LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO 112 LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO 112 LA FULIOLA I BOLDÚ NÚMERO LA FULIOLA i BOLDÚ ABRIL 2009 NÚMERO PREU: 3 E 112112 CarnestoltesCarnestoltes 20092009 sumari 40 pàgines PORTADA - Educació per a la mobilitat CULTURA - El carnaval de l'astronomia - 2009: any Amades - Dia escolar de la no-violència pàg. 22 a 23 i la pau + DE 20 ANYS DE LA FULLApàg. 10 a 11 PÀGINA DE L'ATENEU - Breu "Història" del C.E. La Fuliola - Cursa del pavo pàg. 24 a 25 - Botiga Intermon-Oxfam i exposició de pessebres SALUT GLOBAL - L'Ateneu participa al 5è congrés - Addicció a internet d'ateneus de Catalunya pàg. 26 a 27 - Commemoració del dia de la dona treballadora BIOGRAFIES VISCUDES - Assemblea i festa 30è aniversari - Uns ateneus amb futur, un país - Jaume Boneu Canela més fort pàg. 28 a 29 - Festa 30 aniversari pàg. 12 a 15 CONSUM RESPONSABLE - Carnestoltes 2009 pàg. 1 PÀGINA DE LES ENTITATS - Transcripció del discurs de Severn Susuki EDITORIAL - Les Àguedes pàg. 30 a 31 - Botigues - C.E. La Fuliola - Pròleg pàg. 16 ELS CONTES DE L'ESPARVER pàg. 3 BOTIGUES D'ABANS - Charles Darwin i l'evolució TRIBUNA pàg. 32 a 35 - L'antic forn de pa - Darwin y los darwinianos EL NOU LOCAL SOCIAL pàg. 17 - 10Mil a Brussel·les per l'autodeterminació ACTUALITAT - Fases per a l'execució del nou - Fem poble - Nevada per sant Esteve local de l'Ateneu Popular pàg. 4 a 9 - Ventades amb sinistre pàg. 36 a 38 LA FULLA PELS NENS - Hotel Cochambre a la Fuliola LA LLUFA - Xerrada: els perills d'internet per - Carnestoltes 2009 als joves pàg. 18 a 19 - Pinteu la Quaresma - Pirate island pàg. 39 VISIONS DE LA GUERRA CIVIL - Jornada d'acollida a l'IES RACÓ DE POESIA - El dia d'esquí a Port del Comte - Ramon Pons i Ninot - Jazz a l'abast pàg. 20 a 21 - Camí pàg. 40 Número 112 ( )ACPC Abril 2009 Membre de l'Associació Catalana Època segona - Any XXVI de la Premsa Comarcal Edita: Premi Humbert Torres 1990 Amb la col·laboració de: Redactors: Eva Pané Vidal Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats: Francesc Ricart Mercè C.E. La Fuliola i Boldú Redacció i Administració: Generalitat de Catalunya Lluïsa Solsona Paüls AMPA CEIP Guillem d'Isarn Av. de Catalunya, 64 baixos Departament de Cultura 25332 LA FULIOLA (Urgell) Han col·laborat en aquest número: a/e: [email protected] INSTITUT Ramon Utgés Jordi Escolà D'ESTUDIS Arnau Sebé AMAR Impressió: Impre Art ILERDENCS Mila Dipòsit Legal: L-524-1982 Fundació Pública de la Diputació de Lleida Tiratge: 325 exemplars la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors. La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen. Pàgina 2 editorial BOTIGUES En el present número encetem una nova secció, s'anomena “Botigues d'abans” i la seva finalitat és donar a conèixer tots aquells establiments que hi havia al municipi i dels quals avui encara en pugui quedar algun vestigi o bé només en queda el testimoni de que un cop en un carrer o plaça del poble hi va existir una botiga. A més de servir a una voluntat d'inventariar una situació d'una època anterior i amb el seu conseqüent ànim historificador, també hi ha un ànim de donar suport al comerç que es fa al poble. En aquest sentit, coincideix en aquest mateix número un escrit a la secció de Tribuna (pàg. 4) on es fa una crida a aquest tipus de consum. Anar a comprar a les botigues del poble és una mesura que directament incideix a la vitalitat d'aquestos. Podem pensar que agafar el cotxe i anar a l'híper d'on d'una sola tongada es disposa de tot el que necessitem i més és el més còmode i pràctic que hi ha; però no es tracta de mirar el que ens resulti més còmode sinó que s'ha de demanar una certa militància sobre aquest tema. Si fóssim una institució diríem que el comerç al poble garanteix la sostenibilitat del territori, constituteix un vertebrador de l'urbanisme i a més constitueix un dinamitzador i cohesionador social i actiu de la sostenibilitat econòmica! I eccetera... O sigui, que de motius no en falten en front a la comoditat. Per acabar, us animem a que colaboreu en la nova secció de la revista que oferirà reportatges de botigues que hi havia en el seu dia al poble: podeu oferir-nos el testimoni, aportar-nos fotografies, etc. Segur que resulta molt interessant! Comentaris a: [email protected] PRÒLEG per Mila En aquesta campanya hauràs de mirar sobretot que l´expectativa política que tinguin de tu sigui positiva, que tinguin de tu una opinió d´integritat; durant la campanya, tanmateix, et convé de no intervenir ni en el Senat ni en les assembles populars; guarda´t el teu projecte i deixa que el Senat cregui, d´acord amb la teva trajectòria anterior, que seràs un defensor de la seva autoritat; que els cavallers romans i la gent acomodada i rica, en vista del teu passat, no dubtin que t`afanyaràs en la defensa de la tranquil·litat i el benestar; que les masses, després que t´has comportat com un popular en els teus discursos a les assembles o davant els tribunals, confiïn que no deixaràs de banda la defensa dels seus interessos. Petit manual de campanya electoral, Quint Ciceró, 64 a.C. Núm. 112 Pàgina 3 tribuna La Fuliola, 4 de Febrero de 2009 DARWIN Y LOS DARWINIANOS Primero quiero hablar del dogma y los individuos en una sociedad para que siga de acuerdo a sus propias su definición. Creo que todos sabemos cerrada, y él lo que quiso fue aplicarlo necesidades, siendo éstas inherentes el significado de la palabra dogma a los animales (ni más, ni menos, así de acuerdo a la propia esencia o pero por si acaso se ha olvidado es de sencillo). naturaleza de cada especie, es decir, necesario recordarlo para tratar el cada ser tiene la necesidad de seguir tema: Dogma es la afirmación que se Este año de su aniversario es casi a su propia naturaleza, por ejemplo, considera verdadera y segura, que no seguro como se podrá ver, nuestro el ser humano tiene la necesidad de puede ser cuestionada ni negada, es cerebro va a ser bombardeado, por actuar de acuerdo a su propia una verdad absoluta y por lo tanto no todos los medios de comunicación, naturaleza humana y cuanto cerca esté se puede poner en duda. Como se de hecho ya está ocurriendo. Voy a de ella será más libre y feliz. Con esto puede observar, una persona hablar de su obra (Origen de las quiero profundizar más, de que todo dogmática es en potencia una persona especies), Darwin en su libro dice que actúa por necesidad y no por crueldad. fanática. Esta clase de personas existen la naturaleza es cruel y que sobreviven en toda clase de religiones, partidos los más aptos y los más fuertes, Creacionista o evolucionista políticos, deportes hasta incluso en “aquella especie que se más se adapta teorías filosóficas y científicas, sólo al medio ambiente” Es muy curioso y al mismo tiempo me voy adentrar dentro de la rama sospechoso, como usan los científica, que es lo que realmente me Yo diría que una especie por si sola darvinianos a todos los que cuestionan ha traído a escribir este pequeño es imposible que sobreviva, por muy tales teorías, ellos saben que existen ensayo. apta y por muy fuerte que sea, pues científicos serios que debaten tales cada especie necesita de todo el teorías, y como actúan ellos, pues Ciencia y dogma entorno, cada especie es un eslabón muy fácil, metiendo a los científicos de una cadena donde toda la vida está en el mismo saco de los creacionistas, A mí modo de discernir la ciencia, conexionada (la biodiversidad), de ese modo intoxican a la opinión pienso que ciencia y dogma son dos animales, vegetales y minerales; esto pública, haciéndoles ignorar la posturas completamente antagónicas, por un lado, por otro lado, la realidad. en primer lugar un científico está naturaleza no actúa ni para bien ni obligado a cuestionarlo todo, hasta para mal sino por necesidad. También se usan las teorías en la sus propias teorías por muy ingeniería genética, al igual que hizo convincentes que parezcan ser En el año 1999 escribí un artículo en Hitler con los presos de los campos (normalmente eso no ocurre) de lo La Fulla que hablaba precisamente de de concentración, aplicando la contrario la ciencia aún estaría bajo ello: aparentemente parece como si “eugenesia”. Para Hitler los el mandato de la iglesia si no hubiesen la naturaleza actuase muy cruelmente asalariados, los de color, los existido librepensadores que y que según nuestro punto de vista emigrantes, los discapacitados, cuestionaron el poder establecido que creemos que es una injusticia, pero mancos, cojos, todos ellos pertenecían existía entonces, aún bajo pena de creo que es un prejuicio que a mutaciones genéticas, provocando morir en la hoguera como Giordano distorsiona la realidad (31.10.99) un cáncer para gente como él. Sus Bruno. No se puede ser fanático de experimentos servían para crear una una teoría que quizás mañana se pueda Todo lo existente es materia ya sea raza fuerte, esbelta, inteligente, sana cuestionar y pierda validez científica. viva o inerte, pero al fin y al cabo es y para ello era necesario acabar con Este año es el ciento cincuenta materia, la materia viva necesita para ese cáncer que se iba extendiendo y aniversario de las teorías de Charles sobrevivir alimentarse de otra materia, mezclando con la gente sana, esa era Darwin y quiero aprovechar ese ya sea animal , vegetal o mineral y su manera de pensar ¿cómo es posible aniversario para profundizar un poco esto es muy necesario para la que puedan existir esta clase de sobre el Origen de las especies, que biodiversidad y para el equilibrio de enfermos mentales? Franco él escribió.
Recommended publications
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • 1 / 11 Ponència Tècnica De La Comissió Territorial D
    PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA Ordre del dia de la sessió del 19 de març de 2014 Número: 2/2014 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior, si escau. INFORMES PER AL PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL Comarca Alt Urgell 2. Josa i Tuixén 2014 / 053020 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l'àmbit de Les Llagunes PLANEJAMENT Comarca Garrigues 3. Juneda 2012 / 048843 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal als sectors PMU 3 i PMU 4 Comarca Pallars Sobirà 4. Esterri d'Àneu 2013 / 052523 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal dotació d'aparcament, nombre de plantes i errades al Catàleg de béns protegits Comarca Pla d'Urgell 5. Golmés 2013 / 052448 / L Modificació del Pla especial urbanístic línia 110 kV Mollerussa-Tàrrega que afecta el traçat corresponent al polígon 1, parcelles 41, 42, 107, 113, 121, 129 i 9004 Comarca Segrià 6. Aitona 2014 / 052822 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l'àmbit de la zona 5 1 / 11 7. Alcarràs 2013 / 052705 / L Modificació núm. 3 del Pla d'ordenació urbanística municipal, adaptació normativa del sòl no urbanitzable 8. Alpicat 2013 / 052147 / L Tercera modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal de correcció dels articles 138, 139 i 140 de les Normes urbanístiques en referència a l'ús esportiu, industrial categoria primera i segona, recreatiu i espectacles a les zones d'edificació amb claus 3, 4 i 5 9. La Portella 2013 / 052006 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per l'ajust de límits del carrer Montsec 10.
    [Show full text]
  • Edicte Programació Definitiva PAS 2015
    PROGRAMA D’ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS PROGRAMACIÓ DEFINTIVA ANUALITAT 2015: COMARCA MUNICIPI ENTITAT ATRIBUCIÓ 2015 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 7.421,88 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 4.906,95 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 8.172,81 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 5.760,63 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 5.469,74 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 7.945,09 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 4.614,61 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 6.876,45 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 5.340,43 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 1.500,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 15.502,85 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 1.650,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 7.256,32 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 5.347,23 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 6.655,97 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 7.528,32 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 10.275,32 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 19.599,26 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 9.746,74 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 1.500,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D.
    [Show full text]
  • De~Amortitzacio Ecle~Ia~Tica a L'urgell
    LA i DE~AMORTITZACIO, ECLE~IA~TICA AL'URGELL (18)8-18)1) 197 Per Carme Solsona i Sorrosal 13 DESAMORTITZACIO ECLESıAsTICA A L'URGELL (1838-1851) 1, INTRODUCCIO a desamortitzaci6 de bens del c1ergat fou la mesura mes espectacular empresa pels liberals. A L hores d'ara es inıitil afegir noves aportacions ala discussi6 sobre el fenomen desamortitzador. Estudis com els de German Rueda 2 ho han deixat prou c1ar. D'altra banda tampoc no cal endinsar-se en disquisicions derivades de si fou 0 no la mesura mes encertada, 0 be si s'aplica en el moment mes adient. Cal emmarcar la desamortitzaci6 dins el proces complex que els historiadors anomenem re­ voluci6 liberaL. Sovint hom acostuma a confondre el caracter revolucionari de les desamortitzacions tot afegint que els beneficiaris foren els burgesos i els hisendats. Pero no hem d'oblidar que una de les caracterfstiques d'aquesta revoluci6 liberal es la instauraci6 d'una nova definici6 del concepte de propietat. Ara be, conve matisar per que aquests nous propietaris que acceptaren les lleis desamortit­ zadores i per tant la venda de terres, la redempci6 de censos ec1esiastics, que havien aconseguit re­ cuperar bens de causes pies i de heneficis ... Per que van permetre que no s'encetes el projecte de re­ dempci6 de censos emfiteutics laics? Es c1ar que molts hisendats eren emfiteutes i censataris de l'EsgIesia i per tant havien redimit els seus censos a bon preu i havien passat a ser propietaris plens, pero alhora van aconseguir mantenir-se com a senyors dels seus emfiteutes.
    [Show full text]
  • Orden HAP/596/2014, De 11 De Abril, Por La Que Se Reducen Para El
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Orden HAP/596/2014, de 11 de abril, por la que se reducen para el período impositivo 2013 los índices de rendimiento neto aplicables en el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las actividades agrícolas y ganaderas afectadas por diversas circunstancias excepcionales. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas «BOE» núm. 92, de 16 de abril de 2014 Referencia: BOE-A-2014-4141 TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones En el anexo I de la Orden HAP/2549/2012, de 28 de noviembre, por la que se desarrollan para el año 2013 el método de estimación objetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y el régimen especial simplificado del Impuesto sobre el Valor Añadido, se aprobaron los signos, índices o módulos aplicables a las actividades agrícolas, ganaderas y forestales que determinen el rendimiento neto de su actividad económica con arreglo a dicho método. En el artículo 37.4.1.º del Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, aprobado por el Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, se establece que cuando el desarrollo de actividades económicas, a las que fuese de aplicación el método de estimación objetiva, se viese alterado por incendios, inundaciones u otras circunstancias excepcionales que afectasen a un sector o zona determinada, el Ministro de Economía y Hacienda podrá autorizar, con carácter excepcional, la reducción de los signos, índices o módulos. A este respecto, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha emitido informe por el que se pone de manifiesto que durante 2013 se han producido circunstancias excepcionales en el desarrollo de actividades agrícolas y ganaderas que aconsejan hacer uso de la autorización contenida en el citado artículo 37.4.1.º del Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Que Veure a Tornabous
    Que veure a Tornabous [A] - L'ESGLÉSIA DE SANTA CECÍLIA ( EL TARRÒS) L'edifici consta d'una sola nau coberta amb volta de canó de cinc trams. Data del segle XVI i és d'estil goticorenaixentista. La façana té una rosassa amb una porta d'accés rectangular sobre la qual hi ha l'escultura de Santa Cecília. El campanar de planta quadrada amb quatre campanes està adossat a la part esquerra de l'església. Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2003. La imatge de Santa Cecília és una talla d'alabastre opac, de les pedreres de Sarral a la Conca de Barberà. Té 1 metre d'alçada, és d'estil gòtic amb influències romàniques del segle XIV-XV. EL MONUMENT A LLUÍS COMPANYS ( EL TARRÒS) Monument al President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, al seu poble natal del Tarròs. Obra de l'artista Antoni Boleda. Situat al peu de la carretera C-53 direcció a Balaguer Fill predilecte del poble va néixer el 1882 al Tarròs i va anar a estudiar Dret a Barcelona. Al llarg de la seva vida va ocupar diversos càrrecs com; regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Governador Civil de Barcelona, Diputat al Parlament de Catalunya i finalment President de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França i els alemanys el detingueren a La Baule, l'extradiren a Espanya on el 1940 morí afusellat a Montjuïc. CENTRE D'INTERPRETACIÓ LLUÍS COMPANYS DEL TARRÒS (EL TARRÒS) L'edifici té 353 m2 i compta amb un espai destinat a una exposició permanent dedicada a la figura, obra i època de Companys.
    [Show full text]
  • Centres-Lleida.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Lleida Codi del centre Nom del centre Població 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25005260 Institut Ribera del Sió Agramunt 25006859 Llar d'infants Municipal l'Era d'Agramunt Agramunt 25000730 Escola Francesc Feliu Aitona 25000158 Escola Sant Salvador Albatàrrec 25008479 Llar d'infants El Carrilet Albatàrrec 25000161 Escola L'Àlber Albesa 25000195 Escola Comtes de Torregrossa Alcarràs 25008893 Escola Parc del Saladar Alcarràs 25008819 Llar d'infants d'Alcarràs Alcarràs 25000225 Escola Mare de Déu del Carme Alcoletge 25008698 Llar d'infants Lo Tossalet Alcoletge 25000250 Escola agrària d'Alfarràs Alfarràs 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25008637 Llar d'infants Municipal d'Alfarràs Les Llavoretes Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000341 Escola Antònia Simó Arnó Almacelles 25006483 Institut Canigó Almacelles 25007992 Escola d'Almenar Almenar 25006227 Institut d'Almenar Almenar 25009411 Llar d'infants Bambarol Almenar 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25008911 Llar d'infants L'Estel Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000602 Escola Albirka Arbeca 25000626 Escola Els Til.lers Artesa de Lleida 25000638 Escola Els Planells Artesa de Segre 25006136 Esc. de Música Municipal de Balaguer Balaguer 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25000778 Escola Gaspar de Portolà Balaguer 25000857 Escola La Noguera Balaguer 25008789 Escola Mont-roig Balaguer 25000811 Escola Pia de Balaguer Balaguer 25000833 Institut Ciutat
    [Show full text]
  • Actos De LLEIDA Del BORME Núm. 122 De 2021
    BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 122 Martes 29 de junio de 2021 Pág. 32890 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos LLEIDA 315108 - UNIO ESPORTIVA LLEIDA SOCIEDAD ANONIMA DEPORTIVA. Ceses/Dimisiones. Con.Delegado: RIVADULLA GRACIA IGNACIO. Presidente: RIVADULLA GRACIA IGNACIO. Revocaciones. Apoderado: MENCHON CARRASCO JOSE;BONET GIMENEZ CARLOS. Nombramientos. Consejero: NWTLENTS SOCCER SL;BOSCH TORREBLANCA MERITXELL;PONT CHACON NOELIA;ORTEGA VALERO MARTA. Presidente: NWTLENTS SOCCER SL. Con.Delegado: NWTLENTS SOCCER SL. Datos registrales. T 944 , F 148, S 8, H L 1924, I/A 56 (14.06.21). 315109 - UNIO ESPORTIVA LLEIDA SOCIEDAD ANONIMA DEPORTIVA. Ceses/Dimisiones. Consejero: NWTLENTS SOCCER SL;PONT CHACON NOELIA;BOSCH TORREBLANCA MERITXELL;ORTEGA VALERO MARTA;RIVADULLA GRACIA IGNACIO. Presidente: NWTLENTS SOCCER SL. Con.Delegado: NWTLENTS SOCCER SL. Situación concursal. Procedimiento concursal 286/2010. FIRME: Si, Fecha de resolución 4/05/2011. Auto de apertura de la fase de liquidación. Juzgado: num. 0 JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NUMERO 6 DE LLEIDA. Juez: EDUARDO MARIA ENRECH LARREA. Resoluciones: 1. La apertura de la fase de LIQUIDACION de este concurso núm. 286//10. 2. Se declaran vencidos los créditos concúrsales aplazados, y la conversión en dinero, de aquellos que consistan en otra prestación. 3. Queda disuelta la sociedad UNIO.ESPORTIVA LLEIDA SAD, y cesan los administradores societario. Situación concursal. Procedimiento concursal 286/2010. FIRME: Si, Fecha de resolución 4/05/2021. Auto de formación de la sección de calificación. Juzgado: num. 0 JUZGADO DE PRIMERA INSTANCIA NUMERO 6 DE LLEIDA. Juez: EDUARDO MARIA ENRECH LARREA. Resoluciones: 1. La apertura de la fase de LIQUIDACION de este concurso núm. 286//10.
    [Show full text]
  • L'ajuntament Informa
    L'AJUNTAMENT INFORMA PLE, 1-6-2009 RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS 2009 Atès que el Text refós de la Llei d’hisendes locals i el Reial APROVACIÓ ACTA D’ATERMENAMENT ENTRE L’AJUNTAMENT decret 500/1990, de 20 d’abril, estableixen que l’exercici pres- D’AGRAMUNT I LA FULIOLA supostari ha de coincidir amb l’any natural i que s’hi han d’im- S’aprovà l’acta de delimitació entre els termes municipals putar les obligacions reconegudes durant aquest termini. d’Agramunt i la Fuliola del dia 26 de març de 2009 lliurada Atès que a regularitzar despeses que no han estat aplica- pels tècnics de la Direcció General d’Administració Local i l’Ins- des en cap partida del pressupost de l’any corresponent, s’ha titut Cartogràfi c de Catalunya i sense que aquesta estigui signa- de procedir al reconeixement extrajudicial de les obligacions da pels membres de la Comissió de l’Ajuntament de la Fuliola. d’exercicis anteriors que per qualsevol causa no han estat reco- APROVACIÓ ACTA D’ATERMENAMENT ENTRE L’AJUNTAMENT negudes en l’exercici que els corresponia. D’AGRAMUNT I CASTELLSERÀ Atès que les factures presentades pels proveïdors han estat S’aprovà l’acta de delimitació entre els termes municipals degudament conformades i hi ha crèdit sufi cient i adequat en d’Agramunt i de Castellserà del dia 26 de març de 2009 lliu- el pressupost en vigor. rada pels tècnics de la Direcció General d’Administració Local L’Ajuntament Ple, per 5 vots a favor dels regidors de CiU i 8 i l’Institut Cartogràfi c de Catalunya amb un acord parcial en el abstencions (5 dels regidors d’ERC i 3 dels regidors del PSC) tram comprès entre les fi tes primera i setena, i un tram en de- s’acorda que s’aprovi l’expedient de reconeixement extrajudicial € sacord comprès en el tram entre les fi tes setena i onzena segons de crèdits per import de 322.496,09 .
    [Show full text]