Còpia Digital
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
RRM131.RDEL • - t• ANY CENTRE, 33. 17.3.56.—PREU:-10 CENTIMS BARCELONA, DISSABTE, 23 DE NOVEMBRE DE 19 2 Passatge Bacardi,2. 11E DACC 1) I ADIV INISTRACIO, PLAÇA D g CATALIErtA, ,11.--TELEFMII . 1 40114 '1. VALLEN! D'IMPRZNITA: CARRE11 BARBARA, II 1 13.—TELEFON 19603 kQUEST NUMERO HA PASSAT COMENTARI FULL DE DIETARI El doctor Jaume Ferran PER LA CENSURA GIGOLO—TRORADOR és mort Un tipus d'home que escasseja La discussió sobre si hi ha alatna L'eminent sinóleg que va ocupar fa un parell de dies la tribuna, ana nova sobre el sol, no acabarä pro. cada dia més acreditada, del Confercetia Club, hablement mai. En realitat, les dues pertany a una cate- actituds que els opinants poden adop- goria de savis que no abunden pas en les nostres latituds. Les seves expedicions a través del Turquestan tar responen als dos temperaments xinès, terra poe hospitalaria, fonatnentals qtrc cscauen als bornes: Ort les temperatures oseillen entre 40 graus sota zero i 40 graus pessimisme i ensimisme, conformitat sobre zero, on els pous raríssims que horn troba solen ésser saleta esperanea. Hi ha esperits que, després o pestilents, on el confort és una paraula sense sentit , on les comu- d'un esforç más o menys dolores, es nicacions no han passat de l'estadi primitiu, tenen tot l'aire d'una resignen a considerar la humanitat i el aventura perillosa. Per afrontar una investigació d'aquesta mena món corn a coses essencialment im- no basta de posseir a fons una preparació científica, cal així mateix mutables. Hi ha, per contra, esperits posseir el coratge i l'esperit d'iniciativa d'un veritable borne d'acehi. c,ue no podrien viure sense la illusió Ben mirat, en qualsevol disciplina que enfoquen hi ha un d'un caeni sensacional o, almenys, sen- se la illusió d'un millorament marge més o menys amplc per a aquesta mena de temperaments inapreciables. En la religió, hi ha les missions al costat de les fórmu- La dialèctica dels que professen la les contemplatives; en la política, hi ha l'inconformisme actiu al vella doctrina: nihil nonius sub SOie costat de les posieions còmodes o de les protestes fictícies; en totes consisteix, en resum, a descobrir rae- les eièneies hi ha l'experiment arriseat, l'expedició a l'ineonegut, tecedent de totes aquelles idees, ins- la deseoberta... titucions, tr.anies i modes que els de Els franceses mai han maneat d'aquests tipus d'hules. Per a l'altra banda conspiren a presentar corn ells la ciència ha estat sovint una milicia. Ells han aconseguit sínte- a novetats absolutes. sis admirables d'aquestes virtuts inconciliables o difícils de conci- Veig que ara ha tocat el torn a un liar: el coratge físic i la euriositat mental, la intelligéncia, el carde- personatge que potser no ho espera- ter. Unes vegades han estat veritables milite.rs s-a i que de tan aparentment modern o veritables mariners com és no té nona en moltes que han afegit a les virtuts professionals la llum d'una vetead() científica. Fm refereixo al gigolo, és a dir, el D'altres regados han estat }tomes de eiéneia que han joven:sell ben plantat que es guanya la trobat el ressort de l'acció en el moment que els ha estat necessari. vida fent la cort a les dones d'alguna Deixcu-me recordar només dos noms, els quals en aquest moment erial, treient-les a ballar, voltant-les em ve'nen a punta de ploma: Bougainville i La Condamine. d'atencasas. etc. Només en les nostres latituds un Félix d'Azara, el militar Lauest persanafge que en estat de aragonés que a darreries del segle pr . resa-israe XVIII va estudiar de prop dir—noms sol trabar- fauna i la flora del Paraguai, se en els grane centres d'ociositat té algun parentiu amb aquesta mena me-e l le:a — . París, Costa Blava, Cos- d'homes que m'ha suggerit, a través d'un seguit d'associacions d'ick,s, ta d'Aegent, Deauville existeix no la preséneia entre nosaltres de monsieur Paul Pelliot. obstant en rata forma hatent o larvada Quina llàstima! Fet i fet no hi ha gaires dissorts tan profun- nachts n'eres llar, menye famosos. des cona aquestes que he insinuat, ós a dir, que els homes de caràcter L'aman, tot emancipant les dones, les manquin de ciència i fin g (le curiositat eientífiea . i que els homes de ciencia posa en condiciono de setie!er debili- o (Vintelligacia manquin d'esperit d'iniciativa o de tats en una forma ennivalent a la que Ha. mart. Pea jardins del seu el resultas definitiu amb llurs atuso- coratge.—C. S. trad l ciona l ment hen usat e/s bornes laboratori no s'hi nema mai mis ximacions al resultas, foren impos- eres abundeses ¿leer que de gra- aquell barbaflorit anca d'estatura sibles els veritables avenços (le la eyee..c. cia. tarta i quadrada i nas de profeta ciencia. El que ho encesta tot so- Pones, be: un articulista, el nom d'Israel. El seu prestigi era gran i vint no és ni el més voluntaria; ni Clemenceau, gravíssim combatut. del qual em reca de no poder escriure el rnes intelligent silla el més sor. Els metges no són gens Per facilitar la respiració EMBUTS en nanast moment, no vol admetre que Sense voler-nos decantar a cap tós. L'ennavegar-se en recargues de Dona nisegetö, Antonieta, que no t'hauria conegur... Tu prou de les bandes hem de recoitaixer laboratori és COM ferse voluntari optimistes del el 917P. sigui cap novetat absoluta malalt =antes fresca, però el que Es jo... jo trabo que ens fern vells. —ni gaHrshe relatis-a—. Al seu enten- que aquest detall indica l'honse ex- d'una guerra noble on uns serien la París, 22.— El Selly02 Cerner/. Paris, aa— El menee del senyor -Ah. sf: tots dos alhora... Vull dir: la meitat cada u... dre, té un nrecedent illustre en els traordinari. Peris no n'In ha prou sort (l'arribar i els altres l'honor de ceau ha passat tosa la nit endcrmis- Clemenceau ha enviat a cercar aquesta antics trobadors que seguien les corts amb desee un home fora dc rengle, cause. cat i gernegant a causa de grans do- tarda un aparell de s /inat a fabricar d'Europa en els segles XIII i XIV. posser... Dintre dels atzars usa:tiples El seu cavall de batalla havia lors abdominals. 02071, per tal de facilitas la respiració Si els gigolos d'avui excelleixen par- de la sera vida, qui sap si la raó estat la famosa vacuna anti-alia Els metges, aquest mati, l'exami- de l'illustre malait. va estar ilgun cop de Característíques socials ticularment en l'art de la dansa els la sena Itanda. pirra Ja nsberculosi. La badana en naren de nota i celebraren una con- A la sortida Cl doctor semblava es- de l'Edat Mitjana excellien en l'ad Pare, no scmpne són justes les ma- la h scgüent teoria: de j a que cl mi- sulta. A la sortida no manifestaren tar mis preocupat que al raid. L'unte geogrific de Fierre Vilat- Si en el fons aixe podria repre- neres de riaccionar tic cantar i de fer versos. conirsci0elín- drobi de la tuberculosi era in¿am- cap optimisme. Pregunt as pels periedietes. ha decla- tat u.; "Annalen de Geogra- sentar una manca de confiança justicia. e En el fans del fons potser si que • 4 • batible, però, segons ell, aqucst mi- El domicili del senyor Clemen- rar que tarraria 1515 tard, per tal d'a- de Paris, sobre la vida in- tua, també dama a er.tendre que Sigui com sigui, cal reconeixer Id ha punts de contacte entre tots dos crobi resultara de la transforni. ció ccau seguiex essent visitadissim. — plicar al n•alalt una injecció d'oli sal de la regió de Barcelona, amb guanys menors, hom es crea que era una persona ilhatee, un nersonatges. Val a dir. per?), que els d'un altre que tots tenim i que ell Fabra. endosan. areasia del qual féu en aquestes una independencia social i econò- magnific iusuitiu, si més no; un deis Pertran de Born, i els Cerveri de Gi- anomenava alfa, es a dir, el primer. Ha afcgit que els dolors al ventee Mes columnes En Pau Vila, mica que es dificil hipotecar, si aires primers apòstols de Pasteur`• a la Aquest es podia anorrear facilita:1st. La resistència física del segueixen i que això prova l'existèn- raotia per a creme decidida- nous no canvien radicalment la seva rona, i els Joffroi Rudel, fan una al- tea imnressia que aquest eixam ele nostra terra; i els seus esforços El doctor Ferran n'injectana cavalls cia Tuna crisi abdominal molt greu. ': en el sentit individualista que orientació. Igualment significa lab- d'investigació, encara que deis de malalt declina iovencells fox-trotants i xarlestónics. i del sérum de cavall en feia la fa- fritirn aneje del senyor Ciernen- la indústria i el comer; senda de Telement rendista, o el vegades amb un gentil abandó ,d'ar- mosa vacuna. Paris, 22. —n La gaia c'encia dele primers és indis- El metge que assisteix eran. qua té !liare entrada a la casa Eu efecte, particularment la viere de renda sense efectuar cap tista de la ciencia, donaren, tot i Generalment, hom creu el samyar Clemenceata cutiblement superior a l'habilitas di- que els en sortir de la de l'ex-president del Consell. ha decla- ria textil, que és la que do- mena d'activitat personal.