La Fulla 20040701
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA FULIOLA falOLDÚ JULIOL 2004 PREU: 3 € 97 suman 28 pagines PORTADA - Entrevista a la Llar de jubilats ACTUALITAT pàg. 9 a 11 • XXV festes del Segar i del Batre HISTORIES DE LA FULIOLA I BOLDl pàg. 16 • Els cementiris de la Fuliola PAGINA DE LES ENTITATS pàg. 12 • Assemblea general ordinària PAGINA DE L ATENEU de la Cooperativa del Camp de la Fuliola - Exercid2003 - Tres divendres, antiestrés pàg. 17 pera tu - Quadres a la Llar de Jubilats CULTURA • Almera poètica novament pàg. 18 PAGINA DEL SOCI IMONANEM • A Portugal en bicicleta (IV) - Marta Bros, lr. premi infantil del pàg. 19 a 22 Concurs de cartells de 25 anys d'Ateneu ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 1 • Sortida a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell a Mollerussa - la ganga i la xurra EDITORIAL • Sant Jordi i concurs de cartells pàg. 27 del 25è aniversari - El dret d'opinió • Visita al Fòrum de les cultures CONTRAPORTADA pàg. 3 • Revetlla de Sant Joan • Montserrat Mercè, 2n. premi TRIBUNA adult del Concurs de cartells de - Residència sí, residència no 25 anys d'Ateneu - 25 anys després... a la Fuliola pàg. 24 pàg. 4 a 6 CENTRALS ENTREVISTA - Ateneu Popular 25 anys pàg. centrals • Entrevista a Josep Guinovart pàg. 7 a 8 ï LA FULLA PELS NENS - 4a Trobada de Colles del Caragol pàg. 13a 15 - Entrevista al sr. Alcalde ACPC VfniH in *yi .luliul 2IKI4 lli 1' \^IKI.irjllt .II.ll.llM \\l ÉfK. 1> li [lijmlnrt 'l·irn-s IWM ATIL* "J I CÏJ, I«:.I ; :- Jllll1:3 (li (ïiivcrn l-'.V Mi» \ T"i...-'•.'.:.) I .«I .'M.•!.(•" f" . J\|...' \.kl..l •I 111 Departament de Cultura v.-.:\: i • s V H I I ,.I> S-INJÜM Wxt »v iii-i'.i ,i!i rv- i Jj l"iprj^..ii ;.i.; >.' \-\ aïllí \ I1. l V' • Ro* 1 ni. lo :' iuH í "i *S'!M. \ll I H'l •> I .•. '• i >!,•.•>..i u_- 'i Ï:»-.1"-: 1 11 M'i:K l-ii:i I.T .•!".•- f i • I •r..·\iail lü'l ''.l'iiiiKi* . i,'. K'·'K» .I'T . 1"..I •. ü'i. M-I:.1 l.'.r- I.- Uï.ll. '• • -. .i·ii.' IÍLIIJ ': • ".•'.j K...--. \KT>;' -' I • V' >«• o i., f.i li'. )a fulla • Pàgina 2 editorial EL DRET D'OPINIO Mentre que l'edició de La Fulla s'apropa al mític número 100 de manera inexorable I l'Ateneu Popular està de celebració del quart de segle de vida, és recomanable fer una parada al camí per reflexionar de La Fulla que volem. La Fulla l'edita l'Ateneu Popular, però la vocació d'aquesta, com ja sabeu tots, és la d'apropar la cultura en el màxim de vertents i punt de vista possibles a un poble petit com el nostre (no ens en cansarem mai de repetir-ho). Nosaltres creiem que La Fulla pot ser una eina molt valuosa per a canalitzar totes aquelles idees que els veïns en algun moment determinat poden tenir necessitat d'expressar. Dins la secció de Tribuna és on podeu expressar-vos lliurement i per descomptat que des de La Fulla no negarem l'exercici del dret d'opinió guardant l'anonimat si així ho requereix l'interessat. Us recordem que ho podeu fer via correu electrònic si no sabeu a qui dirigir-vos o bé per simple comoditat a : [email protected]. D'altra banda, totes aquelles entitats que realitzen activitats culturals, socials, etc. han de saber que hi tenen un espai. En aquest número ja comptem amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp i des de fa alguns números els alumnes del CEIP Guillem d'Isarn que ens ofereixen diferents reportatges que alhora van publicant en la seva revista anual, aprofitem doncs per agrair-los fermament aquesta col·laboració i animem a la resta d'entitats que actuen al poble s'engresquin i facin el mateix, doncs creiem interessant que les seves activitats tinguin la màxima repercussió possible i que sens dubte es mereixen. En definitiva, La Fulla fa una crida a totes aquelles persones que tant a nivell personal com a nivell representatiu d'una entitat, vulguin donar a conèixer la seva opinió o simplement fer saber les activitat que es porten a terme o plasmar les necessitats que li són plantejades. Aprofitem aquest moment per agrair també a tots aquells col·laboradors que puntualment ens ofereixen (i a aquells que durant molts anys ens han ofert) informació de temàtica diversa i que amb els coneixements i investigacions enriqueixen el contingut de La Fulla, convidant es clar, a tots aquells que tenen alguna cosa a explicar-nos a que ampliïn el seu auditori. Així mateix, estem oberts a totes aquelles suggerències i idees que se us puguin acudir per a millorar la revista que us garantim que seran escoltades. /HÓUCS C-atulla Av. de Catalunya, 42 • Tel./Fax 973 57 00 55 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) , Núm. 97 Pàgina 3 tribuna RESIDÈNCIA SÍ, RESIDÈNCIA NO Els qui llegireu aquest article, no espereu Hem de pensar que una persona gran no que l'assistència la necessitin ara, no d'aquí que us doni la solució, doncs no estic a és un moble, que s'ha d'arraconar quan ja tres o quatre anys, també pot ser que només favor ni en contra de les Residències, (amb no serveix o treure'l del mig perquè fa necessitin una mica d'ajuda, però ja la plural) perquè n'hi ha de bones, de regulars nosa. És un ésser que pensa i sent, que necessiten ara. i de dolentes. Això per començar, tot i que estima i vol ser estimat, que té les seves Això em fa pensar en una història que em les Residències estan bé per aquells que dèries, com nosaltres, (encara que no ho van contar i que ve molt a tomb, diu així: ho necessitin, però no necessàriament per vulguem reconèixer). Tot això s'ha de tenir En un poble de l'Àfrica, van arribar els a tothom. amb compte i respectar-ho. blancs amb moltes ganes d' ajudar a la La Residència, fent una mala comparació La majoria de gent no volen fer nosa i gent d'allí, van veure que les dones havien és com el divorci, pel sol fet de que hi accepten la Residència per no fer patir els de fer una llarga caminada per anar a hagi el divorci, no s'ha de divorciar tothom. fills, Ells han patit la malaltia del pare o buscar aigua i van pensar que era una bona Fa més de quatre anys que estic vinculada la mare, molts anys ja sigui malalts o manera d'ajudar-los. Així que es van posar al món de la gent gran, i pel que he pogut impossibilitats, amb menys mitjans que de mans a l'obra, farien una llarga veure, avui, la residència es veu més com ara. Avui hi ha a l'abast un sense fi d'eines canonada que portaria l'aigua al poble. una opció, que com l'única sortida als i complements per ajudar o paliar totes Una vegada arribada l'aigua al poble, van problemes de la gent gran. les deficiències i necessitats, només hi ha veure que les dones no estaven tan Abans quan una persona gran tenia una una cosa que encara no s'ha inventat, bé contentes com ells esperaven. L'endemà dificultat o deficiència, tan si era grossa sí que s'ha inventat, però que no es pot l'aigua ja no rajava, van seguir la canonada com petita i l'impedia fer les tasques de comprar en lloc: és la paciència, doncs és i van trobar que estava trencada. La van la vida diària, no es mirava res més, la com una delicada flor, que s'ha de plantar, arreclar i al matí ja no rajava, doncs solució sempre era la mateixa, la fer créixer i es necessita temps per fer-la tornava a estar trencada. Què podia passar? Residència, i les residències s'han omplert servir. Ens estem oblidant d'utilitzar-la, Per averiguar-ho van fer guàrdia al llarg de gent que amb una mínima ajuda podien tot ho volem per ahir, tot ha de ser ràpid, de la canonada i van veure que eren les continuar vivint a casa seva. immediat, no hi ha temps. El que va poc mateixes dones que la feien malbé, doncs Les Administracions Públiques tampoc a poc, és un estorb. No s'hi pensa que per per elles, no era cap ajuda tenir l'aigua al han estat massa a l'altura de les necessitats. arribar a ser una persona de 80 ó 90 anys, poble, havien perdut l'ocasió de poder A finals del segle XIX, els francesos van s'ha necessitat precisament 80 ó 90 anys parlar tranquil·lament entre elles i el seus ser els primers en reconèixer l'ajuda per ser el que ara és, un vell; ple de homes les feien treballar més. pública com un dels drets del ciutadà. La mancances i dificultats, ningú es recorda Conclusió, potser abans de fer grans beneficència passà a ser sinònim de caritat del que ha treballat, s'ha esforçat, ha donat, canonades, hem de saber perquè les fem. i el ciutadà es considera que té uns drets ha patit i tot això l'ha fet tal com és, les A Anglesola fa un any i mig que es va i no l'han d'atendre per caritat. dèries i manies d'ara són les vivències inaugurar una moderna Llar de Jubilats, Aquí com sempre, anem més endarrerits d'ahir, que s'han de saber entendre i amb tots els serveis d'una residència, i no és fins al 1971 que entra amb vigor respectar, doncs no són rebequeries de menys els llits, (és com quedar-te a-dinar la Llei de Serveis de Salut, que diu: " vell, tot té un sentit, fins i tot en aquells a l'escola i a la nit cap a casa, i no quedar- Totes les administracions locals tenen que la demència se'ls hi ha emportat se internats).