LA FULIOLA falOLDÚ JULIOL 2004

PREU: 3 € 97 suman 28 pagines

PORTADA - Entrevista a la Llar de jubilats ACTUALITAT pàg. 9 a 11 • XXV festes del Segar i del Batre HISTORIES DE LA FULIOLA I BOLDl pàg. 16

• Els cementiris de la Fuliola PAGINA DE LES ENTITATS pàg. 12 • Assemblea general ordinària PAGINA DE L ATENEU de la Cooperativa del Camp de la Fuliola - Exercid2003 - Tres divendres, antiestrés pàg. 17 pera tu - Quadres a la Llar de Jubilats CULTURA

• Almera poètica novament pàg. 18

PAGINA DEL SOCI IMONANEM • A Portugal en bicicleta (IV) - Marta Bros, lr. premi infantil del pàg. 19 a 22 Concurs de cartells de 25 anys d'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 • Sortida a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell a Mollerussa - la ganga i la xurra EDITORIAL • Sant Jordi i concurs de cartells pàg. 27 del 25è aniversari - El dret d'opinió • Visita al Fòrum de les cultures CONTRAPORTADA pàg. 3 • Revetlla de Sant Joan • Montserrat Mercè, 2n. premi TRIBUNA adult del Concurs de cartells de - Residència sí, residència no 25 anys d'Ateneu - 25 anys després... a la Fuliola pàg. 24 pàg. 4 a 6 CENTRALS

ENTREVISTA - Ateneu Popular 25 anys pàg. centrals • Entrevista a Josep Guinovart pàg. 7 a 8 ï

LA FULLA PELS NENS - 4a Trobada de Colles del Caragol pàg. 13a 15 - Entrevista al sr. Alcalde

ACPC VfniH in *yi .luliul 2IKI4 lli 1' \^IKI.irjllt .II.ll.llM \\l ÉfK.

1> li [lijmlnrt 'l·irn-s IWM ATIL* "J I CÏJ, I«:.I ; :- Jllll1:3 (li (ïiivcrn

l-'.V Mi» \ T"i...-'•.'.:.) I .«I .'M.•!.(•" f" . J\|...' \.kl..l •I 111 Departament de Cultura v.-.:\: i • s V H I I ,.I> S-INJÜM Wxt »v iii-i'.i ,i!i rv- i Jj l"iprj^..ii ;.i.; >.' \-\ aïllí \ I1. l V' • Ro* 1 ni. lo :' iuH í "i *S'!M. \ll I H'l •> I .•. '• i >!,•.•>..i u_- 'i Ï:»-.1"-: 1 11 M'i:K l-ii:i I.T .•!".•- f i • I •r..·\iail lü'l ''.l'iiiiKi* . i,'. K'·'K» .I'T . 1"..I •. ü'i. M-I:.1 l.'.r- I.- Uï.ll. '• • -. .i·ii.' IÍLIIJ ': • ".•'.j K...--. \KT>;' -' I • V' >«• o i., f.i li'.

)a fulla •

Pàgina 2 editorial

EL DRET D'OPINIO

Mentre que l'edició de La Fulla s'apropa al mític número 100 de manera inexorable I l'Ateneu Popular està de celebració del quart de segle de vida, és recomanable fer una parada al camí per reflexionar de La Fulla que volem.

La Fulla l'edita l'Ateneu Popular, però la vocació d'aquesta, com ja sabeu tots, és la d'apropar la cultura en el màxim de vertents i punt de vista possibles a un poble petit com el nostre (no ens en cansarem mai de repetir-ho). Nosaltres creiem que La Fulla pot ser una eina molt valuosa per a canalitzar totes aquelles idees que els veïns en algun moment determinat poden tenir necessitat d'expressar. Dins la secció de Tribuna és on podeu expressar-vos lliurement i per descomptat que des de La Fulla no negarem l'exercici del dret d'opinió guardant l'anonimat si així ho requereix l'interessat. Us recordem que ho podeu fer via correu electrònic si no sabeu a qui dirigir-vos o bé per simple comoditat a : [email protected].

D'altra banda, totes aquelles entitats que realitzen activitats culturals, socials, etc. han de saber que hi tenen un espai. En aquest número ja comptem amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp i des de fa alguns números els alumnes del CEIP Guillem d'Isarn que ens ofereixen diferents reportatges que alhora van publicant en la seva revista anual, aprofitem doncs per agrair-los fermament aquesta col·laboració i animem a la resta d'entitats que actuen al poble s'engresquin i facin el mateix, doncs creiem interessant que les seves activitats tinguin la màxima repercussió possible i que sens dubte es mereixen.

En definitiva, La Fulla fa una crida a totes aquelles persones que tant a nivell personal com a nivell representatiu d'una entitat, vulguin donar a conèixer la seva opinió o simplement fer saber les activitat que es porten a terme o plasmar les necessitats que li són plantejades.

Aprofitem aquest moment per agrair també a tots aquells col·laboradors que puntualment ens ofereixen (i a aquells que durant molts anys ens han ofert) informació de temàtica diversa i que amb els coneixements i investigacions enriqueixen el contingut de La Fulla, convidant es clar, a tots aquells que tenen alguna cosa a explicar-nos a que ampliïn el seu auditori.

Així mateix, estem oberts a totes aquelles suggerències i idees que se us puguin acudir per a millorar la revista que us garantim que seran escoltades.

/HÓUCS C-atulla

Av. de Catalunya, 42 • Tel./Fax 973 57 00 55 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) ,

Núm. 97 Pàgina 3 tribuna

RESIDÈNCIA SÍ, RESIDÈNCIA NO

Els qui llegireu aquest article, no espereu Hem de pensar que una persona gran no que l'assistència la necessitin ara, no d'aquí que us doni la solució, doncs no estic a és un moble, que s'ha d'arraconar quan ja tres o quatre anys, també pot ser que només favor ni en contra de les Residències, (amb no serveix o treure'l del mig perquè fa necessitin una mica d'ajuda, però ja la plural) perquè n'hi ha de bones, de regulars nosa. És un ésser que pensa i sent, que necessiten ara. i de dolentes. Això per començar, tot i que estima i vol ser estimat, que té les seves Això em fa pensar en una història que em les Residències estan bé per aquells que dèries, com nosaltres, (encara que no ho van contar i que ve molt a tomb, diu així: ho necessitin, però no necessàriament per vulguem reconèixer). Tot això s'ha de tenir En un poble de l'Àfrica, van arribar els a tothom. amb compte i respectar-ho. blancs amb moltes ganes d' ajudar a la La Residència, fent una mala comparació La majoria de gent no volen fer nosa i gent d'allí, van veure que les dones havien és com el divorci, pel sol fet de que hi accepten la Residència per no fer patir els de fer una llarga caminada per anar a hagi el divorci, no s'ha de divorciar tothom. fills, Ells han patit la malaltia del pare o buscar aigua i van pensar que era una bona Fa més de quatre anys que estic vinculada la mare, molts anys ja sigui malalts o manera d'ajudar-los. Així que es van posar al món de la gent gran, i pel que he pogut impossibilitats, amb menys mitjans que de mans a l'obra, farien una llarga veure, avui, la residència es veu més com ara. Avui hi ha a l'abast un sense fi d'eines canonada que portaria l'aigua al poble. una opció, que com l'única sortida als i complements per ajudar o paliar totes Una vegada arribada l'aigua al poble, van problemes de la gent gran. les deficiències i necessitats, només hi ha veure que les dones no estaven tan Abans quan una persona gran tenia una una cosa que encara no s'ha inventat, bé contentes com ells esperaven. L'endemà dificultat o deficiència, tan si era grossa sí que s'ha inventat, però que no es pot l'aigua ja no rajava, van seguir la canonada com petita i l'impedia fer les tasques de comprar en lloc: és la paciència, doncs és i van trobar que estava trencada. La van la vida diària, no es mirava res més, la com una delicada flor, que s'ha de plantar, arreclar i al matí ja no rajava, doncs solució sempre era la mateixa, la fer créixer i es necessita temps per fer-la tornava a estar trencada. Què podia passar? Residència, i les residències s'han omplert servir. Ens estem oblidant d'utilitzar-la, Per averiguar-ho van fer guàrdia al llarg de gent que amb una mínima ajuda podien tot ho volem per ahir, tot ha de ser ràpid, de la canonada i van veure que eren les continuar vivint a casa seva. immediat, no hi ha temps. El que va poc mateixes dones que la feien malbé, doncs Les Administracions Públiques tampoc a poc, és un estorb. No s'hi pensa que per per elles, no era cap ajuda tenir l'aigua al han estat massa a l'altura de les necessitats. arribar a ser una persona de 80 ó 90 anys, poble, havien perdut l'ocasió de poder A finals del segle XIX, els francesos van s'ha necessitat precisament 80 ó 90 anys parlar tranquil·lament entre elles i el seus ser els primers en reconèixer l'ajuda per ser el que ara és, un vell; ple de homes les feien treballar més. pública com un dels drets del ciutadà. La mancances i dificultats, ningú es recorda Conclusió, potser abans de fer grans beneficència passà a ser sinònim de caritat del que ha treballat, s'ha esforçat, ha donat, canonades, hem de saber perquè les fem. i el ciutadà es considera que té uns drets ha patit i tot això l'ha fet tal com és, les A Anglesola fa un any i mig que es va i no l'han d'atendre per caritat. dèries i manies d'ara són les vivències inaugurar una moderna Llar de Jubilats, Aquí com sempre, anem més endarrerits d'ahir, que s'han de saber entendre i amb tots els serveis d'una residència, i no és fins al 1971 que entra amb vigor respectar, doncs no són rebequeries de menys els llits, (és com quedar-te a-dinar la Llei de Serveis de Salut, que diu: " vell, tot té un sentit, fins i tot en aquells a l'escola i a la nit cap a casa, i no quedar- Totes les administracions locals tenen que la demència se'ls hi ha emportat se internats). L'Ajuntament va pensar que l'obligació de proporcionar ajuda a l'enteniment. era una bona manera de donar servei a domicili en aquelles cases on sigui Per tot això les residències estan perdent qui ho necessiti. Va començar com una necessària, en la mesura que sigui "vigència", s'han convertit en centres utopia, com tot el que vol anar més enllà. adequada a les necessitats de la seva àrea; tancats i massa burocratitzats, que no tenen La Generalitat no sabia com definir-ho,( es concedirà per la presència d'una persona flexibilitat, que estan pensades més per si no estàs reconegut, no existeixes). Ara que pateixi una enfermetat que tingui que un benefici econòmic que per un servei ja està reconegut com una nova manera estar immòbil, d'una mare gestant, d'un d'assistència. de donar servei assistencial. És el primer ancià o d'un discapacitat com a resultat Cap residència dona assistència puntual, Centre de tot Catalunya d'aquestes d'una enfermetat o d'una deformació sempre hi ha la llista d'espera, el que hi característiques, i el tenim aquí a la vora. congènita" (????). entra ja no surt, si no és amb els peus per Quant van fer la inspecció, es van donar D'aquesta llei ja fa 33 anys que hauria davant. Imagineu-vos el que s'ha de pensar compte que era una solució pràctica i d'estar en funcionament. Però quantes quan s'hi entra. barata de donar un bon servei. vegades us heu trobat en algun dels Amb tot això no vull dir que la residència El que tenen a Anglesola i sembla que supòsits de la llei, i quina ajuda heu no sigui bona, només que s'ha de fer una hagin inventat la gran cosa, a La Fuliola, regut?.... Pagant Sant Pere canta. important reflexió, del què és, el com i el van ser els primers en pensar-ho i La solució sempre s'ha buscat en traslladar quant s'ha de fer servir. construir-ho, doncs està inaugurat desde a la persona gran a la Residència, o fent- Ara tenim una bona moguda sobre la l'any 1998, i no ha funcionat mai, per lo passar de fill amb fill, i són pocs els residència pública o privada. Mentres es què?... Si no tenim necessitats, perquè que es preocupen del què realment volen, discuteix els perquès sí, i els perquès no, hem de fer residències? i els busquen l'ajuda o els acondicíonen no es pensa en les "necessitats reals" que l'entorn. tenen la gent gran de La Fuliola. Pot ser CARME PIERA ISERN Pàgina 4 tribuna

25 ANYS DESPRÈS... A LA FULIOLA

Aquest mes de juliol estem plens de celebracions. A La Prou sovint hi han persones que se senten més importants Fuliola, com arreu, es conmemora aquest juliol, la que altres, també nvhi ha de vanitoses que intentan constitució, ara fa 25 anys, del primer Ajuntament destacar mes enllà del que poden. A tots però els toca democràtic sorgit de les eleccions municipals de 1979. ser fidels al plantejament de la democràcia, de que cada Aquesta fou una fita important pel que significava de persona és un vot, i que s'ha de respectar el que decideix recuperar de la gestió i el bon govern del poble per la majoria. elecció directa dels veïns. Amb tot, amb lo bo i lo no tan bo, amb els tímids avenços Ara fa 25 anys, en la meva iniciàtica vida pública, no i les grans contradiccions, amb els canvis i les il·lusions estava present en aquells esdeveniments. Però sí que a en el futur, ben segur que han pagat la pena aquests 25 partir de 1983 he tingut part de moltes i variades actituts anys que entre tots, electors i elegits hem hagut de i decissions dels afers municipals. I tot i que moltes compartir i debatre en el dia a dia. vegades les coses no hagin anat tal com un pensava que calia que anessin, segueixo opinant fermament que la D'aquell primer Ajuntament democràtic de 1979 sorgiren democràcia i la participació veïnal és la millor fórmula també iniciatives tant preuades com la celebració l'any per portar els assumptes del poble on estem convivint. següent, del Novè Centenari de la fundació de La Fuliola. I d'aquell seguit d'activitats, que el 1980 es varen fer, A l'Ajuntament de La Fuliola han passat tantes coses en una d'elles ha quedat perpetuada en el temps, s'ha anat 25 anys, i algunes d'elles prou greus com excessives, embolcallant any rera any de la pols de l'era, i 25 anys d'altres de més alegres i complaents... totes elles com després li arriba un aniversari ple de simbolisme, de fidel reflex de la societat i els temps que ens ha tocat de tradició, de cultura i sobretot de molta participació. viure i en la que les persones hi tenim tantes coses a dir com a fer. Sí, doncs les Festes del Segar i del Batre són tot això i a més, el millor aparador del que La Fuliola és capaç de Ningú ens havia ensenyat a conviure en democràcia. fer portes endins per fer-jo extensiu a l'exterior. No em Vàrem haver de començar de zero, sota unes normes toca personalment, fer-ne la seva publicitat, doncs les que venien d'un règim dictatorial, tenint per damunt mateixes Festes es publiciten per si soles, amb el seu nostre moltes inquieruts carregades de caciquisme i amb reconegut prestigi arreu el país, són una mena d'imà que un fort alè de contrareforma. És difícil la vida política atreu aquelles generacions que volen recordar i veure a un poble petit, i s'ha fet dur aconseguir l'alternància com era la vida dels nostres avantpassats. en el poder i en comandar la gestió de l'Ajuntament.

Nüm. 97 Pàgina 5 tribuna

Tampoc li ha estat fàcil a l'Associació de les Festes del vivències tan diferenciades i tan importants per les Segar i del Batre, nascuda d'aquella Comissió del nostres percepcions, tan individuals com col·lectives. Centenari, el seu llarg camí en aquests anys. Malgrat De ben segur hi ha hagut gent que de tot plegat n'han tots els entrebancs i les poques ajudes municipals, el tret poc suc d'aquests 25 anys, però estic segur que molta Segar i el Batre han estat fidels a la seva tasca, i mentres més gent ha estat capaç de conèixer, viure i gaudir d'uns els governants han anat passant i esmunyint-se, el Segar avenços que el mateix col·lectiu humà per mitja d'aquest i el Batre ha perdurat i es celebra edició rera edició, amb tres àmbits de presència, ha pogut fer realitat. èxit de públic i reconeixements. I deixant de banda les etiquetes i les ideologies que Així mateix segueix treballant per la cultura del poble massa sovint es pengen a la gent, als que no ho han una altra entitat que també aquell juliol de 1979 es viscut i gaudit, res ni ningú els hi rescabalarà aquest constituïa sota una llei d'Associacions encara vigent del meravellós temps perdut. En canvi, des de la talaia dels règim franquista. Si més no, la seva voluntat era la de que hem estat en la recuperació de les tradicions i la fer cultura, la de no deixar perdre cap festa, tradició, tasca de dur a terme múltiples activitats de tipus polític, esdeveniment...la de portar al poble les idees i novetats cultural i social ens queda el la satisfacció d'haver-ho que ningú més ens atansava...la de suplir les mancances fet lliurament, en benefici de la comunitat i disfrutant- que el mateix municipi tenia en múltiples àrees, com el ho plenament. jovent, la mainada, fer debats, teatre, música, premsa.... En 25 anys hi ha tant espai i tant de temps, que hi han Això és el que ha estat fent l'Ateneu Popular en tot aquest persones que ho inicien, altres ho continuen i altres ho periple d'anys i panys. A vegades com si fos un poti-poti deixen. En el pas inexorable d'aquestos anys, cal tenir de tantes coses...sempre essent la consciència cultural un record per totes aquelles i aquells que ens han i social del municipi, marcant les noves tendències i acompanyat en 25 anys d'Ajuntament, de Segar i Batre amb unes maneres de fer ben diferentes a les existents, i d'Ateneu Popular. Tant a les verdes com a les madures, avançats ben sovint a la mentalitat dels governants que amb el respecte que tots i cadascun es mereix i li pertoca. ni l'entenien ni el volien entendre. I personalment, i des de la tasca municipal que hores d'ara estic realitzant a l'Ajuntament, animar als veïns i Vaig tenir la sort de participar en la seva gestió, primer veïnes a viure en democraàcia i estar al servei dels altres. con a membre de la seva Junta i després 8 anys com a Ens resta tot un futur per fer-ne de noves, per assolir els President de l'entitat, i el cas és que fou una tasca tan grans projectes i les petites coses, ens es lícit seguir engrescadora com a la vegada enriquidora per poder somiant il·lusionats en fer un poble millor. aprendre i ajudar transmetre coneixements, per conviure i fer patent la nostra identitat com a col·lectiu i com a Des de l'Ajuntament, Feliços 25 anys després...a La ciutadans, que no es resignen a ser uns simples Fuliola observadors del que ens passa a la vida. JORDI ESCOLÀ 25 anys després...a la Fuliola estem de celebracions. La Tinent d'Alcalde Ajuntament de La Fuliola democràcia ens ha facilitat l'accès a aquestes tres

Flors Expenedoria núm. 1 M. Carmen Alarcón Alarcón

Estanc • Tabacs ... . Art Floral Objectes de regals Cj Dr. Rius I Tarroja, 3 25332 La Fuliola Bodes " Tel. 973 51 00 75 Plantes - ceràmica Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA Mòbil 659 11 74 02 Objectes de Regal v ; _x Pàgina 6 entrevista

ENTREVISTA A JOSEP GUINOVART

Josep Guinovart: "LES FESTES DEL SEGAR I EL BATRE de la creativitat de l'artista, que fa que unes vivències marquin TRANSMETEN UNS VALORS DEL NOSTRE PASSAT i perdurin en la seva expressió i siguin una constant en la seva RURAL COL·LECTIU MOLT NECESSARIS PER A LES trajectòria. Jo em sento molt vinculat a la terra perquè vaig FUTURES GENERACIONS" viure unes circumstàncies que es van produir als 9 anys, a la Guerra Civil, quan vaig estar a Agramunt i vaig entrar en L'artista agramuntí Josep Guinovart és l'autor de la litografia contacte amb el món rural perquè tota la família de la meva commemorativa dels XXV anys de les Festes del Segar i del mare eren gent del camp. I això en aquesta edat queda marcat Batre de la Fuliola que se celebren els dies 26 i 27 de juny i per sempre I és clar, es reflecteix en l'obra artística. 10 i 11 de juliol. En la presentació de la litografia a l'era, el passat 20 de juny, vam xerrar una estoneta amb ell... - Després d'aquest temps a Agramunt, se'n torna a Barcelona. Què representa aquest retorn a la ciutat? - L'era i tot el que gira al seu voltant és motiu molt present a - Significa moltes coses. Quan vius amb la natura hi ha un la seva obra. Com valora que des de fa 25 anys hi hagi una ordre, un equilibri màgic. La ciutat en canvi, té un altre ritme, associació que rememora aquest passat, com és el cas de molt diferent al natural. El que passa és que l'home que viu l'Associació de les Festes del Segar i el Batre de La Fuliola? a la ciutat inconscientment té un peu a la natura. I la prova és - La valoració més positiva que se'n desprèn és la seva vessant molt clara. Els grans fenòmens violents es generen a les grans didàctica i de transmissió. Perquè una de les mancances de ciutats. Perquè és allí on es creen les grans marginacions. Als la nostra societat és la pèrdua de tots els valors de transmissió. pobles això no passa. És més fàcil la integració. Pensar que des de fa 40 anys aquesta forma de treball al camp mantinguda des de fa centenars d'anys de cop i volta desapareix - Però avui també han canviat els pobles, ja no hi ha tanta a partir d'un canvi creat per la tecnologia resulta increïble. diferència amb les ciutats. Ens trobem en un moment de trencament molt radical en què - Sí, perquè els mitjans de comunicació hi han fet molt. Avui desapareixen valors molt fonamentals. Avui un nen de 14 anys la gent jove de poble no es diferencia tant dels de la gran no en sap res d'això. Crec que aquest fet s'ha de valorar molt capital i on tenim la prova és al vestit. I la televisió és un dels positivament per la importància que té avui en dia donar elements que ha jugat un paper cabdal en aquest canvi. transmissió a les coses. - Quan vostè està a Barcelona, com s'inspira per crear? - La inspiració jo crec que és una frase romàntica. El que determina la continuïtat d'una obra és el treball. Les vivències són fonamentals, almenys per a mi. Jo no puc dir res, no puc imaginar res sense la vivència. Tot el que jo pugui expressar són situacions viscudes, que jo les transformo. Passen per un sedàs, que és la creativitat o la sublimació potser, per transformar-se en art.

- I l'art és una via de sortida pel que no es pot expressar normalment? - No hi ha dubte que la gran força de l'art és el misteri. La racionalitat dins el món de l'art és molt limitada. L'important de l'art no és el que es veu sinó el que hi ha al darrere.

- Li ha passat mai d'acabar una obra i adonar-se després que li ha sorgit un significat nou que no havia previst? - Aquest imprevist és fonamental. Si l'autor no se sorprèn a ell mateix, ha de començar a dubtar. Sempre hi ha d'haver - Vostè és l'autor de la litografia commemorativa del 25è aquests espais d'inseguretat que són els que determinen que aniversari de les Festes del Segar i del Batre de La Fuliola, vagis trobant nous camins. una temàtica que li és molt propera. Què li va semblar l'encàrrec? - Hi ve molt a l'Urgell? - Me l'he pres com un tema molt meu perquè va molt en la - Molt sovint. Vinc a visitar l'espai Guinovart. línia de la meva obra i em sento molt proper a tot el que representa la festa. - Podria estar l'espai Guinovart a Barcelona? - Jo crec que no. Tot i que un espectador de Barcelona pot - Vol recuperar un passat perdut amb la seva obra? valorar l'expressió plàstica que hi ha a l'obra però no s'identifica - No ben bé. Una cosa és la realitat d'aquest passat que jo he amb les arrels d'aquesta obra. Penso que per arribar a aquesta viscut a l'era de petit i l'altra és el que això significa pel món obra es pot fer per diferents camins. I els d'Agramunt poden Núm. 97 Pàgina 7 entrevista

mercat. Qui compra l'obra de l'artista? Doncs la compra la burgesia,la compra el capitalisme, això que abans era l'església, després van ser els reis, l'estat i després ha vingut la burgesia i és quan han començat a haver-hi galeries. Això ja va començar al segle XVII, al XVIII i al XIX va ser quan va quallar especialment. Avui no hi ha res que estigui al marge del mercat i això condiciona molt l'artista. Però l'artista inevitablement ha de viure i això no vol dir que sigui vendre's. La contradicció està en què de vegades lluites contra una cosa i t'adones que el teu producte està assimilat amb allò amb el que tu estàs en contra.

- El que és indiscutible és el valor humanista de la seva obra - Jo crec que sí que hi ha aquest valor. Per a mi l'art és un equilibri entre el contingut i la forma i quan parlo de contingut em refereixo a uns valors ètics i humans que intento transmetre i que són ineludibles.

- L'artista s'ha d'involucrar amb el seu entorn? - Crec que de fet l'artista ja hi està involucrat. No és una qüestió de voluntat, és necessitat A més l'art és una necessitat, és una vocació.

-1 ara que està a l'era què li ve al cap? - Les olors, els colors... em transporten cap a les meves vivències de petit. L'artista acumula vivències i això ho porta sempre i ho transmet d'una manera o d'una altra a les seves obres. fer-ho fins i tot al marge del propi valor de l'obra. Ja sigui com a agraïment, perquè té un caràcter determinat a Agramunt, - El progrés on està? perquè la gent hi troba elements del seu entorn i s'hi - El progrés cal repensar-lo. En l'obra d'art no existeix el identifiquen. Però a mi un dels que més èmfasi hi he posat és progrés perquè no hi ha una obra millor que una altra, la vessant didàctica. M'interessa molt la relació amb les escoles, simplement no són comparables. Però en l'aspecte humà el perquè els nens petits puguin entrar en contacte amb aquest progrés l'entenem en comprar un cotxe o amb els invents que món perquè és quan s'incideix més en la seva possible evolució, ens ofereix la tecnologia. I això no és progrés, només és sempre que hi hagi una sensibilitat artística innata que s'ha acumulació. Així que en l'aspecte humà el progrés on està? d'alimentar i cultivar. Cal replantejar-nos aquesta idea de progrés. El progrés no és el que l'home és capaç de fer, sinó el que és". - Quin és el missatge que vol transmetre a l'espai Guinovart? - El retrobament de l'home amb la natura i en conseqüència Text: Berta Palau amb ell mateix perquè hi està indissolublement lligat. Fotografia: Ramon Pané

- La prova és que cada vegada té més èxit el turisme rural - Exactament. L'home està lligat a la natura. Li n'allunya el progrés però té necessitat de tornar-hi encara que no en sigui conscient.

-1 què és el que fa que una obra d'art sigui universal? - La pregunta ens la podem fer pensant per què al Japó agrada tant Gaudí o Miró? Doncs perquè hi ha una sèrie d'aspectes que són comuns per a tots, i la relació amb la natura és un d'ells i això és un llenguatge universal que fa que l'obra d'art pugui ser universal.

- Els artistes han estat al servei dels reis, dels papes i ara estan al servei del capitalisme. S'acaba caient a la trampa? Es pot crear sense llibertat? - És molt difícil. Sempre estarem en un espai de contradiccions ja des del punt de vista que l'obra de l'artista ja l'assimila el

Pàgina 8 la Fulla pels nens

Els alumnes del Cicle Mitjà del CEIP Guillem d'Isarn, és a dir, de l'escola del nostre poble, ens han fet arribar aquestes dues entrevistes, que alhora han estat publicades en el número 8 de la revista anual "Ei, alumnes!" que edita la pròpia escola, fent una bona demostració de la seva faceta periodística. Us convidem a llegir-les. ENTREVISTA AL SR. ALCALDE

persones, a hores, que també s'encarreguen de la neteja de diferents llocs del poble.

6.- Quines són les feines més importants que es fan des de l'ajuntament? Totes són importants, però les més importants podrien ser: servir els veïns, assessorar-los, donar permisos i que' els veïns estiguin bé.

7.- Quins són els problemes més urgents que té la nostra localitat? Solucionar l'arranjament dels carrers, posar gespa al camp de futbol, posar en marxa el polígon industrial i construir la residència d'avis.

8.- Senyor Alcalde, ens podria dir tres coses importants que s' han fet al nostre poble durant 1' any 2004? Arreglar la carretera, s'han plantat 140 "setos" al cementiri de La Fuliola i també s'ha arreglat el cementiri de Boldú.

9.- Ens podria dir , també, tres coses previstes per 1.- Ens podria dir el seu nom si us plau? fer immediatament? Anton Marsinyach i Olives Arreglar els camins Construir la residència d'avis 2.- Per quin partit es va presentar a les eleccions Marcar el polígon industrial municipals? Il·luminar el camí petit de Boldú Pel P.P.

3.- Quant de temps fa que és Alcalde del nostre poble? Dos anys i mig

4.- Quants regidors i regidores hi ha en el nostre ajuntament? Nou, cinc Quatre regidors i cinc regidores

5.- Quantes persones treballen en l'ajuntament? 13 persones

Qui són i què fan? El secretari, l'agutzila, 3 persones per a netejar els carrers, dues persones a la guarderia, 2 administratius, una persona al menjador escolar, una altra per a la neteja de l'escola i dues

Núm. 97 Pàgina 9 la Fulla pels nens

El dia 2 de gener -04 (se'n fan quatre com a mínim a 10.- Quantes persones poden votar en les eleccions l'any, més alguns d'extraordinaris). municipals al nostre poble? Quines decisions importants es varen prendre? Unes 1.050, o sigui tots els ciutadans i ciutadanes majors Es va fer la cessió dels terrenys per a la construcció de de 18 anys. la Residència d'avis. 11.- Quants partits polítics es presenten a les eleccions 14- Com arriben les decissions dels plens a municipals? coneixement de poble? En les últimes eleccions s'han presentat tres partits A través d'un Butlletí Informatiu que edita l'Ajuntament, polítics. de tant en tant. Ens podria dir el nom d'aquests partits? C.I.U., P.S.C. iPJP. 15-Li agradaria canviar alguna cosa de La Fuliola i Boldú? 12.- Qui hi assisteix als plens? Sempre es poden millorar coses: acabar d'arreglar els Tots els regidors, regidores, el secretari de l'Ajuntament carrers, les voreres, i fer més parcs i jardins. i veïns del poble. Hi assisteix molta gent del poble? 16- És molt pesada la seva feina? No gaire, de 10 a 30 persones. No, encara que té moments bons i dolents. Quantes hores hi dedica al dia? 13.- Quan es va celebrar 1' últim ple municipal? De tres a quatre hores.

17- A part de ser l'Alcalde del nostre poble, a quina activitat es dedica vostè? Electricista i lampista.

18.-1 per finalitzar ens podria explicar com col·labora l'Ajuntament en la nostre escola? Col·labora amb la calefacció, la neteja, el menjador i, en general, amb la conservació i manteniment de l'edifici.

TOTS ELS ALUMNES I MESTRES DEL CICLE MITJÀ LI AGRAÏM LA SEVA DEDICACIÓ I LA SEVA PACIÈNCIA PER CONTESTAR-NOS LES NOSTRES PREGUNTES I ENSENYAR-NOS LES DIFERENTS DEPENDÈNCIES DE L'AJUNTAMENT.

Video Club 1 Ara oferim venda de PA i gran assortit en BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

Plaça de l'Ajuntament, 1 • Obert tots els dies inclòs diumenges. La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

Vagina 10 la Fulla pels nens

ENTREVISTA A LA LLAR DE JUBILATS

1.- Ens podria dir el seu nom, si us plau? Miquel Bros i Forn

2.- Quin és el seu càrrec dins la Llar? President Com fou escollit? En Assemblea General Ordinària del 9-2-02

3.- Quant temps fa que ocupa aquest càrrec? Dos anys, 1 mes i disset dies.

4.- Què vol dir "Llar de Jubilats"? Vol dir: casal d'avis, local per a la gent gran.

5.- Quants anys fa que està fundada? Del 15 d'abril de 1.984, ja fa 20 anys. Qui la va fundar? De qui en rebeu? van ser vuit socis: Valentí Ferrer De tres entitats: Ajuntament, Benestar Social i Família Josep Vilanova i Fundació la Caixa. Julio Berengueres Francesc Miró 11.- Teniu servei de neteja i manteniment del local? Bartolomé Folguera Sí Joan Albareda Qui s'encarrega de fer aquest servei? Miquel Marsinyach L'Angelina Capdevila Farran, amb contracte directe amb Ramon Pané l'Ajuntament.

6.- Quina és la funció de la Llar? 12.- Jugueu al "Joc de les Bitlles? Fer el màxim d'activitats possibles: conferències, xerrades, Sí, és el "Club de Bitlles La Fuliola" amb comptabilitat diada de Sant Jordi, Festa de la Gent Gran, homenatge pròpia. als més grans.... . 13.- Organitzeu campionats amb altres Llars amb el 7.- Tenen molts socis a la Llar? Joc de les bitlles? Sí Sí, amb altres pobles de les rodalies. Quants? 302 14.- Feu sortides a peu o amb autocar amb els socis de la Llar? 8.- A partir de quina edat es pot venir i ser soci de la A peu , no, però amb autocar hem visitat diferents llocs Llar? com la Passió d'Esparraguera, el Monestir de Pedra Des de quan es neix, i s'és soci protector. gairebé sempre subvencionades per la Llar.

9.- S'organitzen activitats a la Llar? 15.- Ve molta gent quan feu aquestes sortides? Sí, si Sí estan subvencionades ve més gent que si no n'estan. De quina mena? Gimnàstica de manteniment, cursets de cuina, aula Els alumnes de Cicle Mitjà li agraïm la seva paciència d'informàtica, servei de callista, servei de modista (dues al contestar-nos aquestes preguntes que hem preparat a vegades a l'any), servei d'aparells estàtics de gimnàs. l'Escola. I també els donem les gràcies per deixar-nos jugar a 10.- Rebeu ajuts i subvencions? bitlles, ens ho hem passat molt bé. Sí La Fuliola 26-4-04

Núíft. 97 Pàgina 11 històries de la Fuliola i Boldú

ELS CEMENTIRIS DE LA FULIOLA

Pel 1800, unes ordres reials van decretar la retirada dels cementiris a fora del casc urbà. És llavors quan a La Fuliola es va començar a enterrar, on avui es coneix com el "Cementiri Vell", prop de la carretera, darrera cal "Cisquet" i cal "Paneroti". Com a curiositat direm que el caminet, que molts recordareu hi havia al costat d'on ara hi ha el garatge del Clop, tenia que ser el suficient ample com per passar-hi dos homes portant una caixa de difunt, el que fa que pensar que formava part del recorregut que es feia de l'església al cementiri. L'últim fuliolenc enterrat en aquest cementiri fou la nena, d'un any i vuit mesos, Ramona Llovet , el 24 d'octubre de Imatge actual del cementiri vell. 1915. Tot i que excepcionalment, donat que hi tenia un panteó familiar, s'hi va Ara que s'ha parlat i es parla de l'ampliació del nostre permetre l'enterrament del farmacèutic, Joan Baptista cementiri, volem fer, des d'aquesta pàgina, un breu record Nicolau, el 23 de setembre de 1916. sobre els cementiris que hi ha hagut al nostre poble. Al voltant de 1888, algunes despulles del cementiri Del primer cementiri que en tenim constància certa i anterior, foren exhumades, per portar-les a aquest que sabem que com a mínim a principis del segle XVII, cementiri. ja actuava com a tal, és la mateixa església. Encara més d'un recordarà diverses inscripcions que hi havia a terra, El cementiri actual fou beneit per mossèn Armengol, I'l abans de l'enrajolament de l'última ampliació de l'any de novembre (Tot Sants) de 1915, i amb presència de la 1968. majoria de fuliolencs. El va estrenar, l'infant de 3 mesos, Pere Ramellats Boldú, el 23 del mateix mes. El proper cementiri fou inaugurat l'any 1700, estava emplaçat, com a tants d'altres pobles encara és així, al Aquest doncs és fins ara, l'últim cementiri del nostre costat mateix de l'església, a la cara sud, on hi ha la porta poble i al que sembla se li prepara una ampliació. petita. També més d'un recorda, que anys endarrera, quan plovia molt, trobar algun os per l'esmentat lloc. FRANCESCA BERNAUS / JOSEP M. TORRA Aquest cementiri va tenir, també, una vigència d'uns 100 anys.

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA • INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS INSTALACIONE5 • PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS Y SISTGMAS D6 PETROLÍFERS TRANSVASG, S.L • EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS ' INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTREA VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea • Pol. Industrial Golparc, parc. 72 •25241 GOLMÉS (Lleida) Tel. 973 60 43 93 • Fax 973 60 40 82 • E-mail: [email protected]

Pàgina 12 pàgina de Vateneu

POP UtAj?

TRES divendres, antiesTRÉS per a tu El que no es podem explicar són les sensacions compartides i viscudes. Vàrem: Els dies 16,23 i 30 d'abril es va organitzar aquest taller corporal pràctic, seguit us en donem el següent resum: JUGAR: En parelles una al davant i l'altra al darrera, la persona del davant estirava i l'altra s'havia de deixar Viure, descobrir i compartir petits i senzills moments de portar, desprès era a l'inrevés, la del darrera empenyia, benestar, aquest era l'objectiu previst de l'activitat. Si desprès es canviaven les posicions i ho fèiem de nou, era una sorpresa o una novetat per les qui s'hi van apuntar, ...que senzill però que divertit...i un altre dia una ho va en certa manera també ho era per a mi, ja que era la fer amb els ulls tapats. primera vegada que ho feia per a gent adulta, sempre m'he mogut entre talles més petites. RESPIRAR: L'exercici que va ser més sorprenent va ser el de descobrir les diferents zones de respiració dels Aquesta activitat es va proposar i realitzar per la nostre cos i la seva harmonització amb els dits de les confluència dels interessos de dos entitats del nostre mans: Ajuntant índex i polze de les dues mans se sent poble, la Junta de l'Ampa de l'escola i l'Ateneu Popular. una respiració baixa (panxa), ajuntant els dits del mig La bona idea d'organitzar conjuntament el teatre se sent una respiració mitja (costelles), ajuntant els extraescolar per a nens/es ens va portar a compartit anulars i petits se sent una respiració alta (clavícules), d'altres idees, interessos i propostes, una d'elles aquesta. ajuntant tots els dits de les dues mans la plenitud d'una respiració completa. El títol de l'activitat "Tres dies antiestrés per a tu" va ser bàsicament perquè estrès rima amb tres, va ser una RELAXAR: Abans de començar ens fèiem un petit qüestió de "màrqueting", el títol no va aconseguir massatge, el millor, el massatge amb els globus, i desprès interessar a moltes persones però va ser una qüestió de estirades a terra tapades amb la manta, amb la llum de qualitat més que de quantitat i les valoracions globals les espelmes, una música adient, les meves senzilles de les persones que vàrem compartir les estones d'aquells indicacions i la imaginació de cadascú ens vàrem anar divendres d'abril van ser molt., molt bones. traslladant a diferents paradisos: La platja, la muntanya,

Aquests moments de benestar (benestar és contrari d'estrès) els vàrem aconseguir junts amb el JOC; la Quan sortíem, després de quasi dues hores, no parlàvem RESPIRACÏO; i la RELAXACIÓ, coses que fem gaire, no calia, mirant les cares es veia que totes havíem normalment de forma poc conscient i hauríem de fer-ho compartit una estona de benestar i ens l'endúiem cap a més sovint, de forma més conscient, per tenir els beneficis casa. que aquestes senzilles activitats tenen a la nostra vida: BENESTAR. Espero que aquestes ratlles siguin un recordatori per les que hi varen ser i també perquè animi a noves persones Pot ser us preguntareu qüe vàrem fer amb la manta i la quan ho tornem a proposar de nou el curs vinent. roba còmoda, si a algú li pica el cuquet n'hi farem cinc cèntims per mirar si us animeu quan ho tornem a proposar. ANNA MARÍ ARDÉVOLI REBO.

QUADRES A LA LLAR DELS JUBILATS

El diumenge 16 de maig, a la Llar dels Jubilats celebraven la seva festa i l'Ateneu va voler col·laborar-hi fent una exposició dels quadres de les Festes del Segar i Batre que han estat premiats per l'Ateneu al llarg d'aquest anys. Ha estat l'ocasió per lluir-los i treure'ls de la foscor a la que estan sotmesos fins ara. Encara hi sou a temps per fer-ne un cop d'ull. . i Nútn. 97 Pàgina 13 pàgina de Vateneu

SORTIDA A L'ESPAI CULTURAL DELS CANALS D'URGELL A MOLLERUSSA

Amb el pretext d'anar a veure el novíssim Espai Cultural dels Canals d'Urgell, el 28 de març vam organitzar-ne una sortida. L'Espai es troba a la seu de la Comunitat General de Regants a Mollerussa i la seva finalitat és donar a conèixer la revolució que va significar l'arribada del regadiu al Pla d'Urgell a través de diferents recorreguts audiovisuals que pretenen embolcallar-te amb les sensacions que fa aproximadament 100 anys es podien sentir amb la construcció del Canal d'Urgell. Per aquells que encara que no hi heu anat, us ho recomanem fermament, doncs val la pena no oblidar el perquè del paisatge del lloc on vivim: dels arbres fruiters, el panís, l'alfals.

SANT JORDI I CONCURS DE CARTELLS DEL 25È ANIVERSARI La celebració de la diada de Sant Jordi d'enguany va estar amanida d'una estesa de cartells a la Plaça de l'Ajuntament. Es tractava de donar el veredicte dels guanyadors del concurs de cartells commemoratius del 25è aniversari de l'Ateneu, que varen ser l'Imma Balcells i la Marta Bros (a la portada d'aquest número) en la categoria d'adult i infantil respectivament, sense oblidar els accèsits que es va atorgar a la Montserrat Mercè (que figura a la contraportada) i a la Mariona Massons (que es va utilitzar pel cartell de la Trobada de Colles del Caragol d'enguany). El cartell guanyador pròximament el veureu per anunciar l'aniversari. Des de l'Ateneu felicitem i agraïm la col·laboració dels restants participants, els més joves del poble majoritàriament.

VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES

Es va fletar un autocar sencer per anar a Barcelona el dia 30 de maig, l'ocasió s'ho mereixia: un esdeveniment d'aquesta magnitud no es pot deixar escapar (deixant de banda rectificacions, critiques, adhesions entusiastes i moviments anti-fòrum a part). La veritat és que en un sol dia no es dóna l'abast a veure totes les activitats programades, entre exposicions, tallers, espectacles... , si més no, aquesta aproximació ens va permetre tenir una impressió prou acurada del que s'hi cuinava allí, i qui vulgui sempre podrà repetir.

Pàgina 14 pàgina de Vateneu

REVETLLA DE SANT JOAN

Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, Guardeu-nos de la ronya fins un altre any.

Recitant aquest rodolí és com s'ha de saltar concretament tres vegades el foc per a que es compleixi la petició, (malgrat els més petits et puguin mirar amb cara de pòker al no identificar la ronya com a un dels mals dels nostres temps). Per aquell qui no va voler saltar, es va poder entaular igualment a la revetlla de l'Ateneu de cada any. Tots els ingredients per a una revetlla com cal hi van ser: petards, un bon sopar, millor companyia i la foguera.

g $mm g mmm s mmm s wmz % 4a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

Enguany érem 25 colles i 630 persones, xifres prou indicatives de la consolidació d'una festa que arriba a la seva quarta edició. El temps ens va ser benèvol i els participants van fer gala d'un civisme exemplar. De colles, n'hi van haver de tots colors: des de les que són ja un referent clàssic fins aquelles que pateixen operacions de reestruc- turació; el mateix es pot dir de les activitats, pots esperar-ne les de sempre o estar a l'aguait a veure què hi ha de nou. La intenció és clara: passar un dia distret en bona companyia. Recordeu que podreu veure exposades les fotos de la jornada, ja us informarem degudament. COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

Departament d'Assegurances ACTEL

PINSOS " ADOBS - INSECTICIDES > CEREALS • ALFALS FRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA C/ de l'Om, s/n. - Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) e-maii: [email protected] • Pàgina web: www.coop.lafuliola.com

Núm. 97 Pàgina 15 actualitat

XXVcs Festes fcel i bel

Batre 10 í 11 be juliol

Mentre s'enllesteix l'edició d'aquest número, s'estant ultimant les celebracions de les Festes del Segar i Batre d'enguany, marcades per l'arribada a la seva 25a edició. Per celebrar com es degut aquesta fita, s'han realitzat diversos actes especials, a destacar l'edició de la litografia commemorativa a càrrec del pintor Josep Guinovart, del qual us en aportem una entrevista realitzada el dia que es va fer-ne la presentació i l'entrega el dia 20 de juny a l'era. Una altra activitat commemorativa a destacar ha estat el concert del dia 10 de juliol al local poliesportiu de l'Orquesta Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, seguit d'una projecció audiovisual de la primera edició de les festes. Sense oblidar- nos dels actes ja més habituals de la festa com exposició de fotografies, de maquines i eines antigues de pagesia, de figures de ferro, trobada nacional de puntaries, demostracions d'artesania,... Des de La Fulla, us felicitem per aquest aniversari per a que tireu endavant durnat molt anys més.

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU 2004 estil9olivia RESULTATS ELECTORALS A LA FULIOLA

NOMHRI; D'LLP.CTORS 1012 NOMBRI: DL VOTANTS 454

Partit dols Socialista de Catalunya . 157 Convergència i Unió 104 I:M.|uerra Republicana de Catalunya. 75 home Parli 1 Popular <)2 dona estilistatractament capilar-extensions Inicialha por Catalunya-Venh» 14 estètica • maquillatge • depilació Alin?» 12 Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 OB 93 LA FULIOLA

Pàgina 16 pàgina de les entitats

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE LA COOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA EXERCICI 2003

Comencem aquesta col·laboració amb la revista "La Fulla" S'ha de destacar també la participació de La Cooperativa amb amb un primer article sobre el desenvolupament de l'Assemblea les cooperatives de segon grau, de la qual es sòcia, Transalfals general de La Cooperativa de La Fuliola on es van presentar a la que aportem 5.197 tones al 12% d'humitat d'alfals amb el comptes anuals de l'exercici econòmic 2003. 389,35 hectàrees, Actel amb 7.143 tones de fruita de les que 6.052 tones són de poma, 1.064 tones són de pera i 27 tones L'Assemblea es va celebrar el dia 25 d'abril del present any, de préssec, Cotecna a la que comprem els correctors i diferents un diumenge pel mati, amb l'idea de que un dia així podria matèries primes per la fabricació de pinsos, sent la nostra animar als socis a una major assistència, cosa que per desgràcia participació de l'orde del 4,97% i per últim Comercial del no va ocèrrer, doncs l'assistència va ser similar a la d'assemblees Bestiar, cooperativa de segon grau recentment creada, anteriors conjuntament amb les cooperatives de Linyola, Coperal de Santa Coloma de Queralt i la Pirenaica de la Seu d'Urgell, per Com a fets destacables de l'Assemblea cal esmentar els la comercialització de vedells de carn certificada i amb marca següents. Es va procedir a la lectura de l'informe de l'auditoria pròpia. corresponent al exercici 2003, tancat el 31-12-2003, el qual va ser elaborat pel Gabinet Aguado, Antonijuan y Sarraga, el Això seria a grans trets el resum de l'exercici 2003 on es qual no presentava cap anomalia i amb conseqüència va ser podria ressaltar el correcte funcionament dels diferents apartats aprovada per unanimitat. de la cooperativa i el canvi positiu experimentat per la Secció de Crèdit com a conseqüència de la bona rendibilitat dels La Cooperativa va facturar durant aquest exercici 12,652 mercats financers. milions d'euros que es reparteixen de la següent manera, als abonos li correspon 1' 1,26 % de la facturació, als fitosanitaris També s'ha de destacar com a molt important l'intervenció 1' 1,42%, als pinsos el 48,97%, als zoosanitaris 1' 1,52%, a les del President de La Cooperativa, elSr. Joan Segarra, on va llavors el 0,71%, a la comercialització de bestiar el 12,41%, explicar als socis dos projectes molt importants pel futur de a l'alfals el 4,94%, a la fruita 1' 11,59%, als cereals el 8,87%, La Cooperativa. Un seria la fusió amb la Cooperativa de al gasoil 1' 1,56%, als transports 1' 1,11%, a la maquinària el Castellserà per guanyar volum i optimitzar costos i l'altre seria 2,96%, i altres productes el 2,69%. la construcció de una nova fabrica de pinsos conjuntament amb la cooperativa de Linyola amb tecnologia actual i que La Cooperativa va presentar un resultat positiu després s'ubicaria a algun lloc que s'està estudiant, però que en qualsevol d'impostos de 127.935,28 euros després d'haver amortitzat cas estaria fora del casc urbà de les poblacions amb el que 143.625,35 euros. La Secció de Crèdit presenta un resultat s'evitarien les molèsties que ocasionen aquest tipus positiu després d'impostos de 7.794,25 euros, després d'haver d'instal·lacions i reduiria els riscos financers que una inversió amortitzat 1.277,79 euros. El volum de dipòsit de la Secció d'aquest tipus comporta al fer-ho de manera conjunta. de Crèdit ascendia, a 31-12-2003, a 3,25 milions d'euros dels que la cooperativa havia utilitzat un 24,24% de promig per Per acabar voldríem agrair a tots els socis la participació a les financiar operacions comercials de circulant. activitats de la Cooperativa, lo qual és la millor garantia del bon funcionament de la mateixa.

FISCAL • COMPTABLE estiu LABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37 Tel. 973 570 670 Fax 973 570 090 ASSESSORIA 25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 97 Pàgina 17 cultura

ALMENARA POÈTICA NOVAMENT

Tres nous poemes tres a l'entron de la Serrra d'Almenara: el primer de Ventura Llovet; el segon, de Domènec de Bellmunt, i el tercer, de collita pròpia. Els dos primers poemes són anteriors a 1984, amb el Pilar d'Almenara encara per restaurar (recordo que el Pilar presenta al seva imatge actual des de l'estiu de 1988, és a dir, en el present període democràtic).

Clavat com una fita és mossegat pel drac del temps en la rodera del destí i esgarrapat per l'urpa que t'aferres entre timons i coscolls Clavat com una fita de tots els vents. i en la llegenda dels valents en el llom gepic ets fill de savis o de folls. d'una serra sense abric, Noble cavaller un gegant desventrat de vetusta pedra Mes jo, humil servidor aixeca el dit; ferm soldat inclino el cap i estenc la mà rau estàtic que no desertes m'espurnegen els ulls al llindar del partió de l'obaga soledat, no vull somiar, toca el cel pàgina de la història i amb un crit i mira fix a l'horitzó. saba del terrer, com l'espinguet d'un clarí d'albada refugi de l'ocell deixo escrit És com un far fantasmagòric que viu el teu alè queja des d'ara engolit pel silenci nu i dorm en la teva pell. tens un altre amic d'un coster rostat, Pilar d'Almenara. i fermat com un esclau Sentinella permanent

Poema d'estil Tombes Flamejants de Ventura Gassol Almenara flash

Mires el cel des de la Serra A Guillem Viladot mires planes i valls a l'horitzó ets patrimoni de la nostra terra Almenara first i fiques glòria al teu blassó. Almenara cloth Almenara fire. Has vetllat sempre amb l'exemplar fermesa pels pagesos fidels del nostre urgell, Almenara bike ets i has estat com una llàntia encesa Almenara world i que encara brilla ara com l'or vell. Almenara crash.

Però estàs ferit d'un esvoranc que crema Gounlou! i posa a prova avui ta fortalesa (Dóndena.) i et cal de pressa una salvació suprema que un mestre d'obra et torni la salut. (J.B., 1999) Urgellenc que ara em sents siguis sensible a la veu angoixosa del pilar Joan Borda i entre tots, ben units farem posible que d'urgència se'l pugui restaurar.

Pàgina 18 pàgina del soci I monanem

A PORTUGAL EN BICICLETA (IV)

11-04-03: LISBOA- d'esperar, la pluja ha fet acte SALVATIERRA DE de presència, sort que a uns MAGOS-CHAMUSCA quants metres de la carretera (115 KM) hi havia una estació de tren Avui el primer que he de fer que m'ha de servir d'aixopluc és fecilitar-me per del mal temps. l'aniversari dels meus 58 anys. Que duri. Després he Veient que el temps segons mirat per la finestrs de la les previsions amenaçava de pensió per veure el temps pluja pels dies següents, he que feia; no podia ser pitjor. preguntat al de l'estació cap En aquells moments plovia on anaven els trens i em diu a bots i barrals, però s'havia que entre d'altres, cap a de continuar fes el temps que Vilafranca de Xira, pont sobre el riu Tajo. Castelo Branco i Guarda. Si fes. Tenia una setmana per arribar a abans, principalment agrícola, tot són en un parell de dies els temps no Salamanca, lloc on tenia que trobar- vinyes i hortalisses, on predominen cambia, potser hauré d'agafar-lo. me amb la Rosa Mari, l'Avelin i el les poblacions petites amb una mica Ramon. d'indústria, molt semblant a la del Pla Durant tres hores que va durar la pluja, d'Urgell. vaig estar a l'estació de tren, juntament Tranquilament vaig preparar-ho tot i amb el cap que estava tancat a la seva a mig matí em disposava a sortir de Avui que el terreny era favorable, ho oficina, un taxista avorrit que esperava Lisboa, aprofitant que havia deixat de aprofito per fer el màxim de posibles clients per portar-los al poble, ploure. Sortir de la capital no em va quilòmetres. Així, si un dia plou o fa el boig del poble que anava vestit amb comportar gaires mals de caps, a mal temps tot això que tindré guanyat. unes bermudes de color groc canari, l'arribar a Vila Franca, a uns 30 Com que sóc a la ruta del vi ho he cinturó de color vermell, unes botes quilòmetres ja havia deixat tota la aprofitat per comprar a la primera de dona altes fins el genoll de color perifèria de Lisboa. A mig camí va cooperativa que he vist, la de Benfica blanc, mangala a la mà i una melena fotre un fort ruixat, però me'n vaig del Tejo, una botella de vi per celebrar i barba de dos pams. Tota l'estona sortir força bé al refugiar-me sota el meu aniversari. A la meva salut. anava amunt i avall repetint sempre parada dels autobusos. les mateixes paraules com si conversés 12-04-03: CHAMUSCA-ROSSIO- amb una altra persona. De tant en tant, Després de Porto Alto, deixar la GAVIAO (65 KM) es dirigia cap a mi dient-me que li carretera n° 10 i enfilar-me per una Després de dormir sota la parada agradava molt el mocador de color comarcal, em pensava que no trobaria d'autobusos de Chamusca, he reprès vermell que portava al cap. Quin gaire trànsit, però déu n'hi do. En la marxa amb el temps força panorama, ni tret d'una pel·lícula del aquesta població comença la ruta del ennuvolat. A mig matí, com era Fellini! vi de Ribatejo. Això va bé. El terreny és molt pla, amb Però el mal temps no força aigua, una zona escampava. Després de agrícola molt bona. Estic a menjar un parell d'ous ferrats la ribera del riu Tajo, el cultiu a un bar de vora de l'estació, que hi predomina és l'arròs. en un moment que havia Després de dinar estic fent parat de ploure, i sense el cafè de rigor en un enconmanar-me a ningú, cafetonet de la població de pujo al damunt de la bici i Salvatierra de Magos. El endavant. Sort que cada dos temps continua ennuvolat o tres quilòmetres hi havia però de moment no plou. Per a la vora de la carretera unes la tarda he continuat la rata petites parades d'autobusos per una zona com he dit que em van servir de refugi Parada d'autobus. Núm. 97 Pàgina 19 pàgina del soci I monanem

en cas de pluja. Parant i engegant cada dos per tres, he pogut fer 65 quilòmetres fins a Gaviao. Els últims 5 quilòmetres han estat bastant durets; això és tot ple de muntanyes no massa altes, però sempre tirant amunt. Hi ha uns grans boscos d'eucaliptus.

Això de dormir cada dia al ras es fa bastant pesat, és el que trobo més emprenyador, buscar un lloc per dormir. El menjar, que compro a les botigues, i el foter-li al pedal és el que porto millor. Però bé, així ha de ser. Avui no sé on dormiré, ja ni m'ho plantejo, alguna cosa o altra sortirà. Em fa la sensació que fa molt temps que sóc fora de casa i en canvi, els dies passen volant, sembla una contradicció, això. En fi...

13-04-03: GAVIAO-VILA VELHA DE RODAO- CASTELO BRANCO (78 KM) A TRULLOLS ÒPTIQUES Com que vaig força bé de temps, he sortit de Gaviao als tenim totes les novetats voltants de les deu del matí. El dia es presenta bastant malament en quan a temps. Amenaça pluja i fa un vent d'ulleres de sol del 2004. molt fort. Els primers trenta quilòmetres fins a Nisa el vent bufa de costat, sort que hi havia boscos d'eucaliptus Amb els dissenyadors que marquen i em tapaven una mica. Avui tinc previst arribar fins a la tendència més actual Castelló Branco, ja veurem si el temps ho permet. Abans i les millors marques GUCCI, RAY-BAN, d'arribar al poble, s'ha posat a ploure i m'he mullat una mica. Aprofitaré per comprar el menjar del dia d'avui; ARMAND BASI, ARNETTE, ADOLFO els diumenges, les botigues estan obertes. DOMÍNGUEZ, VOGART, ETC... Estic al bar del poble i a fora continua plovent. Paciència. Ulleres esportives amb pantalla, L'última setmana es presenta igual que la primera pel actuals i elegants. que fa al temps, dolent a matar. Una cosa que volia comentar fa dies, és que aquí a Portugal hi ha una gran afició a plegar i menjar caragols i caragolines. Vaja, com Colors suaus, amirallats, degradeés, nosaltres; però aquí els fan més aviat a la cassola. Ara fashions, divertits. estic al nord de la comarca d'Alentejo, la més gran de Portugal; Castelo Branco pertany a la Beira Baixa. Les hores es fan llargues esperant que passi la pluja; tot i Promoció SOL que el bar on estic és molt acollidor, amb unes grans MONTURA + VIDRES GRADUATS finestres que donen a la plaça del poble. És diumenge de Rams. només 60 € Hi ha molta costum entre els homes portuguesos que al saludar-se es donin la mà; ara mateix acaba d'entrar al r bar el qui m'imagino deu ser un cacic "important" del poble perquè a més de saludar-lo i deixar-li un lloc TRULI preferent a la taula, tots, al moment de donar-li l'altra mà s'alçaven la gorra amb l'altra, cosa que no he vist ÒPTIQUES que es faci amb ningú més. Continua plovent, si no para de ploure hauré de fer un entrepà aquí al bar. Finalment, PI. Sta. Anna, 3 (costat Casal) i després d'haver-me menjat l'entrepà, ha parat de ploure Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA i sense pensar-ho dues vegades em poso en marxa, a veure si arribo a Castelo Branco. Cada cinc o sis Av. de Catalunya, 42 quilòmetres he d'anar parant per la pluja, sort que els Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA N Pàgina 20 pàgina del soci I monanem

pobles són a prop els uns amb els fotografies a un pont romà i al bé. La persona amb qui vaig parlar altres, i a més hi ha les barraquetes monument a l'inmigrant, que segons ahir també em va dir que normalment de les parades dels autobusos. A un veí del poble, amb qui vaig petar no plovia tant, però que feia un any l'arribar al poble de Vila Velha de la xerrada força estona, em va dir que que hi plovia més del normal, Rodao deixo el riu Tejo que m'ha als anys 60 mig poble va emigrar cap especialment des del mes de setembre acompanyar des de fa tres dies que a França, també em va dir que un bon passat. A veure si s'aclareix una mica vaig sortir de Lisboa. I així, d'aquesta lloc per passar la nit era el camp de el temps i puc fer us quants manera, arribo a Castelo Branco, i futbol. També que aquest mal temps quilòmetres, tot i que aquest matí quina desil·lusió tot el viatge duraria tota la Setmana Santa (cosa estava força ennuvolat. A mig matí imaginant-me un castell blanc a dalt que va endevinar), que la zona agrícol tot va canviar, si no radicalment, de la muntanya, i l'únic que veig és de Ribatejo era la més rica de Portugal; bastant. En només cent metres, en pic blocs de pisos molt alts de color blanc. de l'Alentejo em va dir "sis mesos vaig coronar la Serra de Malcata, entre Amb tot això i cansat de tanta pluja, d'hivern i sis d'infern", que de Santo Estevao i Sabugal i passar de fred ,vent i moll que anava, al primer Catalunya conexia la Vall d'Aran i la conca del Tejo al Douro, s'ha acabat residència que veig, m'hi apunto. Així Andorra d'un viatge que va fer a de moment amb la pluja, els boscos, doncs, dutxa , sopar i a dormir. Lourdes. Mig en castellà i mig en l'aigua per tot arreu, els tarongers i arbres fruiters, les construccions de 14-04-03: CASTELO BRANCO- de cases diferents ( hi predomina la PENAMACOR-ME1MOA (66 KM) pedra de granit), el campanar de les I un dia més amb pluja; quatre dies esglésies, les carreteres bastant més sense veure el sol. Ahir se'm va trencar dolentes, el vent és molt més gelat un raig de la roda i el més sorprenent (crec que estic per sobre dels 1.000 és que ni em vaig emprenyar. Curiós, m), en fi, un canvi de paisatge bastant no? fort i sobtat. Estic seguint la carretera per la vora del riu Coa, el que continua Més o menys tot continua com aquests igual són els pobles: igual de petits i últims dies: uns quants quilòmetres, tocar a tocar, amb les paradetes pluja, paradeta, uns quants d'autobusos i caferets. quilòmetres, pluja, paradeta, i així tot el dia. He trucat a casa per a veure si A primera hora de la tarda he arribat hi havia alguna novetat: tot segueix a Aldeia Da Ponte, l'últim poble de igual. Acabo d'arribar al poble de Portugal abans d'entrar a Espanya per Penamacor on he aprofitat per dinar La Albergueria De Araganan, fa a la plaça del poble, fins que la pluja estrany que dos poblets tan iguals, m'ha fotut fora. Hi ha unes vistes molt només separats per dos quilòmetres maques de les montanyes de Las pertanyin a dos països diferents. Em Hurdes (Extremadura). Estic a uns 15 Monument a l'emigrant, Meimoa. fa una mica de cosa haver de deixar quilòmetres de la frontera amb Portugal, doncs durant aquests dies Espanya, per Valverde del Fresno, portuguès, vam tenir una conversa ha estat una experiència força però m'han dit que no hi passi ja que força llarga i enriquidora. Avui amb agradable i enriquidora. Tot és entrar la carretera és molt dolenta; els faré tanta pluja s'ha mullat el sac de dormir, a Espanya i començar a sortir el sol, cas. Entraré uns quilòmetres més al ja veurem com passaré la nit. Al això sí, tímidament. Anant fent, he nord per la Albergueria de Araganan. cafetonet on estic escrivint aquestes arribat sense donar-me'n compte a notes tenen la calefacció engegada, Ciudad Rodrigo. A la vora del riu i Durant aquests últims dies he tingut és d'agrair. Demà si el temps no tocant a les muralles de la població a la meva esquerra la Serra Da Estrela. acompanya, faré tot el posible per hi ha un càmping on hi passaré les En principi, volia passar per aquesta, arribar a Ciudad Rodrigo (Espanya) dues nits properes, si la ciutat és del però en vista de les previsions del meu agrat. temps que hi havia, vaig desistir. L'he 15-04-03: VILABOA-ALDEIADA endevinat. Després d'arribar amb PONTE- CIUDAD RODRIGO 16-04-03: CIUDAD RODRIGO (15 penes i treballs al poble de Meimoa, (ESPANYA) (91 KM) KM A PEU) he dit prou per avui, estic del pluja Aquesta nit he dormit als vestuaris Per fi el sol solet llueix amb força a fins al capdamunt. He fet unes quantes del camp de futbol i estava bastant la Plaça Major de Ciudad Rodrigo.

Núm. 97 Pàgina 21 pàgina del soci I monanem

corders. La mica cansat, a més aquesta tarda la carretera fins a S. ruta ha estat bastant avorrida, quasi Felices de los 90 quilòmetres tot de rectes i planes Gallegos és molt amb la companyia de toros i vaques dolenta; això si, no a banda i banda de la carretera. Això hi passa ningú. es va acabant. Ha estat bé.

A l'arribar al poble 18-04-03: GOLPEJA- de S. Felices, que SALAMANCA (28 KM) TOTAL: per cert, té un 2.426 KM. castell força bonic; Aquesta nit junt amb la de Troia és la a la plaça hi havia que he dormit més bé, sota la parada un venedor Poble típic de Serra de Malcata. d'autobusos. Deu ser perquè és ambulant, que em l'última. A les vuit del matí m'he posat Després de visitar lè's muralles de la va regalar tota la compra del dia. en marxa per fer els últims part vella amb tots els seus edificis i Xerrant, xerrant em va dir que per quilòmetres. Una vegada arribat a places històriques, m'he donat un petit aquesta zona hi havia uns paisatges Salamanca, el primer que he fet és descans prenent el sol a la terrassa molt bonics i em va recomanar esmorzar xocolata amb xurros, què d'un bar. Quin bo que dóna! Barruecopardo; igual m'hi arribo, el bons estaven calentets! Ara, a buscar que passa és que això ja no dona per l'hotel i esperar que arribin la Rosa En una pastisseria he vist unes coques més, demà he d'estar a Salamanca.. A Mari, l'Avelin i el Ramon i tornar amb que s'en diuen "hornazas", que estan l'entrar al bar on estic escrivint ells cap a casa. S'ha acabat, després farcides de carn i embotits. Crec que aquestes notes, gairebé estava sol, i de 28 dies molt intensos i enriquidors. serà el meu dinar d'avui. He comprat en un moment s'ha posat de gom a És curiós com un es busca la vida el diari per posar-me una mica al dia. gom. Tothom prenia el seu Ribera i davant els problemes que sorgeixen la corresponent tapa. Es paguen les cada dia. Les necessitats diàries El "problema" d'aquesta ciutat és que rondes entre tots. canvien radicalment. A mesura que tot està ple de bars i restaurants on passen els dies tot el que t'és proper predomina tot el referent al porc ibèric. A l'arribar a Lumbago, he fet parada es va allunyant poc a poc. Soporto És una gran temptació. Al final hauré i berenar; seguint la dita de "donde molt bé la soledat, cosa que no em ve de fer un vinet i les corresponents fueres haz lo que vieres", he pres un de nou. Bé, hi haurà temps de fer tapes. Per la tarda he acabat de recórrer ribera i una tapa de bacallà, amb una conclusions personals d'aquest viatge. tota la part vella i he presenciat una llesca de pa per 0,85 €. Com aquí. processó de Setmana Santa. Força La gent del pais diuen que demà Ara només resta agrair la col·laboració espectacular. Demà hauré de trucar a plourà, així que he decidit no anar a totes aquelles persones que han fet la Rosa Mari perquè em digui el nom més cap al nord, sinó que tiro directe possible que aquest viatge sigui una de l'hotel de Salamanca on ens hem cap a Salamanca, millor. realitat. A tot ells, gràcies. Fins la de trobar. Demà si no hi ha res de nou, propera. Fi. en lloc d'anar directe cap a Salamanca Fotent-li canya tota la tarda a la bici, aniré cap al Nord a los Arribes, la he pogut arribar FERRAN PANÉ • terra Charra i després baixaré cap a quan ja es feia fosc Salamanca per Vitigudino, el poble a Golpejas a 23 del famós torero El Viti, crec. Faré quilòmetres de uns quants quilòmetres més ja que no Salamanca. Si ve d'aquí. demà el temps és dolent tindré una 17-04-03: CIUDAD RODRIGO- mica més de marge S.FELICES DE LOS GALLEGOS- ja que amb una VITIGUDINO-GOLPEJAS (125 mica més d'una KM) hora hi arribaré. A Amb un dia bastant bo, he sortit de aquestes alçades de Ciudad Rodrigo, direcció cap a una la ruta fer 125 zona de deveses, plena de toros i quilòmetres em vaques, i de tant en tant ramats de maten. Estic una Ciudad Rodrigo, pont romà. Pàgina 22 els contes de Vesparver medi ambient

La ganga (Pterocles alchata) i la xurra (Pterocles orientalis)

Mascle de ganga (Pterocles alchata). Mascle (esquerra) i femella (dreta) de xurra (Pterocles orientalis), bevent en una bassa. La ganga i la xurra són els dos únics representats a La pràctica totalitat de la població europea es troba a la Europa de la família dels pteròclids: ocells granívors Península Ibèrica i, a Catalunya, els últims exemplars adaptats a ambients semidesèrtics distribuïts els trobem als secans lleidatans, concretament a la zona majoritàriament per Àfrica. del Segrià i les Garrigues. Aquests últims exemplars de la població catalana, antany abundant, estan en greu Són ocells que, per la seva forma, poden recordar un perill d'extinció a causa de la transformació dels secans colom o similar, però que, en vol, tenen les ales llargues en regadiu i de la progressiva desaparició dels guarets i estretes. Són molt acolorits i el principal tret que permet a causa de la intensificació de l'agricultura. diferenciar-les en vol (la majoria d'observacions es fan en vol, ja que és una espècie molt tímida que costa veure Així, en l'últim cens simultani de xurra realitzat des del posada) és el color de l'abdomen, ja que la xurra el té Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) a totalment negre i la ganga blanc. principis d'aquest mes de juliol, s'ha constatat, un cop més, una progressiva regressió de l'espècie, cosa que fa Donat que habiten zones molt seques i palesa l'urgent necessitat de crear un que tenen una dieta granívora que els model de gestió d'aquest hàbitat tan aporta poca aigua, tenen gran singular que són els secans per evitar dependència dels abeuradors, on es que aquestes i altres espècies molt traslladen en petits grups o en parelles sensibles i en perill desapareguin al matí i/o a la tarda per beure i també definitivament. Entre les mesures a per recollir aigua, xopant les plomes prendre, caldria garantir l'alternança del pit, que després duran als polls. de guarets i conreus i garantir també És en aquests abeuradors on es poden zones d'exclusió de regadiu fer les millors observacions d'aquestes suficientment àmplies com per dues espècies. assegurar la viabilitat d'aquestes i altres espècies. La possible creació Nien en guarets i erms de baixa del Parc Natural dels Secans, de la vegetació, ja que aquests ambients els qual s'ha parlat últimament, podria ofereixen una gran diversitat de posar fi a molts d'aquests problemes, plantes d'on obtenir grans i una ja que suposaria una figura de cobertura vegetals suficientment alta conservació i gestió, tan necessària per amagar els nius (que es fan a terra), en aquests moments. però alhora suficientment baixa com per detectar possibles depredadors. A.S.

Núm. 97 Pàgina 23

ATENEU POPULAR ENTREVISTA A L'ANNA MARÍ ARDÈVOL: PRESIDENTA DE L'ATENEU

a la junta i més tard com a presidenta...es durant els últims anys l'Ateneu ha viscut diferent, tan en l'ambient general de canvis com el canvi de local, però també l'Ateneu com en les activitats que hi feia. un altre canvi gros ha estat el canvi de govern a l'Ajuntament, que fins ara mai LF: Quin és el repte al que ara s'enfronta havia donat cap mena de suport (a l'Ateneu? excepció d'una curta etapa a l'inici) a l'Ateneu. Com ho valores? AM: El repte més important que ara té, penso, és buscar quelcom més que la AM: Vam tenir la "sort" de que aquest permanència de l'anar fent i buscar entre canvi de govern es va produir en un tots/es, no només és una ocupació de la moment podríem dir-ne , oportú, perquè Junta, activitats i propostes que augmentin havent de marxa de l'antic local vàrem l'interès i la participació dels veïns/es de comptat en la disponibilitat de poder La Fuliola. utilitzar totes les dependències municipals per a poder realitzar les nostres activitats, L'Anna Mari Ardèvol Ribó és la presidenta Sabem que és una tasca difícil segurament cosa que no passava abans, sense aquesta de l'Ateneu Popular des de l'any 1999- degut als gran s canvis en que li ha tocat col·laboració l'Ateneu en aquest moment Té 48 anys i treballa de mestra a l'escola viure a la nostra societat de finals del segle ho hagués tingut molt més complicitat. de Barbens, a La Fulla hem cregut oportú XX i principis del XXI, una societat on També comptem, amb aquest nou de fer-li una estrevista en aquests moment l'oferta de propostes, d'activitats i Ajuntament, amb una subvenció. tan important per l'Ateneu, la cel·lebració d'informació arriba fins hi tot a saturar del seu 25è. Aniversari, ideal per fer una i a bloquejar, anys enrera l'Ateneu oferia Un altre punt a remarcar en la relació parada, un balanç i un desig de les propostes que no eren a l'abast de tothom, amb l'Ajuntament és que les nostres perspectives de futur. ara hi ha moltes propostes a fer a més a activitats apareixen a l'Agenda Comarcal més de les que proposa l'Ateneu. fet que ens dona una relevància que abans La Fulla: Quina és la valoració que es pot Cal continuar és clar, amb les propostes no podiem tenir. Em comentava una fer d'aquests 25 anys d'Ateneu? exitoses que tenim: Trobada de Colles del veïna de La Fuliola que li havien dit "Si Anna Mari: Fa vint-i-cinc anys hi va haver Caragol, Cultura a la Fresca.... i buscar- que feu coses, ara, a La Fuliola" Havent un canvi històric que va permetre sortir ne de novedoses i atractives. de contestar, que les fèiem sempre el que d'una llarga dictadura i en aquell moment passava és que no sortíem. hi havia una gran necessitat de fer coses. A més a més, crec que seria molt A l'Ateneu aquests canvi ens ha ajudat Aquí a La Fuliola totes aquestes ganes es important que a nivell municipal moltíssim i desitgem continuar comptant van vehicular a través de l'Ateneu i d'altres s'aconsseguís teixir una xarxa cultural de i col·laborant conjuntament. associacions arrel del 9è centenari de la les diferents entitats del poble , ja que es fundació del poble rentabilitzarien esforços i tothom en LF: Quins són els actes commemoratius sortirà beneficiat. L'Ateneu ja ha iniciat previstos? Per tant, fa vint-i-cinc anys es van trobar aquesta via amb els actes conjunts que una sèrie de gent amb unes inquietuds i organitza amb els Jubilats i l'Ampa de AM: Els actes commemoratius s'aniran moltes ganes, que es van agrupar per, tal l'escola, iniciativa de la qual ens sentim realitzant durant tot l'estiu, recordant, com queda molt ben resumit en l'eslògan molt orgullosos. commemorant l'eufòria d'aquell estiu de que es va utilitzar, treballar per L· cultura l'any 79 que es va materialitzar, desprès delpobh. I, el meu gran repte personal com a de dies de treball, amb l'acta de fundació presidenta , seria que es produís un canvi del 21 de juliol de l'any 1979. En els vint-i-cinc anys següents han passat generacional, no només en l'assistència L'acte específic de la celebració serà el moltes coses en aquests poble i l'Ateneu als actes sinó en el treball que fa la Junta. sopar del dia 7 d'agost. Farem una "Gran ha hagut de anar-se adaptant, a les verdes, La gent que es va moure fa 25 anys encara festa", serà gran perquè celebrem 25 anys a les molt verdes o a les madures, sempre són els que encara tiren endavant les coses d'Ateneu , serà gran per compartir aquest fidel al seu eslògan treballar per la cultura amb el perill de que potser ens hem arribat esperit que ha mantingut viu a l'Ateneu del poble. a creure imprescindibles i sense voler-ho al llarg d'aquests 25 anys, serà gran perquè no facilitar aquests canvi. M'agradaria els qui hi serem ens sentim grans i En el meu cas personal, quan he viscut molt finalitzar la meva etapa com a orgullosos de ser "ELS DE L'ATENEU" més intensament l'Ateneu fou en l'època presidenta podent dir que s'ha , com diuen alguns altres, serà gran per de colònies. Fou quan més vaig donar a materialitzat aquest relleu generacional. tot això no per cap altra cosa. l'Ateneu i quan més vaig rebre. Desprès Esperem comptar amb la participació de de deixar les colònies i de tornar a entrar LF: Precisament t'anava a preguntar que socis/es i simpatitzants.. L'ATENEU DELS SOCIS

Els que formem l'Ateneu tenim clar hi havia tot de juguets. (Acabem deduint per consolidar el seu espai i el que es que la seva finalitat és que tot el poble que era el Fuliparc); també una vegada dóna ara. En la primera etapa vaig gaudeixi de la cultura en totes les seves que es van pintar unes parets. participar en la mesura que podia en expressions, però també que això és diferents debats, especialment en el posible gràcies al suport dels qui en són -Què hi posaries? Trobes a faltar tema feminista; i després hi ha La Fulla, socis. Concebudes com un homenatge activitats per els de la vostra edat? que des del principi em va semblar al soci de l'Ateneu en general, us hem interessant i vaig participar deseguida preparat aquestes petites entrevistes a Potser sí, hi posaria activitats que escrivint articles per "Nosaltres les diferents perfils de socis (el més gran, agraden més al jovent com que es fessin dones". A l'actualitat ja m'agafa una el més petit, el qui també té 25 anys, concerts al poble, discomòbil i altres mica més d'esquitllada i vaig participant el més nou i el que viu a fora ) per a coses d'aquest tipus. en activitats a l'estiu sobretot: Cultura que ens donin l'opinió des de la seva a la Fresca, Trobada de colles del perspectiva sobre el fet de ser soci de EL SOCI QUE VIU FORA: caragol,... l'Ateneu. -Algun record especial? EL SOCI MÉS RI ( 1 \ f En definitiva, tot el que faci referència a l'expressió d'idees, ja sigui a través de debats com a través de La Fulla. El que m'ha motivat molt és el debat, el parlar de les coses degut també al moment que vam viure.

-Hi trobes a faltar alguna cosa? L'Ateneu avui té un molt bon espai cultural i lúdic consolidat, potser hi trobo a faltar l'espai de reflexió que hi havia abans d'anar més enllà del que es Enriqueta Bernaus Poch (soci núm. 80) té. Penso que des del punt de vista social i polític s'ha quedat estancat, com si ja Anna Roca Colell (soci núm. 446) A part de ser sòcia des de la funcació en tingués prou amb el que hi ha, tant de l'Ateneu, l'Enriqueta ha viscut (i general com local. L'Ateneu podria tenir L'Anna té 14 anys i ha estudiat 4rt encara hi viu) tots aquests anys a un espai de reflexió a l'hora de repensar d'ESO a l'Institut de Bellcaire. Barcelona i treballa com a professora com volem que sigui el nostre poble. de l'Escola Universitària d'Infermeria Hi trobo a faltar aquell punt de -Per què ets sòcia de l'Ateneu i en quines de la Vall d'Hebron. Té 57 anys. transgressió i alternau que ni havia al activitats participeso t'agraden més? principi. -Perquè et vas fer sòcia de l'Ateneu? Doncs en sóc sòcia per les activitats que Jo vaig viure amb molta il·lusió el que -Estant a fora, com te n'assabentes de es realitzen en general, i en particular, és el naixament democràtic, el guany les activitats? per diferents cursos que es fan com el de llibertats després de la mort d'en La família és la principal via de teatre o bé la gimnàstica, també les Franco llavors, qualsevol iniciativa que comunicació. excursions (com la de Fòrum), les signifiques donar vida i estimular tant sortides (la de la universitat de Cervera). a La Fuliola com en el barri de Barcelona -Com valoraries que et poguessis on jo vivia, ho recolzava ni que sigui informar a través d'una web o per mail -Tens algun record especial de les econòmicament. de les activitats? activitat en què has participat? Penso que les webs són una bona -Quines són les activitats que l'agraden fórmula, per l'accessibilitat des de Doncs el que m'agradava molt, encara més o bé hi participes més? qualsevol lloc i moment; també el correu que era molt petita, d'un parc que es S'ha de diferenciar dos moments a electrònic és una bona formula. va fer amb activitats per nens petits, on l'Ateneu: els inicis, on havia un interès J&

EL SOCI MÉS JOVE: -Per què et vas fer soci de l'Ateneu? -Per què et vas fer soci de l'Ateneu? Quan? Quan ? Em vaig fer soci el primer any de la seva fundació, per que a la Fuliola ja havia Ens vàrem fer socis de FAteneu el primer existit abans de la guerra un Ateneu any crec al 1979, El perquè, doncs Popular on anàvem hi havia una perquè és una entitat per fer activitats biblioteca, anàvem a ballar i a aprendre al poble, etc. esperanto entre moltes d'altres coses. -Quines són les activitats que t'agraden o t'agradaven més? -Quines son les activitats que t'agraden o t'agradaven més ? Les activitats que m'agraden/daven M'han agradat totes en les que he més és les colònies i la travessa (a part participat. Però tinc preferència per les d'anar a veure les obres que fan del que es realitzen al voltant d'una taula teatre, etc.) Marta Bros Martínez (soci núm. 408) ben parada. -Algun moment/record especial La Marta té 10 anys i ha cursat 5è de -Algun moment/record especial d'aquests 25 anys ? primària. d'aquests 25 anys ? Record molt especial doncs les colònies, Tinc bons records de les sortides amb crec que tota la vida el tindré aquest -Quines són les activitats en les que bicicleta. record, ja que ens ho passàvem molt participes? bé, vàrem conèixer molta gent, etc. És Bàsicament faig el curs de teatre -Què t'agradaria que fes l'Ateneu ? un record inoblidable per mi. ídem la M'agradaria que es fessin més activitats travessa, encara que només hi vaig poder -A part del teatre, hi ha d'altres activitats al voltant d'una taula. Sempre el menjar anar dos anys. que t'agraden? provoca tertúlies que fomenten la Sí, les excursions que es fan, el cinema cordialitat. -Què t'agradaria que fes l'Ateneu ? a la fresca també. -Recordes la primera activitat que hi Doncs en aquests moments no ho sé. -Què hi trobes a faltar? vas fer? Però crec que seria bo que fes activitats M'agradaria que fessin en general més No que la gent jove hi pogués participar coses pels nens i també excursions com (ja que els nens/nenes de 12 anys més ara a Barcelona i que fessin més cursos -Voldries activitats per a la teva edat? o menys, no tenen cap al·licient a la i tallers, com per exemple de fang. Quines? Fuliola, ja que no hi ha cap activitat Aquest últim any també he trobat a Ja no tinc edat per fer activitats. Però per poder fer sense marxar del poble). faltar les caramelles. puc fer d'espectador i de comensal. -Recordes la primera activitat que hi vas fer? EL SOCI MÉS GRAN EL SOCI DE 25 ANYS: La primera activitat crec que vàrem ser les famoses colònies a Erill la Vall.

-Voldries activitats per a la teva edat? Quines?

Per la meva edat també podria estar bé una activitat que d'altra, per exemple fer sortides els caps de setmana (no cal els dos dies, ja que hi ha gent que no pot), fer sopars amb la gent que vàrem anar de colònies, etc. No ho se, es podrien fer mil coses.

Francesc Ricart Grafíó (soci núm. 86) Marta Pané Bello (Soci núm. 400)