Libros Clasificados Por Título
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Còpia Digital
RRM131.RDEL • - t• ANY CENTRE, 33. 17.3.56.—PREU:-10 CENTIMS BARCELONA, DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE DE 19 2 Passatge Bacardi,2. 11E DACC 1) I ADIV INISTRACIO, PLAÇA D g CATALIErtA, ,11.--TELEFMII . 1 40114 '1. VALLEN! D'IMPRZNITA: CARRE11 BARBARA, II 1 13.—TELEFON 19603 kQUEST NUMERO HA PASSAT COMENTARI FULL DE DIETARI El doctor Jaume Ferran PER LA CENSURA GIGOLO—TRORADOR és mort Un tipus d'home que escasseja La discussió sobre si hi ha alatna L'eminent sinóleg que va ocupar fa un parell de dies la tribuna, ana nova sobre el sol, no acabarä pro. cada dia més acreditada, del Confercetia Club, hablement mai. En realitat, les dues pertany a una cate- actituds que els opinants poden adop- goria de savis que no abunden pas en les nostres latituds. Les seves expedicions a través del Turquestan tar responen als dos temperaments xinès, terra poe hospitalaria, fonatnentals qtrc cscauen als bornes: Ort les temperatures oseillen entre 40 graus sota zero i 40 graus pessimisme i ensimisme, conformitat sobre zero, on els pous raríssims que horn troba solen ésser saleta esperanea. Hi ha esperits que, després o pestilents, on el confort és una paraula sense sentit , on les comu- d'un esforç más o menys dolores, es nicacions no han passat de l'estadi primitiu, tenen tot l'aire d'una resignen a considerar la humanitat i el aventura perillosa. Per afrontar una investigació d'aquesta mena món corn a coses essencialment im- no basta de posseir a fons una preparació científica, cal així mateix mutables. -
Herois De La No-Ficció
Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Autor/a Tutor/a Departament Grau Tipus de TFG Data Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Català: Castellà: Anglès: Autor/a: Tutor/a: Curs: Grau: Paraules clau (mínim 3) Català: Castellà: Anglès: Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) Català: Castellà: Anglès: Universitat Autònoma de Barcelona HEROIS DE LA NO-FICCIÓ Aproximació teòrica i pràctica al periodisme narratiu esportiu Nom: Albert Nadal Vilà Tutor director: Antoni Vall Karsunke Treball Final del Grau en Periodisme 3 de juny de 2016, Universitat Autònoma de Barcelona Agraïments A tots aquells amics, amigues i familiars, que m’han ajudat i, sobretot, m’han aguantat en les fases de més estrès durant l’elaboració del treball A tots els entrevistats, per dedicar-me part del seu temps i enriquir el treball amb el seu punt de vista A l’Álex López, el Carlos Martín i el Marcel Beltran, per obrir-me les portes de la redacció de Panenka Als entrenadors i a tots els jugadors dels equips de futbol B1 i B2 de Barcelona amb qui he tractat. Especialment amb en Guille. També a l’Omar, gerent de la FCEC Finalment, al Toni Vall, per tots els consells, correccions i suggeriments que m’ha anat donant a la seva ‘oficina’ del Jamaica de Rambla Catalunya amb c/de Còrsega Índex 1. INTRODUCCIÓ 3 1.1 ESTRUCTURA DEL TREBALL 5 2. DELIMITACIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI I JUSTIFICACIÓ DE LA SEVA ELECCIÓ 6 2.1 METODOLOGIA 7 3. -
Dossier QUIÉN ES EL SR. SCHMITT
Dossier de prensa TEMPORADA 2019 | 2020 Dossier de prensa ¿QUIÉN ES EL SEÑOR SCHMITT? T E A T R O Autor Sébastien Thiéry Dramaturgia y dirección Sergio Peris-Mencheta Del 16 de cotubre al 10 de noviem bre de 201 9 Sala Principal CON Cristina Castaño Quiq ue Fernández Javier Gutiérrez Xabier Murúa EQUIPO ARTISTICO Iluminación Sonido Visuales Monitores Backline Camerinos Tour Manager Vestuario Diseño maquillaje Manager Una producción de Barco Pirata ¿QUIÉN ES EL SEÑOR SCHMITT? | Dossier de prensa | www.teatroespanol.es | 91 360 14 80 ext. 127 TEMPORADA 2019 | 2020 Dossier de prensa | SINOPSIS | El señor y la señora Carnero cenan tranquilamente en su casa, cuando de pronto suena el teléfono. Pero los Carnero no tienen teléfono. El misterioso interlocutor insiste en hablar con un tal señor Schmitt… Y lo que es más extraño aun, los Carnero descubren que están encerrados en el interior de una casa que no parece la misma: los cuadros han cambiado, los libros no son sus libros, la ropa de sus armarios no les pertenece… El pánico se apodera de todo. La pesadilla no ha hecho más que comenzar. ¿Son acaso el señor y la señora Carnero, sin saberlo, el señor y la señora Schmitt? ¿Quién está loco? ¿Quién está en posesión de la verdad? ¿Él? ¿Ella? ¿Los “otros”? ¿El espectador? ¿Quién es el señor Schmitt? ¿QUIÉN ES EL SEÑOR SCHMITT? | Dossier de prensa | www.teatroespanol.es | 91 360 14 80 ext. 127 TEMPORADA 2019 | 2020 Dossier de prensa | SOBRE LA OBRA | ¿Quién es el Sr. Schmitt? Es un tipo de obra nada común. -
No Convé D'exagerar La Veritat I La Vio Encia L'assassí Misteriós
'XIMIANT• "el" 12115~1120, 15125221. ITALIA. RUS. PERSA 88PatiV.45 ZINES sprendre tots aquests :momea o unuyn.solde &hui- 77,stesponent equip 2.1255812410fig p6sIOU coneixement de t'idioma e - --"netri d'ob. eguips LINQUAPH011a son la soijeliude ePefrire' sima, la lene permeten d'estudiar-lo anlee Per a a- tan. r ,e neeessitat de proressor, aprotttant totaea "'tmoment,'ea. mi. atgUell t atot , nnusa manera raen . agradabi a ente 'os ere, ,, possessió de l'idioma escolla. •-• e 1 -a 1 -''-- qtte no Deauneu detalla seran donats graluttaalgelt I sanssa-, ceme romt, Per ponus costra person at seirn..t 1 e/ 5cenent cus10b a me - ° Per . ! Tbea LINOVAPHOled INSTITUTE Caerse de Valencia, 215. glarealona, ANY LI.—NUN. 17.855.—PREU: !O CENTIHS 33AROELONA, DIVEÑDRES, 22 DE NOVEMBRE DE 1924 glutat CO.',., ' - Tree 11EDACCIO 1 ltDalltitSTRACIO. PLACA Da CATALUNYA. 1.—TELEFON 140te TALLItatil W1PTXTA CARRER BARBARK, 11. 1 tlignTZLIFON 0602 CRONICA CLEMENCEAU COMENTAR, ESTA MOLT GREU Una estona amb el professor La veritat i la vio l'encia Sofreix una crisi Nicolau Iorga Es ben impertinent la Veritat! L'esperit de violència, que s'exa- Deu fer a la roes de dos anys. En- No convé d'exagerar io abdominal cara habitara aquell feliç i enyorat Naturalment, la vida d'un ta davant dela termenals que proven de resistir, es descompon barri jueu en un hotel ple de home no ea sin6 un ai, i, si tenim : nient s'afolla en París, 21. — Clemenceau sofreix russos, al cap xifres com les que amb més o menys exactitud representen .102terh faç de la pacífica pedo invicta veritat. -
Luchador Honor, Family, Tradition. This Is the Way of the Luchador. to Them
Luchador Honor, family, tradition. This is the way of the luchador. To them, the world is just another ring to proclaim triumph over. From the righteous hero whose mere presence instills a wave of jubilation and confidence, to the darker path or rudos of the Lucha world who wish to prove they are the best by any means necessary. No matter the path taken, one thing remains paramount to the luchador: a good fight and becoming El Rey del Ring (The King of the Ring). Creating a Luchador Races: Universal, it is a way of life and as such, any and all means of beings have been luchadors. While it is rare for more aquatic races such as Merfolk to become one, it isn't unheard. Though normally coming from a family line of Lucha and simply continuing their family's tradition, there have been times when youth dazzled by the spectacle at a young age forwent their normal life to join the life of Lucha or even people seeing a vision adapting to the line as well. Group Dynamics: Luchadors can fall into all spectrums of alignment as well as parties. Good luchadors or técnicos are adept at dealing with anyone, though their constant gains for attention and battle cries of honor have been know to grate on the nerves of party members. However, when the chips are done and lives are on the line, whether it be his best friend or his hated acquaintance, these Luchadors will be the first to fly into the fray and protect them. -
Texto Completo (Pdf)
indexlcomunicación | nº 9 (3) 2019 | Páginas 165-183 E-ISSN: 2174-1859 | ISSN: 2444-3239 | Depósito Legal: M-19965-2015 Recibido el 29_08_2019 | Aceptado el 20_10_2019 | Publicado el 16_11_2019 REPRESENTACIÓN DE LA DIVERSIDAD FUNCIONAL EN SERIES CONTEMPORÁNEAS ESPAÑOLAS DE ‘PRIME TIME’ REPRESENTATION OF FUNCTIONAL DIVERSITY IN CONTEMPORARY SPANISH TV SERIES ON PRIME TIME −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− Julia Palenzuela Zanca [email protected] https://orcid.org/0000-0003-1562-5700 María Marcos Ramos [email protected] https://orcid.org/0000-0003-3764-7177 Beatriz González de Garay Domínguez [email protected] https://orcid.org/0000-0002-0382-0640 Universidad de Salamanca −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− Para citar este trabajo: Palenzuela Zanca, J., Marcos Ramos, M. y González de Garay Domínguez, B. (2019). Representación de la diversidad funcional en series contemporáneas españolas de ‘prime time’. index.comunicación, 9(3), 165-183. indexlcomunicación| número monográfico 9(3), 2019 Intersecciones televisivas Resumen: El siguiente estudio analiza el grado de representación y autonomía de los personajes con diversidad funcional en la ficción española en horario de prime time durante la segunda mitad del año 2016, el año 2017 y la primera mitad del año 2018. Para ello, han sido analizados 1.237 personajes de 47 series de ficción, emitidas en las seis cadenas generalistas nacionales: La 1, La 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco y La Sexta. Por medio de un método validado por estudios previos, se ha llegado a la conclusión de que existe una infrarrepresentación de 8,6 puntos porcentuales por parte de la ficción española de personajes con diversidad funcional en comparación con la realidad, no siendo apenas mostrada su autonomía como individuos, tanto en el ámbito de las actividades cotidianas, como en el hecho de protagonizar las narraciones en las que aparecen. -
El Antiguo Testamento Doctrina Del Evangelio
El Antiguo Testamento Doctrina del Evangelio: Manual para el maestro Publicado por La Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días Salt Lake City, Utah, E.U.A. Comentarios y sugerencias Agradeceremos sus comentarios y sugerencias con respecto a este manual. Sírvase enviarlos a: Curriculum Planning 50 East North Temple Street, Floor 24 Salt Lake City, UT 84150-3200 E.U.A. E-mail: [email protected] Tenga a bien anotar su nombre, dirección, barrio y estaca. Asegúrese de mencionar el título del manual y luego hacer sus comentarios sobre los puntos fuertes del manual y sus sugerencias de las partes que podrían mejorarse. Cubierta: Ana presenta su hijo Samuel a Elí, por Robert T. Barrett. © 1996, 2001 por Intellectual Reserve, Inc. Todos los derechos reservados. Impreso en los Estados Unidos de América Aprobación del inglés: 1/01 Aprobación de la traducción: 1/01 Traducción de Old Testament: Gospel Doctrine Teacher’s Manual Spanish Índice Número y título de la lección Página Ayudas para el maestro V 1 “Ésta es mi obra y mi gloria” (Moisés 1) 1 2 “Fuiste escogido antes de nacer” (Abraham 3; Moisés 4:1–4) 6 3 La Creación (Moisés 1:27–42; 2–3) 10 4 “A causa de mi transgresión se han abierto mis ojos” 13 (Moisés 4; 5:1–15; 6:48–62) 5 “Si haces lo bueno, serás aceptado” (Moisés 5–7) 19 6 “Noé... preparó el arca en que su casa se salvase” 26 (Moisés 8:19–30; Génesis 6–9; 11:1–9) 7 El convenio abrahámico 31 (Abraham 1:1–4; 2:1–11; Génesis 12:1–8; 17:1–9) 8 Cómo vivir con rectitud en un mundo inicuo 36 (Génesis 13–14; 18–19) 9 -
La Familia En La Biblia : Don De Dios Y Desafío Para El Hombre
LA FAMILIA EN LA BIBLIA : DON DE DIOS Y DESAFÍO PARA EL HOMBRE Christophe Raimbault1 INTRODUCCIÓN En su contribución a la revista Lumen Vitae de 2005, sobre el tema de la Biblia, la familia y la catequesis, henri Derroitte escribió: «No encontramos en los textos sagrados una respuesta inmediata a nuestras preocupaciones metodológicas ni la consideración de diversas realidades sociológicas actuales. Sin embargo, hablar de la familia a la luz de los datos bíblicos sigue siendo posible.» 2 Mostró la dificultad de abordar el tema de la familia a partir de la Biblia. Pero si es posible, teniendo en cuenta el resultado de la investigación en dicha revista, y preguntando a los escritos bíblicos de nuevo, ¿qué podemos identificar? ¿Qué pistas se nos dan sobre la Biblia y la familia? ¿Cómo se trata? ¿Qué desafíos surgen a partir de las referencias o alusiones a la familia para nosotros hoy? 1 Sacerdote diocesano de Tours (Francia). Profesor de Biblia en la Universidad Católica de Paris 2 h. DERROITTE, « Une catéchèse qui change avec des familles qui changent », Lumen Vitae, « Qui est ma famille? », vol. LX/4, décembre 2005pp. 367-383, p. 371. 334 La familia en la Biblia : don de Dios y desafío para el hombre LA FAMILIA EN LA BIBLIA, PERO ¿QUÉ FAMILIA ? AL 8 (Amoris Laetitia): «La Biblia habla de muchas familias, de generaciones, de historias de amor y de crisis familiares ; desde la primera página entra en escena la familia de Adán y Eva, con su cortejo de violencias, pero también con la fuerza de la vida que sigue (Gn 4), hasta la última página que nos muestra la boda de la Esposa y del Cordero (Ap 21,2-9). -
Cuadernos Hispano Americanos
CUADERNOS HISPANO AMERICANOS LA REVISTA de NUESTRO TIEMPO en el ámbito del MUNDO HISPÁNICO CUADERNOS HISPANOAMERICANOS Revista mensual de Cultura Hispánica Depósito lega!: M 3875/1958 DIRECTOR JOSÉ ANTONIO MARAVALL JEFE DE REDACCIÓN FÉLIX GRANDE 274 DIRECCIÓN, ADMINISTRACIÓN Y SECRETARIA Avda. de los Reyes Católicos Instituto de Cultura Hispánica Teléfono 244 06 00 MADRID INDI CE NUMERO 274 (ABRIL 1973) Páginas ARTE Y PENSAMIENTO JORGE LUIS BORGES: «Oigo el último pájaro» . 5 JOSÉ MARÍA DIEZ BORQUE: Estructura social de los corrales de comedias madrileños en la época de Lope de Vega 7 BARBARA BOCKUS APONTE: Conversaciones con Ricardo Gullón ... 23 RAFAEL-RODRÍGUEZ DÍAZ: Bomarzo, el largo camino de la soledad. 53 HÉCTOR ROJAS HERAZO: Los reyes ocultos 73 ALFRED MAC ADAM: Las crónicas de Manuel Puig 84 AUGUSTO MARTÍNEZ TORRES: El beso 108 LUIS MUÑOZ GONZÁLEZ: La navegación de Quevedo 115 NOTAS Y COMENTARIOS Sección de notas: RODOLFO BORELLO: Habla y lengua literaria: Balance y perspec tivas en la narrativa hispanoamericana actual 141 JOSÉ KOZER: Relaciones entre el hombre y la naturaleza en Juan Rulfo > 147 RAÚL CHAVARRI: Notas sobre arte 156 ANDRE MICHALSKI: La «Balada del güije», de Nicolás Guillen: un poema garcilorquiano y magicorrealista 159 HUGO W. COWES: Circunstancialidad y universalidad en la lírica de Antonio Héctor Giovannoni 168 Sección bibliográfica: JORGE RODRÍGUEZ PADRÓN: Para una lúcida meditación 173 MANUEL A. PENELLA: El diario de Dionisio Ridruejo 179 EDUARDO TIJERAS: Saúl Bellow 182 CARMEN MARTIN GAITE: Juan Luis Alborg: Historia de la literatura española, tomo III 186 FERNANDO QUIÑONES: Robert Marrast y el primer Alberti 189 MANUEL URBANO PÉREZ ORTEGA: Ignacio Xurxo: Cuentos 195 LUIS ALBERTO DE CUENCA: Los surrealistas españoles de Paul llie. -
Contenido Definitivo
EL DECLIVE DE LA FICCIÓN EN LA TELEVISIÓN LINEAL DESDE SU CONSUMO: DE LAS SERIES TRADICIONALES A LA LLEGADA DE NETFLIX TRABAJO DE FIN DE GRADO Autor: Eduardo Carrasco Balbontín Tutora: Mónica Barrientos Bueno Curso: 2019-2020 Primera convocatoria (junio 2020) ÍNDICE 1. Introducción 4 2. Hipótesis y objetivos 5 3. Metodología de la investigación 6 4. Análisis anual 7 4.1 Método a desarrollar 7 4.2 Año 2010 9 4.3 Año 2011 12 4.4 Año 2012 15 4.5 Año 2013 18 4.6 Año 2014 21 4.7 Año 2015 24 4.8 Año 2016 27 4.9 Año 2017 30 4.10 Año 2018 33 4.11 Año 2019 37 5. Una década de ficción 39 5.1 Introducción 39 5.2 Evolución en espectadores y share 39 5.3 La hora de arranque de las series 41 5.4 ¿Dónde están los espectadores? 44 6. La llegada de Netflix 45 6.1 Origen 45 6.2 Evolución en el mercado 47 7. Caso de estudio: La casa de Papel 50 7.1 Ficha técnica 50 7.2 Estreno y recepción en Antena 3 50 7.3 La llegada a Netflix 52 7.4 El auge de la ficción en streaming 53 8. Conclusiones 54 8.1 Perspectiva de futuro 54 8.2 Conclusiones generales 57 9. Referencias 59 1. Introducción Desde hace varias décadas, cuando hablamos de los medios de comunicación se nos viene uno directamente a la cabeza: la televisión. Nadie ponía en duda el poder del medio que había conseguido llegar a una cantidad inabordable de hogares alrededor de todo el planeta. -
Reparto Extraordinario RTVE 2015
Página 1 de 160 Listado de obras audiovisuales Reparto Extraordinario RTVE 2015 Dossier informativo Departamento de Reparto El listado incluye las obras y prestaciones cuyos titulares no hayan sido identificados o localizados al efectuar el reparto, por lo que AISGE recomienda su consulta para proceder a la identificación de tales titulares. Página 2 de 160 Tipo Código Titulo Tipo Año Protegida Lengua Obra Obra Obra Producción Producción Globalmente Explotación Actoral 883562 ¿PARA QUE SIRVE UN OSO? Cine 2011 Castellano Actoral 12587 ¿POR QUE PECAMOS A LOS 40? Cine 1970 Castellano Actoral 20142 ¿QUE HACEMOS CON LOS HIJOS? Cine 1967 Castellano Actoral 175 ¿QUE HE HECHO YO PARA MERECER ESTO? Cine 1984 Castellano Actoral 943997 ¿QUIEN BESA AL DOCTOR? Cine 2013 Castellano Actoral 925329 ¿QUIEN MATO A BAMBI? Cine 2013 Castellano Actoral 20505 ¿QUIEN PUEDE MATAR A UN NIÑO? Cine 1976 Castellano Actoral 942798 10 DIAS PARA ENAMORARSE Cine 2011 Castellano Actoral 876863 12 HOMBRES PARA NAVIDAD Cine 2009 Castellano Actoral 800546 12 TRAMPAS Cine 2009 Castellano Actoral 924421 15 AÑOS Y UN DIA Cine 2013 Castellano Actoral 711580 16 CALLES Cine 2006 Castellano Actoral 187 1919 CRONICA DEL ALBA Cine 1983 Castellano Actoral 950707 2 FRANCOS, 40 PESETAS Cine 2014 Castellano Actoral 256494 20.000 LEGUAS DE VIAJE SUBMARINO I- Cine 1996 Castellano Actoral 256495 20.000 LEGUAS DE VIAJE SUBMARINO II- Cine 1996 Castellano Actoral 204507 20.000 LEGUAS DE VIAJE SUBMARINO- Cine 1997 Castellano Actoral 858277 21 BLACK JACK Cine 2008 Castellano Actoral 754297 -
La Prensa Española Contemporánea. El Caso De Las
UNIVERSIDAD DE MÁLAGA Facultad de Ciencias de la Comunicación Departamento de Periodismo TESIS DOCTORAL LA PRENSA ESPAÑOLA CONTEMPORÁNEA EL CASO DE LAS CRÓNICAS DE BOXEO DE MANUEL ALCÁNTARA EN EL DIARIO MARCA (1967-1978) Doctorando Agustín Rivera Hernández Director: Dr. Teodoro León Gross Codirector: Dr. Bernardo Gómez Calderón Málaga 2011 1 AUTOR: Agustín Rivera Hernández EDITA: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Málaga Esta obra está sujeta a una licencia Creative Commons: Reconocimiento - No comercial - SinObraDerivada (cc-by-nc-nd): Http://creativecommons.org/licences/by-nc-nd/3.0/es Cualquier parte de esta obra se puede reproducir sin autorización pero con el reconocimiento y atribución de los autores. No se puede hacer uso comercial de la obra y no se puede alterar, transformar o hacer obras derivadas. Esta Tesis Doctoral está depositada en el Repositorio Institucional de la Universidad de Málaga (RIUMA): riuma.uma.es Para Agustín y Maribel, mis padres Por vuestro apoyo y estímulo constante en toda la educación escolar y universitaria, que ahora culmina 35 años después de aquel septiembre en El Atabal. 3 ÍNDICE Introducción (Interés y oportunidad de la investigación)……..10 Objetivos…………………………………………………………..13 Hipótesis…………………………………………………………..15 Metodología……………………………………………………….18 BLOQUE 1 Capítulo 1 La crónica en el contexto del Nuevo Periodismo contemporáneo 1.1. La crónica periodística……………………………………..32 1.2. La crónica deportiva………………………………………..41 1.2.1. La estructuras de la crónica deportiva………...46 1.2.2. El uso del lenguaje en la crónica deportiva…..47 1.2.3. El léxico en la crónica deportiva……………….50 1.3. El Nuevo Periodismo antes del Nuevo Periodismo……..55 1.3.1.