DOCSLIB.ORG

Notes Sobre La Toponímia Major Del Pla D'urgell: Documentació I Etimologia

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Notes Sobre La Toponímia Major Del Pla D'urgell: Documentació I Etimologia Centre de Recerques del Pla d’Urgell ÇMASCANÇÀ Anuari 8 · 2017 · Pàgines 133-136 Notes sobre la toponímia major del Pla d’Urgell: Documentació i etimologia Moisés Selfa Sastre Universitat de Lleida RESUM: En aquest article proposem l’origen eti- les lleis d’evolució fonètica que intervenen en el procés mològic de la toponímia major del Pla d’Urgell (nom de formació de la toponímia. En tercer lloc, cal usar dels municipis) a partir de la documentació conegu- la gran obra de referència sobre toponímia catalana da que hem extret de la bibliografi a especialitzada. La publicada fi ns a l’actualitat: l’Onomasticon Catalonia gran majoria dels topònims estudiats són d’origen llatí, (1989-1997), de Joan Coromines. Aquest és, sens dub- si bé n’hi ha alguns d’origen preromà o aràbic. te, el gran recull i estudi de l’onomàstica catalana on s’aporten dades úniques per a l’estudi dels noms de PARAULES CLAU: toponímia major, Pla d’Urgell, lloc del domini lingüístic del català. I en quart lloc, i llatí, preromà, àrab. no per ser expressat en darrer lloc és menys impor- tant, quan es treballa amb etimologies de topònims ABSTRACT: In this paper we propose the etymo- cal tenir molta humilitat científi ca, és a dir, proposar logical origin of major toponymy of the Pla d’Urgell orígens de noms no és una ciència exacta i cal estar (name of municipalities) on the basis of the documen- atent al que altres estudiosos han dit o poden dir so- tation known that we extracted from the specialized bre el tema, sempre que les raons aportades estiguin bibliography. The vast majority of the studied topon- fonamentades sobre una base científi ca. ymies are of Latin origin, although there are some Dit això, comencem l’estudi de la toponímia major pre-Roman o Arabic. del Pla d’Urgell. L’estructura que comentarem per a cada topònim és la següent: aportació de dades docu- KEYWORDS: Major toponymy, Pla d’Urgell, mentals històriques i discussió de l’etimologia del nom pre-Roman, Arabic. donat a partir d’aquestes dades històriques. INTRODUCCIÓ BARBENS Municipi situat a l’extrem nord-oriental del Pla La toponímia és una ciència que s’ocupa, en el d’Urgell. Barbens apareix esmentat ja el 1099 en l’acta sentit més ampli i transdisciplinar del mot toponímia, de consagració de l’església de Guissona amb el nom de l’estudi dels noms de lloc d’una zona geogràfi ca de Barbene. Coromines, al seu Onomasticon Catalo- determinada (Selfa i Berengué 2003). Aquest estudi niae, recull les formes de Barbens (1168), Bernardo de pot abordar-se, generalment, des del punt de vista Taiatello, comendatori de Barbenz (1177), grangiam geogràfi c, històric (Selfa 2014) i lingüístic. En aquest de Barbenz (1183), in termino de Barbencii (1183. Car- treball, volem que l’estudi toponímic presentat faci ta de poblament), domui de Barbens (1210), Barbens referència tant a l’estudi històric com lingüístic dels (1359), comendador de Barbens (1413). topònims tractats, és a dir, aportarem dades històri- Donades aquestes formes documentals, sembla ques de cada topònim i proposarem una etimologia factible que el nom de Barbens vingui d’un nom per- del nom en qüestió. sonal llatí BARBENTIUS ben documentat a l’antroponí- Per dur a terme aquesta tasca, partirem de 4 con- mia llatina amb una evolució del grup fi nal –TIUS a t’s ceptes claus: quan es fa etimologia, s’ha de partir de la i posteriorment a s. documentació històrica del topònim tractat. Els topò- nims són autèntics fòssils de la llengua i en la seva es- BELL-LLOC D’URGELL tructura conserven dades del passat històric d’aquesta. Municipi situat a l’extrem occidental del Pla d’Ur- En segon lloc, proposar etimologies suposa conèixer gell. Coromines (1989-1996) aporta per a aquest to- Moisés Selfa Sastre 134 pònim dades documentals com les següents: pòdium GOLMÉS Peralach (1250), Bellog (1333), Bell-lloch (1359). Con- Municipi situat al sud-est del Pla d’Urgell. La docu- tràriament al que l’etimologia popular ha proposat per mentació històrica ens parla de les següents formes: aquest topònim (BELLUM LOCUM, és a dir, lloc bo- “similitar donamus Ipsos Golmers (1079), villa Golmers nic), hem de partir d’una altra base més relacionada (1204), in termino de Golmeris (1258)”. D’etimologia amb la geografi a i història del nom: BELLI LOCI, és a incerta, Golmés pot ser una derivació del nom germà- dir, lloc de guerra, feréstec i difícil de conrear. nic Waldmer, si bé aquesta possibilitat no estaria rela- cionada directament amb la documentació aportada. BELLVÍS L’article ipsos ens permetria parlar d’un lloc relacionat Municipi del Pla d’Urgell que es troba al límit amb amb la base llatina COLUMBUS, amb el signifi cat de el Segrià i la Noguera. La documentació històrica del lloc de coloms. Caldria parlar, en tot cas, d’una sono- topònim és la següent: Pere de Belluis (1165), Belluis rització de la C- en G-. (s. XIII), Berengario de Pulcro Visu, vicarius Urgelli (1282), Belbis (1359). En principi no hi ha dubte que IVARS D’URGELL hem de partir d’una base llatina BELLUS VISUS amb el Municipi situat al nord del Pla d’Urgell. La docu- signifi cat de ‘lloc de bona vista’. mentació del nom és escassa, si bé volem destacar la forma Vicarius ecclesie d’Ivarz (1279). L’origen del CASTELLNOU DE SEANA nom, com tots els Ivars, sembla preromà i derivat de Municipi situat a la punta nord-oriental del Pla l’arrel Ibarr ‘ribera’, al seu torn d’IB- ‘aigua’. d’Urgell. La documentació d’aquest nom és aquesta: “ipso reger que escurrit de Anglerola usque termino de LINYOLA Sesana (1166), in Pulchro Podio et in Monte pessulano Municipi situat al nord del Pla d’Urgell. La docu- et in Sesana et in Castello novo (1180), Castellnou de mentació del nom és la següent: Linerola (1139), Ceana (1359)”. Segons Coromines (1989-1996), Sea- Linarola (1180), hominibus Linerola (1276) i Lineo- na podria venir del nom d’una vil·la d’època romana, la (1268). Qui s’ha ocupat abastament del nom de pel seu acabament en –ana. Una de les possibilitats és Linyola i el seu origen ha estat Yeguas (2010). A ell, que vingués del nom Caesius, que hauria pogut derivat doncs, caldrà recórrer i no caldrà, doncs, repetir les cap a Sesius, Setius, Setia i, fi nalment, Seana. Pel que diferents etimologies que aquest estudiós aporta en el fa a Castello novo (1180), un castrum no és equivalent seu extens treball, sempre justifi cades amb abundants a castell, que mai n’hi ha hagut. És una terminologia dades documentals. El que sí que farem nosaltres és feudal del castell termenat, o sigui, una jurisdicció o posicionar-nos en una etimologia que ens sembla molt estatus dins del terme de Seana, el qual permetria la plausible donada la documentació del topònim i l’evo- repoblació (Yeguas 2012). lució lingüística de la base proposada: LINARIA ‘camp de lli’, amb afegitó del sufi x col·lectiu –ola. La palata- FONDARELLA lització del grup ny és perfectament possible si partim Municipi situat al bell mig de la comarca del Pla d’una base com la proposada. d’Urgell. Documentat el 1079 al Liber Feudorum Maior (“per rivum curvum et pergunt ad Ipsam Fontanellam MIRALCAMP et transeunt juxta ipsum Fontem”) i al segle XIII sota la Municipi situat al sud del Pla d’Urgell. Documentat forma de Nicholay de Fondarella. Per a alguns, el nom com a Miralcamp (s. XIII) i santa Maria de Miralcamp de Fondarella procedeix de la paraula àrab funduq, que (1331, 1332, 1339), sembla clar que la seva etimolo- signifi ca alfondec, hostal. D’aquí la denominació d’Al- gia és força clara, ja que és un nom compost del verb fondarella que es mantingué oralment fi ns a l’època mirar amb el sentit d’indret encarat cap a un lloc de- moderna. D’altres, han preferit partir d’una base llati- terminat. na relacionada amb la documentació Fontanellam, és a dir, FONTANELLAM amb el signifi cat de lloc d’aigües MOLLERUSSA interiors o fonteta. En tot cas, de FONTANELLAM a Mollerussa és la capital del Pla d’Urgell. Qui ha Fondarella caldria considerar una sonorització del grup aportat variants documentals d’aquest nom a basta- NT a nd i una dissimilació de N a r, fenòmens fonètics ment ha estat Yeguas (2003) en una monografi a de- possibles. dicada a aquesta ciutat. D’aquestes en volem destacar tres: “transit Rivum Curvum per planam q. Est super Notes sobre la toponímia major del Pla d’Urgell: Documentació i etimologia 135 Mulieruciam, Mulleruza (1228), ecclesiam S. Jacobi de és la següent: Loch de la Torre Grossa (1359), Turris Mullarussa (1331)”. Sembla clar que és un derivat de Grossa (1491). Es tracta d’un nom compost de torre l’adjectiu moll amb l’afegitó d’un sufi x locatiu –usa (<- i l’adjectiu grossa amb el signifi cat de ‘grans dimen- OSA). El seu signifi cat seria el de ‘terres toves i aiguo- sions’. ses’. VILANOVA DE BELLPUIG PALAU D’ANGLESOLA Municipi situat a la punta sud-est del Pla d’Urgell. Municipi situat al bell mig del Pla d’Urgell. La do- El 1082 es documenta Pugolis Rubii. En canvi, Pulchri- cumentació del nom és la següent: una torre “in ipso podium no apareix documentat fi ns al 1227. Seria in- campo que vocant Palad, et est in terminum de An- teressant veure com es cognominava Vilanova a l’inici. glerola” (1147, Carta de donació –no poblament– del Podria ser que Bellpuig fos anterior a 1227, però no hi Palau d’Anglesola) (Yeguas i Puig 2003), Guillem d’An- ha testimonis documentals (Yeguas 2009).
Load more

Recommended publications
  • Mascançà 7.Indd
    Anuari 7 · 2016 · Pàgines 9-23 Les cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa Daniel Altisent Carulla Historiador del Centre de Recerques del Pla D’urgell “Mascançà” RESUM: En aquest article, elaborat a partir dels docu- Carné Albareda, documents dated during the immedia- ments trobats i a través de la biografia política d’en Ra- te post-war period in Mollerussa and puts, who was the mon Carné Albareda, establim una anàlisi metòdica de la banker of the town, one of the whistle-blowers in favour reinstauració del caciquisme tradicional, després de l’en- of Franco regime. One of the clear aims of this article is to trada de les tropes franquistes l’any 1939 a Mollerussa. A open the study, from the historiographical point of view, més de l’estudi i l’anàlisi dels papers de la família Carné, of the Franco period in Mollerussa and more specifically, trobats a finals de la dècada de 1980, elaborem una con- the repression, the betrayal processes and the participa- textualització històrica de la ciutat i una avaluació quali- tion in the development of Franco regime, of the politics tativa de les relacions clientelars i caciquils que s’hi van and influent people of the local time. produir durant la primera meitat del segle XX. Amb una ràpida visió i anàlisi dels papers referents a l’alcalde Blai KEYWORDS: Francoism, post-war, despotism, infor- Carné, durant la dècada del 1910, aquest article centra el mers. seu gruix d’investigació en les cartes que pertanyen al seu fill Ramon Carné Albareda, documents datats durant la INTRODUCCIÓ immediata postguerra a Mollerussa i que situen a qui era llavors el banquer del poble, un confident i un dels dela- La importància de les cartes de la família Carné i tors locals a favor del règim franquista.
    [Show full text]
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • Las Nuevas Primas Obligan a Devolver Dinero a 2 Plantas De Purín Y
    24fd939a9ce98eb92d0df24af399ce0a16484 SEGRE 12 Martes, 27 de noviembre de 2018 Campaña navideña en La Seu con Obras de urgencia en 4 caminos COMARCAS 56 actividades a partir del sábado de Fraga para facilitar la siembra www.segre.com/comarques p.16 p.17 MEDIO AMBIENTE DEYECCIONES GANADERAS Las nuevas primas obligan a devolver dinero a 2 plantas de purín y el resto sigue en el aire El Estado fija una nueva retribución que no excluye a ninguna de las cuatro de Lleida, pero su cuantía es inferior || Sus propietarios evalúan cuánto deberán retornar y si es viable reabrir las clausuradas R. R. R. RAMÍREZ ❘ LLEIDA ❘ Las nuevas primas a las Piden cambios en plantas de secado de purines el futuro decreto han entrado en vigor este mes, más de dos años después de las de fertilización primeras sentencias que obligan al Estado a revertir el tijereta- n El Consell de Treball, zo que las cerró en 2014. Este Econòmic i Social de Ca- nuevo marco de retribuciones se talunya emitió ayer su dic- aplicará a plantas de Lleida que tamen sobre el proyecto hasta ahora habían quedado ex- del futuro decreto de fer- cluídas, pero su cuantía es me- tilización que prepara la nor y la reducción será retroac- Generalitat para regular tiva. Esto supone que las plantas la gestión de purines. El ya abiertas de VAG, en Juneda; ente consultivo recomien- y Audax Green, en Miralcamp, da cambios que van desde deberán devolver parte de las permitir ampliar balsas de ayudas que han recibido desde almacenamiento hasta ex- que volvieron a funcionar.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple L'ajuntament De
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE L’AJUNTAMENT DE FONDARELLA DE DATA 12 DE MARÇ DE 2019 Data: 12 de març de 2019 Hora d’inici: 21:40 hores Hora finalització: 22:00 hores Lloc: Sala de plens ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Joan Reñe i Huguet. Regidors: Enric Torra Miro Raquel Castro Rodríguez Xavier Acosta Garcia Jordi Mir Braqué Jaume Serra Verges Mercè Ribes Garcia Secretària: Sra. Núria Pérez Simó ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors. 2. Donar compte de resolucions de l’alcaldia adoptats entre l’anterior sessió ordinària i la present. 3. Aprovació, si s’escau, del projecte d’establiment del servei de centre de serveis així com del seu reglament i, aprovació del plec tècnic que ha de regir el procediment d’adjudicació. 4. Adhesió al manifest sol·licitat per l’empresa ACUDAM, per evitar la desparació d’aquests centres. 5. Aprovar la permuta de béns entre l’ajuntament de Fondarella i el sr. Robert Simo Cortiella. 6. Sol·licitud ampliació de dies de prestació de servei al conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. 7. Sol·licitud de pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Families i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”.
    [Show full text]
  • El Carnaval Agramuntí Fa 30 Anys
    la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 624 • Any LII • Febrer 2016 EElAgramuntl CCarnavalarn i alav Riberaal aagramuntí gdelr aSióm untí PPlantacionslantacions dd’eucaliptus’eucaliptus favorables majoritàriament al a MMafetafet rregadesegades aambmb procésffaa 3300 independentista aanysnys ll’aigua’aigua ddelel nnouou ccanalanal TTorronsorrons VVicensicens llliuraliura mmésés ddee RRestaurenestauren uunana aantigantiga 1120.00020.000 € a SSantant JJoanoan ddee DDéuéu ccampanaampa[nFEBRERa dde 2016e] PPuigverdsióu i624gve1rd Núm. 624 - Any LII - Febrer 2016 Editorial .............................................. 3 ENTITATS - Residència Ribera del Sió ................. 39 ACTUALITAT - Dones de l’Esbarjo ............................ 39 Fets del mes - Aula d’Extensió Universitària ............ 41 - Trentè aniversari del Carnaval ........... 5 REPORTATGE - Donació de sang ............................... 29 - Unió de Botiguers ............................. 29 Les campanes de Puigverd - Concert solidari ................................ 29 - Puigverd recupera una campana - Exposició de Josep Guinovart del segle XVII .................................... 43 a Montserrat ..................................... 30 OPINIÓ - Exposició a la Biblioteca ................... 31 - Guardó per a Àngel Velasco .............. 31 La claraboia - Torrons Vicens a la Fira ISM - Joan i Joana ..................................... 47 d’Alemanya ....................................... 31 Gent, fets, coses... - Lliurament
    [Show full text]
  • Relleu a L'alcaldia
    L’informatiu Tardor 2017 - núm. 37 Relleu a l’alcaldia L’informatiu Telèfons d’interès per als veïns i veïnes de Sidamon Centraleta 973 560 421 Ajuntament de Sidamon Fax 973 717 115 Consultori Mèdic Sidamon 973 560 028 Bell-lloc 973 717 200 Farmàcia Sidamon 973 717 105 Col·legi Públic “El Timó” Sidamon 973 717 021 Llar d’Infants “La Tenalla” Sidamon 699 248 058 Consell Comarcal Pla d’Urgell Mollerussa 973 711 313 Emergències 112 112 Mossos d’Esquadra Mollerussa 973 700 050 Mollerussa 973 602 000 Policia Municipal Lleida 091 085 Bombers Mollerussa 973 601 080 Lleida 973 706 080 Atenció ciutadana 012 Sanitat Respon servei 24 hores 902 111 444 Urgències 973 711 071 Centre Assistència Primària (CAP) Mollerussa 973 711 164 Ambulàncies Mollerussa 973 711 335 Mollerussa 973 602 525 Creu Roja Lleida 973 222 222 Hospital Arnau de Vilanova Lleida 973 248 100 Hospital Provincial de Santa Maria Lleida 973 727 222 Institut Català de la Salut (ICS) Lleida 973 701 600 Cunillera taxi Sidamon 609 377 520 Avaries Fecsa-Endesa 900 770 077 Avaries Telefònica 1002 2 L’informatiu El Sumari Informació Municipal pàgines 4 a 6 Mapa de Soroll i de Capacitat Acústica Noves inversions a Sidamon Presa de possessió de la nova alcaldessa Renovació enllumenat públic i caseta a la piscina Renovació del paviment al Local del Ball Maria Dolors Tella, nova alcaldessa pàgines 9 i 10 Xerrades, Conferències i Actes pàgina 11 i 12 Activitats i Festes del semestre pàgines 13 a 35 Sant Blai Fem la calçotada Carnestoltes Cros Clot del Dimoni Festa de la Primavera Sant Jordi La matança del porc Festa de la Sòcia a l’Associació de dones XXVII Bicicletada popular La Flama del Canigó arriba per Sant Joan Sopar a la fresca i Caminata a la Llum de la Lluna Acaba el curs escolar Activitats d’estiu: Natació i Aquagym Els actes de la Festa Major III Milla de Sidamon Exposició del Tossal de les Tenalles Diada Nacional de Catalunya Fotografies revista: Josep Ma.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Federacio Catalana De Bitlles I Bowling Delegació Territorial Lleida
    FEDERACIO CATALANA DE BITLLES I BOWLING DELEGACIÓ TERRITORIAL LLEIDA CAMPIONAT DE LLIGA 2008-2009 BITLLES CATALANES PRIMERA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS GOLMÉS 22 15 0 7 12328 925 30 MIRALCAMP 22 15 0 7 12502 937 30 CASTELLNOU A 22 14 0 8 12271 908 28 VALLVERD A 22 13 0 9 12248 903 26 ALBESA 22 13 0 9 12642 959 26 BENAVENT 22 13 0 9 12489 937 26 EL SOLERÀS 22 11 0 11 11998 879 22 IVARS B 22 10 0 12 11942 870 20 VILANOVA BELLPUIG 22 9 0 13 11847 852 18 L'ALBAGÉS 22 8 1 13 11820 867 17 BELLVÍS 22 6 0 16 11493 827 12 SERÒS 22 4 1 17 11725 847 9 PRIMERA DIVISIÓ B CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS IVARS A 22 17 0 5 12570 945 34 BELLAVISTA 22 16 0 6 12518 963 32 VERGÓS A 22 15 0 7 12427 926 30 TORÀ 22 15 0 7 12411 916 30 LOS DEL HUERTO 22 14 1 7 12423 924 29 PALOU 22 12 1 9 12000 882 25 CERVERA 22 9 0 13 11942 858 18 GÀRZOLA 22 9 0 13 11612 816 18 ANGLESOLA 22 8 0 14 11616 838 16 CASTELLSERÀ A 22 6 0 16 11867 845 12 PENELLES 22 6 0 16 11572 851 12 CEPS BITLLES 22 4 0 18 11378 786 8 PLAY-OF PEL TÍTOL En negreta l'equip guanyador MIRALCAMP 603 IVARS A 579 IVARS A 582 MIRALCAMP 575 BELLAVISTA 544 GOLMÉS 534 GOLMÉS 583 BELLAVISTA 570 FINAL GOLMÉS 532 MIRALCAMP 578 SEGONA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL (PROVISIONAL) EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS AMETLLERS 22 15 0 7 12017 879 30 ELS ALAMÚS 22 14 1 7 12135 911 29 TERMENS 22 13 0 9 11476 825 26 D'ARBECA S.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]