DOCSLIB.ORG

Els Beneficiaris De La Targeta Rosa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Beneficiaris De La Targeta Rosa MonografiesELS BENEFICIARIS DE LA TARGETA ROSA BARCELONA INFORMACIÓ La Targeta Rosa Metropolitana és ment un pagament en concepte d’asse- Per últim, s’ha incorporat una auto- un servei de l’Ajuntament de Barcelona i gurança obligatòria de viatgers i de la rització dels sol·licitants per tal que es l’Entitat Metropolitana del Transport. El seva pròpia producció i gestió. A la Tar- facin les oportunes comprobacions de seu objectiu és facilitar l’ús del transport geta Rosa Reduïda tenen dret tots aquells les seves declaracions amb les dates de la públic a la ciutat i a altres poblacions de barcelonins que acompleixen també les Seguretat Social i Hisenda, que ha l’entorn, a les persones grans, o amb dis- condicions anteriors i tenen uns ingres- permès reduir el possible frau existent. minucions, que disposin de pocs recur- sos entre el salari mínim interprofessio- En les línies següents s’explica breu- sos econòmics. nal i el doble d’aquest. Aquesta modalitat ment qui són els barcelonins de 65 i més La Targeta Rosa Metropolitana per- permet comprar passis multiviatges de anys i qui es beneficia actualment de la met, als barcelonins que la posseeixen, les línies de metro i autobús a la meitat Targeta Rosa Metropolitana. No s’analit- viatjar gratis o a un preu reduït per la de preu d’una d’ús general. za el col·lectiu de persones grans que xarxa metropolitana del metro i autobús. Durant 1994 i 1995 s’ha procedit a la viuen en un altre municipi dels inte- A més, obtenen altres avantatges com renovació de l’antiga Targeta Rosa per la grants de l’Entitat del Transport, ni el l’entrada gratuïta al Zoològic de Barcelo- Nova Targeta Rosa Metropolitana, amb col·lectiu de persones amb disminucions na, l’accés gratuït o la reducció en el els objectius d’ampliar la mobilitat i les que també tenen dret a aquest servei preu de l’entrada a museus i exposicions prestacions, millorar la gestió del servei, (10.768). i la reducció en el preu a les garantir que eran les persones més instal·lacions esportives municipals. Es necessitades les beneficiàries reals del Els barcelonins de 65 i més anys tracta d’un document personal i intrans- servei i, per últim, combatre el frau que ferible que es renova anualment mentre es podia produir anteriorment. Prenent com a referència les dades es reuneixin les condicions per ser bene- L’ampliació de serveis es produeix, actualitzades del Padró Municipal a 1 de ficiari. principalment, per l’extensió de la Targe- juliol de 1995, els barcelonins de 65 i més A la Targeta Rosa Metropolitana ta a tota la xarxa metropolitana pública, i anys representen gairebé el 20% del total tenen dret totes les persones que estan no només al municpi de Barcelona. La de la població de Barcelona. Sumen empadronades a la ciutat de Barcelona. millora de la gestió s’ha traduït en una 320.736 persones2. D’aquestes, un 62% Cal haver complert els 65 anys o tenir simplificació dels tràmits, en la possibili- són dones i un 38% homes. una disminució igual o superior al 33% tat de sol·licitar la Targeta telefònica- Per grups d’edat, gairebé el 60% segons acreditació de l’ICASS. Altrament, ment o per correu, la seva recepció direc- d’aquest col·lectiu té menys de 75 anys, tenir uns ingressos totals (sumant pen- ta en el domicili i, per últim, en la reno- poc més d’un 30% té entre 75 i 84 anys i sions, ajuts, rendes i altres ingressos) vació automàtica anual si concorren les un 11% té 85 o més anys. iguals o inferiors al doble del salari mateixes circumstàncies. La població de 65 i més anys no es mínim interprofessional1. Per garantir que aquesta prestació reparteix de forma homogènia per tota la N’existeixen dues modalitats. A la social beneficiava a les persones real- ciutat, sinó de forma desigual. Així, Targeta Rosa de caràcter gratuït tenen ment més necessitades del servei, es va l’Eixample és el que té un major nombre dret tots aquells barcelonins que com- procedir a calcular les rendes i ingressos pleixen les condicions anteriors i que percebuts en funció de la unitat familiar i tenen uns ingressos personals totals no individual, la qual cosa es més ajusta- 1. Els ingressos mitjans són el resultat de dividir el conjunt d’ingressos de la unitat familiar entre el seu nombre d’inte- iguals o inferiors al salari mínim inter- da i coherent amb l’objectiu social que es grants. Es consideren integrants de la unitat familiar els dos professional. En aquest cas, cal fer única- persegueix. cònjugues i els fills menors de 18 anys. 81 de persones de 65 i més anys (64.661) Taula 1 Qui es beneficia actualment de la seguit a molta distància per Sant Martí Distribució de la població de Barcelona Targeta Rosa? (38.480). Contràriament, el que en té un Total 65 menor nombre és Les Corts (13.766). població i més anys Del total de la població barcelonina S’observa, però, que en relació a la de 65 i més anys, 174.299 persones han Ciutat Vella 5,5 7,9 distribució del conjunt de la població de Eixample 16,7 20,2 formalitzat la sol·licitud de la Targeta la ciutat, la mitjana de persones de 65 i Sants-Montjuïc 11,0 11,0 Rosa, la qual cosa significa un 54% del Les Corts 5,5 4,3 més anys és superior a l’Eixample, Ciutat Sarrià-St.Gervasi 9,0 8,8 conjunt d’aquesta població (gràfic 1), que Vella i Gràcia; en canvi, és relativament Gràcia 7,8 8,6 Horta-Guinardó 11,2 9,8 es reparteix de la següent manera: un similar a Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Nou Barris 11,5 9,9 28,4% l’ha obtingut gratuïta, un 22,6% Sant Andreu 8,8 7,5 Gervasi. En la resta de districtes aquesta Sant Martí 13,0 12,0 reduïda i a un 2,7% els ha estat denegada mitjana és inferior (taula 1). per no complir les condicions establertes. Total 100,0 100,0 En canvi, un 46% d’aquest col·lectiu no ha sol·licitat la nova Targeta Rosa Metropolitana, el que significa 146.437 Mapa 1 1 Barceloneta 10 Poble Sec persones. En relació amb aquest col·lec- Targeta Rosa. Juliol 1995 2 Parc 11 Montjuïc tiu, s’observa que entre els 69 i els 75 3 Gòtic 12 Zona Franca-Port 4 Raval 13 Font de la Guatlla anys és quan hi ha un major nombre de 5 San Antoni 14 Bordeta-Hostafranchs demandes de la Targeta Rosa. A partir 6 Esquerra de l’Eixample 15 Sant dels 75 anys, el nombre de sol·licituds es 7 Dreta de l’Eixample 16 Les Corts 20 8 Estació Nord 17 Pedralbes va reduïnt progressivament. Així, per 9 Sagrada Família 18 Sant Gervasi exemple, als 75 anys hi ha un 37% de les 19 Sarrià persones d’aquesta edat que no l’han 20 20 Vallvidrera 21 Gràcia sol·licitada, mentre que aquesta propor- 25 22 Vallcarca ció s’incrementa al 44% entre els de 80 28 19 23 Guinardó 27 17 24 Horta 22 24 33 18 26 25 Vall d’Hebron Gràfic 1 16 31 26 Vilapicina-Turó Solicituds de Targeta Rosa 23 30 21 32 29 de la Peira 15 6 9 27 Roquetes-Verdum 37 14 7 38 28 Ciutat Meridiana- 13 5 8 En curs 1.810 Denegada 8.776 4 36 Vallbona 10 3 2 34 35 29 Sagrera 11 Reduïda 72.481 12 1 30 Congrés 31 Sant Andreu No l’ha 32 Bon Pastor sol·licitada 33 Trinitat Vella 146.437 34 Fort Pius % de persones de 65 o més anys que han sol·licitat la Targeta Rosa: 35 Poble Nou 60% i més del 30 al 39% 36 Barri Besòs Gratuïta 91232 del 50 al 59% menys del 30% 37 Clot del 40 al 49% 38 Verneda Total que l’han sol·licitada: 174.299 82 anys, al 62% als 85 anys i al 80% als 90 bes, Sant Gervasi, Vallvidrera, Dreta de uns ingressos mitjans iguals o inferiors al anys. l’Eixample i Sarrià, on menys del 40% del salari mínim interprofessional (< o = a També és interessant veure la distri- col·lectiu de gent gran ha formalitzat la 62.700 ptes./mes). Unes 72.481 es benefi- bució territorial en les sol·licituds de la petició de la Targeta Rosa. cien de la targeta reduïda, que significa Targeta Rosa. Nou Barris és el districte de que tenen uns ingressos entre el salari la ciutat on hi ha un major nombre de Perfil del beneficiari de la Targeta mínim interprofessional i el doble d’aquest sol·licituds. Per contra, a Sarrià-Sant Ger- Rosa (entre 62.700 i 125.400 ptes./mes). El nom- vasi és on n’hi ha hagut menys. bre de les denegades suma 8.776 sol·lici- En el mapa 1 es pot veure amb més Quant a les persones que han fet la tuds i les que s’estan cursant en aquests detall la distribució territorial de les sol·licitud, 174.299, un 52%, es beneficia moments reuneixen 1.810 persones. sol·licituds de la Targeta Rosa. S’observa, actualment de la Targeta Rosa amb En termes generals, a mesura que per exemple, que a Trinitat Vella, Roque- caràcter gratuït i un 42% de la targeta l’edat avança, disminueix el nombre total tes-Verdum, Ciutat Meridiana, Zona amb caràcter reduït.
Load more

Recommended publications
  • Descripción Urbanística
    2001 Barcelona Verdum 8019028 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: Verdum Barrios administrativos: Verdum. Secciones censales incluidas: 08.103,08.104,08.107,08.108,08.109,08.111,08.123,08.124,08.126,08.127 Formas de crecimiento: Periferia mixta Origen y desarrollo del ámbito: Es una de los barrios que configuran el distrito de Nou Barris. Verdum, es uno de los barrios que conforman el distrito de Nou Barris, que se desarrolló como punto importante de acogida de la inmigración obrera de los años 50 y 60. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Barrio en remodelación: Viviendas del Gobernador. ‐ Barrio con convenio de rehabilitación. Otras actuaciones y proyectos: ‐Viviendas del Gobernador. La gran degradación d las viviendas por problemas de aluminosos ha desencadenado la puesta en marcha de la rehabilitación y sustitución de las éstas. (Finaliza en marzo de 2007). ‐Arreglo de la plaza de Joan Riera. ‐Construcción de un aparcamiento subterráneo en la plaza de Francesc Layret, la remodelación de la plaza del mismo nombre y la conversión en zona de peatones de algunas calles, como las de Joaquim Valls o Casals i Cuberó. ‐La Ronda de Dalt ha sido una de las obras olímpicas de más transcendencia urbana y socioeconómica para la región de Barcelona. Los 1.1 kilómetros de la ronda a su paso por Nou Barris discurren cubiertas por cuatro grandes losas conseguidas después de años de lucha ciudadana.
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Pla Barcelona Interculturalitat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1
    Pla Barcelona InterculturalItat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1 1 Introduction 2 2 Methodology 10 3 Interaction as a linchpin of 22 intercultural strategy 4 The Barcelona Intercultural Decalogue 24 5 10 linchpins, 30 goals, 90 measures 26 6 The City Council’s commitment 48 7 Annexes 50 Indicators 5 1 Participants 59 1. intro- duction Barcelona interculturality PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 3 CONTEXT The Barcelona City Council decided to promote a an increase in the number of people attracted by Municipal Plan for Interculturality during 2009. To other factors related to the atmosphere of a city that understand the reasons that lead a government to is now more cosmopolitan and open to the world promote a particular political strategy, we have to than ever. The majority of Barcelona’s new citizens refer to the aspects of the social context that sup- hail from Latin America, but there is also an impor- port the decision. tant presence of people from Asian countries like Pakistan or China or North African countries such The Barcelona of today is largely the result of the as Morocco. There is also a notable increase in the migrations of yesterday. The history of our city number of residents originating from various West- shows us various periods in which large popula- ern European states like Italy or France, and also tion increases have occurred as a result of differ- from some Eastern European countries. ent migratory movements. If we look only at the 20th century onwards, we see that the city began Consequently, we can regard the first decade of the the century with over half a million inhabitants, of 21st century as a reception stage, characterised by whom 21% were born outside Catalonia.
    [Show full text]
  • Una Aproximación Sociológica Al Fenómeno De La Inseguridad
    Crimen y desigualdad en Barcelona: una aproximación sociológica al fenómeno de la inseguridad Riccardo Valente ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB.
    [Show full text]
  • Urban Green Infrastructure: Sustainable Regional Development Based on Landscape Services
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Coastline Aerial View of Somorrostro, C
    ENG 7 COASTLINE Aerial view of Somorrostro, c. 1950. anC. Fons TAF MONTJUÏC aerial view of Montjuïc, 1969. arxiu Huertas SHANTY TOWNS th In the 1870s, the Somorrostro and The presence of shanties on Montjuïc IN 20 -Century Pequín shanty towns sprang up is documented since 1885, when the on the seafront, stretching from La order was given to demolish those BarCelona Barceloneta neighbourhood to the inhabited by quarry workers. In the Besòs River, although it had previously early 20th century, the subdivision been the site of fishermen’s huts. The of municipal and private land for Shantyism in Barcelona was an urban phenomenon, which ramshackle dwellings were built on the purpose of planting vegetable began in the late 19th century and lasted until the late 20th state-owned land, amidst factories, gardens, whose number reached century. In a period of rapid growth in Barcelona, the typical the railway and the sea. The arrival of in excess of two thousand, was a workers for the 1888 Universal Exposi- catalyst in the appearance of new housing solutions for the most disadvantaged from the out- tion is one of the reasons account- shanties. In the 1920s and 30s, the set of industrialisation, such as the division of flats, sub-let ing for the expansion of precarious pace of construction burgeoned with rooms and boarding houses, proved insufficient to offset the housing on the beaches. In the 1920s, the massive influx of workers for major housing shortage, in a city where it was more difficult to find there were four well-established sites, public works owing to the construc- each with approximately one hun- tion of the underground and works accommodation than to find employment.
    [Show full text]
  • Carolina Lozano Parte 3.Pdf
    24 APROXIMACIÓN AL TERRITORIO DISTRITO DE NOU BARRIS CAPÍTULO 2 25 2.1 Formación del Territorio Para tener un mayor entendimiento de la zona, es importante ver la evolución desde su origen y cómo a lo largo del tiempo, se van agremiando al territorio nuevos núcleos urbanos los que generan una transformación significativa. En este contexto, se centrara la atención en la dimensión urbanística de los acontecimientos que cronológicamente han venido sucediendo y algunas estrategias que se fueron adoptando. Fuente: Primeros indicios de asentamiento en Barcelona, siglo VI a. C. (Fig. 7) 26 SIGLO I – X: “INFLUENCIAS ROMANAS EN LOS PRIMEROS asentamientos” El territorio actual del distrito ha considerado contribuciones que vienen influenciadas desde los layetanos hacia el año 940, cuando construyeron las primeras masías romanas en el Turó de la Peira1 (Relligant Nou barris, p. 19), y posteriormente otro entre el valle de Canyelles y la montaña, esto con la premisa de localizar sus poblaciones en lugares que permitieran una mejor defensa en el momento de la batalla. Remontándose al siglo X se tiene una registro del primer asentamiento formal llamado Santa Eulàlia de Vilapicina, un núcleo habitacional, que tiene como elemento articulador una capilla romántica que lleva el mismo nombre del barrio, a su vez, su emplazamiento distanciado de la ciudad central, permitía recrear un paisaje mayoritariamenterural. Fuente: Panoramica de Barcino (Fig. 8) Fuente: Plano de murallas Romanas y Barcino (Fig. 9) Fuente: Panoramica Barcelona 1697 (Fig. 10) Fuente: Panoramica Barcelona 1706 (Fig. 11) 27 1839 – 1915: “PERIODO DE asentamiento POBLACIONAL, PRODUcto DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL” El paisaje del sector considerado netamente rural hasta esta época, irá cambiando como consecuencia de la Revolución Industrial, trayendo consigo no solo un nuevo dinamismo y un aumento de población en Barcelona, situación que se replico en el territorio de Nou Barris.
    [Show full text]
  • Guia Entitats De Persones Amb Discapacitar Horta Guinardo
    Edició: Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó Coordinació: Núria González Pratdesaba Tècnica persones amb discapacitat del Districte d’Horta-Guinardó Revisió lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CNL de Barcelona Disseny i maquetació: Edu Pérez Agraïments: Entitats col·laboradores i els suports de: Districte d’Horta-Guinardó Félix Chavarrías Lorena Aymerich Cocó Isbert © Ajuntament de Barcelona, 2019 barcelona.cat/horta-guinardo Guia d’entitats 3 per a persones amb discapacitat d’Horta-Guinardó ÍNDEX 1. AACIC, Associació de Cardiopaties Congènite ........... 8 2. Associació Catalana d’Espina Bífida i Hidrocefàlia (ACAEBH) ...................................................10 3. Associació Catalana d’Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d’altres Síndromes de Sensibilització Central (FM-SFC.SQM-EHS) – ACAF ......12 4. Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual (ACELL) ...........................14 5. Associació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya (AFAMMCA) .............................................16 6. Associació Afibrocat (Assoc. d’Ajuda per a la Fibromiàlgia de Catalunya 2004) ....................................18 7. Associació per la Vida Independent (AVI) / Centre de Vida Independent (CVI) ................................ 20 8. Centre Especial Carrilet, SCCL ................................. 22 9. Associacio de Lleure i Esport COMKEDEM ............. 24 10. Companyia de teatre Creart Guinardó .................... 26 11. Fundació Els Tres Turons ........................................
    [Show full text]
  • Centres De Dia De Barcelona Ciutat
    CENTRES DE DIA DE BARCELONA CIUTAT PLACES CAPACITAT PLACES PRIVADES LLISTA INTEGRATS EN RESIDÈNCIA / NOM ESTABLIMENT CODI F CODI S ADREÇA CP DISTRICTE TELF T ACTIVITAT REGISTRAL PÚBLIQUES ACREDITADES D'ESPERA INDEPENDENT PER PEV CIUTAT VELLA CIUTAT VELLA 1 MIL.LENARI F11552 S01454 Nou de la Rambla, 47-49 08001 Ciutat Vella 933295934 PROPI 50 50 0 3 INDEPENDENT REOBERT 2 LA MERCÈ F11577 S01506 Rull, 1 08002 Ciutat Vella 934126541 COL 30 17 13 0 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA REOBERT 3 PRISBA F11743 S01687 Carders, 18 08003 Ciutat Vella 933102354 C 30 25 5 0 INDEPENDENT REOBERT 4 BARCELONETA BERTRAN ORIOLA F17173 S05290 Carbonell, 4-6 08003 Ciutat Vella 932680972 PROPI 16 16 0 2 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA TEMPORALMENT TANCAT 5 DEL CASC ANTIC F19009 S06567 La Sèquia, 7 08003 Ciutat Vella 933194793 PROPI 30 30 0 0 INDEPENDENT REOBERT SUMATORI CIUTAT VELLA 156 138 18 5 EIXAMPLE EIXAMPLE 6 CENTRE DE DIA DE L'EIXAMPLE ICRSS F11710 S01875 Consell de Cent, 432 08013 Eixample 932472794 C 50 47 3 1 INDEPENDENT 7 SENIOR CENTRE F13615 S03204 Mallorca, 340 08037 Eixample 934573064 COL 2 2 0 0 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA TEMPORALMENT TANCAT 8 ARAGÓ F12639 S02325 Aragó, 293 08009 Eixample 934875050 COL 16 15 1 0 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA TEMPORALMENT TANCAT 9 OLIVARET EIXAMPLE F16704 S05076 Pl. Tetuan, 2 08010 Eixample 932323915 COL 11 6 5 8 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA TEMPORALMENT TANCAT 10 CLUB D'AVIS LES SALESES F15710 S04335 Aragó, 344, pral. 08009 Eixample 932651718 COL 8 6 2 0 INTEGRAT EN RESIDÈNCIA TEMPORALMENT TANCAT 11 FORTPIENC F17380 S05460 Sardenya, 139-147 08013
    [Show full text]
  • Themes Barcelona Art Factories
    Main themes Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Sub themes Urban regeneration through CCI Decentralising the cultural offer to city districts Places to be visited 1 Barcelona Art Factories – Old industrial spaces, new cultural uses Barcelona City Council’s Culture Institute set up the Art Factories programme in 2007 to expand the city’s network of public facilities designed to support cultural creation and production. Many of these facilities are former factory buildings that have been refitted for use by artists, cultural agents and organisations involved in promoting creation. The Art Factories help strengthen the city’s networks and enrich its cultural fabric and aspire to become benchmark centres creating new discourses and contents based on excellence and quality. The spaces included in the Barcelona Art Factory programme are: Fabra i Coats. Graner. La Seca. La Escocesa. La Caldera. La Central del Circ. L'Ateneu Popular 9 Barris. Hangar. Sala Beckett/Obrador. Nau Ivanow. 2 WHAT IS IT? The Art Factories programme is based on transforming disused spaces into new powerhouses of culture and knowledge. The goal is to put creativity, knowledge and innovation at the heart of the city’s policies. Launched by Barcelona City Council’s Culture Institute, the project meets a longstanding demand by creators and collectives for spaces equipped for artistic creation and research. The Art Factories are therefore ideal spaces for cultural innovation and production. The end goal is to see culture as one of the city’s strategic assets as it develops its economic, social and urban aspects, as well as boosting its inhabitants’ creativity.
    [Show full text]
  • Guia De Serveis Bàsics Al Barri De Verdun – Covid19
    GUIA DE SERVEIS BÀSICS AL BARRI DE VERDUN – COVID19 [email protected] [email protected] V8. 22/5/2020 INDEX 1. SERVEIS SOCIALS .............................................................................................. 4 1.1. SERVEIS EXTRAORDINARIS D’ALIMENTACIÓ I HIGIENE ......................... 5 1.2. ALTRES SERVEIS D’ALIMENTACIÓ ............................................................ 6 2. SERVEIS DE SALUT ............................................................................................ 6 2.1. CAP RIO DE JANEIRO .................................................................................. 6 2.2. LA MEVA SALUT........................................................................................... 7 2.3. RECEPTES MÈDIQUES ................................................................................ 7 2.4. OBTENCIÓ TARGETA SANITÀRIA INDIVIDUAL (TSI) ................................ 9 2.5. SUPORT PSICOLÒGIC I EMOCIONAL ......................................................... 9 2.6. MALALTS DE CÀNCER .............................................................................. 12 2.7. OBTENCIÓ DE MASCARETES ................................................................... 12 3. BARCELONA CUIDA .......................................................................................... 13 3.1. TREBALLADORES DE LA LLAR I DE LES CURES ................................... 13 3.2. FAMÍLIES CUIDADORES ...........................................................................
    [Show full text]
  • Pla D'equipaments De La Zona Centre De Sants
    PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS- MONTJUÏC 2020-2030 barris de la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants- Badal i Sants Districte de Sants- Montjuïc. Ajuntament de Barcelona Gener 2020 PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS- MONTJUÏC 2020-2030 Barris de la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants-Badal i Sants. Document realitzat per Raons Públiques SCCL per al Districte de Sants-Montjuïc entre novembre de 2018 i maig de 2019 Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona. Gener 2020. PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS- MONTJUÏC 2020-2030 Barris de la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants-Badal i Sants. 1. INT: INTRODUCCIÓ 3. URB: DIAGNOSI DE LA QUALITAT URBANA Antecedents Metodologia de treball URB 00. Distribució dels equipaments (mapa calor) Estructura del document URB 01.Equipaments amb protecció patrimonial Objectius del Pla d’Equipaments URB 02. Relació urbana: centres d’escala de barri, de districte i de ciutat Caracterització territorial i demogràfica URB 03. Connectivitat des del transport públic: autobús i metro 2. CAT: DIAGNOSI PER CATEGORIES D’EQUIPAMENTS URB 04. Relació entre els equipaments i el sistema d’espai públic. CAT 00: Distribució dels equipaments: titularitat i categories URB 05. Accessibilitat als equipaments des de l’espai públic. A. Diversificació i millora de l’accés a la cultura. 4. SOL: DIAGNOSI DEL SÒL QUALIFICAT D’EQUIPAMENT CAT A1. Biblioteques i sales d’estudi. CAT A2.Centres Cívics. SOL 01. Sòl qualificat d’equipament CAT A3. Museus, arxius i centres socioculturals. SOL 02.
    [Show full text]