PROJECCIÓ 171 Antiga Audiència, dimarts 18 de març de 2003 M. EL VAMPIRO DE DÜSSELDORF M, Fritz Lang, 1931 Una de les pel·lícules més representatives de l’expressionisme alemany. El silenci com a representació de la paranoia i la intolerància. L’expressionisme brutalment a homes, dones i nens, amb Anàlisi de M L’expressionisme és un moviment estètic l’objectiu de convertir-se en el pitjor El títol de la pel·lícula havia de ser El que floreix a Europa, principalment en criminal de la història. asesino está entre nosotros, però degut a l’àrea germànica, durant el primer terç del Es la primera pel·lícula sonora de Fritz les crítiques que va tenir en els cercles s. XIX i que es caracteritza per l’expressió Lang, en la que destaca l’agilitat amb la propers a Hitler, Lang va decidir cambiar anímica de l’art davant de la sensorialitat que Lang s’adapta al cine sonor en uns el títol pel de M. M és la primera lletra de de l’impressionisme. Podríem dir que neix anys en els que les pel·lícules amb so Mürther (assassí) i és una lletra que com a conseqüència de la derrota l’utilitzaven solament per a adornar una tothom te impresa en el seu palmell de la alemanya en la I Guerra Mundial. pel·lícula que podria haver estat muda. mà. Aquest moviment que intenta crear móns La pel·lícula la trobarem dividida en dues Els títols de crèdit apareixen amb una imaginaris a través de la sensibilitat de parts clarament diferenciades, la primera ombra al seu darrera, és una tècnica nova l’artista, penetra en tots els nivells: pin- part fa referència a la recerca de l’assassí, que ens avança la part tètrica del film. tura, literatura, etc., creant un estat d’ànim en la segona part Lang intenta crear a Només trobem dos fusionats a pel·lícula en l’observador. L’artista no crea la l’espectador el dubte sobre la legitimitat que separen una seqüència de l’altra, el impressió a partir de l’exterior, sinó que del judici extraprocessal (popular), i a més primer apareix just després dels títols de crea l’expressió a partir de l’interior. reflecteix de manera molt crua la societat crèdit i el segon farà intensificar el fet de El naixement de l’expressionisme cinema- alemanya de l’època. l’assassinat. togràfic és pot datar a l’any 1919 amb la Primera part: la recerca de l’assassí, Lang Pel que fa a l’angulació de la càmara, difusió de la pel·lícula El gabinete del l’explica mitjançant la utilització del Lang utilitza majoritàriament el picat que doctor Caligari (Das Cabinet des Dr. muntatge en paral·lel on es reflecteix, per dona la sensació d’espectador excepcional Caligari) de Robert Wiene, en la que una banda, la ineficaç actuació policial i, de les situacions, de domini sobre els representants del dinàmic grup Der Sturm per l’altra, la recerca que realitza la co- ciutadans. Tan sols apareixen dos contra- (La tempestat) dissenyaren uns decorats munitat de delinqüents, cansats de no picats en tota la pel·lícula. La composició que van dotar a la pel·lícula d’una poder ‘treballar’ a causa de la pressió dels plànols és bàsicament circular, atmosfera visual particularment inquietant poli-cial en la que es manté sotmesa la s’afegeixen continguts i decorats i que reflectia la tragèdia d’un home que ciutat. expressionistes que provoquen angoixa a embogia per l’abús dels seus poders Segona part: el costum de xiular la l’espectador. La càmara no té simplement mentals. coneguda melodia del compositor Grieg una finalitat descriptiva, sinó que intenta Directors com Paul Leni (El hombre de «En el salón del rey de la montaña» de donar sensació de profunditat i crear estats las figuras de cera, 1924), Arthur Peer Gynt, delata a l’assassí Beckert anímics. Robinson (Sombras, 1923), Murnau davant dels delinqüents que aconse- El muntatge és alternat i carregat (Nosferatu, 1922), E. A. Dupont (Variété, gueixen segrestar-lo, però no per eliminar- d’el·lipsis (explicar quelcom sense ense- 1925), formaren part d’aquest moviment lo, sinó per a sotmetre’l a un judici nyar-ho) i catàlisis (exagerar, allargar un en el que també va pertànyer Fritz Lang popular davant de les famílies de les nenes plànol). amb pel·lícules com Metropolis (1926) i assassinades, en el que els mateixos L’estructura és muda, el silenci representa M (1931). delinqüents condueixen el procés. Lang la paranoia i la intolerància que acompan- descriu a una col·lectivitat enervada, que yen la recerca de l’assassí. M no aconsegueix comprendre que fins i tot A M veurem la persecució d’un assassí de el més malvat criminal mereix un judici Fritz Lang nens en l’Alemanya prenazi. Està basada just i una defensa adequada. Viena (Àustria), 1890-1976. en l’autèntic cas de Peter Kürten, El destí portarà als personatges a la Després d’estudiar arquitectura Lang va anomenat el Monstre de Düsseldorf, el destrucció individual i col·lectiva. marxar de casa amb 20 anys i es dedicà a qual entre 1913 i 1929 va assassinar viatjar per tot el món, venent dibuixos i Producció: Anima’t · Tel. 977 244 976 · www.tinet.org/~animat · A/e: [email protected] · Textos: David Aragonès Curulla postals per a poder sobreviure i continuar Ernst Stahl-Nachbaur: Cap de policia donant voltes fins arribar als temps de la I Paul Kemp: carterista 1943 Guerra Mundial. Com a tinent de l’exercit Franz Stein: Ministro Hangmen Also Die! austríac Lang començà a escriure els seus Rüdolf Blümner: advocat defensor 1944 primers guions mentre reposava ferit en Karl Platen: vigilant The Woman in the Window un hospital. Després de dedicar-se a escriure durant uns anys, va dirigir les 1944 seves primeres pel·lícules a Alemanya, Filmografia Ministry of Fear com la reconeguda Metrópolis, que va 1919 1945 col·locar als estudis UFA en una situació Die Spinnen 1 Scarlett Street econòmica molt complicada. Al 1933 Lang abandonà immediatament el 1919 1946 país després de ser convidat, pel ministre Der Herr der Liebe Cloak and Dagger de propaganda de Hitler, a supervisar les 1919 1948 produccions cinematogràfiques del Harakiri Secret Beyond the Door nazisme. Conscient de que deixava enrere tota la seva fortuna personal i a la seva 1919 1950 dona, la novel·lista Thea von Harbou (que Halbblut House by the River es va unir al moviment nazi després 1920 1950 d'haver compartit guions amb Lang i de Das Wandernde Bild American Guerilla in the Philippines divorciar-se d’ell), es muda a Hollywood on dirigeix westerns, drames, films 1920 1952 bèl·lics, thillers i pel·lícules del gènere Die Spinnen 2 Rancho Notorious noir. La seva fugida també va estar condicionada pel descontent que havia 1921 1952 provocat a les autoritats nazis la visió de Vier um die Frau Clash by Night la societat alemanya que Lang havia 1921 1953 reflectit a M. Der Muede Tod The Blue Gardenia Durant els següents anys, actors de la talla d’Edward G. Robinson, Spencer Tracy o 1922 1953 Marlene Dietrich passaren sota la seva Dr. Mabuse,der Spieler The Big Heat direcció. 1924 1954 Al 1956 va abandonar Hollywood degut a Die Nibelungen: Siegfried Human Desire les diferències que el seu temperamental caràcter provocava amb els productors. 1924 1955 Lang marxà a l’Índia on rodà un parell de Die Nibelungen: Kriemhilds Rache Moonfleet pel·lícules abans de tornar a Alemanya per 1926 1956 dirigir la seva última pel·lícula l’any 1960. Metropolis While the City Sleeps 1928 1956 Fitxa tècnica Spione Beyond a Reasonable Doubt Equip tècnic 1929 1958 Guió: Fritz Lang, Thea von Harbou Die Frau im Mond Der Tiger von Eschnapur Producció: Nero Film A.-G.-Ver. Star Film GMBH 1931 1959 Productor: Seymour Nebenzal M Das Indische Grabmal Director de fotografia: Fritz Arno Wagner, 1932 1960 Gustav Rathje Das Testament des Dr. Mabuse Die Tausend Augen des Dr. Mabuse Director Artístic: Karl Vollbretch, Emil Hasler 1934 Música: Edvard Grieg (fragments de Peer Liliom Gynt) So: Adolf Jansen 1936 Duració: 99 min. Fury 1937 Equip artístic You Only Live One 1938 Peter Lorre: Hans Beckert You and Me Otto Wernicke: Lohmann Gustav Gründgens: Schraenker 1940 Theo Lingen: Bauernfaenger The Return of Frank James Theodor Loos: comissari de policia 1941 Groeber Western Union Georg John: cec Ellen Widmann: Sra. Becker 1941 Inge Landgut: Elsie Man Hunt.