Lohengrin RICHARD WAGNER

Home , Astrid Varnay, Deborah Polaski, Eugenio Giraldoni, Franz Crass, Giulia Novelli, Matthias von Stegmann

Òpera romàntica en tres actes Llibret de Richard Wagner Del 19 de març al 5 d'abril Temporada 2019-2020

1 Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Andrea Gavela Llopis Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Subirats Humet Joan Carles Garcia Cañizares Vicepresidenta quarta Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Elisa Duran Montolio i Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo Vocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Josep Maria Vallès Casadevall, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Luis Herrero Borque, Elisa Duran Montolio, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

3 Gràcies per fer-ho possible Mitjans de comunicació

Patrocinadors del 20è aniversari

Mecenes Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Ràdio Estel.

Patrocinadors

4 5 Protectors Col·laboradors

Benefactors

Carlos Abril Guzmán Clavel Calamanda Grifoll Josep Sabé Salvador Alemany M. Dolors i Francesc Francesca Guardiola Francisco Salamero Fernando Aleu Francisco Egea Maria Guasch Lluís Sans José Aljaro Joan Esquirol Pepita Izquierdo Maria Soldevila Lidia Arcos Magda Ferrer - Dalmau Gabriel Jené Jordi Soler Josep Balcells Mercedes Fuster Sofi a Lluch Karen Swenson Joaquim Barraquer José Gabeiras Ma. Teresa Machado Manuel Terrazo David Barroso José Luis Galí Rocio Maestre August Torà Núria Basi Jorge Gallardo Jaume Mercant Ernestina Torelló Manuel Bertran Pau Gasol Josep Milian Ana Torredemer Manuel Bertrand Francisco Gaudier José M. Mohedano Joan Uriach Agustí Bou Lluis M. Ginjaume Juan Molina-Martell Marta Uriach Josep M. Bové Ezequiel Giró Joan Molins Manuel Valderrama Carmen Buqueras Enric Girona Josep Ignasi Molins Josep Viader Cucha Cabané Andrea Gömöry Josep Oliu Anna Vicens Jordi Calonge Casimiro Gracia M. Carmen Pous Josep Vilarasau Gràcies per Joan Camprubi Jaume Graell Francisco Reynés Maria Vilardell † Montserrat Cardelús Francisco A. Granero Miquel Roca Salvador Viñas fer-ho possible Ramon Centelles Pere Grau Pedro Roca-Cusachs

6 7 11 19 44 68

Fitxa tècnica Amb el teló English synopsis Lohengrin, abaixat el Wagner més liceista

14 32 56 Jaume Tribó 80

Orquestra Sobre Ortrud, Selecció la producció una atracció fatal d'enregistraments 12 28 50 Rosa Massagué 74 Manel Bertran Mariné

Fitxa artística Lohengrin Lohengrin Cronologia o el cavaller del cigne, un mite medieval Víctor Garcia de Gomar 16 37 Victoria Cirlot

13 Cor Argument 62 84 de l'obra

Repartiment Entrevista Biografies 42 a Katharina Wagner Comentaris musicals

8 9 Temporada 2019 / 20 Lohengrin Durada aproximada: 4 h i 25 min RICHARD WAGNER

28 d’agost de 1850: estrena absoluta al Großherzogliches Hoftheater de Weimar 17 de maig de 1882: estrena a Barcelona al Teatre Principal 6 de març de 1883: estrena al Gran Teatre del Liceu 5 de setembre de 2012: última representació al Liceu

Total de representacions al Liceu: 242

Març 2020 Torn

19 19 h H Cancel·lat 22 17 h T Cancel·lat 25 19 h B Cancel·lat 28 19 h C Cancel·lat 31 19 h A Cancel·lat

Abril 2020 Torn

3 19 h E Cancel·lat 5* 17 h F Cancel·lat

(*): Amb audiodescripció

10 11 Lohengrin Richard Wagner

Fitxa artística Repartiment

Direcció musical Orquestra Simfònica Heinrich Cavallers de Brabant Josep Pons i Cor del Gran Teatre del Liceu Rei dels saxons Jorge Rodríguez-Norton Günther Groissböck Gerardo López Direcció d’escena Direcció del Cor Josep-Ramon Olivé Katharina Wagner Conxita Garcia Lohengrin Marc Pujol Klaus Florian Vogt Escenografi a Concertino Joves nobles Marc Löhrer Kai Gleusteen Elsa de Brabant Carmen Jiménez Emily Magee: 19, 22, 25, 28 i 31 de març Helena Zaborowska Vestuari Assistència a la direcció musical Simone Schneider: 3 i 5 d'abril Olga Szabó Thomas Kaiser Oleguer Aymamí Ingrid Venter Friedrich de Telramund Dramatúrgia Assistents musicals Comte de Brabant Daniel Weber Véronique Werklé, Vanessa García, Olafur Sigurdarson David-Huy Nguyen-Phong, Jaume Tribó Il·luminació Ortrud Esposa de Friedrich Stefan Bolliger Evelyn Herlitzius Assistència a la direcció d’escena Herald del rei Eleonora Herder Roman Trekel Construcció de les habitacions Gottfried Neo Escenografi a Germà d’Elsa Eduard Gomez Construcció del llac Escenografi a Moià

Cigne, cigne animat i maniquí home mort Fito Dellibarda (KREAT FX)

Producció Gran Teatre del Liceu i Oper Leipzig

Amb el suport de:

12 13 Richard Wagner

Intèrprets

Violí I Contrabaix Arpa Kai Gleusteen Joaquín Arrabal Tiziana Tagliani Kostadin Bogdanoski Sávio De La Corte Orgue Liviu Morna Cristian Sandu Vanessa García Olga Aleshinsky Francesc Lozano Eva Pyrek Jorge Martínez Birgit Euler Javier Fierro Banda Interna Oriol Algueró Flauta Flauta Sergey Maiboroda Albert Mora Alexandra Miletic Oleg Shport Nieves Aliaño Joan Josep Renart Raul Suárez Sandra Luisa Batista Laia Albinyana Renata Tanellari Oboè Yana Tsanova Oboè Cesar Altur Joan Andreu Bella Barbara Stegemann Raúl Pérez Paula Banciu Enric Pellicer Emili Pascual Clarinet Violí II Juanjo Mercadal Anna Smith Clarinet Dolores Payá Rodica Monica Harda Darío Mariño Fagot Jing Liu Liam Harmann Bernardo Verde Andrea Ceruti Cristina Martín Francesc Benítez Charles Courant Fagot Trompeta Piotr Jeczmyk Guillermo Salcedo Francesc Colomina Magdalena Kostrzewska M. José Rielo David Alcaraz L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu del Liceu Teatre Simfònica del Gran L’Orquestra Josep Pons. titular, amb el seu director Kalina Macuta Juan Pedro Fuentes Adrián Beneyto Mijai Morna Raúl Calvo Alexandre Polonski Trompa Ionut Podgoreanu Nacho Civera Sergi Puente José Esteban Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Annick Puig Jorge Vilalta Pablo Cadenas Manuel Latorre Viola Enrique Martínez Andreu Moros L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l'Estat espanyol. Alejandro Garrido David Pérez Durant gairebé 170 anys d’història, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les Fulgencio Sandoval Trompeta Guillem Rodríguez més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, Albert Coronado Josep Anton Casado Carlos Tavida de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Samuel Palomino Javi Cantos Fernando Timoneda Fco. Gaspar Tomás Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Claire Bobij Arpa Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Bettina Brandkamp Trombó Mª Jesús Ávila Anna Aldomà Jordi Berbegal Trompa Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del Josep Bracero Miguel Esteve Luis Bellver Carles Chordà S. barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la Franck Tollini Carles Chordà E. creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, Marie Vanier Tuba Marc Garcia essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada Violoncel Jose Miguel Bernabeu Rita Salgado durant totes les temporades del Teatre. Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i Cristoforo Pestalozzi Timpani Trombó els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Guillaume Terrail Artur Sala Juan González Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017. Matthias Weinmann David Morales Esther Clara Braun Percussió Gabriel Mateu Andrea Amador Manuel Martínez Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- Percussió Juan Manuel Stacey Jose Luis Carreres bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. David Montoya Lourdes Kleykens David Merseguer Nico Cobo

Concertino C. Associat Solista

14 15 Richard Wagner

Intèrprets

Sopranos I Tenors I Figurants Margarida Buendia Josep Mª Bosch David Aixalà Maria Genís José Luis Casanova David Aparicio Oihane Gonzalez Sung Min Kang Alberto Aymar Olatz Gorrotxategi Xavier Martínez Ricardo Castro Carmen Jimenez José Antº Medina Rocío Cebrero Glòria López Daniel Muñoz Héctor Chicote Raquel Lucena Joan Prados Facundo M. Constanzo Encarna Martínez Llorenç Valero Xavi Mañé Raquel Momblant Carlos Cremades José L. Tejero Albert Roig Eun Kyung Park Sergi Bellver Elba Romero Natalia Perelló Alberto Espinosa Marc Velasco Maria Such Juan Antonio Guzman Marta Garcia Laia Prat Tenors II Alina Zaplatina Omar A. Jara Immaculada Masramon Ezequiel Casamada Florenci Puig Sopranos II Emili Rosés Mariel Fontes Marc Rendon Mª Dolors Llonch Jorge A Jasso Aina Martín Facundo Muñoz Mª Àngels Padró Alexaider Perez Elisabet Vilaplana Christian Camino Helena Zaborowska Giorgo Elmo El Cor del Gran Teatre del Liceu amb la seva directora titular, titular, amb la seva directora del Liceu Teatre del Gran El Cor Garcia Conxita Itziar Espinar Barítons Mezzosopranos Xavier Comorera Rosa Cristo Gabriel Diap Elisabeth Gillming Ramon Grau Cor del Gran Teatre del Liceu Gergana Ryasheva Lucas Groppo Olgica Milevska Plamen Papazikov El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores Olga Szabo Joan Josep Ramos les estrenes a l'estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres Guisela Zannerini Miquel Rosales dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, Liliana Rugiero Alejandro Llamas d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Numil Guerra Domingo Ramos Fernando Martínez Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Contralts Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i Mariel Aguilar Baixos per els més grans directors d’escena. Sandra Codina Miguel Ángel Currás Hortènsia Larrabeiti Dimitar Darlev El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l'òpera italia- Yordanka Leon Ignasi Gomar Elizabeth Maldonado Ivo Mischev na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Ingrid Venter Miquel Ferrando Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut Marta Planella Pau Bordas continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita Garcia. També han estat directors titulars Susana Torregrosa Nestor Pindado del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding. Antoni Duran

16 17 we pera Viatges culturals i lírics, a la teva mida i per a tothom noves ofertes

PARÍS, Opéra Bastille SIEGFRIED Nova producció 469€ 9 - 11 d’octubre 2020

BERLÍN, Deutsche Oper DER FLIEGENDE HÖLLANDER & PARSIFAL 469€ 29 - 31 de maig 2020

MILÁN, Teatro Alla Scala LA TRAVIATA 599€ 20 - 22 de novembre de 2020

FÜSSEN, Musikfestspiele Königswinkel TRISTAN UND ISOLDE 777€ 27 de set. - 2 d’octubre 2020

GLYNDEBOURNE, Festival RAKE’S PROGRESS & FIDELIO 1490€ 18 - 21 d’agost 2020 Veure més propostes a weopera.com AMB Ens adaptem! Contacta’ns per fer una proposta a mida. Més destinacions Informació i reserva: [email protected] Tel. 0034 687.500.078 /2020 Múnich Aquestes tarifes inclouen l’allotjament en hotel 4* i l’entrada per a EL Hamburg l’òpera en categoria superior. Preus per persona en habitació doble amb esmorzar. Estrasburg IVA i taxes turístiques incloses. Sense transport. Lyon Praga Madrid TELÓ Venècia Londres Viena... Organización técnica: MNK LEISURE CONSULTING S.L. CIF_ ESB65938821 ABAIXAT Compositor

Richard Wagner (1813-1883) va ser hereu de la tradició de l’òpera nacional alemanya, que va arrencar tímidament amb Mozart i que s’havia consolidat després amb Beethoven i Weber. La dimensió aventurera de Wagner, perseguit pels deutes econòmics contrets en diversos viatges i per la seva participació en les revoltes de Dresden el 1848, va acabar en rebre la protecció i el mecenatge del rei Lluís II de Baviera. Instal·lat a la petita localitat de Bayreuth, va poder construir-hi el Festspielhaus, un teatre exclusivament dedicat a la programació de les seves òperes, esdevingudes drames musicals i decisives per a l’evolució futura del gènere, ja fos des del seguiment abnegat o des del rebuig més absolut. Format de manera autodidàctica, Wagner va incorporar elements innovadors en l’harmonia i el paper de l’orquestra de Evelyn Herlitzius les seves obres, influïdes ideològicament per la filosofia de Feuerbach i Schopenhauer i que tindrien igualment un gran ascendent sobre l’aleshores jove Nietzsche, primer amic i després enemic declarat de Wagner, a qui va acusar de megalòman.

Al magne projecte de L’anell del nibelung (una tetralogia en un pròleg i tres jornades), cal destacar títols crucials en l’esdevenir de la música decimonònica, com ara Tannhäuser, Tristan und Isolde, Die Meistersinger von Nürnberg o Parsifal. Lohengrin és un dels títols més declaradament romàntics de Wagner. 20 Llibret i llibretista Emily Magee

Com va fer amb la resta dels seus drames musicals, Wagner va ser l’autor del llibret de Lohengrin. La trama s’inspira en diversos relats èpics d’origen medieval, com ara el Parzival de Wolfram von Eschenbach – Lohengrin és fill de Parsifal–, on apareix el personatge de Loherangrin com a Cavaller del Cigne. Wagner també es degué inspirar en una seqüela anònima, Lohengrin. El nom del protagonista podria ser una derivació de Garin le Loherain, personatge que havia donat peu a un llarg poema trobadoresc del segle XII.

La temàtica barreja la tradició literària del Cavaller del Cigne –d’origen francès– amb un episodi històric del segle X centrat en les lluites pel poder al Brabant i les aliances amb Saxònia per enfrontar-se als hongaresos. 23 25 Estrena wagneriana a Catalunya. estrenada L’èxit de l’estrena aviat va aviat convertir l’estrena de L’èxit de 1850 i el director musical d’aquella musical d’aquella de 1850 i el director (1881). Un any després ja era al Teatre al Teatre ja era després (1881). Un any en aquell moment estava exiliat a Zuric. d’Europa i ràpidament es va i ràpidament d’Europa representar primera representació va ser Franz Liszt, va representació ser Franz primera a diversos teatres del continent, així com així com del continent, teatres a diversos entre altres indrets. A Espanya A va indrets. altres entre arribar amic i futur sogre de Wagner. Aquest, per de Wagner. amic i futur sogre amb el tenor Julián Gayarre al Teatro Real Real Julián Gayarre al Teatro amb el tenor Großherzoglichen de Weimar el 28 d’agost el 28 d’agost de Weimar Großherzoglichen es va estrenar amb èxit al teatre es va amb èxit al teatre Lohengrin estrenar als Estats Units (1871) i a Anglaterra (1875), als Estats Units (1871) i a Anglaterra en una òpera molt popular arreu arreu molt popular en una òpera Lohengrin cert, no va poder assistir a l’estrena perquè perquè cert, no va poder assistir a l’estrena Principal de Barcelona com a primera òpera òpera a primera com Principal de Barcelona

Katharina Wagner, Daniel Weber, Eleonora Herder Estrena al Liceu Klaus Florian Vogt

L’òpera de Wagner es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883, gairebé un any després de les primeres funcions barcelonines, que havien tingut lloc al Teatre Principal. I exactament 21 dies després de la mort de Wagner, a Venècia.

Al Liceu, el tenor Roberto Stagno va oferir el rol titular. No cal dir que les funcions –així com les del Principal– es van cantar en traducció italiana. L’èxit va ser discret, però superior al de les funcions a l’altre teatre de La Rambla. El periodista Josep Dern, que signava amb el pseudònim de Leyandro, va escriure a L’Esquella de la Torratxa: «Lo decorat es de trastos vells de la casa, menos la decoració del pati del castell de Amberes, que s’ha estrenat y que és de molt bon efecte». 26 En grec antic la paraula que s’usa per designar l’hoste, el convidat, i la paraula que s’usa per designar l’estranger, són el mateix terme: xénos

Un largo sábado. Conversaciones con Laure Adler, Editorial Siruela Lohengrin ocupa un lloc especial a l’obra na. Wagner situa el contrast entre el ca- George Steiner de Wagner. L’ús abusiu del poder, la fe, valler perfecte que està condemnat a la el tema de condicionar l’amor i quin pa- passivitat de ser preguntat i una donzella per hi juga la confiança van ser qüesti- onírica carregada de les dues decisions ons que Wagner també va tractar amb vitals de l’òpera: la invocació del cavaller anterioritat, a Tannhäuser. A Lohengrin per defensar la seva innocència i després ho planteja a partir d’un argument que trencar la seva promesa de mantenir-se es mou entre elements terrenals i divins: ignorant sobre els orígens del seu pro- el duc de Brabant al llit de mort va deixar tector. La convicció/fe i el dubte estan els seus dos fills, Elsa i Gottfried, a cura al cor de Lohengrin. del comte Telramund, però ara Gottfried Els dubtes insuperables davant dels és mort i Telramund acusa Elsa de ser- secrets són recursos dramatúrgics so- ne l’assassina. Amb una necessitat extre- vintejats a les grans obres: Hamlet es ma, Elsa demana ajuda a Déu i apareix pregunta obsessivament sobre qui va un desconegut que vol lluitar per Elsa, ser l’assassí del seu pare i se li apareix però amb la condició que ella mai no li un fantasma/espectre, però ell té dub- pregunti sobre el seu nom ni l’origen. Un tes; Calaf (a Turandot) com a estranger cop Telramund és derrotat per l'estran- que només perd la prova si Turandot és ger, Elsa pren feliçment el seu salvador capaç de desvelar un darrer enigma: dir com el seu marit, però la seva confiança el seu propi nom, o Amonasro (a Aida) en ell no serà prou ferma com per accep- com a presoner visitant a la cort del fa- Víctor Garcia de Gomar tar la prohibició de fer preguntes. raó que per motius de seguretat pre- Director artístic del Gran Teatre del Liceu És paradoxal per a una òpera titulada fereix no ser identificat com a rei dels a partir del seu heroi masculí, Lohengrin, etíops i també pare d’Aida. que pivoti sorprenentment al voltant El final de Lohengrin és trist, però d’Elsa i un succés tràgic: entra a l’esce- inevitable. La imprudència d’Elsa fa que nari acusada erròniament d’un delicte el seu missatger diví hagi de marxar. En que no ha comès i pateix una humiliació el drama del personatge i la situació de pública en el camí cap a l’altar, trenquen Lohengrin, Wagner hi va veure el tipus el jurament matrimonial i pràcticament de tragèdia absoluta. Així, Lohengrin va Lohengrin cau el teló amb el seu col·lapse en esce- buscar una dona que hauria de confiar Richard Wagner

en ell, que no hauria de preguntar-se qui conduir des de la inflamada passió del figura egoista i cegada per conquerir el Lohengrin enregistrat pel tenor Joseph era ni d’on venia, sinó que l’estimés com Venusberg fins al cel; la dona que va poder i el cigne la prova recorrent (i ob- Rogachevsky. Una darrera tria musical: era. Va buscar la dona que no demanaria atreure Lohengrin des de les altures fins sessiva) dels seus crims. «Non, je ne regrette rien» per Edith Piaf. explicacions, però que l’hauria d’estimar a les profunditats càlides de la terra: un Voldria acabar fent un reconeixe- «Identifico aquesta cançó amb la meva amb un amor incondicional, per la qual anhel per a la dona i en definitiva per al ment al professor George Steiner, que vida. És una mena d’himne personal. cosa ha de guardar la seva naturalesa cor humà. vaig conèixer a Girona l’any 2012 i que Cantada per una veu com no existirà mai superior, perquè només en no ser reve- Lohengrin té un tractament psico- ens deixava fa unes quantes setmanes. cap altra i una melodia que entra dins lada aquesta essència superior hi podria lògic dels seus personatges molt sub- Filòsof, crític i teòric de la literatura i la teu des dels primers compassos per no haver la seguretat que no era adorat. ¿Hi til. Liszt posa l’accent en la «grandiosa traducció, professor de Cambridge i Ox- abandonar-te mai més». podem veure algun paral·lelisme, entre escala» en què es concep la trama i en ford, encarna la figura de l’intel·lectual el tractament dels violins embolcallant la seva grandesa. Representa un drama i pensador europeu. Nascut a París en les intervencions de Lohengrin i les molt complet i hàbil, d’estil magistral, el si d’una família jueva fugint del terror participacions de Crist en els recitatius enorme bellesa, enginy en l’articulació nazi, defensava la importància de la mú- d’estil arioso amb acompanyament de del plantejament argumental i l’eloqüent sica com a part indispensable de l’home. En aquest moment del segle XX, tenim cordes de la Passió segons sant Mateu passió. Realment marca una nova cate- Malgrat pensar que la cultura podria ser gana de mites, d’explicacions totals de Bach? goria, tot alçant-se com una obra única una barrera per a la inhumanitat, aviat va i anhelem profundament una profecia La història de Lohengrin es remunta i inabastable. La grandesa en Wagner descobrir que les Humanitats també po- amb garanties al segle XIII. Wagner diu que «no és un no rau únicament en la música ni en la den barbaritzar. «La cultura ens entreté simple resultat de la meditació cristia- riquesa de la trama, sinó en les infini- i ens emociona, però no necessàriament Un largo sábado. Conversaciones con na, sinó un dels primers ideals poètics tes possibilitats de reinterpretar-ho i ens millora», o bé: «Ara sabem que un Laure Adler. Editorial Siruela, de l’home». De la mateixa manera que de veure com els mateixos debats que home pot llegir Goethe o Rilke a la nit, George Steiner el compositor va traçar el mite de l’ho- planteja són encara vigents. que pot tocar Bach o Schubert i al matí landès errant des de l’Odissea hel·lèni- La mirada de Katharina Wagner, anar a treballar a Auschwitz». ca, i va trobar en Ulisses el prototip de besnéta del compositor, posa l'accent Víctima de persecucions nazis, deia Tannhäuser, va escriure: «ja trobem en en l'enigma d'un assassinat revelat que que «l’arbre té arrels, però els homes els mites grecs els esquemes del mite de forma part important de la història. En tenen cames i això és un enorme avan- Lohengrin. Zeus i Semele, Eros i Psique, aquest cas, l'espectador i un cigne són tatge». Mai va perdre l’amor per Wag- Elsa i Lohengrin, tots, aposten per la testimonis d'aquest infaust moment. ner, però des de l’òrbita jueva i dels mateixa història antiga: la necessitat de D’alguna manera el punt de partida can- patiments soferts, els pares tenien per l’amor». La dona que l’holandès errant via completament l’atribució d’humani- costum autocensurar-se escoltant-lo en anhelava des de l’oceà de la seva misè- tat i bondat que tradicionalment donem francès i no pas en alemany. Així, Steiner ria; la dona que, semblant a les estrelles, al personatge central. Aquí perd les con- recomana la versió francesa d’«In fer- va mostrar a Tannhäuser el camí que va notacions místiques per esdevenir una nem Land» («Aux bords lointains») de 31 31 Muntatge de l’escenografia de Lohengrin

Immersió en un món fred, fantàstic gelat, i l’acció passa en un terreny gris i desolador on l’amor es mor damunt del qual veurem elements sim- bòlics, com un cadafal o un llac. Una de les idees centrals de Lohen- I és que, tot i que Lohengrin té alguns grin és que l’amor és un bé fràgil que dels cors més bells de l’obra de Wagner, es pot trencar en qualsevol moment, i diversos passatges instrumentals d’una que quan es trenca no hi ha manera ni perfecció inqüestionable –els dos prelude recompondre’l ni que torni. Quan el dis, la marxa nupcial– i l’escriptura vocal misteriós nouvingut arriba a Brabant per més arrelada a una certa tradició lírica esdevenir el paladí d’Elsa, i accepta de- en un sentit francès o italià, operísti- fensar-ne l’honor en un judici combat, cament parlant és una peça romàntica l’única condició que posa Lohengrin a la també en el sentit que les forces de la dama és que no li demani mai el nom ni naturalesa i del destí hi exerceixen un l’origen. Mentre plana el misteri, la re- influx poderós, i que ni tan sols l’amor, lació és pura i fidel. Però la curiositat és si no es manté pur i virtuós –vet aquí la una feblesa humana, i quan al capdavall interpretació d’acord amb l’esperit dels Elsa, que viu rosegada pel dubte –espe- temps– els podrà afrontar. Com al final ronada per Ortrud, que vol que la rela- de L’Anell (Götterdämmerung) i Tristan ció es trenqui–, pregunta al seu amant und Isolde, Wagner parla del triomf de quina és la seva identitat real, ja no hi ha l’amor per damunt de tot, però només marxa enrere: Lohengrin es veu obligat si l’amor està a l’altura del seu moment a anar-se’n per sempre. Un únic error, transcendent. En Lohengrin l’amor està un moment de dubte o la més mínima condemnat a un final imperfecte, i d’aquí feblesa són capaços de trencar l’encan- venen l’ombra i el fred que embolcallen teri complex de l’amor. tota la producció, a tall de moralitat: D’aquesta manera, sobre la produc- aquesta desolació és la que ens espera si ció de Katharina Wagner, creada espe- no estimem sense condicions, amb totes cialment per a aquesta estrena al Liceu les nostres forces. –en coproducció amb l’Òpera de Leip- zig–, plana com una ganiveta el fred de la incertesa i l’amenaça d’un final infeliç que trencarà el cor no sols de la parella protagonista, sinó de qui la contempla des de la impotència a la platea. L’acció ens situa a Brabant en un període hiver- nal, amb un fos gelat, i es juga amb la idea de l’infortuni, del destí inevitable que s’ha d’acomplir malgrat que meni SOBRE LA a un final tràgic. El paisatge boscós del fons dels tres actes és un bosc d’hivern, PRODUCCIÓ sense fulles, retallat contra un fons blanc Lohengrin Evelyn Herlitzius Lorem Ipsum

De l’11 al 30 de Març 2020 Barcelona Obertura Spring Festival Obertura City

www.barcelonaobertura.com

Una iniciativa de: Promogut per:

En col·laboració amb: Amb el suport de:

34 Lohengrin [A Lohengrin] s’exerceix el principi de caracteritzar els plans i els personatges de l’acció Argument mitjançant tonalitats i motius. I el tractament dels cors, la funció de l'obra Lohengrin que tenen reservada al drama, revela una dedicació intensa de Wagner a l’estudi de la tragèdia grega. Assaig de LohengrinAssaig al Liceu

Martin Gregor-Dellin Richard Wagner

36 37 Lohengrin Argument de l'obra Klaus Florian Vogt a l’assaig de Lohengrin al Gran Teatre del Liceu

Acte I L’acció comença. L’herald del rei convoca a les armes el poble de Brabant. El rei Heinrich, abans de marxar a la lluita en defensa del regne, vol resoldre la desunió exis- tent a la regió i fa una crida a la unitat. Aleshores ordena a Friedrich von Telramund que es presenti amb la seva esposa Ortrud i li relati la raó de la disputa de Brabant. Lohengrin desafia Telramund, els amics del qual li acon- Telramund explica al rei que va ser l'encarregat de la sellen que es retiri. L'herald anuncia el combat i demana custòdia dels fills de l'últim duc quan aquest va morir. a Déu que prevalgui la justícia. Els dos homes lluiten; El fill baró, Gottfried, va desaparèixer quan estava amb Lohengrin derrota Telramund, però li perdona la vida. la seva germana Elsa i Telramund decideix casar-se amb Ortrud –amb qui, per la seva noble ascendència de la família dels Radbot, aspira a governar el Brabant–, a més d’acusar Elsa d'haver mort el seu germà per heretar el Acte II ducat. Telramund s’uneix a la seva dona Ortrud i sent el pes El rei, determinat a esbrinar la veritat i a jutjar qui del deshonor damunt seu en no haver pogut assolir el és el culpable, ordena d’anar a buscar Elsa. Aquesta no ducat del Brabant. Ortrud acusa el seu marit de covard. pot donar una resposta clara sobre el que li demana el Acte seguit, ella explica que si es conegués el nom i el rei, però relata un somni en què se li va aparèixer un llinatge del cavaller, aquest perdria tot el seu poder i, cavaller vestit amb una armadura resplendent, com si per tant, la seva capacitat de protegir Elsa. Telramund i fos el seu campió. Telramund insisteix en la seva versió Ortrud maquinen un pla per desemmascarar Elsa i des- i el rei i la gent del Brabant estan inclinats a creure'l. cobrir la identitat del misteriós intrús: que ella pregunti Heinrich decideix que el cas sigui resolt per un “Got- insistent al seu protector qui és i d'on ve. Telramund tesgericht”, un combat entre Telramund i la persona a es retira quan Elsa apareix. Ortrud la crida i l'adverteix qui Elsa designi com a defensor. que no confiï gaire en el seu futur espòs, perquè no en Obeint el mandat del rei, l'herald convoca qui vul- coneix el nom ni el llinatge. Elsa s'esfereeix i convida gui defensar Elsa. La crida es repeteix, però ningú no Ortrud a deixar-se dur pels camins de la confiança i la acudeix en defensa de la dama. Finalment Lohengrin fidelitat. s’avança i demana permís a Elsa per actuar per ella; no- L’herald anuncia que Friedrich von Telramund ha més imposa la condició que mai no li pregunti sobre el quedat proscrit del Brabant i que el nouvingut serà seu nom ni el seu origen familiar. Confiada, Elsa s’hi avé. l'espòs d'Elsa i anomenat «Protector del Brabant».

38 39 Lohengrin Richard Wagner

Acte III Elsa apareix a la catedral, Ortrud es separa del grup i li Els recent esposos es disposen a passar la seva nit de ordena que s'agenolli davant seu. Elsa veu amb cons- noces i sembla planar-hi confiança mútua. Tanmateix, ternació l'actitud hostil de qui creia amiga i defensa la Elsa mostra una ombra de dubte i finalment acaba ce- noblesa del seu futur espòs. El «Protector del Brabant» dint a les pressions d’Ortrud i a la seva pròpia curiositat, afirma que només confiarà el seu secret a Elsa. El rei cau en la temptació de preguntar al seu marit: «Malau- Heinrich confia en ell i està d'acord a preservar-ne el rat heroi, escolta el que vull preguntar-te: digues-me secret. Tothom entra a la catedral per celebrar el ma- el teu nom, d’on vens, el teu llinatge». En aquell pre- trimoni entre Elsa i el nouvingut. cís moment es trenca l’encís, Friedrich von Telramund s’abraona sobre l’espòs, però mor en un brevíssim duel. El monarca apareix i Lohengrin mostra el cadàver de Telramund i explica que l'ha mort en defensa pròpia. Exonerat de tota culpa pels qui l'envolten, es disposa aleshores a revelar qui és i d'on ve: ell és Lohengrin i ve d’un país llunyà. Acabat el relat dels seus orígens, Lohengrin ha de marxar. Ortrud explica finalment que el cigne representa en realitat el germà d’Elsa. Assaig de LohengrinAssaig al Liceu Consulteu l'argument l'argument Consulteu fàcil en format de lectura

L'argument narrat en aquestes pàgines es correspon a la dramatúrgia del muntatge.

40 41 Comentaris musicals

Preludi Final II Wagner opta ja obertament pel terme Vorspiel (Preludi) per definir els compassos inicials de l’òpera. Després d’una primera secció en La major amb presència protagonista de la corda, al servei d’un tema molt líric, evocatiu, i en pianíssim (el leitmotiv del Grial), s’hi van juxtaposant altres temes Preludi amb la intervenció de les altres seccions de l’orquestra. El resultat global és una pàgina etèria i d’una bellesa que Thomas Mann va definir com «de A diferència del que hem escoltat al primer acte, aquest és enèrgic, mogut i color blau platejat». brillant, amb gran desplegament orquestral i amb forta presència dels plats i dels instruments de metall.

La força de la masculinitat: L’herald, el rei Marxa nupcial i Telramund El cor agombola els recent casats («Treulich gefürhrt»), que es disposen a pas- Després de les fanfares en Do major que anuncien l’entrada del rei, aquest sar la nit de noces amb una placidesa que aviat es trencarà. exposa un discurs que, com el de l’herald i el de Telramund, està escrit a mode de recitatiu, tot i algunes estrofes en arioso. Wagner busca aquí subratllar la força de la masculinitat en contraposició al món d’Elsa, clarament femení i revestit de melodia. Una nit de noces frustrada Elsa comença el seu cant sobre la tonalitat de Mi major, que representa l’amor. Lohengrin reprèn el diàleg i a partir de «Das süsse Lied verhallt» s’inicia un duet de ressonàncies romàntiques, si bé Wagner aporta tensió i distensió a El somni d’Elsa l’escena amb canvis tonals i amb la creació de diversos punts climàtics, especi- «Einsam in trüben Tagen» és la narració d’Elsa. El relat del somni s’inicia alment els que subratllen els dubtes d’Elsa. Lohengrin intenta imposar la seva amb una frase («In Lichter Waffen Scheine») amb un interval de quartes autoritat («Höchstes Vertraun hast du mir schon zu danken»). ascendents i que es correspon amb el leitmotiv del Grial, representat per Lohengrin. Transició magistral Entrada del nouvingut Un interludi orquestral que inclou diverses fanfares dona pas a l’escena següent. Lohengrin arriba acomiadant-se del cigne («Nun sei bedankt, mein lieber Schwan!») amb un passatge evocatiu i eteri que torna a remetre’ns al «Pre- ludi». El cant del cavaller, gairebé a cappella en les primeres frases i subrat- llat per breus apunts d’orquestra, sona melancòlic i enyoradís. La veritable identitat del cavaller «In fernem Land» i «Mein lieber Schwan!» són els dos números que canta Lohengrin, separats per la intervenció del rei, d’Elsa i dels cavallers. Les dues pàgines es basen en els motius eteris de la corda aguda i les fustes que hem sentit al primer preludi. En el cas d’«In fernem Land», el cant és una barreja Final I entre recitatiu i arioso, i el tractament harmònic presenta diversos canvis en Després d’un magnífic concertant entre el rei, Lohengrin, Elsa, Telramund i funció de les inflexions narratives i simbòliques del text. Ortrud, l’escena del duel és breu i dona pas a un final brillant amb la inter- venció del cor i de les fanfares dels instruments de metall. El cigne es transforma «Mein lieber Schwan» és la darrera intervenció important de Lohengrin. La foscor d’Ortrud Les llargues frases tenen un to clarament elegíac i melancòlic –tot i una lleu Ortrud està marcada per tonalitats fosques, amb juxtaposició de temes invectiva contra Elsa de caràcter molt sever–, després de les quals la desolació emparentats amb les sibil·lines intencions del personatge, poderós i gegantí dels personatges que queden a l’escenari és evident. Els temes del Grial i del al costat de la tosquedat de Telramund o de la ingenuïtat d’Elsa. L’orques- cavaller desconegut s’exposen sota el cant dels allí presents, després que s’hagi tració reforça els passatges per a la corda greu, la fusta (amb destacades dut Gottfried a l’escenari. intervencions del corn anglès) i els metalls. L’escena acaba amb un passatge a l’uníson entre Telramund i Ortrud («Der Rache Werk»).

L'argument narrat en aquestes pàgines es correspon a la dramatúrgia del muntatge. 42 43 42 43 Lohengrin Richard Wagner English synopsis Act two Telramund curses the alliance with his wife Ortrud and feels the weight of dishonour upon him because he has not been able to attain the duchy of the Brabant. Ortrud accuses her husband of being a coward. She then explains that if the newcomer’s name and lineage were known, he would lose all his power and, there- fore, his ability to protect Elsa. Telramund and Ortrud craft a plan Act one to unmask Elsa and discover the identity of the mysterious intrud- The scene opens. The King’s herald summons the people of Bra- er: Elsa must persistently ask her protector who he is and where bant to arms. King Heinrich, before marching to defend the king- he comes from. dom, seeks to resolve the region’s lack of unity and calls for a Telramund hides when Elsa appears, Ortrud calls her and united empire. He then orders Friedrich von Telramund to appear warns her not to rely on her future husband, as she does not with his wife, Ortrud, and explain the reason for the quarrels in know his name or lineage. Elsa is terrified and challenges Ortrud Brabant. to let herself be led along the path of trust and faithfulness. Telramund tells the king that he had custody of the last Duke’s The herald announces that Friedrich von Telramund has been children after he died. The Duke’s son, Gottfried, disappeared outlawed from the Brabant and that the newcomer will be Elsa’s when he was with his sister Elsa, so Telramund decided to mar- husband and will be called “Protector of Brabant”. ry Ortrud - with whom, due to her noble ancestry in the Rad- When Elsa appears at the cathedral, Ortrud steps out of the bot family, he aspires to govern the Brabant - as well as accusing group and orders Elsa to kneel before her, Elsa is dismayed at Elsa of having killed her brother so she can inherit the duchy. The the hostile attitude of someone she thought was her friend, she King, determined to find out the truth and judge who is to blame, defends her future husband’s honour. The “Protector of Bra- orders that Elsa be brought to him. She cannot give the king a bant”says that he only owes his secret to Elsa. King Heinrich trusts clear answer to his questions, but she explains a dream in which him and agrees to preserve his secret. Everyone enters the cathe- a knight appeared in shining armour, as if he were her champion. dral to celebrate the marriage between Elsa and the newcomer. Telramund insists on his version of the story and the king and the Brabant people are inclined to believe him. Heinrich decides that the case must be settled by a “Gottesgericht” between Telramund Act three and the person whom Elsa designates to be her defender. The newlyweds get ready for their wedding night and seem to In compliance with the king’s mandate, the herald summons be gaining confidence with one another. However, Elsa shows a anyone who wants to defend Elsa. The call is repeated, but no shadow of a doubt and finally, yielding to the pressures of Ortrud one comes to the lady’s defence. Finally Lohengrin comes for- and to her own curiosity, falls into the temptation and asks her ward and asks Elsa for permission to act for her but imposes the husband: “Unfortunate hero, listen to what I want to ask you: tell condition that she never ask him his name or family origin. Elsa me your name, and where you come from and your lineage.” At agrees to the request. that very moment, the spell is broken. Furthermore Friedrich von Lohengrin challenges Telramund, whose friends advise him Telramund jumps on the groom, but dies in a brief duel. to stand down. The herald announces the combat and asks God The King and the others arrive. The groom shows Telramund’s for justice to prevail. The two men fight; Lohengrin defeats Telra- body and explains that he killed him in self-defence. Exonerated mund but lets him live. of all guilt by those around him, he then sets out to reveal who he is and where he comes from: he is Lohengrin and he comes from a faraway country. After telling the story of his origins, Lohengrin must leave. Ortrud finally explains that the swan actually stands for Got- tfried, Elsa’s brother.

44 45 Lohengrin Richard Wagner

Musical comments

Prelude - Wagner now openly opts for the term “Vorspiel” (prelude) to define the early stages of the opera. An Unconsummated Wedding Night - Elsa begins her song in the key of E major, which represents love. After a first section in A major with strings leading the way and at the service of a very lyrical, evocative Lohengrin picks up the dialogue and a romantic duet begins with “Das süsse Lied verhallt”, although theme, and in pianissimo (the leitmotif of the Grail), they are juxtaposed with other themes, now with the Wagner brings tension and distension to the scene with tonal changes and the creation of various climatic intervention of the other sections of the orchestra.The overall result is an ethereal and beautiful number points, especially those that emphasize Elsa’s doubts. Lohengrin tries to impose his authority (“Höchstes that Thomas Mann described as “silvery-blue”. Vertraun hast du mir schon zu danken”).

The strength of masculinity: The herald, the king and telramund - After the fanfares in C major announcing Masterful transition - An orchestral interlude involving various fanfares leads into the next scene. the king’s entry, he gives a speech, which like those of the herald and Telramund, are written as recitatives, although some stanzas are in the arioso style. Wagner seeks here to underscore the strength of masculinity as opposed to Elsa's, clearly feminine, melody-clad world. The knight’s true identity - “In fernem Land” and “Mein lieber Schwan!” are the two numbers Lohengrin sings, separated by the intervention of the king, Elsa and the knights. The two numbers are based on the ethereal motifs of the sharp sound of stringed instruments and the woodwinds we heard in the first prel- Elsa’s dream - “Einsam in trüben Tagen” is Elsa’s story. She tells the story of the dream beginning with a ude. In “In fernem Land” the song is a mixture between recitative and arioso, and the harmonic approach phrase (“In Lichter Waffen Scheine”) with an ascending quarter interval and that corresponds with the has various changes depending on the narrative and symbolic inflections of the text. leitmotif of the Grail, represented by Lohengrin.

The swan is transformed - “Mein lieber Schwan” is Lohengrin’s last major intervention. The long phrases Entrance of the swan knight - Lohengrin arrives and bids the swan farewell (“Nun sei bedankt, mein lieber have a clearly elegiac and melancholy tone – albeit with a slight invective against Elsa of a very severe Schwan!”) with an evocative, ethereal passage that refers us back to the prelude. The Knight’s song, nearly a character – after which the forlornness of the characters remaining on stage is evident. The themes of the cappella in the first few phrases and underscored by brief orchestral notes, sounds melancholy and wistful. Grail and the Unknown are set forth under the singing of those present, after Gottfried is brought on stage.

Finale I - After a magnificent concertante by the king, Lohengrin, Elsa, Telramund and Ortrud, the scene of the duel is brief and leads into a brilliant finale with the intervention of the chorus and the fanfares of the brass instruments.

Ortrud’s darkness - Ortrud is marked by dark tonalities, with a juxtaposition of themes related to the character’s sneaky intentions, powerful and gigantic next to Telramund’s dimness or Elsa's naivety. The orchestration reinforces the passages by use of deep sounding strings, the woodwinds (with outstanding interventions of the English horn) and brass instruments. The scene ends with a passage in unison between Telramund and Ortrud (“Der Rache Werk”).

Finale II

Prelude - Unlike what we heard in the first act, this one is energetic, colourful and bright, with a large orchestral display and a strong presence of cymbals and brass instruments.

Wedding march - The chorus joins the newlyweds (“Treulich gefürhrt”), who are getting ready to spend a placid wedding night that will soon be turned on its head.

46 47 Lohengrin Richard Wagner

La concepció cristiana que inconscientment Amics del Liceu col·labora amb l’estrena mundial d’aquesta nova producció de Lohengrin havia generat l’incentiu de l’home a exterioritzar-se, MOLTES GRÀCIES! que tanmateix no podia ni

Antonio Aguado Pilar Fernández Stefano Palatchi Oriol Aguilà Josué Fernández Josep M. Palet alimentar ni dirigir, s’havia Jordi Aguiló Jordi Gago Joan Pallarès Aurora Aguyé Anna M. García Antoni Pascual Francisco Alcaide F. Xavier Garriga Antonio Planas restringit en si mateixa, Jordi Alcover Carme Garriga Josep M. Plantada Salvador Alemany Albert Garriga Hipólito Poussin Eulàlia Alsina Francisco Gaudier M. Asunción Prats davant d’aquest fenomen, Amics de l'Òpera de Tarragona M. Rosa Gené Rosa M. Provencio C Joan Enric Andreu Álvaro Gibernau Pura Puchal

M Juan José Arauna Associats Gimó Roqué, S. L. Josep Ramió Lola Arroyo Ezequiel Giró Azucena Ramírez en un dogma rígid, a fi de Y Marc Balcells Andrea Gömöry Joan Josep Reig Montserrat Balsells Joan González Manel Ribera CM David Barroso Maria Gorgues M. Carmen Ribó salvar-se, per dir-ho així, a si Ramon Bassas Jaume Graell Josep Roca MY Manuel Bertran Montserrat Grifell Helena Roca Inés Bertran Jordi Guallar Encarna Roca CY mateixa d’aquest fenomen, Jorge Binaghi Gustav Heess Anna M. Rocamora

CMY Montserrat Boix Pepita Izquierdo Marisol Rocha Soﬁa Boixet Eulàlia Juncosa Tomy Romero K Beatriz Bonet Susana Krahmer Lluís Rosso incomprensible per a ella. Sebastià Borràs Emilio Llorca M. Carme Rusiñol Agustí Bou Tomàs Llusera M. del Carmen Saéz August Bou Àngels López Anna M. Sagarra Josep M. Bricall M. Carmen Lorente Antoni Sala José Ignacio Brugarolas Rocio Maestre Montserrat Sala Manuel Busquet Rosa Massagué Bernardo Salgado M. Dolors Busquets Emilia Massagué Montserrat Sansalvador Joan Carles Camós Mercè Mata Societat del Gran Teatre del Liceu M. José Cañellas Risto Mejide Maria Soldevila Francesc Carbonell Giovanni Melillo Joan Carles Souto Margarita Carrillo M. Rosa Miquel Jaume Subirà M. Teresa Casals Alfons Miralles Salvador Sust Guzmán Clavel Manel Mogas Josep Torras José M. Coronas Joaquima Moix Noemí Torrent David Correa Anna Molero Josep Torrent Jordi Costa Julio Molinario Roser Torres Gemma Creus Beatriz Morales Antoni Torvà Anna Cruella Catalina Munar Agustí Tosas José Miguel Cuatrecasas M. Glòria Nebot Francesca Trepat Andrea de Escalada M. Angeles Nicolás Heribert Turu Julio de la Cruz Teresa Nicolau Carmen Verdiell Francisco Egea M. Antònia Nirella Isabel Vergé Montserrat Escofet Esteve Nofre M. Antònia Vilà Isabel Escudé Marta Obregón Jordi Vilallonga Joan Esquirol Núria Oliveras Teresa Vilardell Richard Wagner M. Magdalena Estalrich Maite Ollé Tristan Xancó Maria Farré Eduardo Ortega Òpera i drama Javier Fernández Francesc Ossó

48 49 Kàtia Kabànova Victoria Cirlot

Lohengrin o el cavaller del cigne, un mite medieval

Maître Talbot, Talbot Shresbury Victoria Cirlot Professora de la Universitat Pompeu Fabra

50 51 Lohengrin Victoria Cirlot

Ja en una època molt primerenca, els anys de Dresden, Richard Wag- l’únic element comú que permet connectar la història del Cavaller del ner es va adonar que els mites medievals li oferien espai per a la seva Cigne i la de Melusina. Ja va advertir Claude Lecouteux en una obra creativitat. La mal·leabilitat del mite, sempre disposat a ser treballat, famosa (Mélusine et le Chevalier au Cygne. París, 1982) les semblances remodelat, desplegat en múltiples variants, li va permetre trobar sig- entre les històries de tots dos personatges meravellosos per fixar-se nificats que altrament no hauria pogut expressar. Com va repetir Frie- fonamentalment en la qüestió de la prohibició i la transgressió del pac- drich Nietzsche, no es tracta que darrere del mite hi hagi pensament, te. Ben probablement la història del Cavaller del Cigne va incorporar sinó que el mite sigui pensament («Richard Wagner en Bayreuth», aquest element mític per contaminació de la llegenda melusiniana, 1876). El mite de Lohengrin o el Cavaller del Cigne va oferir a Wagner també en auge a la fi del segle XII. Efectivament, si Melusina abandona una història on indagar sobre qüestions fonamentals per a ell, com el seu món sobrenatural per viure a la terra, casar-se i procrear, igual ara el lloc de l’artista en el si de la col·lectivitat humana, o les seves que el Cavaller del Cigne, tot això només podrà succeir a partir del possibilitats de comunicació i de comprensió, així com els tipus de pacte d’acceptar una prohibició. En el cas de Melusina, el marit no hau- relacions amoroses. A la seva òpera romàntica Lohengrin, estrenada rà d’indagar què fa la seva muller els dissabtes, i en el cas del Cavaller el 25 d’agost de 1850, es trasllueixen les petjades del mite segons les del Cigne, la muller no haurà de preguntar-li sobre la seva identitat. És seves formulacions medievals, al mateix temps que hi destaquen els nous continguts implantats. S’imposa, doncs, una certa tasca arqueo- lògica que restableixi aquestes petjades per poder advertir les noves El mite de Lohengrin o el Cavaller intencions que encoratgen el mite en la seva nova versió literària i musical de mitjan segle XIX. del Cigne va oferir a Wagner una El nucli originari del mite sembla que és la història d’un cavaller desconegut que arriba en una barca tirada per un cigne a un castell història on indagar sobre qüestions situat a tocar del curs del Rin en època otònida (segle X), a diferència de les cançons de gesta franceses que es remunten al passat carolingi. És un monjo cistercenc, Geoffroy d’Auxerre, qui a la fi del segle XII ofe- fonamentals per a ell, com ara el lloc reix amb els seus sermons sobre l’Apocalipsi el primer testimoni de la història. El cavaller desconegut presta els seus serveis en una situació de l’artista en el si de la col·lectivitat conflictiva, tot defensant els interessos d’una dama que es veu assal- tada pels seus enemics. El cavaller desconegut es casa amb la dama i humana, o les seves possibilitats de engendra fills, fins que un dia torna el cigne per endur-se el cavaller, que desapareix sense deixar rastre. Per aquests mateixos anys Guy de comunicació i de comprensió, així com Bazoches, cronista de la tercera croada, estableix una relació entre la història del cavaller desconegut i el llinatge de Godefroy de Bouillon, els tipus de relacions amoroses. primer rei de Jerusalem després de la primera croada, de manera que a partir de llavors el Cavaller del Cigne fou convertit en l’avantpassat la transgressió del pacte el que implica la desaparició d’aquests éssers màgic i sobrenatural de la casa de Bouillon. La història s’integra així en meravellosos i el seu retorn a l’altre món. Aquests tres elements: 1) el les cròniques de les croades, i malgrat l’escepticisme del gran cronista caràcter desconegut del cavaller que apareix amb el vaixell arrossegat Guillem de Tir, s’enriqueix i expandeix amb nous arguments en el pel cigne, 2) la seva relació amb el llinatge dels de Bouillon, i 3) la pro- cicle èpic de les croades, de la darreria del segle XII i del segle XIII. hibició i la transgressió del pacte, ja es troben en la gesta del Cavaller En la Chanson d’Antioche (ca. 1180), el personatge femení auxiliat pel del Cigne que coneixem gràcies a tres obres, una de referida a la in- cavaller desconegut és Ydain, o sigui Ida de Boulogne, mare de Go- fantesa i en la qual s’explica l’origen del cigne (Naissance du Chevalier defroy. No va ser aquesta la primera vegada, ni tampoc serà l’última, au Cygne), una altra en què es relata la seva història pròpiament dita, en la història dels llinatges de l’edat mitjana, que es busca atribuir un és a dir, les seves gestes i el matrimoni (Chevalier au Cygne) i una origen mític a una família determinada amb la finalitat d’argumentar última coneguda amb el nom del Cavaller del Cigne, que en aquests privilegis i afermar el poder. A la fi del segle XIV i principis del segle relats francesos és Hélias (Fin d’Hélias). El nom de Lohengrin aparei- XV, dos escriptors, Jean d’Arres i Coudrette, converteixen la fada Me- xerà per primera vegada en el Parzival de Wolfram von Eschenbach lusina en l’avantpassat màgic de la casa de Lusignan. I no serà aquest (cap al 1210), en què aquest autor unirà la història del Cavaller del

52 53 Lohengrin Victoria Cirlot

Cigne al mite del Grial, perquè és al castell del Grial, a Munsalvaesche, abismal entre el seu propi món i el de la resta dels mortals, i es veuran on apareixerà la inscripció que lliga el destí de Lohengrin, fill de Parzi- condemnats al retorn o al vagareig i sempre amb l’ànsia o la nostàlgia val, a socórrer la princesa de Brabant. En el relat de Wolfram trobem de l’«ànima bessona» com una il·lusió impossible. també la prohibició i la transgressió del pacte: després del matrimoni, la princesa de Brabant trenca la interdicció imposada per l’espòs i el cigne ve a buscar el cavaller, que deixa tres objectes: la seva espasa, una banya i un anell. Richard Wagner es va basar per a la seva òpera en el relat de Wolfram i també en la llegenda elaborada per un poeta bavarès a la fi del segle XIII en la qual el Cavaller del Cigne continua anomenant-se Lohengrin, la princesa de Brabant és Elsa, i el seu enemic, Frederic de Telramunt. Ens podem demanar, ara, què va ser el que És la transgressió del pacte el que implica la desaparició d’aquests éssers meravellosos i el seu retorn a l’altre món. d’aquesta llegenda fascinà tant Wagner com per escriure el seu propi Lohengrin, ben al marge naturalment de qualsevol interès genealògic, i al marge també de la passió per la meravella que captivaria més enda- vant el surrealisme. La imatge del Cavaller a la seva barca arrossegada pel cigne tal com ens l’han transmesa els textos i també les miniatures medievals és realment poderosa, però naturalment hi ha més coses.

L’estudiosa de les fades a l’edat mitjana, Laurence Harf-Lancner, va es- Caricatura de Josep Palet com a Lohengrin. Constantino Vila (1901) criure un article esclaridor sobre l’elaboració wagneriana del mite del Cavaller del Cigne («Du chevalier au cygne au Lohengrin de Wagner», a Le Moyen Age en musique. Rennes, 2013), tot assabentant-nos de la presència del mite melusinià a tota l’obra de Wagner. Ens recorda que Les fades (1833) s’havia basat en la peça italiana del segle XVIII de Goz- zi, La dona serp, això és, una Melusina, i que L’holandès errant (1843) i Tannhäuser (1845) narren la història de la unió d’un ésser sobrenatural i un mortal, fins alTristany, on la maga d’Irlanda és la dona inaccessible envoltada de totes les prohibicions imaginables, amb la qual l’heroi només podrà unir-se per la gràcia del filtre. En Wagner la preocupació fonamental se centra en la qüestió de l’art, i el lloc que aquest hau- rà d’ocupar en una cultura i civilització en què la religió li ha cedit el seu lloc. La figura de l’artista s’emmiralla en el personatge del cavaller màgic, aquest que ve d’un altre món i a qui no es reconeix; aquest que busca desfer-se de la seva solitud i integrar-se en la col·lectivitat humana. Però tot serà debades. Com el Cavaller del Cigne, l’artista, Richard Wagner, no aconseguirà mai equilibrar ni conciliar el desnivell Aquest text fa referència al context de l'òpera i no a la producció de la directora d'escena, Katharina Wagner..

54 55 Lohengrin Rosa Massagué

El cinema ha donat un estol de grans perverses que han trobat digna representació en actrius com Bette Davis, Lana Turner o Sharon Sto- ne, les quals, malgrat la seva dolenteria –o potser per això– generen una atracció que pot ser fatal. Però abans que els germans Lumière inventessin el Setè Art, Richard Wagner en va crear una de ben potent, Ortrud. De què va Lohengrin? ¿Va de l’amor? ¿De la dificultat o impossibi- litat de plasmar la utopia? ¿De l’artista que no és reconegut? ¿Tracta Ortrud, de la redempció d’un poble o potser és la paràbola d’un món en crisi? Aquestes són algunes de les interpretacions que donen sentit a l’òpera de Wagner. Hi ha també qui hi veu la trobada entre l’esfera celestial i la terrenal. Totes aquestes mirades són aplicables, sense ser excloents, una atracció però totes necessiten un mateix desllorigador, la figura que desenca- dena l’acció. fatal Amb Ortrud, Wagner insinua la seva revolució musical. Li dona una música molt agressiva per invocar els déus pagans i li fa cantar un acord dissonat, primícia del que desenvoluparia anys més tard. Enamorat de la literatura medieval, Wagner es va inspirar en el Parzi- val de Wolfram von Eschenbach i en textos de Joseph Görres i Jacob Grimm, per al seu Lohengrin. Però al poema, aquest és un personatge que surt molt cap al final amb una missió redemptora poc específica. Amb aquests fils el compositor no en tenia prou per teixir una òpera romàntica. Li faltava el personatge que articulés la trama i així va crear Ortrud.

Una «Lady Macbeth» Aquesta dona, suposadament malvada, ve d’un món antic i es compor- ta com una Lady Macbeth, capaç de qualsevol vilesa per aconseguir el seu objectiu, tot entabanant i dominant Friedrich von Telramund, un marit pusil·lànime que no només és repetidament humiliat: al final, l’as- serviment li costa la vida. Que el personatge d’Ortrud és fonamental en l’òpera ja ho demostra el compositor només començar: al primer acte, la pèrfida canta poc i gairebé al final, però està en escena tota l’estona. És una presència física, però també musical. Quan el marit presenta Ortrud al rei Heinrich i pronuncia el seu nom, l’orquestra s’atura en Rosa Massagué Periodista

56 57 Rosa Massagué

un breu silenci expectant i reprèn la partitura quan ella fa unes passes Revolucionària i reaccionària davant del monarca. Llavors, la música sona fosca i amenaçadora, tot La de Lady Macbeth és només una faceta de la personalitat d’aques- creant un neguit que ja no ens abandona fins al desenllaç. ta dona que fins ara hem qualificat de malvada. L’altra és, de manera La perversitat d’Ortrud és ben coneguda de tothom i ningú li es- contradictòria, la de revolucionària i reaccionària, tot a la vegada. A talvia paraules ben dures, fins i tot l’espòs després de ser vençut per Lohengrin hi ha dos mons en oposició. El d’Ortrud, que és el món antic Lohengrin i de veure com el Cavaller del Cigne li perdona la vida al del paganisme a les terres de Brabant on s’esdevé l’acció al segle X, i el mateix primer acte. En començar el segon, al cèlebre duet de la pa- del nou cristianisme, encara inestable, que aquí representa el Cavaller rella, Telramund aboca sobre Ortrud tota la seva ràbia dient-li d’una del Grial. tirada: «Dona terrible, / quin encanteri encara em té lligat a tu? / Per què no t’abandono i me’n vaig lluny, / molt lluny, on finalment la meva consciència podrà trobar la pau? / Per tu he perdut el meu honor i la Ortrud atrau per la seva destresa glòria...». Però la feblesa de Telramund no té res a fer amb el poder malèvol en l’engany, per la determinació d’Ortrud. La conspiració que ella ordeix contra Lohengrin tindrà en el marit poruc una de les eines d’execució. L’altra, i la més important, serà a portar-lo a terme, per la defensa la sibil·lina sembra del dubte sobre la veritable personalitat del cavaller que Ortrud instil·la en la ment d’Elsa von Brabant. del que creu que li pertoca i, sobretot, perquè al davant té Elsa, la viva imatge de la figaflor.

Un any després de l’estrena de l’òpera el 1850, Wagner va voler re- baixar aquest aspecte d’enfrontament entre dos mons escrivint en Una comunicació als meus amics que l’element cristià-romàntic és purament incidental i casual i que no té a veure amb la seva essència. Certament no és l’aspecte primordial de l’obra, però sense aquesta

Boceto escenográfico de Lohengrin para el Gran Teatre del Liceu: oposició el caràcter d’Ortrud seria ben diferent. Filla de Radbod, rei de Frísia que havia regit Brabant en època pagana, creu que el cristianisme és una heretgia i que han de triomfar els déus antics i les forces de la naturalesa. Per això està disposada a capgirar-ho tot, primer fent desaparèixer per art literal de màgia l’hereu del tron, el nen Gottfried, i després, amb l’arribada de Lohengrin, avortant la situació de poder que adquireix el Cavaller del Grial quan es casa amb Elsa. Lohengrin és la darrera òpera romàntica de Wagner. Un any des- prés, el 1851, escrivia l’assaig Òpera i drama en el qual establia com ha de ser el que anomena el drama musical, l’art del futur, i que plasmaria

Claude Perrier 1975/76 anys més tard en L’anell del nibelung. Però a Lohengrin ja trobem indi- cis del canvi que proposa el compositor. És la primera òpera en què no hi ha obertura com una peça tancada i hi apareixen els leitmotiv. Però el més nou i diferent és el tractament vocal d’Ortrud, a qui revesteix amb la tonalitat de Fa sostingut menor, que Christian Thielemann des- criu com «tenebrosa i salvatge», en oposició al La major, la tonalitat paral·lela, que és la de Lohengrin i Elsa.

58 59 Lohengrin Richard Wagner

Amb Ortrud, Wagner fa un gran ús de cordes greus i fustes que donen Elsa, que havia de callar, trenca la un so molt fosc i sempre inquietant. Quan al segon acte la dona invoca els déus pagans Wotan i Freia, ho fa amb una música molt agressiva i promesa i planteja les qüestions en aquest mateix acte la seva arribada davant de la catedral va acom- panyada d’un acord dissonant, en una primícia del que el compositor desenvoluparia anys més tard. que desencadenen la catàstrofe L’atracció que desperta Ortrud és per la seva destresa en l’engany, per la seva constància i determinació a portar-lo a terme, per la defen- [...]. En aquest punt cal fer-se sa del que creu que li pertoca i, sobretot i per contrast, perquè qui té davant és Elsa, la viva imatge de la figaflor, l’anvers de la medalla, una una pregunta insensata però dona que no toca de peus a terra, incapaç de decidir i d’actuar per ella mateixa i que quan ho fa és per destruir el món que s’ha creat. Hans Neuenfels, el director d’escena del Lohengrin estrenat al Festival de aclaridora de tot el que allunya Bayreuth el 2010, retratava aquests dos mons abillant les dues dones amb un vestit idèntic, com dos cignes magnífics, només que el d’Elsa Parsifal de Lohengrin: si la de era blanc, i el d’Ortrud, negre. Com Odette i Odile d’El llac dels cignes. I és clar, a tothom embadaleix la determinació i el vigor de la dansa de la Brabant hagués mantingut la bruixa perversa del llac que culmina amb els hipnòtics 32 fouettés. No és estrany, doncs, que el personatge d’Ortrud sigui molt atractiu. Tant, que fins i tot hi ha qui estaria disposat a anar-se’n de copes amb ella... clàusula imposada per Lohengrin qui sap! De fet, l’òpera acaba amb Ortrud derrotada, però Wagner no ens n’explica la fi. i hagués callat, ¿hauria caigut exànime, com Kundry, davant d’un marit triomfant, després de l’any «d’incògnit» establert pel Grial?

Aquest text fa referència al context de l'òpera i no a la producció de la directora Enrique Gavilán d'escena, Katharina Wagner.. Entre la historia y el mito. El tiempo en Wagner

60 61 Lohengrin Katharina Wagner

ENTREVISTA Katharina Wagner

“De seguida vam acordar que no podíem explicar-ho tot “Esperem que la posada en escena com un conte expliqui una història coherent i rigorosa” de fades”

62 63 Lohengrin

Katharina Wagner va néixer en una família d’evident tradició musical, el seu besavi va ser Richard Wagner, i el seu rebesavi el també compositor Franz Liszt. És l’actual directora del festival Wagner de Bayreuth, però també centra bona part de la seva feina en la direcció de produccions com la que podem veure al Gran Teatre del Liceu, on hi debuta dirigint Lohengrin.

Gran Teatre del Liceu. Com li arriba l’encàrrec de dirigir a Barcelona?

Katharina Wagner. Christina Scheppelmann es va posar en contac- te amb nosaltres amb una oferta concreta per a una nova posada en escena de Lohengrin al Gran Teatre del Liceu. Em va alegrar molt l’oferta, perquè m’encanten tant el Liceu com la ciutat de Barce- lona, amb la seva gran tradició wagneriana i la seva gent merave- llosa, i la vaig acceptar amb molt de gust. Es nota un gran suport i “La figura de Lohengrin entusiasme per les obres de Wagner; molts barcelonins adeptes de Wagner també són visitants fidels del festival a Bayreuth. se situa en la situació

Quin és el punt de vista d’aquest nou Lohengrin? política poc abans De seguida vam acordar que no podíem explicar-ho tot com un conte de fades en el qual Lohengrin apareix de sobte del no-res i del començament de la després se’n va. Això seria molt insatisfactori per a nosaltres. La figura de Lohengrin se situa en la situació política poc abans guerra, és a dir, no és del començament de la guerra, és a dir, no és sobrenatural. No es tracta de “treure importància” a la figura, sinó de motivació i co- herència. Que l’”heroi radiant” realment actuï en interès d’Elsa i sobrenatural” del rei Heinrich és un altre tema.

Què podrem veure a l’escenari?

Hem optat per un escenari de bosc, que es complementa amb interiors en algunes escenes. El bosc per si mateix representa un element natural que existeix avui dia, existia en el passat i, tant de bo, continuï existint en el futur. Moltes escenes es desenvolupen, doncs, en un espai públic, que es podria considerar, en cert sentit, fora d’una societat civilitzada i ordenada. Moltes coses també tenen lloc “sota observació”; els interiors, en canvi, permeten mo- ments més íntims.

64 65 Lohengrin Katharina Wagner Katharina Wagner

Lohengrin té algunes referències que sembla impossible ignorar, ens referim al cigne o a la procedència del protagonista. Com plantejarà idees com aquestes?

Aquests són, efectivament, els dos reptes més difícils de l’obra, però cal respondre-hi. Per a nosaltres era important trobar respostes lògiques i motivades a aquestes qüestions centrals, sense “excuses” escèniques o simples, tot i que visualment decoratives.

Per exemple, hi veurem un cigne a l’escenari?

Sí, hi ha un cigne i té un signifi cat important en aquesta repre- sentació. És testimoni de la “culpa” de Lohengrin, és la seva mala consciència, el persegueix, el torna boig recordant-li constantment els seus fets. N’és coneixedor i, per tant, presagia el fracàs del tabú de preguntar.

Lohengrin és una de les òperes més populars de Wagner, i és ben segur que al Teatre hi haurà un ampli públic, des d’aquell que coneix molt bé l’obra de Wagner, fi ns al que va per primer cop a veure una òpera. Què li demana al públic abans xd’anar a la funció?

Pot ser útil familiaritzar-se amb el contingut de l’òpera, però esperem que la posada en escena expliqui una història coherent i rigorosa, fi ns i tot sense cap coneixement previ en teatre musical. Igualment importants i molt benvingudes són la curiositat i la predisposició per a una vetllada teatral emocionant. Es pot dir que és impossible equivocar-se; donem una calorosa benvinguda a tothom. L’òpera no ha de ser elitista!

Què n’espera d’aquesta producció?

Esperem obrir al públic noves perspectives de l’obra i oferir-li així una vetllada emocionant, emotiva i estimulant que, tant de bo, ins- piri discussions i reaccions.

66 66 67 Jaume Tribó

Jaume Tribó No cal fer gaires esforços per recordar el sos- Lohengrin tre del prosceni del Liceu, l’arc de damunt de l’orquestra, abans de l’incendi. Hi vèiem tres plafons pintats el 1909 pel barceloní Ramir Lo- renzale i Rogent (1859-1917) dedicats a l’òpera francesa, alemanya i italiana. Els dels dos cos- tats eren pintures amb escenes de Manon de Massenet i Otello de Verdi. El plafó del mig, més gran que els altres dos, representava un moment del tercer acte de La valquíria. Bé que desaparegudes per l’incendi del 31 de gener de 1994, les tres pintures no han perdut vigència. Roberto Stagno L’Otello verdià mai no s’ha discutit. Pot sobtar la preferència de Manon per damunt d’altres títols francesos. I al plafó de La valquíria se’ns revelava l’estimació barcelonina envers la figura del músic. Però el seu títol més representat al Liceu continua sent Lohengrin, amb un total de 242 representacions, repartides en 49 edicions, que en fan el Wagner més estimat. Lohengrin va ser el primer Wagner representat a Barcelona i, com en el cas d’Aida, no va ser pas el Liceu qui va presentar-ne la pri- mícia, sinó el Principal, el vell teatre de tradició que fins a l’incendi del 1915 va ocupar sempre el primer lloc a les cartelleres barcelonines. El 17 de maig de 1882 arribava al Principal i onze mesos després al Liceu. Efectivament, el Princi- Josep Palet

Régine Crespin a Lohengrin la temporada 1959/60 pal n’havia fet la première barcelonina, però la dinàmica de les estrenes a casa nostra no havia estat l’habitual. El món operístic italià no s’atu- rava en la producció de títols nous. Les estrenes de Rossini, Bellini, Mercadante, Pacini, Donizetti i Verdi no trigaven més d’un any o dos a arribar a Barcelona. Podem creure que públic i crítica vivien una rigorosa actualitat pel que fa a nove- tats. En el cas de Lohengrin, amb estrena mundial el 1850, l’obra ens arribava trenta-dos anys més tard. I aquesta tònica de presentacions a casa nostra trenta o quaranta anys després de l’estrena absoluta, s’aplicaria a tots els grans tí- tols wagnerians. Totes les innovacions que tant ens sorprenien, feia temps que a Europa potser al Liceu ja havien deixat de ser-ne.

68 69 Lohengrin Jaume Tribó

Quaranta-nou edicions al Liceu Francesc Viñas i Lohengrin era obligat. Després d’insistir en Quan Lohengrin arribà al Liceu La figura del nostre tenor Francesc dues obres tan contrastants com (1883), es pot dir que el públic ja Viñas sembla que va donar una L’africana i Tannhäuser, Viñas va estava madur. Era la primera òpera embranzida notable al Lohengrin tornar a Lohengrin els anys 1909, que s’anunciava com a «íntegra», del Liceu, tot i que no era l’obra 1912 i 1915. Quan coincideix amb bé que amb tots els talls imagina- amb què més es prodigaria. Cinc Ramon Blanchart, tenor i baríton bles i també els inimaginables, so- anys després de l’estrena local, canten una gran part de l’òpera en bretot pel que fa a escenes corals. Viñas, aconsellat pel mestre Joan català. També Josep Palet, el tenor Els talls del Liceu seguien la tra- Goula, hi debutava el 9 de febrer de Martorell, als bisos obligats del dició dels efectuats a Itàlia. Això de 1888. Per prudència només se racconto passava al català i fins i vol dir que era del tot impossible li va permetre cantar els actes II i tot en va fer un enregistrament Viñas Francesc Miguel Fleta Max Lorenz d’obrir-ne ni un, ja que el material III (recordem que l’obra es repre- d’estudi. d’orquestra, sempre manuscrit, ja sentava sempre en quatre actes) i havia prescindit de bona part de la l’èxit va ser gran: «... á pesar de que Els grans directors i els Lohen- música. Tenim edicions per a cant el neófito cantor estuvo muy im- grin italians i piano usades al segle XIX en les presionado al pisar por primera vez Les dificultats musicals de les quals descobrim els talls dràstics las tablas». L’estructura dels pro- obres de Wagner eren superiors a que sofria l’obra, sobretot a l’acte grames de l’època ara pot semblar les del repertori habitual i, doncs, II. Destaquem també l’ús exhaus- curiosa. Després del preludi i dels calia recórrer a grans directors, so- tiu que hom feia del tacet, paraula actes de Lohengrin, s’oferí com a vint italians. És el mestre Augusto que servia per entendre que en- gran primícia la música d’escena Vianesi qui fa l’estrena de Lohen- cara que aquells compassos no que Meyerbeer havia escrit per al grin al Liceu i després Joan Goula es tallaven, el cor no els cantava. drama Struensee, del seu germà el dirigeix en set edicions gairebé Es deixava que l’orquestra toqués Michael Beer. La funció va aca- seguides. Els anys 1890, 1891, 1902, sola. Els diferents cors de saxons, bar amb l’acte IV de Carmen, que 1903, 1909 i 1912 el dirigeix Edoar- turingis i brabantins desapareixien Viñas no cantava. El 12 de febrer do Mascheroni, i el 1892 Leopoldo en un únic grup. d’aquell any 1988 Viñas va cantar Mugnone. Amb tot, ens complau El públic no podia fer menys els actes I, II, III de Lohengrin, però que a la llista de directors de Lo- Sándor Kónya Pau Civil de los Ángeles Victòria que acceptar el que se li oferia i no pas el quart, que és on hi ha- hengrin al Liceu n’apareguin també l’Associació Wagneriana presentà via el racconto «Da voi lontan in de catalans, els mestres Joaquim una lluita ferotge contra tots els sconosciuta terra». Fins al 7 d’abril, Maria Vehils i Antoni Ribera. El Wagner que es representaven al i ja a la temporada de primavera, 1909 hi tenim el gendre de Wag- Liceu. Ja el 1906 publicà el llibret no se li va permetre cantar l’òpera ner, Franz Beidler, i el 1922 una en català i la reducció per a cant tota sencera. Després d’una úni- grandíssima figura de la direcció i piano en alemany i català, edició ca representació la primavera del orquestral com fou Fritz Reiner. de la casa Breitkopf impresa a Ma- 1888, Viñas va trigar catorze anys El 1930 és l’any del Lohengrin de gúncia. Se’n publicaren gairebé tots a tornar al Liceu i ho va fer el 1903 George Sebastian, que durant tants els llibrets i pel que fa a partitures sempre amb Lohengrin. En aquella anys estarà lligat al nostre Teatre van continuar editant totes les ocasió l’obra de l’Associació Wag- i que hi farà quatre edicions; des- grans obres wagnerianes tret de la neriana ja feia el seu efecte. En una prés tindrà una fi trista, com tants Tetralogia. Ben aviat Lohengrin ha nota llegim: «A instància d’alguns que han estat fidels a la casa. Apa- esdevingut el títol més popular de socis de l’Associació Wagneriana, reixen després a la llista noms com Wagner amb 242 representacions, el Sr. Viñas cantarà el “racconto” Mladen Bašić, Mathias Aesbacher, seguit de Tristan i La valquíria, que en català si, com és costum, el pú- Georg Alexander Albrecht, Chris- no arriben a les 200. blic demana la repetició». El bis toph Prick (que per motius que es Julián Gayarre Hofmann Peter Grob-Prandl Gertrud

70 71 Lohengrin Richard Wagner

poden intuir canviava el cognom dels mèrits del tenor hongarès, va En el personatge d’Ortrud, sempre agraït pel en Perick), Uwe Mund, Peter Sc- tenir dues sopranos excepcionals: seu caràcter malèfic, s’hi han alternat sovint hneider, Friedrich Haider i Sebas- Régine Crespin (Elsa ideal) i aquell sopranos i mezzos, també al Liceu. La primera tian Weigle, aquest últim en la visita monstre vocal que va ser Gertrud Ortrud va ser la mezzo Giulia Novelli, que es- històrica del Festival de Bayreuth, Grob-Prandl (Ortrud). Per últim devindria la muller de Francesc Viñas. Després amb cor i orquestra compresos, cop es mantingueren les velles tra- Armida Parsi-Pettinella, la mítica Frida Leider, però en forma de concert, l’any dicions liceistes que ara escandalit- Giuseppina Zinetti, Erna Schlüter, Fidela Cam- 2012. zarien wagnerians i també els que piña, Margarete Klose, Gertrud Grob-Prandl, La llista de cantants és ben no en són: l’òpera es representà en Ludmila Dvořáková, Danica Mastilović, Eva Ran- esplèndida. Com a Lohengrin, el els quatre actes habituals. Després dová, Dunja Vejzović, Éva Marton i Luana DeVol. Liceu ha tingut els tenors més il· del gran duo de soprano i tenor Telramund ha tingut també noms il·lustres, Lorengar Pilar lustres, començant per Roberto del tercer acte, teló i pausa; Régine com el del sabadellenc Eugeni Laban, ara ab- Stagno el 1883 i continuant per Crespin i Sándor Kónya sortien a solutament oblidat, tot i que va cantar aquesta l’esmentat Francesc Viñas, Julián saludar pel tallet que tenia el teló. part en set edicions consecutives; Eugenio Gi- Gayarre (1889), Raffaele Grani S’encenien els llums de mitja sala raldoni, que al Liceu abans del Telramund havia (1890), Emilio De Marchi (1891), i el públic esperava fins que s’ha- fet el debut absolut com a cantant el 1892 amb el sevillà Fernando Valero (1892) i via muntat l’última decoració. La l’herald també del Lohengrin; Ramon Blanchart, Josep Palet (1901, i encara el torna durada del canvi era imprevisible, Mario Ancona, Domenico Viglione-Borghese, a cantar el 1932 en plena forma). però no hi havia pressa. Una altra Heinrich Schlusnus, Apollo Granforte, Raimon El 1922 Richard Schubert és el tradició que es feia per últim cop: Torres, Joseph Groenen, Hans primer Lohengrin alemany, però l’aplaudiment després d’«In fer- Nissen..., i en el rei, els noms de Francesco immediatament es torna a l’italià nem Land», per sempre més en Navarrini, un jove Ludwig Weber el 1935 i Matti per la presència del «divo» Miguel alemany, que obligava el mestre a Salminen. Fleta el 1926. I en italià es cantaria aturar l’orquestra. Com a herald, els noms de Jaume Bachs, encara els 1932, 1944 i 1946. Con- La llista de totes les intèrprets debutant com a baríton el 1889 i que més tard signem que en aquestes dues últi- del personatge d’Elsa no és menys esdevindria tenor com a Angelo Angioletti; l’es- mes edicions els intèrprets –tenor, gloriosa. En la traducció italiana de mentat Eugenio Giraldoni; el baríton madrileny soprano i baríton– eren tots tres Salvatore De C. Marchesi, el Liceu Ángel Anglada, que més tard seria mestre apun- Éva Marton del país: Pau Civil, Mercè Capsir i va tenir figures com Gemma Bellin- tador al mateix Liceu; Ernst-Alexander Lorenz, Consulteu la cronologia Raimon Torres. Sembla difícil de cioni, la barcelonina i oblidada Avel· que va tenir una fi tràgica, en ser assassinat a creure però les crítiques recullen lina Carrera –que faria l’estrena ganivetades a la muntanya de Montjuïc l’any que el 1944 Pau Civil va fer el bis mundial d’Andrea Chénier de Gior- 1967 després de dues representacions de Der del racconto en català! dano a La Scala de Milà el 1896–, Freischütz; Wolfgang Rauch; Àngel Òdena, i Ro- detallada De l’època de Lohengrin en Teresa Arkel, Carme Bonaplata-Bau bert Bork. alemany hem de fer esment dels i també la seva filla Carme Bau-Bo- Fins al 1930 ni programes ni crítiques no grans Max Lorenz, Hans Hopf, Sán- naplata, Salomea Krusceniska, Lina, recullen la figura del regista. Era una feina que dor Kónya, Ernst Kozub, Peter Ho- Pasini-Vitale, Cecilia Gagliardi, Mer- requeia en el cap d’escenari. El primer director fmann, Siegfried Jerusalem, Gösta cè Llopart i Mercè Capsir. Entre les d’escena d’un Lohengrin al Liceu del qual sabem Winbergh, John Treleaven i Klaus grans Elsa en alemany destaquem el nom és Filippo Dadò el 1926. Els últims anys hi Florian Vogt, que ja ens havia visi- Hilde Konetzni (1942), Victoria de hem tingut figures il·lustres, com Götz Friedrich tat amb la companyia de Bayreuth los Ángeles (1949), Régine Crespin el 1993 i Peter Konwitschny (2000 i 2006). l’any 2012. (1960), Helga Dernesch (1970), Amb aquest historial wagnerià, el quadre de Pilar Lorengar en la seva única ac- Ramir Lorenzale bé podria tornar a ocupar tot El Lohengrin de Sándor Kónya tuació en òpera al Liceu el 1986, el plafó central de l’arc del prosceni damunt de El Lohengrin de Sándor Kónya del Elisabete Matos (2000) i Emily l’orquestra. 1960 va ser singular perquè a més Magee (2006).

72 73 Lohengrin Cronologia Cronologia

Any Richard Wagner Música Art i ciència Història Any

1813 Wilhelm Richard Wagner neix en una família Neix Verdi. Rossini es fa famós amb Austen publica Pride and prejudice Napoleó perd la Batalla de Leipzig (on aca- 1813 modesta de Leipzig. El pare mor poc després Tancredi bava de néixer Wagner) i comença la seva decadència

1829 Primeres composicions (instrumentals) Guillaume Tell (Rossini). Elisabetta al Braille publica el seu codi per a cecs Els catòlics ja poden ser diputats britànics 1829 castello di Kenilworth (Donizetti). Le nozze (Catholic Emacipation Act) di Lammermoor (Michele Carafa). La straniera i Zaira (Bellini)

1833 Dtor. de cor del teatre de Würzburg. 1a òpera, Lucrezia Borgia (Donizetti). Beatrice di El Vapor publica el poema d'Aribau La Ferran VII mor: regència de Maria Cristina 1833 Die Feen, amb llibret propi como totes les que Tenda (Bellini). Neix Brahms pàtria a l'inici de la Renaixença farà (estrena pòstuma: 1888)

1834 Dtor. d'orquestra del teatre de Magdeburg, on Maria Stuarda (Donizetti l’estrena amb el Neix Degas Firma de la Quàdruple Aliança (Gran Bre- 1834 estrena la 2a òpera, Das liebesverbot (fracàs). títol Buondelmonte). Das Liebesverbot tanya, França, Espanya i Portugal) Coneix l'actriu Minna Planer, futura esposa (Wagner). Simfonia Harold en Italie (Berlioz). Mor Boïeldieu

1836 Es casa amb Minna Planner: comencen una Les huguenots (Meyerbeer). Una vida pel París inaugura l'Arc de Triomphe Espanya reconeix la independència de 1836 tumultuosa vida sentimental i amb deutes tsar (Glinka). Mor la mezzosoprano Maria Mèxic econòmics creixents Malibran. Oratori Paulus (Mendelssohn)

1842 1a òpera exitosa: Rienzi, que s'estrena a Dresde, Nabucco (Verdi). Linda di Chamounix Mor Stendhal Gran Bretanya obté Hong Kong. Espartero 1842 on s'instal·la, s'hi farà famós i millorarà la seva (Donizetti). Stabat Mater de Rossini. bombardeja Barcelona per sufocar una economia Fundació de la New York Philharmonic revolta Orchestra (NYPO)

1843 Der fliegende Holländer (comença a utilitzar el I lombardi (Verdi). Don Pasquale (Donizetti) A Christmas Carol (Dickens) Isabel II comença a regnar. Neix el diari 1843 leitmotiv). Nomenat kapellmeister de la cort de News of the World Saxònia

1845 Tannhäusser Alzira (Verdi). Comencen les obres del 1r Merimée publica Carmen a la Revue des Els Estats Units incorporen Florida i Texas 1845 Liceu. Clavé funda la coral L'Aurora. Liszt Deux Mondes actua a Barcelona

74 75 Lohengrin Cronologia

Any Richard Wagner Música Art i ciència Història Any

1849 Dona suport a Bakunin durant les revoltes de Moren Johann Strauss (pare) i Chopin David Copperfield (Dickens). Mor Poe. Instauració de la República Romana als 1849 Dresden, que fracassen: exili a Suïssa. Publica Indulten Dostoievski davant de l'escamot Estats Pontificis en fugir Pius IX però es l'assaig Die Kunst und die Revolution d'afusellament dissoldrà en pocs mesos

1850 Lohengrin (ja es basa estructuralment en el Inauguració del teatre Real de Madrid Un enterrement à Ornans (Courbet) American Express sorgeix als Estats Units 1850 leitmotiv). Publica Das Judenthum in der Musik, com a transport ferroviari text polèmic perquè analitza el judaisme en la música

1851 Publica l'assaig Oper und Drama Rigoletto (Verdi). Sarsuela Jugar con fuego Singer patenta la màquina de cosir i Gorrie Londres obre la 1a Exposició Universal 1851 (Barbieri) la de gel. Foucault ensenya a París el seu pèndol per demostrar la rotació terrestre. Mor el pintor Turner

1854 Comença a llegir obra del filòsof Schopenhauer, Mor el tenor Giovanni Battista Rubini Comencen a publicar-se Le Figaro i El Norte Pius IX proclama el dogma de la 1854 que influirà molt en ell de Castilla Immaculada Concepció

1861 Fracàs de Tannhäusser a París: se'n va per 2a Un ballo in maschera (Verdi). 1r incendi del Monturiol prova amb èxitel submarí Ictíneo Unificació d'Itàlia, recolzada per Verdi. Mor 1861 vegada i passarà per diversos països. Els deutes Liceu Cavour. Guerra de Secessió als Estats Units tornen a ser creixents

1862 Torna a Dresden en ser amnistiat La forza del destino (Verdi). Reinauguració Victor Hugo publica Les miserables Lincoln proclama l'alliberament dels esclaus 1862 del Liceu

1864 S'instal·la a Mariafeld (Suïssa) fugint de La belle Hélène (Offenbach). Neix Richard Pasteur prova que un ésser viu prové d'un Maximilià d'Habsburg, emperador de Mèxic 1864 creditors. Però la seva economia se soluciona Strauss. Mor Meyerbeer: Rossini compon altre i que no hi ha generació espontània amb el suport del jove Lluís II de Baviera, Chant funèbre com a homenatge admirador seu

1865 Tristan und Isolde. Comença a escriure les L'africaine (Meyerbeer). Neixen Sibelius Mendel comença a publicar els seus Final de la Guerra de Secessió 1865 memòries (Mein Leben), amb ajuda de Cosima i Dukas descobriments sobre l'herència genètica nordamericana i assassinat del president Liszt, amb qui té una relació sentimental estant Lincoln casada amb el dtor. d'orquestra Hans von Bülow, deixeble de Wagner. Neix Isolde, 1a filla atribuïda a Cosima i Wagner

76 77 Lohengrin Cronologia

Any Richard Wagner Música Art i ciència Història Any

1868 Die Meistersinger von Nürnberg. Coneix Mor Rossini. Hamlet (Thomas). Boito Lartet descobreix l'Home de Cromagnon Cau Isabel II i neix la pesseta 1868 Nietzsche, que l'enaltirà però anys després el estrena la seva 1a versió de Mefistofele (Homo sapiens). Mor Foucault repudiarà amb la mateixa força

1869 Das rheingold (pròleg de la tetralogia Der Ring Mor Berlioz Guerra i pau (Tolstoi). Principis de la química Els Estats Units acaben el ferrocarril que va 1869 des Nibelungen). Neix el 3r i últim fill de Cosima (Mendeléiev) de costa a costa i Wagner, Siegfried, que serà compositor i responsable del Festspiele (festival de Bayreuth)

1870 Die Walküre (1a jornada de la tetralogia Der ring Undina (Txaikovski) Excavacions a Troia (Schliemann). Fortuny Assassinen el president espanyol Prim. 1870 des nibelungen). Es casa amb Cosima, filla de pinta La vicaria Amadeu I, rei d'Espanya Liszt

1872 Posa la 1a pedra del Festspielhaus, el seu teatre Neix el músic català Joaquim Malats Creen el Metropolitan Museum of Art de Comença la III Guerra Carlina 1872 de Bayreuth (Baviera) Nova York. Sorgeix L'Esquella de la Torratxa

1874 Acaba la construcció del Festspielhaus i Barcelona crea la Societat Wagner. Quadres 1a exposició impressionista (París) Restauració borbònica a Espanya 1874 s'instal·la a casa seva (Wahnfried), construïda d'una exposició (Mússorgski). Mor Clavé, també a Bayreuth impulsor de les corals catalanes

1876 Siegfried (2a jornada) i Götterdämmerung (3a i La Gioconda (Ponchielli). Mor Piave, gran Bell patenta el telèfon, després de l'invent Mor Bakunin 1876 última jornada). Inaugura el Festspielhaus amb llibretista de Verdi. Neix Falla de Meucci. Bal au moulin de la Galette la tetralogia íntegra. Nietzsche publica Richard (Renoir) Wagner in Bayreuth

1881 1r atac de cor (serà la causa de la seva mort) Mússorgski mor, ultimant Khovantxina. The Portrait of a Lady (Henry James). Neix Assassinen el tsar Alexandre II: Alexandre III. 1881 Hérodiade (Massenet). El Liceu fa la seva 1a Picasso Neixen La Vanguardiai LA Times prova de llum elèctrica a la platea

1882 Parsifal, la seva última òpera. 2n atac de cor Neix Turina Darwin mor Garibaldi mor 1882

1883 Mor a Venècia amb 69 anys. Enterrament a El Liceu estrena el seu 1r Wagner, Lohengrin Nietzsche comença Also sprach Zarathustra Mor Marx 1883 Bayreuth (6 de març), poc després d'estrenar-se al teatre Principal (Barcelona). Obre la 1a seu de Metropolitan Opera House (Nova York)

78 79 Lohengrin Selecció d'enregistraments Selecció d'enregistraments

Selecció en CD

Wolgang Windgassen, Eleanor Steber, Astrid Varnay, Hermann Uhde, Josef Greindl. Director: Joseph defineix com a «gravació completa» de Lohengrin. Keilbert. Bayreuth, 1953. Teldec. I és així perquè recull uns compassos que habitualment no s’interpreten, ja que el mateix Richard Wag- Sandor Konya, Elisabeth Grümmer, Rita Gorr, Ernest Blanc, Franz Crass. Director: Lovro von Matacic. ner els va decidir eliminar per no fer massa reiteratiu Bayreuth, 1959. Orfeo. el comiat de Lohengrin. Són prop de cinc minuts que van a continuació del famós «In fernem Land» del Rudolf Schock, Maud Cunitz, Margarete Klose, Josef Metternich, Gottlob Frick. NDR Chor, Sinfonie- tercer acte. orchester NDR d’Hamburg. Director: Wilhelm Schüchter. Hamburg, 1953. Walhall. L’enregistrament, pel fet de ser més actual, té una qualitat de so excel·lent i uns intèrprets de molt Jess Thomas, Elisabeth Grümmer, Christa Ludwig, Dietrich Fischer-Dieskau, Gottlob Frick. Wiener bon nivell, tots ells vells coneguts del Liceu: Peter Staatsopernchor, Wiener Philharmoniker. Director: Rudolf Kempe. Viena, 1963. Warner Classics. Seiffert com a Lohengrin, Emily Magee com a Elsa, Falk Struckmann i Deborah Polaski com a Telramund Peter Seiffert, Emily Magee, Deborah Polaski, Falk Struckmann, René Pape. Chor Deutschen Staas- i Ortrud, i René Pape en el rol del rei Heinrich. toper de Berlín, Staatskapelle de Berlín. Director: Daniel Barenboim. Berlín, 1998. Teldec

Lohengrin és l’òpera romàntica per excel·lència de aconseguir reunir dues veus meravelloses per als rols Claude Perrier 1975/76 Esbós escenogràfic de Lohengrin per al Gran Teatre del Liceu: Richard Wagner. També és l’última de la tríada ro- principals: l’hongarès Sandor Konya, una veu sublim màntica, ja que a partir d’aquesta, Wagner va obrir per a Lohengrin, i Elisabeth Grummer, tot delicadesa el pas a la seva gran revolució al món de l’òpera: els per a Elsa. El repartiment es completava a un nivell drames musicals. excel·lent amb Rita Gorr, Ernest Blanc i Franz Crass. La popularitat que té es correspon amb la quan- El primer enregistrament en estudi de la com- titat de gravacions en disc compacte existents al mer- panyia discogràfica EMI (ara amb segell Walhall) és cat. Els testimonis més nombrosos els trobem amb un document molt interessant de l’any 1953, amb gravacions en directe des del Festival de Bayreuth direcció musical de Wilhelm Schüchter al capdavant fins al Met de Nova York, que gràcies a la tècnica de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Hamburg i amb la remasterització ens permeten escoltar veritables Rudolf Schock i Maud Cunitz en els rols de Lohen- meravelles. grin i Elsa, i amb Josef Metternich i Margarete Klose El primer Lohengrin de l’anomenat Nou Bayreuth en els de Friedrich von Telramund i Ortrud. Aquesta (el Festival de Bayreuth recuperat l’any 1951 després gravació ha anat guanyant reconeixement amb el pas de la Segona Guerra Mundial) va ser dirigit el 1953 del temps. per un especialista wagnerià, Joseph Keilbert, amb Però la majoria de crítiques són coincidents en un repartiment de luxe. Un Wolfgang Windgassen el fet que la millor gravació en estudi és la dirigida de 39 anys pletòric i delicat, l’Elsa de la nord-ameri- per Rudolf Kempe l’any 1963 (remasteritzada poste- cana Eleanor Steber que, probablement per motius riorment l’any 2000), amb la Wiener Philharmoniker polítics, no va entusiasmar la crítica d’aquells temps, i cors de l’Staatsoper de Viena i amb unes parelles una parella de malvats extraordinaris en mans d’As- antagonistes Elisabeth Grummer-Christa Ludwig i trid Varnay i Hermann Uhde, un Josef Greindl com Jess Thomas-Dietrich Fischer-Dieskau difícilment a rei Heinrich i uns cors estratosfèrics completaven superables. una gravació històrica. Una gravació més actual en estudi, de l’any 1998, Sis anys més tard, una altra gravació des del dirigida per Daniel Barenboim amb l’Staatskapelle de Festival de Bayreuth, en aquest cas amb una direc- Berlín i el Chor der Deutschen Staatsoper ens aporta ció musical molt intensa de Lovro von Matacic, va una curiositat molt interessant: la portada del CD la

80 81 Lohengrin Selecció d'enregistraments

Selecció en DVD

Piotr Beczala, Anna Netrebko, Evelyn Herlitzius, Tomasz Konieczny, Georg Zeppenfeld. Sachsischer Staatso- públic, va resultar molt ben acceptada per crítics i d’un John Treleaven i Hans-Joachim Ketelsen millora- pernchor, Staatskapelle Dresden. Director: Christian Thielemann. Dresden, 2017. Deutsche Grammophon. espectadors, ja que la coherència en el relat i la bri- bles. La prova de la modernitat d’aquesta producció llant posada en escena, tot un espectacle visual, van és que l’Òpera d’Hamburg encara la té present a les Paul Frey, Cheryl Studer, Gabriele Schnaut, Ekkehard Wlaschiha, Manfred Schenk. Director: Peter superar totes les reticències. seves programacions. Schneider. Bayreuth, 1990. Deutsche Grammophon. Novament el Lohengrin de Klaus Florian Vogt Tot i que de moment no s’ha comercialitzat de és impecable. També hi fan una aportació vocal manera oficial, cal destacar la producció de La Scala Klaus Florian Vogt, Solveig Kringelborn, Waltraud Meier, Hans-Peter König, Tom Fox. Choeurs de l’Opéra esplèndida Annette Dasch, Petra Lang, Jukka Rasi- de Milà que van signar Daniel Barenboim i Claus Guth. de Lió, Deutsches Symphonie Orchester de Berlín. Director: Kent Nagano. Baden-Baden, 2006. Opus Arte. lainen i Georg Zeppenfeld. La direcció d’escena de Una producció molt psicològica, com totes les del Hans Neuenfels és francament imaginativa. El que director alemany, i musicalment molt a prop de la Klaus Florian Vogt, Annette Dasch, Petra Lang, Jukka Rasilainen, Georg Zeppenfeld. Cor i Orquestra podria semblar simplista en una primera lectura, perfecció. És també l’oportunitat de veure i escoltar del Festival de Bayreuth. Director: Andris Nelsons. Bayreuth, 2011. Opus Arte. avança ràpidament cap a una reflexió profunda so- Jonas Kaufmann en el paper titular, amb Annette bre la fragilitat del comportament de les masses. Un Dash, Evelyn Hertlizius, Tómas Tomasson i René Pape. John Treleaven, Emily Magee, Luana de Vol, Hans-Joachim Ketelsen. Cor i Orquestra del Gran Teatre jove i desconegut director musical Andris Nelsons va del Liceu. Director: Sebastian Weigle. Liceu, Barcelona, 2006. Euroarts. deixar-hi el seu segell en una conducció magnífica i de prestigi que l’ha portat a ser un dels top ten del panorama actual. En l’apartat de DVD també podem trobar nombroses Cheryl Studer com a Elsa i, en general, una bona Ens queda, per últim, fer un esment especial a produccions que s’han ofert en diferents cadenes de part dels intèrprets encaixen molt bé dins la concep- l’innovador i el polèmic Lohengrin de Peter Konwitsc- televisió alemanyes, encara que de registres oficials, ció de Herzog. El punt feble, però, és la designació de hny, estrenat al Gran Teatre del Liceu l’any 2000, pro- és a dir, a la venda al mercat, només en podem comp- Paul Frey com a Lohengrin, ja que no transmet cap vinent de l’Òpera d’Hamburg, on es va estrenar el tabilitzar una desena. emoció i vocalment és millorable. Tampoc el director 1998. Aquesta producció va obtenir el premi al millor No és senzill fer una selecció entre aquestes deu musical Peter Schneider captiva en excés. És senzilla- muntatge operístic d’aquell any. unitats, ja que no sempre direcció d’escena, esceno- ment correcte. El fet de situar l’acció dins una escola alemanya grafia, direcció musical i qualitat dels intèrprets van Se sol associar el color blau al cavaller Lohengrin del segle XIX i que els personatges, vestits com a de bracet. i així queda palès en la producció de l’any 2006 des adolescents, imitin els adults, no s’ha de veure com Podríem dir que la producció de Dresden de de Baden-Baden, amb direcció escènica de Nikolaus una paròdia, sinó com la realitat d’un fracàs col·lectiu. l’any 2017, tot i sent extremadament clàssica, és la Lehnhoff i direcció musical de Kent Nagano. És una La direcció d’actors hi és impecable, qüestió que que més s’acosta a l’excel·lència total. Direcció mu- producció molt despullada, amb bona utilització de fa creïble aquesta narració, i la direcció musical de sical superba de Christian Thielemann i els rols de la llum, que ajuda a ressaltar la parella protagonista Sebastian Weigle fa que l’Orquestra i el Cor del Liceu Lohengrin i Elsa que eren interpretats per primera quan interpreten intensament els seus personatges. funcionin força bé. Emily Magee de nou com a Elsa i vegada per Piotr Beczala i Anna Netrebko van gaudir Klaus Florian Vogt –serà el nostre Lohengrin aquesta Luana DeVol com a Ortrud hi destaquen per damunt d’èxit de crítica i públic, sempre acompanyats pels temporada–, agradi o no el color de la seva veu, té una solvents Evelyn Herlitzius, Tomasz Konieczny i Georg dicció exquisida i físicament, igual que l’Elsa de Solveig Zeppenfeld. La producció va recuperar l’originària de Kringelborn, sembla idoni per al personatge. Christine Mielitz del 1983. El millor atractiu d’aquesta producció és sens Wolfgang Wagner, per a l’estrena del Festival dubte la presència espectacular de Waltraud Meier de Bayreuth del 1987 va encarregar la producció de com a Ortrud en un moment dolç de la seva carrera Lohengrin al famós cineasta Werner Herzog, que va seduint-nos amb la seva veu inconfusible. concebre una atmosfera gèlida i pessimista posant Podem tornar a veure Klaus Florian Vogt en la pro- accent en la fatalitat que acompanyarà el desenllaç ducció de Bayreuth, estrenada l’any 2010, i anomenada final. Les imatges i el moviment dels actors són pro- popularment «el Lohengrin de les rates». pis d’un gran director, amb l’encert d’introduir el làser Val a dir que aquesta proposta sorprenent, que en l’aparició i el comiat de Lohengrin. podria haver indignat el sector més «wagnerita» del Manel Bertran Mariné PRESIDENT DEL CLUB WAGNER BARCELONA

82 83 Lohengrin Puccini i Lohengrin de Richard Wagner. git les produccions Turandot de Giacomo Liceu el 1993 i aquesta temporada ha diri - la Musique. Va debutar al Gran Teatre del Charles Cross, d’Or, Diapasson Choc de Awards,Classical Grand Prix de l’Academie els màxims guardons: Grammy, Cannes Deutsche Grammophon, havent obtingut na de títols per a Harmonia Mundi i Ha enregistrat més d’unaArts. cinquante - de la Reial Acadèmia Catalana de Belles ga el Ministerio de Cultura i és acadèmic el Premio Nacional de la Música que otor celona 92. L’any 1999 va ser distingit amb musical de les cerimònies olímpiques Bar Nacional de Catalunya. Va ser director Barcelona i de la Jove Orquestra l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure de Ciudad de Granada i va ser fundador de de la Orquestadirector titular i artístic ta y Coro Nacionales de España. Ha estat és també director honorari de la Orques - rector musical del Gran Teatre del Liceu i Proms de Londres. Des del 2012 és el di - qui ha fet diverses aparicions als BBC men o BBC Symphony Orchestra, amb The Deutsche Kammerphilharmonie Bre - Philharmonic, Symphony Orchestra, Royal Stockholm Orchestre de Paris, City of Birmingham de Leipz ig, le de Dresden, Staastkapel gams amb orquestres com Gewandhauss (Puig-reig, lli - 1957) ha construït forts generació, de la seva llevants Josep Pons Considerat com un dels directors més re- Director musical Josep Pons 84 Biografies - - Escenògraf Marc Löhrer Debuta al Gran Teatre del Liceu. el Bavarian Culture del 2012. amb el premi BZ Culture de l’any 2010 i Eva Wagner-Pasquier, ha estat premiada germana, Berlín. Juntament amb la seva de l’Acadèmia Musical Hanns Eisler de de Direccióhonorària al Departament Fidelio a Tòquio. És, a més, professora tian Thielemann. El 2018 va presentar Isolde amb direcció musical de Chris - Nürnberg i el 2015 hi dirigí Tristan und Bayreuth amb Die Meistersinger von va debutar com a directora escènica a a Las Palmas de Gran Canaria. L’any 2007 fenschmied burg, Meistersinger von Nürnberg a Würz Entre les seves produccions trobem la Universitat Lliure de Berlín. del Festival de Bayreuth. Estudià teatre a delegada de BF Medien GmbH, una filial val de Bayreuth. També és la consellera l’any la directora del Festi 2015, - artística És la besneta de Richard Wagner i, des de Directora d’escena Katharina Wagner Magúncia, i Tiefland a a Berlín, Madama Butterfly de Munic, Il trittico de Puccininerplatz Lohengrin Rienzi a Bremen i Tannhäuser a l’Staatstheater am Gärt a Budapest, Der Waf Die - - - La bohème, Tiefland, Die Fledermaus, el vestuaridissenyat per a Tannhäuser , quio, així com al Festival de Bayreuth. Ha National Theatre i al New de Tò(Suïssa) - Leipzig, Theater St. Gallen a Sankt ter de Munic, Theater Regensburg, Oper Staatstheater Mainz, Prinzregententhea - de Gran Canaria, Staatstheater Hannover, sen, Teatro Pérez Galdós de Las Palmas elance . Ha treballat al Theater Nordhau - vestuari i des del 2008 treballa com a fre de2008. Des del 2006 és dissenyador theater Hannover entre els anys 2004 i va ser el director de vestuari- de l’Staats de vestuari a Krefeld, i Hannover Essen i ments a Hamburg. Ha treballat com a cap mació com a sastre, va ampliar coneixe - Després d’haver completat for la seva Figurinista Thomas Kaiser Debuta al Gran Teatre del Liceu. rina Wagner. Fidelio per a Tòquio, dirigida per Katha - Praga. I el 2018 va fer l’escenografia de gang Wagner i que es va poder veure a històrica de Lohengrin , creada per Wolf ter. L’any 2017 va recuperar la producció Landgraf i al Westfälisches Landesthea - cenògraf resident al Konzertdirektion i al Seefestspiele Mörbisch. Ha estat l’es - de Berlín, així com al Festival de Bregenz oper Wien, Komische Oper i Staatsoper Buenos Aires, Wiener Staatsoper, Volks- Wagner. Ha treballat al Teatro Colón de en moltes de les associat produccions de col·laborat com a ajudant i escenògraf Festival de Bayreuth. L’última dècada ha per a Die Meistersinger von Nürnberg al harina Wagner, ha creat l’escenografia de la posada en escena de Kat A partir - - - - porada 2015/16 amb Otello . porada 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem - com al Festival de Salzburg. Nacional i Gran Teatro de l’Havana; així haus Wuppertal, Oper Graz, i al Teatro Latvijas Nacionālā Opera de Riga, Opern - Düsseldorf, d’Essen, Aalto-Musktheater de Berlín, Deutsche Oper am Rhein quio, Norske Opera d’Oslo, Staatsoper d’Anvers, National Theatre de Tò New - Dresden, Theater Basel, Opera Vlaamse d’Hamburg,Staatsoper Semperoper de an der Wien, Deutsche Oper de Berlín, de Munic, Theater Bayerische Staatsoper hores, com a freelance , ha treballat a la Des d’ales d’Stuttgart. de l’Staatstheater - d’il·luminació d’Il·luminació i dissenyador al 2010 va ser el cap del Departament d’Il·luminació.partament De l’any 2006 el 2006 va ser-ne el cap adjunt del De - ater d’Hamburg el 1995; entre el 1997 i anys fins que s’incorporà al Thalia The - d’il·luminació independent durant uns Nascut a Zuric, treballà com a tècnic Il·luminador Stefan Bolliger Debuta al Gran Teatre del Liceu. hner. Matthias von Stegmann i Waltraud Le - Hack, Jan Schmidt-Garre, Lydia Steier, amb els directors d’escena Hans Jörg L’ocell de foc , entre d’altres. Ha treballat Giselle , ta giardiniera i Rienzi , així com els ballets Die lustige Witwe, Die tote Stadt, La fin - La consagració de la primavera i 87

84 Lohengrin Richard Wagner 86 d’altres agrupacions corals, desenvolupa cor del GTL i com a directora invitada lament a l'activitat com a directora del Generalitat de Catalunya (1994). Paral·le - amb el Premi Nacional de Cultura de la Catalunya, amb qui va ser guardonada denta de la Federació de Corals Joves de dels Amics de l'Òpera de Girona i presi- Català. També ha estat directora del Cor Català i sotsdirectoral'Orfeó de l'Orfeó ser directora-fundadora del Cor Jove de ció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va Nascuda a Barcelona, es graduà en direc generació. rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor Conxita Garcia Debuta al Gran Teatre del Liceu. la qual va crear el concepte dramatúrgic. així com de l’òpera2013, per a nens, per a niments especials durant l’aniversari del de la gestió projectes- per a esdeve val de Bayreuth, on ha estat responsable Ha col·laborat estretament amb el Festi - la nova producció de Tristan und Isolde . el 2015 s’ocupà de la dramatúrgia per a manera habitual amb Katharina Wagner; Bergen. Des de l’any 2011 col·labora de musical a les universitats de Bayreuth i Estudià musicologia, teatre i pedagogia Dramaturg Daniel Weber del Liceu Directora del Cor del Gran Teatre - i Rusalka (2012/13). “Escenes del Faust de Goethe” (2011/12) ha tornat amb Don Giovanni (2007/08), porada 2007/08 amb Tannhäuser, i hi Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem- a Nova York. Bayreuth, i també Filippo II rei Marke manz a Munic, Fiesco a Viena, Wotan a seus propers compromisos hi ha Gurne - estat publicats pel segell Decca. Entre els i reise / Schwanengesang i Bayreuth. Els seus dos àlbums, Munic, així com als festivals de Salzburg de Nova York, Bayerischede Staatsoper House de Londres, Metropolitan Opera Opéra National de París, Royal Opera ner Staatsoper, Teatro alla Scala de Milà, d’Europa i els Estats Units, com la Wie - pels principals teatresque l’ha portat riorment inicià una carrera internacional i Opernhaus de Zuric, posteStaatsoper - de les companyies de la Wiener mà part trajectòriaHoll. A l’inici de la seva for cantants com José van Dam i Robert Nascut a Àustria, estudià a Viena amb Baix (Heinrich) l'any 2015. tular del Cor del Gran Teatre del Liceu va ser nomenada directoraassistent, ti - de qui Conxita Garcia en fou directora Gandolfi i seguit per José Luis Basso, del l'estil de cant iniciat per Romano duccions operístiques. Continuadora en la direcció musical de diferents pro - mestra assistent del cor i ha col·laborat Debutà al Gran Teatre del Liceu com a DVD, ràdio i televisió. nombrosos enregistraments per a CD, per les millors sales d’arreu d’Europa i coral. Ha realitzat nombrosos concerts ca en cursos internacionals de direcció labor pedagògi - també una important Günther Groissböck Herz-Tod , han Winter - - (2013/14). hengrin i Rusalka (2012/13) i Die Walküre hi ha tornat amb Parsifal (2010/11), Lo i amb Die tote Stadt , porada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem- i Stolzing a Bayreuth, Salzburg i Dresden. salka a Berlín i París; Tannhäuser a Munic, burg; Florestan a Munic i Dresden; Ru Hamburg, Munic i Bayreuth; Paul a Ham - compromisos figuren Lohengrin a Viena, qua de Salzburg. Entre els seus propers al Festival de Bayreuth i el 2019 al de Pas - festivals internacionals, el 2007 debutà Cantant habitual als principals teatres i Andris Nelsons i Christian Thielemann. tres i directors, com Daniel Barenboim, Ha col·laborat amb destacades orques - salka ) i Faust ( La damnation de Faust ). ( ( mund ( Die Walküre ); així com Florestan ( Die Meistersinger von Nürnberg Lohengrin, Tannhäuser, Parsifal, Stolzing Lübeck. El seu repertori inclou els rols de la Hochschule für Musik und Theater de alhora que iniciava els estudis de cant a de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, Inicià la carrera musical com a trompa Tenor (Lohengrin) Klaus Florian Vogt Fidelio ), Paul ( Die tote Stadt ), Hoffmann Les contes d’Hoffmann ), el príncepRu ( ) i Sieg - - - - i tornat amb Píkovaia dama amb Lohengrin i hi ha porada 2005/06 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem - Lieder Requiem relieder de l’òpera, també ha interpretat els Gur Minnie ( La fanciulla del West ). Més enllà Ariadne ( auf Naxos ), Tosca i ohne Schatten ), comtessa ( Capriccio ), inclou rols com l’emperadriu ( Die Frau i Christian Thielemann. El seu repertori no, Sir Simon Rattle, Donald Runnicles Mehta, Kent Nagano, Sir Anthony Pappa Jansons, Philippe Jordan,Mariss Zubin Christoph von Dohnányi, Sir Mark Elder, tres Marc Albrecht, Daniel Barenboim, entre d’altres. Ha treballat amb els mes - com als festivals de Salzburg i Bayreuth, de Berlín, així haus de Zuric i Staatsoper nal de París, Wiener Staatsoper, Opern - Teatro alla Scala de Milà, Opéra Natio - York, Royal Opera House de Londres, cantat a la Metropolitan Opera de Nova nalment. Al llarg trajectòria de la seva ha Opera de Chicago, on debutà professio- na i completàformació a la Lyric la seva Estudià música a la Universitat d’India - Soprano (Elsa de Brabant) Emily Magee Rusalka (2012/2013) de R. Strauss. de Schönberg, així com el War de Britten o el cicle Vier letzte (2009/2010) (2009/2010) 89 - -

86 87 Lohengrin Richard Wagner Debuta al Gran Teatre del Liceu. o Ádám Fischer. treballat amb mestres com Kent Nagano ( Don Carlo ) o Leonore ( Il trovatore ). Ha previst incorporar papers com Elisabetta ( Alice ( Falstaff ), Medea o Madame Lidoine alemany,del repertori també ha cantat ha interpretat Elsa ( Lohengrin ). Més enllà Hamburg, en aquest darrer teatre també atro Comunale di Bologna i Staatsoper nore Berlin, Te ( Fidelio ) a la Staatsoper - També ha interpretat darrerament Leo - hemis ( Elektra ) i Sieglinde ( Die Walküre ). driu ( Die Frau ohne Schatten ), Chrysot tual inclou papers com Salome, Empera - ( Ariadne auf Naxos ). El seu repertori ac - Entführung aus dem Serail ) o Zerbinetta ), Konstanzela nit ( Die Zauberflöte ( Die poder interpretar rols com la Reina de de la mateixaplatztheater ciutat, on va de l’ensembleformà part del Gärtner oper de Munic. Immediatament després l’Opera Studio de la Bayerische- Staats de dels seus estudis entrà a formar part Escèniques de Munic, i durant l’etapa final Estudià a la Universitat de Música i Arts Soprano (Elsa de Brabant) Simone Schneider 88 Dialogues des Carmélites ), i en breu té - - Debuta al Gran Teatre del Liceu. escènicament per Kasper Holten. dial del títol de Daníel Bjarnason, dirigit ( rols com Scarpia ( Tosca ) o The Colonel neapolis. El seu repertori també inclou Rigoletto a la Minnesota Opera de Min - a l’OperaFalstaff Omaha (Nebraska) i de Stephen Langridge. També ha estat Evan Rogister, en una nova producció (cicle de L’anell del nibelung ) dirigit per Göteborgsoperan interpretà Alberich gonista de Der fliegende Holländer . A la Hèlsinki, també interpretà el rol prota - Wozzeck a la Finnish National Opera de La temporada anterior debutà el rol de Londres interpretant Miller ( Luisa ). de debutar a l’English National Opera de la nova producció d’Eva Wagner, a més hengrin ) a l’Òpera Estatal de Praga en interpretar Friedrich de Telramund ( Lo Pança ( Don Quichotte), per seguidament festival de Wexford interpretant Sancho La temporada l’ha començat al 2019/20 Baríton (Friedrich de Telramund) Olafur Sigurdarson Brothers ), que cantà en l’estrena mun - - amb da 2007/08 amb Die Walküre , i hi ha tornat Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempora - Faust (2006). (1999) i Deutsche Theaterpreistel-Goltz mersängerin, i ha rebut els premis Chris L’any 2002 va ser reconeguda com a Kam - Hans Neuenfels i Christoph Schlingensief. Kupfer,dreas Homoki, Harry Christof Loy, d’escena Willy Decker, Jürgen Flimm, An - Luisi i Sir Simon Rattle; amb els directors tres Daniel Barenboim, Daniele Gatti, Fabio Ais de Provença. Ha treballat amb els mes - als festivals de Bayreuth, Salzburg, Verbier i d’Europa, els Estats Units i el Japó, així com que ha cantat als principals teatres d’òpera Schatten ) i Kostelnička ( Jenůfa ). Papers tan und Isolde ), Die Amme ( Frau ohne (cicle de L’anellris - del nibelung ), Isolde (T Brünnhilde ( Parsifal ), Ortrud, de Kundry companyia. inclou els rols El seu repertori Dresden, actua habitualment amb aquesta a Leonore ( Fidelio ) a la Semperoper de ater d’Hamburg. Des del seu debut com Estudià a la Hochschule für Musik und The - Soprano (Ortrud) Evelyn Herlitzius Parsifal (2010/11) i Elektra (2016/17). - ( ( TristanKurwenal und Isolde ), Amfortas ser ( Die Meistersinger von Nürnberg ), Don Alfonso ( Così fan tutte ), Beckmes - comte d’Almaviva ( Le nozze di Figaro ), ram ( Tannhäuser ), Rodrigo ( Don Carlos ), inclou els rolsEl seu repertori de Wolf carrerala seva de Berlín. a l’Staatsoper Format musicalment a Berlín, començà Debuta al Gran Teatre del Liceu. Bayreuth. atre de Tòquio, així com al Festival de National The - Opernhaus de Zuric, New Nationale Opera d’Amsterdam, Staatsoper de Munic, Wiener Staatsoper, d’Hamburg,den, Staatsoper Bayerische House de Londres, Semperoper de Dres - al Teatro alla Scala de Milà, Royal Opera Al llarg trajectòria de la seva ha cantat Barenboim i Faninal ( Der Rosenkavalier ). de L’anell del nibelung dirigit per Daniel vist interpretar Donner i Gunther del cicle zeck. A més, aquesta temporada té pre - Baríton (Herald del rei) Baríton (Herald del rei) Roman Trekel Parsifal ), Faust ( Doktor Faust) i Woz 81 - -

88 89 Lohengrin Richard Wagner (2017/18). i Lammermoor (2015/16) i hi ha tornat amb Lucia di viata (2014/15), Debutà al Gran Teatre del Liceu amb La tra- Hugo de Ana o Lluís Pasqual. Paco Azorín, Damiano Michieletto, Gustavo Tambascio, del Monaco, Tobias Kratzer, David McVicar, directors d’escena Emilio Sagi, Giancarlo Ramón Tebar i Manuel Coves; així com els Albiach, Óliver Díaz, Francesco Ciampa, guel Pérez-Sierra, Álvaro Virginia Martínez, Calvo, Miguel Roa, José Mi - Miquel Ortega, Valdés, Paolo Arrivabeni, Guillermo García Marco Armiliato, Evelino Pidò, Maximiano L’han dirigit els mestres Gergiev, Valery gotà i al Festival de Bayreuth, entre d’altres. lló de la Plana, València, Madrid, Mèrida, Bo - auditoris de Lausana, Oviedo, Bilbao, Caste - trajectòriade la seva ha cantat en teatres i perior Joaquín Rodrigo de València. Al llarg especialitat de cant líric, al Conservatori Su sicals amb el piano. Es llicencià en música, Nascut a Astúries, començà els estudis mu - Tenor (Cavaller de Brabant) Jorge Rodríguez-Norton 90 Tristan und Isolde - Debuta al Gran Teatre del Liceu. Deutsche Grammophon i Naxos. en gravacions per als segellsparticipat Lammermoor i La fanciulla del West . Ha Gloriana, Die Soldaten, Capriccio, Lucia di tablo de Maese Pedro, Rigoletto, Carmen, , sortilèges flöte , Schicchi , inclou els títolsEl seu repertori de Gianni Emilio Sagi o Krzysztof Warlikowski.Pizzi, David McVicar, Lluís Pasqual, Pier Luigi Bieito, Cristof Loy, Cristoph Marthaler, directors d’escena Hugo de Ana, Calixto Nicola i els Luisotti o Ingo Metzmacher; Pablo Heras-Casado, Jesús López Cobos, Haenchen, cesco Ivan Ciampa, Hartmut llé Domenech, Sylvain Cambreling, Fran - rigit els mestres Ivor Bolton, Josep Caba - Xina), entre d’altres.Nanquín (la L’han di - Bilbao,drid, Sevilla, Montpeller, Bogotà o ha cantat en teatres i auditoris de Ma - de Canto de Madrid, el tenor malagueny Format musicalment a l’Escuela Superior Tenor (Cavaller de Brabant) Gerardo López Il viaggio a ReimsIl viaggio , Le nozze di Figaro, Les contes d’Hoffmann, El re - L’enfant et les Die Zauber - i Tosca (2018/19) Baríton (Cavaller de Brabant) Josep-Ramon Olivé amb Musicals del Renaixement”, i hi ha tornat porada 2017/18 amb “Ensalades. Retaules Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem - Star el 2018. el 2017 i va ser seleccionat ECHO Rising Florissants de William Christie i Les Arts del projecte Lemà part Jardin des Voix Oxford Lieder Young for el 2015, Artist Musicales de España (2011). També fou del Concurso Permanente de Juventudes ging Competition (2015) i el segon premi premi i el premi del públic Händel Sin - de Londres el 2017, així com el primer de la Guildhall School of Music & Drama altres cantants. Va rebre la Medalla d’Or Bros, Luigi Alva i Teresa Berganza, entre son, Gerald Finley, Widmer, Kurt Josep magistralsen classes de Graham John - professor Rudolf Piernay. Ha participat a la Guildhall School de Londres amb el Catalunya i continuà la formació vocal a l’Escola Superior de Música clàssic Barcelona. Estudià direcció coral i cant posteriorment a l’Escola de Música no i cant a l’Escolania de Montserrat i Començà els estudis de violoncel, pia - Kàtia Kabànova i Candide (2018/19), - Marc Pujol Lescaut Thaïs (2016/17), Manon sebre (2014/15), vreur (2011/12), Don Pasquale i El pes - ons, les darreres amb Adriana Lecou - Poppea , i hi ha tornat en moltes ocasi - rada 2008/09 amb L’incoronazione di Debutà al Gran Teatre del Liceu tempo - Cambra del Palau de la Música Catalana. entre d’altres. del Cor Ha format part de Pérez, Patrick Fournillier i Daniel Oren, Bicket, Antoni Ros-Marbà, Víctor Pablo Nagano, Ivor Bolton, Daniel Oren, Harry Oviedo i Sofia. Amb els directors Kent tres de Berlín, Munic, Barcelona, Madrid, Christoff (Bulgària). Ha treballat en tea - Baríton (Cavaller de Brabant) (2018/19). premiat al Concurs Internacional Boris ta del concurs Operalia i el 2009 va ser per de Munic. El 2008 va ser semifinalis - treballà- a la Bayerische Staatso 2006/07 Nubar i Dalton Baldwin. Durant el curs cal de Vilacròsa (França) amb Lorraine son, i posteriorment a l’Académie Musi - Maty Pinkas, Edda Moser i Carlos Chaus Estudià cant amb Montserrat Pueyo, (2017/18), La Gioconda i Tosca 93 -

90 91 Relació personal Gran Teatre del Liceu

DIRECCIÓ GENERAL Carles Chordà Gabriel Antonio Diap DEPT. ECONOMICOFINANCER Instal·lacions i manteniment J Pere Gil Valentí Oviedo Francesc Colomina Mariel Fontes Ana Serrano Susana Expósito Anna Junquera Secretaria de direcció Carme Comeche Elisabeth Gillming Cristina Esteve Domingo García Antonio Larios Ariadna Pedrola Charles Courant Ignasi Gomar Gemma Palet Isaac Martín Joaquim Macià Assessoria jurídica Savio de la Corte Oihane González de Viñaspre Control econòmic Francesc Macip Elionor Villén Birgit Euler Olatz Gorrotxategi M. Jesús Fèlix DEPT. DE RELACIONS Antoni Magriña Anna Ferrando Juan Pedro Fuentes Ramon Grau Gemma Rodríguez INSTITUCIONALS Vicente Miguel Natàlia Sanz Alejandro Garrido Lucas Groppo Comptabilitat Relacions Públiques Enric Miquel Juan González Moreno Andrés Omar Jara Jesús Arias Estefania Sort Alfonso Ochoa DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Ródica Mónica Harda M. Carmen Jiménez M. José García Yolanda Bonilla Carles A. Pascua Víctor Garcia de Gomar Piotr Jeczmyk Sung Min Kang Tresoreria i assegurances Laura Prat Robert Pinies Leticia Martín Magdalena Kostrzewszka Hortènsia Larrabeiti Jordi Cabrero Sala José C. Pita Planificació Émilie Langlais Yordanka León Roser Pausas Marian Casals Ferran Pratdesaba Yolanda Blaya Francesc Lozano Graham Lister Compres Xavier Pérez Josué Sampere Maria Subirana Jing Liu Glòria López Pérez M. Isabel Aguilar Tècnica d'audiovisuals Contractació i figuració Kalina Macuta M. Dolors Llonch Javier Amorós DEPT. TÈCNIC Jordi Amate Albert Castells Sergii Maiboroda Raquel Lucena Eva Grijalba Xavier Sagrera Antoni Arrufat Meritxell Penas Darío Mariño Varela Mónica Luezas Anna Zurdo Oficina tècnica Amadeo Pabó M. Carme Ventura Enric Martínez Elisabet Maldonado Marc Comas Carles Rabassa Producció executiva Jorge Martínez Campos Aina Martín DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Guillermo Fabra Josep Sala Silvia Garcia Manuel Martínez Encarnació Martínez Mireia Martínez Natàlia Paradela Antoni Ujeda Joan Rimbau Juanjo Mercadal Xavier Martínez Pol Avinyó Eduard Torrents Àngel Vílchez Producció d’esdeveniments Jordi Mestres Ivo Mischev Montse Cardona Coordinació escènica Atrezzo Muntsa Inglada Aleksandra Miletic Raquel Momblant Jesús García Maria de Frutos Stefano Armani Deborah Tarridas Albert Mora Daniel Muñoz Teresa Lleal Miguel Ángel Garcia José Luis Encinas Sobretítols David Morales Plamen G. Papazikov Gemma Pujol Txema Orriols Miguel Guillén Glòria Nogué Liviu Morna Mª Àngles Padró Judith Ruiz Administració de personal Fernando Jiménez Mihai Morna Eun Kyung Park Abonaments i localitats Cristina Viñas Antoni Lebrón DIRECCIÓ MUSICAL Emili Pascual Natàlia Perelló Mª Carme Aguilar Judith Villalmanzo Ana Pérez Josep Pons Mª Dolors Paya Marta Polo Diana Díaz Logística i transport Lluís Rabassa Antoni Pallès Enric Pellicer Joan Prados Ana Font José Jorge González Jaume Roig Josep Mª Armengol Raúl Pérez Florenci Puig Josefa Padrós Blai Munuera Josep Roses Núria Piquer Cristoforo Pestalozzi Joan Josep Ramos Ariadna Porta Lluís Suárez Mariano Sánchez Arxiu musical Ionut Podgoreanu María Genís Ricart Sònia Puig-Gros Maquinària Vicente Santos Josep Carreras Alexandre Polonski Miquel Rosales Marta Ribas Albert Anguera Regidoria Elena Rosales Sergi Puente Emili Rosés Gemma Sánchez Ricard Anguera Llorenç Ametller Mestres assistents musicals Annick Puig Maria Such Joan A. Antich Immaculada Faura Rodrigo de Vera Ewa Pyrek Olga Szabo DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE Natàlia Barot Xesca Llabrés Vanessa García Joan Renart Llorenç Valero I ESDEVENIMENTS Albert Brignardelli Jordi Soler Marc Renau Mª José Rielo Ingrid Venter Helena Roca Raúl Cabello Sastreria David-Huy Nguyen-Phung Artur Sala Elisabet Vilaplana Sandra Modrego Ricard Delgado Rui Alves Jaume Tribó Guillermo Salcedo Helena Zaborowska Sandra Oliva Yolanda Escoda Alejandro Curcó Véronique Werklé Fulgencio Sandoval Guisela Zannerini Mireia Ventura Sebastià Escutia Rafael Espada Regidoria musical Cristian Sandu Servei educatiu i El Liceu Apropa Esdeveniments Emili Fontanals David Farré Lluís Alsius Oleg Shport Jordina Oriols Isabel Ramón Oriol Franquesa Cristina Fortuny Luca Ceruti Oksana Solovieva Irene Calvís Marcos Romero Angel Hidalgo Victòria Gallego Micky Galindo Juan M. Stacey Carles Gibert Paulina Soucheiron Ramon Llinàs Carme González Sebastián Popescu Barbara Stegemann Mercè Núñez Eduard López Jamaine Kässler Orquestra Raul Suárez Josep Maria Sabench DEPT. DE RECURSOS HUMANS Francesc X. López Esther Linuesa Kai Gleusteen Renata Tanellari Pilar Villanueva I SERVEIS GENERALS Begoña Marcos Jaime Martínez Òscar Alabau Guillaume Terrail Jordi Tarragó Aduino J. Martínez Dolors Rodríguez Olga Aleshinski Peter Thiemann DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Administració de personal Manuel Martínez Glòria Royo César Altur Franck Tollini Nora Farrés Jordi Aymar Roger Martínez Javier Sanz Andrea Amador Yana Tsanova Premsa Mercè Siles Eduard Melich Montserrat Vergara Joaquín Arrabal Marie Vanier Martín Zaragüeta Formació i seguretat i salut laboral Bautista V. Molina Ana Sabina Vergara Sandra Luisa Batista Bernardo Verde Digital Rosa Barreda Albert Peña Alba Viader Lluís Bellver Jorge Vilalta Christian Machío Recepció Esteban Quífer Patrícia Viguer Francesc Benítez Matthias Weinmann Edicions Cristina Ferraz Carlos Rojo Eva Vílchez Jordi Berbegal Cor Sònia Cañas Servei mèdic Salvador Pozo Caracterització Josep M. Bernabeu Conxita Garcia Arxiu Mireia Gay Esther Sanclemente Susana Ben Hassan Claire Bobij Alejandra M. Aguilar Helena Escobar Seguretat Andrés Sánchez Monica Núñez Kostadin Bogdanoski Josep M. Bosch Producció d’audiovisuals Ferran Torres Jordi Segarra Liliana Pereña Bettina Brandkamp Margarita Buendía Clara Bernardo Informàtica Luminotècnia Miriam Pintado Esther Braun José L. Casanova Santi Gila Pilar Foixench Susana Abella Núria Valero Mercè Brotons Alexandra Codina Disseny Raúl López Ferran Capella Pablo Cadenas Xavier Comorera Lluís Palomar Xavier Massotti Sergi Escoda Josep Antón Casado Rosa Maria Cristo Albert Sust Jordi Gallues Andrea Ceruti Miguel Ángel Curras J. Carles Chordà Dimitar Darlev

92 93 Direcció Nora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programa Manel Bertran, Victoria Cirlot, Jordi Fernández, Albert Galceran, Rosa Massagué, Jaume Radigales, Jaume Tribó

Disseny original Bakoom Studio

Disseny Minimilks

Fotògrafs Antoni Bofill, Christian Machío, Daniel Díaz

Impressió Pressing, S.A. Dipòsit Legal: B 19057-2019

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 86 31

Comentaris i suggeriments [email protected]

La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitat ambiental