DOCSLIB.ORG

Llibres De Finestrelles ;' ~:~ '

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Llibres De Finestrelles ;' ~:~ ' See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.net/publication/270592246 El Patronato de les Viviendas del Congreso”. Habitatge i Catòlics a la Barcelona del Franquisme. Book · June 2008 DOI: 10.13140/2.1.4636.4482 CITATIONS READS 0 203 1 author: Martin Checa Artasu Metropolitan Autonomous University 169 PUBLICATIONS 144 CITATIONS SEE PROFILE Some of the authors of this publication are also working on these related projects: Arquitectura y arquitectos del siglo XX en Colima. View project Right to landscape and landscape and possibilities of legalization and protection of landscape in Mexico. View project All content following this page was uploaded by Martin Checa Artasu on 10 January 2015. The user has requested enhancement of the downloaded file. F: t\;, ; - . · .__ .... __ !1 F - ,.. .. -_:~,. ~ 1 LLIBRES DE FINESTRELLES ;' ~:~ ' . 4 1 . - . 111 "'..1 ..1 111 4 ~ 1- "'z111 11.- e1&1 "'111 ~ ~ ..1- ..1 LLIBRES DE FINESTRELLES Número 4 Any 2008 4 Disseny portada i logotips: ]osep Puga Edició: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias e/. Ignasi Iglésias, 33, baixos 08030 Barcelona Tel. 93 346 39 90 E-mail: ceü[email protected] Fotocomposició: Martín AG, SL -1.1. e111 Centre d'Estudis IGNASIIGLÉSIAS Sant Andreu de Palomar 2008 Impres a Sant Andreu de Palomar. -...1 ...1 Aquesta publicació compta amb el suport de Ajuntament ~)de Barcelona Editorial Districte de Sant Andreu i la col·laboració de: ---·--- ff'ml Generalitat de Catalunya W Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria d'Acció Ciutadana © Martí Checa Artasu Sant Andreu de Palomar - Barcelona ISBN 978-84-612-7338-6 Composició electrbnica: MartínAG, SL Tel.: 93 34 5 1O 00 - Barcelona lmpres per MartínAG, SL Dipbsit Legal B-49.825-2008 lmpres a Catalunya - Prínted ín Catalonia 5 Quan es va complir el cinque aniversari de la mort de Martí Pous i Serra, el Centre d'Estudis lgnasi lglésias va convocar el Premi d'Investigació que porta el seu nom. No teníem gaire dar si aquest Premi només seria per recordar-lo en aquell moment concret o si tindria continultat. Honestament, cal dir que en els anims de la Junta Directiva hi havia el desig de noves convocatories, pero no sabíem quina seria la res posta a la convocatoria, el nivell deis treballs que es presentarien i de quines possibilitats economiques es disposaria per la concessió del Premi. El dia 4 de desembre del2002 els membres de!Jurat del Premi d'lnvestigació Martí Pous i Serra, format pels Senyors josep Benet i Morell, com a president, Horacio Cape!, Josep Maria Roig, Josep Maria Huertas Claveria i Joan Josep Busqueta, que actuava de secretari, van reunir-se i aportaren la seva opinió. En va resultar guanyadora la professora MontserratAlay amb un notable treball d'investigació que es titulava Aprenents i minyones. Un estudi de les estrau!gies d'inserció social deis exposits i exposites en la Barcelona de la segona meitat del 800. Com que el Centre d'Estudis lgnasi lglésias tenia, i segueix tenint, el compromís ferm de publicar !'obra premiada,logicament la va publicar amb el títol definitiu d'Aprenents i minyones. La inlancia abandonada a la Barcelona del vuit-cents.A suggeriment de josep Benet, en una animada, amical i llarga conversa -que als presents els hi sembta que passava en un obrir i tancar d'ulls- mantinguda a la seva casa particular, es va decidir iniciar una col·lecció nova amb el nom de Llibres de Finestrelles que ha arrelat com el segon "vaixell insigne" del CEII després de la revista Finestrelles. No tot va acabar aquí. El)urat del queja podem anomenar 1 Premi d'lnvestigació Martí Pous i Serra va comentar la qualitat deis altres treballs i ens recomanava la publicació d'unAccessit que es va atorgar a !'obra Publicacions, articulistes i editors a Sant Andreu de Palomar (1868-1938),els autors de la qua! són Pere Guaita i lolanda lnsa.Aquesta obra també ha estat publicada a la col-lecció Llibres de Finestrelles. Tot plegat ens va esperonar encara més a fer una nova convocatoria del Premi d'lnvestigació Martí Pous i Serra. Es va tenir en compte la commemoració del dese aniversari de la mort del qui ha estat membre fundador del CEII i primer president. No dubtavem de la qualitat de les obres que es presentarien, talment com s'ha demostrat, i també s'havien fet les previsions economiques per dotar-lo com cal. De nou ens posarem en contacte amb enjosep Benet.Aquesta vegada el seu estat de salut era més delicat que en al tres ocasions. Tot i aixo, en cap moment es va negar a seguir presidint el Jurat. Al contrari. El CEII mai no ha rebut d'ell un no per resposta. Sí que les coses s'endarrerien i, desgraciadament, es va produir la seva mort, la qua! cosa ens obliga a canviar de plans. Volem testimoniar que les darreres converses mantingudes amb enjosep Benet foren en la línia d'una activa participació seva coro a president del)urat. Aquest no ha estat l'únic canvi fon;ós en la composició de!Jurat.També hem hagut de lamentar la perdua d'un altre membre i bon imic del CEII,la del periodistajosep Maria Huertas Clavería, que morí temps abans que en Josep Benet. Respecta alJurat del 1 Premi, també va deixar de ser membre, en aquest cas esperem que només sigui temporalment, enjosep Maria Roig i Rossich.les seves noves responsabilitats 7 han fet impossible la seva participació en aquesta ocasió. U volem agrair de tot cor la seva col·laboració amb el CEII. ÍNDEX Davant d'aquestes circumstancies, el Dr. Horado Cape! va assumir la responsabilitat de presidir !'actual Jurat. Ha estat una sort per al Centre d'Estudis la seva acceptació. Novament estem davant d'una persona, semblantment com la seva esposa la Dra. Merce Pagina Tatjer, amb la que sempre hem pogut comptar-hi i que com en }osep Benet tampoc mai no ha tingut un no de resposta a qualsevol petició i consulta nostra. És molt d'agrair. Reorganitzat el]urat, aquestes va posar a treballar. El dia 15 de julio! de 2008, un Introducció ......................................................... 13 xic més tard del que inicialment s'havia prevista causa de les circumstancies anteriorment esmentades, es va reunir e!Jurat del II Premi d'lnvestigació Martí Pous i Serra. El formen Capítoll. CATÓLICS I HABITATGE DURANT EL FRANQUISME, els següents Senyors: Horado Cape! Sáez, coma president,Joan Busqueta i Riu, Pere UNAAPROXIMACIÓ ................................................. 17 Gabriel Sirvent, Caries Santacana Torres, com a vocals, i Oriol Granados Garcia, com a L'entitat beneficoconstructora, breu repas al seu desenvolupament a Espanya ..... 20 secretari. Les entitats beneficoconstructores a Catalunya .............................. 25 L'Acta de la reunió, entre altres coses, ens diu: ElJurat ha centrat la seva atenci6 finalment en les tres obres següents: Patronat deis Habitatges del Congrés Eucaristic de Barcelona, - La Historia de Sant Andreu de Palomar i la repercussi6 deis jueus en un exemple paradigmatic .............................................. 28 el Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana. Segles X-XW - Sant Andreu de Palomar durant la Guerra del Frances (1808-1814) - "El Patronato de las Viviendas del Congreso".. Habitatge i catolics a la Capítol2. EL BISBE MODREGO. IMPULSOR DEL PATRONAT DELS Barcelona del Franquisme HABITATGES DEL CONGRÉS ........................................ 31 El ]urat expressa la seva satisjacció per la qualitat d'aquests tres treballs que posseeixen un valor academic i d'investigació notables. El bisbe Gregorio Modrego Casaus ....................................... 33 Després d'una !larga i amistosa discussió, el jurat ha acordat per unanimitat Acció Social Catolica, primer contacte amb el catolicisme social de Modrego ...... 33 concedir el Premi a l'obra: Tot seguint els passos del cardenal Goma .................................. 35 "El Patronato de las Viviendas del Congreso". Habitatge i catolics a la Modrego, bisbe de la diócesi barcelonina .................................. 36 Barcelona del Friinquisme. La construcció de parroquies en l'episcopat de Modrego ...................... 38 Es tracta d'una tematica rellevant treballada amb molta documentació d'ar:xiu. Reedificació espiritual de la diocesi i omnipresencia a la societat ............... 39 Constitueix una aportació important al coneixement de la historia del territori de Sant Andreu i s'emmarca en un procés general de gran interes per a la historia de Modrego, un bisbe preocupat pels temes socials ............................. 41 Catalunya. El problema de la vivenda s'aborda en aquesta recet·ca de manera significativa El bisbe Modrego i el Congrés Eucaristic ................................... 44 i permet una perspectiva histórica sobre iniciatives que es van produir en el passat i L'elecció de Barcelona coma seu del Congrés .............................. 45 que poden ajudar a reflexionar sobre les solucions que cal donar a aquesta proble­ L'organització del Congrés ....................................... - ...... 48 matica. Els canvis urbans provocats pe! Congrés Eucaristic .......................... 50 El CEII vol dedicar la publicació d'aquesta obra, !'autor de la qua! és en Martí Checa, a les figures desaparegudes de Josep Benet i Josep Maria Huerta Clavería, els quals amb el seu saber i les seves opinions han donat un altíssim nivell alJurat del Premi d'lnvestigació. Pe! que fa a !'actual Jurat, estem segurissims que mamé el mateix nivell i que, fms i tot, Capítol3. L'ASSOCIACIÓ CATÓLICA DE DIRIGENTS. ENTITAT IMPULSORA treballa per millorar-lo. És d'aquesta manera com Martí Pous i Serra rep la millor de les DEL PATRONAT .................................................... 53 recordances i l'homenatge del CEII per la seva tasca alllarg de tota la seva vida. Com Un primer intent frustrat: !'Asociación Católica de Patronos y exemple del que afirmem podem dir queja s'ha comenc;:at a pensar i a treballar en el 111 Dirigentes de Empresa ................................................. 55 Premi d'Investigació que porta el seu nom. Naixement de !'Asociación Católica de Dirigentes ........................... 59 Juan Vida! Gironella, primer president de 1' Asociación Católica de Dirigentes .....
Load more

Recommended publications
  • Una Vila Del Territori De Barcelona: Sant Andreu De Palomar Als Segles M-M
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SANT ANDREU DE PALOMAR ALS SEGLES XiII 1 XIV (COMENTARIBIBLIOGRAFIC) Fitxa bibliogrc)fica '"rn.G'6 IIIYIDOP ","E i C*I*,U*NI Busquela i Riu, Joan J.: Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles m-m. UNA VIL4 DEL TERRiTORI Presentació per Carme Batlle i Gallart. DE BARCELONA Proleg del propi autor. SANT ANDREU DE PALOMAR Premi Francesc Caireras Candi, XV edi- ALS SEGLES XIII-XIV %iinoiaii-rnc~,,,9~9, ció (1989). ,x"*d,c,d, Editorial Rafael Dalmau (Col.lecci6 Fundació Salvador Vives i Casajuana núm. 107). Primera edició: Barcelona, 1991. CXXII + 220 pags Planols, quadres, il lustracrons (24 x 17) L'autor Joan J. Busqueta és doctor en Historia Medieval per la Universitat Central de Barcelona (tesi doctoral presentada el 19 de maig de 1989, amb la mdxima qualificació). És professor de la Universitat de Barcelona des de I'any 1984, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar des de la seva fundació (1987). Ha difós la historia en imbits molt diversos, des del de la cultura popular, conferencies, ensenya- ment a la Universitat fins a participar en congressos científics. Des dels inicis de la seva carrera universitaria s'ha sentit atret pels estudis de la historia social i económica de les coinunitats rurals del Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana i, concretament, per la parroquia de Sant Andreu de Palomar. Fruit d'aquestes investigacions són destacats es- tudis sobre el tema, que han culminat en la seva tesi doctoral, el resum de la qual ha estat publicada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana (19911, obra que tot seguit comentem.
    [Show full text]
  • La Geometria Cabalística Del Pla De Barcelona (PDF)
    La geometria cabalística del pla de Barcelona Andreu Marfull, 2016 (publicat el 24 de març de 2019) (segona edició de 24 de juny de 2019) © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 REFERÈNCIA: Sefirah segons F. Xavier Hernàndez Cardona i Mar H. Pongiluppi, 2015, llibre “La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’eixample”, Angle Editorial Font de la imatge: DIARI ARA, https://www.ara.cat/cultura/Cerda-cabala- llEixample_0_1484851549.html © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tres Eulàlies Santa Eulàlia Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tibi Dabo “Et donaré” Santa Eulàlia i Sant Andreu = “X” Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Sant Andreu i Sant Joan Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Dels Boni Homini (càtars) als Quatre Gats Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i “Boni Homini”, s. XIII de la Santa Creu Sta. Eulàlia, s. XIII Mont Sió, s. XIV Els Quatre Gats, s.XIX Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Pedralbes, Santa Madrona
    [Show full text]
  • La Construcció Del Temple Parroquial De Sant Andreu De Palomar (1846-1904)
    La construcció del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar (1846-1904) Pau VINyES I ROIG Historiador i Màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona el temple parroquial1 El temple parroquial de Sant Andreu de Palomar ha sofert al llarg dels segles diverses recons- truccions, i també modificacions i ampliacions que n’han alterat la fisonomia arquitectònica. Des del segle ix es té constància d’una petita capella de planta rectangular, coberta amb una teulada sobre embigat de fusta, que va ser destruïda durant la conquesta del cabdill Al-Mansur el 985. Es construeix un cop més una església d’estil romànic, de planta i creu llatina, coberta amb volta de canó i amb tres absis, a més de tres altars, dedicats respectivament a sant Llorenç, santa Maria i sant Andreu, i l’altar major. A començament del segle xii un nou set- ge almoràvit saqueja el poble i destrueix el temple parroquial. Aquest fet va moti- var que, en construir-se la nova església, es decidís edificar, en paraules de l’histo- riador Martí Pous, una impressionant torre campanar sisavat (de sis cares) so- bre la volta, que segurament era similar a la que ens oferia el conjunt arquitectò- nic de Sant Pau del Camp, situat a l’actu- al barri del Raval de Barcelona. En ple segle xvii es decideix fer una àmplia re- modelació del temple parroquial. Tan- mateix, la torre campanar es conserva, ja que continua tenint funcions defensi- ves.2 El creixement demogràfic arran de la incipient industrialització del poble Facsímil de la primitiva parròquia de Sant Andreu de Sant Andreu de Palomar, amb l’arri- de Palomar (segle xii), amb la rectoria actual.
    [Show full text]
  • Bcnguide in ENGLISH
    OFFICIAL FREE BCN GUIDE! FREE ISSUE_SEP 2014_N. 26 ISSUE_SEP 2014_N. FREE BcnGuide IN ENGLISH 5 WALKING ROUTES THAT PROVE THERE’S LIFE BEYOND THE CITY CENTRE UNEXPECTED BARCELONA DOWNLOAD FREE TIME OUT BARCELONA APP! THE BEST OF BARCELONA Contents ON YOUR September 2014 IPHONE! 08 Out of the centre! BCN has hidden jewels beyond the Barri Gòtic. MARIA DIAS 08 Feature 20 Food & Drink Five routes to discover an Balius, the new bar in unexpected side to the city Poblenou that’s revolutionising the aperitif 16 Around town La Mercè fills the city with 22 Shopping activities for all ages Neukölln brings design from the old East 18 Arts Germany to BCN. ‘Captive beauty’, amazing art in tiny doses 27 Listings TIME OUT BARCELONA TIME OUT BCN GUIDE ([email protected]), Via Laietana, 20 [email protected] Mercè Llubera 932955400 www.barcelonaturisme.com ([email protected]), Pere www.timeout.cat Editor Andreu Gomila Ribalta ([email protected]) Design Irisnegro Edited by 80 MES 4 Publicacions Publisher Eduard Voltas Producer Jan Fleischer & Turisme de Barcelona Finance Manager Judit Sans Designer Eduard Forroll Printed by Gràfica Impuls 45 Editor-in-chief Andreu Gomila Writers Josep Lambies, DL B.21656-2012 Art director Diego Ricard Martín, Marta Salicrú, ISSN 2014-7546 Piccininno Eugènia Sendra Supported by Features and web editor Translations Nick Chapman Maria José Gómez Advertising Ex. Nuria Gómez September 2014 Time Out BCN Guide 3 Get out your diaries! We Monthly present just a handful of the cultural highlights of planner the month ahead. Saturday 6 Thursday 11 Saturday 13 BASKETBALL NATIONAL DAY OF HIPNOTICK WORLD CATALONIA FESTIVAL CHAMPIONSHIP Balconies are filled 11 hours of hip-hop, The world’s best with flags, and the graffiti workshops, players visit the streets are full of breakdance and Palau Sant Jordi.
    [Show full text]
  • RECUPEREM CAN VALENT Arquitectes De Nou Barris
    PROPOSTA D’ACTIVITAT RECUPEREM CAN VALENT Arquitectes de Nou Barris El grup d’arquitectes de Nou Barris ens trobem cada tercer dilluns de mes per compartir i debatre els reptes dels nostres barris. La Festa d’Arquitectura d’aquest any 2020 vam considerar que volíem de- dicar-la a la memòria i recuperació del patrimoni rural del districte, en concret de la masia Can Valent. Coneixes la masia Can Valent? La masia de Can Valent o Can Pere Valent data del segle XVI - XVII. Es troba junt a una primera torre de defensa medieval del segle XI-XII, fet que justifica la planta basilical asimètrica, amb la crugia esquerra més gran que la dreta. El parament de la maçoneria ha perdut l’estuc i les ober- tures tenen brancals de pedra i llindes arquejades de maó a sardinell, mentre que l’accés principal té un arc de mig punt adovellat. És una construcció bastant pobra i amb una conservació molt deficient. Els Costa foren propietaris fins a la dècada dels 60. Eren agricultors i les seves terres estaven conreades principal- Relligant Nou Barris. Autoria desconeguda ment per vinyes. Després, la família Costa va vendre les te- rres i la masia al seu cultivador, en Padró, que era jardiner de A l’exemplar núm. 12 de l’any 2002 hi ha l’escrit “Can Valent: professió, i més tard es dedicà a la jardineria”. una història per fer”, que parla de la història de la masia. Us passem la localització i l’enllaç al document. Text: Pau Vinyes i Roig (Petit tast del llibre “Les masies de Sant Finestrelles, ISSN 1130-0272, ISSN-e 2385-3670, Nº.
    [Show full text]
  • Distrito Sant Andreu
    La peatonalización alrededor de los mercados del siglo XIX 144 CASOS DE ESTUDIO. DISTRITO SANT ANDREU. Mercado de Sant Andreu. Figura 146. Fotografía de la Plaça de l’Orfila desde el Carrer de Malats. 145 La peatonalización alrededor de los mercados del siglo XIX Figura 147. Plano del distrito Sant Andreu. 146 Casos de Estudio. SANT ANDREU. Figura 148. Plano general de Barcelona con división distrital. EL DISTRITO Este distrito, puerta de entrada de la ciu- dad por el noroeste, limita al norte con el muni- cipio de Santa Coloma de Gramanet; al oeste, con Nou Barris; al este, con Sant Martí, y al sur, con Horta-Guinardó. 147 La peatonalización alrededor de los mercados del siglo XIX Año de construcción: 1914 Tipo de edificio: aislado Superficie total: 1.669 m2 Superficie comercial: 882 m2 Remodelaciones: Pendiente de remodelación, a la década de 1990 se hicieron varias reformas. Figura 149. Fotografía la acceso por el Carrer de Montpellier. Figura 150. Fotografía de la fachada del Mercado desde el Carrer de Vintró 148 Casos de Estudio. MERCADO DE SANT ANDREU. Figura 151. Fotografía del Mercado de Sant Andreu desde el Carrer de l’Arc del Mercat 149 La peatonalización alrededor de los mercados del siglo XIX Figura 152. Plano del distrito de Ciutat Vella. Figura 153. Plano del Barrio Sant Andreu del Palomar. EL BARRIO La primera noticia escrita de Sant Andreu nación de la entorno a la estación del AVE creará del Palomar data del año 992. La riqueza principal extensos espacios residenciales y terciarios a am- del pueblo era la agricultura de regadío, gracias al bos lados del trazado ferroviario, y permitirá co- agua que, desde el siglo X, le llegaba del rec com- nectar barrios y distritos separados por el tren du- tal, en su camino entre Montcada y Barcelona.
    [Show full text]
  • L'ajuntament De Sant Andreu De Palomar Dins El Procés D'agregacio Dels Pobles Del Pla a Barcelona, 1876-1 897
    L'AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE PALOMAR DINS EL PROCÉS D'AGREGACIO DELS POBLES DEL PLA A BARCELONA, 1876-1 897 L'Ajuntament de Barcelonava demanar per primer cop I'apertura d'expedient d'agregació dels pobles dels afores de Barcelonael7 de febrer de 1876. El dia 20 d'abril de 1897 era promulgat el Reial Decret que autoritzava I'annexió a Barcelona de Les Corts, Sants, Sant Gervasi, Gracia, Sanr Martí i Sant Andreu. Entre aquestes dues dates havia tingut lloc una llarga lluita per determinar el model d'organització municipal que havia d'adoptar el Pla de Barcelona per tal de fer front als reptes que els seu creixement urba, demografic i industrial havia plantejat al llarg de lasegona meitar del segleXDC L'objeniu d'aquest article & sintetitzar el procés general d'agregació a partir dels estudis específics realitzats fins ara' i situar dins d'aquest conrext I'actuació del Consistori de Sant Andreu de Palomar al llarg del període 1876-1897, a través de les Actes de les sessions de la Corporació municipal.' . l Plaga d'orfila. al fonr Ajunramenr de Sanr Andreu. Procedencia: Fonr htil (;i>wr El llarg camí cap a I'ugregació Immediatament abans de I'aprovació del Pla de 1'Eixample d'en Cerda, la distribució geografica i la relació de poder polític-municipal de les poblacions del Plano s'havia modificar substancialment des de la primera meitat del segle XVIII.' La consolidació definitiva dels municipis dels «afores>,no es produiria fins a La primera meitat del segle XIX. Les Corts es coostitueix com a entitat municipal el 1836 i Gracia el 1850.
    [Show full text]
  • 1 Registro De Fondos I Colecciones Del
    Gerencia de Recursos Dirección del Sistema Municipal de Archivos REGISTRO DE FONDOS I COLECCIONES DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA (Última actualización: 4 de diciembre de 2017) TIPOS DE FONDOS ACRÓNIMOS DE LOS CENTROS FONDOS MUNICIPALES AMCB, AFB, AMDCV, AMDE, AMDS, AMDC, AMDSG, AMDG, AMDHG, AMDNB, AMDSA, AMDSM, Ayuntamiento de Barcelona ADS, ASP, AICUB, AIMEB, AEU* Consejo de la Ciudad i Ayuntamiento Moderno AHCB Ayuntamiento de Sants AMDS Ayuntamiento de les Corts AMDC Ayuntamiento de Sarriá AMDSG Ayuntamiento de Sant Gervasi de Cassoles AMDSG Ayuntamiento de Santa Creu d'Olorda AMDSG Ayuntamiento de Vallvidrera AMDSG Ayuntamiento de Gracia AMDG Ayuntamiento de Sant Joan d'Horta AMDHG Ayuntamiento de Sant Andreu de Palomar AMDSA Ayuntamiento de Sant Martí de Provençals AMDSM * Ayuntamiento de Barcelona constituye un único fondo consultable en distintos centros de archivo en función de las competencias de cada organismo municipal. FONDOS INSTITUCIONALES Exposición Universal de Barcelona de 1888 AMCB Exposición Internacional de Barcelona de 1929 AMCB, AFB Barcelona Holding Olímpico, SA (HOLSA) AMCB Comité Organizador Olímpico de Barcelona 92, SA (COOB) AMCB, AFB X Juegos Mundiales de Policías y Bomberos AMCB Olimpiada Cultural, SA (OCSA) AFB Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Barcelona AFB Museo Arqueológico de Barcelona AFB Juzgado número 8 de Sants AMDS Juzgado de Paz de Sarriá AMDSG Juzgado de Paz de Sant Gervasi de Cassoles AMDSG Juzgado de Paz de Santa Creu d'Olorda AMDSG Juzgado de Paz de Vallvidrera AMDSG
    [Show full text]
  • Presentació L'aigua, Un Bé Necessari Que Cal Protegir
    PRESENTACIÓ L’AIGUA, UN BÉ NECESSARI QUE CAL PROTEGIR ’aigua sempre ha estat l’ele- Teixonera, la Vall d’Hebron i Mont- pous, per emmagatzematge d’aigua ment primigeni per assentar bau, s’han format a partir de terres de pluja en cisternes, a través de les i fer créixer una població hu- agrícoles de les grans propietats dels fonts naturals, per la conducció de mana: per mantenir la vida, masos i han tingut diferents evoluci- l’aigua mitjançant mines o la cap- Lper a la higiene; i per a multitud de ons urbanístiques. tació d’aigua superficial en cursos funcions: desenvolupament d’oficis, Tot el pla de Barcelona, de la serra d’aigua... Antigament no hi havia com a motiu de lleure, com a mo- al mar i del riu Llobregat al riu Besòs, un subministrament públic d’aigua dulador del paisatge... La intenció ha estat sempre ric en aigua superfi- a les cases, les masies o per a les in- d’aquest treball és oferir una visió el cial i subterrània degut a les seves dústries. Iniciatives individuals o col- més completa possible de tot allò que característiques geològiques i oro- lectives privades van propiciar que va tenir a veure amb la presència de gràfiques. Vicenç Martorell i Portas es trobessin formes i maneres per fer l’aigua en un territori avui dia com- (1879-1956), enginyer militar català, arribar l’aigua allà on es necessitava. près pel Districte d’Horta-Guinardó, que va aixecar plànols molt detallats Tot aquest conjunt d’elements mate- de Barcelona, no estrictament limitat de tot el pla de Barcelona, als anys rials utilitzats per trobar, captar, con- a la demarcació administrativa actu- vint del segle passat deia que entre duir, fer servir en multitud d’usos..
    [Show full text]
  • JOSÉ DOMÉNECH Y ESTAPÁ (1858-1917) Eclecticismo, Arquitectura Y Modernidad
    J osé D oménech y E stapá (1858 - 1917) Eclecticismo, arquitectura y modernidad Sergio Fuentes Milà ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tdx.cat ) i a través del Dipòsit Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposici ó des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB . No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tdx.cat ) y a través del Repositorio Digital de la UB ( diposit.ub.edu ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB .
    [Show full text]
  • Urban Water Management and Market Environmentalism in Spain
    Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid Hug March Corbella Tesi Doctoral Programa de Doctorat en Ciències Ambientals Gener 2010 Direcció: Dr. David Saurí Pujol INSTITUT DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA AMBIENTALS (ICTA), FACULTAT DE CIÈNCIES DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid Programa de Doctorat en Ciències Ambientals INSTITUT DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA AMBIENTALS (ICTA), FACULTAT DE CIÈNCIES Memòria realitzada per Hug March Corbella, sota la direcció del Dr. David Saurí Pujol, del Grup de Recerca en Aigua, Territori i Sostenibilitat (GRATS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per optar al grau de Doctor en Ciències Ambientals. HUG MARCH CORBELLA DAVID SAURÍ PUJOL Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Gener de 2010 Tesi realitzada amb el finançament del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu, i amb el suport del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona A la meva família per tot el que m’heu donat i perquè sense vosaltres no hauria estat possible. I a tu nina, per la teva paciència, comprensió, i sobretot amor. i a vegades ens en sortim… (Manel, Captatio benevolentiae) Agraïments: al David Saurí, el meu director, pel seu suport i els seus consells, al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona per haver recolzat la meva recerca i al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya pel finançament de la mateixa.
    [Show full text]
  • 02. Diagnosi I Visió De Futur
    02. Diagnosi i visió de futur 02.1. DIAGNOSI Tot seguit es mostren una sèrie d’indicadors que permeten la contextualització del Districte a partir de la definició del perfil socioeconòmic de Sant Andreu i que, per tant, justifiquen, i al mateix temps assenyalen, quins han de ser els focus i les línies d’intervenció del Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Andreu. El districte de Sant Andreu comprèn els barris de la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, el Congrés i els Indians, i Navas. Situat en un dels extrems al nord de Barcelona, Sant Andreu fa frontera amb els districtes barcelonins de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí, i amb els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Població a Sant Andreu, 2016 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Pla de Desenvolupament Econòmic Sant Andreu 2017-2021 15 Indicadors demogràfics Amb 146.706 habitants el 2016, Sant Andreu concentra el 9,1% de la població de Barcelona. La població s’ha mantingut pràcticament estable entre gener de 2015 i 2016 (-0,4%), com també ha succeït al conjunt de la ciutat (+0,1%). Indicadors socioeconòmics de Sant Andreu 2015-2016 DEMOGRÀFICS Sant Andreu Barcelona Població (padró municipal d’habitants)* 146.706 1.610.427 % Increment interanual població -0,4% 0,1% % Increment població (2008-2016) 0,1% -1,1% Densitat neta de població (hab/ha)
    [Show full text]