DOCSLIB.ORG

Gabinet Numismàtic De Lleida

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Gabinet Numismàtic De Lleida Ara30CubiertaExterior.fhX 19/10/05 18:33 P gina 1 C M Y CM MY CY CMY K Ara30InteriorCubierta.fhX 19/10/05 18:39 P gina 1 C M Y CM MY CY CMY K Editorial.fh9 (Convertido)-20 25/10/05 20:13 P gina 1 C M Y CM MY CY CMY K Ara Lleida,15 años tres haciendo camino Cuando en el año 1991 la Diputación de Lleida impulsó, a través del Patronato de Turismo, la revista Ara Lleida, nadie podía predecir que, quince años después, este producto seguiría siendo una gratificante realidad. Llegamos al número 30 de esta larga singladura y observamos la importante Isidre Gav n i Valls promoción turística de las Tierras de President de la Diputació de Lleida Lleida que hemos ido haciendo a través de sus páginas. La apuesta desde el primer momento fue clara: velar por la calidad, la misma calidad que hemos defendido siempre para nuestro sector turístico. Ara Lleida, Han sido 15 años haciendo camino, pero nos quedan muchos retos por conseguir hasta una nueva cultura 15 anys fent camí del turismo: emocional, sostenible y de calidad. Seguiremos trabajan- uan l’any 1991 la Diputació de Lleida va impulsar, mitjançant el do en esta línea e intentaremos que Patronat de Turisme, la revista Ara Lleida –nom homònim de la marca la revista Ara Lleida refleje este espíritu. Así es que... ¡ahora Lleida, que ha portat les nostres terres arreu del món–, ningú no podia predir siempre Lleida! que, quinze anys després, aquest producte continuaria essent una gratificant realitat, amb la mateixa qualitat i savoir faire del primer dia. Ara Lleida, 15 years of marking Arribem al número 30 d’aquest llarg camí i, fullejant cadascuna de les edicions, observem la important tasca de promoció turística de the way ahead les Terres de Lleida que hem anat fent mitjançant les seves pàgines. L’aposta des del primer moment va ser ferma i decidida: vetllar per When in 1991 the Diputación de la qualitat, la mateixa qualitat que hem defensat sempre per al nostre Lleida promoted, through the sector turístic i que a poc a poc, amb perseverança, estem assolint. Patronat de Turisme, the magazine Ara Lleida, nobody could have Les propostes que hem anat oferint han contribuït a donar a conèixer predicted that, fifteen years later, this a un ampli sector de la població d’aquest país i de l’estranger els product would continue as a gratifying productes, les ofertes i les moltes possibilitats que ofereixen les reality. We have arrived at number 30 comarques de Lleida des del punt de vista turístic. of this long trajectory and we can see the important tourist promotion of the Han estat 15 anys fent camí, però no n’hi ha prou; ens queden molts province of Lleida which we have been reptes per aconseguir dins del sector, tal com es va posar de manifest carrying out through its pages. The en el primer Congrés de Turisme d’Interior i de Muntanya que vam strategy was clear from the start: to celebrar enguany a la Seu d’Urgell. Uns reptes que comporten noves concern ourselves with quality, that quotes de competitivitat, noves oportunitats i una nova cultura del same quality which we have always turisme: emocional, sostenible i de qualitat. defended for our tourism sector. 15 years of marking the way ahead have gone by, but a lot of challenges Continuarem treballant en aquesta línia, defensant un turisme de remain until we can achieve a new qualitat, selectiu, respectuós amb l’entorn i lluitant per mantenir, tourism culture: stimulating, precisament, el difícil equilibri entre creixement i medi ambient. I sustainable and of quality. We will intentarem que l’Ara Lleida reflecteixi aquest esperit a l’hora de continue working in this line and will promocionar els nostres racons, el nostre patrimoni, la nostra try to make the magazine Ara Lleida cultura. Perquè han estat 15 anys de treball constant en aquest sentit, reflect that spirit. That which is ... però ens queda molt per oferir, molt per fer, molt per gaudir. Així Lleida now, Lleida always! doncs... ara Lleida, sempre Lleida! 3 Composici n 04-05 ara 30.fh11 28/10/05 10:15 P�gina 1 C M Y CM MY CY CMY K NEU Molt més que esquiar NÚMERO 30 • TARDOR - HIVERN DE 2005 per José Carlos Monge 6 DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas ADMINISTRACIÓ: Sandra Vargués TEXTOS: Jordi Abella, Joan Bellmunt, Lourdes Cardona, José Carlos Monge, Josep Maria Nadal, Xavi Nadal, Carme Piqué, Albert Villaró IMATGE: Ajuntament d’Agramunt, Estacions d'esquí, Joan Gispert, Santi Iglesias, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Laurent Sansen, Francesc Tur, Albert Villaró Portada: Excursió amb raquetes a Montgarri (Francesc Tur) Disseny i infografia: Josep Maria Cazares II·lustració “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull Humor: By Balasch ASSESSORIA DE TURISME: Xavier Moncayo, Julio Alegre i Josep Cabasés CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: Steve West COORDINACIÓ DE PUBLICITAT: Montse Lladó, Carles Ortiz Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58 ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida) Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: [email protected] EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ® DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida INTERNET: http://www.lleidatur.com E-MAIL: [email protected] Dipòsit legal: L.768.91 BONA TERRA, BONA GENT Per Sallent, Nargó i Valldarques © de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels per Albert Villaró autors 20 4 04-05 ara 30.fh11 28/10/05 10:15 P�gina 2 C M Y CM MY CY CMY K AGRAMUNT, 15 ANYS DE LA REVISTA l’art més dolç de Ponent ARA LLEIDA per l’equip editor 46 per Carme Piqué 34 LLIBRES TURÍSTICS per l’equip editor 49 MITES DE PONENT per Joan Bellmunt 50 CAVIAR DE LA VAL D’ARAN, tota una délicatesse per Josep Maria Nadal 65 HUMOR per By Balasch 70 ENTREVISTA Carles Montoliu, Baró de l’Albi per l'equip editor 73 OFICIS PER AL RECORD El carreter per Xavi Nadal 80 NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor 86 RECEPTES Restaurant El Celleret del Segre Retaurant NH Pirineos per l'equip editor 90 MUSEUS Museu Numismàtic de Lleida per Lourdes Cardona 92 L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU Dinamització de l’artesania pirinenca INFORMACIÓ TURÍSTICA per Jordi Abella 52 per l'equip editor 98 5 P g. 06-17ara30 OK .fhX.fh9 25/10/05 20:15 P gina 1 C M Y CM MY CY CMY K 6 Composici n P�g. 06-17ara30 OK .fhX.fh9 25/10/05 20:16 P�gina 2 C M Y CM MY CY CMY K Molt més que esquiar Text: José Carlos Monge Fotos: Estacions d’esquí, Francesc Tur Cada vegada més, les estacions d’esquí evolucionen cap a parcs de neu en els quals no solament es pot practicar l’esport blanc per antonomàsia, l’esquí, sinó també gaudir de nombroses activitats alternatives: raquetes, trineus, heliesquí, iglús, snowbike, etc. 7 Composici�n P g. 06-17ara30 OK .fhX.fh9 25/10/05 20:18 P gina 3 C M Y CM MY CY CMY K Els trineus estirats per gossos són una de les alternatives a l’esquí que ofereixen algunes de les estacions del Pirineu de Lleida. 8 Composici n P g. 06-17ara30 OK .fhX.fh9 25/10/05 20:18 P gina 4 C M Y CM MY CY CMY K es estacions d’esquí tenen avui dia la tendència de convertir-se l’esquí de fons, que cada vegada té més seguidors, també poden en parcs de neu.” Així veu Ramon Sellés, de l’estació de Lles, repartir el seu temps gaudint de la neu d’altres maneres. Sellés “L quin és el camí que es pren des de les estacions lleidatanes per reconeix que “hi ha molta demanda de fer altres activitats i, en el tal de captivar els seus clients i donar-los quelcom més que nostre cas, una de les que tenen més acceptació són les excursions lliscar per les seves pistes. Parcs temàtics de neu. Una bona manera amb raquetes”. Fer un passeig amb raquetes és una activitat força d’atraure a la neu gent que no ha esquiat mai, però que ja veu el fet relaxant que, a més a més, es pot fer en família i al teu propi ritme. A d’anar a la muntanya com una activitat més d’oci i una opció més Lles hi ha quatre itineraris marcats, amb durades que van des de les d’esbarjo, d’oblidar per unes hores o uns dies la cada cop més estres- dues hores fins a cinc o sis, amb recorreguts especialment indicats per sant activitat laboral, i on troba un programa amplíssim. a infants. Però també s’hi pot practicar el tir amb arc, l’escalada o anar I així sembla tan sols observant la gran quantitat d’activitats amb bicicleta de muntanya. alternatives que ofereixen en els seus catàlegs les diferents estacions “Ens agradaria ampliar oferta, però no sempre hi ha els recursos del Pirineu lleidatà. Totes tenen a disposició del seus visitants un ampli necessaris”, explica Sellés, qui té molt clar el motiu d’aquesta deman- i variat programa per omplir tant les hores diürnes com les nocturnes. da. “És la tendència del mercat. La gent ve amb la intenció de passar Perquè, avui dia, a la muntanya ja no s’hi va únicament a esquiar, tot uns dies divertits i els agrada fer més d’una activitat.” i que aquest, és clar, és el principal atractiu i el que busquen els amants Baqueira Beret ofereix, a més de la reconeguda qualitat de les d’un esport que, qui el prova, repeteix.
Load more

Recommended publications
  • Mascançà 7.Indd
    Anuari 7 · 2016 · Pàgines 9-23 Les cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa Daniel Altisent Carulla Historiador del Centre de Recerques del Pla D’urgell “Mascançà” RESUM: En aquest article, elaborat a partir dels docu- Carné Albareda, documents dated during the immedia- ments trobats i a través de la biografia política d’en Ra- te post-war period in Mollerussa and puts, who was the mon Carné Albareda, establim una anàlisi metòdica de la banker of the town, one of the whistle-blowers in favour reinstauració del caciquisme tradicional, després de l’en- of Franco regime. One of the clear aims of this article is to trada de les tropes franquistes l’any 1939 a Mollerussa. A open the study, from the historiographical point of view, més de l’estudi i l’anàlisi dels papers de la família Carné, of the Franco period in Mollerussa and more specifically, trobats a finals de la dècada de 1980, elaborem una con- the repression, the betrayal processes and the participa- textualització històrica de la ciutat i una avaluació quali- tion in the development of Franco regime, of the politics tativa de les relacions clientelars i caciquils que s’hi van and influent people of the local time. produir durant la primera meitat del segle XX. Amb una ràpida visió i anàlisi dels papers referents a l’alcalde Blai KEYWORDS: Francoism, post-war, despotism, infor- Carné, durant la dècada del 1910, aquest article centra el mers. seu gruix d’investigació en les cartes que pertanyen al seu fill Ramon Carné Albareda, documents datats durant la INTRODUCCIÓ immediata postguerra a Mollerussa i que situen a qui era llavors el banquer del poble, un confident i un dels dela- La importància de les cartes de la família Carné i tors locals a favor del règim franquista.
    [Show full text]
  • El Carnaval Agramuntí Fa 30 Anys
    la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 624 • Any LII • Febrer 2016 EElAgramuntl CCarnavalarn i alav Riberaal aagramuntí gdelr aSióm untí PPlantacionslantacions dd’eucaliptus’eucaliptus favorables majoritàriament al a MMafetafet rregadesegades aambmb procésffaa 3300 independentista aanysnys ll’aigua’aigua ddelel nnouou ccanalanal TTorronsorrons VVicensicens llliuraliura mmésés ddee RRestaurenestauren uunana aantigantiga 1120.00020.000 € a SSantant JJoanoan ddee DDéuéu ccampanaampa[nFEBRERa dde 2016e] PPuigverdsióu i624gve1rd Núm. 624 - Any LII - Febrer 2016 Editorial .............................................. 3 ENTITATS - Residència Ribera del Sió ................. 39 ACTUALITAT - Dones de l’Esbarjo ............................ 39 Fets del mes - Aula d’Extensió Universitària ............ 41 - Trentè aniversari del Carnaval ........... 5 REPORTATGE - Donació de sang ............................... 29 - Unió de Botiguers ............................. 29 Les campanes de Puigverd - Concert solidari ................................ 29 - Puigverd recupera una campana - Exposició de Josep Guinovart del segle XVII .................................... 43 a Montserrat ..................................... 30 OPINIÓ - Exposició a la Biblioteca ................... 31 - Guardó per a Àngel Velasco .............. 31 La claraboia - Torrons Vicens a la Fira ISM - Joan i Joana ..................................... 47 d’Alemanya ....................................... 31 Gent, fets, coses... - Lliurament
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Catalonia, a Paradise for Ecotourism the Essential Destinations Of
    Catalonia, a paradise for ecotourism Biosphere reserves, Natural parks, singular country- side... Catalonia has a territory full of natural areas for ecotourism. In a small stretch of land where it is The essential destinations 1 Serralada Litoral 12 Montgrí i Illes Medes possible to go from one end to the other in a single day, lovers of nature can find an infinity of ecotourist Hiking and educational activities. Under 50 km from the city of Bar- Diving in a protected area of the Mediterranean. On the Costa of ecotourism in Catalonia Brava, the Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Natural Park is one of the activities, like watching wild animals living in freedom, celona are the parks of the Serralada Litoral, Marina and Montnegre y Val d’Aran el Corredor, 3 hill areas with views of the Mediterranean where numer- best areas of Catalonia for controlled diving. The islands are considered snorkelling in a marine reserve and stargazing under ous educational activities are available, and which are traversed by the one of the largest marine reserves of the Mediterranean. Vielha 15 a totally clear sky. Listen to the deers bellowing in the ranges GR 92, the Grande Route track that follows the Catalan coastline from VAL D’ARAN one end to the other. 13 Garrotxa-Pla de l’Estany of the Catalan Pyrenees. Look for cetaceans in the Cap de Creus Natural Park. Or doing 2 Guilleries-Savassona Singular beech groves among volcanoes. The Zona Volcánica de 16 Valls de France la Garrotxa Natural Park is the best example of volcanic scenery of the l’Alt Pirineu Andorra birdwatching and scientific tourism in the two Nature photography in extraordinary scenery.
    [Show full text]
  • Electronic Maps and the Dialectal Borders of Catalan
    New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.) Twelfth International Conference on Methods in Dialectology (Moncton, New Brunswick, Canada, 1st – 5th August 2005) Electronic maps and the dialectal borders of Catalan Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona New Perspectives in Iberian Dialectology / Nouvelles perspectives en dialectologie ibérique. David Heap, Enrique Pato, and Claire Gurski (eds.). 2006. London: University of Western Ontario. [online edition < https://ir.lib.uwo.ca/cgi/siteview.cgi/id>] Electronic maps and the dialectal borders of Catalan1 Maria-Pilar Perea Universitat de Barcelona 1. Introduction During the twentieth century, Catalan dialectology has continued to pursue its main objective, namely to compile information on the phonetics, vocabulary and morphology of the dialects spoken in various localities inside the Catalan linguistic domain and to present the results in the form of maps. Together, the set of maps comprise a linguistic atlas that shows the existence of particular entities, the dialects, separated by borders: the isoglosses. This descriptive aim was fulfilled by most atlases of the Catalan domain, which were published in the second half of the twentieth century. The first Catalan atlas of a general nature, the Atles Lingüístic de Catalunya (ALC) (1923-1964), was not finished until 1964. Unfortunately this atlas, compiled by Antoni Griera, is not entirely reliable. In the last few years two volumes (of a projected series of ten) of the Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) have appeared (cf. Veny and Pons 2001, 2004). Both the general and the regional atlases, all of them only in book format, have been limited to a descriptive representation of the data, pointing out coincident and divergent aspects.
    [Show full text]
  • Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
    Edicto de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-09-24 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-08 12:00:00 Marginal: 82499 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el término municipal de Mollerussa En cumplimiento de lo que dispone el apartado 4º del artículo 59 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este Edicto se notifica a Salvi Fargas Sabates y Francesca Busquets Verdaguer, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa, y Vila-sana, y que no se ha podido notificar en su domicilio, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión 14 de febrero de 2008, adoptó el siguiente acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC número 5090, de 13.03.2008: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, i tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinen los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio.
    [Show full text]
  • Triptic LLUIS COMPANYS ANGLES 10 09 20.Indd
    The permanent exhibition Girona The venue hosting the permanent exhibition is also El Terròs open-plan and accessible and there is a seating area Lleida Barcelona for taking a break. The room, where the lighting is kept Tarragona low, allows visitors to explore numerous aspects of Lluís Companys’ political career and thought. The museum experience is chiefly audiovisual featuring Balaguer Artesa de Segre Guissona Andorra Agramunt large interactive touch-screen computers displaying his life, work and historical context. A video reviewing his career is also screened at the back of the room. C-14 C-53 L-311 The exhibition additionally includes reproductions of Lluís Companys Barcelona original documents which cannot be found anywhere Girona (C-25) else except in archives. They include periodicals pub- El Tarròs (Tornabous) Centre lished in Catalonia and Latin America, posters, person- N-II Lleida al letters and historical photographs which are present- A-2 Cervera ed in display cases and on explanatory panels. A-2 Tàrrega El Tarròs. Tornabous N-II Mollerussa Tarragona Lluís Companys Centre Opening hours: Thursday, Friday and Sunday from 10 am to 2 pm Saturdays from 3 pm to 7 pm Prices: General admission €3 / Reduced admission €2 / Children aged 7-12 / Groups of more than 20 people / Groups with the Cistercian Route culture card / Youth Card / Free for children under 7. Guided tour service: El Tarròs, Ctra. de Balaguer (C-53), s/n Tel. +34 973 570 233 [email protected] Ajuntament de Tornabous Cover photo: Portrait of Lluís Companys, First Minister of the Catalan Government. Palau de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • RECS HISTÒRICS: PAGESIA, HISTÒRIA I PATRIMONI IX CONGRÉS SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL Alguaire, 20 a 22 D'octubre De 2016
    1 Departament d’Història RECS HISTÒRICS: PAGESIA, HISTÒRIA I PATRIMONI IX CONGRÉS SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL Alguaire, 20 a 22 d'octubre de 2016 http://www.sistemesagraris.udl.cat Ajuts Vicerectorat de Recerca i Innovació Col·laboren Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Consell Comarcal del Segrià La Paeria. Ajuntament de Lleida. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aigua i dinàmica poblacional: l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX Josep Maria Ramon-Muñoz 2 Aigua i dinàmica poblacional: l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX Josep Maria Ramon-Muñoz1 Universitat de Múrcia Comunicació preparada pel IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local Recs històrics: pagesia, història i patrimoni Alguaire, 20-22 d’octubre de 2016 Versió provisional Si us plau, no citar sense l’autorització de l’autor Resum: Aquesta comunicació analitza l’impacte demogràfic dels regadius lleidatans durant els segles XIX i XX. Centra l’atenció en el cas dels canals d’Urgell, la major infraestructura hidràulica construïda al segle XIX destinada a usos agraris i el sistema de regadiu lleidatà que actualment rega un major nombre de superfície cultivada. Compara la dinàmica demogràfica dels territoris irrigats per aquest canal amb la dels municipis de secà i de la resta de sistemes de regadiu lleidatans. I conclou que en el llarg termini, la transformació en regadiu de terres cultivables ha afavorit el creixement demogràfic, el manteniment de la població en el medi rural i l’equilibri territorial. Paraules clau: Agricultura, regadiu, demografia, canals d’Urgell, segles XIX i XX.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Edicto De 2 De Octubre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
    Edicto de 2 de octubre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-10-02 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-22 12:00:00 Marginal: 82897 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 2 de octubre de 2008 , sobre un acuerdo de la Comisión de Territorial Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. En cumplimiento de lo que dispone el artículo 59.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este edicto se notifica a Josefina Puig Berenguer, Josep Maria Puig Berenguer i Jaume Aderm Fabregues, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, actualmente en domicilio desconocido, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión de 14 de febrero de 2008, adoptó un acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC núm. 5090, de 13 de marzo de 2008. El acuerdo es el siguiente: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, y tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinan los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio, por el cual se aprueba el Texto refundido de la Ley de urbanismo.
    [Show full text]