From Cultural Diversity to Cultural Enrichment
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Descripción Urbanística
2001 Barcelona Verdum 8019028 Descripción urbanística: Delimitación del barrio: Barrio vulnerable: Verdum Barrios administrativos: Verdum. Secciones censales incluidas: 08.103,08.104,08.107,08.108,08.109,08.111,08.123,08.124,08.126,08.127 Formas de crecimiento: Periferia mixta Origen y desarrollo del ámbito: Es una de los barrios que configuran el distrito de Nou Barris. Verdum, es uno de los barrios que conforman el distrito de Nou Barris, que se desarrolló como punto importante de acogida de la inmigración obrera de los años 50 y 60. Planeamiento que afecta al ámbito del barrio: El Plan General Metropolitano de Barcelona es de 1976 (publicado en el DOGC el 19 de julio de 1976). No se ha hecho ninguna modificación global del plan; se van haciendo modificaciones puntuales. ‐ Barrio en remodelación: Viviendas del Gobernador. ‐ Barrio con convenio de rehabilitación. Otras actuaciones y proyectos: ‐Viviendas del Gobernador. La gran degradación d las viviendas por problemas de aluminosos ha desencadenado la puesta en marcha de la rehabilitación y sustitución de las éstas. (Finaliza en marzo de 2007). ‐Arreglo de la plaza de Joan Riera. ‐Construcción de un aparcamiento subterráneo en la plaza de Francesc Layret, la remodelación de la plaza del mismo nombre y la conversión en zona de peatones de algunas calles, como las de Joaquim Valls o Casals i Cuberó. ‐La Ronda de Dalt ha sido una de las obras olímpicas de más transcendencia urbana y socioeconómica para la región de Barcelona. Los 1.1 kilómetros de la ronda a su paso por Nou Barris discurren cubiertas por cuatro grandes losas conseguidas después de años de lucha ciudadana. -
El Districte De Sant Andreu Comprèn Els Barris De La Trinitat Vella, Baró De Viver, Sant Andreu, El Bon Pastor, El Congrés I Els Indians, La Sagrera I Navas
El districte de Sant Andreu comprèn els barris de la Trinitat Vella, Baró de Viver, Sant Andreu, el Bon Pastor, el Congrés i els Indians, la Sagrera i Navas. Situat a l’extrem nord de la ciutat, limita amb el riu Besós i fa frontera amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, així com els districtes barcelonins de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí. Població dels barris de Sant Andreu, 2018 i evolució en el període 2008-2018. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1 INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT ANDREU 1. DEMOGRAFIA Amb 148.560 habitants el 2018, Sant Andreu concentra el 9,1% de la població de Barcelona. La població ha augmentat lleugerament (en un 0,6%) en relació a l’any 2017, com també ha succeït al conjunt de la ciutat (+0,2%). (%) Sant SANT ANDREU BARCELONA Andreu/Bcn INDICACORS SOCIOECONÒMICS – SANT ANDREU 2018 DEMOGRÀFICS Població (Segons padró) 148.560 1.628.936 9,1% % Increment interanual població 0,6% 0,2% - % Increment població (2008-2018) 1,4% 0,1% - Densitat neta de població (hab/ha) (2017) 767 626 - Homes (%) 47,5% 47,3% 9,2% Dones (n%) 52,5% 52,7% 9,1% Població 16-64 94.810 1.060.350 8,9% Població femenina (16-64) 48.588 542.124 9,0% % Població jove (16-24) 7,9% 8,2% 8,8% Índex d'envelliment 152,5 159,4 - Esperança de vida (2016) 84,83 84,24 - % Població 16-64 anys 63,8% 65,1% 8,9% % Població sense estudis o estudis primaris 23,2% 19,8% 10,6% % Població educació universitària 22,8% 31,9% 6,5% % Població estrangera sobre el total 12,6% 18,5% 6,2% % Principal país d'origen de població estrangera al districte 9,7% Xina 10,4% Itàlia 8,9% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. -
21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl. -
Pla Barcelona Interculturalitat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1
Pla Barcelona InterculturalItat 1 PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 1 1 Introduction 2 2 Methodology 10 3 Interaction as a linchpin of 22 intercultural strategy 4 The Barcelona Intercultural Decalogue 24 5 10 linchpins, 30 goals, 90 measures 26 6 The City Council’s commitment 48 7 Annexes 50 Indicators 5 1 Participants 59 1. intro- duction Barcelona interculturality PLA BARCELONA INTERCULTURALITAT 3 CONTEXT The Barcelona City Council decided to promote a an increase in the number of people attracted by Municipal Plan for Interculturality during 2009. To other factors related to the atmosphere of a city that understand the reasons that lead a government to is now more cosmopolitan and open to the world promote a particular political strategy, we have to than ever. The majority of Barcelona’s new citizens refer to the aspects of the social context that sup- hail from Latin America, but there is also an impor- port the decision. tant presence of people from Asian countries like Pakistan or China or North African countries such The Barcelona of today is largely the result of the as Morocco. There is also a notable increase in the migrations of yesterday. The history of our city number of residents originating from various West- shows us various periods in which large popula- ern European states like Italy or France, and also tion increases have occurred as a result of differ- from some Eastern European countries. ent migratory movements. If we look only at the 20th century onwards, we see that the city began Consequently, we can regard the first decade of the the century with over half a million inhabitants, of 21st century as a reception stage, characterised by whom 21% were born outside Catalonia. -
Una Aproximación Sociológica Al Fenómeno De La Inseguridad
Crimen y desigualdad en Barcelona: una aproximación sociológica al fenómeno de la inseguridad Riccardo Valente ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. -
Una Vila Del Territori De Barcelona: Sant Andreu De Palomar Als Segles M-M
CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SANT ANDREU DE PALOMAR ALS SEGLES XiII 1 XIV (COMENTARIBIBLIOGRAFIC) Fitxa bibliogrc)fica '"rn.G'6 IIIYIDOP ","E i C*I*,U*NI Busquela i Riu, Joan J.: Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles m-m. UNA VIL4 DEL TERRiTORI Presentació per Carme Batlle i Gallart. DE BARCELONA Proleg del propi autor. SANT ANDREU DE PALOMAR Premi Francesc Caireras Candi, XV edi- ALS SEGLES XIII-XIV %iinoiaii-rnc~,,,9~9, ció (1989). ,x"*d,c,d, Editorial Rafael Dalmau (Col.lecci6 Fundació Salvador Vives i Casajuana núm. 107). Primera edició: Barcelona, 1991. CXXII + 220 pags Planols, quadres, il lustracrons (24 x 17) L'autor Joan J. Busqueta és doctor en Historia Medieval per la Universitat Central de Barcelona (tesi doctoral presentada el 19 de maig de 1989, amb la mdxima qualificació). És professor de la Universitat de Barcelona des de I'any 1984, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar des de la seva fundació (1987). Ha difós la historia en imbits molt diversos, des del de la cultura popular, conferencies, ensenya- ment a la Universitat fins a participar en congressos científics. Des dels inicis de la seva carrera universitaria s'ha sentit atret pels estudis de la historia social i económica de les coinunitats rurals del Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana i, concretament, per la parroquia de Sant Andreu de Palomar. Fruit d'aquestes investigacions són destacats es- tudis sobre el tema, que han culminat en la seva tesi doctoral, el resum de la qual ha estat publicada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana (19911, obra que tot seguit comentem. -
La Geometria Cabalística Del Pla De Barcelona (PDF)
La geometria cabalística del pla de Barcelona Andreu Marfull, 2016 (publicat el 24 de març de 2019) (segona edició de 24 de juny de 2019) © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 REFERÈNCIA: Sefirah segons F. Xavier Hernàndez Cardona i Mar H. Pongiluppi, 2015, llibre “La Barcelona de Cerdà. La Càbala i la construcció de l’eixample”, Angle Editorial Font de la imatge: DIARI ARA, https://www.ara.cat/cultura/Cerda-cabala- llEixample_0_1484851549.html © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tres Eulàlies Santa Eulàlia Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Tibi Dabo “Et donaré” Santa Eulàlia i Sant Andreu = “X” Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Sant Andreu i Sant Joan Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i de la Santa Creu Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Dels Boni Homini (càtars) als Quatre Gats Units pel mateix paral·lel Sant Joan 3.150 m (Horta) Sant Andreu de Palomar Cim del Santa Tibidabo Eulàlia 6.300 m 6.300 Catedral de Barcelona, de Santa Eulàlia i “Boni Homini”, s. XIII de la Santa Creu Sta. Eulàlia, s. XIII Mont Sió, s. XIV Els Quatre Gats, s.XIX Santa Eulàlia de Provençana © Andreu Marfull Pujadas, març de 2019 Pedralbes, Santa Madrona -
2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella -
Baró De Viver
Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. Jacobo Martín Coloma Máster en Planificación Territorial y Gestión Ambiental. Tutora: Nuria Benach Rovira 14/06/2017 Universidad de Barcelona Trabajo final de Máster Evaluación de la acción integral en la intervención pública en barrios: análisis del proyecto de intervención integral de Baró de Viver, Barcelona. ‘Pese a todo, uno, romántico impenitente, cree que convendría intentar que los barceloneses no pusieran cara de póker cuando se les habla de Baró de Viver. Y eso sólo se solventa procurando que conozcan la ciudad, toda la ciudad, y no tan sólo las zonas históricas o más bonitas, es una asignatura a recomendar a los ciudadanos de todas las edades.’ Josep M. Huertas1 2 1 (Villagrasa. G y García. A, 1999, 4) 2 Foto: Fiestas de barrio de Baró de Viver, antes del derribo de las Casas Baratas. Fuente: Laciudadhorizontal.org 2 Contenido Resumen del proyecto ...................................................................................................... 6 Introducción ..................................................................................................................... 7 Objetivos ......................................................................................................................... 10 Hipótesis ......................................................................................................................... 11 Metodología -
Immigration, Health and Diversity Management: Revista De Antropología Iberoamericana Preliminary Developments of a Project in Neighborhoods of Catalonia
AIBR Immigration, health and diversity management: Revista de Antropología Iberoamericana Preliminary developments of a project www.aibr.org in neighborhoods of Catalonia. VOLUMEN 2 NÚMERO 3 Septiembre - Diciembre 2007 Dan Rodríguez-García Pp. 489 - 517 Universitat Autónoma de Barcelona Madrid: Antropólogos Teresa San Román Iberoamericanos en Red. Universitat Autónoma de Barcelona ISSN: 1695-9752 E-ISSN: 1695-9752 Received: 17.06.2007 Accepted: 24.08.2007 DOI: 10.11156/aibr.020306e Translation: Ignacio González. La versión original en español de este artículo está disponible en la página web de la revista 490 INMIGRATION, HEALTH AND DIVERSITY MANAGEMENT SUMMARY: This article presents an ongoing research project on immigration, health, and socio-cultural diversity, and offers preliminary information on the theoretical and socio-demographic context of this investigation. The objective of the project, funded by the Department of Health of the Autonomous Government of Catalonia, Spain, is to analyse the socioecono- mic and cultural factors involved in health and the access to the formal health system of a few major migrant communities and ethnic minorities living in high-priority neighbou- rhoods in Catalonia. The results of this project, which will come fundamentally from ethnographic research, aim to give suggestions for improving health conditions for the population and to provide to those professionals working in the public health care system with some conceptual and practical tools for improving intercultural communication between themselves and their patients, as well as for detecting, preventing, and resolving problems in everyday practice. KEY WORDS: Immigration, Health, Socio-cultural diversity, Applied anthropology, Ethnography ACKNOWLEDGEMENTS We appreciate the cooperation of Miriam Torrens, Irina Casado, Hugo Valenzuela, Óscar López, Virginia Fons, Carmen Méndez, Meritxell Saez Sellarés and, in particular, that of Lucía Sanjuán. -
Llibres De Finestrelles ;' ~:~ '
See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.net/publication/270592246 El Patronato de les Viviendas del Congreso”. Habitatge i Catòlics a la Barcelona del Franquisme. Book · June 2008 DOI: 10.13140/2.1.4636.4482 CITATIONS READS 0 203 1 author: Martin Checa Artasu Metropolitan Autonomous University 169 PUBLICATIONS 144 CITATIONS SEE PROFILE Some of the authors of this publication are also working on these related projects: Arquitectura y arquitectos del siglo XX en Colima. View project Right to landscape and landscape and possibilities of legalization and protection of landscape in Mexico. View project All content following this page was uploaded by Martin Checa Artasu on 10 January 2015. The user has requested enhancement of the downloaded file. F: t\;, ; - . · .__ .... __ !1 F - ,.. .. -_:~,. ~ 1 LLIBRES DE FINESTRELLES ;' ~:~ ' . 4 1 . - . 111 "'..1 ..1 111 4 ~ 1- "'z111 11.- e1&1 "'111 ~ ~ ..1- ..1 LLIBRES DE FINESTRELLES Número 4 Any 2008 4 Disseny portada i logotips: ]osep Puga Edició: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias e/. Ignasi Iglésias, 33, baixos 08030 Barcelona Tel. 93 346 39 90 E-mail: ceü[email protected] Fotocomposició: Martín AG, SL -1.1. e111 Centre d'Estudis IGNASIIGLÉSIAS Sant Andreu de Palomar 2008 Impres a Sant Andreu de Palomar. -...1 ...1 Aquesta publicació compta amb el suport de Ajuntament ~)de Barcelona Editorial Districte de Sant Andreu i la col·laboració de: ---·--- ff'ml Generalitat de Catalunya W Departament de Governació i Administracions Públiques Secretaria d'Acció Ciutadana © Martí Checa Artasu Sant Andreu de Palomar - Barcelona ISBN 978-84-612-7338-6 Composició electrbnica: MartínAG, SL Tel.: 93 34 5 1O 00 - Barcelona lmpres per MartínAG, SL Dipbsit Legal B-49.825-2008 lmpres a Catalunya - Prínted ín Catalonia 5 Quan es va complir el cinque aniversari de la mort de Martí Pous i Serra, el Centre d'Estudis lgnasi lglésias va convocar el Premi d'Investigació que porta el seu nom. -
We're Working for a More Local Economy
We're working for a more local economy — Barcelona Activa Local Development Strategy 2018-2019 Document prepared by Barcelona Activa's Executive Department for Local Social and Economic Development We're working for a more local economy. 2018-2019 3 Contents 01. CONTEXT: SOCIAL AND ECONOMIC INEQUALITIES IN BARCELONA’S DISTRICTS AND NEIGHBOURHOODS ....................................................................................................... 5 01.1. Disposable household income ....................................................................................... 5 01.2. Registered unemployment ............................................................................................ 7 01.3. Level of education ......................................................................................................... 9 01.4. People attended by social services ................................................................................ 10 02. TOWARDS A NEW LOCAL ECONOMICY DEVELOPMENT MODEL ............................................... 12 02.1. From homogeneity to heterogeneity .............................................................................. 12 02.2. A plural local economy .................................................................................................. 13 02.3. An economy at the service of the people. ....................................................................... 14 02.4. Distance between the public and public services .......................................................... 15 02.5.