret a prendre les pròpies decisions, sempre que sigui possible i sense imposar l’opció més estandarditzada per defecte. e. Preservant escrupolosament l’ús de les dades personals confidencials a les quals tingui accés en la prestació del servei.

91 Memòria d’Informació no financera

10.1. Drets laborals, igualtat i no-discriminació A la CCMA complim amb les disposicions dels convenis fonamentals de l’Organització Internacional del Treball relacionades amb el respecte per la llibertat d’associació i el dret a la negociació col·lectiva. Els nostres empleats tenen garantit el dret d’organitzar-se sindicalment i a ser representats, i els seus drets laborals estan recollits i regulats mitjançant un conveni col·lectiu que compta amb la vigilància d’una comissió paritària composada per membres de la direcció i dels treballadors. Tanmateix, els treballadors tenen garantit el dret de realitzar assemblees per tractar temes d’interès comú en matèria laboral o social.

També el nostre compromís per la igualtat i la no-discriminació queda plasmat en el conveni col·lectiu, que estableix que tota la selecció de personal ha de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Addicionalment, ens trobem a la fase final de l’elaboració del nostre Pla d’Igualtat, que estarà plenament vigent a mitjans del 2019, i que es basa en els següents pilars:

• Promoure la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit de la CCMA.

• Promoure la integració de la perspectiva de gènere dins de l’organització i l’estructura interna de la corporació.

• Complir la Llei 17/2015 amb l’objectiu de garantir l’aplicació efectiva del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes i eliminar la discriminació per raó de gènere amb relació a l’accés al treball remunerat, al salari, a la formació, a la promoció professional i a la resta de condicions de treball.

10.2. Prevenció dels riscos de vulneració de drets humans A la CCMA considerem que totes les persones tenen dret a un tracte respectuós i digne. Per aquest motiu, en l’àmbit de la prevenció dels riscos de vulneració de drets humans comptem amb el “Protocol de prevenció i actuació davant de situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe dins l’entorn laboral” i amb el conveni col·lectiu, que inclou un article en el qual es tracta la qüestió de l’assetjament, ja sigui en forma de mòbing o d’assetjament sexual.

Tenim el convenciment que l’assetjament al lloc de treball, ja sigui vertical descendent o ascendent o horitzontal, és inacceptable i no pot ser tolerat sota cap circumstància. El conveni col·lectiu identifica com un deure ètic i moral de tots els treballadors i treballadores denunciar qualsevol acte d’assetjament, mentre que el personal directiu i els comandaments intermedis han de vetllar perquè els empleats que denuncien o actuen com a testimonis no pateixin cap tipus de represàlia.

Comptem amb un procediment pautat per poder actuar de forma diligent davant d’una eventual situació d’assetjament. En primer lloc, el Comitè de Seguretat i Salut (o en el seu nom, una comissió delegada de la qual hauran de formar part necessàriament dos membres del Servei de Prevenció) hauria de fer una anàlisi prèvia de la situació i, si hi ha prou indicis que hi pot haver assetjament, es crearia una comissió paritària composta per la direcció de l’empresa i comitè d’empresa que, amb el suport i participació del servei de prevenció, es faria càrrec de la investigació adient i del seguiment posterior.

92 Memòria d’Informació no financera

Ens comprometem que qualsevol assetjament serà tractat amb la rigorositat, seriositat, rapidesa, confidencialitat, objectivitat i imparcialitat que requereix aquesta situació i que els responsables seran sancionats disciplinàriament.

A més, garantim que les investigacions internes relatives a qualsevol denúncia per assetjament es duguin a terme amb el degut respecte als drets tant de la persona que ha presentat la denúncia com de la persona denunciada, i oferim la possibilitat d’un trasllat o una reorganització de la feina del treballador afectat mentre s’aclareixen els fets en cas que treballi amb la persona denunciada.

Protocol de prevenció i actuació davant de situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe L’elaboració i aplicació d’aquest protocol pretén regular amb caràcter corporatiu les actuacions de prevenció, detecció, anàlisi i resolució de les possibles situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe que es puguin produir dins la CCMA i les seves empreses filials. Totes les dones i homes de la CCMA i les seves empreses filials tenen el dret que es respecti la seva dignitat i tenen l’obligació de tractar les persones amb les quals es relacionen per motius laborals amb respecte, i de col·laborar perquè tothom sigui respectat. D’acord amb aquests principis, la CCMA declara que l’assetjament psicològic, sexual i per raó de sexe no seran permesos ni tolerats sota cap circumstància.

Per aconseguir aquest propòsit, a la CCMA requerim la implicació de cadascun dels treballadors i treballadores, i especialment d’aquelles persones amb comandament sobre altres i que assumeixin les seves responsabilitats:

• Evitant accions, comportaments o actituds d’assetjament psicològic, sexual i per raó de sexe.

• Actuant de forma adequada i solidària davant d’aquests comportaments o situacions, d’acord amb les orientacions que estableix aquest protocol.

En aquest sentit, ens comprometem a vetllar per la correcta gestió preventiva i, en el seu cas, resolutiva dels casos comunicats pels treballadors o les treballadores en referència a les situacions o conflictes, objecte d’aquest protocol, que puguin afectar la seva salut i que suposin un risc per a les persones, tant en l’àmbit físic com psíquic.

Aquest protocol es revisa periòdicament a fi d’adaptar-lo a les circumstàncies legals i socials de cada moment, i mantenir vigent la seva eficàcia en el compliment dels principis esmentats i dels objectius a assolir.

Prevenció davant de situacions d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe

Aquest procediment descriu el procés a seguir per tot el personal laboral que està realitzant la seva activitat laboral en els diferents centres de treball de la CCMA i les seves empreses filials en cas de trobar-se exposat a situacions de conflictes interpersonals, assetjament psicològic (mòbing ) o assetjament sexual i per raó de sexe, amb aplicació de diferents mesures d’anàlisi, mediació i resolució guiades per una comissió; prenent en consideració la dignitat de les persones, els drets inviolables que li són inherents i, per últim, el respecte a la llei i als altres.

Comptem amb estratègies que inclouen elements d’informació, educació, capacitació, seguiment i avaluació, amb l’objecte no només de prevenir l’assetjament, sinó també d’influir sobre les actituds i comportaments de les persones que integren l’organització, de conformitat amb l’esperit i la intenció d’aquest acord; tant les persones que ocupen càrrecs de

93 Memòria d’Informació no financera

responsabilitat com la resta del personal reben informació respecte del funcionament pràctic d’aquest procediment, en la línia de la política corporativa de recursos humans.

En aquesta línia, des del camp d’actuació de la Responsabilitat Social Corporativa, promovem la conscienciació i prevenció de les diferents situacions de conflictes interpersonals, assetjament psicològic o assetjament sexual i per raó de sexe.

Objectius

L’objectiu general d’aquest protocol és dotar l’organització d’una eina eficaç de gestió que permeti dur a terme les tasques adients de prevenció en matèria d’assetjament psicològic i/o sexual i per raó de sexe, així com la detecció, anàlisi i resolució dels casos que es puguin produir.

En concret, es pretén:

• Aconseguir un entorn de treball productiu, segur i respectuós per a totes les persones.

• Sensibilitzar totes les persones de l’organització en la prevenció i erradicació d’aquest tipus de conductes.

• Donar suport i assistència especifica a les persones que puguin arribar a ser víctimes d’aquestes situacions.

• Articular i donar a conèixer les diferents vies d’actuació i resolució.

• Tractar tots els casos que es puguin produir amb rigor, equitat, confidencialitat i celeritat.

10.3. Protecció a la infància i l’adolescència Per garantir els drets dels infants i els adolescents que intervenen en els nostres programes o sèries, complim amb la legislació vigent a l’hora de contractar menors mitjançant una relació laboral d’artista.

Així, fem un seguiment escrupolós dels llocs de treball que impliquen contacte habitual amb menors, com estableix la Instrucció de la Generalitat de Catalunya 1/2015 de 6 de novembre. Comptem amb un registre de tots aquests tipus de llocs de treball i sol·licitem la documentació que acrediti no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i indemnitat sexual o tràfic d’éssers humans. També tenim adaptats els nostres programes informàtics per gestionar correctament amb l’Autoritat Laboral l’informe favorable a la contractació de menors i tramitar l’alta a la Seguretat Social.

A més d’aquesta Instrucció, complim també el procediment de la Generalitat de Catalunya per a l’autorització de treball de menors de 16 anys per participar en espectacles públics. Aquest procediment estableix que cal l’autorització per part de l’autoritat laboral, prèvia sol·licitud de la productora responsable de l’espectacle públic, adjuntant la sol·licitud d’autorització dels representants legals del/de la menor.

10.4. Clàusula social per a proveïdors i licitadors

94 Memòria d’Informació no financera

La CCMA estableix unes regles de conducta i principis ètics en els contractes que licitadors i contractistes han d’adequar a la seva activitat d’acord amb el compliment dels drets humans i unes condicions laborals dignes.

La primera de les clàusules socials especifica que els licitadors i els contractistes adoptaran una conducta èticament exemplar i actuaran per evitar la corrupció en qualsevol de totes les seves possibles formes.

En aquest sentit –i al marge d’aquells altres deures vinculats al principi d’actuació esmentat en el punt anterior– assumeixen particularment les obligacions de no realitzar qualsevol altra acció que pugui vulnerar els principis d’igualtat d’oportunitats i de lliure concurrència, així com les accions que posin en risc l’interès públic.

També estan obligats a observar els principis, les normes i els cànons ètics propis de les activitats, els oficis i/o les professions corresponents a les prestacions contractades i a denunciar els actes dels quals tingui coneixement i que puguin comportar una infracció de les obligacions contingudes en aquesta clàusula.

95 Memòria d’Informació no financera

11. Compromís amb la lluita contra el frau i la mala praxi

11.1. Mesures adoptades per prevenir la corrupció i el suborn Com a prestadors d’un servei públic, a la CCMA som conscients de la importància cabdal que té garantir que duem a terme una gestió responsable i compromesa amb els principis ètics que han de guiar totes les nostres activitats. Entre aquests principis bàsics, la lluita contra el frau i la mala praxi ocupa un lloc essencial.

L’entitat de dret públic Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les seves empreses filials Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual, SA, i TVC Multimèdia, SL, estan compromeses a lluitar contra la corrupció en totes les seves formes i desenvolupar polítiques concretes sobre aquesta matèria.

Com a manifestació d’aquest compromís, el Consell de Govern de la CCMA va aprovar la Política Anticorrupció, on es recullen els principis d’actuació basats en el respecte, la integritat, la transparència, l’excel·lència, la professionalitat, la confidencialitat i la responsabilitat social. Aquests han de guiar el comportament de les persones en l’exercici de les seves responsabilitats.

Àmbit d’aplicació Aquesta Política es aplicable a tots els empleats, personal directiu i membres dels òrgans de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual i de les seves societats Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, i TVC Multimèdia, SL. Tots ells han de conèixer-la i complir-la.

Accions Amb l’objecte de minimitzar el risc de pràctiques corruptes, el frau i la mala praxi dins l’organització, la CCMA ha desenvolupat i implementat una sèrie d’actuacions i està subjecta a disposicions normatives que es concreten en:

• Compromís d’adhesió al Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya (en fase d’elaboració).

• Adhesió dels membres del Consell de Govern de la CCMA i directors corporatius al Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del sector públic , aprovat pel Govern de la Generalitat (Acord de Govern 82/2016, de 21 de juny).

• Llibre d’Estil, que vincula el personal directiu i treballadors de tots els mitjans de comunicació de la CCMA, els quals tenen obligació de conèixer-lo i complir-lo íntegrament .

• Política de Seguretat que s’aplica a l’entorn de les dades (TIC i LOPD), els elements humans i materials (personal, accessos i actius materials) i a la continuïtat de l’emissió.

96 Memòria d’Informació no financera

• Portal de la transparència, que dona compliment a la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

• Desenvolupament del marc normatiu intern que regula l’activitat de la CCMA.

• Compliment de la normativa i legislació externa en general i de la Llei de Contractes de Sector Públic en particular.

• Actuacions supervisores periòdiques d’òrgans interns i externs (Auditoria Interna, Sindicatura de Comptes, CAC, etc.).

• Aplicació de l’Acord d’1 de juliol de 2014, del Govern de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública.

Principis i compromisos d’actuació Amb l’objectiu de prevenir i combatre la corrupció, la CCMA es compromet a aplicar els principis i compromisos següents:

• Regals. El personal directiu i treballadors de la CCMA refusen tota mena de regals, tant en metàl·lic com en espècie, tal com preveu el Llibre d’Estil.

Tampoc es podran oferir beneficis, presents o regals amb la finalitat que la persona o entitat destinatària afavoreixi la CCMA o l’empleat o directiu que el faciliti. En els supòsits que determini l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals, i amb la seva autorització prèvia, es podran oferir a tercers mostres no venals de cortesia i objectes commemoratius, oficials o protocol·laris quan no es pugui considerar un instrument per influir en la decisió del receptor. En el cas d’autoritats o funcionaris, només s’acceptarà quan s’ajustin estrictament als usos socials.

• Pagaments de facilitació . Es prohibeixen totalment els pagaments, la prestació de serveis o regals a una persona (funcionari públic o una altra persona aliena) per aconseguir un favor, com obtenir un permís, una llicència o un servei, accelerar un tràmit, etc.

• Relacions amb partits polítics. La CCMA complirà en tot moment amb les normatives de finançament de partits polítics. Es prohibeixen les donacions o aportacions a partits polítics i a les fundacions que hi estiguin vinculades.

• Donacions i aportacions a fundacions, i altres entitats . Hauran de formar part del marc de la missió de la CCMA. La CCMA farà seguiment sobre aquestes aportacions i garantirà que siguin utilitzades per a les fites per les quals van ser donades.

• Despeses de viatge i representació . Els treballadors i treballadores i personal directiu de la CCMA no accepten, com a norma general, ser convidats a viatges pagats per partits polítics, altres organitzacions, empreses o particulars. El Consell de Govern, un cop escoltades les direccions dels mitjans, pot autoritzar excepcions a aquesta norma en circumstàncies en què prevalgui l’interès de la CCMA.

• Contractació de proveïdors . La CCMA es pot veure afectada per les activitats realitzades per proveïdors i clients que actuen en el seu propi interès i que podrien tenir impacte legal

97 Memòria d’Informació no financera

i/o reputacional per a la CCMA. La contractació requerirà que els proveïdors i clients acceptin de manera expressa aquesta política.

Els empleats i directius que infringeixin aquesta Política estaran subjectes a les mesures disciplinàries pertinents, fins i tot l’acomiadament, així com les corresponents actuacions i/o sancions legals. A més, la CCMA es reserva el dret d’adoptar les mesures que consideri pertinents contra els agents externs (clients i proveïdors) que la incompleixin.

Tot l’anterior s’emmarca dins el Model de Prevenció i Detecció de Delictes (Compliance), que identifica i avalua el risc existent en la comissió d’aquests. Amb aquest model es determinen i implementen els procediments i controls més adients per a la prevenció d’aquests actes.

El model de Compliance inclou mesures de vigilància i control per prevenir o reduir el risc de comissió de delictes i atenuar o eliminar una eventual responsabilitat penal de l’entitat, així com el dany de reputació social que se’n pogués derivar.

Un dels elements derivats d’aquest model és la recent implantació d’un Canal de Denúncies a través del qual els empleats podran reportar conductes fraudulentes o delictives que es tramitaran amb la deguda confidencialitat del denunciant.

A continuació relacionem algunes de les normes i procediments vigents més rellevants per garantir una efectiva lluita contra el frau i la mala praxi en la gestió interna.

Normes CCMA Política Anticorrupció del Grup CCMA (11/01/19)

Defineix i estableix els principis d’actuació i pautes de conducta que han de guiar el comportament de les persones subjectes al seu àmbit d’aplicació en l’exercici de les seves responsabilitats i funcions respecte a la prevenció, detecció, investigació i esmena de qualsevol pràctica corrupta dins l’àmbit de l’organització.

Política de Seguretat (28/09/2018)

L’objectiu de la Política de Seguretat és garantir la qualitat i integritat de la informació, la salvaguarda i custòdia de les persones i els actius i la prestació continuada del servei, actuant preventivament, supervisant l’activitat diària, reaccionant amb celeritat en cas d’incidència i mantenint la millora continua en totes les qüestions relacionades amb aquest matèria. A la vegada, es dona compliment a les disposicions i requeriments legals vigents en tot moment, designant els responsables legals pertinents i implantant les mesures, òrgans i actuacions fixades per les diferents Administracions competents.

Norma de selecció i contractació de continguts audiovisuals per la CCMA (10/02/2016)

Regula la presentació de projectes en règim de producció associada i es troba publicada a la web de la CCMA. Aquesta norma té l’objectiu de dotar de màxima transparència a tot el procés de presentació, selecció, tramitació i contractació de projectes, a més de garantir públicament que s’ajusta als principis de publicitat, concurrència, confidencialitat, igualtat i no discriminació.

A més, comptem amb altres normes vigents per garantir la correcta gestió en els següents aspectes:

• Caixa, fons fixos i comptes personals

98 Memòria d’Informació no financera

• Obsequis promocionals

• Signatures

• Contractació de serveis externs

• Lliurament de premis

• Intercanvis

• Presentació a premis i destinació dels premis rebuts

Procediments CCMA Procediment del Canal de Denúncies (11/01/19)

Estableix les pautes i funcionament del Canal de Denúncies com una eina corporativa addicional posada al servei de tots els empleats de l’empresa perquè puguin comunicar i denunciar, confidencialment i de bona fe, qualsevol comportament o conducta il·lícita i potencialment delictiva que posi en risc la CCMA. Es constitueix com un instrument més dels adoptats per la CCMA per detectar i prevenir totes aquelles conductes dins l’àmbit corporatiu que puguin ser constitutives de delicte i susceptibles d’investigació i, si s’escau, de les mesures correctives i sancionadores pertinents.

Així mateix, comptem amb altres procediments per establir la conducta d’actuació en diversos aspectes, com ara en cas d’activitats inspectores i supervisores i en procediments de compra.

Actuacions supervisores d’òrgans interns i externs L’activitat de la CCMA es veu fiscalitzada de manera periòdica en els seus diferents àmbits per organismes externs diversos, com la Sindicatura de Comptes, el CAC i l’auditoria externa de comptes anuals.

A més d’aquestes actuacions supervisores externes, la CCMA disposa d’un òrgan d’auditoria interna que vetlla pel compliment normatiu desenvolupant un Pla d’Auditories Anual, que es concreta amb la realització d’actuacions sobre els següents àmbits, a títol d’exemple:

• Norma de Contractació de Serveis Externs, Norma de Caixa, Procediments de Compra i Llei de Contractes del Sector Públic.

• Auditories periòdiques dels diferents àmbits LOPD.

• Produccions en règim d’associada. L’any 2018 s’ha dut a terme la revisió de quatre produccions de quatre productores diferents.

• Produccions en règim de coproducció. L’any 2018 s’han revisat tres produccions de tres productores diferents en les quals la CCMA participava en qualitat de coproductora.

• Doblatge de produccions. En el decurs de 2018 s’ha auditat el doblatge d’una mostra de produccions doblades per tres estudis de doblatge.

99 Memòria d’Informació no financera

11.2. Codi de bones pràctiques El personal directiu de la CCMA subscriu el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic i fan públiques tant la seva agenda pel que fa als grups d’interès, com els obsequis rebuts i els viatges en què han estat convidats.

A l’apartat de transparència del portal web de la CCMA (https://www.ccma.cat/corporatiu/transparencia/bon-govern/ ) es pot consultar l’activitat del personal directiu amb els grups d’interès, així com els obsequis rebuts i viatges als quals han estat convidats durant l’any 2018.

100 Memòria d’Informació no financera

12. Compromís amb el medi ambient

Les activitats de la CCMA tenen un impacte reduït sobre el medi ambient, però tot i això, treballem intensament per contribuir a una gestió més eficient dels recursos i ens esforcem en tenir cura del nostre entorn.

Comptem amb un Manual de bones pràctiques ambientals, que marca les línies estratègiques bàsiques respecte a la gestió i el control de residus i l’impacte ambiental, que també incorpora clàusules mediambientals en la contractació de serveis externs que fomentin, entre d’altres, l’estalvi d’energia i aigua, productes de llarga durada i reutilitzables, mètodes de producció ecològica i recursos renovables.

Aquest document actualitza els compromisos que, en el marc de la Responsabilitat Social Corporativa, es van fixar en un primer text l’any 2008, signat amb l’Agència de Residus de Catalunya. El Comitè de Responsabilitat Social en fa el seguiment i la divulgació i compta amb un responsable de residus en cada centre.

El fet que les activitats de les empreses de la CCMA no generin impactes mediambientals significatius comporta que els nostres esforços en aquest àmbit s’hagin centrat a crear una cultura a favor de la sostenibilitat i la protecció de l’entorn natural i, per aquest motiu, a tots els centres de treball de la CCMA es fomenten pràctiques sostenibles en tots els àmbits i especialment en el reciclatge i l’estalvi energètic intern.

12.1. Contaminació i canvi climàtic Seguint el nostre afany per reduir la contaminació atmosfèrica, el Manual de bones pràctiques ambientals preveu una aposta clara pel cotxe elèctric amb la compra de nous vehicles i l’augment dels punts de càrrega tant per als vehicles dels treballadors com els de l’empresa.

Malgrat que no comptem amb objectius quantitatius respecte a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, treballem des de fa més d’una dècada per tal de minimitzar-les al màxim.

El Manual de bones pràctiques ambientals apunta altres recomanacions de bones pràctiques en l’ús diari de la mobilitat, com ara la utilització del transport públic i el cotxe compartit i el condicionament d’aparcaments vigilats per a bicicletes.

A continuació detallem els consums de la flota de vehicles de TVC i Catalunya Ràdio.

101 Memòria d’Informació no financera

TVC

Nombre Tipus de Litres Tipus de vehicle d’unitats combustible consumits

2 bateries 0 Motocicleta / ciclomotor 4 gasolina 95 1.235,13

2 bateries 0 Turisme 62 gasoil 57.493,13

Tot terreny 12 gasoil 15.476,69

Furgoneta lleugera, furgó i/o monovolum 26 gasoil 23.504,95

Camió / altres* (hi incloem dos grups electrògens) 7 gasoil 7.873,75

gasolina 1.235,13 TOTALS 115 gasoil 104.348,52

Catalunya Ràdio

Nombre Tipus de Tipus de vehicle Litres consumits d’unitats combustible

Motocicleta / ciclomotor - 0,00

Turisme 7 gasoil 4.878,00

Tot terreny 1 gasoil 533,00

Furgoneta lleugera, furgó i/o monovolum 9 gasoil 9.065,00

Camió / altres - 0,00

TOTALS 17 gasoil 14.476,00

Emissions de CO2 Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte hivernacle de l’organització, han estat de 4.763,8 tones, segons els càlculs realitzats amb la calculadora de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Als quadres que presentem a continuació es detallen les emissions en funció del seu abast.

102 Memòria d’Informació no financera

Emissions totals (tones CO 2eq) 4.763,8

ABAST 1: Emissions directes

Combustibles fòssils (t CO2eq) 248,35

Transport propi 298,95

Altres (gasos refrigerants) 111,27

Total ABAST 1 (t CO2eq) 658,57

ABAST 2: Emissions indirectes

Consum elèctric (t CO2eq) 4.095,08

Total ABAST 2 (t CO2eq) 4.095,08

ABAST 3: Altres emissions indirectes

Consum d’aigua (t CO2eq) 10,15

Total ABAST 3 (t CO2eq) 10,15

Riscos ambientals Pel que fa a la gestió de riscos ambientals, disposem d’un pla d’autoprotecció i una pòlissa d’assegurances sobre aquesta matèria. A més, hem encarregat un estudi d’avaluació de compliment legal en matèria de residus, tant en la gestió interna com en la gestió que fan les empreses subcontractades.

Donada la naturalesa de l’activitat de la CCMA, no es detecten impactes per contaminació lumínica ni acústica, així com no hi ha estrictament mesures per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.

12.2. Economia circular i prevenció i gestió de residus Les empreses de la CCMA compten amb un pla intern de recollida selectiva de residus que, juntament amb el Manual de bones pràctiques ambientals, fa que de manera continuada es vagi reduint l’impacte negatiu sobre l’entorn.

Tots els residus que produïm amb la nostra activitat es recullen de forma selectiva. Per facilitar la localització dels contenidors als estudis de Sant Joan Despí, el personal disposa al portal intern d’un mapa amb la ubicació dels tots els contenidors identificats per als diferents tipus de residus.

Quan el material de decorats no és directament reutilitzable per a un nou projecte, els materials que sí que ho són, com la fusta, el ferro i el plàstic, es recullen per poder-se reciclar. A més,

103 Memòria d’Informació no financera

totes les dependències de tots els centres del grup disposen de punts de recollida de piles i bateries que, com tots els residus, recullen empreses gestores autoritzades.

A continuació adjuntem una taula en la qual s’especifica quins residus gestionem, a través de quina empresa i amb quina periodicitat.

RESIDUS GESTIONATS PEL DEPARTAMENT DE COMPRES

Empresa Residu Periodicitat Pagament

Cespa Domèstic (llaunes, etc.) 1 cop a la setmana Sí

Orgànics 3 cops a la setmana Sí

Cintes de vídeo 3 cops l’any Sí

Sebastià Llorens Paper i cartró 1 cop al mes No

Plàstic policromat 3 cops l’any No

CDs La Marató 1 cop l’any Sí

Cables elèctrics 1 cop l’any No

Fusta 1 cop al mes Sí

Plàstic estirable 1 cop al mes No

Electroreciclyng Electrònics 3 cops l’any No

Ambilamp Fluorescents 2 cops l’any No

Ecopiles Piles 5 cops l’any No

Ecovidrio Vidres 5 cops l’any No

Ecolum Elèctric 2 cops l’any No

104 Memòria d’Informació no financera

Canon Tòner 1 cop al mes No

FCC Àmbit Aerosols i mat. Perruqueria 1 cop l’any Sí

Pel que fa a la quantitat de residus reciclats per la CCMA, en detallem la quantitat (tones anuals) i l’empresa encarregada de la recollida selectiva.

Descripció Període TM/any Empresa que fa el reciclatge

Llaunes begudes 2018 0,2 Ferrovial

Gots 2018 0,5 Ferrovial

Culleretes 2018 0,6 Ferrovial

Cintes de vídeo 2018 2,06 Ferrovial

Ampolles PET 2018 1,29 Ferrovial

Banal 2018 0,14 Ferrovial

Piles 2018 0,72 Fundación Ecopilas

Fusta 2018 26,04 Sebastià Llorens SL

Plàstic estirable 2018 1,62 Sebastià Llorens SL

Plàstic expurgo 2018 8,86 Sebastià Llorens SL

Paper i cartró 2018 2,43 Sebastià Llorens SL

CD- DVs 2018 5,7 Sebastià Llorens SL

Lluminàries 2018 1,99 Fundación Ecolum

RAEEs 2018 6,27 Electrorecycling SA

Fluorescents 2018 0,299 Ambilamp SA

Perillosos 2018 0,27 FCC Ambito SA

Cables 2018 0 Sebastià Llorens SL

Sanitaris/hospitalaris 2018 0,06 SRCL Cosenur, SLU

105 Memòria d’Informació no financera

A continuació detallem la quantitat reciclada de residus generats per empreses subcontractades per la CCMA.

Descripció Període TM/any Empresa que fa el reciclatge

Vidre 2018 1,5 Serunion

Olis 2018 0,45 Serunion

Tòners 2018 0,5 Canon

A la Corporació també tenim un compromís amb l’economia circular i la reutilització . Per aquest motiu, tot el material de TV3 i Catalunya Ràdio que queda obsolet, tècnicament o funcional, es lliura a entitats sense afany de lucre, com ara escoles públiques, fundacions i entitats socials.

Entitat Quantitat d’elements

IES Pere Martell 373

Electrorecycling 973

UPC (Baix Llobregat) 18

Material en desús que la CCMA ha cedit a entitats durant el 2018.

A més, l’empresa externa que ofereix el servei de càtering a les instal·lacions de Sant Joan Despí (Serunion) cedeix els excedents alimentaris a l’ONG Nutrició sense Fronteres.

12.3. Ús sostenible dels recursos L’activitat de la CCMA no suposa un consum significatiu de matèries primeres, però basem la nostra gestió diària en l’ús responsable dels recursos per garantir la sostenibilitat del nostre entorn. Malgrat que no comptem amb una estratègia escrita i articulada sobre aquest aspecte, treballem contínuament per reduir els consums el màxim possible.

Una de les actuacions destacades de l’any 2018 ha estat la licitació d’un concurs per al subministrament d’energia renovable, que s’implementarà durant el 2019. L’adjudicatària, Audax Renovables SA, ens proporcionarà el 100% d’energia d’origen renovable .

A més, amb la finalitat de fomentar una cultura de respecte pel medi ambient i l’ús sostenible dels recursos entre la nostra plantilla, organitzem periòdicament campanyes internes de sensibilització a través del portal corporatiu i difonem missatges per promoure l’estalvi a la pantalla de l’ordinador. “Costa poc” ha estat la darrera iniciativa per conscienciar de la importància de gestos com apagar els aparells electrònics i el llum, abans de marxar, o l’estalvi de paper i aigua.

106 Memòria d’Informació no financera

Tot i que no treballem en el marc d’un sistema de gestió ambiental i que formalment no hem establert objectius quantificables, a la CCMA portem a terme nombroses accions especifiques en relació al consum de recursos materials, energia i aigua.

Per a la gestió del paper s’han implantat mesures fonamentals per minimitzar-ne l’ús, com la revisió de les aplicacions informàtiques per generar fitxers electrònics en comptes de paper, i la posada en marxa d’un sistema centralitzat d’impressores multifunció que, a part de facilitar una gestió racional i més eficient de les impressores i fotocopiadores, ha comportat una notable reducció del consum de paper.

Per reduir l’ús d’envasos de plàstic PET, hi ha instal·lades arreu de les dependències de la CCMA fonts d’aigua d’osmosi inversa, que han propiciat una disminució molt notable del consum d’aigua en ampolles de plàstic.

Pel que fa a la il·luminació, estem substituint progressivament els sistemes poc eficients per il·luminació LED, i en l’adquisició d’altres nous equipaments procurem que l’eficiència energètica sigui la millor possible.

Consums A continuació detallem els consums de recursos de l’any 2018, tant d’electricitat com d’aigua i gas. Les xifres inclouen els consums tant de Televisió de Catalunya a Sant Joan Despí com les instal·lacions de Catalunya Ràdio a Barcelona.

Consum d ’electricitat CCMA - Any 2018

Concepte Total Mitja

Energia activa (kW.h) 12.757.271

Energia reactiva (kVAr) 3.412.459

Factor Potència Global (Cos Fi) 0,969984

Cost mensual energia (B. I.) en € 1.124.653 93.721,10

Cost mitjà €/kW.h 0,088125

Consum d ’aigua i gas CCMA - Any 2018

Aigua (m3) Gas (m3)

25.699 115.209

Gas refrigerant A continuació detallem els quilos de gas refrigerant que s’han utilitzat a les instal·lacions de climatització de TV3 durant el 2018, dividits en gasos utilitzats per reparar avaries i gasos utilitzats en noves instal·lacions.

107 Memòria d’Informació no financera

Per avaria Per nova instal·lació

Gas Quilos Gas Quilos

407c 8,6 410a 13

438a 14

134a 26

12.4. Protecció de la biodiversitat La nostra activitat no té un impacte directe sobre la biodiversitat, ja que no operem en cap àrea protegida, motiu pel qual no comptem amb mesures concretes per a la seva preservació.

Tot i així, a través dels nostres mitjans divulguem continguts que promouen la protecció del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Una de les novetats destacades de l’any 2018 ha estat l’estrena del programa Natura sàvia de TV3, una aposta per donar a conèixer la biodiversitat del territori català en clau d’humor.

12.5 . Sensibilització A la gestió interna a favor d’una empresa més sostenible, s’hi suma una programació especialitzada en la divulgació i sensibilització de l’audiència sobre aspectes mediambientals.

Alguns dels programes més destacats de l’any 2018 relacionats amb el medi ambient són els que es van emetre entre el 24 de novembre i el 17 de desembre coincidint amb la 24a Cimera sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides a Katowice .

• Latituds . És un programa de TV3 que fomenta la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar la societat, a través de reportatges en què els mateixos creadors dels projectes en són els protagonistes. El 26 de novembre va estrenar nova temporada amb capítols dedicats a l’escalfament global i la contaminació atmosfèrica: “Millorar l’aire que respirem”, “Platges i nivell del mar” i “Salut i escalfament global”.

• Sense ficció. Va emetre dos documentals de producció aliena relacionats amb el canvi climàtic: “A punt de fer tard” (“Before the flood”), produït per Leonardo DiCaprio i Martin Scorsese; i “Gràcies per la pluja”, de la directora i productora noruega Julia Dahr.

• 60 minuts. El 3 de desembre va emetre “La cúpula” (“The Dome”), que explica les conseqüències dels assajos nuclears dels Estats Units a les Illes Marshall durant els anys 50 i 60. El 10 de desembre va emetre “Inundacions, una amenaça planetària”, un reportatge que reflexiona sobre les inundacions a Nova York, Nova Orleans i Bangkok.

• 30 minuts. Va presentar el 2 de desembre “La glacera de Saúl”, un treball de Christian Jentzsch que es planteja de què depèn aquest canvi, tot explicant els efectes que està tenint en el nostre planeta l’escalfament global que hi ha.

108 Memòria d’Informació no financera

• InfoK. Va explicar la notícia de la celebració de la cimera sobre el canvi climàtic a Katowice i va aprofundir en els continguts d’aquesta conferència per a fer-ho entenedor per al públic juvenil al qual es dirigeix el programa.

A més, Catalunya Ràdio compta amb dos programes que contribueixen a sensibilitzar sobre la importància de tenir cura del medi ambient:

• L’Efecte papallona. És l’espai de Catalunya Informació sobre medi ambient. L’efecte papallona diu que la contaminació de Pequín o el desglaç dels pols tenen conseqüències a Catalunya, i que les bosses de plàstic abandonades a la costa catalana tenen conseqüències a la costa de Turquia. El 2018 el programa ha rebut el premi ATLL pel reportatge Reciclant l’aigua.

• MeteoMauri. Aquest programa conduït pel meteoròleg Francesc Mauri a Catalunya Ràdio pretén sensibilitzar l’audiència sobre diferents aspectes del medi ambient i generar consciència que cada gest quotidià compta. Tracta l’actualitat i les noves tendències en àmbits com la mobilitat sostenible, la gestió intel·ligent dels recursos i el consum responsable.

109 Memòria d’Informació no financera

13. Sobre aquest informe

13.1. Abast i procés d’elaboració Aquest és el primer informe de sostenibilitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a través del qual s’informa sobre els resultats en matèria de sostenibilitat, tant des del punt de vista econòmic com també social i ambiental. La CCMA havia elaborat memòries integrals d’activitat des de l’any 1983, i a partir d’ara publicarà anualment els seus informes de sostenibilitat.

Aquest informe, que fa referència al període comprès entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del mateix any, ha estat elaborat seguint els nous estàndards per a l’elaboració d’informes de l’entitat internacional de referència Global Reporting Initiative (GRI) i en compliment de la Llei 11/2018 de 28 de desembre.

Per primera vegada, la memòria no financera de la CCMA segueix els criteris establerts pels nous estàndards del GRI, instaurats el 2017, seguint l’opció essencial , i ha estat revisada per una entitat externa i independent.

El contingut respon a l’anàlisi de materialitat de la corporació, i en cap cas hi ha omissions intencionades de continguts rellevants, i totes les variacions respecte a l’abast i cobertura de la informació s’indiquen en els apartats corresponents. La materialitat dels continguts d’aquesta memòria s’ha determinat en un procés de consulta intern i extern, descrit al capítol 3 (Descripció de l’anàlisi de materialitat), i cada aspecte rellevant ha estat analitzat per identificar la seva correspondència amb els continguts i indicadors específics dels estàndards GRI.

110 Memòria d’Informació no financera

13.2. Continguts GRI

Verificació Estàndard Contingut Pàgina externa

GRI 101: Fonaments 2016

GRI 102: Continguts generals 2016

Perfil de l’organització

102-1 Nom de l’organització 9

102-2 Activitats, marques, productes i serveis 9 a 15

102-3 Ubicació de la seu 11

102-4 Ubicació de les operacions 12 i 13

102-5 Propietat i forma jurídica 11

102-6 Mercats servits 11

102-7 Mida de l’organització 58

102-8 Informació sobre treballadors 58 a 74

102-9 Cadena de subministrament 47, 54 a 57

Canvis significatius en l’organització i la seva cadena 102-10 de subministrament 106

102-11 Principi o enfocament de precaució 31

102-12 Iniciatives externes 37, 51

102-13 Afiliació a associacions 20

Estratègia

Declaració d’alts executius responsables de la presa de 102-14 decisions 7

Ètica i integritat

9 i 10, 36 a 102-16 Valors, principis, estàndards i normes de conducta 38, 96 a 100

111 Memòria d’Informació no financera

Governança

102-18 Estructura de governança 31

102-24 Nominació i selecció del màxim òrgan de govern 32

Participació dels grups d’interès

102-40 Llista de grups d’interès 21

102-41 Acords de negociació col·lectiva 84

102-42 Identificació i selecció de grups d’interès 21

102-43 Enfocament per a la participació dels grups d’interès 21

102-44 Temes i preocupacions clau mencionats 21

Pràctiques per a l’elaboració d’informes

102-45 Entitats incloses als estats financers consolidats 25

Definició dels continguts dels informes i les cobertures 102-46 del tema 21

102-47 Llista de temes materials 23

102-48 Reexpressió de la informació 110

102-49 Canvis en l’elaboració d’informes 110

102-50 Període objecte de l’informe 110

102-51 Data de l’últim informe 110

102-52 Cicle d’elaboració d’informes 110

102-53 Punt de contacte per a preguntes sobre l’informe 2

Declaració d’elaboració de l’informe de conformitat amb 102-54 els Estàndards GRI 110

102-55 Índex de continguts GRI 111

102-56 Verificació externa 117

112 Memòria d’Informació no financera

Continguts econòmics

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 25

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 25

103-3 Avaluació de l’enfocament de gestió 25

GRI 201: Execució econòmica 2016

201-1 Valor econòmic directe generat i distribuït 25 a 28

201-4 Assistència financera rebuda del govern 29

Continguts ambientals

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 106

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 106

103-3 Avaluació de l’enfocament de gestió 106

GRI 302: Energia 2016

302-1 Consum energètic dins de l’organització 106

GRI 305: Emissions 2016

305-1 Emissions directes de GEI (Abast 1) 103

Emissions indirectes de GEI en generar energia (Abast 305-2 2) 103

305-3 Altres emissions indirectes de GEI (Abast 3) 103

Continguts socials

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 77

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 77

103-3 Avaluació de l’enfocament de gestió 77

GRI 403: Salut i seguretat a la feina 2016

113 Memòria d’Informació no financera

403-2 Tipus d’accidents i taxes de freqüència d’accidents, 79 malalties professionals, dies perduts, absentisme i nombre de morts per accident laboral o malaltia professional

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 85

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 85

GRI 404: Formació i ensenyament 2016

404-1 Mitjana d’hores de formació a l’any per treballador 85

404-2 Programes per millorar les aptituds dels empleats i 86 d’ajuda a la transició

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 58, 72 i 74

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 58, 72 i 74

103-3 Avaluació de l’enfocament de gestió 74

GRI 405: Diversitat i igualtat d’oportunitats 2016

405-1 Diversitat en òrgans de govern i treballadors 58

405-2 Ràtio de salari base i de la remuneració de dones 73 respecte a homes

GRI 103: Enfocament de gestió 2016

103-1 Explicació del tema material i la seva cobertura 54 a 57 i 95

103-2 L’enfocament de gestió i els seus components 54 a 57 i 95

103-3 Avaluació de l’enfocament de gestió 54 a 57 i 95

GRI 414: Avaluació social dels proveïdors 2016

414-1 Proveïdors avaluats tenint en compte criteris socials 54 a 57 i 95

114 Memòria d’Informació no financera

13.3. Continguts requerits per la Llei 11/2018 de 28 de desembre

Verificació Contingut Pàgina externa

Aspectes generals

Model de negoci 9

Organització i estructura 31 a 32

Mercats en què opera 11

Objectius i estratègies 9, 10

Principals factors i tendències que poden afectar l’evolució del 9, 10 grup

31, 33, 37, 54, Polítiques aplicades per identificar, avaluar, prevenir i atenuar 56, 77, 85, 86, riscos 87, 92, 93, 94, 96, 103

37, 57, 100, Polítiques de verificació i control 103

I. Informació sobre qüestions mediambientals 101 a 1108

Contaminació 101

Economia circular i prevenció i gestió de residus 103

Ús sostenible dels recursos 106

Canvi climàtic 101

Protecció de la biodiversitat 108

II. Informació sobre qüestions socials i relatives al personal 58 a 87

Ocupació 58

Organització del treball 75

Salut i seguretat 77

Relacions socials 84

115 Memòria d’Informació no financera

Formació 85

Accessibilitat universal de les persones amb discapacitat 86

Igualtat 86

III. Informació sobre el respecte als drets humans 91

IV. Informació relativa a la lluita contra la corrupció i el suborn 96

V. Informació sobre la societat

Compromisos amb el desenvolupament sostenible 88

Subcontractació i proveïdors 41 i 94

Consumidors 39

Informació fiscal 25

116 Memòria d’Informació no financera

13.4. Revisió externa independent

117 Memòria d’Informació no financera

118 Memòria d’Informació no financera