DOCSLIB.ORG

El Carnaval Agramuntí Fa 30 Anys

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Carnaval Agramuntí Fa 30 Anys la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 624 • Any LII • Febrer 2016 EElAgramuntl CCarnavalarn i alav Riberaal aagramuntí gdelr aSióm untí PPlantacionslantacions dd’eucaliptus’eucaliptus favorables majoritàriament al a MMafetafet rregadesegades aambmb procésffaa 3300 independentista aanysnys ll’aigua’aigua ddelel nnouou ccanalanal TTorronsorrons VVicensicens llliuraliura mmésés ddee RRestaurenestauren uunana aantigantiga 1120.00020.000 € a SSantant JJoanoan ddee DDéuéu ccampanaampa[nFEBRERa dde 2016e] PPuigverdsióu i624gve1rd Núm. 624 - Any LII - Febrer 2016 Editorial .............................................. 3 ENTITATS - Residència Ribera del Sió ................. 39 ACTUALITAT - Dones de l’Esbarjo ............................ 39 Fets del mes - Aula d’Extensió Universitària ............ 41 - Trentè aniversari del Carnaval ........... 5 REPORTATGE - Donació de sang ............................... 29 - Unió de Botiguers ............................. 29 Les campanes de Puigverd - Concert solidari ................................ 29 - Puigverd recupera una campana - Exposició de Josep Guinovart del segle XVII .................................... 43 a Montserrat ..................................... 30 OPINIÓ - Exposició a la Biblioteca ................... 31 - Guardó per a Àngel Velasco .............. 31 La claraboia - Torrons Vicens a la Fira ISM - Joan i Joana ..................................... 47 d’Alemanya ....................................... 31 Gent, fets, coses... - Lliurament xec solidari ..................... 31 - Remeis tradicionals: saüc o saüquer 49 PORTADA: - Incendi .............................................. 34 Els lectors escriuen La celebració del trentè aniversari del - Taller de música ................................ 35 - A Joan Granados .............................. 51 recuperat Carnaval agramuntí fou molt - La garba ............................................ 35 lluïda. Tot i que el nombre de carrosses - Robatori ............................................ 35 CULTURA i comparses va ser menor que l’any pas- - Mercat de les Rebaixes ..................... 36 De llibres sat, la seva qualitat va augmentar con- - Carnaval a Montgai ........................... 36 siderablent tal com es pot apreciar amb - Confi ns d’aigua ................................. 53 - Agr’auto ............................................ 36 la carrossa guanyadora que hem posat de portada. El nombre total de participants ENSENYAMENT també va ser superior amb unes cuatre- Finestra educativa centes persones més. - Activitats diverses ............................. 55 (Foto: Josep Rovira) COL·LABORACIONS LITERÀRIES El conte - Els mals que no cessen .................... 57 ESPORTS - Club Futbol Agramunt ....................... 58 - Club Handbol Agramunt ................... 61 - Club Futbol Sala Agramunt ............... 63 - Escatxics ........................................... 64 Reportatge sobre les campanes de Puigverd. - Bàsquet Agramunt Club .................... 67 A la imatge moment en què es col·locà al campanar la campana restaurada del 1640. GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS - Treballant pel patrimoni d’Agramunt . 69 43 a 45 - Cap on anem? ................................... 71 L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 73 ALMANAC .......................................... 77 LLEURE - Amenitats ......................................... 79 5 a 27 LA FOTO ............................................. 81 Tota la informació del que van donar LA CALAISERA ................................... 81 de si els actes del trentè aniversari del Carnaval agramuntí, amb imatges de L’ÀLBUM ............................................ 83 tots els participants. Editorial Hem de fer els deures uigverd és el municipi més prò- fi ns i tot sanguinis que són estrets i tuació s’ha acabat de completar amb Pxim a la vila. Amb el creixement, perdurables. aquesta via lateral. No obstant això, sobretot de la nostra població, encara L’any passat Puigverd encara es va aquest camí per a vianants no arriba és més proper. I la proximitat entre atansar més a la nostra vila, en fer, al fi ns a la nostra població. No s’acaba agramuntins i puigvertins de ben se- costat de la carretera de Cervera, un vial d’entendre que una obra com aques- gur que continuarà amb el pas dels per a vianants i ciclistes, cosa que per- ta resti inacabada. La part més gran anys. Si tenim en compte que ja està feta. Cal tenir present amb els cotxes que posseïm la que Agramunt, de fet, arriba major part de les famílies les fi ns a la segona rotonda des- distàncies realment s’han es- prés de passar el pont del Sió curçat, es pot dir ben bé que de la carretera de Cervera, on Puigverd i Agramunt són com hi ha un establiment hoteler i una població i una barriada de altres serveis. Ara toca, doncs, la mateixa. Fins i tot es dóna a les nostres autoritats de fer el cas que la majoria dels agre- els deures continuant aquesta gats d’Agramunt, com Alme- obra, perquè és fàcil de veure nara, Montclar, la Donzell i les cada dia persones que van a Puelles, estan més allunyats peu per la carretera i, per tant, que Puigverd. Les distàncies, en risc de patir algun accident doncs, no fan la cosa. degut al trànsit continu de ve- JOSEP ROVIRA Per altra part, la gent de hicles. El que estem suggerint, Puigverd a la pràctica és com si fos met transitar-hi sense perills. Si fa uns però, potser no és cap descobriment, d’Agramunt, perquè hi porten els fi lls anys les autoritats de Puigverd ja van perquè els que passen al davant tal vol- a estudiar, hi vénen a comprar, molts escurçar distàncies en construir una ta ja ho tenien al cartipàs dels assump- hi treballen i sovint hi passen l’estona nova variant que enllaçava la població tes previstos. Tant de bo sigui així i, si per esbargir-se. Hi ha uns vincles de amb la carretera de Cervera molt més aquest no és el cas, ara és el moment veïnatge, amistat i, en alguns casos, pròxima a la nostra vila, ara aquella ac- que l’hi posin. ■ CRÈDITS Director: Joan Puig. Redactors: Ramon Bernaus, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Josep Bertran Mitjavila, Jaume Cots, Deudat Pont i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt Amb la col·laboració de: Membre de: Ajuntament d’Agramunt Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007 Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 41 € - Número solt: 3,80 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) fi ns el dia 6 del mes en curs. Horari: Serafí Miret Cuenca Lídia Martorell Soldevila de dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 16 a 20 Núm. Col. 1256 Núm. Col. 4483 divendres, de 9 a 13 dissabtes, a convenir Oferim els tractaments d’oclusió i articulació, estètica i cosmètica dental, cirurgia bucal i implants dentals, odontologia conservadora i preventiva, odontopedia- ODONTOLOGIA tria, ortodòncia, pròtesis dental i periodòncia. INTEGRADA Av. d’Agustí Ros, 5, 1r, 2a - Tel./Fax 973 39 01 40 - AGRAMUNT CENTRE DE LA RIBERA DEL SIÓ [email protected] www.centresodontologiaintegrada.com Informàtica Programació Tpv Serveis Tecnològics Servei Tècnic C/ Clos, 21 - AGRAMUNT Retolació Tel. 973 390 660 - 658 84 65 35 [email protected] - 72dpi.cat Impressions NOUS TRACTORS SÈRIE 6M Versàtils VICENS MAQUINÀRIA AGRÍCOLA Fiables Resistents Ctra. Nacional II, km 483 Ctra. Nacional II, km 450 Ctra. C-13 C/ 1, Nau 1 Ctra. de la Llacuna, 38 C/ Narcís Monturiol, 1 Tel. 973 60 04 50 Tel. 973 79 53 05 Tel. 973 18 08 04 Tel. 977 88 04 59 Tel. 93 874 39 11 25244 FONDARELLA 25170 TORRES DE SEGRE 25670 TÉRMENS 43420 STA. COLOMA 08243 MANRESA DE QUERALT 4 sió 624 [FEBRER 2016] ACTUALITAT FETS DEL MES Trentè aniversari del Carnaval Text: Joan Pijuan i Josep Rovira Fotos: Josep Bertran Mitjavila, Maria Macià, Joan Pijuan i Josep Rovira Grup d’integrants de la carrossa del Rei Carnestoltes poc abans de començar la rua. a celebració del 30è van muntar una parada a la Carnaval agramuntí de plaça de l’Església perquè qui Ll’era democràtica va ser volgués s’apuntés al Xurriki- molt reeixida. Amb el lema ller, un joc que s’havien em- “La vila és un carnaval”, la pescat per tal de fer caliu uns Comissió organitzadora es va quants dies abans de la festa. anar preparant els actes amb A les rotondes d’entrada a la molt d’antelació i dedicació i vila, venint de Cervera i de en va fer força difusió per les Tàrrega, es van posar sengles xarxes socials. Una mostra va cartells anunciant l’efemè- ser el propi cartell i progra- rides tal com es va fer l’any ma de mà, en què hi sortien passat. les
Load more

Recommended publications
  • Mascançà 7.Indd
    Anuari 7 · 2016 · Pàgines 9-23 Les cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa Daniel Altisent Carulla Historiador del Centre de Recerques del Pla D’urgell “Mascançà” RESUM: En aquest article, elaborat a partir dels docu- Carné Albareda, documents dated during the immedia- ments trobats i a través de la biografia política d’en Ra- te post-war period in Mollerussa and puts, who was the mon Carné Albareda, establim una anàlisi metòdica de la banker of the town, one of the whistle-blowers in favour reinstauració del caciquisme tradicional, després de l’en- of Franco regime. One of the clear aims of this article is to trada de les tropes franquistes l’any 1939 a Mollerussa. A open the study, from the historiographical point of view, més de l’estudi i l’anàlisi dels papers de la família Carné, of the Franco period in Mollerussa and more specifically, trobats a finals de la dècada de 1980, elaborem una con- the repression, the betrayal processes and the participa- textualització històrica de la ciutat i una avaluació quali- tion in the development of Franco regime, of the politics tativa de les relacions clientelars i caciquils que s’hi van and influent people of the local time. produir durant la primera meitat del segle XX. Amb una ràpida visió i anàlisi dels papers referents a l’alcalde Blai KEYWORDS: Francoism, post-war, despotism, infor- Carné, durant la dècada del 1910, aquest article centra el mers. seu gruix d’investigació en les cartes que pertanyen al seu fill Ramon Carné Albareda, documents datats durant la INTRODUCCIÓ immediata postguerra a Mollerussa i que situen a qui era llavors el banquer del poble, un confident i un dels dela- La importància de les cartes de la família Carné i tors locals a favor del règim franquista.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Catalonia, a Paradise for Ecotourism the Essential Destinations Of
    Catalonia, a paradise for ecotourism Biosphere reserves, Natural parks, singular country- side... Catalonia has a territory full of natural areas for ecotourism. In a small stretch of land where it is The essential destinations 1 Serralada Litoral 12 Montgrí i Illes Medes possible to go from one end to the other in a single day, lovers of nature can find an infinity of ecotourist Hiking and educational activities. Under 50 km from the city of Bar- Diving in a protected area of the Mediterranean. On the Costa of ecotourism in Catalonia Brava, the Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Natural Park is one of the activities, like watching wild animals living in freedom, celona are the parks of the Serralada Litoral, Marina and Montnegre y Val d’Aran el Corredor, 3 hill areas with views of the Mediterranean where numer- best areas of Catalonia for controlled diving. The islands are considered snorkelling in a marine reserve and stargazing under ous educational activities are available, and which are traversed by the one of the largest marine reserves of the Mediterranean. Vielha 15 a totally clear sky. Listen to the deers bellowing in the ranges GR 92, the Grande Route track that follows the Catalan coastline from VAL D’ARAN one end to the other. 13 Garrotxa-Pla de l’Estany of the Catalan Pyrenees. Look for cetaceans in the Cap de Creus Natural Park. Or doing 2 Guilleries-Savassona Singular beech groves among volcanoes. The Zona Volcánica de 16 Valls de France la Garrotxa Natural Park is the best example of volcanic scenery of the l’Alt Pirineu Andorra birdwatching and scientific tourism in the two Nature photography in extraordinary scenery.
    [Show full text]
  • Electronic Maps and the Dialectal Borders of Catalan
    New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.) Twelfth International Conference on Methods in Dialectology (Moncton, New Brunswick, Canada, 1st – 5th August 2005) Electronic maps and the dialectal borders of Catalan Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique. David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.). 2006. London: University of Western Ontario. [online edition < https://ir.lib.uwo.ca/cgi/siteview.cgi/id>] Electronic maps and the dialectal borders of Catalan1 Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona 1. Introduction During the twentieth century, Catalan dialectology has continued to pursue its main objective, namely to compile information on the phonetics, vocabulary and morphology of the dialects spoken in various localities inside the Catalan linguistic domain and to present the results in the form of maps. Together, the set of maps comprise a linguistic atlas that shows the existence of particular entities, the dialects, separated by borders: the isoglosses. This descriptive aim was fulfilled by most atlases of the Catalan domain, which were published in the second half of the twentieth century. The first Catalan atlas of a general nature, the Atles Lingüístic de Catalunya (ALC) (1923-1964), was not finished until 1964. Unfortunately this atlas, compiled by Antoni Griera, is not entirely reliable. In the last few years two volumes (of a projected series of ten) of the Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) have appeared (cf. Veny and Pons 2001, 2004). Both the general and the regional atlases, all of them only in book format, have been limited to a descriptive representation of the data, pointing out coincident and divergent aspects.
    [Show full text]
  • Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
    Edicto de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-09-24 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-08 12:00:00 Marginal: 82499 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el término municipal de Mollerussa En cumplimiento de lo que dispone el apartado 4º del artículo 59 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este Edicto se notifica a Salvi Fargas Sabates y Francesca Busquets Verdaguer, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa, y Vila-sana, y que no se ha podido notificar en su domicilio, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión 14 de febrero de 2008, adoptó el siguiente acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC número 5090, de 13.03.2008: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, i tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinen los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio.
    [Show full text]
  • Triptic LLUIS COMPANYS ANGLES 10 09 20.Indd
    The permanent exhibition Girona The venue hosting the permanent exhibition is also El Terròs open-plan and accessible and there is a seating area Lleida Barcelona for taking a break. The room, where the lighting is kept Tarragona low, allows visitors to explore numerous aspects of Lluís Companys’ political career and thought. The museum experience is chiefly audiovisual featuring Balaguer Artesa de Segre Guissona Andorra Agramunt large interactive touch-screen computers displaying his life, work and historical context. A video reviewing his career is also screened at the back of the room. C-14 C-53 L-311 The exhibition additionally includes reproductions of Lluís Companys Barcelona original documents which cannot be found anywhere Girona (C-25) else except in archives. They include periodicals pub- El Tarròs (Tornabous) Centre lished in Catalonia and Latin America, posters, person- N-II Lleida al letters and historical photographs which are present- A-2 Cervera ed in display cases and on explanatory panels. A-2 Tàrrega El Tarròs. Tornabous N-II Mollerussa Tarragona Lluís Companys Centre Opening hours: Thursday, Friday and Sunday from 10 am to 2 pm Saturdays from 3 pm to 7 pm Prices: General admission €3 / Reduced admission €2 / Children aged 7-12 / Groups of more than 20 people / Groups with the Cistercian Route culture card / Youth Card / Free for children under 7. Guided tour service: El Tarròs, Ctra. de Balaguer (C-53), s/n Tel. +34 973 570 233 [email protected] Ajuntament de Tornabous Cover photo: Portrait of Lluís Companys, First Minister of the Catalan Government. Palau de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • RECS HISTÒRICS: PAGESIA, HISTÒRIA I PATRIMONI IX CONGRÉS SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL Alguaire, 20 a 22 D'octubre De 2016
    1 Departament d’Història RECS HISTÒRICS: PAGESIA, HISTÒRIA I PATRIMONI IX CONGRÉS SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL Alguaire, 20 a 22 d'octubre de 2016 http://www.sistemesagraris.udl.cat Ajuts Vicerectorat de Recerca i Innovació Col·laboren Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Consell Comarcal del Segrià La Paeria. Ajuntament de Lleida. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aigua i dinàmica poblacional: l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX Josep Maria Ramon-Muñoz 2 Aigua i dinàmica poblacional: l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX Josep Maria Ramon-Muñoz1 Universitat de Múrcia Comunicació preparada pel IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local Recs històrics: pagesia, història i patrimoni Alguaire, 20-22 d’octubre de 2016 Versió provisional Si us plau, no citar sense l’autorització de l’autor Resum: Aquesta comunicació analitza l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX. Centra l’atenció en el cas dels canals d’Urgell, la major infraestructura hidràulica construïda al segle XIX destinada a usos agraris i el sistema de regadiu lleidatà que actualment rega un major nombre de superfície cultivada. Compara la dinàmica demogràfica dels territoris irrigats per aquest canal amb la dels municipis de secà i de la resta de sistemes de regadiu lleidatans. I conclou que en el llarg termini, la transformació en regadiu de terres cultivables ha afavorit el creixement demogràfic, el manteniment de la població en el medi rural i l’equilibri territorial. Paraules clau: Agricultura, regadiu, demografia, canals d’Urgell, segles XIX i XX.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Edicto De 2 De Octubre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
    Edicto de 2 de octubre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-10-02 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-22 12:00:00 Marginal: 82897 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 2 de octubre de 2008 , sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. En cumplimiento de lo que dispone el artículo 59.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este edicto se notifica a Josefina Puig Berenguer, Josep Maria Puig Berenguer i Jaume Aderm Fabregues, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, actualmente en domicilio desconocido, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 14 de febrero de 2008, adoptó un acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC núm. 5090, de 13 de marzo de 2008. El acuerdo es el siguiente: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, y tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinan los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo.
    [Show full text]
  • La Nova Estació D'autobusos De Mollerussa I El Pas Inferior Entraran
    Comunicat de premsa La nova estació d’autobusos de Mollerussa i el pas inferior entraran en funcionament dilluns 5 de març La instal·lació, que substituirà l’estació actual, ocupa una superfície de 2.800 metres quadrats El nou pas inferior per a vianants, que connectarà l’estació de busos amb la ciutat i l’estació de tren, té una longitud de 15,5 metres Les obres han comptat amb un pressupost total d’1,7 MEUR La nova estació d’autobusos que ha construït el Departament de Territori i Sostenibilitat a Mollerussa entrarà en funcionament dilluns vinent, 5 de març. La instal·lació, que substituirà l’actual estació, ocupa una superfície de 2.800 metres quadrats i té capacitat per a sis autobusos. Juntament amb la nova estació, s’obrirà el pas inferior que s’ha construït per a connectar la instal·lació amb el municipi, per sota de les vies del tren. Ambdues actuacions sumen una inversió d’1,7 MEUR. Aquest equipament se situa davant de l’estació del tren del municipi, a la banda nord de les vies. Compta amb una àmbit d’andanes i zona d’espera exterior amb una capacitat d’estacionament per a cinc autobusos en bateria, i disposa Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa d’una zona per a un autobús addicional, a banda de zones reservades per a estacionament d’autobusos i taxis. D’altra banda l’estació es completa amb una zona d’espera i informació a l’usuari, amb sala d’espera tancada i lavabos.
    [Show full text]