DOCSLIB.ORG

Descripción Urbanística

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Descripción Urbanística 2001 Barcelona El Carmel nord (El Carmelo Norte) 8019023 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: El Carmel Norte Barrios administrativos: El Carmel Secciones censales incluidas: 07.129,07.130,07.131,07.132,07.133,07.134,07.140,07.141 Formas de crecimiento: Periferia mixta. Origen y desarrollo del ámbito: Hasta los años cincuenta el Carmel fue el clásico barrio de las casitas y huertos, hasta la llegada de inmigración procedente del resto de España. Las primeras edificaciones ‐torres de planta baja o de planta baja y un piso‐ construidas a partir 1929, las barracas a partir de 1948, y las casas de de autoconstrucción de los inicios de los 50, dejaron paso a partir de los 60 a grandes bloques de viviendas que acabaron de transformar la imagen del barrio. El Carmel pertenece a la zona del Vall de Horta (actualmente conocida como Vall de Hebrón y que incluye barrios como Horta, Montbau, Sant Genís, Vall d'Hebrón, La Clota, la Font del Gos, el Carmel y la Taxonera. Hasta 1904, Horta fue un municipio independiente de la Ciudad Condal. En un principio, éste sólo contaba con dos núcleos de población. Con los años, el resto de barrios se fueron consolidando hasta formar un continuo urbano con Barcelona. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Modificación del Plan General Metropolitano Carmel i entorns ‐ Área Especial de Rehabilitación Integral Carmel. Otras actuaciones y proyectos: En 2005 se hundió un túnel de la ampliación de la línea 5 del metro de Barcelona provocando un socavón de unos 35 metros de profundidad 1.054 personas afectadas. ‐Apertura del Túnel de la Rovira, ‐La Rambla del Carmel y la apertura y ensanchamiento de la calle Llobregós ‐ Construcción de escaleras mecánicas en diversas calles. ‐ Plan de Actuación de Distrito Horta‐Guinardó 2007‐2011 Descripción general y localización Localización: Es un barrio perteneciente al distrito de Horta‐Guirnaldó, en la parte norte y elevada de Barcelona. Esta área se sitúa a su vez en la parte norte del barrio, de la calle del Llobregós hacia arriba. "Análisis Urbanístico de Barrios Vulnerables" (edición 2011) Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio/IJH 2001 Barcelona El Carmel nord (El Carmelo Norte) 8019023 Descripción general: A causa de las oleadas inmigratorias desbordantes de los años 1950‐1960 y residuales de los años setenta, tanto el barrio de “dalt del Carmel” (por encima de la calle Montserrat de Casanoves) como el barrio de “baix del Carmel” se llenan hasta densidades impensables (más de 1500 hab/ha). Las viviendas son de muy baja calidad y dimensiones reducidas. Actualmente las vertientes de las calles Doctor Bové y Santuari y las de la Teixonera (barriada situada al oeste del Carmel) además de la vaguada que tiene como centro la calle de Llobregós, la plaza de Pastrana y la calle de Dante, son sectores absolutamente congestionados hasta unos límites muy superiores a los imaginables. Y aún subsisten colonias de chabolas en el sector. La congestión de estacionamientos en las calles y la urbanización deficiente de algunas vías aumentan los problemas circulatorios, los cuales ya se producen a causa de la estrechez y las enormes pendientes de la mayoría de las calles. Existen Planes Especiales de mejora para la creación de equipamiento y espacio libre, reordenación de la edificación para esponjar el conjunto, resolver el aparcamiento y facilitar la circulación rodada (apertura de alguna vía) y, en definitiva, dotar al sector de una imagen urbana de suficiente calidad para mejorar la del conjunto. Opinión social sobre el ámbito Es un barrio de clase baja que crece de forma no planificada para acoger a los inmigrantes (la mayoría Andaluces) que vienen a trabajar a Barcelona Durante los años 50‐60. Indicadores de vulnerabilidad: Esta área se considera vulnerable ya que presenta el indicador de población sin estudios superior al índice crítico establecido. Los índices de extranjería son inferiores a los municipales, y se asemejan a los nacionales. Respecto a los indicadores socioeconómicos, estos son inferiores muy semejantes a la media nacional, exceptuando el indicador de población sin estudios. En cuanto a los indicadores residenciales, sólo el 0,30 % de las viviendas tienen una superficie inferior a 30 m2, aunque la media de superficie por habitante es inferior a la media nacional, siendo ésta de 23,17 m2. Los porcentajes que más difieren de las medias nacionales, autonómicas e incluso municipales son el de viviendas en mal estado de conservación y viviendas en edificios anteriores a 1951. La sensación de delincuencia es baja. Sin embargo la de falta de zonas verdes es muy generalizada con un 60,20 %, y la de que es un área con malas comunicaciones, con un 43.29 %, frente a un 14,72 nacional. Problemas: Accesibilidad: Mala, debido a la orografía del barrio, los accesos al barrio, como dentro de éste son muy limitados. Desde hace unos años se han mejorado con proyectos como la apertura del túnel de Rovira y la construcción de escaleras mecánicas en diversas calles para salvar el desnivel. La congestión de estacionamientos en las calles y la urbanización deficiente de algunas vías aumentan los problemas circulatorios, los cuales ya se producen a causa de la estrechez y las enormes pendientes de la mayoría de las calles. Infraestructuras: En algunas calles han colocado escaleras mecánicas para salvar el desnivel. Calidad de la edificación "Análisis Urbanístico de Barrios Vulnerables" (edición 2011) Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio/IJH 2001 Barcelona El Carmel nord (El Carmelo Norte) 8019023 Las viviendas son de muy baja calidad y dimensiones reducidas. Calidad del espacio público Una de las características del barrio es el gran uso del espacio público. Existen Planes Especiales de mejora para la creación de equipamiento y espacios libres, para descongestionar un barrio en el que la mayoría de las calles son extremadamente estrechas, sin mobiliario urbano ni arbolado. Percepción socioeconómica: Sin datos. Medioambiente urbano: El barrio tiene una privilegiada situación geográfica dentro de Barcelona. Se caracteriza por ser una zona de tranquilidad y silencio gracias a las amplias zonas verdes que lo rodean. Equipamientos: Sin datos. Oportunidades: Identidad: Hay un sentimiento de pueblo en la gente que vive en el barrio. Existencia grupos sociales activos: Radio Horta‐Guinardó. Asociación de Vecinos de El Carmelo. Asociación de Damnificados Vecinos y Comerciantes del Barrio del Carmelo. Demandas estructuradas Sin datos. Proyectos ciudadanos: Sin datos. Suelos públicos vacantes Sin datos. Espacios de calidad MA: Parc Güell , Parc del Carmel y Parc del Guinardó Valores arquitectónicos A parte de las torres modernistas que quedan, las mejores en la calle Campoamor, tienen un gran interés las antiguas masías, unas 45, algunas de campesinos y otras de nobles y gente adinerada, de las cuales quedan unas 10. Barrios coincidentes con 1991: Otras áreas vulnerables. "Análisis Urbanístico de Barrios Vulnerables" (edición 2011) Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio/IJH 2001 Barcelona El Carmel nord (El Carmelo Norte) 8019023 Barrios coincidentes con 2006: No hay. "Análisis Urbanístico de Barrios Vulnerables" (edición 2011) Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio/IJH.
Load more

Recommended publications
  • From Muntanya Pelada to Park Güell
    A Literary Map of Barcelona Map 10 Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Area 4: From Muntanya Pelada to Park Güell Literary Tour Tour duration: 1h30 How to get there : ◄► M L5 (El Carmel). 1 Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé 2 Mesón Las Delicias 3 Joan Sales Viewpoint 4 Park Güell 5 Associació La Miranda 6 Casa d’Ovidi Montllor 7 Avinguda de Vallcarca 8 Jardins de Mercè Rodoreda 9 Avinguda de la República Argentina To begin: About eight minutes walk from the underground sta- tion El Carmel on Line 5 (blue line). Take Carrer de Llobregós west in the direction of the Llobregat river until you reach Carrer de la Murtra on the left hand side. Continue down this street until you come to the library. 1. Biblioteca El Carmel ‒ Juan Marsé Carrer Murtra, 135 Juan Marsé (Barcelona, 1933) is one of the most renowned authors of post-war Barcelona. A self- taught writer, he was never a good student and would take every avai- lable opportunity to take to the streets of Gràcia, El Guinardó and El Carmel instead of being stuck in a classroom. Following several publications, his first real success arrived with the publication of Últimas tardes con Teresa [Last Evenings with Teresa], winner of the Biblioteca Breve prize for lite- rature in 1965. Those very streets he walked as a child appear fre- quently in his work: “Monte Carmelo is a bare, arid hill located northwest of the city. Their invisible threads gui- ded by a child’s expert hands, brightly coloured kites are often seen in the blue of the sky, sha- king from the wind and rising above the summit like shields that herald a warlike dream.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor I Baró De Viver
    EL PLA DE BARRIS DEL Bon Pastor i Baró de Viver JULIOL 2016 Projecte: Pla de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver Emplaçament: Barris del Bon Pastor i Baró de Viver, Districte Sant Andreu, Barcelona Redactor: Foment de Ciutat, SA Telèfon 93 256 66 00 c/ Pintor Fortuny 17-19 08001 Barcelona Suport tècnic: Pla estel* Promotor: Ajuntament de Barcelona Juliol de 2016 Índex Introducció . 4 Elaboració del Pla . 31 Intervenció al Bon Pastor i Baró de Viver . 45 . El territori . 5 El procés d’elaboració . 32 Marc d’actuació del Pla . 46 Barcelona . 6 Agents que han intervingut en la redacció . 34 Pla de Barris: estratègies i prioritats . 53 Eix Besòs . 12 Participació ciutadana . .36 . Visió global . .54 . El Bon Pastor i Baró de Viver . 15 . Diagnosi . .39 . Objectius . .56 . El Bon Pastor: antecedents . .18 . Diagnosi . 40 Projectes motor . .60 . El Bon Pastor: situació actual . .19 . Educació . 42 . Propostes i accions . 64 Baró de Viver: antecedents . 22 Drets socials . 42 Desenvolupament del Pla . 103 Baró de Viver: situació actual . .25 . Activitat econòmica . .43 . Gestió i pressupost . 104 Documentació gràfica . 27 Medi urbà . 44 Participació, coproducció i acció comunitària . 106 La comunicació del Pla de Barris . 109 Seguiment i avaluació . 112 Introducció El Pla de Barris és una iniciativa municipal de millora de El document que teniu a les mans és el Pla de Barris del les condicions de vida als barris de la nostra ciutat que Bon Pastor i Baró de Viver que recull el procés d’elabora­ té, com a principal objectiu, reduir les desigualtats so­ ció i el conjunt d’accions que es volen dur a terme al barri cials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als i està format per les següents parts: serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tota la ciutadania.
    [Show full text]
  • M 12 Patronat Municipal De L'habitatge
    M 12 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Patronat Municipal de l’Habitatge Memòria 2012 Presentació 3 Un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona, a través A més de l’activitat en obra nova, també cal posar èmfasi en d’Hàbitat Urbà, és promoure habitatge assequible a la ciutat, altres actuacions realitzades pel PMHB, com ara les rehabilita- especialment per atendre als col.lectius més vulnerables. En cions de patologies estructurals i la instal·lació d’ascensors al aquest sentit, el paper i l’experiència del Patronat Municipal de barri d’El Besòs i el Maresme. l’Habitatge (PMHB), com a motor de l’habitatge públic a Barce- lona, és clau per assolir aquesta fita. Pel que fa a publicacions, s’han editat dos números del Xifres d’Habitatge sobre els indicadors de construcció i mercat Aquesta memòria recull l’activitat del PMHB durant el 2012, immobiliari a Barcelona i els resultats de les diferents línies que malgrat la situació de crisi, mostra dades positives en la d’actuació del Pla d’Habitatge de Barcelona. seva gestió, com ara el lliurament de 715 habitatges. Cal des- tacar l’aspecte social d’aquesta dada: de les vivendes adjudi- Les accions realitzades pel PMHB en temes de sostenibili- cades a col.lectius especials, 257 es van destinar a gent gran i tat han tingut el seu reconeixement en aquest exercici amb 90 corresponen al parc de lloguer social destinat a famílies en l’obtenció del Gran Premi Endesa a la Promoció Immobiliària situació d’emergència. més Sostenible per a la promoció de 95 habitatges en dret de superfície de Roc Boronat, contribuint al mateix temps, a fer de També en aquesta línia s’ha continuat treballant amb entitats Barcelona una ciutat autosuficient.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó Bc N
    INFORME SALUT ALS DISTRICTES HORTA-GUINARDÓ BC N ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ ...................................................... 4 2. COM ÉS L’ENTORN SOCIAL I ECONÒMIC? ............................................ 6 3. QUINS HÀBITS DE SALUT TÉ LA POBLACIÓ? ................................................. 8 4. QUINS SERVEIS DE SALUT UTILITZA LA POBLACIÓ? ....................................... 10 5. QUIN ÉS L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ? ................................................ 12 6. UNA MIRADA ALS BARRIS .................................... 16 7. CONCLUSIONS ................................................... 17 1. PRESENTACIÓ S’entén per salut un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties. La salut implica tenir cobertes totes les necessitats fonamentals de les persones: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Per gaudir d’una bona salut, cal tenir cura del nostre cos i incorporar hàbits saludables. 4 Informe salut als districtes Hi ha elements externs que també condicionen la salut 2013 com l’entorn físic, social i econòmic, que afecta Horta-Guinardó les condicions de vida i treball de la població. Què és l’Informe Salut als districtes? És un document que explica l’estat de la salut de la població de tots els districtes de Barcelona. El llibret que teniu a les mans analitza les dades de l’any 2013 del districte d’Horta-Guinardó. Per què es fa? 5 Informe salut L’Agència de Salut Pública de Barcelona, que té als districtes encomanades les funcions de salut pública de la ciutat, 2013 fa cada 2 anys un informe sobre la salut de cada districte. Horta-Guinardó Aquest informe s’adreça a la població d’Horta-Guinardó, als professionals, als serveis i a les entitats que promouen la salut al districte.
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • We're Working for a More Local Economy
    We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.
    [Show full text]
  • Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE of ANTHROPOLOGY
    18 COMPILATION Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2015 Núm. 40 Shantytowns in the City of Barcelona: Can Valero, La Perona and El Carmel Ethnohistory Research Group on Shantytowns1 CATALAN INSTITUTE OF ANTHROPOLOGY Presentation of the Study names and memories, is evidence that and in collaboration with the Institut their footprint has been undervalued in Català d’Antropologia (ICA). he social history of explaining the city’s history. the phenomenon The object of study of this research is of shantytowns in For this reason, in late 2004 a research shantytowns understood as a process Barcelona through- team of historians, anthropologists and of informal appropriation of land to out the 20th cen- geographers from the Universitat de build substandard housing (without tury represents an Barcelona was formed, and we began prior planning for the land, lacking essential legacy for understanding the the study entitled “Shantytowns in infrastructure, built with wood, mud, process of building the city. However, the City of Barcelona. Ethnohistori- brick and/or recycled materials) as a T cal Study of Three Cases: Can Valero, spontaneous response to a lack of acces- the fragmentary and scattered infor- 2 mation that exists about the phenom- La Perona and El Carmel” within the sible housing in urban areas. Starting enon and the recent disappearance of framework of the Ethnological Her- from this premise, the research team major shantytowns in the city, of their itage Inventory of Catalonia (IPEC) proposed: Xavi Camino Vallhonrat Max Díaz Molinaro He has a PhD in Urban Anthropology from the Rovira i Virgili He has a Master in Digital Documentation from the University, Tarragona.
    [Show full text]
  • Variability in the Performance of Preventive Services and in The
    BMC Public Health BioMed Central Study protocol Open Access Variability in the performance of preventive services and in the degree of control of identified health problems: A primary care study protocol Bonaventura Bolíbar*1, Clara Pareja2, M Pilar Astier-Peña3, Julio Morán4, Teresa Rodríguez-Blanco5, Magdalena Rosell-Murphy5, Manuel Iglesias6, Sebastián Juncosa7, Juanjo Mascort8, Concepció Violan9, Rosa Magallón10 and Javier Apezteguia11 Address: 1Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 2Centro de Salud La Mina, Institut Català de la Salut, C/Mar s/n, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Spain, 3Centro de Salud de San Pablo, C/Agudores 7, 50003 Zaragoza, Spain, 4Dirección de Atención Primaria del Servicio Navarro de Salud, Plaza de la Paz s/n, 6a planta, 31002 Pamplona, Spain, 5Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol), C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 6Centro de Salud El Carmel, Institut Català de la Salut, C/de Murtra, 08032 Barcelona, Spain, 7UD Centre, Institut Cátalà de la Salut, C/Torrebonica s/n, 08227 Terrassa, Barcelona, Spain, 8Centro de Salud Florida Sud, Institut Català de la Salut, C/Parc dels Ocellets s/n, 08905 Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Spain, 9Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). C/Gran Via de les Corts Catalanes 587 àtic, 08007 Barcelona, Spain, 10Unidad de Investigación Atención Primaria. Centro de Salud Arrabal.
    [Show full text]
  • Horta-Guinardó 2018-2022
    treballemper una economia més propera Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 Més col·laborativa · Més social · Més redistributiva · Més propera · Més solidària · Més plural · Més implicada · Més sostenible Benvolgudes i benvolguts, El Pla de Desenvolupament Econòmic d’Horta-Guinardó 2018-2022 neix amb l’objectiu de generar activitat econòmica sostenible i de qualitat, és a dir, arrelada al territori, generadora d’ocupació entre el veïnat, adreçada a la generació de béns i serveis necessaris per a la comunitat i respectant i promovent les singularitats dels barris d’Horta-Guinardó. Impulsat pel Districte d’Horta-Guinardó i Barcelona Activa, el pla compta amb la implicació, participació i aportació de les diferents àrees de l’Ajuntament dedicades a la promoció socioeconòmica així com de les entitats i serveis del territori vinculades. Al llarg d’aquests anys, volem estar al costat de les persones del Districte que busquen feina o pateixen situacions de vulnerabilitat de drets laborals. Per això, aproparem al territori els serveis d’ocupació, oferint-los a Ca n’Andalet i al Mas Guinardó. Estem treballant, també, en nous protocols que ens permetin connectar ofertes amb demandes de contractació de persones dins el mateix territori. En relació amb la creació d’activitat econòmica, un dels principals projectes serà el nou espai de cotreball amb retorn social al barri de la Clota. D’igual manera, impulsarem estudis de viabilitat econòmica de models de negoci i continuarem amb les convocatòries de subvencions a l’activitat socioeconòmica amb impacte territorial i les d’Economia Social i Solidària, recentment engegades i que han suposat més de 130.000€ per a projectes d’aquestes característiques a Horta-Guinardó el 2017.
    [Show full text]
  • Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: the Barcelona Case Study
    DISCUSSION PAPER SERIES IZA DP No. 10748 Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study Rafael de Balanzó Nuria Rodriguez-Planas APRIL 2017 DISCUSSION PAPER SERIES IZA DP No. 10748 Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study Rafael de Balanzó Sustainability Research Institute, Barcelona Polytechnic University of Catalonia, UPC Nuria Rodriguez-Planas Queens College, CUNY and IZA APRIL 2017 Any opinions expressed in this paper are those of the author(s) and not those of IZA. Research published in this series may include views on policy, but IZA takes no institutional policy positions. The IZA research network is committed to the IZA Guiding Principles of Research Integrity. The IZA Institute of Labor Economics is an independent economic research institute that conducts research in labor economics and offers evidence-based policy advice on labor market issues. Supported by the Deutsche Post Foundation, IZA runs the world’s largest network of economists, whose research aims to provide answers to the global labor market challenges of our time. Our key objective is to build bridges between academic research, policymakers and society. IZA Discussion Papers often represent preliminary work and are circulated to encourage discussion. Citation of such a paper should account for its provisional character. A revised version may be available directly from the author. IZA – Institute of Labor Economics Schaumburg-Lippe-Straße 5–9 Phone: +49-228-3894-0 53113 Bonn, Germany Email: [email protected] www.iza.org IZA DP No. 10748 APRIL 2017 ABSTRACT Crisis and Reorganization in Urban Dynamics: The Barcelona Case Study We use the adaptive cycle theory to improve our understanding of cycles of urban change in the city of Barcelona from 1953 to present.
    [Show full text]