Presentació L'aigua, Un Bé Necessari Que Cal Protegir
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PRESENTACIÓ L’AIGUA, UN BÉ NECESSARI QUE CAL PROTEGIR ’aigua sempre ha estat l’ele- Teixonera, la Vall d’Hebron i Mont- pous, per emmagatzematge d’aigua ment primigeni per assentar bau, s’han format a partir de terres de pluja en cisternes, a través de les i fer créixer una població hu- agrícoles de les grans propietats dels fonts naturals, per la conducció de mana: per mantenir la vida, masos i han tingut diferents evoluci- l’aigua mitjançant mines o la cap- Lper a la higiene; i per a multitud de ons urbanístiques. tació d’aigua superficial en cursos funcions: desenvolupament d’oficis, Tot el pla de Barcelona, de la serra d’aigua... Antigament no hi havia com a motiu de lleure, com a mo- al mar i del riu Llobregat al riu Besòs, un subministrament públic d’aigua dulador del paisatge... La intenció ha estat sempre ric en aigua superfi- a les cases, les masies o per a les in- d’aquest treball és oferir una visió el cial i subterrània degut a les seves dústries. Iniciatives individuals o col- més completa possible de tot allò que característiques geològiques i oro- lectives privades van propiciar que va tenir a veure amb la presència de gràfiques. Vicenç Martorell i Portas es trobessin formes i maneres per fer l’aigua en un territori avui dia com- (1879-1956), enginyer militar català, arribar l’aigua allà on es necessitava. près pel Districte d’Horta-Guinardó, que va aixecar plànols molt detallats Tot aquest conjunt d’elements mate- de Barcelona, no estrictament limitat de tot el pla de Barcelona, als anys rials utilitzats per trobar, captar, con- a la demarcació administrativa actu- vint del segle passat deia que entre duir, fer servir en multitud d’usos... al. Aquesta presència natural i condu- Valldaura i Horta hi havia tanta aigua l’aigua, han deixat en alguns casos ïda de l’aigua va comportar el desen- que podia abastir tot Barcelona. I Ma- un patrimoni material que no es pot volupament d’uns aspectes concrets nel Martín Pascual, actual historiador deixar perdre. Pous, safareigs, basses, en la vida dels habitants d’aquest i qualificat expert en l’abastament sínies, torres d’aigua, mines d’aigua, territori que hi estaven directament d’aigua al pla de Barcelona, mani- cisternes, aqüeductes, etc. perduren relacionats. Aspectes de tipus lúdic, festa que la forma com s’ha resolt encara en algun indret dels antics social, econòmic... que malgrat que el subministrament d’aigua des de barris. la majoria han desaparegut n’han l’època romana en l’espai ocupat pel quedat vestigis i elements materials pla de Barcelona -que no és un terri- Vida, negoci, lleure i documentals (en mode escrit i oral) tori de grans rius- “ha estat un mira- I també existeix en la zona estudiada que permeten donar una visió per en- cle”. Enginy, tècnica, optimització de tot un patrimoni immaterial relacio- tendre la forma de vida dels habitants recursos, coneixement del territori, nat amb l’aigua: el dels oficis (poua- d’aquesta zona, pel que fa a la cultura necessitat... han estat factors que han taire, aiguader, saurí...) però princi- i el coneixement de l’ús de l’aigua servit als pobladors d’aquesta terra palment el de bugadera tan apreciat fins fa ben poques dècades. per aconseguir proveir-se d’aigua en per la classe benestant barcelonina; Els barris d’aquest districte barce- benefici privat i col·lectiu. la indústria de l’adoberia i les bòbi- loní estan assentats, en un percentatge I per això s’ha mirat d’aconseguir les; la comercialització de l’aigua elevat, en un territori muntanyenc un aigua d’on fos. Les formes tradicio- d’algunes fonts en el primer terç del terç del qual és a la serra de Collse- nals d’obtenció han estat: per extrac- segle XX. I l’ús ornamental i lúdic de rola; una altra part important està en- ció d’aigua del subsòl a través dels l’aigua, que no és de menor impor- clavada als turons del Coll, la Rovira tància. L’aigua com a mitjà estètic, i el Carmel i només els barris de la d’ornament, d’ostentació... ha servit Clota, part d’Horta i la part del Baix n Tot el pla de Barcelona, a propietaris de cases senyorials per Guinardó que enllaça amb l’Eixam- de la serra al mar i embellir els seus jardins amb jocs ple estan en terrenys més planers. Els del riu Llobregat al riu d’aigua, brolladors, estanys i fonts barris que actualment formen aquest Besòs, ha estat sempre ornamentals. I les fonts, a més a més districte eren terres dels antics muni- ric en aigua superficial i de proporcionar aigua, han estat punt cipis de Sant Joan d’Horta (la major subterrània degut a les d’encontre i de trobada des de temps part), de Sant Martí de Provençals i seves característiques immemorials. L’aigua és tan impor- de Sant Andreu de Palomar (una pe- geològiques i orogràfiques. tant per al manteniment de la vida tita part). El nucli urbà més antic és que se l’ha sacralitzat i se li ha donat el d’Horta, antic municipi de Sant un valor simbòlic diferent depenent Joan d’Horta, tot i que Sant Genís de l’entorn cultural concret. Al pla dels Agudells (format a l’entorn de la de Barcelona les fontades han estat la seva església i algunes masies) tenen forma més genuïna de manifestació un origen secular. Els altres: el Gui- festiva i social dels seus habitants a nardó, el Baix Guinardó, Can Baró, l’entorn de l’aigua. Anar a una font la Font d’en Fargues, el Carmel, la a passar el dia i a prendre les aigües ATLES DE L’AIGUA D’HORTA-GUINARDÓ 3 SUMARI (sempre amb algunes propietats sana- dores i beneficioses per a la salut) era EL CICLE INTEGRAL un motiu de lleure per a gent de totes les condicions socials. DE L’AIGUA Amb la constatació de l’existèn- La pluja a Barcelona n Aqüifers n Pous, dipòsits i cia de tot aquest bagatge material i mines n Qualitat de les aigües freàtiques n Captació immaterial relacionat amb l’aigua, d’aigües pluvials n Ús de l’aigua i la seva evacuació s’ha fet recerca d’aquests elements n Indústries de l’aigua n Clavegueram n Dipòsit d’ai- en l’àmbit dels barris d’Horta- 1 gües pluvials n Subministrament d’aigua potable a Guinardó. S’ha indagat en arxius, Barcelona n Embassaments n Cloració n Estacions de cartografia, bibliografia, testimonis tractament d’aigua potable (ETAP) n Distribució de orals, etc. fent treball de camp in l’aigua potable a la ciutat n Qualitat de l’aigua de la situ allà on no hi havia constància xarxa n Evolució del consum d’aigua als habitages n documental. Els plànols, gràfics i Sanejament i depuradores n Reutilització de l’aigua. fotografies que acompanyen el tre- PÀGINES 5 a 22 ball tenen un paper primordial per ubicar i entendre millor tot allò que s’explica en els textos. El destinatari 2 L’AIGUA, RECURS principal, a part de qui tingui curio- sitat per aquests temes, són escoles NATURAL i instituts d’ensenyament. És impor- Torrents i rieres n Fonts tant conèixer el territori on es viu, es PÀGINES 23 a 46 treballa o s’estudia. Abans i ara Buscar, canalitZAR, Aquesta recerca s’ha centrat també en elements i espais que estaven 3 guardar estretament relacionats amb l’aigua Mines d’aigua n Basses i estanys n Canalitzacions en un mode de vida que ha desapa- PÀGINES 47 a 74 regut. S’ha volgut posar de relleu tot allò que tenia importància per a la vida social i econòmica en el L’AIGUA, USOS territori de l’estudi i que tenia l’ai- gua com a component dinamitzador I SERVEIS d’aquells aspectes característics. Sínies n Safareigs n Bòbiles n Adoberies n Fàbrica de Zona agrícola, indústria bugadera, 4 midó ca n’Oliver n Comercialització de l’aigua bòbiles, jardins amb jocs d’aigua, PÀGINES 75 a 85 trobades a l’entorn d’una font, co- mercialització d’aigua d’una font per les seves virtuts, etc. AIGUA, MOTIU Tot i que s’ha procurat fer una re- cerca el més completa possible, no DE LLEURE es pot dir que s’esmentin totes les Jardins residencials, fonts i elements d’aigua ornam- bòbiles ni de totes les adoberies ni netals n Les fontades de totes les bugaderes que van exis- 5 PÀGINES 86 a 92 tir, per posar uns exemples. El treball intenta fer una radiografia del paper pàgina 93 Nomenclátor que ha tingut l’aigua en diferents as- pectes en la zona d’estudi dels barris pàgina 94 I 95 Bibliografia del Districte d’Horta-Guinardó. Per descomptat que queda obert a totes Interior contraportaDA les aportacions d’allò que no s’ha es- Plànols grans dels torrents i rieres, les fonts, mentat perquè no es coneix. les mines d’aigua, les basses i estanys 4 ATLES DE L’AIGUA D’HORTA-GUINARDÓ .