<<

KATALUNA ESPERANTISTO* *Llengua internacional i drets lingüístics ------A Giridhar Rao* NUMERO 351-352 (117-118) DRETS HUMANS KVINA EPOKO LINGÜÍSTICS A ’ÍNDIA: JULIO-DECEMBRO 2009 ------LA BRETXA ENTRE LA POLÍTICA I LA PRÀCTICA > KEA-agado A l’Índia, malgrat haver-hi bones polítiques per a tractar el plurilingüisme por lingva diverseco del país, l’estat de moltes llengües, tant de grans com de petites, no és bo. A més, les llengües de les minories i dels indígenes pateixen per culpa ’un > En someraj sistema educatiu que no sols és de baixa qualitat, sinó que, a més, sovint fa en una llengua que no és la materna dels alumnes: vet aquí la “bretxa” universitatoj del títol. Aquest assaig mostra un esbós del paisatge lingüístic complex que hi ha a l’Índia i, més endavant, enumera algunes polítiques lingüístiques > En la nacia del govern. Una secció posterior informa d’alguns dels perills que corre la diversitat lingüística del país. En el quart capítol “retratem” el sistema histori-muzeo educatiu indi. L’assaig presenta tres iniciatives prometedores que mostren camins per a continuar endavant. Les solucions inclouen: informacions més fidels sobre les llengües al país; un suport més efectiu perquè el > Trioble en la plurilingüisme germini i, més important, una millora del sistema educatiu telenovaĵoj estatal. Aquests passos contribuiran tant a una societat que respecti els drets humans lingüístics com a una evolució sostenible del país. Pàgines 21 a 27 > Nova KD Resumo sur paĝo 27 de Kaj Tiel Plu * El Dr. A Giridhar Rao és secretari general de la Federació Esperantista Índia i professor con- vidat a la universitat de Hyderābād. Aquest article correspon a una de les seves conferències > Galceran Ferrer, en el proppassat Congrés Català d’ a Sabadell. defendanto de Ferrer i Guàrdia ------> Llengües austronèsies, papús i australianes

> Zamenhof i

------ REDAKTORA ANGULO

ASOCIAJ FORTOJ BEZONAS REDISTRIBUON

ntaŭ pluraj jaroj, nia asocio elektis tre ilia nombro nur ekvilibrigas (kaj lastatempe eĉ postuleman vojon: parte profesiigi nian ne) tiun de la eksiĝintaj (plej ofte, sed ne nur, pro Astrukturon por certigi daŭran kaj regulan forpasoj). Sekve, la mezuma aĝo de la membraro, aktivadon kaj laŭeble levi ĝian nivelon. La veto kiu longe restis stabila, ŝajnas ekaltiĝi. estis komplika, ĉar ĝi ne baziĝis sur registaraj subvencioj, sed sur niaj propraj kotizoj kaj do- El tio verdire sekvas problemoj: pli granda el- nacoj, kiel societanoj. Sekve, laŭlonge de la lastaj donado, pli multaj kontaktoj ktp. postulas pli jaroj la membrokotizo draste altiĝis: fakte ne nur da laboro, sed la stagnado en la laborfortoj por pagi . 3000 eŭrojn jare por nia partatempa kondukas al stagnado en la nove atingita agad- dungito, sed ankaŭ por plimultigi nian eldon- ŝtupo. Eĉ plie: Pliaĝiĝo de la membraro signi- kapablon kaj la senpagan distribuon de niaj fas fakte malkreskon de la aktivularo en la plej eldonaĵoj tra bibliotekoj kaj asocioj ĉie tra la ka- engaĝiĝema aĝo. Krome hantas alia timo: eventu- talunlingvaj landoj, akiri pli grandan videblecon ala malpli granda sindevigo de la membraro, kiu kaj provi altigi nian prestiĝon. eble facil-anime emas kredi, ke la plimulton de la asocia laboro surprenis dungito. Tia penso estus La rezultoj de tiu agado aperas ĉiunumere en la ne nur tute malreala, sed ankaŭ ege malsaĝa: la paĝoj de ĉi tiu revuo kaj estas aparte diskutataj asocia agado tre larĝe plejparte dependas de la de asocianoj en la jara asembleo (bedaŭrinde, engaĝiteco de la samasocianoj. ne pli ol dudeko). Ŝajnas, ke efektive la videble- co kreskis, ĉar plioftiĝas la okazigo de prestiĝaj aranĝoj (i.a. rondaj tabloj kun elstaruloj aŭ Ĝuste la bedaŭrindan malfruon de ĉi tiu tria nu- solenaĵoj en la barcelona urbodomo, la nacia mero de la jaro de la revuo, kiun fine la estraro de- histori-muzeo aŭ la medicina akademio). Ali- cidis kunigi kun la jarfina, oni povus taksi kiel re- flanke montriĝas, ke el tio ne rezultas kresko de zulton de manko de engaĝiteco aŭ de supertaksa- la membraro, kiu delonge stagnas, eĉ lastatempe do de la asociaj fortoj, kiuj bezonas redistribuon. montriĝas eta regreso (parte antaŭvidita pro la kotiz-altigo). Alvenas ja novaj kunmembroj, sed Hektor Alos i Font

En ĉi tiu numero kunlaboris: A Giridhar Rao, Assumpta Mascaró, Christian Pinard, Dani Cortijo, Darío Rodríguez, David Garcia Falcó, Elisabet Abeyà, Éric Collignon, Ferriol Macip, Guillem Sevilla, Jesús García, Joan Inglada, Josep Enric Peres i Blesa, Josep Franquesa, Llibert Puig, Mon Cardona, Montserrat Franquesa, Pedro Zurita, Ramon Riera, Sílvia Simó, Víctor Solé

Kataluna Esperanto-Asocio: Plenumkomitato de KEA: Prezidanto: Llibert Puig i Gandia, Registrita ĉe “Generalitat de Catalunya” en la unua sekcio per vicprezidanto: Josep Franquesa; sekretario: Ferriol Macip i Bonet; -ro 5785. Membro de FOCIR (Federacio de Katalunaj Organizaĵoj kasisto: Àngels del Pozo Serrano; komitatanoj: Gemma Armadans, Internacie Agnoskitaj) Gerard Escuer, Ramon Perera, Víctor Solé. Kontrola Komisiono: Núria Coll, Christian Pinard, Òscar Puig. Peranto de: UEA (revuoj Esperanto, Kontakto kaj libroj), FEL (revuo Monato kaj libroj), IKEL (revuo Etnismo), La Kancerkliniko, La Ondo Kataluna Esperantisto: de Esperanto, Scienca Revuo, Komencanto, Juna Amiko, Internacia Provizora ĉefredaktoro: Hèctor Alòs i Font; katalunlingva revizianto: Pedagogia Revuo, La Gazeto, Fonto, Literatura Foiro, Heroldo. Ni Josep Enric Peres i Blesa; kompostanto: Ferriol Macip i Bonet. peras ankaŭ aliajn revuojn. La artikoloj publikigitaj en Kataluna Esperantisto ne nepre esprimas Apartat/Poŝtkesto 1008 la starpunkton de KEA, se ili ne estas subskribitaj ĝianome. 08200 Sabadell (Vallès Occidental), Catalunya/Katalunio Tel. 937 109 636; Fakso: 937 163 633 Kataluna Esperanto-Junularo: Ret-adreso: [email protected] Registrita ĉe “Generalitat de Catalunya” en la tria sekcio per n-ro Ret-paĝo: www.esperanto.cat Ret-listo: Aliĝoj ĉe [email protected] 102-AJUV. Landa sekcio de TEJO. CIF: -58964461

Kotizoj por la jaro 2009: individua abonanta membro, 64 eŭroj; Ret-adreso: [email protected] pensiuloj: 50 eŭroj; individua subtenanta membro, 128 eŭroj; Ret-paĝo: www.esperanto.cat/joves individua dumviva membro, 1280 eŭroj; kolektiva membro, 128 eŭroj; Ret-listo: Aliĝoj ĉe www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/kej juna membro, 25 eŭroj. Banko: Caixa d’Enginyers, Agència 001, Barcelona Banko: Caixa d’Enginyers, Agència 002, Barcelona kontonumero: 3025 0001 15 1433398158 kontonumero: 3025 0002 47 1433276794 IBAN: ES54 3025 0001 1514 3339 8158 IBAN: ES89 3025 0002 4714 3327 6794 Konto UEA: kaea- CIF: G-58338567 Estraro: Aida Sunyol, Anna Raventós, Roger Sanjaume.

Imprès a/Presita ĉe: Copisteria Garriga, Ronda Zamenhof, 98, Sabadell, (Vallès Occidental), tel. 93 727 25 55. Dipòsit Legal: B-27362 - 1982

2 NIA AGADO KEA-AGADO POR LA LINGVA DIVERSECO*

0. Starpunkto kaj motivoj de Kataluna Es- peranto-Asocio. Kataluna Esperanto-Asocio taksas la disvastigon de esperanto vojo jam iritan kaj sentas la bezonon fari pluan paŝon. Tial KEA elektis labori super la lingvaj rajtoj, integrite en la socio, el kiu ĝi naskiĝis, la ka- taluna, kaj tirante profiton el sia sperto kaj rimedoj:

La (soci)lingvaj konoj kaj la internacia helplingvo esperanto. La parolantoj de la kataluna lingvo konis la malpermeson de sia lingvo jam de antaŭ jarcentoj, tial katalunoj, parolantoj de esperanto aŭ ne, estas speciale sentemaj pri la lingvaj temoj. Malrespekto al la lingvaj rajtoj estas bedaŭrinde tro ofta tra la mondo. KEA publikigas en la kataluna tekstojn pri (soci)lingvaj rajtoj kaj instigas la debaton pri tiu temo en la esperanta komunumo. La intereso de KEA pri tiuj temoj estas eviden- ta, kiam oni relegas ĝian longvivan gazeton Kataluna Esperantisto, ĉefe tiujn numerojn aperintajn en la lastaj jaroj. En la kvar sekvaj apartaĵoj mallonge prezentiĝos kvar aktiveroj c a r d n a de la asocio. o n La organizo de serio da tri kolokvoj sub la ĝenerala titolo “Lingvoj, diverseco kaj paco” 1. Celoj, valoroj kaj principoj de KEA. La 1an volis viciĝi en la Internacia Jaro de la Lingvoj proklamita de Unuiĝintaj Nacioj. de marto 2008 la asembleo de KEA aprobis la Arcadi Oliveres, Fèlix Martí, Maria Àngels Viladot kaj Jordi Armadans finis la ciklon dokumenton titolitan “Celoj, valoroj kaj prin- cipoj de Kataluna Esperanto-Asocio”. Malne- to malfermita al diskuto kaj poste amendita aperis en kaj sukcesis krei iom da Partoprenis en ĝi socilingvistoj, responsuloj debato. Por ilustri ĝian spiriton ni sekve ko- de la lingva fako de la kataluna registaro, la pias du el ĝiaj valoroj: direktoro de Fundació per la Pau [“Fondaĵo por la Paco”], la direktoro de Linguamón (ankaŭ nomata “La domo de la lingvoj”) kaj KEA taksas a) La lingvaj rajtoj, komprenataj kiel nedisi- ĵurnalistoj. Entute 12 gravaj personoj el la ka- la disvastigon gebla komplemento de la homaj rajtoj. taluna socio. La nombro de la ĉeestanta publi- de esperanto vojo ko estis kontentiga se konsideri la fakecon de c) La rajto al plena komunikado inter homoj la temo. jam iritan kaj sentas kun diversaj lingvoj, kiel rimedo por venki la bezonon labori la antaŭjuĝojn, survoje al packulturo. 3. Kolekto “Delfí Dalmau”. Sub la nomo super la lingvaj rajtoj “Kolekto Delfí Dalmau” kuniĝas broŝuroj el- 2. Aro da kolokvoj sub la ĝenerala titolo donitaj de KEA. Temas pri tekstoj en la kata- “Lingvoj, diverseco kaj paco”. La organi- luna lingvo rilataj al la lingvaj rajtoj kaj al la zo de serio da tri kolokvoj sub la ĝenerala ti- lingva diverseco, konsiderantaj la internacian tolo “Lingvoj, diverseco kaj paco” volis viciĝi lingvon. Per sia nomo ĝi starigas omaĝon al en la Internacia Jaro de la Lingvoj prokla- Delfí Dalmau i Gener (1891–1965), pedagogo mita de Unuiĝintaj Nacioj. Ĝi funkciis kiel kaj lingvisto, fondinto de reto de edukcentroj, antaŭkongreso de la Kataluna Kongreso de Es- prezidanto de la Kataluna Esperantista Fe- peranto okazinta komence de decembro 2008. deracio dum la 1920aj jaroj kaj pioniro de la

*Dokumento prezentita de KEA en la pasinta Universala Kongreso en kunsido pri “Esperanto-movado en diskutoj pri lingvaj rajtoj”

3 NIA AGADO

semiologo Umberto Eco, kiam ĉi tiu oka- zigis sian prelegserion en Parizo pri “la serĉado de perfekta lingvo en la eŭropa kulturo”.

— Artikolojn pri lingvaj rajtoj aperintajn en Kataluna Esperantisto.

4. “Estu lingve daŭripova”. “Estu lingve daŭripova” estas dokumento celanta plivalo- rigi la lingvan diversecon ĉe la universitatanoj kaj doni praktikajn konsilojn por kontribui al ĝia plutenado.

KEA volas ne nur laŭdi la lingvan diversecon, sed efektive kunkonstrui ĝin Antaŭ kelka tempo kontaktis nin Albert Ser- vitje, respondeculo de la Lingva Kabineto kaj kunordiganto de la programo de Lingva Vo- lontularo, el la Universitato Pompeu Fabra. Li socilingvistiko en Katalunio. Jam aperis kvar demandis, ĉu ni pretus fari tradukon al espe- kajeroj kaj iliaj enhavoj inkluzivas: ranto de la dekalogo “Estu lingve daŭripova”, preparita de Esplor-Grupo pri Minacataj Lin- Oni komencas kalkuli — Tekston de la brita lingvisto Robert gvoj de Universitato de Barcelono (GELA - pri nia asocio Phillipson, eksa altnivela funkciulo de Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) okaze The British Council. en la ĝenerala socio, de Internacia Jaro de Lingvoj, kun la apogo de la fako pri Lingvaj Servoj de diversaj katalunaj kiam temas — Intervjuon de la lingvistoj François Lo universitatoj. Efektive ni faris la tradukon kaj pri lingvaj aferoj Jacomo kaj Detlev Blanke al André Mar- estis invititaj al la podio por ĝia oficiala pre- tinet, unu el la plej elstaraj lingvistoj de zento. la 20a jarcento kaj aparte ligita al planlin- gvoj. Tio pruvas, ke oni komencas kalkuli pri nia asocio en la ĝenerala socio, kiam temas pri — Dialogon de la lingvistoj István Ertl kaj lingvaj aferoj. Tial ni opinias, ke niaj klopodoj François Lo Jacomo kun la mondfama celas la ĝustan direkton.

ELSTARA PARTOPRENO EN UK

EA havis elstaran intervenon en Josep Franquesa, Montserrat Franque- Tri tagojn poste, la ĵaŭdon, kadre de la pasinta 94a Universala Kon- sa kaj Quim Gestí, kiuj prezentis niajn la premiad-ceremonio de la Belar- Kgreso en Bjalistoko. eldonaĵojn: librojn, kajerojn de la Ko- taj Konkursoj de UEA kaj okaze de la lekto Delfí Dalmau, numerojn de nia cent-jara jubileo de la Internaciaj Flo- Denove nia Asocio partoprenis en la revuo kaj afiŝon de la Universala Kon- raj Ludoj, Josep Franquesa prezentis Movada Foiro, kiu rekorde arigis 84 bu- greso en Barcelono en 1909. Ĝis dek historian superrigardon al la beletra dojn el landaj kaj fakaj asocioj. Deĵoris ekzempleroj de tiu ŝildo estis venditaj festo. Fine la poemo de Marie Hankel al interesitaj vizitantoj. “Simbolo de la amo” estis deklamita de Kadre de la .n. “Kleriga Lundo” kaj sub la kroata verkistino Spomenka Štimec. la gvido de Kimura Goro, estis organi- (Legu la prezentitan raporton sur la zita kunveno pri la temo “Esperanto- paĝoj 5 kaj 6) movado en diskutoj pri lingvaj rajtoj”. Paralele al la Universala Kongreso, Reprezentante nian asocion, parolis funkciis, kiel en la lastaj jardekoj, In- Àlex Humet, kiu emfazis la principojn ternacia Infana Kongreseto, kies pro- kaj agadojn de KEA rilate lingvajn raj- gramo aparte viglis ĉi-jare. En ĝi deno- tojn, montrante al la publiko numerojn ve partoprenis Andreu kaj Joan Gestí de nia revuo klarigantajn la asociajn inter 36 geknaboj inter 6- kaj 17-jaraj. Àlex Humet emfazis la principojn kaj agadojn principojn kaj celojn. (Legu la raporton de KEA rilate lingvajn rajtojn ĉi-sekve) jf / mf / red

4 NIA AGADO

LA INTERNACIAJ FLORAJ LUDOJ KAJ ILIA UNUA FESTO DUM LA 5a UNIVERSALA KONGRESO EN BARCELONO EN 1909*

uste antaŭ cent jaroj okazis la unuaj in- ternaciaj Floraj Ludoj dum la Univer- Ĝsala Kongreso en Barcelono. Ili estas la plej fama precedento de internaciaj literaturaj konkursoj en esperanto kaj konkrete de la Be- lartaj Konkursoj de UEA. Ĉi tiuj komenciĝis en la nuna formo en 1950.

1. Historia trarigardo

La Internaciaj Floraj Ludoj estis beletra konkurso. Ilin iniciatis Frederic Pujulà i Vallès en 1908 kadre de la redakcio de La Revuo, lige kun la baldaŭa Universala Kongreso en Barce- lono. La ĉeflaŭreato en 1909 estis la germana poetino Marie Hankel. La nomo de la konkur- so devenas de la okcitanaj kaj katalunaj Floraj Ludoj, mezepoka beletro-konkurso, reprenita en la 19a jc., okaze de la literatura renaskiĝo de ĉi tiuj lingvoj. La unuaj Floraj Ludoj okazintaj en la Universala Kongreso de Barcelono mirigis la ĉeestantaron pro sia pompo Post la mondmilita paŭzo la konkurso daŭris kiel internacia iniciato administrata de la ka- proponis, sub alia nomo, alternativan pre- taluna esperantistaro. Dua paŭzo okazis inter 1928 kaj 1933, kiam la ludoj ne plu rajtis oka- mion, kiu ne sukcesis enradikiĝi. zi pro denuncado de esperantistoj kontraŭaj al la kataluneca karaktero de la organizado. 2. La antaŭmilita periodo de la Internaciaj Trian, multe pli longan paŭzon kaŭzis la civila Floraj Ludoj milito en 1936 kaj la frankisma diktaturo. Internaciaj Floraj La unuaj Floraj Ludoj okazintaj en la Universala Post la falo de la Franko-reĝimo Kataluna Kongreso de Barcelono mirigis la ĉeestantaron Ludoj estas la plej Esperanto-Asocio relanĉis la konkurson en pro sia pompo. Tio igis, ke ilia organizado estis fama precedento 1978, en kiu en postaj jaroj kunlaboris la Ko- reprenita du jarojn poste, ekde 1911, fare de la de internaciaj operativo de Literatura Foiro. En tiu ĉi nova Kataluna Esperantista Federacio kun la apogo epoko ĝi ne estis limigita al poezio, kaj la tri- de La Revuo, kiu reklamis ilin kaj aperigis sur literaturaj konkursoj fojaj gajnintoj de la ĉefa premio (Natura Flo- siaj paĝoj la ĉefajn premiitajn verkojn. en esperanto ro) ricevis la titolon de Florluda Majstro: tiaj estas Timothy Brian Carr, Bernard Golden, Indas rimarki, ke la Internaciaj Floraj Ludoj Giorgio Silfer kaj Krys Ungar. Aliaj premiitoj havis 10–20–30 premiojn, depende de la jaro, estas Kris Long, Aldo de’ Giorgi, Jiří Kořínek, ĉiujn mone rekompencatajn, kvankam plej ofte Nicolino Rossi, Gonçalo Neves, Miguel Fer- per malgrandaj sumoj. La serĉado de patronoj nández, Jorge Camacho kaj István Ertl. estis grava tasko de la organizantoj de la pre- mioj kaj de la lokaj organizaj komitatoj de la La konkurso ĉesis okazi de post 1993 pro la katalunaj kongresoj de esperanto, en kies ka- malnoviĝinta karaktero de la festo kaj ĉar oni dro ili okazis. Tial la premiojn ofte rekompen-

* Teksto pretigita de KEA kaj legita dum la pasinta Universala Kongreso dum la premiad-ceremonio de la Belartaj Konkursoj okaze de la cent-jara * jubileo de la Internaciaj Floraj Ludoj

5 NIA AGADO

cis esperanto-asocioj —inkluzive de espe- ro de la aktivado de la Kataluna Esperan- Rimarkindas ankaŭ la premio, kiun rice- rantistaj grupoj el diversaj urboj kaj urbe- tista Federacio rezultis ĝia malapero kaj la vis la dekses-jara Carles Riba, kiu poste toj de Katalunio—, unuopaj esperantistoj fino de la plej brila etapo de la Internaciaj fariĝis unu el la plej gravaj katalunaj po- —enlandaj aŭ alilandaj—, lokaj aŭtoritatoj Floraj Ludoj. Kaj denove, post la reve- etoj de la 20a jarcento. Li atingis premion aŭ kleruloj, lokaj societoj aŭ firmaoj ktp. no de la libereco kaj demokratio dum la per poemo kun la titolo “Nun” kies devizo 1930aj jaroj dum la Dua hispana respubli- estis “Ni fosu nian sulkon”. La plej elstara periodo de la konkurso ko denove armea puĉo puŝis la landon al estis sendube en la 1920aj jaroj. En tiu tri-jara terura milito kaj 40-jara militista La 42 premioj estis disdonitaj dum granda tempo inter la gajnintoj de la ĉefpremio, diktaturo, kiu plene malaperigis dum lon- festo. La ceremonio okazis la 8an de sep- la Natura Floro, oni trovas tiel elstarajn gaj jaroj ĉia spuro de esperanta kaj katalu- tembro, je la 4a horo, en la gotika salono nomojn kiel tiujn de Julio Baghy kaj Ko- na kulturo —kaj praktike, de ia ajna kultu- de la Borso de Barcelono, kun ĉeesto de ro—, kaj sekve silentigis dum jardekoj la lomano Kalocsay —kiuj, cetere, ne venkis Zamenhof. Paroladojn faris Carlo Bourlet Internaciajn Florajn Ludojn. en sia unua partopreno, sed ricevis mino- (redaktoro de La Revuo), Antoni Grabow- rajn premiojn en antaŭaj jaroj. La ĵurio ski kaj Kabe. havis ankaŭ elstarajn alilandajn anojn, 3. La unuaj internaciaj Floraj Ludoj kiel Émile Grosjan-Maupin, kiu prezidis en Barcelono La poeziajn versojn deklamis, interalie, ĝin en 1923. Pri la internacieco de la par- Privat kaj Bicknell. Parto de la premiitaj toprenantaro atestas ekz. ke la premiitoj Post ĉi tiu historia trarigardo kaj kronolo- konkursaĵoj estis poste presataj dum la de la jaro 1927 estis el 13 malsamaj ŝtatoj giaj donitaĵoj, ni povas reveni al la unuaj jaro en pluraj numeroj de La Revuo. Floraj Ludoj kiuj, kiel menciite, okazis El dekoj da ĉiujaraj premiitoj dum la 17 antaŭ cent jaroj, dum la 5a Universala Jen priskribo de la solenaĵo, laŭ unu el la okazoj, en kiuj la Floraj Ludoj estis orga- Kongreso en Barcelono. Indas rememori- tiutempaj raportoj: nizitaj de la Kataluna Esperantista Fede- gi kelkajn interesajn detalojn. racio estas malfacile starigi liston de elsta- La granda salono, kiu estis plenplena, raj premiitoj, kiu ne fariĝos tede longa. Ni Tiujare estis 275 konkursaĵoj, por 42 di- prezentis imponan aspekton: belegaj menciu do nur kelkajn en alfabeta ordo: versaj konkursoj (estis eĉ pli da konkursoj, tapiŝoj arte teksitaj ornamis la mu- Julio Baghy, Imre Baranyai (Emba), Nor- sed por kelkaj ne estis aljuĝitaj premioj), rojn, meze de la salono trono aten- bert Barthelmess, Clarence Bicknell, Leo kaj la premiojn patronis multnombraj ins- dis la Reĝinon [de la poezio]; la urba Belmont, Jaume Grau Casas, Teo Jung, titucioj esperantistaj kaj ne-esperantistaj. muzikistaro, kiu ludis marŝon kiam Kálmán Kalocsay, Salomon Grenkamp- Inter ili ni citu: “Iliaj majestaj moŝtoj la eniris la Majstro, subite silentis, kaj Kornfeld, Ivan Krestanov, Nikolao Kur- gereĝoj de Hispanujo”, la Rektoro de la la Urbestro protokole malfermis la zens, Heinrich August Luyken, Bruno Barcelona universitato, la Barcelona pro- feston. Sinjoro Bourlet faris belegan Migliorini, Nikolao Nekrasov, Petro Sto- vinca deputitaro, la ministro pri enlandaj paroladon, plurfoje interrompitan jan, Jakob Ŝapiro kaj Ivan Ŝirjaev. aferoj, iuj unuopaj esperantistaj grupoj, de fortaj aplaŭdoj, kaj post ĝi sinjoro pluraj esperantistaj revuoj. Boirac, sekretario de la Ludoj, legis Estis premiitaj ankaŭ tradukoj el la kata- la premiitajn verkojn. Trafis la buke- luna lingvo, kaj en du okazoj, en la 1910aj La juĝantaro konsistis el 45 spertuloj, sub don de “Naturaj Floroj” sinjorino el jaroj, ili atingis la Naturan Floron. La tra- prezidado de Boirac (ĝenerala), Grabow- Dresden Maria Hankel [...]. Kiam duk-laboro de la katalunaj esperantistoj, ski (por poezio) kaj Kabe (por prozo). sinjoro Rektoro Boirac legis ŝian no- kaj ĉe-kape de Jaume Grau Casas, spronita Ĉiu konkurso estis juĝita de tri ĵurianoj, mon, deliran ovacion dediĉis al ŝi la de la internaciaj Floraj Ludoj permesis la Dum preskaŭ la tuta jaro antaŭ la tempo- tuta ĉeestantaro stare. Li donis al ŝi eldonon en 1925 de la 400-paĝa Kataluna limo La Revuo raportis pri la alvenantaj sian brakon, dum la urba muzikistaro Antologio. Pri ĝia graveco atestas Geof-frey konkursaĵoj kaj patronataj premioj. ludis triumfan marŝon: kvar urbo- Sutton en sia anglalingva verko Konciza gardistoj parad-ceremonie vestitaj enciklopedio de la originala literaturo de es- Inter la laŭreatoj de la unuaj internaciaj iris post la paro, kaj sinjorino Maria peranto: “La abundo de la filologiaj notoj, Floraj Ludoj elstaras la menciita Marie Hankel okupis la tronon situantan la erudicia enkonduko, la prezento, la di- Hankel, el Dresdeno, kiu gajnis la unuan en videbla loko de la salono. En tute verseco kaj amplekso, kaj ĉefe la literatura premion en la kategorio de ampoemoj per impresa silento, la Sekretario Chavet valoro de la tradukoj establis la nivelon, per sia verko Simbolo de l’ amo; la dudek-jara legis la poemon [...]. Poste, sinjoro kiu oni komparis ĉiun postan antologion”. Edmond Privat, kiu gajnis la duan premion Grabowski legis sian belegan paro- en la sama branĉo per la verko Sur vojo de ladon [...]. Post la parolado de sinjo- Bedaŭrinde en la 25-jara vivo de la l’ vivo; kaj Clarence Bicknell, kiu ricevis la ro Grabowski, la Sekretario Doktoro antaŭmilitaj Internaciaj Floraj Ludoj ili unuan premion en la kategorio de poemoj Artigues legis la spritan saluton de suferis la homan malamon, kiu fine mala- pri fido, per la poeziaĵo La nova mondo. doktoro Bein. Ambaŭ ricevis fervo- perigis ilin: unue pro la unua mondmilito, rajn aklamojn. Doktoro Artigues, kun kiu ne rekte tuŝis Katalunion, sed trans- Aliaj menciindaj premioj estis monografio sia eleganta klara parolo, legis la lis- donis tian pesimisman etoson, ke la tuta pri hispana pentristo (kiun gajnis Dufeu- ton de premiitoj, kaj ĉiu siavice venis movado vegetis malgraŭ ĝia antaŭa im- trel); la taŭgeco de la esperantistaj kongre- saluti la Reĝinon kaj kun riverenco pona forto. Poste, fine de la 1920aj jaroj, soj por la disvastigado de la interna ideo de ricevis de ŝia mano la premion. kiam surbaze de denunco de homoj sin esperanto (van Schoor); leviĝanta suno kaj konsiderantaj neŭtralaj esperantistoj al la verda (Bicknell); originala fablo (Bul- Tia estis la etoso de la solenaĵo antaŭ jar- aŭtoritatoj kontraŭ la kataluneca karakte- thuis); loka regiona legendo (Rigoir) ktp. cento, kvin jarojn antaŭ la Granda Milito. q

6 NIA AGADO

En someraj universitatoj En Escola Eina

Delonge tio ne okazis: esperanto revenis al ka- Fama grafikisto kaj instruisto de la barcelo- talunaj someraj universitatoj. Kaj eĉ duoble: na universitata faklernejo Escola Eina, Martí en Palma kaj en Prada de Conflent. Krome, Ferré, petis prezenton pri esperanto. Kons- en ambaŭ okazoj kaj verŝajne por la unua fojo cia, ke grafikismo devas utili ne nur al gran- ĉe ni, ne temis preskaŭ sole pri lingvokurso, daj entreprenoj, sed ankaŭ al popolaj grupoj, sed pri multe pli. De la 9a ĝis la 15a de julio, li proponis al siaj lernantoj grafikan laboron doktoroj Gabriel Bibiloni, Lluís de Yzaguirre, rilate al esperanto-movado, kaj tial ni devis Xavier Margais kaj María José Álvarez Faedo prezenti esperanton al ili, por ke ili sciu, pri prezentis multflankan enkondukon al plan- kio ili laboros. lingvoj kaj tre aparte al esperanto en Majorko (legu ĉi-apude katalunlingvan raporton). Ali- Tion faris Anna Raventós, Guillem Sevilla kaj flanke de la 20a ĝis la 25a de aŭgusto en Nord- Ferriol Macip en februaro. En la unua parto Katalunio doktoroj Lluís de Yzaguirre kaj Ni- de la prezento oni faris rapidan lecionon pri la colau Dols prelegis ankaŭ pri planlingvoj kun funkciado de la lingvo, kaj lernejanoj rapidege Martí Ferré prezentas kreaĵon speciala atento al esperanto, klingono kaj toki- kapablis konstrui vortojn per kunmetado kaj de unu el siaj lernantoj pri grafikado pono sub la luda demandtitolo “Ĉu ni inventu aldono de afiksoj. Oni parolis pri la historio de lingvon? Enkonduko al artefaritaj lingvoj”. la movado kaj prezentis la principaron de Ka-

Les llengües internacionals: Introducció a l’esperanto

dies 9, 10, 13, 14 i 15 del juliol que la majoria d’aquestes han estat asso- moviment esperantista a les Illes Bale- passat va tenir lloc el curs Les llen- ciades al poder econòmic i polític, la cre- ars. Després de fer-nos conèixer la figu- Egües internacionals: Introducció ació de l’esperanto com a llengua auxiliar ra de Zamenhof i les seves motivacions a l’esperanto, dins el marc dels cursos internacional creu que és un fet molt po- per a la creació de l’esperanto, va expli- d’estiu que organitza cada any la Univer- sitiu perquè es basa en dos principis: el car l’evolució del moviment esperan- sitat de les Illes Balears i que enguany principi de la facilitat i el principi de la tista relacionant-lo amb els moviments estaven relacionats amb el tema de la democràcia, el qual fa possible relacions socials i els fets històrics del final del globalització. Cada dia, de les quatre a d’igualtat. segle xix i principi del segle xx. La seva les vuit de l’horabaixa, en un ambient conferència va anar acompanyada de la fresc i relaxat, 41 participants assistírem També el dia 9, i part del dia 10, el Dr. projecció d’una presentació en ordina- a les classes que tengueren lloc a Palma, Lluís de Yzaguirre va fer una introduc- dor amb moltes fotografies interessants, a l’edifici anomenat Sa Riera. ció a les llengües artificials i va parlar de moltes de les quals relacionades amb la recerca d’una llengua neutral per part els congressos de l’Associació Catalana d’Esperanto que es feren a Mallorca els El primer dia, el Dr. Gabriel Bibiloni ens de molts de lingüistes, de científics i de anys 1925 (Palma), 1927 (Sóller), 1993 va parlar de “La diversitat lingüística pensadors al llarg dels darrers segles. (Alcúdia) i 2004 (Sóller). d’Europa i del món”. Amb l’ajuda de la Creu que no es pot oposar “llengua na- projecció de molts de mapes vàrem conèi- tural” a “llengua artificial” perquè en re- xer com sorgiren les llengües que actual- alitat el que hi ha és una gradació en el Finalment, els dies 13, 14 i 15, la Dra. ment hi ha a Europa, des de la invasió dels nivell d’intervenció deliberada. En can- María José Álvarez Faedo va fer el curs pobles indoeuropeus devers 4000 anys vi, ell pensa que cal parlar de llengües Enkonduko al Esperanto, de dotze hores abans de Crist fins a la situació actual de adventícies, aquelles que sorgeixen d’un de duració, el qual va assolir plenament multilingüisme. Aquest multilingüisme, poble, i de llengües factícies, les de labo- l’objectiu d’explicar i practicar la gra- que és proclamat per la UE com una gran ratori, les construïdes. Després de parlar màtica de l’esperanto. Vàrem treballar riquesa i és defensat amb zel pels estats d’algunes llengües factícies –toki pona, per parelles i veiérem alguns episodis membres enfront del domini de l’anglès, loglan, , newspeak, volapük, espe- de Muzzy molt simpàtics, però perso- no tracta per igual les llengües sense es- ranto, , etc.– es va mostrar convençut nalment vaig trobar a faltar més ús de tat, com el català. En realitat, de portes que l’esperanto és una de les millors so- l’esperanto en totes les situacions, es- endins, els estats ’han esforçat molt per lucions, des del punt de vista tècnic, per pecialment les que possibilitaven una eliminar les altres llengües del seu terri- a la intercomunicació internacional. Va comunicació real. Es va proposar fer una tori en favor del que anomenen la “llen- usar l’ordinador per a il·lustrar el que deia trobada de la gent del curs que volgués gua nacional”. Va parlar del grec, del lla- i per a convidar els participants a ampliar practicar l’esperanto durant la tardor. tí, de l’eslavònic eclesiàstic, de l’àrab, del coneixements mitjançant Internet. xinès, del francès, de l’anglès, del suahili, del sabir i del basic english com a llengües El Dr. Xavier Margais va parlar de la his- franques o d’intercomunicació. Però com tòria de l’esperanto i, especialment, del Assumpta Mascaró

7 NIA AGADO

kurso en somera universitato ekde la venonta jaro.

Fakte, kiel ĉiujare, restartis la kurso de es- peranto en Prada komence de aŭtuno, kun la aliĝo de plia ano al la ĝisnuna ses-kapa rondo.

Surstrata varbado

Kiel en la pasintaj sep jaroj, KEA partoprenis per propra budo en la 8a Foiro de Asocioj de la Katalunaj Landoj, kiu okazis surstrate ĉe la trium-arko de Barcelono la pasintan 11an de septembro dum la tuta tago, okaze de la nacia tago de Katalunio. Defendo de lingvaj rajtoj kaj diverseco kaptis la atenton de preterpa- santoj, disvendado de libroj pri lingvaj rajtoj, pri esperanto kaj en esperanto estis rekor- da kompare al aliaj okazoj. Informpetado pri kursoj de esperanto estis aparte sukcesa, fakto, kiu kontribuis al starigo de pliaj kursoj Kelkaj kreaĵoj de la lernantoj de Escola Eina en Barcelono.

taluna Esperanto-Asocio. Post debateto, kie lernejanoj multe partoprenis, rilate al princi- Esperanto en lernejo paro de KEA, Guillem Sevilla lekciis pri espe- ranto-tipografioj, ĉefe pri ĉapelitaj literoj, kaj Elisabet Abeyà komencis libervolan kurson de prezentis la grafikon kaj simbolaron de espe- esperanto en sia elementa lernejo en Bunyola ranto-movado laŭlonge de ĝia historio. (Majorko). Partoprenas 14 lernantoj de la du lastaj kursoj (10- kaj 11-jaruloj). Temas pri De tiam, lernantoj ekprilaboris siajn kreaĵojn: unu horo en la semajno, kiam aliaj faras judon, afiŝojn, la revuon Esperanto, identigilojn, KD- muzikon .s. Estas uzata la libro Ludu kun ni, ujojn kaj flugfoliojn enhavantajn gramatike- kaj krome oni kantas, ludas, rigardas filmojn, ton kaj vortaron. La 5an de julio lernejanoj festas la naskiĝtagon ktp. prezentis siajn laborojn. La 19an de julio la ea / red samaj tri KEA-aktivuloj reiris en la universi- tatan faklernejon por vidi la laboraĵojn. Kelkaj rezultoj estis mirindaj, kaj oni kontaktis ke- Nova retejo en Manresa lkajn el la ĵusdiplomitaj grafikistoj por eldoni iun kreaĵon. La Grupo de Esperanto Manresa aperigis komence de oktobro novan retejon ĉe www. Ferriol Macip i Bonet esperanto.cat/manresa. Ĝi celas informi la pu- blikon pri la esperanto-aktivaĵoj en Manresa Aktivas Prada kaj kontribui al la videbligo de la geografia disvastigiteco de la kataluna esperantismo. La esperanto-grupo de Prada de Conflent aperigis tri-kolumnan artikolon en la ĵurnalo Laŭ siaj iniciatintoj, la projekto ankoraŭ sta- L’Indépendent la 14an de julio. En ĝi la aktivu- ras en komenca fazo. Oni antaŭvidas aldoni loj prezentas sian faritan taskon pri la diskoni- prezenton de Manresa en la internacia lingvo Esperantistoj ne nur varbis en budo go de la regiono kaj ties kultura heredaĵo, kaj kaj kompletigi la fakon pri historio de la espe- dum la nacia tago, sed kelkaj ankaŭ ranto-movado en la urbo. aliĝis al surstrata manifestacio aparte pri la pasintjara laboro super kolekto de biografioj pri lokaj esperanto-pioniroj. Comunicacions Bages-Esperanto / red

Ankaŭ la 6an de septembro aperis kvar-ko- lumna artikolo de Christian Pinard en la sama Centjariĝo de la Barcelona ĵurnalo pri la ĵusa kurso pri planlingvoj en la UK en Vilanova somera universitato de Prada kaj pri kunveno de katalunaj esperantistoj el ambaŭ flankoj de Joan Inglada publikigis du-paĝan artikolon Pireneoj en tiu okazo, kie ili planis novajn ko- en la semajna gazeto Diari de Vilanova de la munajn agadojn, i.a. la starigon de esperanto- 25a de septembro titolitan “1909, Vilanova i

8 NIA AGADO

el 5è Congrés Internacional d’Esperantistes”. En ĝi, okaze de la centjariĝo de la Universala Kongreso en Barcelono, la eksprezidanto de KEA prezentas trarigardon de la sinteno de la tiama kataluna socio pri esperanto kaj de la partopreno de vilanovaj esperantistoj en la kongreso.

Pri esperanto en la reto

La retejo altresbarcelones.com fare de la his- toriisto kaj esperantisto Dani Cortijo publiki- gis la artikolon pri la 5a Universala Kongreso en Barcelono la 5an de septembro, ĝuste cent jarojn post ĝia inaŭguro. La retejo, kiu jam ja- nuare publikigis artikolon pri Joan Amades kun speciala emfazo pri lia esperantisteco, diskonigas por la ĝenerala publiko nefamajn aspektojn de la historio de Barcelono. Ĝia elstara nivelo kaj intereso igis ĝin ricevi la pa- sintan 2an de oktobro la premion “Bloc Cata- lunya 2009” en la kategorio “kulturo” al la plej s v i l l a bona kataluna kultura blogo. g u i l l e m En Karkasuno, por la okcitana lingvo En Karkasuno, por la okcitana lingvo okcitana muziko. La plej festemaj daŭrigis en tuj posta festivalo en apuda urbo Vilagalhenc. 25 000 personoj laŭ organizantoj, 18 000 laŭ la polico, manifestaciis en la okcitana urbo Ferriol Macip i Bonet Karkasuno por la okcitana lingvo. Kvar jarojn post la unua manifestacio, la ĉi-jara mesaĝo Biblioteko memorigas la estis pli firma “nia pacienco elĉerpiĝis, ni volas agnoskon ne nur simbolan, sed veran”, asertis Internaciajn Florajn Ludojn David Grosclaude, prezidanto de la Instituto Dum la dua duono de oktobro, okaze de la pri Okcitanaj Studoj, kiu aldonis “ni ne plu La Estro de Lingva petu, sed faru la necesan premon ĝis la atingo cent-jara datreveno de la Internaciaj Floraj de la agnosko”. Organizis la manifestacion aro Ludoj, biblioteko Pare Miquel de Esplugues Politiko de la Kataluna da societoj, kiuj sukcesis kunigi asociojn, par- de Llobregat aranĝis ekspozicion pri la ju- Registaro, bileo, sub la titolo “Kvin Floraj Ludoj en Es- tiojn kaj unuopulojn el ĉiuj regionoj de Okci- Bernat Joan, tanio, el hispania Valo Aran ĝis la italiaj okci- plugues. Cent jaroj de la unuaj Floraj Ludoj tanaj valoj. Elstaris la ĉeesto de kelkaj dekoj en esperanto”. La ekspozicion prizorgis la emfazis la gravegan da politikistoj kiaj i.a. Francés Boya, prezi- bibliotekestro kaj historiisto de la kataluna rolon de esperantistoj esperanto-movado Narcís Fluvià. danto de Valo Aran; José Bové, eŭrodeputito; kiel subtenantoj Jean Charles Valladier, vicurbestro de Tulu- zo. Kunmarŝis ankaŭ reprezentantoj de aliaj de universalaj minorigitaj popoloj, kiaj arpitanoj, venetoj kaj Libroprezento en la Nacia kaj pozitivaj valoroj katalunoj. Akompanis la okcitanajn esperan- Histori-Muzeo kaj kiel firma bazo, tistojn delegacio de Kataluna Esperanto-Aso- sur kiu sociaj ŝanĝoj cio, kiu marŝis malantaŭ tol-afiŝo, kie legeblis La pasintan 12an de novembro en salono la devizo “occitan lenga nacionala, esperanto de la Muzeo pri Historio de Katalunio oka- estas nepre internacionala” [“okcitana nacia lingvo, espe- zis prezento de la libro El Congrés Universal sukcesontaj ranto internacia”]. d’Esperanto de 1909 a Barcelona, verkita de Francesc Poblet i Feijoo. Ĝi estas dulingva kaj Oni ĝuis festan etoson antaŭ kaj post la ma- la esperanta versio –La Universala Kongreso nifestacio. Matene okazis foiro en la ĝardenoj de Esperanto de 1909 en Barcelono– ŝuldiĝas al André Chenier, kie diversaj anaroj montris kaj Raúl Salinas Monteagudo. disvendis siajn aferojn. Okcitanaj esperantistoj starigis budon, en kiu nia asocio kunlaboris per La direktoro de la Muzeo, Josep M. Roig Ro- pretigo de flugfolioj. Post la manifestacio, la sich forestis pro profesia vojaĝo kaj sendis sama ĝardeno gastigis imponajn koncertojn pri senkulpigon.

9 NIA AGADO

Unue parolis Llibert Puig, KEA-prezidanto, kiu kun respondeca sento skizis la historion de la instruado de ununuraj universalaj lin- gvoj en Katalunio. Oni povus pensi –asertis s-ro Puig–, ke la angla havas la saman influon kiel la franca antaŭ ekzemple kvindek jaroj aŭ pli. Ĉi tiu konsidero nepre kuŝas sur la fakto, ke oni malatentas la efikon de la modernaj ko- munikiloj, kiuj plej vaste kaj insiste ĉiam pro- pagandas la saman, difinitan lingvon. Tial, la aktuala disvastigo de la angla ja povas plej ra- pide rezultigi la pereon de la ceteraj lingvoj.

Poste, Ferriol Macip, KEA-sekretario, donis la parolon al la historiisto kaj verkisto de la pre- zentata libro, Francesc Poblet, kiu tre realece

a l c ó priskribis la historian medion, en kiu okazis la

5a Universala Kongreso. Ĝuste antaŭe eksplo- g a r c i a

d a v i d Libroprezento en la nacia histori-muzeo

COMMEMORACIÓ A LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE CATALUNYA

l proppassat 15 de desembre ha venint en aquell mateix moment. El Dr. 1909, ara fa justament cent anys. El po- tingut lloc una solemne celebra- Manuel Escudé va parlar del Dr. Zamen- nent va parlar dels aspectes socials més Eció organitzada conjuntament hof posant èmfasi en la seva condició de rellevants de la celebració del congrés, per la Reial Acadèmia de Medicina metge i en la seva humanitat, com ho tes- emmarcats en les cites de la presència de de Catalunya i l’Associació Catalana timonia l’anècdota de quan va acceptar la idea de llengua universal en els temps d’Esperanto. Es tractava de commemo- de visitar un malalt durant la seva estada anteriors de la societat catalana i de la rar el 150è aniversari del naixement del a València. Lluís de Yzaguirre i Maura, presència de l’esperanto en els anys pre- Dr. L. L. Zamenhof, iniciador de la llen- doctor en Filologia catalana i director del vis al congrés, i va acabar amb una breu gua esperanto. Les entitats organitzado- Laboratori de Tecnologies Lingüístiques relació de l’evolució del moviment espe- res testimoniaven així la doble condició (IULA-UPF), va parlar de l’esperanto en rantista en els anys posteriors. Seguida- de metge oculista i d’esperantista de el tercer mil·lenni. Va dir que, així com ment, el Dr. Corbella, en la seva condició l’homenatjat. l’aparició de la impremta va marcar una d’acadèmic numerari, va parlar de l’obra diferència entre les llengües que van co- del Dr. Jacint Bremon com a metge i es- L’acte fou presidit pels respectius pre- mençar a treure’n profit i les que només perantista. Com a metge, fou pioner de sidents, que van adreçar unes paraules es van mantenir en la tradició oral, així les aplicacions de la radiologia a la me- de salutació i benvinguda als assistents: també l’aparició d’Internet establirà un dicina. Com a esperantista, destaca pels socis de les entitats organitzadores, pa- nou punt d’inflexió. A la xarxa ha apa- seus articles mèdics en esperanto i per la rents d’un altre homenatjat, com es dirà regut un cert nombre d’eines utilitàries seva Gramática vocabulario de la lengua més avall, i periodistes. La sessió es tin- fonamentades en les modernes tecnolo- internacional esperanto, que l’any 1971 ja gué a la seu de la Reial Acadèmia, edifici gies lingüístiques, eines que només estan havia arribat a la cinquena edició. Una històric que hostatjà les classes i les in- disponibles, en tot o en part, per a un cert néta del Dr. Bremon, simpatitzant de les vestigacions del Dr. Santiago Ramón y nombre de llengües i no per a les altres. idees del seu avi, era present a la sala. Fi- Cajal, futur premi Nobel de Medicina, El Dr. Yzaguirre va mostrar amb dades nalment, el Dr. Ferran Sabaté va disser- en el moment que residia allí la facultat estadístiques que l’esperanto es troba tar sobre la presència de l’esperanto en corresponent. Abans de començar les in- dintre del grup de llengües que disposen les publicacions de la medicina catalana, tervencions, el president de l’Associació d’aquestes dades (encara que no totes) i fet que s’esdevingué singularment en els Catalana d’Esperanto llegí en català un té, per tant, una bona base per a conti- anys posteriors al congrés mencionat, missatge de salutació enviat pel doctor nuar progressant durant el segle en què durant els quals apareixien articles cien- Imre Ferenczy, president de l’Associació ara entrem. tífics en esperanto. Cal destacar que fou Universal de Metges Esperantistes. el Dr. Sabaté qui proposà primerament La tercera intervenció va anar a càrrec la idea d’aquest acte a les entitats coor- Les cinc ponències que integraven la de l’historiador Francesc Poblet, que va ganitzadores. celebració miraven cap al passat i cap al parlar del V Congrés Universal d’Espe- futur, mentre que el present estava esde- ranto que tingué lloc a Barcelona l’any Ramon Riera

10 NIA AGADO

dis popola ribelo en Barcelono kontraŭ la re- ganta klaso pro perforta armea rekrutado, do la Kongreso estis markita de tiu preskaŭa koinci- do. El lia parolo, legemo okupis ĉiujn mensojn.

Fine, parolis la Estro de Lingva Politiko de la Kataluna Registaro kaj aŭtoro de la enkon- duko, Bernat Joan. Elmontrante nemagran konon de la historio de esperanto, li emfazis la gravegan rolon de esperantistoj kiel subte- nantoj de universalaj kaj pozitivaj valoroj kaj s i m ó kiel firma bazo, sur kiu sociaj ŝanĝoj estas ne- sílvia pre sukcesontaj. k a

Ramon Riera c o l l i g n o n

Jubilea solenaĵo é r i c ĉe la Medicina Akademio Bonegan kunan momenton pasigis sabadellanoj okazde de la Zamenhof-tago

La 15an de decembro la Reĝa Akademio de Medicino de Katalunio kaj Kataluna Esperan- Trioble pri esperanto to-Asocio kunorganizis kunvenon por solene en telenovaĵoj... kaj ne nur! festi la 150an datrevenon de la naskiĝo de d-ro Zamenhof. Prelegis kvin membroj kaj de la La 150a datreveno de la naskiĝo de Zamenhof Reĝa Akademio kaj de KEA. La kerno de la estis diversloke atentigita. Eble plej elstare festo baziĝis sur la duobla karaktero de D-ro pro sia tutmonda eĥo, la ret-serĉilo Google Zamenhof kiel okulkuracisto kaj kiel inicia- aperigis esperanto-flagon la 15an de decem- tinto de esperanto. [Legu ĉi-apude pli am- bro en la plimulto de siaj eldonoj (kvankam ne pleksan katalunlingvan raporton.] en la kataluna). rp En Katalunio TV3 dediĉis sian atenton al Festa Zamenhof-manĝo esperanto en tri malsamaj novaĵbultenoj. Dimanĉon la 13an de decembro la tagmezaj novaĵoj en sia interreta rubriko prezentis la La pasintan 13an de decembro, 26 personoj in- vivantecon de esperanto en la reto. Oni subs- ter 3 kaj 90 jaroj kuniĝis en sabadella restora- trekis la esperantlingvan Vikipedion kiel unu cio por digne festi la 150an naskiĝdatrevenon el la plej grandaj eldonoj de tiu reta enciklope- de nia esperanto-patro. La ĉi-jare elektita loko dio. Oni atentigis ankaŭ pri la retejo de KEA, TV3 dediĉis sian estis la restoracio “El Ciervo”, historia kultura aparte pri la lerniloj en ĝi kaj ĝia televida in- atenton al esperanto kaj sporta centro de la sabadella kvartalo de formilo KIS TV. Du tagojn poste kaj la tag- en tri malsamaj Gràcia. Kaj ni ĝoje konstatis, ke tradicia estis mezaj kaj la vesperaj novaĵoj denove dediĉis ankaŭ la tiea kuirarto, kiu per libera bufedo, sian atenton al esperanto. Ĉi-foje la informoj novaĵbultenoj. regalis kaj satigis nin per tipaj bonvenaj vintraj centriĝis pri la muzeo de esperanto en Sant Ankaŭ pritraktis fortikaj katalunaj pladoj (sovaĝa salato, mar- Pau d’Ordal kaj en ĝi esperanto implicite ape- la okazaĵon Ràdio 4, fruktaj vermiĉeloj, anaso, viandosupo, vian- ris kiel simpatia iniciato, sed malnoviĝinta. dobuletoj, bovidaĵoj kun fungoj ktp. ne estu Com Ràdio, IB3 Ràdio, manĝataj per la okuloj, diable, ĉefe se froste- Samtage ankaŭ la programo “Celobert” de la kaj Vilaweb. gas ekstere!). Internacian kaj malkrokodiligan elsendejo Ràdio 4 intervjuis Ramon Perera, tuŝon feliĉe alportis Marcin, juna Erasmusa Konsekvence aperis dum Com Ràdio intervjuis Ferriol Macip, kaj studento el Varsovio, kiu rapidege sabadellu- artikoloj en la vespera programo “El crepuscle encén es- mis kaj kataluniĝis, i.a. danke al partopreno en tels” de IB3 Ràdio pritraktis la okazaĵon. La La Vanguardia, homtura grupo el Bellaterra, kaj Yutaro, juna ret-ĵurnalo Vilaweb aperigis belan artikolon japano jam enamiĝinta al nia lando de kelkaj El País, El Mundo titolitan “Feliĉan esperanto-tagon” (kun tito- jaroj kaj konata de kelkaj el niaj membroj pro kaj Diario Médico lo originale en esperanto) kun multaj ligoj al ilia partopreno al la 2007a UK en Jokohamo. esperantaĵoj. Tiu ĉi novaĵo ŝajne inspiris po- Sed la “ora najlo” de la tagmanĝo sendube resperantan blogaĵon de la verkisto Biel Majo- estis spektaklo de la ejestro Carles Reiet, hu- ral aperintan en la sama tago (por citi nur unu muristo kaj magiisto, kiu ravis kaj forte im- el la personaj retnotoj dediĉitaj al tiu temo). presis nin per siaj magiaj kaj menskomunikaj lertaĵoj, tiel metante finan distregan punkton al bonega kuna momento. Lige kun la tago, la barcelona eldonejo Alpha Decay publikigis novelon de Ferenc Szilágyi Éric Collignon en dulingva eldono en esperanto kaj en his-

11 NIA AGADO

pana traduko sub la titolo “La liberación del Tamen la datreveno de Zamenhof ne estis la juez”. La novaĵo estis dissendita de la agentejo sola elstara kialo por mencii esperanton en Europa Press kaj kelkaj gazetoj eĥis. Plej aten- nia gazetaro. Ĉi-jare oni memorigis ankaŭ la tinde, La Vanguardia de la 15a de decembro 50-jariĝon de la morto de Joan Amades, pro publikigis intervjuon kun la tradukinto, Ja- kio diversaj gazetoj aperigis artikolojn pri li. vier Guerrero. Bedaŭrinde en ĝi aperas multaj Preskaŭ ĉiam lia esperantisteco estis atenti- ŝablonaj kaj malĝustaj asertoj, kvankam certe gita. Ĉi-jare oni memorigis la ĝenerala impreso estas pozitiva. Pli mallon- jg / fm / rp / vs / ji / red ankaŭ la 50-jariĝon ge, la katalunia kultura suplemento Tendèn- de la morto cies de la ĵurnalo El Mundo aperigis la 17an de decembro kolumnon pri la libro. Ska kun esperanta de Joan Amades, poŝtkarto pro kio diversaj Klaraj konsekvencoj de ĉio ĉi estis la artiko- gazetoj aperigis loj aperintaj en La Vanguardia la 21an de de- La ensemblo “El Belda i el conjunt Badaba- artikolojn pri li. cembro kaj en la katalunia eldono de El País doc” lanĉis en majo diskon, kie ĝi versias laŭ la 28an de decembro. En La Vanguardia, sub Preskaŭ ĉiam ska-ritmoj popolajn katalunajn kantojn. La KD la titolo “Felicxan Kristnaskon” (tiele en la enhavas kvin poŝtkartojn alloge priskriban- lia esperantisteco orginalo), la ĵurnalisto Magí Camps favore tajn Katalunion kaj la kantojn de la disko. La estis atentigita prezentas esperanton kiel facilan lingvon tre poŝtkartoj estas en la kataluna, angla, germana, ligitan en la pasinto kaj hodiaŭ al Katalunio. amaziga kaj esperanto. Post la tuja elĉerpiĝo En El País la ĵurnalisto Xavier Theros taksas, de la unua eldono de la disko, la esperanta en longa favora artikolo, ke “esperanto daŭre poŝtkarto aperas ene de la dua eldono. fartas bone, dankon” (“El esperanto sigue bien, dankon”, titolo de frontpaĝa kolumne- ro anoncanta la postan duonpaĝan artikolon La pritrakto de esperanto en tiu ĉi albumo es- titolitan “El esperanto y Babel”). La artikolo, tas alloga propagandilo, kaj la distribuo estos kiu entenas plurajn flankajn malĝustaĵojn, multnombra. elstarigas la potencon de esperanto en la reto, kiun ĝi taksas nemalhavebla por vivoviglo en fm / red la hodiaŭa mondo. Elstarindas, ke kiel ĵusaj precedentoj pri la vigleco de esperanto la ar- tikolo citas tri aferojn: la flagon en Guglo, la La aŭtomataj tradukiloj organizon de omaĝo al Zamenhof fare de la progresas Reĝa Akademio de Medicino de Barcelono, kaj la dulingvan eldonon, en la esperanto-ori- Komence de julio aperis nova versio de la ginalo kaj en hispanlingva traduko, de novelo aŭtomata tradukilo el la kataluna al esperan- de Szilágyi fare de barcelona eldonejo. to kaj fine de novembro aperis nova versio de tiu el la hispana, ambaŭ evoluigataj de Hektor Siavice Diario Médico raportis tutpaĝe pri la Alos. La novaj versioj, uzeblaj ĉe la ret-adresoj solena aranĝo de la Reĝa Akademio de Medi- www.apertium.org kaj www.traduku.net, aldo- cino en sia eldono de la 29a de decembro. nis novajn vortojn, korektis ekzistintajn mis- tradukojn kaj ĉefe prifajnigis traduk-regulojn, tiel ke la esperantigo nun aperas pli natura ol antaŭe. Temas ĉiuokaze pri kruda traduko, kiu tamen permesas kompreni la originalan tekston al nesciantoj de la kataluna aŭ hispa- na fontolingvo (kvankam foje unuopaj frazoj plu estas malbonege redonataj), kaj povas utili kiel helpilo al tradukantoj de nebeletraj teks- toj al esperanto.

Tiucele, la tradukiloj surbaze de la liberpro- gramara platformo Apertium progresadas. La platformo ricevis stipendiojn de la firmao Google, kiuj permesis ĉi-somere evoluigi no- vajn eblojn kaj lingvoparojn. Specife pri la Apertium-bazitaj esperanto-tradukiloj, pioni- re kreitaj de teamo de la universitato Pompeu Fabra de Barcelono, instige de la entrepreno ABC-Pack Enciklopedioj, ĉi-aŭtune aperis ankoraŭ tre elementa tradukilo el esperanto en la anglan, evoluigata de la dana esperantis- to Jacob Nordfalk. Temas pri la unua traduki-

12 NIA MEMBRARO

lo el esperanto surbaze de Apertium, kio estas elstara defio. Aliflanke komenciĝis ankaŭ la disvolvo de tradukilo el la franca en espe- ranton, fare de Hektor Alos kaj la franca es- perantisto Baptiste Darthenay, dum siaflanke la fama rusa esperanto-vikipediisto Maksim programis utilaĵon por krei novajn artikolojn en la esperanta Vikipedio el alilingvaj viki- pedioj uzante la Apertium-tradukilojn (ftp2. image2work.dk:8080/vikitraduko).

Nova KD de KTP

Ok jarojn post “Sojle de la klara temp’” kaj kvin post “Plaĉas al mi”, Kaj Tiel Plu daŭre proponas vojaĝon tra la muzikoj de la meze- poko kaj de la tradicioj kataluna, okcitana kaj sefarda. Krome, reaperis la originala spirito de la bando, kiu en sia komenco trinkis el interna- cia repertuaro, kaj proponas ankaŭ kantojn kaj dancojn el Kroatio, Kabilio, Danio kaj Anglio.

La unua disko estis pli mezepoka, la dua estis pli tradicia. “Surplacen venu vi” estas pli di- migado, lingvaj rajtoj k.a. Ĝuste la 22-paĝa “Surplacen venu vi” rektata al dancmuziko kaj montras maturiĝon kvina ĉapitro de la lernolibro, sub la titolo, de la bando, kiu prezentas kantojn kaj dancojn “Lingvoj kaj socioj” prezentas tiun vastan te- estas pli direktata al per tre bunta kaj riĉa muzikilaro kiel gitaro, mon kaj tiucele dediĉas la kvar unuajn paĝojn dancmuziko mandolino, kontrabaso, violono, flutoj, gam- al esperanto. Ĉefrolas artikolo en la kataluna kaj montras maturiĝon bovjolo, akordiono, diversaj perkutiloj, koru- aperinta tiulingve en la frontpaĝo de Kataluna so kaj ĉefa melodia voĉo. Esperantisto titolita “Esperanto hodiaŭ, kial?”. de Kaj Tiel Plu, En ĝi oni prezentas la internacian neŭtralan kiu prezentas kantojn La kantoj, tradukitaj al esperanto, tute ne per- lingvon kiel parton de multflanka agado por kaj dancojn fidas ties originalajn lingvojn. La libreto pre- la atingo de egalaj rajtoj inter la civitanoj kaj entute por pli justa kaj paca mondo. La artiko- per tre bunta zentas kaj la kantatan esperantaĵon kaj la kan- kaj riĉa muzikilaro ton en la originala lingvo (okcitana, kataluna, lo komparas la enkondukon de esperanto kiel judhispana, kroata, amaziga kaj hispana), sed dua lingvo de la homaro al la celoj de aliaj mo- male, utilas al diskonigo de la diversaj tradicioj, vadoj, por montri, ke ĝi ne estas pli utopia ol kaj atingas la korojn de tre diverspeca publiko. la egaleco de viroj kaj virinoj aŭ la starigo de mondo sen militoj, malsato, kuraceblaj malsa- noj kaj kun justa distribuo de la havaĵoj. Pro Kiel en la duaj antaŭaj albumoj la disko tio, same kiel indas batali por realigi ilin, ne komenciĝas per mezepoka melodio kaj finiĝas indas flankenlasi la celon de neŭtrala lingvo. per tradicia kanto de la hispana civila milito. La lernolibro, kaj eĉ pli la libro de la instruisto, Tiu KD inkluzivas dek instrumentajn versiojn proponas multnombrajn laborojn pri la teksto de la kantoj por karaokeo kaj filmeton pri la kaj entute pri esperanto: analizon de la artiko- La lernolibro, bando en la studio. lo kun listigo de ĝia argumentaro, redaktaĵon kaj eĉ pli la libro Vinilkosmo pri esperanto, klasan debaton pri ĝi, legadon de la artikolo en la katalunlingva Vikipedio pri de la instruisto, kin-arto kaj esperanto k.a. proponas Mezlerneja lernolibro multnombrajn atentigas pri esperanto Unu el la aŭtoroj de la lernolibro estas la es- perantistino Anna Maria Muñoz, mezlerne- laborojn La prestiĝa eldonejo de lernejaj libroj Teide ja instruistino de la kataluna lingvo, kiu jam pri la teksto kaj entute aperigis novan lernolibron por la lasta jaro de antaŭe kunaŭtoris aliajn mezlernejajn librojn pri esperanto mezlernejo, en kiu esperanto estas elstare re- pri la katalunaj lingvo kaj literaturo. liefigita. Laŭ la kataluna mezlerneja studpla- no la gejunuloj devas lerni pri sociaj aspektoj * Macià, Jaume; Muñoz, Anna Maria; Gallart, de lingvo: kontakto inter lingvoj, individua Marta (2009): Altaveu (Llengua catalana i li- kaj socia dulingvismoj, diglosio, malapero de teratura de 2n de batxillerat). Barcelona: Ed. lingvoj, socia restarigo de lingvoj, lingvonor- Teide.

13 NIA MEMBRARO

de UEA. En ĝi Dols fake diskutas la konflikton inter lingva normo eventuale postulanta elpa- rolon kvazaŭ egalan al la ortografio kaj natu- ra emo al faciligo de la prononcado. Nicolau Dols estas fakulo pri fonetiko kaj fonologio, instruisto pri la kataluna kaj ĝenerala lingvis- tiko en la Universitato de la Balearaj Insuloj, en kiu li samtempe vicrektoras.

Denove en Monato

De la oktobra ĝis la decembra numeroj Fer- riol Macip, delonga kompostisto de ĉiuj KEA- eldonaĵoj kaj multjara plentempa profesia ga- zet-kompostisto, denove okupiĝis pri la grafi- kado de la revuo Monato. Li anstataŭis la nu- nan regulan kompostistino, Julia Litvinova, kiu patriniĝis. Ferriol Macip jam kompostis Monato dum tri jaroj, ĝis kiam li devis forla- n e s ] a

[ si la postenon pro novaj profesiaj projektoj Joan Margarit antaŭ jaro kaj duono. Dekdu-lingva retejo ankaŭ en esperanto Artikolo en Sennaciulo

Ekfunkciis septembre la nova dekdulingva re- Nia samasociano Joan Inglada publikigas in- tejo deulofeu.org pri la kataluna politikisto kaj teresan artikolon en la septembra-oktobra filozofo pri la historio Alexandre Deulofeu i numero de Sennaciulo okaze de la centjariĝo Torres (1903–1978). Ĉefe esperantigis ĝin nia de la mortigo de Francesc Ferrer i Guàrdia. samasociano Joan Inglada. Montriĝas, ke Francesc Galceran, la verva de- fendanto de la pedagogo, estis frato de elstara Siavice Jordi Alcàsser tradukis al esperan- vilanova esperantisto, kaj ke en la sama mo- to ok-paĝan broŝuron pri la ekonomia krizo nato de la ŝajnprocezo kaj ekzekuto de Ferrer verkita far la sindikato CGT de Baix Llobre- estis eldonita en Parizo esperantlingva tra- gat legebla ĉe www.enxarxa.com/esperanto/ duko de lia advokata pledo dum la procezo. CGT%20Baix%20Llobregat-Crisis%20EO- web.pdf Joan Margarit en Beletra ji / dr /red Almanako

Prelego de Nicolau Dols La kvina numero de la literatura revuego Be- en UK letra Almanako publikigas sep poemojn de la kataluna poeto Joan Margarit tradukitajn al Nia samasociano Nicolau Dols prelegis en la esperanto de Abel Montagut, Jorge Camacho 62a sesio de la Internacia Kongresa Universi- kaj Antonio Valén. Krome aperas ankaŭ lia tato pri “perspektivoj en fonologia kaj fonetika enkonduko al lia dulingva poemaro Estació esplorado de esperanto”. Dudektri-paĝa arti- de França, en kiu la aŭtoro pritraktas sian ri- kolo aperis en la tuj posta IKU-libro, eldonita laton al siaj du verklingvoj, la kataluna kaj la hispana.

Samnumere aperas ankaŭ preskaŭ dudek- Lluís Armadans i Marfà paĝa eseo de Abel Montagut pri la lasta, nefi- nita, romano de Jules Verne Vojage d’Études [“Esplorvojaĝo”], ĝia planado, la okazaĵoj ligi- La 25an de septembro forpasis Lluís Armadans i Marfà. Li estis parolanto taj al ĝia verkado kaj al ĝia posta kompletigo de esperanto de antaŭ multaj jaroj. Instruis la lingvon, aktivis por mondo pli kaj transformiĝo al Étonante aventure de la justa, laboris por la naturismo kaj la vegetarismo. Verkis poeziojn, deseg- mission Barsac [“Miriga aventuro de la misio nis karikaturojn. Li akceptis postenojn en la komitato de KEA. Plej grave, li Barsac”] fare de lia filo Michel. La teksto estas estis ekstreme humaneca, afabla kaj bonkora. Ĉiam preta helpi la aliajn, li praktike tiu antaŭe publikigita en la retgazeto posedis fajnan humursencon, neniam agreseman, ĉiam amikecan. Libera Folio en tri sinsekvaj artikoloj en de- cembro 2008 kaj januaro 2009.

14 NIA MEMBRARO

Regreso en Galegio en Bloc Obrer i Camperol kaj poste en POUM kaj Eŭskio dum la respubliko. Dum la enlanda milito li atingis la gradon de majoro. Militkaptito, li perfektigis sian esperanton, eklernitan 1932, Etnismo publikigis ĉi-some unu-paĝan artiko- en la malliberejo Model de Barcelono danke lon de Hektor Alos i Font titolitan “Regreso al tiel elstaraj samsortaj samideanoj kiel Fre- en Galegio kaj Eŭskio” ene de aparta inform- deric Pujulà i Vallès kaj Delfí Dalmau. Post cirkulero sendita al la abonantoj. La artikolo sia liberiĝo li agadis en la subtera plenum- analizas ŝanĝojn en la lingvopolitikoj en Ga- komitato de POUM, ĝis li ekziliĝis al Ĉilio, legio kaj Eŭskio en Galegio kaj Eŭskio tuj post kie li daŭre aktivis en la esperanto-movado. la ekrego de respektive la Popola Partio kaj la Reveninte en Katalunion en 1964, li daŭrigis Hispana Laborista Socialisma Partio. sian esperanto-aktivadon kaj ekverkis kata- lune, hispane kaj esperante. En 1976 li aniĝis en la Socialisma Partio de Katalunio kaj per Ponto por dialogo ĝi elektiĝis magistratano de Castelldefels kaj membro de la Parlamento de Katalunio. Ferriol Macip publikigis en la novembra nu- mero de la internacia magazino Monato arti- La urba biblioteko de Castelldefels portas lian kolon titolitan “Ponto por dialogo” pri la re- nomon, omaĝe al tiu lignaĵisto, enmigrinta en ferendumo por la sendependiĝo de Katalunio Katalunion kvin-jara, kiu memlerne atingis okazinta septembre en Arenys de Munt. diplomon pri instruisto de la kataluna lingvo, kaj verkis en tri lingvoj. Pri la ĉuvaŝa kaj la kataluna La aranĝo okazis je la 25a jariĝo de lia forpaso La biblioteko-arkivo kaj oni prezentis novan verkon pri la omaĝito, de KEA estis fondita Hektor Alos partoprenis en la 14a Lingva entenanta biografion kaj liajn poemojn kaj no- Festivalo en Ĉuvaŝio prezentante la katalu- velojn. Partoprenis membroj de la nuna urbes- surbaze de la granda nan lingvon. Temis pri unu el la 36 lingvoj traro kaj de tiu, en kiu partoprenis Fernàndez librokolekto de Pere prezentataj dum du tagoj antaŭ entute milo Jurado. Kataluna Esperanto-Asocio estis invi- Nuez kaj de tiam da homoj. Rimarkinde, ne nur li prezentis la tita kaj partoprenis Víctor Solé kaj Martí Guer- katalunan lingvon, sed ankaŭ la moskva es- rero nome de la esperantistoj. Oni legis liajn regule pligrandiĝas, perantisto kaj bonega konanto de la lingvo, poemojn katalune, hispane kaj esperante. precipe sed ne nur, Miĥail Ĥaminskij. Ĉi-jare, la Festivalo konsis- danke al heredaĵoj tis el ne malpli ol 15 diversaj aranĝoj okazintaj laŭlonge de monato kaj duono. Inter ili estis Muziko kaj planlingvoj universitata konferenco pri “naciaj kaj inter- naciaj lingvoj”, en kiu nia samasociano prele- gis pri la situacio de la ĉuvaŝa lingvo. Alia estis La programo “Trobades en el temps” de la la traduko de ĉuvaŝa fabelo en multajn lingvojn klasik-muzika radiostacio Catalunya Música pere de esperanto por krei libreton distribuo- elsendis kuriozan programon ligintan muzi- tan tra la lernejoj. El la tradukoj el pli ol 20 kon kaj planlingvojn. Temis pri unu el la serioj lingvoj ricevitaj ĝis la komenco de novembro de la semajna elsendo “Trobades en el temps”, staras la kataluna kaj la okcitana fare de Elisa- en kiu laŭ ĉiufoje ŝanĝiĝanta rakont-fadeno li- bet Abeyà kaj Ferriol Macip, respektive. gita al sciencaj, politikaj aŭ artaj okazaĵoj oni disaŭdas muzikpecojn komponitajn en la kon- cernaj jaroj. La 22an de majo la fadeno estis Du novaj heredaĵoj planlingvoj kaj dum vagado tra volapuko, es- peranto kaj ido oni elsendis verkojn de la fino de la 19a jc. kaj komenco de la 20a. Demandite Eniris la KEA-arkivon du novaj heredaĵoj: tiuj de nia samasociano kaj ŝia kolego, Víctor Solé, de pastro Claramunt (fare de lia frato) kaj tiuj pri la kialo de la elektotemo, la programestrino de Josep Alberich (fare de lia filo Jordi). La Carmina Malagarriga afable respondis, ke ŝi biblioteko-arkivo de KEA estis fondita surba- lernis esperanton antaŭ dudeko da jaroj, kiam ze de la granda librokolekto de Pere Nuez kaj ŝi estis studento, kaj, kvankam ŝi ne daŭrigis kaj de tiam regule pligrandiĝas, precipe sed ne forgesis ĝin, ŝi plu gardas plaĉan rememoron. nur, danke al heredaĵoj.

Omaĝo en Castelldefels FÒRUM SOCIAL CATALÀ DEL 29 AL 31 DE GENER 2009 A LA SEU CENTRAL La pasintan 26an de junio la magistrato de Cas- DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA telldefels organizis omaĝon al la elstara politi------ka aktivulo kaj esperantisto Ramon Fernàndez VISITEU-NOS-HI, PARTICIPEU-HI! Jurado. Fernàndez Jurado (1914–1984) aktivis

15 RUBRIKOJ

Darío Rodríguez INTERRETA RUBRIKO

a tutmonde uzata reta serĉilo Google aperigis la pasintan 15an La programisto Klivo Lendon, plurfoje menciita en antaŭaj eldonoj de decembro esperantan flagon en sia logotipo. Klikante ĝin, de ĉi rubriko, kreis novan programon Merkuro. Temas pri programo Laperis multnombraj ligiloj al paĝoj rilataj al Zamenhof kaj es- laŭ la stilo de la konata Messenger, sed kun ĉiuj menuoj kaj klarigoj peranto. Tiu fakto estigis ĉie grandan pligrandiĝon de la vizitoj al tiuj en esperanto; ĝi estas bazita sur Ĝavo, kio ebligas ĝian funkciadon paĝoj. Eblas legi informon pri tiu elstara okazaĵo en la ret-revuo Libe- same en Mac, Windows aŭ Linux. La aŭtoro deziras ricevi komentojn ra Folio: www.liberafolio.org/2009/google-festas-la-zamenhof-tagon pri ĝi precipe el aliaj esperantaj programistoj. Oni povas elŝuti ĝin per jena adreso: purl.oclc.org/net/klivo/merkuro La esperanta aŭtomata tradukilo Traduku.net, kiu jam entenis tra- dukprogramon angla-esperantan kaj inversen, aldonis tri novajn: Lingvolanĉilo estas paĝaro rilata al la esperanta projekto sukcese kataluna, hungara kaj hispana al esperanto. La kataluna kaj hispana eksperimentata en Britio “Springboard to languages” [“Saltotabulo devenas el Apertium. al la lingvoj”]. Oni povas informiĝi en la adreso egalite.freeweb.hu/ salto/index.htm, en kiu aldone legeblas interesa eseo de Renato Cor- setti pri la propedeŭtika efiko de nia lingvo(www.freeweb.hu/egalite/ Adreso de Traduku.net: traduku.net salto/motivaro.pdf).

Adreso de Apertium: www.apertium.org Kreiĝis ankaŭ blogo pri la sama temo en www.ipernity.com/ group/71743 Esperanta rimaro estas kolekto da radikoj ordigitaj laŭ la finaĵo, kio povas multe faciligi la taskon al poemverkistoj: eo.wikibooks.org/ Sergio Pokrovskij estas elstara rusa verkisto en esperanto, membro wiki/Esperanta_rimaro de la Akademio, loĝanta en Novosibirsk, Siberio. Unu el la temoj mul- te ŝatataj de li estas la diskuto pri la (laŭ li) superflua artikolo “la” en Vinilkosmo, la plej grava eldonejo de muziko en esperanto, ricevis esperanto. Ampleksa eseo pri tiu temo, pri kiu okazis antaŭnelonge dum la Universala Kongreso de esperanto en Bjalistoko la prestiĝan vigla diskutado en soc.culture.esperanto, videblas en la retpaĝaro premion Onisaburo Deguĉi. Fotoj pri la transdono videblas ĉe la Lingva Kritiko, konkrete en la adreso lingvakritiko.com/2007/02/05/ rekomendinda blogo de Vinilkosmo vinilkosmo.ipernity.com la-artikolo/

Aperis en la reto Hiphopa Kompilo. Temas pri dek unu kanzonoj Forvo estas portalo, kiu aŭdigas la ĝustan prononcon de 269 533 vor- en esperanto de pluraj artistoj, remiksitaj far la fama brazila DJ toj en 220 lingvoj. La esperanta fako enhavas la prononcon de 2038 (disko-prezentanto) kaj komponisto Roĝer Borĝes. Ili estas indivi- vortoj. Laŭ alfabeta ordo: es.forvo.com/languages-pronunciations/eo/ due elŝuteblaj senpage el la jena adreso: www.ipernity.com/doc/ro- alphabetically gerborges/album/141687 Ĝi enhavas ankaŭ la prononcon de 4913 vortoj en kataluna lingvo: La kompleta albumo, laŭ ZIP-dosiero, elŝuteblas el la adreso: hipho- es.forvo.com/languages-pronunciations/ca/alphabetically pesperanto.blogspot.com La Karavelo estas bela revuo esperantlingva, regule aperanta en la Legosalono estas retpaĝo, kiu informas aŭtomate kaj permane pri reto, sed ankaŭ prezentita laŭ libroforma kolekto kaj en DVD. Ĝia laste aperintaj interesaj artikoloj en esperantaj informejoj, forumoj redaktoro estas la portugala esperantisto João José Santos. Jam ape- aŭ blogoj. Oni povas viziti ĝin en la jena adreso: legosalono.blogspot. ris 19 numeroj, ĉiuj libere elŝuteblaj el la jena adreso, en kiu krome com troveblas aliaj interesaj dosieroj: www.lakaravelo.com q

LASTE APERIS EN KIS-TV

KISTV-Socio: La sarda lingvo majstro-kurso pri “sarda tradukado kaj certaro Popolmuziko kaj Esperanto en interkulturaj studoj”, kreita en Nùgoro Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelo- Intervjuo al profesoro Diegu Corraine pri la nuna situ- dum la kurso 2003–2004, fare de Pro- no, aprilo 2009. acio de la sarda lingvo. Diegu Corraine (Nùgoro, 1949) vinco Nùgoro, la Aŭtonoma Universi- estas tradukisto kaj fakulo pri la sarda lingvo. Li estis tato de Barcelono kaj la Universitata sekretario de la Sotziedade pro sa Limba Sarda [“So- Konsorcio de Nùgoro. KISTV-Movadanoj: Duoble cieto pro la sarda lingvo”], kaj direktoro de la eldonejo Unu en Barcelono Papiros. Li interesiĝas pri la problemoj rilate al lingvo- politiko, terminaro kaj la normigo de la sarda. Li anas KISTV-Movadanoj: Kapriol’ Intervjuo al Françoise Rochette kaj en la Observejo pri la Sarda Lingvo kaj anis en la komi- en Barcelono siono, al kiu la sarda registaro taskis pretigi proponon Patrik Delabi, Duoble Unu, kadre de la de norma sarda lingvo, la t.n. Limba Sarda Unificada. koncertaro Popolmuziko kaj Esperanto Li estas la direktoro de la Ufitziu de sa Limba Sarda Intervjuo al Marita Kruijswijk kaj Ma- en Centre Artesà Tradicionàrius, Bar- [“oficejo de la sarda lingvo”] kaj kunordiganto dela rian Nesse, Kapriol, kadre de la kon- celono, aprilo 2009. q

16 KUNLABORAĴOJ

Francesc . Puig Rovira FRANCESC GALCERAN FERRER, DEFENDANTO DE FERRER I GUÀRDIA

De aprilo 1908 ĝis oktobro 1911, en la loka ĵurnalo Diario de Villanueva y Geltrú, publikiĝis, preskaŭ ĉiusemajne, kolumno Sección Esperanta. La kolumno de la 2a de januaro 1910 komenciĝas per jena raporto: “Aperis flugfolio eldonita de la Esperantista Internacia Societo en Parizo, defende de Ferrer. Tiu flugfolio, kiu klarigas la senkulpecon de Ferrer, enhavas ekstrakton de la informo de lia defendanto, la nobla kapitano de inĝenieroj, nia samurbano, Francesc Galceran. Temas pri tre kurioza flugfolio, montranta la veran utilon de nia ingvo.”l

Tiu informaĵo temas pri la broŝuro La pledo por Ferrer (oktobro 1909), eldonita en pluraj lingvoj laŭ oni povas konstati ĉe la katalogo de IISH (Internacia Instituto de Sociala Historio), serĉante laŭ aŭtoro “Galcerán Ferrer, Francisco”. La tradukinto al esperanto estis la Societo Libera Penso, kies membro estis Francesc Ferrer i Guàrdia. Okazas, ke Francesc Galceran estis frato de Gustau Galceran, estonta vicprezidanto de Kataluna Esperantista Federacio. Kion ni ne scias, estas, ĉu Francesc Galceran donis la tekstojn al sia frato kaj li liveris ĝin al Societo Libera Penso.

Okaze de la centjariĝo de la Tragika Semajno, en la semajna gazeto Diari de Vilanova i la Geltrú de la pasinta 14a de aŭgusto, aperis artikolo de la historiisto Francesc X. Puig Rovira kun titolo: “1909: Francesc Galceran Ferrer, defendanto de Ferrer i Guàrdia”, kiun ni prezentas ĉi-sube. Puig diras: “La kondamno de Ferrer Guàrdia deĉenigis internacian kampanjon de protesto.” Plej eble la esperantistoj de la 5a Internacia Kongreso kunvenintaj en Barcelono inter la 5a kaj la 11a de setembro, dum Ferrer i Guàrdia estis en la malliberejo, iel influis pri ĝi. Ni honoru ilin per la memoro. Ferrer i Guàrdia

a 11an de julio 1909 komenciĝis en la ha- oni eksigis la provincestron, Ángel Ossorio La movado veno de Barcelono la enŝipigo de trupoj, y Gallardo, bonintenca homo, de kristande- estis spontanea, Lcele Marokon, de multaj rezervanoj kaj mokratia tendenco, kiu troviĝis superita de filoj de laboristoj. Tuj komenciĝis ordo-per- la okazaĵoj; li estis anstataŭigita per Evaristo popola kaj ĥaosa. turboj sur la strato en klimato de popola kole- Crespo Azorín. La maldekstraj ro en la ĉefurbo kaj en la ĉefaj industriaj urboj sindikatoj de Katalunio. La 26an oni deklaris ĝeneralan En la unuaj tagoj de aŭgusto komenciĝis la strikon. En Barcelono, krom la propra ka- reprezalioj fare de la registaro, kiu estis prezi- kaj la politikaj grupoj raktero de ribelo kontraŭ la regantoj, la mova- data de la konservativulo Antonio Maura. Oni apogis la movadon, do fariĝis radikale kontraŭklerikala. La duono ilin aplikis malmilde, konsiderante ke estis sed ne surprenis de la preĝejoj kaj konventoj en la urbo estis necese ne sole restarigi la ordon, sed precipe la direktadon sturmitaj, pli-malpli okdek, el kiuj la duono malhelpi novajn perturbojn. Estis fermitaj la estis bruligitaj. Okazis makabraj scenoj, kiel la maldekstraj ĵurnaloj kaj la laboristaj centroj. profanado de tomboj, inter aliaj. La arestitoj kaj enprizonigitoj estis preskaŭ du mil; laŭ la karaktero de tio, kion oni impu- La urbo restis tute paralizata; oni starigis bari- tis al ili, ili estis submetitaj al la civila aŭ al la kadojn sur la stratoj. La movado estis sponta- milita jurisdikcioj. nea, popola kaj ĥaosa. La maldekstraj sindika- toj kaj la politikaj grupoj apogis la movadon, La milita jurisdikcio diktis dek sep mortopu- sed ne surprenis la direktadon. Paralele, la nojn, el kiuj kvin estis ekzekutitaj kaj la aliaj, 26an oni deklaris la sieĝo-staton kaj la 28an la komutitaj al dumviva enfermiteco. La civila ĉesigon de la konstituciaj garantioj. Pli-malpli jurisdikcio montris pli da mildeco, inter aliaj je la 28a alvenis en Barcelonon helpo-trupoj kialoj, ĉar ĝi agis pli malrapide kaj procedu- por fronti la ribelantojn. La 30an, la trupoj re pli rigore, kaj kiam ĝi verdiktis, post kelkaj sufokis la lastajn fokusojn. La 6an de aŭgusto monatoj, la etoso estis sufiĉe malsama.

17 KUNLABORAĴOJ

Francesc Ferrer Guàrdia estis unu el la plej li estis interveninta kiel defendanto en aliaj konataj akuzitoj; instruisto, fondinto en la 1901 okazoj antaŭ militaj tribunaloj. Al Ferrer i de la Moderna Lernejo, de tendenco raciisma Guàrdia oni prezentis liston de la taŭgaj ofici- kaj laika, oni lin akuzis esti “aŭtoro kaj estro de roj por ĉi tiu funkcio kun la postulo, ke li no- la ribelo”, kion nuntempe oni nomus intelekta mumu defendanton; inter tiuj staris la nomo aŭtoro. Oni diris, ke la aŭtoritatoj volis kon- de Galceran. La akuzito manifestis: “Mi konas “Deklaris ĉiuj centri sur lin la subpreman kaj averto-donan neniun el ĉi tiuj sinjoroj, sed iu ajn, mi pensas, agadon. Li kaŝiĝis en Alella, lia naskiĝa urbeto, utilos por defendi min bone; mi dezirus, ta- malamikoj; kie la 31an de aŭgusto lin malkovris kaj arestis men, trovi iun liberan pri religiaj antaŭjuĝoj, oni kunigis ĉiujn la loka milico, kiu tuj liveris lin al la polico. La penetritan de la humanaj sentoj, kiujn mi anonimajn denuncojn; guberniestro kondukigis la arestiton antaŭ sin. celas per la eldono de miaj verkoj”. Antaŭ la Post longa persona intervjuo, li komunikis al insisto de la enketa juĝisto, Ferrer i Guàrdia oni ekziligis ĉiujn Ferrer, ke li sendas lin en malliberejon kaj ke li elektis Galceran pro la koincido de la inicialoj personojn, kiuj povus estos juĝita de milita tribunalo. Tuj li restis je la de la familinomoj, kvankam en malsama ordo; ilustri nin pri la vivo; dispono de la enketa juĝisto, majoro de infan- oni diris ankaŭ, ke li rimarkis la koincidon terio. La juĝo rapide pretiĝis. La enketa juĝisto de la antaŭnomo kaj de la dua familinomo oni malakceptis ĉiujn ricevis deklarojn de multaj atestantoj. Ferrer. pruvojn, kiujn mi proponis; La okazigon de la konsiliĝo de milito oni difi- Al Galceran hazarde alfalis la rolo de defen- mi ne sukcesis atingi, nis por la 9a de oktobro, kvardek tagoj post la danto en tiel unika proceso, kiu prezentiĝis ke oni aŭdu aresto. La militan tribunalon formis kolonel- kun malmultaj garantioj. Tamen, li pretigis la leŭtenanto de infanterio, kiel prezidanto, kaj defendon kun plena konscienco, kun la tuta la atestantojn, ses membroj, kapitanoj de diversaj armeoj. ebla zorgo, kvankam li disponis nur pri naŭ kiuj sin proponis” La prokuroro estis kapitano de infanterio. tagoj por argumenti ĝin kaj pri dudek kvar ho- La enketa juĝisto intervenis. La defendanto roj por legi la sescent foliojn konsistigantajn estis Francesc Galceran Ferrer, kapitano de la enketon. inĝenieroj; ni okupiĝos pri li antaŭ ol daŭrigi la rakonton. La tribunalo konstituiĝas la 9an de oktobro je la oka matene. En ĉeesto de la akuzito la enke- Francesc Galceran Ferrer, defendanto ta juĝisto legas sian longan raporton. Poste intervenas iuj atestantoj. La akuzisto petas Naskita en Vilanova i la Geltrú la 17an de okto- por la akuzito la mortopunon pro aŭtoreco de bro de 1874, li estis filo de Demetri Galceran delikto de milita ribelo. Tuj poste intervenas Cuscó, farmaciisto, posedanto de la apoteko de la defendanto. Lia raporto komenciĝas per ĉi la placo Verdura n-ro 15, kiun li heredis de sia tiuj terminoj: patro. Li laboris en ĝi la tutan vivon kaj trans- donis ĝin al sia filo Gustau. Demetri Galceran Mi devas antaŭ ĉio prezenti la cirkons- estis erudiciulo, amiko kaj kunlaboranto de la tancojn, inter kiuj elvolviĝis la proceso “Francesc Ferrer liberala politikisto kaj poeto Víctor Balaguer. kontraŭ Francesc Ferrer. Dum la enketo Famis la babil-rondoj de la apoteka postbuti- Guàrdia, persekutita deklaris ĉiuj malamikoj; oni ricevis kaj ko, preskaŭ ĉiutagaj, en kiuj, krom temoj de kunigis al enketo ĉiujn anonimajn denun- pro siaj raciismaj intereso kaj de loka politiko, oni traktis ankaŭ cojn, kiuj povis damaĝi lin; akumuliĝis ideoj, pelita kaj sieĝita pri aliaj, kulturaj kaj artaj, kaj pri klaĉoj de la kontraŭ li opinioj de aŭtoritatoj pli- ĝis la lasta ekstremo, ĉiutaga vivo. La Galceran-oj estis familio de malpli konantaj la aferon; oni ekziligis kuracistoj kaj farmaciistoj, de liberala tradicio ĉiujn personojn, kiuj povus ilustri nin pri implikita iun tagon en en Vilanova i la Geltrú ekde la 18a jarcento. la vivo, kutimoj kaj laboroj, al kiuj li sin abomeninda krimo, dediĉis; krome, post la legado de la aku- elportanta la fermon Francesc estis la dua el la kvar filoj de Demetri zoj, oni malakceptis ĉiujn pruvojn, kiujn kaj de Rosa Ferrer Armengol. Li eniris en la mi proponis; mi ne sukcesis atingi, ke oni de liaj lernejoj kaj Ĝeneralan Militistan Akademion en aŭgusto aŭdu la atestantojn, kiuj sin proponis, senĉese insultata 1892 kaj post unu jaro li pasis en la specia- ĉar estis pasinta la leĝa limtempo, kaj mi de la partioj lan de la korpuso de Inĝenieroj; en 1897, kun trovas min kun finita proceso sen tio, ke leŭtenanta grado, li estis destinita al la Regi- eĉ unu solan momenton la konstanta kaj de la necedemo, mento de Sapeistoj kaj Ministoj; en 1901 li es- ekstrema intereso serĉi akuzon estis di- nek kapitulacas, tis destinita en Taragonon. La 29 de marto de rektita al serĉado de la vero per sinturna- nek petas paŭzon” 1903 li estis promocita al kapitano. do al personoj de la kontraŭa partio, kio ĉiel sukcesis makuli mian defendaton. En la militaj juĝoj la defendo apartenis al ofi- ciroj de la korpuso de Inĝenieroj, de diversa Sed tio, kion mi eldiras en la plej gran- rango laŭ la kategorio de la akuzito. Galceran da ebla trankvilo kaj en la maniero de tiam estis kapitano de la 4a Miksa Regimento protesto, neniel signifas, ke mi min pre- de Inĝenieroj de Barcelono. De ĉi tiu posteno zentas antaŭ vi korpremita kaj senarma.

18 KUNLABORAĴOJ

La obstakloj duobligis miajn energiojn; tiuj min subtenis en la streĉa irado, kiun nekonataj interesoj min kondukis, kaj apogata kiel mi venas de la pravo, se miaj kapabloj respondas al mia volo, mi ne ti- mas tion, kio ĉi tie povas okazi.

Sekvas analizo de la deklaroj de la atestantoj kolektitaj en la raporto de la enketa juĝisto, en kiu li konstatas, ke oni ne akceptis la atestan- tojn de la defendo, ke oni akceptis kiel validajn anonimajn denuncojn, ke la policaj traserĉadoj estis faritaj sen atestantoj kaj ke la dokumen- taj pruvoj ne estis ekspertizitaj nek submetitaj al kontraŭdiro. Poste li parolas pri “la nedigna trudado, kiu de longe pezas sur ĉiuj por aparti- gi tiun proceson de la vero kaj de la racio”.

En la finaj alineoj de la raporto li diras: Barikado dum la Tragika Semajno en Barcelono

Resume, sinjoroj: Francesc Ferrer Guàr- milianoj ne povas ĉeesti; la edzino kaj la fratoj dia, persekutita pro siaj raciismaj ideoj, estas ekzilitaj en Teruelo; ĉeestas nur la pa- pelita kaj sieĝita ĝis la lasta ekstremo, trino kaj unu fratino de la edzino. La verdikto implikita iun tagon en abomeninda kri- de la konsiliĝo de milito devas esti aprobita de mo, elportanta la fermon de liaj lernejoj la ĉefgeneralo de Katalunio, Luis de Santiago kaj senĉese insultata de la partioj de la Manescau, kiu subskribas la aprobon la 10an necedemo, nek kapitulacas, nek petas de oktobro. paŭzon. Sed anstataŭ komandi amasojn, li ilin edukas, serĉas la homojn, pelas kaj direktas la aliajn al la splenda fokuso Tamen, la defendo povis influi malmulte en de la racio, signalas la veran celon de la la elnodiĝo de la juĝo, kiu, laŭ oni diris, es- homaro, serĉas, havigas kaj distribuas la tis decidita antaŭ ol okazi. En la postaj ta- sciencon de la saĝuloj, kiel solan armila- goj la kapitano Galceran ricevas leterojn ron por liaj ribeloj. el diversaj personoj atestantaj favore al Fer- rer i Guàrdia. La registaro ricevas mult- nombrajn peticiojn de forpardono, al kiuj ĝi Kaj se ni vidis detale, ke li partoprenis ne konsentas. en la milita ribelo nek kiel estro nek kiel La kondamno aktoro, kiu malfacilaĵo ekzistas por rekoni de Ferrer Guàrdia La 11an je la dua nokte Ferrer Guàrdia estas lian senkulpon? Redoni al li la liberecon, elĉenigis internacian levi la juĝistan sekvestron pezantan sur translokita de la malliberejo Model al la kas- liaj proprietaĵoj kaj lasi lin, por ke inter la telo de Montjuïc. La 12an noktomeze li rice- kampanjon brakumoj de sia familio li rakontu tie en la vas konfirmon de la verdikto kaj rifuzon de de protesto, la forpardono. La 13an je la naŭa matene oni ekzilo kiel administras justicon la armeo. kiu kontribuis al la tuja Mi ne devas kaŝi al vi, ke konsentante al ekzekutas la sentencon per pafmortigo fare de mia peto, pridubos vian kuraĝon tiuj, kiuj, milita plotono. Ferrer Guàrdia estis 50-jara. falo de la konservativa blindigite de la malamo, ne komprenas la Galceran proksimis al 35-jariĝo. registaro justicon sen puno, sed ne devas pasi mul- te da tempo sen tio, ke ni vidos la racion, La antaŭajn tagojn Francesc Galceran helpis kaj ĉi tiuj nunaj blinduloj aplaŭdos vian la kondamniton kaj tenis la komunikon kun la firmecon. Kaj se pro misfortuno ĉesis lu- familio. Li sukcesis, ke li ricevis iujn vizitojn migi ilin la lumo de la justeco por ĉiam, ne por adiaŭi kaj dikti sian lastan volon al notario, forgesu, ke larĝe kompensas lian males- kiun li akompanis en ĉi tiu ago. Fidela al siaj timon la aplaŭdoj de la konscienco. Agu, konvinkoj, Ferrer Guàrdia forĵetis la religian do, laŭ ĝi; nenion plian mi petas. asistadon. Galceran pasigis kun li la lastajn horojn; Ferrer Guàrdia dankis lian agadon. Tuj poste, la akuzito faras mallongan deklaron. La konsiliĝo de milito finas je kvarono antaŭ la Galceran interrilatis kun la edzino kaj inte- unua; la tribunalo retiriĝas por interkonsiliĝi. lekta kunulino de Ferrer, Soledad Villafranca, Je la sesa kaj duono oni konas la verdikton: tiam ekzilita en Teruelo, kaj li transdonis al morto-punon por la akuzito, kiun oni komuni- ŝi leteron subskribitan de la kondamnito. La kas al li. Tuj poste oni lin rajtigas komunikiĝi tagon post la morto li skribis al ŝi leteron de dum horo kun la publiko; la plej proksimaj fa- kondolenco, kiu diris:

19 KUNLABORAĴOJ

La nova registaro, prezidata de la liberalulo Se- gismundo Moret, inter siaj unuaj agoj, eksigis la ĉefgeneralon de Katalunio kaj anstataŭigis lin per Valeriano Weyler, nefleksema militisto kaj ankaŭ guberniestro, nomumita du mona- tojn antaŭe.

En la tujaj sekvaj jaroj oni eldonis multnom- brajn librojn pri la juĝo al Ferrer i Guàrdia, kiuj donas interpretojn laŭ la tendenco de la aŭtoroj aŭ eldonistoj. Tiuj porregistaraj pre- tendas pravigi la kondamnon; la kontraŭaj evidentigis la malmultan rigorecon de la pro- ceduro kaj la sendefendon de la akuzato. En ĉiuj oni transskribas fidele la skribaĵojn de la enketa juĝisto kaj de la akuzisto, sed preskaŭ neniu publikigas la raporton de la defendo; malfacilis al mi ĝin trovi. Tamen, kun la celo propagandi, la parolado de la defendo intere- sis neniun. Laŭ iuj ĝi pretendis malmunti la favorajn argumentojn por la kondamno kaj por la aliaj tiujn de sendefendo.

Tamen, en verko de tendenco porregistara, samepoka de la faktoj, oni povas legi: “Neniu advokato, kiu spontanee kaj volonte estis ak- ceptinta la defendon de Ferrer, metus pli da varmeco ol tiu, kiun prezentis la kapitano sinjoro Galceran, al kiu ordono de la leĝo kaj hazarda elekto lin trudis tion”. Francesc Gal- ceran plenumis konscience la rolon de defen- danto. En malfavoraj cirkonstancoj, kun risko por la estonto de lia kariero, li defendis la aku- zaton per la argumentoj, kiuj lin povus savi Translokigo de Ferrer i Guàrdia dum lia kaptiteco kaj kun la konvinko, ke li meritis tion.

Mi kore partoprenas vian doloron, kiun En la sama monato oktobro 1909 oni komen- la misfortuno havigis al vi. Mi fidas, ke cis proceson kontraŭ Galceran pro “delikto via sereneco de spirito donos fortojn por de milita ribelo”. De la dokumentoj, al kiuj mi rezisti ĝin, kaj, precipe, sciante ke Ferrer, povis aliri, ŝajnas deduktiĝi, ke ĝi estis fermita kiun mi akompanis en liaj lastaj momen- sen sankcio. Galceran daŭrigis la militan pro- toj, konservis ĉiam siajn konvinkojn kaj ke fesion. En la familia medio oni diris, ke li estis de liaj lipoj mi aŭdis, pli ol unu fojon, ke li malhelpata por postaj promocioj. Mi ne scias bedaŭris morti nur pro tio, ke li devis for- la etoson, kiun li trovis en la militaj instalaĵoj lasi vin. Mi ripetas mian sinceran kondo- kaj la personan interrilaton kun la kunuloj. Preskaŭ neniu lencon kaj proponas min por ĉio necesa. Oni povas kontroli, ke ĉiuj promocioj okazis publikigis la raporton pro antikveco; ne pro meritoj. En 1916 li pro- mociis al majoro kaj la 8an de junio de 1920 al de la defendo; kun La kondamno de Ferrer Guàrdia elĉenigis kolonelo-leŭtenanto, grado kun kiu inter 1921 internacian kampanjon de protesto, kiu kon- la celo propagandi, kaj 1923 li milite kampanjis en Afriko kaj junie tribuis al la tuja falo de la konservativa regis- de 1931 li fariĝis rezervano. En la folio de ofi- la parolado de la taro, ignorinta la multnombrajn petegojn de cialaj servoj aperas neniu malfavora noto. En indulgo, kaj al ĝia anstataŭigo per alia liberala defendo interesis 1917 oni donis al li la Krucon de Sankta Her- la 19an de oktobro, ses tagojn post la plenumo neniun menegildo, kiun oni aljuĝas al la militistoj kun de la verdikto. En Katalunio oni levis, aŭ pro- dudek kvin jaroj da servado sen iu ajn malfa- vis aŭdigi, iujn voĉojn de indulgo kaj de par- vora noto en la dosiero. dono. Eĉ Joan Maragall, siatempe tre prestiĝa intelektulo, trovis obstaklojn por publikigi du artikolojn, poste tre diskonigatajn (“La ciu- Li poste okupiĝis pri la familia vivo. En la tat del perdó” [“La urbo de la pardono”] kaj geedziĝo li ne havis filojn. Li mortis en Barce- “L’església cremada” [“La preĝejo bruligita”]), lono la 4an de julio 1954. q en kiuj li petis komprenon kaj indulgon, kaj konkrete la forpardonon. Tradukis kaj enkondukis: Joan Inglada

20 EN PORTADA

A Giridhar Rao DRETS HUMANS LINGÜÍSTICS A L’ÍNDIA: LA BRETXA ENTRE LA POLÍTICA I LA PRÀCTICA

1. L’Índia: El paisatge lingüístic

Quantes llengües es parlen a l’Índia? Bé, com en molts altres llocs del món, la resposta depèn de la font que es consulti. La base de dades Ethnologue en la seva edició de 2005 enumera 428 llengües per a l’Índia, 415 de les quals són “vives”. En canvi, l’investigador An- namalai considera que l’Índia té prop de 200 llengües gramaticalment distingibles (Anna- malai, 2006).

D’altra banda, hi ha el cens oficial de 2001, les dades del qual el govern no va publicar fins el 2008. Segons aquest cens, l’Índia té 122 llen- gües. Però aquest és un número “racionalitzat” de manera complexa. Els enquestats van ano- menar 6.661 llengües! Aquests més de sis mil noms d’idiomes es van racionalitzar en 1.635 “llengües maternes”. Després, aquestes llen- gües maternes foren classificades sota noms identificats com a llengües diferenciades per l’organisme governamental. Així l’hindi conté d a v i s 49 llengües maternes. Només les designaci- ons amb més de deu mil parlants són assigna- p e t e r des a alguna “llengua materna” coneguda. Les Malgrat aquesta reducció, el país es manté Els enquestats designacions amb menys de deu mil parlants multilingüe en molts camps. De les 114 llen- no es detallen, sinó que apareixen sota la in- gües registrades el 1991, 104 es feien servir van anomenar dicació “altres llengües maternes” (GOI-a). en emissions de ràdio; 87 s’empraven en la 6.661 llengües, Un cop més, en el cas de l’hindi, 14,7 milions premsa i 13, en la indústria del cinema (Groff, les quals es van de persones parlen aquestes “altres llengües 2003). El 1990, en el sector educatiu, 44 llen- maternes”! També cal tenir en compte que gües eren o bé llengües d’ensenyament o bé racionalitzar 1.957 designacions es van considerar “no clas- eren una assignatura a les escoles del país. en 1.635 “llengües sificades” perquè no es podien assignar a cap Tanmateix, cal tenir en compte que aquest maternes”. llengua. Tal com ens adverteix Annamalai, al- darrer nombre s’ha anat reduint sense atu- Després, aquestes gunes d’aquestes poden ser llengües gramati- rador de 81 llengües el 1979 a 67 (el 1976), 58 calment distingibles. (1978), 44 (1990) i 41 el 1998. Si ens fixéssim llengües maternes només en les llengües d’ensenyament, les xi- foren classificades En qualsevol cas, cal aquest tipus de racio- fres són encara més inquietants: el 1999 n’hi sota noms identificats nalització perquè el mateix idioma sovint té havia només 33 al nivell elemental; 25, als cur- diferents denominacions en diversos llocs. A sos sisè i setè; 21 des del vuitè al desè curs i com a llengües. més, les llengües maternes sovint es confonen només hi havia 18 llengües d’ensenyament als Així l’hindi amb la regió, la religió, la casta, l’ètnia, etc. cursos onzè i dotzè (Mohanty, 2006). Torna- conté 49 llengües També es troben altres rareses: segons un in- rem a parlar d’aquestes dades sobre llengües vestigador, en alguns censos es trobaven llen- d’ensenyament. maternes i l’Índia gües que només parlaven homes i altres, no- té 122 llengües més dones (Sarker, 1964, citat en Groff 2003)! Prop de tres quartes parts dels habitants de És evident que cal seguir un cert ordre. l’Índia parlen una llengua de la família del

21 EN PORTADA

sànscrit, prop del 20% parlen llengües dra- plica la contractació de professors i ma la comunitat indígena radicalment vídiques i la resta parlen llengües de les l’adquisició de material educatiu en d’usuaris sostenibles dels recursos na- famílies austroasiàtica i tibetobirmana. Es aquesta llengua. turals en explotadors involuntaris de la poden trobar almenys deu sistemes d’es- natura. Aviat deixen el bosc i es conver- criptura diferents al país. A més, l’Índia té 3. Perills en què es troba teixen en allò que s’anomena “refugiats en total 23 llengües “oficials”. Aquestes 23 la diversitat lingüística ambientals”, els quals ara han de trobar cobreixen prop del 96% de la població; la un lloc a la perifèria de la societat domi- resta són parlades per menys del 4% dels Veient el gran nombre de llengües, la seva nant, on viuen en condicions deplorables indis. Però fins i tot un 4% és una gran vigència en diversos àmbits del país i les de misèria i perden a poc a poc tot el ca- quantitat en un país amb més de mil mili- diferents estratègies jurídiques de protec- pital social i cultural que tenien just una ons de persones: efectivament, moltes llen- ció, és fàcil preveure els diversos perills generació abans. Vet aquí un exemple de gües minoritàries tenen més d’un milió de en què es troba la diversitat lingüística a la relació directa entre la destrucció del parlants; per exemple 9,6 milions de perso- l’Índia. medi i de la llengua. nes parlen la llengua indígena bhili! 3.1. Perill pel baix nombre de parlants 3.2. Perill per motius politicoreligiosos 2. Polítiques lingüístiques i garanties jurídiques Un perill resulta del baix nombre de par- Però també les llengües menys vulnera- lants. Encara que moltes llengües de les bles afronten perills. Per exemple, una En un país amb profundes desigualtats minories tenen centenars de milers de llengua diaspòrica, no indígena, –fins i tot històriques també hi ha una asimetria parlants, al país hi ha moltes llengües amb “oficial”– com l’urdú (amb 51,5 milions de lingüística evident –i gens sorprenent. molt pocs parlants: un informe recent parlants el 2001), es troba enmig de les Tanmateix, havent escollit ser una demo- parla de més de cent llengües en perill confrontacions politicoreligioses entre cràcia laica, ja l’any 1959 la constitució de (Dasgupta, 2007; però es parlarà més so- hinduistes i musulmans a l’Índia. Efecti- l’Índia i diversos organismes estatals van bre aquesta xifra més endavant). Aquestes vament, ja des del 1837, quan el govern co- reconèixer la necessitat de protegir les són especialment vulnerables per les ca- lonial va substituir el persa per l’urdú com llengües petites. Vet aquí alguns projec- tàstrofes tant naturals com humanes. En a llengua oficial al nord de l’Índia, es fa tes que va enumerar la Comissió per les aquest context, cal mencionar la mort del enfortir el conflicte politicolingüístic en- Minories Lingüístiques del govern (GOI- rei Jirake de les illes Andaman i Nicobar. tre l’hindi i l’urdú. El 1900 es van declarar CLM-41 2004): Després de salvar-se com per miracle d’un ambdues llengües com a oficials, en igual- tsunami el desembre de 2004, Jirake i els tat de condicions. Gandhi va argumentar 1. Els ciutadans de l’Índia que tinguin 49 habitants de la seva tribu es van allot- enèrgicament que es tractava realment una llengua, un sistema d’escriptu- jar en un hostal a la capital regional Port de la mateixa llengua –la qual després va ra o una cultura diferenciades tenen Blair. Allà va morir Jirake, quatre mesos anomenar “hindustànic”– escrita de dues dret a conservar-les. després del terrible tsunami. maneres diferents. Ja el 1908 va declarar que “l’idioma universal per a l’Índia hau- 2. Tots els ciutadans tenen dret a adre- Era el darrer de la tribu que coneixia les çar-se a l’estat en el seu propi idioma ria de ser l’hindi amb la possibilitat d’es- deu variants de la llengua gran-andama- criure’l en els alfabets persa o ” i el dret que l’estat els respongui en el nesa. Segons es diu, no més de divuit in- (Gandhi, 1908, 80). mateix idioma. tegrants de la tribu coneixen el gran an- damanès i un lingüista va poder censar 3. Declaració de la llengua minoritària només sis parlants de gran andamanès Però des de la independència política de com a “segona llengua oficial” en els el juliol de 2007 (Avtans, 2007). Segons l’imperi britànic el 1947 i la separació del districtes on més del 60% de la pobla- els investigadors, Jirake també coneixia país en Índia i Pakistan, es va aconseguir ció la parli. llengües de tribus desaparegudes: una lin- marginar l’urdú com a llengua “islàmi- güista de Nova Delhi col·laborava amb ell ca” i de forma sistemàtica se’l va esca- 4. Traducció i edició de totes les nor- per compilar un diccionari trilingüe –en nyar econòmicament, traslladant-ne tota mes i anuncis importants a cadascu- gran andamanès, en hindi i en anglès. Per la responsabilitat sobre el seu estat a les na de les llengües que siguin parlades això no només la gent de la seva tribu va comunitats islàmiques del país. Si s’hi afe- per més del 15% de la població a ni- lamentar-ne la mort, sinó també moltes geix el fet que els musulmans de l’Índia vell subestatal o de districte. altres persones. La història esdevé enca- són, en la seva majoria, pobres, i, a més, ra més tràgica, ja que hem sabut que en que fora de la regió on es parla l’hindi, els 5. No obligació que els aspirants a un aquella tribu s’abusava exageradament de musulmans parlen la llengua local –i no treball públic parlin la llengua prin- l’alcohol (Rao, 2005a). cipal de la regió; la poden aprendre l’urdú–, es comprèn la mala salut d’aquest més tard. idioma (Shahabuddin, 1999). Enfront de Certament, aquest conjunt de problemes l’enemistat de l’estat i de la majoria de 6. Totes les minories, ja siguin religi- són evidents en molts pobles indígenes al la població, els parlants de l’urdú estan oses o lingüístiques, tenen el dret a món. La trajectòria es coneix prou bé. Al arraconats. Com conclou un investiga- endegar i administrar institucions principi hi ha la desaparició de l’hàbitat dor: “Escriure en urdú a l’Índia és, sens educatives a voluntat. per necessitats “evolutives” i per la pres- dubte, una activitat política. Potser no et sió d’un estat que s’intenta adaptar a la dóna per a viure, però et permet afirmar 7. L’educació elemental en una llengua globalització ràpidament i salvatgement. amb força rotunditat la teva existència.” materna, cosa que, lògicament, im- Aquesta destrucció de l’hàbitat transfor- (Naim, 1994).

22 EN PORTADA

3.3. Perill per les polítiques d’exclusió

Una comunitat més rica és la dels parlants de konkani. De nou, es tracta d’una llengua “oficial” –efectivament una llengua un es- criptor de la qual ha guanyat recentment el premi més prestigiós de les lletres del govern de l’Índia, el premi Gjanpith. També aquesta llengua, el konkani, s’enfronta a realitats poli- ticolingüístiques complexes. Aquesta llengua indoeuropea no té una forma escrita pròpia. Si es viatja cap al sud per la costa oest de l’Índia, es pot trobar que el konkani s’escriu amb els alfabets devanagari, kannada, llatí, malaialam i arabopersa en funció del sistema d’escriptu- ra principal de la regió. La decisió del govern de l’estat de Karnataka, al sud de l’Índia, d’in- troduir el konkani com a matèria d’estudi a les escoles va encendre de nou el debat sobre l’es- criptura del konkani: calia fer servir l’alfabet devanagari, el kannada o el llatí? l o b o

Donat que el principal problema d’aquesta r y a n llengua dispersa rau en part en el nombre de Mentrestant, un tercer grup recomana l’al- parlants, tornem un cop més als problemes fabet llatí. Aquest grup argumenta que s’ha dels censos a què ens hem referit abans. En el d’adoptar l’alfabet llatí no solament perquè ja cas del konkani, ni tan sols hi ha dades fiables és a bastament utilitzat entre els konkanis de Un informe recent sobre el nombre de parlants: les estimacions Goa, sinó també perquè tindria una acceptació parla de més de cent van des de 2,5 milions fins a 7,6 milions de par- fàcil entre la considerable –i influent– diàspo- lants! Aquesta incertesa és un bon exemple del ra konkani que viu fora de l’Índia (Rao, 2006). llengües en perill que assenyala la investigadora Tove Skutnabb- Kangas. Després de reconèixer la dificultat de Encara que cal reconèixer en democràcia com definir precisament els termes “llengua” i “di- a vàlida –i fins i tot valuosa– la pressió que alecte” –a aquesta dificultat l’anomena “motiu exerceixen alguns grups politicolingüístics so- acceptable” pel nostre desconeixement sobre bre els processos de decisió, també cal consta- les llengües del món–, diu: tar el temps, els diners i l’energia que es gasten El nombre de llengües en disputes politicolingüístiques, on es discu- en l’ensenyament El motiu inacceptable del nostre desco- teixen solucions excloents: o fer servir l’escrip- s’ha anat reduint neixement [sobre el nombre de parlants] tura kannada o la devanagari o eventualment la és la manca de recursos per a la recerca llatina. En comptes d’això, ens sembla que ca- sense aturador: lingüística. A Dinamarca, on visc, hi ha len solucions més adequades que facin avançar de 81 llengües el 1979 prop de 24 milions de porcs i prop de 5 la convivència de diverses estratègies lingüísti- a 67 (el 1976), milions de persones. En cada moment ques en una democràcia plurilingüe. disposem d’informació exacta per a cada 58 (1978), 44 (1990) porc: la seva edat, pes, temps de vida, etc. i 41 el 1998 Però no en tenim CAP idea sobre el nom- 4. El sistema educatiu que no s’organitza bre d’idiomes que es parlen a Dinamarca, en la llengua materna ni sobre els seus parlants. La carn de porc és una exportació important a Dinamarca, En el cas del konkani, hi ha acord almenys en però el capital lingüístic de les persones la llengua d’ensenyament: la llengua mater- que parlen altres llengües que no siguin el na. En moltes minories lingüístiques, és tot danès o l’anglès, s’ha tractat fins ara com el contrari. La típica comunitat indígena, de “Escriure en urdú a si fos quelcom invisible o fins i tot incon- castes inferiors o immigrant –en una paraula, l’Índia és, sens dubte, venient. (Skutnabb-Kangas, 2002) una comunitat marginada– simplement no té una activitat política. cap elecció sobre la llengua de l’ensenyament. Potser no et dóna per Tornant al konkani, després d’haver-se as- Malgrat les diverses garanties de l’estat, a sessorat exhaustivament, el govern va esco- l’Índia les llengües d’ensenyament del pobles a viure, però et permet llir l’escriptura kannada per a l’ensenyament. minoritaris i indígenes continuen essent les afirmar amb força grans llengües de cadascun dels estats. Però el grup dels partidaris del devanagari, rotunditat la teva políticament poderós, s’hi va oposar a aques- ta decisió argumentant, entre d’altres coses, Com hem vist abans, les llengües de l’ense- existència” que l’Acadèmia Federal de les Lletres només nyament eren 44 el 1990. En altres paraules, reconeix la forma en devanagari del konkani. menys de la meitat de les 114 llengües del cens

23 EN PORTADA

de 1991 eren llengües d’ensenyament. I si ens la visita (inesperada) de l’investigador (Shiva fixem en les “llengües maternes” d’aquest Kumar et alii, 2009). cens (1.579), aquest nombre de 44 llengües d’ensenyament esdevé una proporció encara 5. Tres iniciatives prometedores més miserable. Efectivament, un informe de la UNESCO (Zhang et alii, 2008) ens fa saber Com es pot comprovar en els exemples que entre els alumnes de les escoles primàries d’aquests dos informes, al país hi ha un sec- de l’Índia, el 20% té una llengua a l’escola di- Al principi hi ha la tor social amb un historial ric i actiu d’orga- ferent de la que té a casa (Rao, 2008b). desaparició de l’hàbitat nitzacions no governamentals amb diverses per necessitats iniciatives per a tractar una gran gamma de Aleshores, les barreres lingüístiques suposen problemes socials, incloent-hi les injustícies “evolutives” i per la més dificultats encara per als nens de les mi- lingüístiques. Efectivament, tal com ja he es- pressió d’un estat. nories lingüístiques i els indígenes. Combineu mentat en altres llocs, el paper d’aquest sector Aquesta transforma aquestes barreres lingüístiques amb altres ha anat engrandint-se durant les darreres dè- problemes de base i d’infraestructura: falta cades fins a tal punt que ara és un dels motors la comunitat indígena d’escoles, de professors, de material d’apre- més importants en la recerca índia sobre el radicalment. nentatge. Ara afegiu a aquesta situació ja do- desenvolupament sostenible (Rao, 2008a). Aviat han de trobar lenta el següent resum de la investigadora Pa- mela MacKenzie sobre el medi docent: un lloc a la perifèria Si es tracta del sector educatiu, en un projec- te endegat recentment, joves parlants de vuit de la societat dominant, A més, el pla d’estudis estatal té poca llengües indígenes són educats en les seves on viuen en condicions relació amb la cultura del nen indígena llengües maternes. “Per als nens és una cosa deplorables de misèria o els seus coneixements reals. Els nens molt bona”, diu el jesuïta Peter Daniel, que fins no sols aprenen en una llengua que no no fa gaire dirigia una escola per a parlants de i perden tot el capital parlen, sinó que intenten aprendre en koya en el poble de Katukapally a Andhra Pra- social i cultural aquesta llengua conceptes per als quals desh. “De sobte entenen tot el que se’ls diu!” que tenien just una no tenen una base. Els professors no solen parlar la llengua de la comunitat i El departament d’educació primària del go- generació abans pocs valoren la cultura tradicional dels vern d’Andhra Pradesh ha organitzat una sè- nens. No estan preparats per a ensenyar rie d’accions i de rondes de consulta on s’ha a estudiants d’una segona llengua, per la fet servir la competència i l’experiència de qual cosa s’ensenya els nens com si fossin moltes persones i organitzacions –professors alumnes monolingües. Molts professors de llengües indígenes, lingüistes d’universi- no volen viure en comunitats indígenes. tats, instàncies governamentals que treballen (MacKenzie, 2003) en afers indígenes, organitzacions no gover- namentals locals, organitzacions internacio- No és d’estranyar, doncs, que molts estudi- nals per al desenvolupament i organitzacions ants simplement abandonin el sistema edu- que tenen experiència en educació multilin- catiu. En el meu estat, Andhra Pradesh, les güe. Una finalitat clau d’aquest projecte és de- estadístiques públiques indiquen que durant senvolupar “programes pont” entre la llengua Els professors no solen els primers deu anys d’ensenyament, el 82% indígena i la llengua principal de la regió, el parlar la llengua dels nens indígenes deixen l’escola (SSA- telugu (Rao, 2005b). de la comunitat AP, 2007). Tal com diu una activista, hem d’anomenar aquest fenomen “expulsió”, no i pocs valoren la cultura A l’estat veí d’Orissa, a l’est, es troben dues “abandó” (en anglès, push-out, no drop-out). iniciatives similars per a fer avançar en edu- tradicional dels nens. Tampoc no és d’estranyar que hi hagi un anal- cació plurilingüe basada en la llengua mater- No estan preparats per fabetisme atroç entre els pobles indígenes: a na entre els estudiants de deu llengües indí- Andhra Pradesh, l’analfabetisme en el conjunt a ensenyar a estudiants genes. El coordinador del projecte, Mahendra de la població assoleix la vergonyosa xifra del Mishra, escriu un “diari educatiu” en el qual d’una segona llengua, 40%; entre els indígenes arriba al 63% i entre últimament, de manera colpidora, ha anat do- per la qual cosa les dones arriba a l’astoradora xifra de 74% cumentant la bretxa encara gran entre les bo- (GOI-b). s’ensenya els nens nes polítiques del govern federal a Nova Delhi i la situació a les escoles on la llengua materna com si fossin Tanmateix, fins i tot si s’aconsegueix retenir dels alumnes és el koya (de la família de les alumnes monolingües els nens a l’escola, els resultats acadèmics llengües dravídiques). Els professors encara són terribles. Un informe a gran escala sobre afirmen que els han dit que han de fer les clas- l’educació a l’Índia mostra que a les escoles ses només en la llengua principal –en aquest rurals menys del 60% dels alumnes de cinquè cas l’oriya (indoeuropea). Després d’un se- són capaços de llegir un llibre de text de se- guit d’explicacions molt pacients de Mishra, gon (ASER, 2009)! Una altra enquesta recent els professors han constatat que els alumnes informa que a gairebé el 50% de les escoles poden aprendre la llengua materna i també la enquestades no s’estava fent cap classe durant llengua principal de l’estat (Mishra, 2008).

24 EN PORTADA

Tant els experts com la comunitat constaten que aquesta transició a la llengua de l’estat és necessària per a tenir accés a majors ingressos econòmics. Alguns fins i tot defensen que cal anar directament de la llengua materna a l’an- glès, aquesta “finestra al món”. A l’Índia, l’an- glès també porta la possibilitat de traspassar les barreres del sistema de castes. En qualse- vol cas, els experts estan d’acord en el fet que aquesta col·laboració entre moltes instàncies és el camí més eficaç per a avançar.

De tant en tant el pare Peter ens crida l’atenció sobre un fet bàsic: per a ensenyar calen alum- nes! Declara que “durant algunes temporades simplement desapareixen per a treballar al camp. A més, a l’època de pluges, alguns po-

bles estan totalment aïllats durant dues o tres i m m e r m a n setmanes. Sense tenir en compte l’absentisme per malaltia (a la regió hi ha malària endèmi- j a r e d ca). Les escoles públiques simplement han de tenir la flexibilitat per a tractar les condicions 6. Algunes lliçons específiques dels pobles indígenes.” Què podem aprendre, doncs, dels diversos Una altra intervenció, que ja fa deu anys que exemples que hem vist? El cas dels indígenes dura, es diu Bhasha (“llengua” en moltes llen- gran-andamanesos és dels que reclamen un gües de l’Índia), que treballa en molts fronts ajut immediat, crític: fins i tot un retard d’uns amb comunitats indígenes i nòmades a la re- quants mesos pot ser catastròfic. Cal, doncs, Calen solucions més tenir una millor informació sobre el seu estat gió occidental de Gujarat. Tal com informa el adequades que les creador i director Ganesh Devy: lingüístic i cultural. Efectivament, un investi- gador sobre el gran andamanès declara que “el solucions excloents, procés de la documentació lingüística desper- que facin avançar En el passat es podia fer un estudi pura- ta l’entusiasme de la comunitat per la utilitza- ment acadèmic d’una llengua indígena o ció d’aquesta llengua i això es pot fer servir fà- la convivència de una valoració exclusivament estètica de cilment per a fer ressorgir la llengua” (Avtans, diverses estratègies l’art indígena; però en la nostra època, 2007). Precisament aquí guanya importància lingüístiques en si aquests interessos no van fermament el paper de la Nova Enquesta Lingüística de acompanyats de la cura de l’enfortiment l’Índia –una iniciativa governamental que va una democràcia econòmic i la protecció dels drets hu- començar el 2006 i que té com a objectiu do- plurilingüe mans, s’ha de veure el projecte com del cumentar extensivament el paisatge lingüístic tot coix. Bhasha ha decidit acoblar de de l’Índia (Kasturi, 2007). Com més eficient manera natural les preocupacions estèti- sigui la tasca de la Nova Enquesta Lingüís- ca i socioeconòmica. (Devy, 2006) tica de l’Índia millor es podrà planificar la conservació d’aquestes llengües amenaçades. I entre aquestes iniciatives “estètiques” hi ha Mentrestant, tal com recomana un cop més el la revista Dhol (“tambor” en moltes llengües Comissionat per a les Minories Lingüístiques, de l’Índia), que apareix en deu llengües in- cal mencionar en els censos totes les llengües dígenes (i també en gujarati i marathi). En la i totes les “llengües maternes”; no sols aque- seva declaració es diu que “es pot descriure lles que tenen més de 10.000 parlants (GOI- la publicació Dhol com un moviment literari CLM-43, 2006). dels indígenes i per als indígenes en llengua L’anglès porta indígena... Els mateixos redactors de Dhol D’altra banda, el present i el futur de l’urdú són membres de les seves respectives tribus” és complicat per l’ampli context històric de la possibilitat (Dhol, 2008). les relacions indoislàmiques en les quals s’ha de traspassar d’entendre l’estat actual d’aquesta llengua. les barreres Així, sense gairebé excepcions, el treball de to- Aquí, la política simplement ha esdevingut un tes les organitzacions no governamentals con- ostatge de les forces politicoreligioses de dre- del sistema de castes sisteix en intervencions en diversos sectors tes, perilloses i que a vegades són feixistes. Un –és a dir, a treballar no solament en el camp senyal d’això es veu en el cens de 1991, que es educatiu, sinó també en el camp sanitari, el de va fer quan els partits hindús xovinistes eren l’alimentació, el del microfinançament, el dels especialment forts. El nombre de parlants del drets humans, el de l’agricultura, el del medi sànscrit com a llengua materna va créixer de ambient, el de la cultura, etc. sobte un 715% (Kidwai, 2008; GOI-c)! En el

25 EN PORTADA

BIBLIOGRAFIA Annamalai, E. (2006). “India: GOI-a (sense data). “Language Cen- pam_mackenzie.pdf>; consulta: ju- Shahabuddin, Syed (1999). “Urdu Language Situation”. Dins: Keith sus Data 2001: General Note”. Cens liol 2007] and Its Future in India”. Economic Brown (ed.), Encyclopedia of Lan- de l’Índia, Govern de l’Índia. [En and Political Weekly, 6–12 març. guage & Linguistics. Segona edició. línia: ; con- Data_Online/Language/gen_note. Lessons with Koya Children”. [En sulta: maig 2009] ASER (2009). ASER 2008 – Rural htm>; consulta: març 2009] línia: Shiva Kumar, K.; De, Anuradha; – Rural) [En línia: ; consulta: duled Tribes”. Cens de l’Índia, Go- Mohanty, Ajit K. (2006 [2009]). Card: Education for all is the poli- maig 2009] vern de l’Índia. [En línia: ; in India: Mother Tongue or Ot- www.frontlineonnet.com/fl2606/ face of language documentation: a consulta: maig 2009] her Tongue?” Dins: García, Ofelia; stories/20090327260608800. Great Andamanese experience”. Skutnabb-Kangas, Tove; Torres- htm>; consulta: maig 2009] Dins: Austin, Peter K.; Bond, Oliver; GOI-c (sense data). “Census 2001, Guzmán, María E. (ed). Imagining Nathan, David (ed.) Proceedings Statement 7: Growth of Schedu- Multilingual Schools. Languages in Skutnabb-Kangas, Tove (2002). of Conference on Language Docu- led Languages – 1971, 1981, 1991 Education and Glocalization. Nova “Language Policies and Educati- mentation and Linguistic Theory. and 2001”. Cens de l’Índia, Go- Delhi: Orient Blackswan, 262–283. on: The Role of Education in Des- Londres: SOAS. [En línia: ; consulta: maig 2009] Data_2001/Census_Data_Online/ Situation of the Urdu Writer: A World Congress on Language Poli- Language/Statement7.htm>; con- Letter from Bara Banki, December cies, Barcelona, 16–20 abril 2002. Dasgupta, Debashri (2007). 1993/February 1994”. World Lite- sulta: maig 2009] [En línia: ; consulta: juliol 2007] www.outlookindia.com/full.asp? Linguistic Minorities – 41st Report, Urdu Studies 10 (1995), 121–125. [En fodname=20071119&fname=Lang Govern de l’Índia. [En línia: ; consulta: nclm.nic.in/shared/linkimages/23. com/pdf/10/15naimSituation.pdf>; and (violations of) Human Rights”. 12.11.2007). htm>; consulta: febrer 2009] consulta: febrer 2009] Simposi sobre “Linguistic Rights in the World, the current situation”. Devy, Ganesh N (2006). “Ten Ye- GOI-CLM-43 (2006). Commissio- Rao, A. Giridhar (2005a). “Formor- United Nations, Ginebra. [En línia: ars of Bhasha (1996–2006)”. Bhas- ner Linguistic Minorities. 43rd Re- tis pluraj lingvoj”. Monato (jul.- ; consulta: [En línia: ; febrer 2009] search.org.in/Bhasha%20Annu- in/index1.asp?linkid=203>; consul- consulta: febrer 2009] al%20Report%202005-06.pdf>; ta: febrer 2009] SSA-AP (2007). “Drop-Out Rate consulta: febrer 2009] — (2005b). “Gepatralingva eduka- 2007–8: ST”. [En línia: ; consulta: Dhol (2008). Bhasha Research Acquisition Planning and Linguis- [En línia: ; consul- ; con- ge Revitalization, and Multilingual UNDP (2004). Human Develop- ment Report: Cultural Liberty in sulta: febrer 2009] Education in Minority Communities — (2006). “La konkana skrib- Today’s Diverse World. [En línia: in Asia, 6–8 novembre 2003, Ban- disputo”. Monato (abr.). [En lí- ; consulta: bal/2004/pdf/hdr04_complete. of Indigenous Children as Crimes pers/cynthia_groff.pdf>; consulta: febrer 2009] [Traducció catalana: pdf>; consulta: novembre 2007] Against Humanity?” Referència es- juliol 2007] “El dilema konkani”, Kataluna Es- UNESCO (2009). “Safeguarding pecífica del United Nations Perma- perantisto, 336, 7, 2005] nent Forum on Indigenous Issues, Kasturi, Charu Sudan (2007). endangered languages”. En la pàgi- presentada per Lars-Anders Baer, “Tongue-tracker to crack India ba- — (2008a). “De modernismo al na web Intangible Cultural Herita- en col·laboració amb Robert Dunbar, bel”. The Telegraph, 23.12.2007. [En postmodernismo: La ŝanĝiĝanta ge. [En línia: ; consulta: maig 2009] Tove Skutnabb-Kangas]. Nova York: story_8700894.jsp>; consulta: maig United Nations (2007). “Declara- United Nations Permanent Forum 2009] — (2008b). “Por 80% filipinaj infa- tion on the Rights of Indigenous on Indigenous Issues. [En línia: noj, malsamas la hejma kaj lerneja ; consulta: maig 2009] 24/2, 37–48. giridhar/107507>; consulta: maig docip.org/declaration_last/finala- 2009] dopted_UNDRIP.pdf>; consulta: Gandhi, M. K. (1908 [2003]). Hind MacKenzie, Pamela (2003). “Re- juliol 2009] Swaraj or Indian Home Rule. Ah- lationships between government — (2009). “La barakto lerni: nova medabad: Navajivan Publishing and NGOs in a multilingual edu- edukraporto barata”. Ipernity Zhang, Yanhong; Postlethwaite, T. House. cation project in Andhra Pradesh, (mar.). [En línia: ; A View Inside Primary Schools: A Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) Development,Language Revitali- consulta: març 2009] World Education Indicators (WEI) (2005). Ethnologue: Languages of zation, and Multilingual Education cross-national study. Montreal: the World, 15th edition. Dallas: SIL in Minority Communities in Asia, Sarker, A (1964). Handbook of Lan- UNESCO Institute for Statistics. International. [En línia: ; consulta: Tailàndia. [En línia: ; consulta: maig 2009]

26 EN PORTADA

següent cens (de 2001), aquest nombre va tor- nar a nivells històricament “normals”.

Juntament amb això, el konkani, més afortu- nat, està enredat en polítiques lingüístiques complexes, però aquest embull seria més trac- table si s’adoptessin posicions més flexibles. Tal com diu sobre això el comissionat per a les Minories Lingüístiques: “Esperem que la llengua no pateixi per l’elecció d’un sistema d’escriptura o altre” (GOI-CLM-43, 2006). Els intents d’enfortir la llengua acomodant-hi diverses veus semblen donar bons resultats. A l’estat nord-oriental de Tripura, el govern d’esquerres afavoreix la llengua kokborok (ti- betobirmana), però està portant-ne a terme la normativització sense intentar una homoge- neïtzació cultural. Com a resultat, en el cens de 2001, 762.000 persones la van declarar com a llengua materna. En canvi, en el cens de s k r o s k i

1961 només tres dones havien donat el kokbo- rok com a “llengua materna” (Kidwai, 2008)! f e l i p e

Finalment, en el cas de l’educació dels nens principal, portada a terme per professors bilin- de pobles indígenes, com passa en molts llocs gües en escoles públiques gratuïtes. Segons la del món, la bretxa entre la política i la pràctica investigadora, aquest és el mètode més eficaç, és veritablement gran. Malgrat les polítiques no excloent i just per a dominar de manera fer- jurídiques justes, malgrat les bones paraules ma tant la llengua materna com la de “guanyar- en polítiques educatives, malgrat que l’Índia se les garrofes” (Skutnabb-Kangas, 2008). Com a resultat de la ha signat molts convenis internacionals per a normativització de la protecció dels drets de les minories, els in- Tot això mostra la necessitat de reparar la kokborok, en el cens dígenes, els immigrants, les dones i els nens, bretxa entre la política i la pràctica en el camp encara queda molta feina a fer per a assegurar dels drets humans lingüístics a l’Índia. L’ex- de 2001, 762.000 els drets humans lingüístics d’aquests grups periència de diversos grups que treballen en persones la van tan vulnerables. aquest camp mostra que el desenvolupament declarar com a llengua sostenible no pot donar-se només en un eix; s’han de crear les condicions des de diversos materna. En el cens de Tal com es pot veure en la declaració de les fronts. I també aquí importa molt la flexibili- 1961 només tres dones Nacions Unides sobre els drets dels pobles in- tat. Cal recordar el que diu molt assenyada- dígenes (Nacions Unides, 2007), els governs l’havien donat com a ment l’investigador Lachman Khubchandani: comprenen bé la necessitat de defensar els “Tractant amb societats plurals, seria bo cons- “llengua materna” drets lingüístics i culturals dels indígenes. tatar els riscos que són a la base de les soluci- En paral·lel, la UNESCO adverteix sobre les ons uniformes” (citat en Groff, 2003). llengües en perill i el paper de l’educació en la llengua materna dels nens en la conservació de la diversitat lingüística (UNESCO, 2009). Traducció: Jesús García Cano I, tal com es mostra en l’informe del Progra- ma de les Nacions Unides per al desenvolu- pament (UNDP, 2004), els governs també RESUMO reconeixen els avantatges de l’educació en la llengua materna dels nens per al desenvolu- En Barato, malgraŭ bonaj politikoj por trakti la plurlingvecon de la lando, pament sostenible. malbonas la stato de multaj lingvoj, kaj grandaj kaj malgrandaj. Aparte su- feras la lingvoj de la malplimultoj kaj indiĝenoj pro eduksistemo, kiu estas De manera semblant, els investigadors ja co- ne nur malaltkvalita, sed ankaŭ ofte negepatralingva. Tiu ĉi eseo unue ski- neixen la via per a assolir l’objectiu de plurilin- zas la malsimplan lingvan pejzaĝon de Barato kaj poste listigas kelkajn re- güisme d’alt nivell a la societat, especialment gistarajn politikojn prilingvajn. Posta sekcio raportas pri minacoj al la lin- en el cas dels nens de minories i indígenes. gva diverseco de la lando. En la kvara sekcio ni “ekfotas” la eduksistemon baratan. La eseo prezentas tri esperigajn iniciatojn, kiuj montras la vojojn Vet-ne aquí un exemple: la recomanació que antaŭen. La solvoj inkluzivas: pli fidelajn informojn pri la lingvoj de la lan- extreu Skutnabb-Kangas de la investigació de do; pli akomodajn sintenojn, por ke floru la plurlingveco; kaj, plej grave, pli- tot el món –una educació en gran part en la bonigadon de la landa eduksistemo. Tiuj ĉi paŝoj kontribuos kaj al socio, kiu llengua materna dels nens, durant un període respektas lingvajn homajn rajtojn; kaj al la daŭripova evoluado de la lando. entre vuit i deu anys, acompanyada de l’en- senyament gradual i de qualitat de la llengua

27 DOCUMENT

LLENGÜES AUSTRONÈSIES, PAPÚS I AUSTRALIANES

Un dels aspectes fascinants de la diversitat lingüística i cultural és que, en dues branques: la formosana, amb una mirem on mirem arreu del món, ens trobem amb elements únics, que ens vintena de llengües a l’illa de Taiwan –anti- permeten prendre distància de les nostres pròpies llengües i cultures i gament anomenada Formosa–, i la malaiopo- mirar-les amb uns altres ulls, perquè puguem descobrir-hi aspectes que fins linèsia, que engloba totes les altres llengües ara no s’havien considerat. Però, al mateix temps, ens fan adonar-nos de la que s’estenen des de Madagascar fins a Ha- universalitat d’altres aspectes de les llengües, de les cultures i dels factors waii i l’illa de Pasqua. que contribueixen al seu enfortiment o al seu afebliment. En ocasió del XIV Festival de les Llengües, organitzat el proppassat octubre a Txuvàixia A causa de l’arribada de xinesos des del con- (Federació Russa) pels esperantistes locals i que va aplegar, com cada any, tinent a partir del segle x v i i , actualment no- vora un miler de persones en els actes centrals, s’ha redactat l’esbós d’una més un 2% de la població taiwanesa és d’un petita enciclopèdia de llengües trilingüe en txuvaix, en rus i en esperanto poble indígena. El nombre de parlants de (wiki.lingvafestivalo.org). De les més de dues-centes llengües actualment llengües formosanes decreix: se’n coneixen descrites, us en presentem aquí setze de tres famílies lingüístiques diferents algunes de desaparegudes i cinc de les actu- que s’estenen sobretot per Insulíndia i Oceania. als 22 tenen menys de deu parlants. L’amis és la que té el major nombre de parlants, se- Llengües austronèsies guit de l’atalai amb vuitanta mil. La distàn- cia, però, entre aquestes dues llengües és tan gran que no és clar si cal considerar-les dins Amis del mateix subgrup formosà o si convindria Molt probablement més diferenciar diversos subgrups prima- el bressol • Família, branca: Austronèsia, formosana ris de llengües austronèsies, en les quals hi de la família • Àrea: Taiwan (costa oriental) hauria diferents branques taiwaneses –les de • Parlants nadius: 130.000 l’amis i l’atalai entre altres– i només una de lingüística austronèsia • Estat: En perill fora de l’illa –la malaiopolinèsia, amb vora el és Taiwan 98% de les llengües del grup. Molt probable- La família austronèsia és possiblement la fa- ment el bressol de tota la família lingüística mília lingüística amb el nombre més gran de és Taiwan, a causa justament de la distància llengües (unes mil dues-centes). Es divideix lingüística entre les diferents llengües autòc- tones taiwaneses.

L’any 2000 el govern taiwanès va posar en marxa un programa d’ensenyament d’aquestes llengües natives en el marc d’un programa nacional en el qual cada escolar ha d’estudiar, a més del prestigiós mandarí –única llengua oficial–, una altra llengua: ja sigui l’anomenat taiwanès (pròxim al man- darí), el hakka (també del grup xinès) o una llengua autòctona. De moment, els resultats no mostren el capgirament la substitució lin- güística a causa dels greus problemes socials dels pobles autòctons, lligats a la desaparició de les seves formes de vida tradicionals. Un informe fa posar en guàrdia sobre el fet que “molts aborígens semblen afrontar proble- mes socials aguts com l’alcoholisme, l’atur i la prostitució juvenil”. Tanmateix, malgrat que el nivell d’estudis dels pobles autòctons taiwanesos és per sota de la mitjana estatal, cada any 2.500 joves d’aquests pobles acaben

i s a d o la universitat... en mandarí, i sovint només en Actualment només un 2% de la població taiwanesa és d’un poble indígena. aquest llengua desenvoluparan la seva activi- L’amis és la que té el major nombre de parlants tat professional.

28 DOCUMENT

Tagàlog

• Família, branca: Austronèsia, malaiopo- linèsia, occidental • Àrea: Filipines (Luzon meridional) • Parlants nadius: Dotze milions • Estat: Fora de perill

El tagàlog o tagal és la segona llengua de les Filipines per nombre de parlants. Llengua de la capital, va esdevenir la llengua oficial de les Filipines al costat de l’anglès dels antics colonitzadors americans. Per donar-li una imatge que englobés més el conjunt del país, la llengua normativa va passar a anomenar- se el 1959 pilipino, però el canvi de nom no va satisfer prou altres grups lingüístics, com els cebuans. El 1971, la llengua normativa va ser rebatejada com a filipino i va ser reelaborada per afegir-hi elements d’altres llengües filipi- nes. Aquest procés d’elaboració i composició encara està en curs.

Tanmateix, la llengua de prestigi de les Filipi- e c k e r nes és l’anglès (introduït a les illes a partir de m j 1898). N’és una mostra que en el parlament, encara que el filipí i l’anglès poden utilitzar- gle x v va governar la regió el Soldanat de Ma- se, el segon és hegemònic. Les lleis sovint no- lacca, en el qual, com també en els seus estats més es publiquen en anglès i, en cas de con- successors, es va desenvolupar l’edat d’or de la flicte entre les versions en les dues llengües, literatura malaia. Després de les guerres napo- l’edició anglesa preval. L’anglès també predo- leòniques, la Gran Bretanya i Holanda es van Llengua de la capital, mina com a llengua de l’ensenyament a partir repartir la regió, cosa que tingué com a con- el tagàlog va esdevenir del primer any d’escola primària. seqüència la influència de l’anglès i l’holandès la llengua oficial de les en les seves respectives àrees i la utilització de l’alfabet llatí en comptes de l’àrab. Després Filipines al costat de Malai de la independència de Malàisia i d’Indonèsia l’anglès. tots dos estats van crear pel seu compte sen- Per donar-li una • Família, branca: Austronèsia, malaiopo- gles normativitzacions, tot i que a partir del linèsia, occidental decenni dels setanta del segle x x es coordinen imatge que englobés • Àrea: Malàisia (península Malaia), In- en l’acceptació de neologismes. Consegüent- més el conjunt donèsia (costa oriental de Sumatra, costa ment, les diferències entre les dues normes del país, va passar meridional de Borneo), Brunei, Singapur són sobretot lèxiques i relacionades abans que • Parlants nadius: Trenta milions res amb la tecnologia i conceptes d’origen eu- a anomenar-se primer • Estat: Fora de perill ropeu, però no gramaticals. pilipino i després

El malai és originari de l’estret de Malacca i filipino Tant Malàisia com especialment Indonèsia des de fa segles s’utilitza en aquella àrea com practiquen una política d’expansió de la llen- a llengua franca. És considerat llengua oficial gua. Malàisia l’ha convertit en única llengua o nacional en quatre estats, tot i que només a oficial de la seva part de l’illa de Sarawak, on Brunei és la llengua materna de la majoria de la és forana. Per la seva banda, Indonèsia l’ha població: Brunei (60% de la població), Malài- convertit en única llengua oficial, tot i que el El malai és considerat sia (45%), Singapur (15%) i Indonèsia (7%). Els javanès i el sundanès tenen més parlants na- parlants com a segona llengua sumen entre 200 dius. A més, va practicar durant decennis una llengua oficial i 300 milions de persones. A Indonèsia està ofi- política d’assimilació lingüística i cultural, es- o nacional en quatre cialitzat amb el nom d’indonesi i a Malàisia la pecialment violenta en les parts orientals de estats, tot i que només forma malaisi és corrent, però no oficial. l’estat durant la dictadura del general Suharto (1967–1998), per exemple amb deportacions a Brunei és la llengua El malai i el sànscrit foren les llengües admi- de pobles sencers. Les conseqüències socials materna de la majoria nistratives de l’imperi hindú-budista de Srivi- i lingüístiques d’aquesta política anihiladora de la població jaya (s. v i i –x i i i ), el centre del qual s’emplaçava de creació d’un estat-nació en el segon estat a la península de Malacca i a Sumatra. En del món per la seva diversitat lingüística i aquest període van manllevar-se molts mots cultural (amb més de set-centes llengües) és del sànscrit (com bahasa, “llengua”). En el se- catastròfica.

29 DOCUMENT

escoles i s’utilitza en diversos graus a la va ser ascendit al nivell de llengua oficial... premsa, la ràdio i la televisió, tot i que, per alhora que l’anglès, plenament forà a l’illa. exemple, no hi ha diaris en javanès. Hom El francès es manté hegemònic en els usos descriu el seu ús dialectal en programes de prestigi. de televisió, la qual cosa denota la manca d’una llengua normativa oral sòlida. El malgaix té un sistema molt complex de demostratius, amb una trentena de En javanès, com en altres llengües de la termes. Es diferencien per: nombre (sin- regió –i en altres parts del món–, existei- gular, plural i general), distància (nul·la, xen registres molt diferenciats, segons la indefinida, molt petita, petita, gran, molt relació entre els parlants. Els dos registres gran), forma de l’objecte (tancat, estès) i la principals són l’informal ngoko i el formal seva visibilitat (visible, invisible). krama. Les seves diferències són sobretot lèxiques, tot i que també n’hi ha de gra- Alune maticals: per exemple, el ngoko té impe- ratiu mentre que el krama no. En javanès

j p a t o k a l • Família, branca: Austronèsia, malaio- els noms són invariables i els plurals polinèsia, central Les muntanyes Semeru i Bromo a l’illa de Java s’indiquen afegint akej en ngoko i kathah • Àrea: Indonèsia (illa de Seram) en krama. Els pronoms personals són ku, • Parlants nadius: Entre dotze mil i kowé, dhèwèké en ngoko i kula, sampeyan, Javanès disset mil piyambakipun en krama. Els números d’u • Estat: En perill fins a cinc són diferents en els dos regis- • Família, branca: Austronèsia, malaio- tres: siji, loro, telu, papat, lima en ngoko L’alune és una de les llengües de l’arxipèlag polinèsia, occidental i setungggal, kalih, tiga, sekawan, gangsal de les Moluques amb més parlants. De fet, • Àrea: Indonèsia (Java central i orien- en krama. Els números de sis a nou són dels prop de cent quaranta idiomes actu- tal) idèntics en els dos registres, però a partir alment emprats en el grup central de les • Parlants nadius: Entre vuitanta i cent de deu torna a haver-hi formes diferents, llengües malaiopolinèsies més de cent milions etc. • Estat: Fora de perill tenen menys de deu mil parlants. S’hi sumen els resultats catastròfics de dèca- El javanès és la llengua amb més parlants Malgaix des de polítiques assimilacionistes del nadius d’Indonèsia. És alhora una de les govern indonesi, el qual, entre d’altres, llengües austronèsies amb la tradició es- • Família, branca: Austronèsia, malaio- afavoreix els trasllats massius de pobla- crita més antiga, tot i que l’antic javanès polinèsia, occidental cions, a vegades de manera forçosa durant no és fàcil de distingir de l’antic balinès. • Àrea: Madagascar la llarga dictadura del general Suharto Hi ha un document jurídic en antic ja- • Parlants nadius: Vint milions (1967–1998). L’investigador Stefen Wurm descriu d’aquesta forma la situació lingü- vanès de l’any 904 i entre els segles x i • Estat: Fora de perill x v hi ha una literatura abundant molt in- ística de les Moluques: “De les 102 llen- fluïda pel Mahabharata i el sànscrit: es Tot i que Madagascar geogràficament gües de l’àrea de Maluku [arxipèlag de les Moluques], 11 estan extingides i 24 estan calcula que prop de la meitat dels mots en pertany a Àfrica, la llengua que s’hi parla amenaçades en graus diferents. La cau- antic javanès –i la quarta part dels que ac- no pertany a cap família lingüística africa- sa principal d’aquesta situació d’extinció tualment s’empren per escrit– provenen na, sinó a l’austronèsia. El malgaix és molt i amenaça ha estat i encara és la pressió del sànscrit. De mica en mica la literatura pròxim a les llengües del riu Barito, al sud de l’indonesi, que fins i tot amenaça un javanesa va crear el seu propi model in- de Borneo, amb les quals comparteix vora idioma amb un nombre elevat de parlants, dependent i elaborà una mètrica pròpia, el 90% del lèxic, de la qual cosa es pot in- com l’alune, llengua malaiopolinèsia de en la qual, entre altres, es van compondre duir l’origen dels malgaixos. Aquesta sem- l’illa de Seram amb uns dotze mil parlants. llargs poemes mitològics o històrics. A blança i l’homogeneïtat del malgaix –mal- Això és molt en una regió on molts idio- causa de la conquesta islàmica, va comen- grat l’existència de nombrosos dialectes mes tenen alguns centenars de parlants i çar a emprar-se una adaptació de l’alifat en aquest enorme territori muntanyós– altres, alguns milers. Algunes llengües han per al javanès, tot i que també va continu- fan suposar que l’illa era deshabitada desaparegut o estan amenaçades a causa ar usant-se l’ javanès d’origen tà- abans de l’arribada dels colons indonesis. de circumstàncies especials. Per exem- mil. Aquest abugida actualment està pràc- Tot i això hi ha influències posteriors de ple, la gran illa de Buru ha estat utilitza- ticament abandonat, a favor de l’alfabet llengües bantu i de l’àrab. da com a lloc de deportació de criminals, llatí, tot i que encara s’estudia en algunes cosa que ha portat a l’extinció de moltes escoles. La literatura javanesa, doncs, té La literatura oral malgaixa és molt rica, comunitats lingüístiques locals. Altres vora mil anys d’un ric cultiu literari inin- de la qual cosa donen testimoniatge trans- petites comunitats lingüístiques han estat terromput. cripcions en alfabet àrab des del segle x v . deportades per les autoritats indonèsies Malgrat això, des del segle x i x s’escriu en ben lluny d’on vivien, sovint amb resultats Malgrat això i el fet que entre el 40% i el alfabet llatí. Després de la independència catastròfics. Per exemple, els parlants de 45% de la població d’Indonèsia el té com de França, el 1960, només la prestigiosa nila, que vivien en una illa volcànica al sud a llengua nativa, només està considerada llengua francesa fou reconeguda com a de les Moluques, van ser traslladats a l’illa com a llengua regional en tres províncies oficial i el malgaix fou relegat a la condi- de Seram. Les malalties i les condicions de l’illa de Java. És llengua d’instrucció en ció de “llengua nacional”. El 2007, però, adverses causades pel reallotjament han

30 DOCUMENT

portat a la reducció del nombre de parlants de nila, que ara és vulnerable i decreix.”

Motu

• Família, branca: Austronèsia, malaiopo- linèsia, oriental, oceànica occidental • Àrea: Papua-Nova Guinea • Parlants nadius: Catorze mil • Estat: Fora de perill

El motu és una de les 150 llengües malaiopo- linèsies parlades a Papua-Nova Guinea, prin- cipalment a les regions costaneres. El motu es parla al voltant de la capital, Port Moresby.

Hiri motu

• Família, branca: Austronèsia, malaio- polinèsia, oriental, oceànica occidental (pidgin estès) • Àrea: Papua-Nova Guinea • Parlants nadius: Molt pocs l a w • Estat: Falten dades t o m

El hiri motu és una llengua que prové del Immersió lingüística a Seatoun. En aquesta escola totes les assignatures s’imparteixen en maori motu. Va aparèixer abans de la colonització europea com a llengua auxiliar comercial (hiri es refereix a una expedició comercial anual). Maori Indonèsia va practicar Els colonitzadors van escollir-la com a interl- lengua, en particular de la policia, per la qual durant decennis una • Família, branca: Austronèsia, malaiopo- cosa va esdevenir coneguda com a police motu. linèsia, oriental, oceànica centreoriental política d’assimilació Aquest ús oficial i el seu coneixement com a • Àrea: Nova Zelanda lingüística i cultural, segona llengua per més de cent mil persones • Parlants nadius: 150.000 –especialment en la regió de la capital– van especialment violenta • Estat: En perill fer que fos triada com una de les tres llengües en les parts orientals oficials de Papua-Nova Guinea, juntament Els maoris van arribar a Nova Zelanda cap a amb l’anglès i el tok pisin. Tanmateix el seu ús de l’estat l’any 1300. Aquesta data tan recent explica que decreix en favor d’aquestes dues llengües. en un territori tan gran com Nova Zelanda no s’hagin desenvolupat llengües diferents. La El hiri motu té dues variants principals: colonització britànica va convertir els maoris l’anomenada papú o no central és la més em- en una minoria ja cap a l’any 1860. El sistema prada en la vida diària i forma la base de la educatiu en anglès va ser introduït en el de- El malgaix és molt llengua normativa que s’utilitza en les publi- cenni dels vuitanta del segle x i x i el maori va cacions; tot i això l’anomenada austronèsia o ser prohibit. El prestigi de l’anglès, mentre els pròxim a llengües central és més pròxima al motu i és conside- maoris queien més i més en la misèria, va fer al sud de Borneo rada pels parlants com a més “pura” i, conse- que els maoris comencessin a deixar la seva güentment, gaudeix de més prestigi. llengua per a emprar l’anglès, el qual esdeve- nia indispensable (però insuficient) per a es- El hiri motu no ha esdevingut –almenys fins capar de la pobresa i la marginalitat. Després ara– una llengua criolla, és a dir que no s’ha de la segona guerra mundial, la transmissió in- tergeneracional va interrompre’s en gran part, convertit en la llengua materna d’un nombre El maori va esdevenir significatiu de persones. Tanmateix ha assolit causant que el 1980 només el 20% dels maoris usos socials més amplis que els únicament co- sabessin la llengua del seu poble. Malgrat tot, el 1987 una de les mercials (habituals en els pidgins), per exem- llavors va iniciar-se un moviment contra la tres llengües oficials ple amb un cert ús administratiu, si bé reduït. desaparició de la llengua: el 1982 van crear-se Això implica una major fixació de les normes jardins d’infància en maori, segons el mètode de Nova Zelanda, (fonètiques, lèxiques, gramaticals) que no d’immersió lingüística, als quals van seguir es- juntament pas en els pidgins més bàsics (anomenats jar- coles primàries en maori. Aquestes iniciatives amb l’anglès gons); el hiri motu, per la seva extensió social, van ser ben acceptades per la societat neoze- ha anat més enllà de l’estadi de pidgin estable landesa: encara que parlat per només un 3% i la llengua de signes per a esdevenir un pidgin estès. de la població (sobretot d’edat avançada), el neozelandesa

31 DOCUMENT

nombre de treballadors asiàtics (sobretot l’Índia que va dur a terme l’administració japonesos, xinesos i filipins) i europeus colonial britànica. Actualment les llengües (sobretot portuguesos) a les plantacions oficials de les illes Fiji són l’anglès, el fijià de canya de sucre que van fundar majo- i l’hindustànic (hindi-urdú). Com típica- ritàriament propietaris americans, alhora ment succeeix amb les llengües malaio- que la pèrdua de vora una cinquena part polinèsies, té el que s’anomenen classes de la població nativa per malalties cau- nominals, és a dir un sistema d’alguna ma- sades pels nous contactes, van fer que nera semblant, però més complex i potser des del 1896 l’ensenyament es fes exclu- més estès en el món, que els gèneres de les sivament en anglès i aproximadament a llengües indoeuropees. El fijià té quatre partir de 1900 es castigués parlar hawaià classes nominals: neutre, comestible, po- a l’escola. El creixement accelerat d’una table i integral. Un prefix davant del nom població multiètnica va originar l’aparició o del possessiu indica la classe nominal. A d’un pidgin de base lèxica anglesa (actu- més, el fijià té diferents tipus de plural per alment criollitzat i parlat per gairebé la a dos i per a tres, de manera que es diu que meitat de la població de Hawaii), tot i que té singular, dual, trial i plural. També, com hi ha indicis de l’existència espúria d’un en moltes llengües malaiopolinèsies –i no pidgin de base hawaiana. Els hawaians sols en aquestes– distingeix entre una for- van esdevenir una minoria en el seu propi ma inclusiva (amb “tu”) i exclusiva (sense arxipèlag: el 1900 ja només sumaven prop “tu”) de la primera persona del plural. La de la quarta part de la població i actual- combinació d’aquests dos darrers trets fa ment en són el 16%. Com a conseqüència que en fijià el nosaltres del català tingui de la minorització, la persecució i la pèr- sis formes diferents: “nosaltres dos amb b a u e r

dua de prestigi, el hawaià va pràcticament tu” (kedaru), “nosaltres dos sense tu” (kei-

d a n i e l l e desaparèixer com a llengua del dia a dia, rau), “nosaltres tres amb tu” (kedatou), Centre de cultura polinèsia a Hawaii excepte sobre la quasi deshabitada illa de “nosaltres tres sense tu” (keitou), “nosal- Ni’ihau (amb 160 habitants l’any 2000). tres molts amb tu” (keda) kaj “nosaltres Malgrat això, a partir del decenni dels se- molts sense tu” (keimami). maori va esdevenir el 1987 una de les tres tanta del segle x x hi ha iniciatives encami- llengües oficials de Nova Zelanda –junta- nades al restabliment del hawaià: llavors ment amb l’anglès i la llengua de signes neo- van començar a fundar-se escoles segons Tahitià zelandesa– i és incorporat a poc a poc en el mètode d’immersió lingüística, amb el l’administració, si bé de moment sobretot hawaià com a llengua d’ensenyament. El • Família, branca: Austronèsia, malaio- de manera testimonial (per exemple, uti- hawaià, sobretot de manera simbòlica, va polinèsia, oriental, oceànica centreo- litzant noms bilingües en les institucions). esdevenir llengua cooficial de Hawaii i tots riental els estudiants de les illes l’han d’estudiar. • Àrea: Polinèsia (francesa) • Parlants nadius: 120.000 Hawaià Això fa que actualment en el cens dels Es- tats Units unes trenta mil persones es de- • Estat: Fora de perill claren parlants de hawaià (és a dir, menys • Família, branca: Austronèsia, malaio- del 3% de la població hawaiana). La Polinèsia Francesa és una possessió polinèsia, oriental, oceànica centreo- francesa que comprèn cinc arxipèlags riental amb un total de vora 150 illes i 260.000 Des d’un punt de vista purament lingüís- • Àrea: Hawaii habitants. De les set llengües indígenes, tic, el hawaià, pròxim al tahitià, és un dels • Parlants nadius: Dos-cents el tahitià és la que té més parlants. Tot i pocs idiomes del món sense consonants • Estat: En perill greu que està reconegut en la llei orgànica de fricatives (com f, v, s, z, xeix, j). El hawaià la Polinèsia Francesa, l’ús del tahitià pa- no compta més de vuit fonemes consonàn- La història del hawaià il·lustra la ràpi- teix grans entrebancs per part de les au- tics. A més, també és una de les poques da desaparició, per culpa del colonialis- toritats metropolitanes franceses, dels llengües del món, l’estructura sil·làbica de me, d’una llengua estatal ben establerta. seus representants locals i de les lleis de la qual és només consonant-vocal. El poblament de les illes va fer-se cap al França: se’n denuncia fins i tot la prohibi- 300 aC. Fins al final del segle x v i i i no hi ció en certs actes oficials. Malgrat això, el va haver contacte amb europeus. Al co- Fijià govern local (independentista) està inten- mençament del segle x i x les illes Hawaii tant d’introduir-lo “experimentalment” van ser unificades políticament sota un • Família, branca: Austronèsia, malaio- en les escoles, no sols com a assignatura, mateix rei. Va iniciar-se la cristianització polinèsia, oriental, oceànica centreo- sinó també com a llengua d’ensenyament. de la població per missioners evangèlics, riental Actualment, però, només són unes quan- que van crear una forma escrita per a • Àrea: Fiji (Viti Levu oriental –illa tes classes d’alguns col·legis. la llengua. Es va instaurar un sistema principal– i Vanua Levu –segona illa educatiu i cap a 1870 o 1880 sembla que de les Fiji) El tahitià és només la llengua de l’illa de pràcticament tota la població sabia llegir • Parlants nadius: 350.000 Tahití i de les illes de la Societat, però és i escriure en hawaià. Tot i això, la més i • Estat: Falten dades parlat en la zona de la Polinèsia France- més gran influència dels Estats Units –de sa més densament poblada i econòmica- la qual Hawaii va esdevenir oficialment El fijià va esdevenir minoritari a les Fiji ment més activa, en una regió amb un alt una colònia el 1898–, l’arribada d’un gran pels desplaçaments de població des de índex d’atur. Això atreu cada vegada més

32 DOCUMENT

habitants d’altres illes cap a la capital. D’altra banda, les accions del govern polinesi van so- bretot encaminades a la protecció del tahitià i molt menys cap a les altres sis llengües autòc- tones. L’estat d’aquestes causa preocupació.

Rapanui

• Família, branca: Austronèsia, malaiopo-

linèsia, oriental, oceànica centreoriental / l • Àrea: Illa de Pasqua / • Parlants nadius: 4.600 s i z e s • Estat: En perill /369744210/ L’illa de Pasqua (Rapa Nui, en la llengua local) v t v e e n és l’indret més oriental habitat per pobles po- / linesis, famós per les seves estàtues de pedra p o t o s gegants. Encara no s’ha pogut aclarir quin és / c o m l’origen concret dels habitants, però van ha- . f l i c k r

ver de navegar almenys entre dos mil i tres . mil quilòmetres per a arribar-hi. Els primers w w w contactes amb europeus van fer-se en el se- v e e n

t

gle x v i i i , però va tractar-se de estades curtes ‘ v a n d’exploradors, i així va continuar fins prop de

l’any 1860. El 1862 tractants d’esclaus xilens j a a p van segrestar uns mil cinc-cents rapanuis, és a dir prop de la meitat de la població. Només uns què Nova Guinea i Austràlia estaven lligades deu van poder tornar a l’illa, però van portar per un istme. La seva desaparició, fa uns deu amb ells noves malalties infeccioses que van mil, va causar l’evolució independent de les fer decréixer la població. Fins i tot el primer El 1862 tractants llengües australianes, potser començada an- d’esclaus xilens missioner cristià va portar la tuberculosi, que teriorment durant desenes de milers d’anys, va matar la quarta part de la població restant. tot i que hi ha teories que hipotetitzen una van segrestar prop Després de l’annexió de l’illa per part de Xile, protollengua australiana molt més propera, de la meitat els habitants indígenes (llavors uns mil dos- lligada a l’arribada del dingo a Austràlia, fa de la població. cents) van ser deportats a la capital actual de uns quatre mil anys. l’illa, Hanga Roa. L’illa de Pasqua va ser con- El primer missioner vertida en una base militar de l’armada xilena, cristià va portar tot i que la seva distància de la metròpoli i els La relació genètica amb les llengües papús és seus pocs recursos naturals no van afavorir la molt probable, però difícilment comprovable la tuberculosi, instal·lació d’una possible allau de colons. Ac- (a tall de comparació, el protoindoeuropeu va que va matar probablement existir fa uns cinc mil o deu mil tualment uns 5.700 rapanuis formen prop del la quarta part de la 60% de la població de l’illa. La majoria d’ells anys). De la mateixa manera, la relació entre les parla rapanui. El rapanui actual no ha creat llengües australianes amb les desaparegudes població restant una forma escrita, tot i que se suposa que els tasmanianes també és probable, però no de- escrits encara no desxifrats que s’han trobat mostrada, a causa de la desaparició de l’istme a l’illa, que formen part del llegat de l’antiga que unia Tasmània a Austràlia fa uns dotze mil cultura indígena d’abans de la colonització, anys i per les poques restes que ens han arribat de les llengües indígenes tasmanianes: es des- són una forma antiga del rapanui. criuen dotze llengües tasmanianes abans de De les 300 la colonització europea, però totes ja s’havien a 700 llengües Llengües australianes extingit cap al 1900 a causa de la brutalitat dels ocupants. Fins i tot entre les llengües aus- parlades al final tralianes no està demostrat un vincle genètic del segle xviii Warlpiri lingüístic, tot i que és igualment molt proba- ble i que hi ha investigacions lingüístiques que només prop de 150 • Família, branca: Australiana, pama-nyu- semblen poder demostrar-ho. Per altra banda, encara són emprades. gan no hi ha llengües malaiopolinèsies aborígens a Més de cent tenen Austràlia, malgrat que estan molt àmpliament • Àrea: Austràlia (Territori del Nord) menys de cinquanta • Parlants nadius: Tres mil disseminades en els voltants gràcies a la nave- • Estat: En perill greu gació a través de llargues distàncies. parlants i cap d’elles no arriba als cinc mil Els humans van començar a poblar Austràlia De les 300 a 700 llengües anteriors al temps de fa uns quaranta mil anys, en un període en la colonització (al final del segle x v i i i ), només

33 DOCUMENT

Quan va arribar va ser informat que no quedaven “mals aborígens” allà – tots havien estat en dyalnuy. Tanmateix, com a conseqüència del daltabaix de les cultures aborígens a causa assassinats de la colonització europea, el dyalnuy va dei- xar d’emprar-se cap al decenni dels trenta del segle passat en totes les llengües australianes i actualment només es fa servir el guwal.

El dyirbal –actualment emprat per no més de cinc persones al nord de Queensland– va k r t / ser estudiat per l’investigador més famós de les llengües australianes, Robert M. W. Di-

v o l g e n a u xon, que el 1972 en va fer el tema de la seva

tesi doctoral. El seu text –del qual reproduïm g e r r y la llarga citació següent (presa del llibre Les Van néixer llengües del món, de Carme Junyent)– presen- molts més mestissos, prop de 150 encara es parlen, tot i que la gran ta magníficament en la introducció la situació majoria no passaran de la pròxima generació: de les llengües australianes: però tots els altres més de cent tenen menys de cinquanta par- van ser morts, lants i cap d’elles no arriba als cinc mil. Més Les tribus van ser reduïdes probablement poc després de la meitat de les llengües australianes per- a menys del 20% del seu nombre abans tanyen a la família pama-nyugan, que cobreix del contacte, dins els primers vint anys del seu naixement, gairebé tota l’illa-continent, a l’excepció del de la invasió europea (és probable que pels seus pares blancs centre del costat nord (entre el cap de York i cada tribu tingués uns 500 membres). el mar de Timor). El warlpiri és la llengua aus- Les malalties europees, contra les quals traliana amb el major nombre de parlants. Hi els aborígens no estaven immunitzats, ha també una llengua de signes warlpiri, una com el xarampió o la grip, van ser les res- de les diverses llengües de signes aborígens ponsables de moltes morts, però el factor australianes. principal en el descens dels nombres va ser l’assassinat en massa a mans dels co- Les llengües australianes són, en diferents as- lons. Christy Palmer –que és presentat pectes, molt diferents entre si, però en aspec- com a amic dels aborígens en les històries tes fonètics i gramaticals hi ha grans similitu- dels blancs de la zona– va preparar una , que poden explicar-se pel fenomen d’àrea emboscada a la tribu Mamu, reunida per lingüística. Un tret remarcable de les llengües a una corroboració, i va disparar contra Que al final australianes –però no exclusiu d’aquestes– tots els homes adults excepte uns quants són les anomenades “llengües de la sogra”. En que van aconseguir escapar-se. La farina sobrevisquessin moltes societats australianes es distingia en- enverinada era un dels estratagemes pre- sembla increïble. tre familiars tabús i no-tabús: amb els primers ferits –els aborígens eren trobats morts En part (els quals incloïen les sogres i altres parents) per tot el camí de la cabana del blanc fins les relacions estaven limitades i s’utilitzava un al seu propi camp. El difunt Lindsay Co- van ser ajudats registre lingüístic específic. En la que és pot- wan digué a l’autor que, quan va arribar per la ceguesa ser la llengua australiana més famosa entre al districte de Tully al principi dels anys dels europeus els lingüistes, el dyirbal, els dos registres no vint, va ser informat que no quedaven tenien ni una sola paraula en comú, tot i que “mals aborígens” allà –tots havien estat i en part la gramàtica era la mateixa i també la fonèti- assassinats. pel seu humor filosòfic ca (malgrat que a vegades es refereix una prosòdia diferent en els dos registres). A més, No n’hi va haver prou amb la matança. el registre de la sogra (dyalnuy) tenia un lèxic Els primers colons, per alguna mena de més limitat que l’habitual (guwal): per exem- crueltat mental, asseguraven als aborí- ple es dóna una llista en el registre guwal del gens que els seus costums eren infantils dyirbal de deu termes per a animals semblants i que el seu patuès –del qual es donava als esquirols, per als quals només n’hi ha dos per fet que consistia com a molt en unes

34 DOCUMENT

quantes dotzenes de paraules– no me- reixia el nom de llengua. Un blanc, que podem anomenar Lachlan, s’enrabiava sempre que veia aborígens celebrant qualsevol de les seves cerimònies tradi- cionals –com ara la iniciació– i matava immediatament els participants. Una vegada, Lachlan era a dalt de la gorja de Herbert i va veure un aborigen defecant a baix, li va disparar “per donar-los una lliçó a tots”. També es va fer córrer que els homes aborígens eren inferiors sexu- alment. Els colons s’apropiaven les dones segons el seu caprici, i si un marit abori- gen es queixava, s’arriscava a ser enviat a la colònia semipenal de Palm Island amb l’argument que era un busca-raons. És interessant el fet que a la regió de Tully, en el primer quart d’aquest segle, només van créixer dos mestissos; en van néixer

molts més, però tots els altres van ser d o u g l a s

morts, poc després del seu naixement, d r e w pels seus pares blancs. [...] Rètol trilingüe a l’aeroport internacional de Pot Mosbi, capital de Papua Nova Guinea

Actualment, els aborígens viuen com a ocu- pants il·legals més o menys tolerats en el seu propi territori, i sovint han de treballar en in- d’exterminació. Encara que els resultats ater- tercanvi del privilegi de viure en la propietat ridors de l’arrogància criminal europea no poden ser redreçats, es pot construir un futur d’un colon determinat. sobre una base més justa i sostenible.

Que al final sobrevisquessin sembla increïble. En part van ser ajudats per la ceguesa dels eu- Llengües papús ropeus –es creia que la majoria de pràctiques i cerimònies havien desaparegut quan, de fet, la majoria encara es practicaven secretament. Dani I en part pel seu humor filosòfic –per exem- ple, Lachlan era anomenat gubarngubar, un • Família, branca: Papú, transguineana nu- Per què aquests àcar paràsit de color vermell que causa molta clear, central i occidental contactes picor i irritació. El mal que Lachlan va fer i el • Àrea: Indonèsia (Papuàsia Occidental) límit fins al qual encara és temut –cinquanta • Parlants nadius: 170.000 no comportaven anys després de la seva mort– és demostrat • Estat: Falten dades la reducció de pel fet que els aborígens no empraven el seu les diferències nom quan parlaven d’ell amb l’autor si hi ha- Darrere l’etiqueta de papú s’acostumen a via alguna possibilitat que els escoltés algun agrupar unes 750 llengües parlades principal- lingüístiques? blanc. És per això que aquí és anomenat amb ment a l’illa de Nova Guinea, així com als seus Una explicació parcial un pseudònim. voltants, com a l’oest de les illes Moluques i a podria resultar del fet Timor oriental i a l’est a les illes de Bismarck i que els neoguineans No seria just no afegir que en les últimes dè- al nord de les Salomó. Possiblement es podria cades l’actitud de molts australians d’origen llunyament relacionar-hi també les llengües sovint utilitzaven europeu sobre els pobles autòctons ha canviat andamans (amb encara quatre llengües par- el seu coneixement de manera positiva i probablement aquesta lades i una desena d’extingides, amb un to- d’altres llengües en primera obra de Dixon n’és una mostra. Hi tal d’uns mil parlants). Les llengües papús es ha programes governamentals per a redreçar classifiquen en vora 25 grups diferents, però pràctiques retòriques certes llengües aborígens que estan donant no hi ha acord sobre la relació genètica entre fruits petits però esperançadors. Cal dir que ells. no sorgeixen només d’una nova actitud huma- nitària de les autoritats o d’un eventual desig Els humans es van establir en l’actual Nova de reparar dos segles d’anihilació física i mo- Guinea fa uns trenta mil o quaranta mil anys; ral, sinó també de la comprensió que la inver- degueren travessar un estret que llavors te- sió en aquesta mena de programes impliquen nia uns 65 quilòmetres: va ser la navegació un estalvi en els programes d’assistència que més llarga fins al moment feta per l’home. tracten d’alleujar les terribles conseqüències Presumiblement les llengües papús –com socials i psicològiques d’aquestes polítiques les australianes i les tasmanianes– provenen

35 DOCUMENT

o freds, com el negre, el blau o el verd. És clar, això no significa que els parlants de dani tinguin uns òrgans visuals diferents dels de la resta de la humanitat o que no siguin capaços de distingir colors, de la mateixa manera que els qui no parlen rus poden distingir bé entre el blau clar i fosc allà on els russos tenen dos termes total- ment distints.

Ternate

• Família, branca: Papú, occidental • Àrea: Indonèsia (Moluques) • Parlants nadius: Quaranta mil • Estat: Falten dades

El ternate prové de la petita illa de Ternate que es troba a l’oest de Halmahera, la més gran de les illes Moluques. Des del segle x v Ternate va ser el centre d’un potent soldanat, la riquesa del qual es basava en j o h n s o n l’exportació d’espècies, especialment de clavell. El seu rival principal era el solda- m i c h a e l nat de Tidore, que tenia la capital a l’illa de Tidore, una mica al sud de l’illa de Ter-

k a h u n a pnate. u l e Tots dos soldanats s’estenien al llarg de diferents illes de l’arxipèlag de les Mo- Encara que Nova Guinea té muntanyes altes i boscos densos, no es pot considerar que el seu riquíssim patrimoni lingüístic hagi estat causat per l’aïllament dels seus pobles luques (llavors conegudes dels europeus com les “Illes de les Espècies”) i fins i tot parts de Nova Guinea occidental –potser d’aquesta migració, però és tan reculada les diferències conegudes entre les seves només nominalment. De fet, a la península en el temps per a la lingüística històrica parles i les veïnes. Els contactes amb altres de Doberaia, a Nova Guinea, es parlen llen- que resulta gairebé impossible de demos- persones d’altres llengües i la consciència gües properes a les utilitzades a Halmahe- trar, mitjançant els mètodes habitualment d’aquestes diferències no conduïa al seu ra (entre les quals, el ternate i el tidore). acceptats, la relació entre diferents grups anivellament, sinó al reforçament de la Durant els segles x v i i x v i i la seva rivalitat lingüístics. Molt després, fa uns quatre mil consciència i l’orgull per la diferència.” va fer-los aliar-se amb potències europe- o cinc mil anys, parlants de llengües ma- es –els de Ternate amb els portuguesos i laiopolinèsies va establir-se en aquestes Nova Guinea està actualment dividida en després els holandesos, els de Tidore amb regions. En total, a l’illa de Nova Guinea, dues parts: l’occidental (Papuàsia Occi- els espanyols–, bo i conservant la indepen- el territori lingüísticament més ric del pla- dental) és una província d’Indonèsia, la dència fins al final del segle x v i i i (Tidore) neta, es parlen entre 900 i 1.000 llengües qual va annexar-se-la el 1969, mentre que i el començament del segle x i x (Ternate). autòctones, de les quals més de les dues l’oriental (Papua-Nova Guinea) és un estat Ambdues llengües, molt pròximes entre si, terceres parts són papús i la resta, malaio- sobirà des de 1974. Papuàsia Occidental va tenen forma escrita des del segle x v i , basa- polinèsies. patir una violenta política d’indonesització da en l’alfabet àrab, la qual cosa probable- durant la dictadura del general Suhar- ment les converteix en les llengües papús Encara que Nova Guinea té muntanyes al- to, que hi va desplaçar més d’un milió amb la tradició escrita més antiga. tes i boscos densos, no es pot considerar d’indonesis i va minoritzar la població que el seu riquíssim patrimoni lingüístic local. D’això n’ha resultat que l’indonesi Actualment tant el ternate com el tidore hagi estat causat per l’aïllament dels seus –abans totalment forà a l’illa– hagi esde- es parlen, a més a més de sobre les illes pobles. Al contrari: hi ha una tradició vingut la llengua franca de la província. respectives, en parts de Halmahera. A d’exogàmia ben arrelada per la qual les De les vora dues-centes llengües papús de banda dels seus parlants nadius (40.000 dones provenien d’altres pobles i llengües; Papuàsia Occidental –i, de fet, de totes les el ternate, 26.000 el tidore) es calcula les els nens creixien, doncs, amb dues llengües papús– el dani, parlat a l’altiplà, és una de parlen com a segona llengua uns vint mil primeres. L’investigador Gillian Sankoff es les que compten amb més parlants. El seu parlants per cadascuna com a conseqüèn- pregunta sobre aquest fet: “Certament ens nombre de parlants supera àmpliament la cia de la seva antiga dominància. Tanma- podríem demanar per què aquests con- mitjana: de 727 llengües papús, 648 tenen teix, bo i que Ternate continua essent la tactes no comportaven la reducció de les menys de 10.000 parlants. capital de la província indonèsia de les diferències lingüístiques. Una explicació Moluques Septentrionals, actualment parcial podria resultar del fet que els ne- El dani és una de les llengües del món que l’indonesi ha substituït el ternate com a oguineans sovint utilitzaven el seu conei- té només dos noms bàsics per als colors: principal llengua franca regional. xement d’altres llengües i d’altres dialec- mola per als clars o càlids, com els nostres tes en pràctiques retòriques, subratllant blanc, groc o vermell, i mili per als foscos Traducció: Hèctor Alòs i Font

36 DOCUMENT

Pedro Zurita* ZAMENHOF I BRAILLE: UN MÓN PER A TOTHOM

aig acceptar, sense pensar-ho gaire, el repte que em van llançar fa uns quants Vmesos els organitzadors per a parlar sobre Zamenhof i Braille en unes jornades que havien de tenir lloc a Madrid el dies 25 i 26 d’abril, en l’any en què commemorem el 150è aniversari de Zamenhof, l’iniciador de l’esperanto, i el bicentenari del naixement de . Tinc envers aquestes dues per- sonalitats un respecte i una admiració profun- díssims.

Quan el 17 de maig de 2008, l’ONCE emetia un cupó amb la figura de Ludwik Lejzer Za- menhof com a motiu, jo suggeria com a lema: “L’iniciador de l’esperanto, pioner en la crea- ció d’un món per a tothom”. Aquesta carac- terística constitueix un preciós paral·lelisme amb la figura de Louis Braille, que, amb el seu invent del codi de lectoescriptura tàctil de sis punts per a cecs, va contribuir de manera de- cisiva a obrir les portes del coneixement a un grup socialment marginat, exclòs. p e a r c e

L’essencial de l’esperanto j a s o n

Zamenhof va viure en la pròpia carn les bar- reres gairebé infranquejables que poden xos que amb un nucli de paraules base perme- generar les identitats ètniques, la separació ten l’expressió de pensaments i sentiments i entre grups en els quals parlar una llengua la designació d’objectes amb abast suficient. determinada constitueix un tret diferenci- L’esperanto respecta la tendència a la regula- ador, que, mal utilitzat, pot arribar a ser un ritat observable en qualsevol nen que va ad- L’esperanto mur separador. Quan Zamenhof creixia i es quirint una llengua materna determinada. és una creació cultural És indubtable que l’esperanto és una creació formava, ho feia en un entorn en què hi havia europea, però russos, polonesos, lituans, alemanys, jueus… I cultural europea, però els que l’assimilen des tots ells estaven equipats amb la seva llengua de llengües no europees –el xinès i el japonès, els que l’assimilen pròpia que els distingia bé dels altres. El jove per exemple– valoren molt les seves caracte- des de llengües rístiques regulars i d’expressivitat lliure, sim- Ludwik Lejzer Zamenhof de seguida va fixar no europees valoren en la seva ment la convicció ferma que els és- ple i poc ambigua. sers humans som essencialment iguals. Es va molt les seves proposar aportar un gra de sorra de positivitat No obstant això, Zamenhof era molt consci- característiques a l’acostament i la interacció entre persones ent que la llengua era únicament un element, regulars amb llengües maternes diferents mitjançant encara que fos importantíssim, en aquell nou la proposta d’un idioma d’aprenentatge sen- món d’interrelacions humanes pel qual valdria i d’expressivitat lliure, zill amb possibilitats il·limitades d’expressivi- la pena lluitar sense descans. Respecto molt la simple i poc ambigua tat i en què les ambigüitats de significat es re- pluralitat de motivacions que poden portar a dueixen gairebé a zero. La llengua que ens va algú a apropar-se a l’esperanto, a aprendre’l i llegar, l’esperanto (“el qui espera”), es basa en utilitzar-lo, però crec que té un gran valor, en l’existència d’un nombre reduït però suficient aquest procés, abraçar amb convicció els fac- de regles sense excepcions i d’una sèrie d’afi- tors identificables dins del que molts anome-

*Pedro Zurita va ser secretari general de la Unió Mundial de Cecs

37 DOCUMENT

nen la interna ideo [“idea interna”], l’humanis- del bicentenari de Louis Braille a Coupvray, me universal. petita localitat no gaire lluny de París. A part de les celebracions que es fan a nivell local, a L’himne del moviment esperantista, França, el país natal de Louis Braille, hi haurà [“L’esperança”], que va escriure el mateix Za- hagut dues trobades internacionals molt im- menhof, resumeix de manera molt eloqüent la portants: el col·loqui que ja va tenir lloc a París Alexandre-René filosofia superadora que l’anima: a la seu de la UNESCO del 5 al 7 de gener, i la trobada que se celebrarà a Coupvray, la po- Pignier va practicar blació on Louis Braille va néixer, del 18 al 20 • dirigir-se a tota la humanitat, sense se- de juny. La trobada del gener es va dedicar al l’estratègia genial gregacions ni exclusions de cap mena; que fossin codi Braille en el món i la de juny tindrà com a tema central la posició dels cecs en el món • difondre la nova idea per mitjans ine- els mateixos contemporani. [N. del R. Aquesta conferència quívocament pacífics, regits per la pers- va ser llegida al mes abril.] alumnes cecs pectiva de la conquesta d’una harmonia els qui tinguessin la plena; paraula decisiva Louis Braille presenta públicament el seu codi • proposar-se l’abatiment de les barreres de lectoescriptura en relleu el 1825, quan no- a l’hora (tant físiques com mentals) que separen més tenia setze anys. El seu invent es va veure de definir el codi els grups humans; afavorit per alguns fets transcendentals: de lectoescriptura • practicar una comunicació basada en el • la creació a París per Valentin Haüy de la respecte a la llengua de cadascú i evitar primera escola per a cecs del món; de privilegiar la d’un grup per sobre de la d’un altre; • l’accident que el petit Louis va patir al taller de talabarder del seu pare i que va • procurar que aquesta llengua fomenti acabar causant-li ceguesa total en tots una autèntica comprensió mútua; dos ulls; • guiar-se per la perspectiva de constituir • el seu ingrés a l’Institut Reial dels Cecs una gran família humana universal; de París quan tenia deu anys; • tenir la consciència que la consecució • la seva interacció amb el capità d’artille- d’aquestes metes ideals ha de ser una mo- ria , que havia inventat tivació permanent en les nostres vides. un codi de lectoescriptura en relleu basat en punts, però amb una mida dels sig- Les persones cegues en la societat nes inadequada per a la percepció tàctil i pensant en una reproducció de sons en Molt probablement a causa del fet que la ce- lloc de lletres; guesa constitueix una realitat humana que tots creiem poder experimentar al trobar-nos • el fet que el director de l’escola durant en la foscor i que, consegüentment, ens espan- aquells anys, Alexandre-René Pignier, ta molt, hi ha una tendència universal, mani- practiqués la estratègia genial que fossin festada en graus diferents, a excloure les per- els mateixos alumnes cecs els qui tin- sones que n’estan afectades i a percebre-les guessin la paraula decisiva a l’hora de de- com alguna cosa insuperablement diferent. El 1904 Théophile Cart finir el codi de lectoescriptura que millor A les dificultats objectives indubtables que s’adeqüés a les capacitats i característi- va fundar Esperanta comporta el fet de no veure-hi, o de veure-hi ques perceptives del tacte. Ligilo, la primera molt poc, se suma la presència gairebé inevi- table de prejudicis i concepcions errònies. La Trets definitoris del Braille revista internacional consecució d’una inclusió social plena és un objectiu irrenunciable de tots els moviments en Braille per a cecs Louis Braille, aquell nen excepcional que ens d’ajuda mútua nacionals i internacionals. De va lliurar una clau preciosa per a obrir les por- tota manera, ens hem de fixar com a objectiu, tes del coneixement, va aportar trets genials ser homes entre homes i no senzillament el fet a la proposta de Barbier: adonar-se que el d’arribar a ser un grup amb èxit però d’alguna punt s’adequava millor que la línia contínua a manera “guetitzat”. la percepció tàctil i fixar una mida del signe que s’acordés bé amb la capacitat perceptiva El pas de la prehistòria a la història: la cre- del capciró dels dits i concebre un codi que ació del codi Braille representés convencionalment tots els signes de l’escriptura de tothom. El Braille, doncs, És molt comprensible que en tot el món l’any no és, com diuen alguns, la llengua dels cecs, 2009 tingui un significat extraordinari i se ce- sinó un sistema de punts en relleu que repre- lebrin actes commemoratius del compliment senta convencionalment els signes dels codis

38 DOCUMENT

visuals d’escriptura. És summament senzill i lla utopia prometedora celebrés el seu últim es basa en l’absència o presència de punts en congrés a Varsòvia el 1937. És innegable que un signe generador de sis constituït per dues els esperantistes cecs van ser els primers a columnes verticals de tres punts cadascuna. fomentar contactes internacionals, ja que ells Aquests sis punts permeten la realització de tenien la convicció que la ceguesa aconsellava 64 combinacions diferents, inclosa l’absència la posada en marxa d’un entorn transfronte- total de punts. Els signes poden multiplicar-se rer de comunicació. La unitat d’esforços i l’in- mitjançant la consideració com a un símbol de tercanvi d’experiències i informació serviri- dos elements o fins i tot tres. en per a abatre l’opressió dels prejudicis que s’esforçaven per obstaculitzar la seva autènti- Amb el temps, el Braille va arribar a propagar- ca inclusió social. se i aplicar-se a tot el món, i avui podem afirmar amb certesa absoluta que el Braille constitueix El 1949 els angloamericans van promoure la el codi universal de lectoescriptura per a cecs. celebració d’una reunió a Oxford, que després Successivament s’han anat creant signografies de successius canvis es va transformar el 1984 Louis Braille, retrat de Luciènne Braille per a totes les branques del saber i de en la Unió Mundial de Cecs. Avui en dia els Filippi (1966). Museu Louis Braille, l’activitat humanes: la música, la matemàtica, cecs esperantistes a través de les seves orga- Coupvray (França) la física i la química, la fonètica, els escacs, etc. nitzacions ja no desenvolupen un paper pre- ponderant en les entitats mundials de perso- Per motius objectius, i a causa d’algunes acti- nes cegues, però és convenient que se sàpiga tuds irracionals, no pas totes les persones que que els cecs esperantistes van ser els primers que van promoure un autèntic moviment in- no hi veuen utilitzen el sistema Braille. En ternacional d’ajuda mútua. Actualment les alguns casos, hi ha problemes de sensibilitat circumstàncies són diferents i penso que tàctil que fan la lectura en Braille poc còmoda la Lliga Internacional d’Esperantistes Cecs i eficaç, però cal fer tot el possible perquè els (Ligo Internacia de Blindaj Esperantistoj, potencials usuaris d’aquest codi el coneguin, LIBE), l’agrupació actual dels cecs esperan- l’aprenguin i el facin servir. tistes, ha de procurar contribuir a facilitar la participació de les persones cegues en l’acti- A les dificultats Les persones cegues, vitat de les organitzacions esperantistes de objectives indubtables el Braille i l’esperanto caràcter general. que comporta el fet de no veure-hi, o de En efecte, el Braille va suposar un suport valu- Conclusió osíssim a la generalització de l’educació dels veure-hi molt poc, se nens i adults cecs. Les persones que no hi ve- La família mundial harmònica usuària d’una suma la presència ien, inquietes per ampliar els seus horitzons llengua neutral en els seus contactes interna- culturals, van percebre l’esperanto molt aviat gairebé inevitable cionals és encara una realitat llunyana, però com una eina estupenda. de prejudicis i les causes que van impulsar Zamenhof a crear l’esperanto continuen vigents. concepcions errònies El 1904, el destacat pioner del moviment espe- rantista, el francès Théophile Cart, va fundar En els temps de Braille la marginació i la Esperanta Ligilo [“Vincle de l’esperanto”], la mendicitat entre les persones cegues era el primera revista internacional en Braille per a fenomen més comú. Avui en dia hi ha perso- cecs, que es continua publicant ara, transcorre- nes que no hi veuen que són ministres, par- gut més d’un segle des de la seva primera apa- lamentaris, diplomàtics, professors en tots rició. El codi Braille es va adaptar a l’alfabet de els nivells, informàtics, administratius, prac- l’esperanto amb totes les seves lletres dotades ticants de teràpies físiques, músics, telefonis- de signes diacrítics, i els cecs esperantistes van tes, treballadors en la indústria, agricultors i dissenyar de seguida un taula de signes prefix ramaders… No obstant això, seria ingenu pen- que s’anteposen a totes les lletres amb diacrí- sar que el prejudici i la discriminació socials tics en les diverses llengües europees. Així és han desaparegut a tot arreu i en totes les seves Els esperantistes cecs recognoscible la forma real d’aquest signe. manifestacions. van ser els primers a Algunes persones cegues van assistir molt fomentar contactes Hem de continuar unint les nostres mans per aviat a trobades internacionals de persones aconseguir un món en què cadascú tingui internacionals que parlaven esperanto, i el 1923 van fundar la oportunitats iguals i plenes per a autodesen- UABE (Universala Asocio de Blindaj Esperan- volupar-se en la societat i perquè puguem dis- tistoj [“Associació universal d’esperantistes posar d’una eina neutral de comunicació en cecs”]), que canviaria l’última lletra e per una un entorn de mundialització que abraci tots o per tal que es formés el 1931 la Universala els camps. Asocio de Blindul-Organizaĵoj [“Unió univer- sal d’organitzacions de cecs”]. Les vicissituds d’aquella època a Europa van fer que aque- Traducció: Víctor Solé

39

ABONU VIAJN REVUOJN!

KEA peras konsiderindan nombron da esperanto-revuoj, kredeble la plej interesajn. Ni listigas ilin laŭteme. Se vi ne trovas vian ŝatatan, ne hezitu peti ĝin al ni.

Movadaj Pedagogiaj Aliaj

La revuo Esperanto estas la Kontakto estas la socikultura ma- Etnismo estas la organo de la Internacia Komitato por oficiala organo de Universala gazino eldonata de TEJO kaj vigle Etnaj Liberecoj. Ĝi enhavas buntajn kaj detalajn artiko- Esperanto-Asocio. Ĝi enhavas redaktata de Pavel Moĵajev. Ĝi ne lojn pri minoritatigitaj popoloj kaj lingvoj tra la mondo artikolojn pri la movado en di- enhavas artikolojn pri la esperanto- tre vigle redaktataj de Nicole Margot. 3 numeroj, sume versaj landoj, pri kongresoj kaj movado, sed pri la mondo kaj vivo, 36 p. A4. 10 eŭroj. Membreco en IKEL: 20 eŭroj pri movada strategio. Ĝi infor- kvankam ne pri aktuala politiko. Pre- cipe por junuloj kaj lernantoj. Kelkaj mas ankaŭ pri novaj libroj en Monato estas magazino sendependa, kun raportoj, ar- artikoloj en facila esperanto, kun uzo esperanto, ofte kun recenzo. 11 tikoloj kaj debatoj pri politiko, ekonomio, kulturo, tu- de nur la 520 aŭ 1000 plej oftaj vor- x 24 paĝoj, preskaŭ A4. 38 eŭroj. rismo kaj ĉiaj aferoj de la moderna vivo. Unika revuo en toj de la lingvo. 6 x 16 p. A4. 20 eŭroj (KEA peras ankaŭ la membroko- esperanto. 12 x 32 p. A4. Abono: 47 eŭroj. Reta abono: (kolektiva abono per KEA); Rekta ri- tizojn de UEA: membro-abonan- 28,20 eŭroj. cevado: 23 eŭroj. to kun Jarlibro, 60 eŭroj; junuloj ĝis inkl. 29 jaroj, kun la kultura La Jaro estas poŝkalendaro de Monato. Ĉ. 80 paĝoj, A6. Komencanto estas revuo por ĉiu, kiu revuo Kontakto: 23 eŭroj) 6 eŭroj. lernas, posedas aŭ instruas esperan- ton. Ĝi aparte taŭgas por kursoj, gru- La Ondo de Esperanto estas poj, societoj. Enigmoj kaj konkursoj, Beletra Almanako, lanĉita en aŭtuno 2007, estas nun- modele redaktata internacia fo- kaj ankaŭ artikoloj el diversaj landoj tempe la plej interesa literatura periodaĵo en esperan- rumo de raportoj kaj opinioj el pri la lingvo, la literaturo, la mova- to, redaktata de Jorge Camacho, Probal Daŝgupto kaj diversaj tendaroj de la esperan- do kaj ties historio. 6 x 16 p. A4. 18 István Ertl. 3 numeroj kun po 140–176 p. 22 x 14 cm. tismo. Ĝi enhavas ankaŭ litera- eŭroj. 31 eŭroj. turajn kaj kulturajn paĝojn kaj elstaran skipon de regulaj kun- Juna Amiko. Por lernejanoj kaj aliaj La Kancerkliniko sin taksas “ajnista” kaj “skandale- laborantoj, kiu donas al ĝi bun- lernantoj (kaj ties gvidantoj). Rakon- ma”. Ĝi entenas riĉan kaj tre varian enhavon de noveloj, tan kulturan karakteron. 12 x 20 toj, ludoj, ekzercoj kaj artikoletoj pri poemoj, bildstrioj. Ĝi estas socie kaj politike engaĝita p. A4. 38 eŭroj. Reta eldono: 12 la historio de la esperanto-movado. 4 kaj ankaŭ prikomentas novaĵojn de la esperanto-mon- eŭroj. x 28 p. A5. 16 eŭroj. deto. Abono por kvar sinsekvaj numeroj + kromnume- ro (plej ofte literatura). 4 x 24 p. A4. 24 eŭroj. Heroldo de Esperanto estis Internacia Pedagogia Revuo es- transprenita en 1997 de Koope- tas la revuo de la Internacia Ligo de Literatura Foiro estas la organo de Kooperativo de rativo de Literatura Foiro kaj de Esperantistaj Instruistoj kaj enhavas Literatura Foiro. Ĝi estas principe kultura revuo kun tiam fariĝis la podio de ĝia tre raportojn kaj artikolojn pri la ins- grandparte literatura enhavo sed ne nur. Kiel organo aparta formo koncepti esperan- truado de esperanto. 4 x 40 p. A5. 18 de LF Koop, ĝi enhavas ankaŭ multajn artikolojn laŭ tismon. 16 x 4 p. A3. 40 eŭroj. eŭroj. ties vidpunkto. 6 x 56 p. A5. 36 eŭroj.

Esperanto...... 38 € La Ondo de Esperanto ...... 38 € Heroldo de Esperanto...... 40 € Kontakto (kolektiva abono per KEA)...... 20 € Kontakto (rekta ricevado)...... 23 € Komencanto ...... 18 € Juna Amiko ...... 16 € Internacia Pedagogia Revuo ...... 18 € Etnismo...... 10 € Monato ...... 47 € La Jaro...... 6 € Beletra Almanako ...... 31 € La Kancerkliniko ...... 24 € Literatura Foiro...... 36 €