Aproximació a L'arquitectura Agramuntina
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Aproximació a l’arquitectura agramuntina Per Josep Mora Castellà Arquitecte i Historiador de la Ribera del Sió. Grup de Recerques de les Terres de Ponent En la pàgina anterior. Fotografi a aèria d’Agramunt. Font: Arxiu Sió. Els plànols i les fotografi es són de l’autor del treball, si no se cita. 180 Actes de la Jornada de Treball XXXVI 1. Introducció El treball pretén fer un repàs històric per les obres d’arquitectura d’Agramunt. Per una banda la situació geogràfi ca i topogràfi ca determinen d’entrada el tipus d’assentament de la població i el posterior creixement. Agramunt es troba situat entre dos tossals: a llevant, els Dipòsits i el Monestir; a ponent, el del Castell. Pel costat Sud hi passa el riu Sió. Si d’entrada aquest context li dóna una fesomia particular i se li afegeix en els condicionants que ha tingut a través del temps, encara més es pot dir que té una fesomia particular. Per això, tot i que moltes poblacions tenen trets semblants, com ara orientar-se cap el sud per cercar el sol i resguardar-se del vent del Nord, no hi ha dues poblacions iguals. Aquesta singularitat urbanística també es dóna en les construccions? Això és el que intentarem comprovar a través del treball. Ara bé, per començar, sí que aquesta vila té unes edifi cacions –sobretot de tipus públic– que la caracteritza, i sobre aquestes ens referirem. 2. L’església romànica de Santa Maria 2.1 L’arribada de l’arquitectura romànica Lluís Racionero en la novela-assaig Cercamon, explica d’una manera didàctica, ben ambientada, ens explica el pas cap al Romànic: “Sapigueu que la fi del mil·lenari s’apropa, la gent creurà en la fi del mon i s’abandonaran al paroxisme, però el mon no fi nirà i cal donar-li un Nova Cultura. Cal bastir un mon nou i per això entre moltes coses es necessari una arquitectura, un art, un tipus de lloc sagrat que infongui als homes els valors morals aportats pel cristianisme.... Jo et dono, Oliva, els secrets dels constructors, perquè puguis fer bastir la volta, l’absis i la cúpula; Troba dins del teu País l’arrel d’aquestes formes: en la Cabana circular dels pastors, bastida en pedres i en la volta allargada dels pescadors que serveix d’aixopluc a les naus, tens els elements primordials de la cúpula i de la volta, utilitzades des de temps immemorials al teu País on Pirineu i Mediterrani, pastor i mariner, es troben i s’ajunten. Els meus càlculs, que us seran explicats per Gerbert, us permetran de donar a l’església una dimensió reduïda o grandiosa, escaient, a cada contrada, a l’esperit de la terra i la comunitat que la utilitza.... No es prou l’espai –reprengué Ursèol– cal també el símbol. La gent no sap llegir, han de sentir, comprendre pels ulls i les oïdes, el nas, les mans, la pell; Necessitem imatges, cants, olors, tactes i ambients que els portin als sentiments que volem nosaltres. Cal un art que empleni l’espai d’imatges, sorolls i sentors vives. Aquí teniu les imatges: eixos mostres i éssers irreals, quimeres de la imaginació, han estat pensades per despertar una especial sensibilitat en l’ànima dels vostres pobles” . El mot “Romànic” s’empra per designar un corrent artístic. Sembla que va 181 Grup de Recerques de les Terres de Ponent començar-ho a utilitzar el francès Gerville el 1.818, per creure’l fi ll de “l’art romà desnaturalitzat”, a la vegada que la seva aparició coincidia amb la formació de les llengües “romàniques o derivades del Llatí.” A Catalunya el Romànic té diferents fases. A les terres de Lleida, hi va haver una època de domini musulmà i de convivències amb moriscs i hebreus. Aquests anys d’infl uència cultural musulmana –fi ns a la seva expulsió– es refl ectiran en l’urbanisme i en les construccions. Amb la reconquesta, la zona coneguda com la Catalunya nova tindrà com un renéixer que es manifesta en noves cartes de població, com la d’Agramunt i en una sèrie de noves construccions, com ara la Seu de Lleida o les esglésies de Cubells, Agramunt, Concabella, Vilagrassa, Verdú, ..., conegudes com de “L’escola de Lleida”. 2.2 Descripció de l’església L’església d’Agramunt, dedicada Santa Maria dels Socors, es mereix un comentari com a obra emblemàtica. Va ser començada a l’entorn de l.l63. Forma una placeta porxada i representa el creixement d’agramunt d’aquell temps. Té tres naus amb volta de canó apuntat, i tres absis. Alguns capitells interiors estan signats pels seus autors, Sartre, Demilavel i Demeces, marcant la infl uència provençal. Les naus estan formades per arcs forners, que divideix la nau en quatre parts. L’església té dues portes, la principal és un cos adossat i coronat per una cornisa. Damunt hi ha una rosassa. La portada és important i ha estat estudiada per diferents historiadors. Al costat dret de la façana es col·locà en el segle XIV el campanar. La portada està formada per divuit arquivoltes amb decoració geomètrica i ondes, dents de serra, ziga-zaga,..., el capitells són de decoració vegetal, alternant pi- lars i pilastres. En 1.283 es col·locà el grup escultòric que pagà el gremi de teixidors. Els gremis d’aquest ram deurien tenir diners ja que també en una altra població, Sant Llorenç del Morunys, aquest gremi segles després va fi nançar una capella barroca única a Catalunya. La porta és decorada amb llaços hexagonals, que fa que quedi adaptada dins del llenguatge de la portada treballada i ben composada. Aquestes portades estan carregades de simbologia, que ha estat estudiada per Josep M. Planes, Francesc Fité i per Josep M. Miró. En aquesta hi podem trobar tot el bestiari clàssic que d’una manera molt esquemàtica seria: A) Temptacions, com la sirena, la làmina (cap de dona i cos de drac). B) Vicis i perversions, com ara la quimera i l’harpia. C) Encarnacions demoníaques, com ara el drac, el leviatan, l’àliga. D) Salvació i regeneració de l’home, com ara el pelicà. E) La castedat i el Baptisme són representades per l’elefant. Continuant amb la simbologia, Fité comenta la imposta com a símbol del camí i la lluita de l’home. I les arquivoltes com el món celestial, el món de la Llum, i conti- nua dient que “la gran aportació de l’escola de Lleida rau en l’originalitat i plasmació d’aquesta fi losofi a de la Llum, d’arrel possiblement neoplatònica, present també en l’obra de Sugger i tot el primer gòtic”. En aquest aspecte la llum de tarda que entra 182 Actes de la Jornada de Treball XXXVI per la rosassa i els fi- nestrals, dóna una llum nova, respecte pel que fa al romànic. I com a segon punt novedós és el canvi d’imatges d’escultura, que amb l’augment de la devoció Mariana i les imatges femenines resant (en la citada portada), són les noves imatges de la visió i del triomf sobre el pecat. Són dos punts coincidents totalment amb el gòtic, juntament amb la composició ascen- dent de les arquivoltes. A la part més central hi ha les imatges comentades i cap a l’extraradi, les Planta de l’Església romànica d’Agramunt. diferents bandes de base geomètrica. A l’interior hi ha uns gruixuts pilars que, possiblement han estat la clau perquè l’església hagi arribat a l’actualitat després de les vicissituds que ha sofert. En el segle XVI es construeix un annex al costat nord: la capella del Roser; i, posteriorment en el s. XVIII es fa un nou afegit de majors dimensions que engloba la capella dels Socors i la zona de la sagristia. L’església tenia una comunitat de preveres benefi ciats, es cita que en l’època d’esplendor van arribar a ser al voltant d’una trentena. La renda de la fundació era en terres i en pregaries que demanaven els feligresos. En la nau central havia una cripta. Sota el cor –que s’hi va instal·lar i del qual encara hi ha senyals entre les quatre columnes que el tancaven– al menys hi ha una altra cripta a la nau dreta. Al segle XVIII es va fer un canvi estructural important per augmentar-ne la visualitat: es van eliminar dues columnes prop del presbiteri per augmentar la visió de les naus laterals. El costat lateral sud tenia el mur molt més reduït amb la ubicació d’altars. Arran de l’última intervenció, a l’any 2005, es va poder comprovar com uns òculs que hi ha en la primera tramada donen a un espai cobert en arc de 2m. d’alt i 2 m. d’ample que pot fer pensar que en els seus inicis la coberta fos pensada en planta basilical, amb més alçada a la nau central que a les laterals i al desnivell. A través d’aquests òculs hi podia entrar la llum. 183 Grup de Recerques de les Terres de Ponent Els capitells de l’interior han estat estudiats per Ramon Bernaus. Es troben, la majoria, en bon estat, són de diferents èpoques, de diferents temes i estils, que al trobar-se a una alçada considerable, des del terra no s’aprecia la qualitat del treball, detalls tan ben executats que no es poden apreciar si no és a través d’una bastida i que demostra el valor de la feina ben feta. Tot i que el públic no pugui valorar aquesta feina que també es troba en d’altres construccions es pot explicar a través d’aquell adagi: “el que l’home no veu, ho veu Déu”.