Entrevista a Julia Otero, periodista “LA VERITAT HA DEIXAT DE SER VALUOSA” Quaranta-dos anys després d’entrar per primer cop en una redacció, Julia Otero és una periodista reconeguda i guardonada, però també és una veu lliure que sovint incomoda per la seva sinceritat. Filla d’emigrants gallecs, va veure de prop la mort quan era adolescent. Tot plegat, una infantesa i una joventut que la convertiren en una persona valenta i decidida. El seu periodisme també va de cara, tot i que s’allunya dels que aposten per la tensió fàcil i el verb agressiu. Ella prefereix escoltar, deixar parlar, fins trobar una escletxa per on fer aflorar les contradiccions dels entrevistats.

Text Jordi Rovira Foto Manu Fernández

En quatre dècades de professió has pensen. A Ràdio Sabadell, tot va començar a enormement, no n’estava enamorada. I, guanyat més de quaranta premis, canviar quan el meu xicot va marxar a fer el segurament, ell tampoc. La valentia llavors ara bé, intueixo que el darrer, el José servei militar i el director de l’emissora em era ser capaç de posar un punt i apart, i tenir Couso a la Llibertat de Premsa, és va demanar que em quedés. ‘És que la que clar que les coses que volia a la vida havia de especial. ho fa bé ets tu’, em va dir. El meu xicot sabia perseguir-les jo mateixa. Sí. Per qui l’atorga i pel que representa. de cinema, però la radiofònica era jo. I allà Tant la família Couso com el Col·legi de m’hi vaig estar un parell d’anys més. Et vas convertir, doncs, en una per- Periodistes de Galícia han fet molt perquè la sona més valenta. mort de José Couso, malgrat els quinze anys Entre els 19 i els 24 anys vas passar Quan creus que pots perdre-ho tot, no ets transcorreguts, no s’oblidi. I han sabut donar sis cops pel quiròfan per un tumor conservador. És el principi de qualsevol a aquest premi una aura especial. Té alguna abdominal. Com et va marcar allò? revolució. Això és el mateix. I, a més, quan cosa que no tenen els altres guardons. Ufff, em va marcar absolutament. Vaig estar tens vint anys els pares són molt pesats, men- a punt de morir-me amb vint anys perquè tre que els amics són els referents. I quan Si amb disset anys, quan feies Pro- entre la primera i la segona intervenció els veus que els amics venen un dia a l’hospital i tagonista, el cine a Ràdio Sabadell, metges van badar una mica. Quan a aquella no tornen fins quinze dies o un mes després t’expliquen tot el que faries, potser edat, que et penses que ets etern, veus que però els pares són allà netejant-te el cul, do- hauries pensat que era una pel·lícula. el risc de morir és una realitat, això marca nant-te a menjar, asseguts en un sofà durant Hauria pensat que era ficció. Llavors estu- les cartes de la vida. I aprens moltes coses. Jo setmanes... llavors entens què significa ser diava COU i no tenia cap perspectiva de estava a punt de casar-me amb el xicot amb pare i mare, i t’adones que l’amor que et dedicar-me al periodisme. El que volia era qui anava des dels catorze anys. Ja teníem pis donen s’extingeix amb ells. I que tu després escriure. Tota la vida m’ha agradat escriure i hipoteca. I quan arriba l’hòstia de la salut només ets capaç de donar-lo als teus fills. i comunicar-me amb els altres. M’agrada la m’adono que la vida és efímera i que s’ha de gent. Sembla una boutade, però crec que per gaudir. I això et dona un plus de valentia. Si A més de valenta ets hipotensa, tens ser un bon comunicador t’ha d’agradar la no, segurament, m’hi hagués casat. En canvi, la pressió arterial baixa. El cor et gent, escoltar-la i tenir interès en allò que vaig pensar que, tot i que me l’estimava batega més lent del normal. Potser

Capçalera 17 Entrevista

igual on em posis. A mi la càmera no m’im- La soledat del camí és molt més gran i, per pressiona. Un cop resolts els condicionants tant, l’única manera de sortir-te’n és amb tècnics, la meva comoditat en un plató és l’audiència. Com a mínim ara, perquè el PERFIL idèntica a la de la ràdio. Ara bé, la televisió 1999 em van fer fora sent líder d’audiència... actual no s’assembla gaire a la televisió que però avui dia la teva llibertat es mesura amb Julia Otero (Monforte de Lemos, vaig començar a fer. Per tant, ara em sento els teus resultats. 1959) va arribar a Barcelona als més còmode a la ràdio, on em puc permetre tres anys. Llicenciada en Filologia el luxe, per exemple, d’estar parlant mitja Segons la Federació Internacional Hispànica, va iniciar-se en el hora amb el paleontòleg Juan Luis Arsuaga de Periodistes, un 50% de les pro- periodisme a Ràdio Sabadell. Ha fessionals de la treballat a Radio Miramar, la cope, informació ha Punto Radio i Onda Cero, mentre patit violència que la seva carrera televisiva ha “No em truquen mai per demanar-me de gènere en la tingut lloc a tve, Antena 3, Telecinco favors polítics. Ningú se’n refia de mi. professió. T’has i TV3 amb programes com 3x4, La sentit mai vexada Lluna, La Ronda, Jocs de Nit o La Això és un bon senyal” o tractada diferent Columna. En premsa ha escrit a La sobre els Homo sapiens. A la televisió actual pel fet de ser dona? Vanguardia i El País. Des de 2007, és impensable, a no ser que ho facis, de mati- És clar! I no un cop ni dos ni tres, moltes està a Onda Cero amb Julia en la nada, a La 2 o al Canal 33. vegades! Onda. Ha rebut una quarantena de guardons, entre aquests quatre On- Són dotze anys sense fer televisió. Més de jove que ara? das, el Ciutat de Barcelona i el José A Hollywood, les actrius es queixen I tant! Mira fotografies meves de quan Couso a la Llibertat de Premsa. que a partir de certa edat no els tenia vint i tants o trenta anys. No era fàcil donen determinats papers. En el anar pel món. No he estat mai una dona per això el teu periodisme és més periodisme passa el mateix? bandera però... reposat que el d’altres? A la professió Sí, segurament. Si bé no és només per això, falten hipotensos? també pel tipus de televisió que ofereixo. A ... et feies mirar. (Riu) En tot cas, els hipotensos no es porten. TVE, mentre ha governat el PP he presentat Evidentment! Però me n’he sortit molt Des de fa un temps es porten els hiperten- dos projectes i m’han dit que no. Ningú bé. Eren altres temps en els quals fins i tot sos, encara que no ha estat mai el meu estil. m’ha dit explícitament que estava vetada les dones donaven per fet la paciència que Al final fem comunicació com som. I a mi però tampoc som idiotes. A vegades, quan havíem de tenir per torejar depèn de quines m’ha donat millors resultats generar una no saben explicar-te què passa, només hi ha situacions incòmodes o anòmales. una explicació. Però a TV3 també. Hi he I a les redaccions on has treballat no “La càmera no m’impressiona. presentat un parell de et respectaven prou? projectes clarament Home, quan vaig arribar a Radio Miramar La meva comoditat en un plató guanyadors que van fer una juguesca a veure qui se’m tirava és idèntica a la de la ràdio” podien anar com un primer. Me’n vaig assabentar després. Però tro, i tampoc. És que suposo que també passava quan hi anava un atmosfera respectuosa, agradable amb l’en- hem passat una època complicada... noi nou. A aquestes coses els dono menys trevistat. Tinc tendència a deixar que acabin importància perquè érem un grup de trenta les respostes. I si és incapaç de sintetitzar I creus que als dos llocs t’han vetat persones entre 18 i 30 anys. Era el regne de ja aprofitaré una respiració per entrar. El pel mateix? l'hormona! meu periodisme no ha estat mai agressiu, si Al final, en tots dos casos, es resumeix amb bé amb els anys aprens a ser més incisiu i a “no és dels nostres”. Però a la meva edat, Ets molt sincera a les xarxes, tot i discernir les escletxes per on pots entrar a un no ser “dels nostres” és una gran sort. A mi saber que et portarà problemes. personatge, on són les seves contradiccions. no em truca mai ningú per demanar-me Les xarxes han canviat molt les regles favors polítics. Ningú se’n refia de mi. de joc. Tot i així, no ens hem de deixar Podem dir que ets una periodista de Despertar recels en tots és el bon camí, és intimidar. Si el que pensem ha d’anar en ràdio que a vegades ha fet televisió i, un bon senyal. funció del que ens criticaran, malament. puntualment, ha escrit? Llavors no ens podem dedicar a aquesta Em definiria com una comunicadora. M’és Però té danys col·laterals. feina. Jo ‘surfejo’ sobre tot això perquè no

18 Capçalera Entrevista

estic disposada a renunciar al que penso. qualsevol altre, actuen en funció d’això. I Però circulen a més velocitat. Abans tenies Tampoc dic sempre el que penso ni a tot descobert el poder de la informació i la un temps per verificar-ho. El periodisme arreu, sé on són els límits, tot i que intento comunicació, som un camp de batalla per està perdent la capacitat de contrastar la imposar-me’ls jo mateixa. L’autocensura és interessos polítics i empresarials. Quan vaig informació i d’explicar les màximes veritats la pitjor de les censures, ja que fas la feina començar a anar a rodes de premsa per a possibles. O, com a mínim, de desemmasca- als que et volen censurar. Radio Miramar era una nena que anava a rar les màximes mentides possibles. aprendre, mentre que els grans mitjans hi En el tema del Procés has defensat enviaven els caps de secció. Molts programes, com el teu, tenen un referèndum pactat, has carregat seccions on desemmascaren les contra l’actuació policial de l’1-o, Ara hi envien els més joves. falsedats. has criticat el Govern català, etc. Però és que molts cops ja no hi ha ni roda de I la secció triomfa perquè ho fem en temps Molts periodistes de mitjans estatals premsa. Ens hem empassat el gripau de les real. Cada matí, quan vaig a la ràdio, no sé de callen. És preocupant? Lògic? què parlarem perquè És humà. No pots demanar heroïcitats a encara no s’ha produït. la gent. Tot i això, crec que la majoria dels “Les mentides són part del món en el Però quan a dos quarts periodistes més o menys s’han posicionat. I de quatre l’explico, sino, no sóc ningú per jutjar-ho. qual vivim. Hi ha gent que és impermeable potser ja té 30.000 o a cap veritat que no sigui la seva” 150.000 repiulades. TV3 adoctrina? Per tant, en qüestió La paraula adoctrinar no m’agrada perquè compareixences sense preguntes. Arribarà de minuts una fake new es converteix en un pressuposa que el ciutadà és imbècil. S’adoc- un moment que si volem estalviar tant ja no monstre. I aquesta bola només l’aixafa una trina a les parròquies, que fan catequesi. caldrà que hi enviem a ningú. Per què? Si és altra que ve al darrere, ja que la seva pervi- Fora d’això, l’espectador, el lector i l’oient una compareixença sense preguntes, no cal vència és molt curta. Mitja hora després ja trien què volen mirar, llegir o escoltar. I si que hi anem. Estem anant cap enrere. I és n’hi ha una altra. un ciutadà practica una immersió ideològica que el debat al voltant dels polítics ja no els viurà aïllat de la realitat i potser només en fan els polítics sinó els gabinets de comuni- I tot aquest munt de mentides et so- veurà un fragment. Això passa a tot arreu. cació que al final ens donaran la informació brepassen? O, senzillament, són part com ells volen que la digerim. de l’escenari en el qual vivim? Fa uns anys vas dir que a Madrid vi- Són part del món en el qual vivim. Sembla vien d’esquena a la realitat catalana. I hem de seguir anant a les compa- que la veritat ha deixat de ser valuosa. Hi ha Hi ha una relació de Catalunya amb la reixences sense preguntes? gent que és impermeable a cap veritat que Però qui es planta? Les no sigui la seva. Hem arribat al convenci- empreses? Nosaltres? ment que la veritat és segons com es veuen “L’autocensura és la pitjor Quan a un periodista les coses. I si els dones unes dades, et diuen li paguen 800 euros i que són mentida, perquè no ratifiquen el de les censures, perquè li fas la feina és autònom.... No es que pensen. Ara ‘surfegem’ con podem. I tot als que et volen censurar” pot demanar heroïci- va molt ràpid. Per això hi ha persones que tats als periodistes en ja comencen a esborrar-se de Facebook, resta d’Espanya amb punts de fricció des precari. Hem d’intentar que les empreses no Twitter, etc. de sempre. Ara bé, ni ha estat sempre amb només actuïn amb criteri empresarial, sinó aquesta intensitat ni ha estat tot Catalunya. que assumeixin la seva responsabilitat social ...i aposten pel periodisme a foc lent, I és fonamental no oblidar i no tergiversar com a mitjà de comunicació. Però és molt amb informació contrastada. la història. Catalunya va ser tant, o tan poc, difícil. Són temps complicats, i no només Però pagant! I el més dolorós és que aquest franquista com la resta d’Espanya. Un poble per als periodistes. No sabem on som. Ni escenari serà per l’elit. Hi haurà unes elits sense formació històrica és fàcilment mani- cap a on anem. Tot és líquid. ben informades i després, la resta. I arribat pulable. I hi ha una manipulació evident de en aquest punt, potser algú podrà pensar la història tant a Catalunya com a Espanya. Aquesta realitat líquida topa, a més, que no pot ser que el vot dels que no tenen amb les fake news. Al recollir el premi informació i són manipulables valgui el I els mitjans quina responsabilitat José Couso vas referir-te al “com- mateix que el d’aquells ben informats. Ja hi tenen en tot això? promís de la llibertat en temps de ha un concepte, l’epistocràcia, que ja va en En la mesura que busquen la rendibilitat, mentides”. Mentides, però, n’hi ha aquest sentit. Tornarem, doncs, a estar com convertint la informació en un negoci com hagut sempre. anys enrere...

Capçalera 19