Notes Sobre La Toponímia Major Del Pla D'urgell: Documentació I Etimologia
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Centre de Recerques del Pla d’Urgell ÇMASCANÇÀ Anuari 8 · 2017 · Pàgines 133-136 Notes sobre la toponímia major del Pla d’Urgell: Documentació i etimologia Moisés Selfa Sastre Universitat de Lleida RESUM: En aquest article proposem l’origen eti- les lleis d’evolució fonètica que intervenen en el procés mològic de la toponímia major del Pla d’Urgell (nom de formació de la toponímia. En tercer lloc, cal usar dels municipis) a partir de la documentació conegu- la gran obra de referència sobre toponímia catalana da que hem extret de la bibliografi a especialitzada. La publicada fi ns a l’actualitat: l’Onomasticon Catalonia gran majoria dels topònims estudiats són d’origen llatí, (1989-1997), de Joan Coromines. Aquest és, sens dub- si bé n’hi ha alguns d’origen preromà o aràbic. te, el gran recull i estudi de l’onomàstica catalana on s’aporten dades úniques per a l’estudi dels noms de PARAULES CLAU: toponímia major, Pla d’Urgell, lloc del domini lingüístic del català. I en quart lloc, i llatí, preromà, àrab. no per ser expressat en darrer lloc és menys impor- tant, quan es treballa amb etimologies de topònims ABSTRACT: In this paper we propose the etymo- cal tenir molta humilitat científi ca, és a dir, proposar logical origin of major toponymy of the Pla d’Urgell orígens de noms no és una ciència exacta i cal estar (name of municipalities) on the basis of the documen- atent al que altres estudiosos han dit o poden dir so- tation known that we extracted from the specialized bre el tema, sempre que les raons aportades estiguin bibliography. The vast majority of the studied topon- fonamentades sobre una base científi ca. ymies are of Latin origin, although there are some Dit això, comencem l’estudi de la toponímia major pre-Roman o Arabic. del Pla d’Urgell. L’estructura que comentarem per a cada topònim és la següent: aportació de dades docu- KEYWORDS: Major toponymy, Pla d’Urgell, mentals històriques i discussió de l’etimologia del nom pre-Roman, Arabic. donat a partir d’aquestes dades històriques. INTRODUCCIÓ BARBENS Municipi situat a l’extrem nord-oriental del Pla La toponímia és una ciència que s’ocupa, en el d’Urgell. Barbens apareix esmentat ja el 1099 en l’acta sentit més ampli i transdisciplinar del mot toponímia, de consagració de l’església de Guissona amb el nom de l’estudi dels noms de lloc d’una zona geogràfi ca de Barbene. Coromines, al seu Onomasticon Catalo- determinada (Selfa i Berengué 2003). Aquest estudi niae, recull les formes de Barbens (1168), Bernardo de pot abordar-se, generalment, des del punt de vista Taiatello, comendatori de Barbenz (1177), grangiam geogràfi c, històric (Selfa 2014) i lingüístic. En aquest de Barbenz (1183), in termino de Barbencii (1183. Car- treball, volem que l’estudi toponímic presentat faci ta de poblament), domui de Barbens (1210), Barbens referència tant a l’estudi històric com lingüístic dels (1359), comendador de Barbens (1413). topònims tractats, és a dir, aportarem dades històri- Donades aquestes formes documentals, sembla ques de cada topònim i proposarem una etimologia factible que el nom de Barbens vingui d’un nom per- del nom en qüestió. sonal llatí BARBENTIUS ben documentat a l’antroponí- Per dur a terme aquesta tasca, partirem de 4 con- mia llatina amb una evolució del grup fi nal –TIUS a t’s ceptes claus: quan es fa etimologia, s’ha de partir de la i posteriorment a s. documentació històrica del topònim tractat. Els topò- nims són autèntics fòssils de la llengua i en la seva es- BELL-LLOC D’URGELL tructura conserven dades del passat històric d’aquesta. Municipi situat a l’extrem occidental del Pla d’Ur- En segon lloc, proposar etimologies suposa conèixer gell. Coromines (1989-1996) aporta per a aquest to- Moisés Selfa Sastre 134 pònim dades documentals com les següents: pòdium GOLMÉS Peralach (1250), Bellog (1333), Bell-lloch (1359). Con- Municipi situat al sud-est del Pla d’Urgell. La docu- tràriament al que l’etimologia popular ha proposat per mentació històrica ens parla de les següents formes: aquest topònim (BELLUM LOCUM, és a dir, lloc bo- “similitar donamus Ipsos Golmers (1079), villa Golmers nic), hem de partir d’una altra base més relacionada (1204), in termino de Golmeris (1258)”. D’etimologia amb la geografi a i història del nom: BELLI LOCI, és a incerta, Golmés pot ser una derivació del nom germà- dir, lloc de guerra, feréstec i difícil de conrear. nic Waldmer, si bé aquesta possibilitat no estaria rela- cionada directament amb la documentació aportada. BELLVÍS L’article ipsos ens permetria parlar d’un lloc relacionat Municipi del Pla d’Urgell que es troba al límit amb amb la base llatina COLUMBUS, amb el signifi cat de el Segrià i la Noguera. La documentació històrica del lloc de coloms. Caldria parlar, en tot cas, d’una sono- topònim és la següent: Pere de Belluis (1165), Belluis rització de la C- en G-. (s. XIII), Berengario de Pulcro Visu, vicarius Urgelli (1282), Belbis (1359). En principi no hi ha dubte que IVARS D’URGELL hem de partir d’una base llatina BELLUS VISUS amb el Municipi situat al nord del Pla d’Urgell. La docu- signifi cat de ‘lloc de bona vista’. mentació del nom és escassa, si bé volem destacar la forma Vicarius ecclesie d’Ivarz (1279). L’origen del CASTELLNOU DE SEANA nom, com tots els Ivars, sembla preromà i derivat de Municipi situat a la punta nord-oriental del Pla l’arrel Ibarr ‘ribera’, al seu torn d’IB- ‘aigua’. d’Urgell. La documentació d’aquest nom és aquesta: “ipso reger que escurrit de Anglerola usque termino de LINYOLA Sesana (1166), in Pulchro Podio et in Monte pessulano Municipi situat al nord del Pla d’Urgell. La docu- et in Sesana et in Castello novo (1180), Castellnou de mentació del nom és la següent: Linerola (1139), Ceana (1359)”. Segons Coromines (1989-1996), Sea- Linarola (1180), hominibus Linerola (1276) i Lineo- na podria venir del nom d’una vil·la d’època romana, la (1268). Qui s’ha ocupat abastament del nom de pel seu acabament en –ana. Una de les possibilitats és Linyola i el seu origen ha estat Yeguas (2010). A ell, que vingués del nom Caesius, que hauria pogut derivat doncs, caldrà recórrer i no caldrà, doncs, repetir les cap a Sesius, Setius, Setia i, fi nalment, Seana. Pel que diferents etimologies que aquest estudiós aporta en el fa a Castello novo (1180), un castrum no és equivalent seu extens treball, sempre justifi cades amb abundants a castell, que mai n’hi ha hagut. És una terminologia dades documentals. El que sí que farem nosaltres és feudal del castell termenat, o sigui, una jurisdicció o posicionar-nos en una etimologia que ens sembla molt estatus dins del terme de Seana, el qual permetria la plausible donada la documentació del topònim i l’evo- repoblació (Yeguas 2012). lució lingüística de la base proposada: LINARIA ‘camp de lli’, amb afegitó del sufi x col·lectiu –ola. La palata- FONDARELLA lització del grup ny és perfectament possible si partim Municipi situat al bell mig de la comarca del Pla d’una base com la proposada. d’Urgell. Documentat el 1079 al Liber Feudorum Maior (“per rivum curvum et pergunt ad Ipsam Fontanellam MIRALCAMP et transeunt juxta ipsum Fontem”) i al segle XIII sota la Municipi situat al sud del Pla d’Urgell. Documentat forma de Nicholay de Fondarella. Per a alguns, el nom com a Miralcamp (s. XIII) i santa Maria de Miralcamp de Fondarella procedeix de la paraula àrab funduq, que (1331, 1332, 1339), sembla clar que la seva etimolo- signifi ca alfondec, hostal. D’aquí la denominació d’Al- gia és força clara, ja que és un nom compost del verb fondarella que es mantingué oralment fi ns a l’època mirar amb el sentit d’indret encarat cap a un lloc de- moderna. D’altres, han preferit partir d’una base llati- terminat. na relacionada amb la documentació Fontanellam, és a dir, FONTANELLAM amb el signifi cat de lloc d’aigües MOLLERUSSA interiors o fonteta. En tot cas, de FONTANELLAM a Mollerussa és la capital del Pla d’Urgell. Qui ha Fondarella caldria considerar una sonorització del grup aportat variants documentals d’aquest nom a basta- NT a nd i una dissimilació de N a r, fenòmens fonètics ment ha estat Yeguas (2003) en una monografi a de- possibles. dicada a aquesta ciutat. D’aquestes en volem destacar tres: “transit Rivum Curvum per planam q. Est super Notes sobre la toponímia major del Pla d’Urgell: Documentació i etimologia 135 Mulieruciam, Mulleruza (1228), ecclesiam S. Jacobi de és la següent: Loch de la Torre Grossa (1359), Turris Mullarussa (1331)”. Sembla clar que és un derivat de Grossa (1491). Es tracta d’un nom compost de torre l’adjectiu moll amb l’afegitó d’un sufi x locatiu –usa (<- i l’adjectiu grossa amb el signifi cat de ‘grans dimen- OSA). El seu signifi cat seria el de ‘terres toves i aiguo- sions’. ses’. VILANOVA DE BELLPUIG PALAU D’ANGLESOLA Municipi situat a la punta sud-est del Pla d’Urgell. Municipi situat al bell mig del Pla d’Urgell. La do- El 1082 es documenta Pugolis Rubii. En canvi, Pulchri- cumentació del nom és la següent: una torre “in ipso podium no apareix documentat fi ns al 1227. Seria in- campo que vocant Palad, et est in terminum de An- teressant veure com es cognominava Vilanova a l’inici. glerola” (1147, Carta de donació –no poblament– del Podria ser que Bellpuig fos anterior a 1227, però no hi Palau d’Anglesola) (Yeguas i Puig 2003), Guillem d’An- ha testimonis documentals (Yeguas 2009).