De~Amortitzacio Ecle~Ia~Tica a L'urgell
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA i DE~AMORTITZACIO, ECLE~IA~TICA AL'URGELL (18)8-18)1) 197 Per Carme Solsona i Sorrosal 13 DESAMORTITZACIO ECLESıAsTICA A L'URGELL (1838-1851) 1, INTRODUCCIO a desamortitzaci6 de bens del c1ergat fou la mesura mes espectacular empresa pels liberals. A L hores d'ara es inıitil afegir noves aportacions ala discussi6 sobre el fenomen desamortitzador. Estudis com els de German Rueda 2 ho han deixat prou c1ar. D'altra banda tampoc no cal endinsar-se en disquisicions derivades de si fou 0 no la mesura mes encertada, 0 be si s'aplica en el moment mes adient. Cal emmarcar la desamortitzaci6 dins el proces complex que els historiadors anomenem re voluci6 liberaL. Sovint hom acostuma a confondre el caracter revolucionari de les desamortitzacions tot afegint que els beneficiaris foren els burgesos i els hisendats. Pero no hem d'oblidar que una de les caracterfstiques d'aquesta revoluci6 liberal es la instauraci6 d'una nova definici6 del concepte de propietat. Ara be, conve matisar per que aquests nous propietaris que acceptaren les lleis desamortit zadores i per tant la venda de terres, la redempci6 de censos ec1esiastics, que havien aconseguit re cuperar bens de causes pies i de heneficis ... Per que van permetre que no s'encetes el projecte de re dempci6 de censos emfiteutics laics? Es c1ar que molts hisendats eren emfiteutes i censataris de l'EsgIesia i per tant havien redimit els seus censos a bon preu i havien passat a ser propietaris plens, pero alhora van aconseguir mantenir-se com a senyors dels seus emfiteutes. La desamortitzaci6, com qualsevol altra mesura burgesa, tenia un c1ar sentit de c1asse. Amb Josep Bonapart s'havien venut terres, amb el Trienni Liberal tambe, pero sempre hi havia l'angoixa de que podia passar amb aquells bens adquirits. Mendizabal va assegurar aquells bens als seus compradors, els va assegurar la propietat. J Paraula magica pel nou ordre burges. Aquest ordre burges tindra l'elegancia de tractar be la noblesa, no oblidem que despres del decret de 1837 abolint els senyorius la calma fou l'element mes notable. Aixo per una banda, i per l'altra, tambe sabra sim patitzar amb els qui volien sintonitzar amb el nou ordre emergent (petits propietaris locals), pero ja veurem aquest cas amb mes detall. Potser, de moment, mes que afavorir la productivitat de la terra 4 es tractava de tenir-ne molta. Si Mendizabal posa a la venda les propietats del c1ergat es precisament per la seva idea de no atacar la propietat privada. A mes, si aquests bens es posaven a la venda en subhasta pıiblica, en teo ria tothom hi podia acudir. Aixf va prendre contacte amb els rics, pero que no eren prou rics perque no tenien bens, sin6 diners. Amb tot va aconseguir reunir gent fidel a la seva causa liberal; ara be, si a mes pretenia dur a terme una reforma agraria el cas ja es bastant mes diffcil. A partir d'aquest mo ment es quan fruirien els seus detractors. Pero Mendizabal tenia la idea molt c1ara, si la venda de terres li servia per pagar despeses de guerra i a mes per atreure gent al seu partit el cas estava guanyat. La relaci6 deute pıiblic-desamortitzaci6 es força correcta, pensem que es tracta d'una mesu ra liberal duta a terme en condicions extraordinaries. 5 199 D'altra banda, despres de la crisi del set-cents el capital ana perdent opcions d'inversi6: la de preciaci6 de vals reials, l'encariment del preu de la terra a causa de les restriccions de l'oferta ... Es c1ar, davant aquesta situaci6 per que no s'optava per una soluci6, diguem-ne, "jovellanista": incre mentar la productivitat? La ra6 es precisament l'essencia de la revoluci6 liberal: calia accedir a la propietat. EI que ens ha d'interessar de la desamortitzaci6 com a realitat jurfdica no es solament el fet de posar en circulaci6 allo que encara resta amortitzat, sin6 el fet de voler garantir la consolidaci6 d'un nou tipus de propietat: la capitalista. La revoluci6 liberal es proposa, principalment, eliminar les di ferents formes de propietat imperfecta de la terra per convertir-Ia en propietat total. En l'aspecte economic rec1ama l'abolici6 de les formes tradicionals de les relacions socials, amb la garantia de la inviolabilitat de la propietat privada, transformant-Ia per tal que sigui lliure, es a dir, comercialitza ble (ni vinculada ni amortitzada).6 Aixf es consolidara la nova propietat. Ara be, cal saber com sinto nitzara amb els possibles receptors d'aquests bens. DESAMORTITZACIO A L'URGELL Amb cert retard respecte a la resta d'Espanya, el mes de juny de 1838 es posaven a la venda els bens de la desamortitzaci6 de Mendizabal a L1eida. Les vendes durarien fins al 1849, malgrat algunes subhastes celebrades durant el 1850. Tanmateix nosaltres varem fixar el termini de finalit zaci6 el 1851 7, quan se signava el concordat amb la Santa Seu i per tant ja tota intenci6 de venda expırava. L'Esglesia perdia en aquesta comarca 166 finques, de les quals 147 eren finques rıistiques ad quirides per sengles compradors i 19 eren finques urbanes. Tot plegat a l'Urgel1 es desamortitzaren 2.250,2 jornals de terra, taxats en 1.684.835 rals i rematats en 3.144.623 rals. A mes hi podem afegir els guanys de tots els censals subhastats que no foren ni adquirits ni redimits i que Hisenda ara pas saria a cobrar: 3.252.331 rals. En canvi la venda de censos emfiteutics i d'arrendaments no hi afecta gairebe gens. Indubtablement aquesta xifra no canviaria l'estructura del camp urgellenc, mes aviat contribuf a ratificar el proces de microparcel·laci6 de la propietat, que ja era prou evident. Una vegada esbrinats sengles raonaments, diguem-ne, teorics ja podem ocupar-nos de les parti cularitats de la desamortitzaci6 propiament dita. Tractarem per separat els tres tipus de bens subhas tats: les finques rıistiques, les urbanes i els censals. Es c1ar que conve no oblidar que, a mes, la desa mortitzaci6 podia comportar tota una ampla gamma d'avantatges, per exemple fer-se amb la propietat de les terres d'un benefici que s'havia concertat feia anys; 0 be recuperar uns arrendaments o uns drets que cobrava l'esglesia i l'Estat subhasta. Sovint aquestes matisacions s'obliden i es una llastima. A l'Urgell tenim el cas de l'hereu Marlet de la Novella, que aconsegueix recuperar uns drets de la seva heretat que estaven en mans de l'orde santjoanista des de feia anys. FINQUES RUSTIQUES L'orde religi6s mes ric era precisament forani, el monestir de Poblet. Les terres mes cobejades eren les hortes de regadiu, que tambe tingueren una cotitzaci6 mes elevada. De fet els seus rendi ments eren mes importants. Les terres del c1ergat regular eren de mil10r qualitat que les del c1ergat secular. Sovint ens hem preguntat si les terres del c1ergat eren mi110rs 0 pitjors que la resta de terres conreables a l'Urgell. Certament tot fa pensar que eren força semblants. Pel que fa al conjunt, es tracta de terres de seca i de petites dimensions,8 pero l'excepcio ve donada per set finques que ja reu neixen 1.226 jornals. 9 Es un fet comprovat a l'Urgel1la convivencia entre la microparcel·laci6 i la lo 11 200 macroparcel·laci6. A la microparcel·laci6 s'hi afegeix l'elevat preu de la terra. Les finques desa mortitzades son cares, almenys si es confiava que les compres el grup social que les trebal1ava; a mes, els seus rendiments no eren mes alts que els de la resta de terres. En canvi els censos enfiteu tics 12 urgel1encs no deurien ser adquirits en aquesta desamortitzaci6, 0 potser ni subhastats; en qual sevol cas no s'anunciaren. En el següent quadre exposo els ordes religiosos afectats per la subhasta de tot tipus de bens. QUADRE 1. Ordes religiosos desamortitzats Orde religi6s terra/jornals finques taxa/rals remat/rals Agustins Tarrega 13 6 82.300 201.000 Carmelites Tarrega 4 14.500 52.000 Dominics Ciutadilla 25 13 81.666 140.200 Franciscans Agramunt 4 3 59.968 90.168 Franciscans Bellpuig 4 2 6.300 6.300 Mercedaris Agramunt 168 18 108.446 156.582 Mercedaris Tarrega 36,50 15 98.723 180.894 Monges Vallbona 21,50 3 23.270 56.620 Trinitaris Anglesola 161 23 183.395 218.966 Monestir Poblet 1.496 8 1.061.000 2.114.000 Curat Atmella Hırrega 41 12 No-taxada Curat Belianes 0,20 1 No-taxada Curat Ciutadilla 50 9 6.700 14.190 Curat Claravalls 22 5 No-taxada Curat Castellsera 4 2 No-taxada Curat Nalec 8 2 No-taxada Curat Puigvert Agramunt ıı 3 No-taxada Curat Sant Marti de Malda 8,50 4 20.572 21.246 Curat Tornabous 26 ıı No-taxada Curat Vallbona 1 1 No-taxada Curat Vilagrassa 34,50 26 27.852 62.799 Comunitat preveres d'Agramunt 6,50 1 No-taxada Comunitat de Belianes 0,20 1 320 370 Comunitat de Rocafort de Vallbona 4,50 2 7.553 11.233 Congregaci6 dels Dolors de Bellpuig 17 1 No-taxada Rectoria de Rocallaura 44,50 9 16.608 17.365 Benefici dels Dolors de Bellpuig 16,50 3 No-taxada Confraria Sant Esteve de la Fuliola 2 2 No-taxada Comanda Santjoanista Barbens 39,50 13 No-taxada Conve observar detalladament l'estructura de la propietat dels bens subhastats. Basicament cal no oblidar que segons la mostra de terres desamortitzades hom pot pensar que a l'Drgell predomina ven les finques molı petites i els grans latifundis.