Centres De Dia De Barcelona Ciutat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Descripción Urbanística
2001 Barcelona Verdum 8019028 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: Verdum Barrios administrativos: Verdum. Secciones censales incluidas: 08.103,08.104,08.107,08.108,08.109,08.111,08.123,08.124,08.126,08.127 Formas de crecimiento: Periferia mixta Origen y desarrollo del ámbito: Es una de los barrios que configuran el distrito de Nou Barris. Verdum, es uno de los barrios que conforman el distrito de Nou Barris, que se desarrolló como punto importante de acogida de la inmigración obrera de los años 50 y 60. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Barrio en remodelación: Viviendas del Gobernador. ‐ Barrio con convenio de rehabilitación. Otras actuaciones y proyectos: ‐Viviendas del Gobernador. La gran degradación d las viviendas por problemas de aluminosos ha desencadenado la puesta en marcha de la rehabilitación y sustitución de las éstas. (Finaliza en marzo de 2007). ‐Arreglo de la plaza de Joan Riera. ‐Construcción de un aparcamiento subterráneo en la plaza de Francesc Layret, la remodelación de la plaza del mismo nombre y la conversión en zona de peatones de algunas calles, como las de Joaquim Valls o Casals i Cuberó. ‐La Ronda de Dalt ha sido una de las obras olímpicas de más transcendencia urbana y socioeconómica para la región de Barcelona. Los 1.1 kilómetros de la ronda a su paso por Nou Barris discurren cubiertas por cuatro grandes losas conseguidas después de años de lucha ciudadana. -
21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl. -
Pla Barcelona Interculturalitat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1
Pla Barcelona InterculturalItat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1 1 Introduction 2 2 Methodology 10 3 Interaction as a linchpin of 22 intercultural strategy 4 The Barcelona Intercultural Decalogue 24 5 10 linchpins, 30 goals, 90 measures 26 6 The City Council’s commitment 48 7 Annexes 50 Indicators 5 1 Participants 59 1. intro- duction Barcelona interculturality PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 3 CONTEXT The Barcelona City Council decided to promote a an increase in the number of people attracted by Municipal Plan for Interculturality during 2009. To other factors related to the atmosphere of a city that understand the reasons that lead a government to is now more cosmopolitan and open to the world promote a particular political strategy, we have to than ever. The majority of Barcelona’s new citizens refer to the aspects of the social context that sup- hail from Latin America, but there is also an impor- port the decision. tant presence of people from Asian countries like Pakistan or China or North African countries such The Barcelona of today is largely the result of the as Morocco. There is also a notable increase in the migrations of yesterday. The history of our city number of residents originating from various West- shows us various periods in which large popula- ern European states like Italy or France, and also tion increases have occurred as a result of differ- from some Eastern European countries. ent migratory movements. If we look only at the 20th century onwards, we see that the city began Consequently, we can regard the first decade of the the century with over half a million inhabitants, of 21st century as a reception stage, characterised by whom 21% were born outside Catalonia. -
Una Aproximación Sociológica Al Fenómeno De La Inseguridad
Crimen y desigualdad en Barcelona: una aproximación sociológica al fenómeno de la inseguridad Riccardo Valente ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. -
Una Vila Del Territori De Barcelona: Sant Andreu De Palomar Als Segles M-M
CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SANT ANDREU DE PALOMAR ALS SEGLES XiII 1 XIV (COMENTARIBIBLIOGRAFIC) Fitxa bibliogrc)fica '"rn.G'6 IIIYIDOP ","E i C*I*,U*NI Busquela i Riu, Joan J.: Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles m-m. UNA VIL4 DEL TERRiTORI Presentació per Carme Batlle i Gallart. DE BARCELONA Proleg del propi autor. SANT ANDREU DE PALOMAR Premi Francesc Caireras Candi, XV edi- ALS SEGLES XIII-XIV %iinoiaii-rnc~,,,9~9, ció (1989). ,x"*d,c,d, Editorial Rafael Dalmau (Col.lecci6 Fundació Salvador Vives i Casajuana núm. 107). Primera edició: Barcelona, 1991. CXXII + 220 pags Planols, quadres, il lustracrons (24 x 17) L'autor Joan J. Busqueta és doctor en Historia Medieval per la Universitat Central de Barcelona (tesi doctoral presentada el 19 de maig de 1989, amb la mdxima qualificació). És professor de la Universitat de Barcelona des de I'any 1984, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar des de la seva fundació (1987). Ha difós la historia en imbits molt diversos, des del de la cultura popular, conferencies, ensenya- ment a la Universitat fins a participar en congressos científics. Des dels inicis de la seva carrera universitaria s'ha sentit atret pels estudis de la historia social i económica de les coinunitats rurals del Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana i, concretament, per la parroquia de Sant Andreu de Palomar. Fruit d'aquestes investigacions són destacats es- tudis sobre el tema, que han culminat en la seva tesi doctoral, el resum de la qual ha estat publicada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana (19911, obra que tot seguit comentem. -
Practical Guide for Newcomers with Children
INTERNATIONAL SCHOOLS IN BARCELONA PRACTICAL GUIDE FOR NEWCOMERS WITH CHILDREN INTERNATIONAL SCHOOLS IN BARCELONA PRACTICAL GUIDE FOR nEwCOmERs wITH CHILDREn THE PURPOsE OF THIs GUIDE Barcelona is a captivating, cosmopolitan, As each family is different, each family will Mediterranean city. Barcelona combines make choices reflecting its own priorities beauty, an enviable climate, tourist and preferences. attractions and a business-friendly side This guide provides key information that welcomes you with open arms. It in order to make this decision-making should come as no surprise that Barcelona process as simple as possible. is among the top European cities chosen by international companies. The International Schools in Barcelona guide focuses on international schools in Many of the nearly thirty million the Barcelona area and features concise, people that visit us each year do so for practical information about international professional reasons. Some decide to schools. It also explains how the local make Barcelona their home, and those school system works. with children are faced with the challenge of finding the right school for their family. In Barcelona and the surrounding metropolitan area there is a wide variety Deciding on a school for your child could of quality options in terms of schooling, depend on their age, previous educational including the more than 40 schools background, and languages spoken; how featured here that could be of special long you plan to live in Barcelona, and interest to the expat community. Having finances, among many other factors. international schools is one of the keys Those with very young children can often to attracting foreign talent and clearly an see the advantage of having their children asset that helps strengthen the Barcelona attend local schools for a few years. -
Sanchez-Piulachs Arquitectes S
IMPROVEMENTS TO METRO STATIONS - Project in progress: restoration of the interchange in Urquinaona station of line 1 and line 4 of the underground in Barcelona. Collaboration with Infraes, S.A i Ingenium Civil SLP engineerings. Implementation project of actions on improvement of the evacuation and the accessibility. Promoter: Generalitat de Catalunya / Direcció General de Transports (Gisa). - Project in progress: restoration of the interchange of Catalunya station in line 1 and line 3 of the underground of Barcelona. Implementation project of architecture and facilities. Promoter: Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). - Restoration plan for acoustic improvements of Muntaner and Plaça Espanya stations. Implementation project of architecture and facilities. Barcelona 2009. C.P.: 2.178.000€ / 2.963.692US$. Promoter: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. - Restoration of Gràcia station of Barcelona FGC (metro). Implementation project of architecture and facilities. Barcelona 2009. C.P.: 24.924.000€ / 33.915.084US$. Promoter: Generalitat de Catalunya / Direcció General de Transports (Gisa). - Restoration of Sarrià station of Barcelona FGC (metro). Implementation project of architecture and facilities. Barcelona 2008. C.P.: 31.272.000€ / 42.553.061US$. Collaboration with Auding Engineering. Promoter: Generalitat de Catalunya / Direcció General de Transports (Gisa). - New access to Torre Baró-Vallbona station on Line 11 of the Barcelona metro. Implementation project of architecture and facilities. Barcelona 2007. C.P.: 3.100.000€ / 4.218.294US$. Promoter: Bagur,SA. - Sagrera Meridiana interchange of the Barcelona metro. Implementation project for the hall of C/ Garcialso, C/ Felip II, main hall and Line 1 and 5 platforms. Barcelona 2006. C.P.: 88.100.000€ / 118.881.194US$. -
Pla De Comerç Del Districte De L'eixample 2014-2017
Pla de comerç del districte de l’Eixample 2014-2017 Versió 6.0 Document final Pla de comerç del districte de L’Eixample ÍNDEX 1 Presentació .......................................................................................................................4 1.1 Introducció ......................................................................................................................... 4 1.2 Descripció del procés ......................................................................................................... 5 2 Caracterització del districte ...............................................................................................7 2.1 Perfil socioeconòmic del districte ...................................................................................... 7 2.2 L’oferta comercial al districte ........................................................................................... 12 2.3 Actius del districte amb sinèrgies amb el comerç ............................................................ 24 2.4 Transports ........................................................................................................................ 45 2.5 La demanda a la ciutat de Barcelona i al districte ............................................................ 49 3 Diagnòstic comercial del districte .................................................................................... 54 3.1 Resultats del primer Focus Grup del sector comercial ..................................................... 54 3.2 Resultats del segon -
La Geometria Cabalística Del Pla De Barcelona (PDF)
La geometria cabalística del pla de Barcelona Andreu Marfull, 2016 (publicat el 24 de març de 2019) (segona edició de 24 de juny de 2019) © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 REFERÈNCIA: Sefirah segons F. Xavier Hernàndez Cardona i Mar H. Pongiluppi, 2015, llibre “La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’eixample”, Angle Editorial Font de la imatge: DIARI ARA, https://www.ara.cat/cultura/Cerda-cabala- llEixample_0_1484851549.html © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tres Eulàlies Santa Eulàlia Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tibi Dabo “Et donaré” Santa Eulàlia i Sant Andreu = “X” Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Sant Andreu i Sant Joan Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Dels Boni Homini (càtars) als Quatre Gats Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i “Boni Homini”, s. XIII de la Santa Creu Sta. Eulàlia, s. XIII Mont Sió, s. XIV Els Quatre Gats, s.XIX Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Pedralbes, Santa Madrona -
Llibres De Finestrelles ;' ~:~ '
See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.net/publication/270592246 El Patronato de les Viviendas del Congreso”. Habitatge i Catòlics a la Barcelona del Franquisme. Book · June 2008 DOI: 10.13140/2.1.4636.4482 CITATIONS READS 0 203 1 author: Martin Checa Artasu Metropolitan Autonomous University 169 PUBLICATIONS 144 CITATIONS SEE PROFILE Some of the authors of this publication are also working on these related projects: Arquitectura y arquitectos del siglo XX en Colima. View project Right to landscape and landscape and possibilities of legalization and protection of landscape in Mexico. View project All content following this page was uploaded by Martin Checa Artasu on 10 January 2015. The user has requested enhancement of the downloaded file. F: t\;, ; - . · .__ .... __ !1 F - ,.. .. -_:~,. ~ 1 LLIBRES DE FINESTRELLES ;' ~:~ ' . 4 1 . - . 111 "'..1 ..1 111 4 ~ 1- "'z111 11.- e1&1 "'111 ~ ~ ..1- ..1 LLIBRES DE FINESTRELLES Número 4 Any 2008 4 Disseny portada i logotips: ]osep Puga Edició: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias e/. Ignasi Iglésias, 33, baixos 08030 Barcelona Tel. 93 346 39 90 E-mail: ceü[email protected] Fotocomposició: Martín AG, SL -1.1. e111 Centre d'Estudis IGNASIIGLÉSIAS Sant Andreu de Palomar 2008 Impres a Sant Andreu de Palomar. -...1 ...1 Aquesta publicació compta amb el suport de Ajuntament ~)de Barcelona Editorial Districte de Sant Andreu i la col·laboració de: ---·--- ff'ml Generalitat de Catalunya W Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria d'Acció Ciutadana © Martí Checa Artasu Sant Andreu de Palomar - Barcelona ISBN 978-84-612-7338-6 Composició electrbnica: MartínAG, SL Tel.: 93 34 5 1O 00 - Barcelona lmpres per MartínAG, SL Dipbsit Legal B-49.825-2008 lmpres a Catalunya - Prínted ín Catalonia 5 Quan es va complir el cinque aniversari de la mort de Martí Pous i Serra, el Centre d'Estudis lgnasi lglésias va convocar el Premi d'Investigació que porta el seu nom. -
Urban Green Infrastructure: Sustainable Regional Development Based on Landscape Services
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. -
Coastline Aerial View of Somorrostro, C
ENG 7 COASTLINE Aerial view of Somorrostro, c. 1950. anC. Fons TAF MONTJUÏC aerial view of Montjuïc, 1969. arxiu Huertas SHANTY TOWNS th In the 1870s, the Somorrostro and The presence of shanties on Montjuïc IN 20 -Century Pequín shanty towns sprang up is documented since 1885, when the on the seafront, stretching from La order was given to demolish those BarCelona Barceloneta neighbourhood to the inhabited by quarry workers. In the Besòs River, although it had previously early 20th century, the subdivision been the site of fishermen’s huts. The of municipal and private land for Shantyism in Barcelona was an urban phenomenon, which ramshackle dwellings were built on the purpose of planting vegetable began in the late 19th century and lasted until the late 20th state-owned land, amidst factories, gardens, whose number reached century. In a period of rapid growth in Barcelona, the typical the railway and the sea. The arrival of in excess of two thousand, was a workers for the 1888 Universal Exposi- catalyst in the appearance of new housing solutions for the most disadvantaged from the out- tion is one of the reasons account- shanties. In the 1920s and 30s, the set of industrialisation, such as the division of flats, sub-let ing for the expansion of precarious pace of construction burgeoned with rooms and boarding houses, proved insufficient to offset the housing on the beaches. In the 1920s, the massive influx of workers for major housing shortage, in a city where it was more difficult to find there were four well-established sites, public works owing to the construc- each with approximately one hun- tion of the underground and works accommodation than to find employment.