periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 504 del 8/7 al 21/7 de 2020 2,5 € Segregació escolar, arrel de desigualtats El sistema educatiu permet una distribució no homogènia de l’alumnat entre els centres docents, amb escoles d’elit i escoles gueto, que vulnera la igualtat d’oportunitats

pàg. 4-11

Suplement ‘Ecosistemes’ Vuit pàgines amb informació sobre les xarxes de suport de l’economia social i solidària al Prat de Llobregat. JOSE TÉLLEZ JOSE @josetellez / 2 ENTRANTS 8 de juliol de 2020 Directa 504

edita SUMARI La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Barcelona Segregació: assignatura pendent Tel: 935 270 982 A les escoles de primària i secundària Mòbil: 661 493 117 dels Països Catalans es produeix una [email protected] forta segregació de l’alumnat per raons www.directa.cat d’origen, culturals i de classe social. Directa dipòsit legal: B 16982-2016 4-11 Un reportatge de Mariana Cantero periodisme cooperatiu i Guillem Martí, amb fotografies de A FONS A per la transformació social Victor Serri i Carlos Moreno, infografia de Mercedes Sánchez i il·lustració de portada de José Tellez.

Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no racista, no sexista i no androcèntric. La DIRECTA no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Sebastian Friedrich expressades als articles d’opinió. És difícil trobar una mirada més lúcida sobre els motius de l’ascens de la ultradreta a Alemanya que la d’aquest QUI SOM? 12-15 periodista i politòleg. Hi conversa A fons Andreu Jerez, amb fotografies de Jesús Rodríguez MIRALLS Lidija Delovska. Miralls Gemma Garcia | [email protected] Cruïlla Laia Mas i Guille Larios | [email protected] Impressions Laia Alsina, Ekaitz Garate i Albert Alexandre | impressions@ Galeristes, ‘millennials’ i capitalisme directa.cat Article de l’etnomusicòleg Ibán Roda el món Martínez Cárceles, il·lustrat per Anna Gran. Oriol Andrés i Joan Mas | [email protected] 16-18 Expressions Clara Macau i Elena G. Ruiz | [email protected] La crisi de les cures rebenta La indirecta Opinió de la sociòloga feminista Clara Àlex Romaguera i Mariana Cantero Alsina Muro. Il·lustració d’Esther Aguilà. L’espina IMPRESSIONS Carlos Villafranca | [email protected] Fotografia Víctor Serri | [email protected] Trencant els silencis del suïcidi Il·lustració En una societat que viu d’esquena a Roser Pineda i Esther Aguilà | [email protected] la mort, la decisió de llevar-se la vida Correcció genera tanta por com incomprensió. Èlia Olivan | [email protected] 19-21 Malgrat els estigmes, hi ha entitats Edició que han decidit posar llum sobre el Jesús Rodríguez | [email protected] CRUÏLLA fenomen. Text d’Esther Bermejo i Disseny gràfic i compaginació il·lustracions d’Emma Casadevall. Pau Fabregat | [email protected] Projecte gràfic Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente L’aigua del Nil, en disputa Coordinació País Valencià Egipte, Etiòpia i el Sudan s’afanyen Ester Fayos | [email protected] per arribar a un acord sobre la presa. Audiovisuals Per Marc Español. Sònia Calvó i Marta Pérez | [email protected] Administració i subscripcions 22-26 La fam amenaça Síria Ester Mora | administració@directa.cat Un reportatge d’Oriol Andrés Gallart. Difusió Estel·la Marcos | [email protected] Multinacionals que ens demandaran

Publicitat i distribució MÓN EL RODA Anàlisi internacional d’Àlex Guillamón. Paula Rodríguez | [email protected] Gestió web Talaios Koop.

NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Les dones del ‘frontline’ Osona (‘El Setembre’), Lluçanès (‘La Rella’), Maresme, el Camp, Terres L’interès pel sound system no para de Ponent, Castelló, València, les Illes i Catalunya Nord. El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria de créixer. Altaveus, selectors, i AraInfo controls, MC o cantants formen part del paisatge quotidià de les nostres CONTACTES: 27-31 festes. Però... on són les dones del General [email protected] sound? Un reportatge de Neus Molina. Redacció Barcelona [email protected] Redacció València [email protected] ‘La pols’ Subscripcions [email protected] EXPRESSIONS El relat de Núria Curcoll, amb Distribució [email protected] il·lustració de bALENA.

PORTADA: JOSE TÉLLEZ

Fe d’errades: Les fotografies del reportatge de la secció Cruïlla Entrevista a Paula Santos del número 503 titulat ‘Els mil usos de la palla d’arròs’ eren de “Soc dona lenca, activista, Lucía Moreno i no de Lucía Blasco, com es deia per error. feminista comunitària, antiracista i antipatriarcal”, així es defineix la 32 cofundadora de Mujeres Migrantes Diversas, qui respon a les preguntes La DIRECTA enguany ha rebut dues subvencions de la de Mariana Cantero. Fotografia de

Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA seu pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. Victor Serri. Directa 504 8 de juliol de 2020 ENTRANTS 3

Més que mil paraules @_ittos_ | Acció de la Marea Pensionista davant de la seu del Banc d’Espanya a de la seu del Banc d’Espanya davant Pensionista de la Marea @_ittos_ | Acció VICTOR SERRI SERRI VICTOR Barcelona el 6 de juliol. L’estiu s’escalfa amb les protestes d’un dels col·lectius més vulnerables d’un amb les protestes s’escalfa el 6 de juliol. L’estiu Barcelona la la banca en rescatar que van públics els diners que Exigeixen de la COVID-19. per la crisi la sanitat pública. per enfortir siguin retornats crisi del 2008

Comunitat L’espina Posposem al setembre l’assemblea general de la cooperativa

Redacció Directa | @La_Directa

i una cosa ens ha ensenyat la els càrrecs del Consell Rector i així crisi sociosanitària desenca- aprofitarem per fer-ho coincidir amb Sdenada per la COVID-19, és ser l’assemblea general. conscients que la situació pot canvi- A més, la situació d’excepciona- ar d’un moment a un altre i, per tant, litat global que vivim no només és difícil poder planificar. En un pri- afecta la Directa. És per això que mer moment, havíem anunciat l’as- des de la Direcció General d’Eco- semblea general de la cooperativa nomia Social, el Tercer Sector i les per al mes de juliol. Malauradament, Cooperatives de la Generalitat de no podrà ser així i ens hem vist en Catalunya s’ha autoritzat a realit- l’obligació d’haver d’ajornar-la fins zar les assemblees de tancament de al dimecres 16 de setembre. En pri- comptes del 2019 fins al desembre mer lloc, perquè aquesta assemblea del 2020. La situació de confina- l’havíem plantejat com la primera a ment ha alterat les nostres rutines La Comunal, la nova llar de la Directa de treball i ha afegit encara més que compartim amb set projectes pressió a algunes de les àrees de la més de l’economia social i solidària. cooperativa. Per això, per tal de te- Però els endarreriments en l’entre- nir cura de les persones i per poder ga dels últims serrells de les obres garantir la qualitat de la trobada, han fet impossible poder iniciar-hi hem decidit fer ús de la pròrroga i les activitats. D’altra banda, el prò- convocar l’assemblea general de la xim setembre haurem de renovar Directa el 16 de setembre. 4 A FONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

/ VICTOR SERRI @_ittos_

l Col·lectiu d’Escoles contra la dels més emprats és l’índex de Gorard, que me- Segregació, un grup d’associacions sura la relació entre la distribució de la població de famílies de centres considerats del grup social objecte d’estudi, per exemple la d’alta i màxima complexitat, defi- població d’origen estranger, i la distribució total neix la segregació escolar com la dis- de la població en un determinat territori. Segons tribució significativament desigual aquests indicadors, un estudi de la Universitat de Ede l’alumnat entre els centres educatius en funció València (2019) va poder establir que els dos dis- d’alguna característica individual o familiar. La trictes amb millor condició socioeconòmica de la segregació comporta que infants d’un determinat ciutat, Pla del Real i Eixample, també eren els dis- origen socioeconòmic o cultural no es relacionin trictes amb més segregació de la població d’ori- amb altres nens i nenes, cosa que disminueix les gen estranger, amb índexs superiors al 50%, una seves possibilitats d’ascens social i dificulta bila- discriminació encara més alta als centres privats teralment la comprensió multicultural. Segons el i concertats. L’estudi arriba a la conclusió que el bloc “Observatori de la Segregació Escolar”, la se- sistema educatiu actual a la ciutat de València no gregació escolar esdevé un factor de desigualtat sembla que estigui funcionant com a mecanisme educativa de primer ordre, atès que el fet d’estar d’integració per a l’alumnat nouvingut. escolaritzat en un centre socialment afavorit o soci- La revista Allioli, del Sindicat de Treballadores de alment desafavorit pot tenir un impacte significatiu l’Educació del País Valencià (STEPV), va publicar sobre els resultats d’un alumne. El nivell educatiu el mes de març un monogràfic sobre els reptes familiar és el factor més rellevant de segregació, de l’educació inclusiva, en el qual postulava que per sobre de l’origen estranger. Segons dades de l’escola pública hauria de ser un espai no selectiu, la Fundació Bofill, Catalunya es troba entre els reflex de l’heterogeneïtat sociocultural de la nostra vuit territoris amb més segregació escolar de la societat: “Els sistemes educatius tenen sentit per Unió Europea. El País Valencià també se situa en servir a una societat que vol generar ciutadania, la banda alta de l’estadística comunitària. cohesió social, equitat i justícia social”. La composició urbanística i la renda per càpita El Síndic de Greuges de Catalunya ha realitzat tres mitjana poden configurar barris amb més concen- anàlisis minucioses sobre la segregació (la primera tració de pobresa. Habitualment, però, la segre- l’any 2008 i dues durant el 2016), en les quals cons- gació social entre barris tendeix a ser inferior a tata que des de l’administració educativa s’han dut la segregació que s’esdevé dins d’un mateix barri a terme polítiques que, més que lluitar per com- quan la població es distribueix no uniformement batre la segregació escolar, han contribuït a poten- entre les diferents escoles i instituts. Existeixen ciar-la, i conclou que el Departament d’Ensenya- índexs i indicadors per mesurar la segregació (de ment té el marge d’actuació suficient per comba- dissimilitud, de Hitchens, d’aïllament, etc.). Un tre-la. Segons el síndic Rafael Ribó, l’existència de Directa 504 8 de juliol de 2020 A FONS 5

LA SEGREGACIÓ, UNA GRAN ASSIGNATURA PENDENT

La desinversió a l’escola pública, les polítiques d’elecció de centre i les quotes d’accés a les escoles concertades són factors que dificulten una distribució equitativa de l’alumnat de primària i secundària

Guillem Martí | @guimmart

bones pràctiques en municipis com per exemple limitar-ne l’elecció, tal com passa des de fa quasi Mataró, Manlleu i Olot, que tot i l’alt percentatge seixanta anys a la Catalunya Nord. Catalunya es troba, d’alumnat estranger presenten baixos nivells de Dins de la llei d’educació de Catalunya (LEC, segregació, demostra el marge d’actuació possible 2009), la llibertat d’elecció de centre per part de segons la Fundació a l’hora de combatre la segregació i garantir una les famílies és un principi del sistema educatiu, Bofill, entre els vuit major equitat del sistema. al costat dels principis rectors d’equitat, inclusió escolar i cohesió social. A la pràctica, aquests de- territoris amb més Elecció de centre i reproducció crets generen una competència entre centres per segregació escolar dels privilegis socials l’alumnat i pels recursos, i entre usuàries per acon- L’elecció d’escola d’un primer fill o filla és un seguir la plaça. La cursa esdevé desigual, ja que de la Unió Europea moment de gran intensitat per a moltes famílies les famílies amb més estatus socioeconòmic són quan s’encara l’inici d’una nova etapa escolar (P3, les que disposen de més informació, contactes primer curs de primària, d’ESO i de batxillerat i capacitat estratègica per triar. Una part important Un estudi conclou o d’FP). Les famílies s’enfronten a la campanya d’aquestes famílies tendeixen a cercar escoles amb que el sistema de preinscripció: assistir a jornades de portes composicions socials afavorides i són més propen- obertes, informar-se i comparar centres, calcu- ses a escolaritzar els fills fora del barri si no troben educatiu a la ciutat lar punts, demanar plaça a deu centres ordenats l’oferta desitjada a prop del domicili, a vegades de València no per preferència d’entre una oferta diversa amb a costa de canviar-se de padró. També compten categories diferenciades –sigui mitjançant el pro- amb més eines per organitzar-se i fer pressió a les integra correctament jecte educatiu del centre o amb l’adjudicació de administracions i consorcis d’educació per obrir l’alumnat nouvingut recursos segons resultats i rendiment escolar– més línies a les escoles desitjades. i encreuar els dits perquè toqui la plaça que de- Des de la FaPaC es defensa un sistema d’as- sitjaven per al seu fill o filla. Després, a través signació que hauria de funcionar com els cen- d’un sistema de punts i prioritzacions d’accés tres d’atenció primària. “Poder permetre cer- (germanes al centre, proximitat al domicili, ni- ta flexibilitat en casos en què l’escola no tingui vell de renda, diversitat funcional), les places es la infraestructura adient per ocupar-se del teu distribueixen per sorteig. fill, en casos d’infants amb NESE (necessitats Els decrets que regulen aquest procés són els específiques de suport educatiu) o en casos d’as- d’elecció de centre i d’admissió, i d’autonomia setjament escolar, o si per proximitat amb la dels centres. La Federació d’Associacions de Mares feina a la família li va millor escolaritzar en un i Pares de Catalunya (FaPaC) i altres organitzaci- altre barri”, explica Lidón Gasull, directora de ons que lluiten per la millora del sistema educatiu la FaPaC, “i, després d’estudiar cada cas, que apunten que els decrets són els principals causants sigui l’administració qui avaluï si pot assumir el de la segregació a l’escola pública i aposten per canvi”. “Necessitem polítiques que incentivin 6 A FONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

aquesta barreja”, afegeix, “perquè si social- ment no considerem un homòleg la gent d’origen magrebí o d’ètnia gitana, serà molt difícil que ens hi barregem de forma natural”.

Escola concertada i manca de planificació de places L’Observatori de Dades de la FaPaC fa més d’una dè- cada que monitoritza la relació entre la planificació per part del Departament d’Ensenyament de pla- ces escolars disponibles i ocupades i el creixement demogràfic a Catalunya, i denuncia una estratègia sistemàtica de potenciació de l’escola concertada per part dels diferents governs que han passat per la Generalitat. Enguany ha comptabilitzat que apro- ximadament 17.856 infants (un 26,5% de l’alumnat) es quedaran sense l’oportunitat d’accedir a una pla- ça pública de proximitat per la falta de planifica- ció. A Sant Hilari Sacalm, una població de poc més de 5.500 habitants, sis infants s’han quedat sense plaça a P3 de cara al curs vinent, després que a l’Escola Guilleries es tanqués un grup respecte a l’oferta de l’any passat. Les famílies afectades es veuran obligades a matricular els seus fills i filles fora del municipi o bé acceptar una plaça a l’altra escola del poble, un centre concertat que només ha rebut quinze sol·licituds però se li ha renovat el finançament públic. La FaPaC o la USTEC·STEs (IAC), el principal sin- dicat de professorat de Catalunya, s’han mostrat contràries als primers passos de l’administració per pal·liar la segregació escolar, com el pacte contra la segregació escolar de Catalunya (2019) impulsat pel Síndic i el decret de concerts i d’ad- / GUILLEM MARTÍ missions, perquè no aborden el problema de for- @guimmart ma estructural, des del foment d’una composició / MERCEDES SÁNCHEZ social realment equitativa entre els diferents cen- @mercedes__sa tres escolars i la lluita contra l’infrafinançament i la infradotació de l’escola pública. Critiquen que s’impulsi les escoles privades a acceptar infants amb risc d’exclusió social o amb NESE a canvi de rebre més subvencions econòmiques, reforçant un cop més la xarxa publicoprivada. Projecte Composició Centres on se segrega nens i nenes A tot l’Estat espanyol, l’educació pública no s’ha recuperat encara de les fortes retallades que se educatiu de l’alumnat succeïren després de la crisi econòmica del 2008, i actualment es troba en l’atzucac provocat per la Hi ha escoles que es posen de L’altra gran variable que dota de pandèmia de la COVID-19, que posa sobre la taula moda. Quan les famílies estan en més o menys fama un centre és el tot de preguntes sobre com adaptar el sistema a un procés d’escollir centre es genera tipus d’alumnat que el conforma, paradigma de distanciament físic i alhora minimit- un boca-orella que, a través del perquè serà el conjunt de persones zar la bretxa digital. Mentrestant, la concertació temps, acaba dotant cada centre que acompanyarà com a iguals de centres privats, que va néixer com una mesura d’una reputació determinada. l’infant durant una part essencial transitòria als anys vuitanta mentre es construïa Principalment i quasi exclusivament, del seu procés d’aprenentatge i de la xarxa d’escola pública democràtica –quan es va la fama d’un centre ve precedida desenvolupament relacional, i per assolir la universalitat real de l’educació–, no ha pel projecte educatiu, element l’entorn social que creen les famílies al parat de créixer en tot el territori. del qual es fa molta promoció per voltant del centre i de l’associació de L’any 2019, l’Organització de les Nacions Unides part de la direcció de cada centre famílies d’alumnes, de la qual depenen va declarar que, per tal de contrarestar la segre- durant les jornades de portes diferents serveis dins de les escoles. gació escolar, calia regular la participació privada obertes, a inicis de la campanya de La FaPaC alerta que les escoles que i la mercantilització en l’educació, i la declaració preinscripció escolar. concentren un alt índex d’alumnat d’Incheon (Corea, 2015) i l’Agenda Educació 2030 La USTEC·STEs (IAC) va impugnar d’origen migrant, d’ètnia gitana o amb (UNESCO) determinen que les prioritats contem- el decret d’autonomia de centres necessitats educatives especials, els porànies de l’educació són la necessitat d’inclusió, per atemptar contra la igualtat mal anomenats “centres gueto” –que l’equitat i la igualtat de gènere. d’oportunitats en l’escolarització, per a Catalunya duen el nom tècnic de Sindicats i associacions segueixen denunciant, fonamentar el projecte educatiu de centres d’alta i màxima complexitat i al però, que, a banda de la segregació per nivell centre com a element diferenciador País Valencià en diuen centres d’acció econòmic, el 70% de l’escola concertada és re- i per evitar que sigui necessàriament educativa singular, tot i potser tenir ligiosa i catòlica, fet que vulnera el dret a la aprovat pel claustre, cosa que dona instal·lacions d’última generació i una llibertat religiosa de les famílies. Encara hi ha un excessiu poder a la direcció i bona oferta d’activitats extraescolars– 23 centres que segreguen per gènere als Països allunya el professorat del control segueixen despertant recel entre Catalans i reben concerts.� de l’activitat educativa. moltes famílies. Directa 504 8 de juliol de 2020 A FONS 7

Copagaments Zonificació Escola i quotes i barracons inclusiva

Les quotes només haurien d’anar A la ciutat de València s’ha En els darrers anys s’han desplegat un destinades a comprar material configurat històricament una xarxa conjunt de decrets i plans d’inclusió fungible d’ús escolar o a pagar amb centres de més prestigi, perquè l’alumnat amb necessitats excursions. A la pràctica, però, principalment concertats, que se específiques de suport educatiu (NESE) segons l’estudi de copagament de situen en les zones més cèntriques pugui ser escolaritzat dins les escoles la FaPaC, tots els centres educatius de la capital. Per contra, als barris ordinàries i garantir els seus drets en les cobren per suplir la desinversió de la perifèria predominen centres igualtat d’oportunitats. Encara, però, pública i al voltant del 97-98% de escolars públics, construïts per queda molt camí per recórrer i moltes les famílies tenen la creença que satisfer la demanda d’una nombrosa famílies es troben amb un mur. són obligatòries, quan no ho són. A població migrant que va arribar-hi als La conscienciació i la formació de través dels copagaments, les famílies anys seixanta i setanta. tot el professorat i el cost econòmic poden decidir en assemblea renovar Des d’aleshores, el disseny de la que suposa aconseguir dotar dels mobiliari o reparar infraestructures. zonificació escolar i la dotació de recursos i professionals necessaris Les escoles amb més famílies de places escolars no ha modificat per poder oferir des de qualsevol rendes altes poden invertir més en el substancialment els desequilibris. Els centre un ensenyament de qualitat a centre i configuren una altra barrera centres escolars de prestigi es troben aquestes persones, fa que a Catalunya per a l’accés de les famílies amb als barris de nivell socioeconòmic alt i no s’estigui aplicant el decret d’escola rendes més baixes, cosa que en mina els centres escolars desprestigiats se inclusiva, aprovat l’any 2017. Al País el marge de tria escolar, sobretot en el situen als barris més desfavorits. Valencià, un decret similar pugna cas de l’escola concertada. La provisionalitat en barracons, per implementar unitats d’educació Tot i les beques, l’assignació del per altra banda, també acostuma a especial en tots els centres públics, menjador escolar, de les extraescolars, generar mala fama d’un centre. Vint més enllà dels històricament ja de les sortides, de colònies i de la mil alumnes a Catalunya, 12.000 al segregats, on el sindicat STEPV va compra de llibres de text creen un cost País Valencià i 2.000 a les Illes encara constatar que era on els governs del PP que no és assumible per a tothom. estudien en mòduls prefabricats. hi destinaven recursos exclusivament. 8 A FONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

QUÈ FAN LES INSTITUCIONS PER PAL·LIAR LA SEGREGACIÓ? La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya i el sindicat USTEC-STEs denuncien que algunes polítiques públiques han agreujat el problema

Mariana Cantero | @cantero_mariana

l març de 2020, la Lisbeth (nom fic- (algunes tenen diversitat de famílies per nivell de o amb necessitats educatives especials (NEE); un tici) va rebre una comunicació del renda i altres concentren població de classe mitja- greuge comparatiu amb la resta de famílies, que Consorci d’Educació de Barcelona, na o alta). Un altre element que hi ha afectat és el escullen escola per a les seves filles lliurement te- el qual li oferia una plaça a un insti- sistema d’assignació d’escola: el fet de poder triar nint en compte variables com el projecte educa- tut concertat d’un districte diferent entre una desena d’escoles afavoreix la segregació. tiu, la proximitat o les seves preferències, segons d’on viu per a la seva filla, que co- Per últim, a Barcelona hi ha escoles poc sol·licita- opinen des de la FaPaC. Emença l’any que ve l’educació secundària. El fet des que tenen places sense ocupar; llavors, quan Des del consorci sostenen que el principal objec- de portar-la a aquell institut, que mai els hauria comença el curs, són les que solen rebre l’alum- tiu del pla “és garantir la detecció de l’alumnat en passat pel cap si no se’ls hagués ofert, comporta nat nouvingut i l’alumnat que no s’ha matriculat. situació greu de vulnerabilitat, la seva distribució per a la nena haver d’agafar el transport públic ca- Aquestes escoles arrosseguen una “mala imatge” equilibrada dins de la xarxa educativa i l’assignació da dia, perdre les amigues de l’escola i deslligar-se i cada vegada són menys sol·licitades. de recursos compensatoris per garantir la igualtat de la xarxa que durant anys mare i filla han anat Davant d’aquesta realitat, el Consorci d’Educa- d’oportunitats per a l’èxit educatiu, des d’una pers- teixint amb altres famílies de l’escola i el barri. Tot ció de Barcelona decideix portar a terme el pla pectiva integral, tant dins com fora de l’escola”. El allò que, per contra, dona el fet d’escollir una esco- de xoc, intervenint quirúrgicament i redistribuint consorci preveu “augmentar progressivament” el la de proximitat. Però a la Lisbeth li van oferir unes només els infants de famílies en risc d’exclusió desenvolupament de la mesura, que es va iniciar el contraprestacions i va acabar acceptant la plaça. La curs passat per a alumnes de P3 i primer d’ESO. Des seva filla ha estat inclosa en el que es coneix com a del seu servei de premsa expliquen que no poden pla de xoc contra la segregació escolar del consorci. avançar el nombre d’alumnes que s’han inclòs en “El que es fa és distribuir l’alumnat d’entorns desfa- aquest pla ni quants van decidir acollir-s’hi. vorits i, per fer-ho, se’ls diu: ‘Jo et pagaré la quota Pel que fa a la pèrdua de les bonificacions en cas de material escolar, el menjador escolar, la quota de El Consorci d’Educació de negativa a apuntar-se en l’escola suggerida, el sortides i les extraescolars’. En el cas de les concerta- consorci afegeix que el pla “contempla unes me- des, també se’ls paga la sisena hora”, explica Lidón de Barcelona vol sures addicionals sempre que s’accepti la plaça Gasull, presidenta de la Federació d’Associacions de detectar, redistribuir proposada”, perquè amb l’acceptació d’aquesta Mares i Pares de Catalunya (FaPaC). Per posar-ho en plaça se’ls “ajuda a avançar cap a un sistema menys pràctica s’ha identificat l’alumnat vulnerable abans i assignar recursos segregat, que des del punt de vista de tots els ex- que entri a P3 i a l’ESO per la via de serveis socials. complementaris a perts afavoreix l’aprenentatge i l’èxit educatiu de Segons les dades de l’informe 2020 de la Fundació tots els infants i joves. Les famílies poden decidir Bofill,Estat de la segregació escolar a Catalunya, la l’alumnat vulnerable que no accepten la plaça proposada i tindran accés ciutat de Barcelona té un problema de segregació als ajuts pertinents a la seva situació social, però escolar en alguns casos encara més elevada que no als ajuts extraordinaris del pla de xoc contra la segregació urbanística o per nivell de renda. “A Les famílies denuncien la segregació escolar”, conclouen. Barcelona tots els districtes tenen nivells de segre- que es perden les La Maria és mestra de sisè i coordinadora de ci- gació molt alts, excepte Sant Martí i Ciutat Vella, cle superior d’una escola pública del districte de que es troben en nivells alts”, cita l’informe. Així, bonificacions en cas Sants-Montjuïc de Barcelona. El centre, explica, dins d’un mateix barri, certa part de l’alumnat de negativa a apuntar- ha gestionat diversos casos d’alumnes enquadra- es concentra en unes escoles i una altra part en des dins del pla de xoc. Entre ells, el d’una família d’altres. Hi ha segregació a la pública (entre les se a l’escola suggerida que tenia diversos fills i als quals els van atorgar innovadores i les que no ho són) i a la concertada per l’administració una plaça a una escola que no era de proximitat. Directa 504 8 de juliol de 2020 A FONS 9

tar el pla de xoc contra la segregació– diu que la “passivitat del Departament d’Ensenyament en aquest àmbit ha estat evident” i assenyala que “la reproducció de la segregació escolar s’ha produït més per omissió que no pas per acció”. En par- lem també amb una de les veus més autoritzades de la docència. “Les polítiques que s’han portat a terme han generat la segregació escolar. No és un paper passiu. El que s’ha fet és fer un model amb escoles concertades i altres públiques que cobren quotes, amb projectes atractius que fan màrque- ting per atraure la classe mitjana”, diu Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs (IAC), sindicat amb més representació al sector de l’ensenyament. Font denuncia que el sistema d’igualtat d’oportunitats no està garantit, sinó més aviat l’elecció de centre, i que el sistema, tal com s’ha concebut, selecci- ona l’alumnat en origen. “Quan una família tria centre, el que està triant és la futura agenda dels seus fills”, ironitza. USTEC creu que el problema de fons, però, és la norma que permet que el sistema funcioni tal com ho fa, la llei d’educació de Catalunya, que “per primer cop posa en el mateix pla l’escola pública Dues alumnes i la privada concertada”. “Estem generant un sis- de primària a tema que reprodueix les classes. Per aquest tipus Barcelona durant de societat, el sistema que tenim és perfecte, és els últims dies de l’estat d’alarma generador de desigualtats”, es lamenta. / CARLOS “No s’han pres mesures per pal·liar la segregació. MORENO Catalunya se situa entre les comunitats autònomes, juntament amb Madrid, amb més segregació de l’Estat espanyol”, rebla Lidón Gasull. La portaveu de la FaPaC enumera altres mesures que s’han Van renunciar a la plaça perquè els era impossible 2016), la composició social dels centres educatius pres, com regular ràtios i destinar recursos als anar a portar la nena a aquesta escola i gestionar ha de ser representativa de la realitat social del centres catalogats d’alta complexitat, però consi- la logística de la resta d’infants, però llavors van barri o municipi on desenvolupa l’activitat, co- dera que no han acabat de funcionar: “Només hi perdre el dret a l’assignació dels ajuts per a l’es- sa que no passa a Catalunya, que té uns índexs ha una manera de posar fi a la segregació: posar colarització. “Si són nens que ja s’ha valorat que de segregació escolar elevats i estructurals. “És fi a la lliure elecció de centres”. ho necessiten, per què es fa això? És molt injust. un fenomen que, com que des dels inicis no s’ha “Limitar la zona d’influència, reduir el nombre La idea de donar l’escolarització gratuïta és bona, tractat com calia, ha anat augmentant al llarg dels possible d’escoles a escollir a les dues més prope- però no pot ser que tothom tingui dret a l’elecció anys”, reflexiona Mireia Martí, responsable de l’Ofi- res a l’habitatge o vincular unes escoles amb un de centre menys les famílies vulnerables”, valora cina Municipal d’Escolarització de Banyoles (Pla determinat institut són mesures que acotarien el la docent. de l’Estany). Martí situa el començament de la se- dret a l’elecció de centre i confrontarien la segrega- “Té tant dret d’anar a una escola pública, laica gregació abans del 2000 i en descriu un augment ció”, considera l’analista de polítiques educatives i de proximitat un nen que prové d’un entorn so- gradual fins a l’actualitat. Les administracions, Jaume Blasco. I puntualitza que “totes aquestes són cioeconòmic mitjà com un que prové d’un entorn i el Departament d’Ensenyament en particular, han mesures que generen un alt rebuig social, encara socioeconòmic baix o que té necessitats educati- sigut “molt passives” en l’aplicació de mesures són incipients i caldria intensificar”. ves especials. Per tant, si volem canviar les regles concretes per pal·liar aquest fenomen. “Tot i ser El pacte contra la segregació escolar a Catalunya de la segregació, hem de fer una assignació d’ofi- conscients possiblement que està passant això, no impulsat pel Síndic de Greuges va assentar les bases ci des de les administracions per a tot l’alumnat, s’ha anat cap a unes polítiques valentes i atrevides de les línies d’actuació en aquest àmbit sobre el fu- i tindrem una escolarització equilibrada”, conside- per lluitar contra la segregació, sinó que s’ha ten- tur decret d’admissió de centre, actualment en fase ra Lidón Gasull. Des de la FaPaC recorden, a més, dit a fer polítiques més encaminades a acontentar d’elaboració i amb al·legacions tant per part de la que l’assignació que es fa a les privades concertades les famílies”, diu. FaPaC com de la patronal de la concertada. És una no és gratuïta, sinó que surt dels recursos públics. Martí coincideix amb Xavier Bonal, professor oportunitat per a l’administració per portar a terme del Departament de Sociologia de la UAB i autor mesures que ajudin a revertir les dinàmiques que Manca de “polítiques valentes” de diversos articles i estudis sobre la segregació. generen la segregació, tant les que s’han propiciat Segons estableix l’informe del Síndic de Greuges Bonal –l’obra del qual el Consorci d’Educació de des de les administracions públiques com les que La segregació escolar a Catalunya (novembre de Barcelona considera de referència per implemen- es reprodueixen des de la mateixa societat.� 10 A FONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

DELPHINE BOGHOS

Un fill de 3 anys comença P3 al setembre. Han escollit, entre altres opcions d’escola pública, les escoles Jaume I i Gayarre (Sants, Barcelona). La família viu a Sants.

Vam començar a fer portes obertes diversitat. Sabem que a Barcelona dos anys abans que ens toqués, ja el sistema educatiu està canvi- que l’educació ens sembla fona- ant, però necessitàvem sentir-nos mental. Buscàvem un entorn i, so- segurs que l’entorn on estigués el bretot, un grup de persones unides, nostre fill fos relativament conso- que sabés acompanyar de la millor lidat, i, més enllà de les intencions, manera les personetes en la seva fóssim capaços de veure una certa autenticitat, tenint en compte les experiència, sensibilitat i organit- seves maneres de ser, els seus rit- zació real implementada a l’escola. mes i els seus interessos. Buscàvem A les escoles Jaume I o a Gayarre un entorn organitzat per tenir cura vam veure un plantejament flexible, de les relacions entre els infants divers i humà, i un equip pedagògic des d’aquesta mirada i obertura a la que respirava cohesió i diàleg. ESCOLLIR ESCOLA, UN PROCÉS AMB DUBTES CARMEN GIMÉNEZ Un fill de 12 anys comença primer d’ESO al setembre. Han escollit I CONTRADICCIONS l’institut La Melva (Elda, Alacant). Viuen al barri de l’Altico de San Miguel d’aquest municipi alacantí. Mariana Cantero | @cantero_mariana Anàvem a l’escola CAES Vírgen de gitano. Hi ha gent a qui no li agrada Guillem Martí | @guimmart la Salud, al barri de la Tafalera. És barrejar-se gaire quan hi ha gitanos, la que ens toca per on visc. De però no és com es pensa. Quan petita jo també hi havia anat. És tractes amb els infants són com una escola on ens ofereixen molts qualsevol altre. I si tenen alguna difi- ajuts, no paguem el menjador ni els cultat amb l’aprenentatge, doncs llibres. Hi ha un molt bon col·lectiu per això ja hi ha els professors, de persones, com la directora i la que són experts. Inclús hi ha més cap d’estudis, i un professorat que alegria, perquè celebrem el dia del entén molt bé l'alumnat. Estan molt poble gitano, per exemple, tot i que preparats i es bolquen molt en l’èt- aquest any no s’ha pogut fer per la nia gitana i ajuden molt els alumnes. COVID. Jo soc la que ho organitza, Majoritàriament tot l’alumnat és i altres anys ha vingut fins i tot gitano. Jo hi treballo com a moni- l’alcalde. Ara estic amb el tema de tora de menjador i puc veure les les matrícules de l’institut per a l’any actuacions dels infants, i veig que que ve. El meu fill anirà on ens per- no és veritat tot el que es diu sobre tany per barri. Crec en la professio- altres escoles on hi ha molt alumnat nalitat dels professors, li anirà bé.

MARC IGLESIAS

Dos fills de 18 i 16 anys. És una de les famílies fundadores de La Pinya, projecte d’educació lliure on van escolaritzar la canalla. Anys després, van optar per l’escola Estel Guinardó, al barri on viuen.

Vam optar per un projecte d’edu- respectuós amb els infants. Vam cació lliure perquè era el que ens tenir molta sort i vam trobar una El moment de l’elecció de centre obre en moltes famílies un semblava més adient per als pri- escola pública municipal amb un mers anys de vida de les criatures. director que ens va encantar. L’An- debat important. El fet d’haver d’equilibrar variables que Volíem que es respectessin els seus dreu Isern, que va morir el 2018, va ritmes i necessitats i, alhora, que se ser la raó principal d’escollir l’escola no sempre coincideixen en una escola, com la proximitat, sentissin partícips i corresponsa- Estel Guinardó. Hi ha qui defensa bles d’una comunitat pedagògica que els projectes d’educació lliure el projecte educatiu, el model de gestió, la despesa que autogestionària. Així, l’any 2004, són elitistes o excloents i que cal vam engegar l’embrió del que es apostar només pel sistema públic. suposarà mensualment i la composició de l’alumnat, esdevé convertiria en La Pinya (amb seu a A parer meu, però, són transforma- Cal Suís, Esplugues de Llobregat). dors i ajuden a enfortir el teixit dels un trencaclosques difícil de resoldre. En parlem amb diverses Però quan la gran va fer set anys, barris. D’altra banda, molts mestres vam començar a buscar una escola formats en projectes d’educació famílies per conèixer de primera mà quins aspectes es van petita, de barri i amb un planteja- lliure, avui són a les plantilles de ment pedagògic que, en la mesura centres públics amb plantejaments plantejar en el moment de triar l’escola del possible dins la institució, fos pedagògics més potents. Directa 504 8 de juliol de 2020 A FONS 11

YOLANDA MARTIN RAGA

Un fill de 22 anys, un de 16 i un altre de 4. El menor, que ha començat P3 enguany, va a l’Escola Pia Sant / VICTOR SERRI Antoni (Barcelona). La família viu al barri del Raval. @_ittos_ L’Escola Pia és una escola concer- va a la mateixa escola a la qual van tada. M’agrada perquè és innova- anar els seus germans. Les despe- dora en pedagogia. La vam escollir ses en una concertada són moltes perquè les públiques que tenim en i l’educació i l’ensenyament és igual el nostre districte no m’agraden i en una pública que en una concer- tampoc hi ha places. Per a mi, té tada; els valors dels nens també de- objectius clars i atenció particular. penen dels pares. No vaig dubtar en M’agradaria que tinguéssim més el moment de triar perquè aquesta col·legis públics, ja que els que hi escola era l’única en la qual agafa- ha estan de gom a gom i, com que rien el meu fill, perquè les que tinc no tens possibilitats d’entrar-hi, et en el meu districte estan saturades toca anar a una concertada. Jo de nens que no parlen espanyol. No ESCOLLIR ESCOLA, abans d’escollir vaig mirar que l’es- soc racista perquè tinc un fill mulat, cola estigués a prop de casa, que hi però això els endarrereix a l’hora parlessin català i que tingués unes d’aprendre i a part no m’agraden UN PROCÉS AMB DUBTES bones instal·lacions. El meu fill petit gens les que tinc prop de casa. I CONTRADICCIONS LAIA TRESSERRA COMELLES

Mariana Cantero | @cantero_mariana Una filla de 13 anys ha acabat primer d’ESO a l’IES Sagrera-Sant Guillem Martí | @guimmart Andreu (Barcelona) i un altre de 5 anys ha acabat P4 a l’escola Congrés-Indians de la Sagrera. La família viu al Poble-sec.

Tant l’institut com l’escola són cen- mitat i el model pedagògic, que en tres públics amb un model educatiu el nostre cas anava vinculat també que s’emmarca en l’educació activa. a triar entre una escola amb una Dins d’uns límits clarament esta- majoria aclaparadora d’alumnat de blerts, són projectes on es deixa famílies provinents d’altres països força marge a l’elecció individual, el o una escola on no. Ens semblava joc lliure i el treball per projectes. que per compromís polític havíem Volíem una escola amb aprenentat- de triar barri, però també sentíem ges a partir de l’experiència, i que ho que havíem d’oferir a la nostra filla fes des del respecte a les emocions un espai on se li respectessin les (sense l’odiós “no ploris”, per exem- emocions i el ritme d’aprenentatge. ple). Ara, però, hem optat per can- Sabem que la segregació escolar és viar el petit a una escola del barri. La un problema, però per posar fi a les decisió no ha estat gens fàcil, però escoles gueto no n’hi ha prou que al cansament pels desplaçaments certes famílies apostin per dur els s’hi suma la sensació permanent de seus fills a segons quins centres. La viure entre dos barris. El nostre prin- segregació en gran part és reflex de cipal dilema va ser entre la proxi- les desigualtats socials.

MARTA ALIGUER I JORDI MARRÓN

Un fill d’11 anys ha cursat sisè i una filla de 8 anys ha cursat tercer de primària. Van a l’escola pública Bosc de Montjuïc (Poble-sec, Barcelona). La família viu al mateix barri. El moment de l’elecció de centre obre en moltes famílies un Bosc de Montjuïc és una escola pú- Hi ha diferències molt grans entre debat important. El fet d’haver d’equilibrar variables que blica tradicional de barri. El seu tret les escoles públiques de Barcelona, més diferencial és la ubicació: està fet que fa que les famílies sovint ens no sempre coincideixen en una escola, com la proximitat, situada a Montjuïc, en un entorn acabem comportant com clients. natural privilegiat; una característica És un comportament una mica el projecte educatiu, el model de gestió, la despesa que que marca l’experiència vivencial hipòcrita: defensem l’escola públi- dels infants. La vam escollir per ca però que sigui guai, amb noves suposarà mensualment i la composició de l’alumnat, esdevé principis: teníem clar que volíem pedagogies i amb famílies que ens que el nostre fill anés a una escola caiguin bé; ens omplim la boca amb un trencaclosques difícil de resoldre. En parlem amb diverses pública de proximitat. Escollir-la ens paraules com inclusió i integració semblava una decisió d’una gran però contribuïm a la segregació. Po- famílies per conèixer de primera mà quins aspectes es van transcendència que determinaria la quíssimes famílies del nostre perfil vida del nostre fill per sempre més. opten per escoles amb alumnat d’al- plantejar en el moment de triar l’escola Van ser unes setmanes tenses, fins ta complexitat, per més innovadora i tot ens discutíem entre nosaltres! que sigui la seva pedagogia. 8 de juliol de 2020 Directa 504 Directa 504 8 de juliol de 2020 MIRALLS 13

Sebastian Friedrich, periodista i politòleg “Sense una alternativa socialista clara i forta, la ultradreta tindrà molt bones cartes”

Text: Andreu Jerez | @AndreuJerez Fotografia: Lidija Delovska | @lidijadelovska

És difícil trobar una l teu últim llibre, La sociedad del ren- tiva, el capitalisme travessa tots els àmbits possi- mirada més lúcida sobre dimiento. Cómo el neoliberalismo bles de les nostres societats i de les nostres vides. els motius de l’ascens de impregna nuestras vidas (Editorial La pregunta és: què passarà amb aquest capitalis- la ultradreta a Alemanya Katakrak), parla de la “societat del me neoliberal d’aquí a vint o trenta anys tenint en Erendiment” com un procés a través del qual compte l’actual crisi sistèmica que està patint? És –i de la incapacitat de l’esquerra europea per el neoliberalisme s’apropia de totes les esfe- possible que el nostre llibre sigui, aleshores, una capitalitzar el desencís de res de les nostres vides. Com funciona aquest mena de crònica d’un sistema ja inexistent i que procés que descrius amb l’ajuda d’altres au- la gent, quan el llegeixi, se sorprengui de la nos- la classe treballadora– que tores i autors? tra actual forma de vida. Una altra qüestió és si el la de Sebastian Friedrich. En primer lloc, la societat del rendiment és un con- sistema que succeirà l’actual neoliberalisme serà L’any 2017, quan els cepte profundament ideològic. És a dir, ens ex- millor o encara pitjor que l’actual. ultres d’Alternativa per a pressa que vivim en una societat a la qual només Alemanya (AfD) encara no podem aportar alguna cosa i tenir èxit si realment Ho estem veient a Alemanya i a altres països havien entrat al parlament ens hi esforcem molt, una societat en la qual ens d’Europa i de la resta del món: la ultradreta es- federal, Friedrich ja fan creure que pots passar de ser rentaplats a mi- tà aconseguint guanyar el vot de sectors de la alertava amb el seu llibre lionari amb molt d’esforç. Aquesta ideologia del classe assalariada i treballadora. A Alemanya, AfD. Anàlisi, rerefons i rendiment ja existia en el capitalisme abans de la per exemple, els ultres d’Alternativa per a controvèrsies de la sòlida seva última i actual fase, la neoliberal. És a dir, ja Alemanya (AfD) estan infiltrant-se electoral- base electoral que finalment existia a les dècades dels cinquanta i seixanta del ment en determinats sectors industrials, tant va convertir el partit ultra segle passat. Però amb l’arribada del neoliberalis- a l’est com a l’oest del país. Al teu llibre ano- me va guanyar importància, perquè el neolibera- menes aquest fenomen “gestió reaccionària en el tercer més votat del lisme, en el pla ideològic, persegueix l’objectiu de de les crisis”. Què vols dir amb això? país. Aquest politòleg i posar l’èmfasi en les fortaleses de l’individualisme. Quan es produeixen crisis que afecten un grup periodista, nascut el 1985 Ens diu: “T’has d’optimitzar, has de fer esport, has de la nostra societat, una de les qüestions és com en un país desaparegut (la de córrer maratons, has de tenir un estil de vida s’assimilen aquestes crisis. Posem-ne un exemple: República Democràtica modern, has de fer això, has de fer allò altre”. Es quan en l’àmbit industrial es deslocalitzen deter- Alemanya), porta anys tracta, per tant, d’una ideologia molt individua- minades produccions a països amb costos menors, fent pedagogia sobre els lista i, gràcies a aquest individualisme, la idea del això és òbviament un problema per a la mà d’obra efectes del capitalisme a rendiment s’enforteix. A partir de les dècades dels que treballa en la clàssica cinta de producció i no les nostres vides i buscant setanta i vuitanta, el capitalisme neoliberal va subs- tant per als, per exemple, enginyers que s’encar- alternatives des de tituir el capitalisme fordista, que era, per dir-ho reguen del disseny i del desenvolupament del pro- l’esquerra al nacionalisme d’alguna manera, una mica més social. I quan dic ducte. Si la cinta ja no roda al teu país, sinó que excloent i racista en què capitalisme no m’estic referint només al sistema ho fa a Turquia, a Romania o a la Xina, els obrers econòmic, sinó també als àmbits polític –és a dir, de la teva fàbrica tenen un problema. I sorgeix la està desembocant la crisi com es prenen les decisions–, cultural –quines ide- pregunta de com fer front a aquesta crisi. La va- neoliberal. ologies són les predominants–, etcètera. En defini- riant d’esquerres seria organitzar-se i buscar una 14 MIRALLS 8 de juliol de 2020 Directa 504

resposta col·lectiva davant del capital, defensar amb mesures neoliberals tirades endavant pel Partit els drets laborals; és a dir, es tractaria d’una as- Socialdemòcrata alemany o amb la seva necessària similació col·lectiva de la crisi sobre la base de la col·laboració. Així es van destruir punts de con- solidaritat. Però també hi ha una possible resposta nexió entre els membres de la classe treballadora reaccionària basada en el nacionalisme i el racis- i també una certa perspectiva política. me: si jo, com a treballador d’una fàbrica, veig que cada vegada ho tinc més difícil i que la competèn- Sempre parles de les “quatre grans crisis” per cia no deixa de créixer, en lloc de buscar l’organit- explicar l’ascens electoral de la ultradreta a zació col·lectiva el que faré serà treure els colzes Alemanya, un marc teòric que potser també po- per mirar de defensar el meu lloc de treball costi dria aplicar-se a altres països europeus. Parles el que costi. I si, al final, la meva nacionalitat o el de la crisi del capital –o crisi del capitalisme–, meu gènere decideixen si puc continuar treballant la crisi del conservadorisme –la incapacitat de en la cinta industrial, aleshores faré servir la meva conservar el seu electorat tradicional–, la crisi posició privilegiada. Per exemple, si soc un home de representació –o la postdemocràcia– i la crisi blanc i tinc posició preferencial sobre una dona social generada per la crisi econòmica i de deute. procedent d’un país de fora de la Unió Europea, Sí, i continuo pensant que aquestes quatre crisis se- aleshores faré servir aquesta posició per defensar gueixen sent centrals i expliquen l’ascens d’AfD, tot el meu lloc de treball. I això últim és el que jo de- i que és un model teòric que encara no està tan- nomino gestió reaccionària de les crisis. cat i en el qual continuo treballant. Hi he afegit, per exemple, que aquestes quatre crisis són subcrisis Com creus que ha canviat la defensa dels drets d’una crisi de l’hegemonia, un concepte que es pot laborals en un país tan industrialitzat com aplicar clarament, per exemple, en el cas de la Unió Alemanya, des de la caiguda del mur de Berlín Europea. Parlem d’una situació en la qual el poder i l’enfonsament del camp socialista oriental, i els poderosos no saben ben bé en quina direcció al llarg dels últims trenta anys de neolibera- han de continuar, en la qual les velles institucions lisme imperant? perden legitimitat però encara no sorgeixen noves Diria que la ideologia racista i nacionalista ja exis- institucions ni noves ideologies. Durant les meves tia a Alemanya fa trenta anys. També diria, però, conferències he rebut moltes vegades la crítica sobre que aleshores a Alemanya encara quedava una me- que no hi he inclòs la crisi de les esquerres o de la so- na de consciència de classe dels treballadors de cialdemocràcia, i, efectivament, en podríem discutir. la indústria amb interessos compartits i amb un Partit Socialdemòcrata que consideraven el defen- Tenint en compte les conseqüències que han sor d’aquests interessos. És a dir, aleshores encara tingut les reformes neoliberals en el mercat existien una sèrie d’elements culturals i econòmics laboral durant les últimes tres dècades, no d’unió que van permetre que els ja esmentats racis- creus que la crisi social és la principal raó que me i nacionalisme hiperindividualista no poguessin explica l’ascens ultradretà a Alemanya, i tam- articular-se de manera tan forta com en l’actuali- bé a la resta d’Europa i del món occidental? tat. La capacitat organitzativa dels sindicats a la No estic segur que n’hagi estat la principal raó, però indústria era, a més, més gran; una capacitat que en tot cas és un punt molt important. Jo vaig atorgar ha estat desmantellada al llarg de les últimes tres especial atenció a la crisi social perquè crec que és la dècades amb la flexibilització del mercat de treball crisi de la qual la ultradreta d’AfD podria aconseguir i la introducció de treballadors temporals –és a dir, més rèdit polític en el futur. Pensem, per exemple, en l’actual situació que estem vivint amb la pandè- mia i en la crisi econòmica que ja ens ve damunt. Estem davant d’una situació en la qual podran avan- çar electoralment tant forces esquerranes com for- ces ultradretanes. Així ho demostra la història. Per això, sempre poso una especial atenció en l’anome- nada crisi social i en l’anàlisi de la dimensió de classe en l’ascens de la ultradreta. Ara sabem que AfD, per és un sistema basat en la contradicció entre treba- exemple, té actualment un sostre electoral del 20%, lladors i treballadores assalariades, per una banda, que aproximadament és el mateix percentatge de i empreses de caràcter capitalista, per una altra. població que té posicions nacionalistes i xenòfobes a El capital s’ha aprofitat de l’expropiació de la plus- Ens fan creure Alemanya, com han demostrat diversos estudis. Les vàlua produïda pel treball de grans capes de la forces ultradretanes com AfD aconseguiran trencar població. D’aquesta manera sempre apareix una que pots passar els seus sostres electorals si es converteixen defini- desigualtat social, i això representa una contradic- de ser rentaplats tivament en forces feixistes; és a dir, si es fan seva ció del capitalisme que sempre hi és. la qüestió social, com ha fet parcialment la Lliga a multimilionari de Salvini a Itàlia –tot i que quan va arribar al po- I la crisi climàtica? només posant-hi der va practicar una política econòmica neoliberal. Els últims anys ens han demostrat, almenys a mi Que forces ultres ofereixin un discurs social desti- personalment, que la qüestió ecològica suposa un molt d’esforç nat als més pobres i dèbils, especialment quan les problema per al capitalisme si més no tan impor- forces d’esquerres són més febles –com és el cas ara tant com el de la desigualtat. Jo formo part dels mateix a Alemanya–, és un perill real. Per això, en grups d’esquerra que s’ocupen de temes relacio- Les velles temps de crisi és més important que mai tenir una nats amb la qüestió de classe, i he de reconèixer institucions alternativa socialista clara i forta; si no existeix, la que no vaig parar prou atenció a la temàtica medi- ultradreta tindrà molt bones cartes. ambiental. Els actuals moviments socials dedicats perden legitimitat a la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament però encara no en Creus, per tant, que la qüestió social és el prin- global han reforçat, però, el pes de l’ecologia en cipal repte i la major amenaça que enfronten grups d’esquerra ocupats tradicionalment amb sorgeixen de noves Alemanya i Europa en els pròxims trenta anys? qüestions de classe. I això és absolutament ne- ni noves ideologies La desigualtat social és fonamental, una qüestió cessari, perquè igual que veiem en la desigualtat decisiva per al capitalisme, perquè, com ja sabem, social opressió i explotació d’éssers humans so- Directa 504 8 de juliol de 2020 MIRALLS 15

dir, a través de la participació en les eleccions i l’arribada democràtica a les institucions? Vinc d’una tradició d’esquerres que ha posat l’ac- cent històricament en els moviments socials i en el treball polític de base, però no soc un crític acèr- rim de l’Estat ni dels partits polítics. Crec que és necessària una dialèctica entre moviments socials i partits. Tanmateix, també crec que el capitalisme està tan profundament arrelat en les estructures socials, econòmiques, polítiques, ideològiques i culturals que serà molt difícil canviar aquest sistema –o eliminar-lo– d’una manera reformista i progressiva al llarg dels anys que vindran.

Aleshores, com s’ha de canviar o “eliminar”? Honestament, crec que necessitarem un canvi radical, una convulsió o una mena de revolució a tres nivells fonamentals. En primer lloc, una reforma radical del sistema econòmic que posi en dubte les relacions de propietat i la concen- tració de la riquesa, que col·lectivitzi les indús- tries claus per a la societat i que faci comunitaris elements bàsics per a la vida humana com ara la sanitat o l’aigua potable. En segon lloc, una re- forma radical del sistema polític basada en una democràcia de base que faci desaparèixer insti- tucions de falsa aparença democràtica, com per exemple la Comissió Europea –aquí sorgeix la qüestió sobre si el parlamentarisme és la forma més democràtica d’organització política o si exis- teixen altres formes de participació política que ho són més, com per exemple el confederalisme democràtic que es practica al Kurdistan. I en ter- cer lloc, necessitarem un canvi social que esta- bleixi noves relacions entre éssers humans que bre altres éssers humans, en la qüestió ecologista ja no estiguin basades en l’individualisme ni en veiem una explotació de la natura i dels recursos la competitivitat ni en l’anomenat “sistema del del planeta. Hi veig una certa semblança, entre colze”, un sistema que reflecteix les relacions de les dues qüestions: no pots explotar infinitament dominació basades, per exemple, en el gènere els recursos de la terra sense destruir els mitjans No només es tracta o en altres formes de poder. Aquesta última di- de subsistència per a la vida humana. Veig dues mensió ha estat descuidada pels moviments d’es- contradiccions fonamentals de l’actual capitalis- d’assolir el poder querres i revolucionaris al llarg dels últims 100 me: una és l’explotació dels éssers humans per al- polític i econòmic, o 200 anys. És a dir, actualment ja no només es tres éssers humans, la conseqüència de la qual és tracta d’assolir el poder polític i econòmic, com la desigualtat social, i una altra és l’explotació de sinó també de va ocórrer amb la Revolució Russa del 1917 i l’ar- la natura per l’ésser humà, la conseqüència de la tirar endavant un ribada de la Unió Soviètica, sinó també de tirar qual és la destrucció del planeta. Crec que seran endavant un autèntic canvi social. Evidentment, els dos principals temes socials, no dels pròxims autèntic canvi social no es pot cometre l’error de concentrar-se no- trenta anys, sinó del proper segle –si el capitalisme més en aquesta última dimensió social i oblidar encara existeix d’aquí a cent anys, és clar. l’econòmica i la política, perquè sense aquestes Necessitem un canvi últimes dues no tindrem un canvi radical. I ai- Ho vam veure amb gran claredat en el cas de xò últim és precisament el que necessitem: el Grècia amb l’arribada de Syriza al poder: la radical que posi en capitalisme té un poder absolut, s’ha aferrat al victòria de l’esquerra alternativa no és cap dubte les relacions poder absolutament a tots els nivells, i per tant garantia de canvis estructurals ni d’un can- els moviments oposats al capitalisme també han vi de model econòmic i social. La pregunta de propietat i de perseguir una posició absoluta a tots els ni- és, per tant, inevitable: hi ha realment una la concentració vells. I aquest últim objectiu supera clarament sortida parlamentària al neoliberalisme, és a de la riquesa les possibilitats que ofereixen el parlamentaris- me o determinats partits polítics.� 16 IMPRESSIONS 8 de juliol de 2020 Directa 504 a doble espai

Galeristes, ‘millennials’ i els descendents bastards de la cultura capitalista Mentre la cultura sigui vista com una indústria, seguirem reproduint-hi l’esquema capitalista. És el moment de propostes valentes

Ibán Martínez Cárceles | @IbnMartnez Etnomusicòleg

er al ministre de Cultura, Rodríguez Uribes, la recuperació del sector cultural ha d’en- frontar-se a un doble repte: facilitar als ciu- Moltes institucions tadans l’accés a la cultura en condicions se- han utilitzat la Pgures –amb mesures específiques per a les diferents cultura per crear situacions– i assegurar la viabilitat de les empreses un relat sobre allò del sector cultural. Les proclames del ministre no deixen d’il·luminar un horitzó: en cultura hi ha uns amb el que val la consumidors i uns productors. Si l’impuls del mi- pena identificar- nistre té intenció de posar la cultura al servei de la se i recordar recuperació, serà sota els mateixos paràmetres que han objectivat en productes la majoria de pràctiques socials. Per allunyar-nos d’un esquema capitalista D’altra banda, Fabien Van Geert, Xavier Roigé de la cultura, hauríem d’obrir el pla i tenir clar que i Lucrecia Conget Iribar (2016) ens expliquen com la cultura és més que una indústria. el patrimoni també es pot entendre des del seu Des d’una perspectiva antropològica, tal com valor d’ús, el qual podia arribar a donar una ren- estudia Clifford Geertz, la cultura són les pràcti- dibilitat econòmica. Per inferir com funciona la ques que poden ser apreses i ens donen un mar cultura com a etiqueta des de les lògiques de mer- de referència per relacionar-nos. Des d’una visió cantilització, David Harvey (2001) explica que es àmplia, les societats industrials han dotat les múl- produeix una il·lusió respecte als productes cultu- tiples pràctiques socials de diferents estatus, va- rals, se’ls atorga una creativitat especial, diferenci- lorant les unes per sobre de les altres. A les pràc- ant-los així de les mercaderies ordinàries. Més enllà tiques culturals que han estat assenyalades com d’aquesta pro- jecció, ens trobem amb el a prioritàries se les ha organitzat amb l’etiqueta concepte renda de monopoli per de cultura i s’han valorat des de l’exercici de la marcar la manera en què aquests patrimonialització. La idea de patrimoni ha tingut productes creen un nexe existent múltiples enteniments, dels quals podem incidir entre la glo- balització capitalista, en dos: l’ús de la cultura com a eina creadora els desenvo- lupaments econò- d’identitat per a un determinat projecte polític mics locals i l’evolució dels i com a procés de mercantilització. Les institu- significats cul- turals i els valors cions culturals han estat capitals per explicar a estètics. les generacions futures una comprensió del seu La renda de lloc en el món. És a dir, què expliquen les insti- monopoli es re- tucions de nosaltres mateixos i dels nostres pre- vela quan durant decessors? Moltes institucions han utilitzat la un temps extens cultura per crear un relat sobre allò amb el que cap dels actors so- val la pena identificar-se i recordar. L’altre costat d’aquest exercici ha es- tat l’amnistia dels models i els referents que han resultat molestos al poder.

/ ANNA GRAN @annagran_ Directa 504 8 de juliol de 2020 IMPRESSIONS 17

cials comercialitza un article únic. Això succeeix l’abús de memòria, sinó d’oblit. Durant els anys quan algun recurs o una ubicació és singular. Marx de mandat de Felipe González no es va donar con- sosté que l’exemple més obvi és la vinya que pro- tinuïtat a les trames comunitàries sorgides en els Els galeristes i dueix un vi d’extraordinària qualitat, que es pot anys anteriors al seu govern, tal com ens revelava els sindicats de vendre a preu de monopoli. En el cas dels produc- l’informe Petras. la cúpula de l’art tes culturals, aquest monopoli se sol lligar al sòl; Abans d’afrontar la disjuntiva de transformar les haurien de baixar és a dir, un determinat producte cultural associat institucions o crear nous espais de desenvolupament a un lloc pot generar un preu de monopoli, ja que cultural, hem d’assenyalar que si no es permeten de la seva torre se li argumenta una autenticitat –recordem que el establir nous referents culturals, es continuarà as- d’ivori i implicar- concepte d’autenticitat és una eina analítica per senyalant aquells que senten una espanyolitat no se políticament visibilitzar els elements seleccionats de forma ar- normativitzada per les actuals institucions i se se- bitrària. D’aquesta manera, es crea una escassetat guirà agreujant la intolerància respecte a les naci- d’un determinat producte cultural, ja que només onalitats obligades a conviure en l’Estat espanyol. cions culturals, tant a l’Espanya com a Catalunya, pot ser en associació a un lloc limitat. No és el ma- Recordem que venim d’una situació on aquest no dotin d’una estructura sòlida que permeti generar teix escoltar flamenc a l’Albarrasí que a Tòquio. El reconeixement per part de les institucions culturals propostes inesperades per a les mateixes lògiques lloc és part del producte. Quan surt al mercat un es va agreujar en basar les principals polítiques cul- institucionals, donant veu a col·lectius no instituci- Antonio López, en ell es projecta el bagatge patri turals en els elefants blancs, és a dir, en projectes onalitzats. Els galeristes i els sindicats de la cúpula d’un imaginari pictòric espanyol. que van derivar en construccions infrautilitzades de l’art, abans d’exigir, haurien de baixar de la seva Aquests dos vectors –la construcció identitària i i en procés de degradació. Tal com ens expliquen torre d’ivori, abandonar la seva proposta postfordis- l’ús mercantil–, després de la crisi del coronavirus, Gil-Manuel Hernández i Joaquim Rius-Ulldemolins, ta i implicar-se políticament. El poder, perquè sigui poden ser fonamentals per al desenvolupament pretenien abanderar projectes culturals de masses real, s’ha d’exercir, i sense una proposta valenta la d’una nova comprensió identitària. La projecció d’una manera sobredimensionada. Tot això amb la cultura com a generadora de nació estarà en mans de nosaltres mateixos com a productors i/o consu- idea de situar en el mapa un lloc establint una políti- dels de sempre. Hi ha qui pensa que és naïf preten- midors marcarà una tendència per definir allò que ca cultural d’oferta i no tant de demanda, una oferta dre que les institucions actuaran darrere de la plu- és ser espanyol, català o murcià; una tasca que per associada a una idea de la cultura turística. ralitat i l’inesperat. Probablement tenen raó, però part dels governs anteriors s’ha desenvolupat des Mercantilitzar la cultura sobre els espais urbans això no ens ha de dissuadir de seguir assenyalant de la negligència de qui ignora les possibilitats de s’ha demostrat que desarticula les relacions comu- el camí cap al decreixement del consum cultural i, les seves funcions. Si donem per bona l’anàlisi de nitàries. Hem de deixar de pensar en la cultura com més enllà de potenciar les possibilitats d’entendre José Luis Villacañas i entenem Espanya com una un objecte dignificador mitjançant el seu consum. les pràctiques culturals com aquesta capacitat que nació tardana, el projecte de l’actual govern, sus- És urgent que tenim tots d’expressió social, hem de recuperar allò tentat en aquesta lògica capitalista, estarà ometent les institu- que les socie- tats industrials ens van una vegada més la seva capacitat per generar nació desposseir i actualitzar-ho.� i la seva funció democratitzadora, ja que seguirà sense dignificar pràctiques culturals que tradicionalment han estat ocultes a l’imaginari col·lectiu. L’últim gran pla esta- tal per exercir un abús de la memòria es va realitzar durant el franquisme a tra- vés de les escoles de Música y Hogar. L’equip impulsat per García Matos va realitzar unes recopilacions molt superficials que van acabar per transfor- mar certes pràctiques culturals en uns produc- tes de caràcter nacionalcatò- lic, un pla que no va ser contestat durant la transició ni posteriorment. El següent pla significatiu no es basava en 18 IMPRESSIONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

pàgina oberta La bombolla de la crisi de les cures ha petat

Carla Alsina Muro | @ahurea_ Sociòloga feminista

ormo part d’un llinatge d’in- vida en què gastem més recursos de fermeres, llevadores, on les administracions sense aportar-ne l’àvia feia de cap de la tribu; de manera material. una estirp de dones que van La crisi de les cures ha petat, ja ho Fdedicar-se des de diferents vessants a hem dit. Aquests dies hem vist com la infermeria. La mater familias, l’àvia s’ha donat veu a molts familiars de Maria, va ser practicant, va fer au- persones grans que, indignats per tòpsies i va fer néixer molts i moltes la manca de recursos, la limitada in- surienques. Deia sovint que havia vist fraestructura dels centres, la manca el cul de mig poble. La meva mare d’equips amb bona formació i l’in- va explicar-me la seva vocació des de suficient personal per atendre totes ben petita, i l’estatueta d’infermera les dimensions de la persona i tantes de la seva promoció avui encara cor- altres mancances, han posat el crit al re pels prestatges de la casa familiar. cel i fins i tot han denunciat aquests L’altre dia, dinant amb la Mercè, li centres les persones que hi treballen. explicava com se m’ha fet de present / ESTHER AGUILÀ No puc posar-me a la seva pell, el que aquest llinatge en aquest moment en @eszerda sí que puc dir és que aquestes man- què s’ha posat sobre la taula com és cances no són noves. d’essencial aquesta feina. “Que cu- Ens hem de preguntar què hauria riós que besàvia, àvia, tietes i mare passat si haguéssim pensat i articu- fossin totes infermeres”, li dic. “Era lat el funcionament de les residèn- de les poques sortides professionals alguna disfunció orgànica abans dels dència, la cara més obscura d’un de- cies com a llocs per viure-hi bé. La i dignes que tenien: o mestres o infer- 70 anys, és molt probable que supe- sig d’immortalitat, l’ombra del privi- Montse em segueix fent reflexionar: meres”, em contesta. La infermeria ris els 85, els 95 i fins als 100 anys, legi de qui pensa en unes polítiques considerem les persones grans dig- s’entenia com un saber menor, com- i és especialment en aquesta darrera d’atenció des del millor preu, la re- nes, malgrat les limitacions físiques plementari a la medicina, unes dones etapa vital quan la gent necessita més baixa més gran per externalitzar un i psíquiques? Les administracions formades per ajudar homes a fer la assistència i suport. No només per a servei que, avui dia, sabem que és reconeixen la necessitat d’equips feina de veritat. Margalida Miró ex- les tasques més actuals i complexes, essencial. multidisciplinaris formats a molts plica com durant el franquisme la com xatejar per internet o fer una Parlo amb la Montse i em diu que nivells? Estem relegant l’atenció a la infermeria s’ensenyava com a “mà trobada per videoconferència, sinó ella és de les que pensa que les resi- dependència a empreses grans, fili- executòria i prolongació del cervell que aquest suport es torna necessari, dències de gent gran són llocs de vida als de corporacions, fons d’inversió, del metge” i que la identitat de la in- sobretot, en les tasques més senzilles i que hem de fugir del risc de sani- i aquest sector és incompatible amb fermera s’havia de basar en l’anoni- de la quotidianitat, com cuinar, men- taritzar-les molt perquè solem unir la dignificació i la dignitat. mat, ja que la rellevància i la virtut jar o rentar-se. vellesa amb malaltia, i no sempre és La reflexió és material i també filo- de poder destacar només estava re- Com deia Amaia Pérez Orozco així. Hi ha persones grans que po- sòfica, així com el repte que ens toca servada al metge. fa pocs dies a la Comissió de den tenir malalties, però envellir no encarar com a societat. L’economia Les històries que han explicat tota Reconstrucció del Congrés dels és una malaltia. Si com a societat no feminista ens fa pensar des de les ne- la vida les dones infermeres de la me- Diputats, aquestes tasques de cura ho veiem així, no dignifiquem la vida cessitats i els desitjos. Esperem que va família contradiuen de ple aquesta són necessàries cada dia, cada hora, en aquesta etapa. M’explica que el pugui ser així. Els nostres i les nostres subordinació i aquesta manca d’iden- i no es poden aturar. Les anomena- model d’atenció centrada en la per- grans s’ho mereixen.� titat pròpia. Va sent hora que fem un va la cara B del sistema. La feina de sona, si s’apliqués de veritat, ajudaria donatge a totes aquestes professions cuidar la gent gran recau sobretot a potenciar l’autonomia en la presa que han contribuït a cuidar, guarir i, en els membres de la família. Aquest de decisions de la gent gran, posant la per què no, fer avançar la ciència i sistema de cures informals s’ha ocu- mirada en les capacitats que encara la societat. pat històricament de resoldre les ne- tenen, i això dona significat al temps La Montse, la tieta, porta més de cessitats de cura i, com bé sabem, de vida, la vida viscuda, el present mitja vida dirigint residències de gent històricament ha recaigut sobre do- en la vellesa. gran, i aquests mesos d’estat d’alar- nes o s’ha repartit desigualment. Si Almudena Hernando suggereix en ma, des de la seva jubilació, no ha passaven a formar part del mercat l’arqueologia de la identitat que el deixat aquests aprenentatges enrere de treball, han estat mal pagades que anomenem ritus primitius dels Hi ha persones i els ha posat al servei de la crisi que i no s’han reconegut socialment com nostres avantpassats els feien molt s’ha obert en aquest àmbit arran de a necessàries. capaços i capaces de navegar pels grans que poden la pandèmia. L’atenció a la depen- I en aquesta manca de reconeixe- camins de la complexitat identitària dència és un àmbit de treball de les ment, en aquest allargar la vida sen- i més hàbils per acceptar els canvis tenir malalties, cures imprescindible perquè la vida se tenir en compte les necessitats de vitals, també en l’ancianitat i la fini- social funcioni, dia a dia. les persones associades a la vida en tud de la vida i el camí cap a la mort. però cal refermar Durant el segle XX, a Occident, la el seu dia a dia, és on la bombolla de El nostre model civilitzatori ha exclòs població ha guanyat trenta anys d’es- la crisi de les cures ha petat. S’ha fet aquesta última etapa vital, ja que la que envellir no és perança de vida. Si passes els esculls insostenible i inclús insuportable la vida de les persones no productives de morts per càncer o de mort per desatenció de l’atenció a la depen- no té valor i a sobre és l’etapa de la una malaltia ïlla CRUÏLLA 19

Cru Trencant els silencis del suïcidi

/ EMMA CASADEVALL @emmacasadevall En una societat que viu d’esquena a la mort, la decisió de llevar-se la vida genera tanta por com incomprensió. Malgrat els estigmes, hi ha entitats que han decidit posar llum sobre el fenomen

Esther Bermejo | @estherbm82

l suïcidi és una conducta sentenciar de mort. El cristianisme, Malgrat que unes 800.000 perso- que ha acompanyat l’ésser que declara que la vida és un regal de nes se suïcidin cada any i que una humà al llarg de la histò- Déu, considera el suïcidi un pecat, i extensa xarxa de contactes se’n vegi ria i que és present en to- és sota aquest prisma que s’ha creat afectada, el fenomen encara acusa tes les cultures. Tot i així, el marc legal i moral que dona forma una notable invisibilitat i, quan es Esegueix sent tractat com un tabú en al nostre pensament i judici encara mostra, en poques ocasions escapa la majoria de societats. Ja a l’antiga avui dia en les societats occidentals. d’estereotips i clixés. Critchley con- Grècia va ser una qüestió polèmica Així ho observa Simon Critchley, que sidera que ens manca el llenguatge per a les diferents escoles de filoso- recorda en la seva obra Apunts sobre adient per parlar amb honestedat so- fia, i el mateix Sòcrates, qui no estava el suïcidi que, tot i que la majoria d’es- bre el suïcidi perquè es tracta d’un d’acord amb l’acte suïcida, va preferir tats l’han despenalitzat, aquest acte tema molt difícil d’abordar amb el llevar-se la vida a ser executat o a ha- segueix sent vist com “una mena de pensament i alhora “profundament ver de fugir d’Atenes quan l’estat el va fracàs que provoca astorament”. desagradable i morbosament ab- 20 CRUÏLLA 8 de juliol de 2020 Directa 504

sorbent”. No obstant això, ens va temptativa, vint anys enrere, va fici per a la societat; per això no vull “hi ha vida després de caure al pou”. trobem que darrerament la qüestió trobar suport en diferents recursos, parar”, explica. Valora haver pogut Amb una feina i havent reprès els ha aconseguit colar-se a poc a poc va ser Obertament qui el va treure compartir la seva experiència amb estudis, assegura que el treball de en el debat públic i ha començat a d’aquest silenci. persones que han passat per vivènci- prevenció i lluita contra l’estigma qüestionar-se aquell lloc comú se- No és ell, però, l’únic cas en què l’ac- es similars i recorda la incomprensió l’han ajudat a reconciliar-se amb la gons el qual parlar de suïcidi és una tivisme ha jugat una fun- per part de la seva famí- Niobe adolescent i assenyala que cal manera d’incitar a llevar-se la vida. ció terapèutica. Niobe lia, que davant d’alguns posar-se en la pell dels joves per sa- Rere aquest canvi, segurament hi ha Portero, una jove bada- comportaments la titlla- ber com abordar les qüestions de sa- l’esforç d’entitats i col·lectius que fa lonina de 28 anys, asse- Niobe Portero va de fracassada o histè- lut mental amb ells: “Si t’has d’obrir temps que reclamen com a necessari nyala com a punt d’inici assenyala com a rica. “Ara no em costa un canal a Instagram o TikTok, ho un tractament transparent i lliure de dels seus problemes de punt d’inici dels parlar dels meus pro- fas, però també has de parlar-los en prejudicis del fenomen. salut mental l’anorèxia, seus problemes blemes de salut mental el seu idioma”. que li van diagnosticar de salut mental perquè he fet un treball Desmuntant els clixés als 13 anys. Als 21, les l’anorèxia, que li personal –explica–, però Relació entre suïcidi i gènere “El silenci al voltant de la problemà- temptatives de suïcidi van diagnosticar els vaig viure en silenci Les dues activistes d’Obertament han tica no fa més que empitjorar-la, ja la van portar a ingressar als tretze anys fins que vaig arribar al patit la discriminació en primera per- que la persona que s’hi troba pensa en un hospital i a deixar cim del malestar”. sona i en diferents àmbits. Portero que és l’única del món a qui li passa, els estudis que cursava. Portero atribueix a afirma haver-la viscut pels proble- tendeix a l’aïllament i no troba les Després d’un any de teràpia, va conèi- la por el fet que no es vulgui ni es- mes de salut mental i per ser do- eines per poder sortir de la situació”, xer Obertament, amb qui ha fet tas- mentar el suïcidi, i considera que hi na, ja que socialment s’associa molt explica Ariadna Rogero, responsable ques de sensibilització a universitats i ha una aura macabra i un munt d’es- sovint a “ser una extravagant, una de premsa d’Obertament. Mitjançant instituts, ha impartit xerrades i ha ofert tereotips al voltant d’aquesta con- histèrica o una sensiblera”. La inte- el discurs social i les experiències en formacions a periodistes. “L’activisme ducta. Davant d’això, reivindica la racció entre el gènere primera persona, aquesta entitat tre- m’ha aportat molt i és un gran bene- necessitat de mostrar a la gent que i la salut mental balla des de 2010 per combatre els estigmes i la discriminació cap a les persones amb algun problema de sa- lut mental. El 2018, responent a l’interès de molts mitjans per la qüestió i per com abordar-la, van focalitzar el seu Observatori de Mitjans i Salut Mental en el suïcidi. Com a conclusions sobre el tractament mediàtic, destaquen la presència freqüent d’especulacions sobre les causes, la utilització d’imat- ges desafortunades –amb clixés com els ponts o les vies de tren– i l’absèn- cia generalitzada de testimonis. “Les persones que han tingut una ideació o fins i tot una temptativa de suïcidi, després d’un procés personal de re- flexió, són molt vàlides per aportar la seva experiència i desestigmatit- zar-la”, explica Rogero. Un dels activistes de l’entitat és Jofre Dodero, un músic de la Garriga de 58 anys que en fa tres que hi va arribar i que, assegura, rep un munt de peticions dels mitjans de comunicació per parlar de la seva experiència. “Les primeres inter- vencions van ser difícils perquè és un tema que no he elaborat gaire i parlar-ne et remou la vivència”, confessa, però afegeix que a poc a poc el malestar s’ha anat reduint. Destaca la dura soledat amb què es viu l’etapa prèvia a la temptati- va de suïcidi, però també, en el cas dels supervivents, la posterior. “Si l’entorn no t’estira, acabes pensant que no tens necessitat de parlar-ne amb ningú, i si no ho exterioritzes sempre et queda una mena de dol pendent de fer”, explica. Assegura / EMMA CASADEVALL que, tot i que en el moment de la se- @emmacasadevall Directa 504 8 de juliol de 2020 CRUÏLLA 21

o el suïcidi no es manifesta tan sols gar la interacció entre gènere i suï- els efectes del suïcidi en elles matei- ganitza xerrades i campanyes de sen- en comentaris masclistes. Les esta- cidi. Tot i així, com a tema d’inves- xes, sinó també en els altres. Aquesta sibilització. L’ACPS forma part, junt dístiques posen de manifest que els tigació, assegura, “està a les becero- diferència entre gèneres també es ma- amb altres entitats i institucions, del homes que es lleven la vida són el les”. Per això, de cara al novembre, nifestaria en els mitjans lesius escollits grup motor que ha d’impulsar el pla triple que les dones, unes dades que l’ACPS està organitzant un fòrum per llevar-se la vida: mentre ells op- de salut mental de Barcelona. Tot i l’activista relaciona amb el fet que titulat “Masclisme i sa- ten pels mètodes més valorar la iniciativa d’abordar estra- ells no puguin permetre’s mostrar-se lut mental”, que pretén agressius i estridents, tègies conjuntes i coordinar el que fràgils, tinguin menys diagnòstics de obrir un debat sobre la elles es decanten pels s’està fent des de diferents àmbits, salut mental i, per tant, no puguin qüestió. Un dels objectius més discrets. “Sembla el tècnic es mostra escèptic amb al- trobar l’ajuda que els cal. A Rubio, supervivent de l’Associació que la invisibilitza- guns aspectes del pla, com que no Una mirada similar sobre el feno- d’una experiència vin- Catalana per ció opera fins i tot en s’estigui plantejant la creació d’un men és la que aporta Adrià Rubio, culada al suïcidi, li in- a la Prevenció aquest camp”, apunta observatori del suïcidi. “No podem tècnic en la promoció de la igual- teressa la relació en- del Suïcidi és Rubio. fer una intervenció social sense tenir tat de gènere a l’Associació Catalana tre aquesta conducta i visibilitzar la L’ACPS va néixer el una diagnosi clara ni podem visibi- per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS). la masculinitat tòxica, interacció entre 2010 amb una visió que litzar un fenomen del qual no tenim “Crida l’atenció –explica– que malgrat “que porta en si una gènere i suïcidi incorporava de forma dades empíriques”, denuncia. que molts indicadors siguin més des- vena agressiva que es integrada les diferents favorables per a les dones (salut fí- combina amb una d’au- intervencions possi- Suport per a les que ja no hi són sica, salut mental, pobresa, etc.) si- todestructiva”, explica. Considera bles, i va ser pionera a l’Estat espa- Si l’ACPS va sorgir per omplir el guin els homes els que més es llevin que la presència dels valors de la nyol en un abordatge preventiu del buit que hi havia quant a preven- la vida”. Un dels objec- cura i de la relació amb la vi- suïcidi. Formada per professionals ció, Després del Suïcidi ho va fer tius del seu treball da en les dones fa que i voluntariat, ofereix serveis terapèu- empesa per la manca de recursos a l’entitat és visi- aquestes tinguin en tics tant a persones en situació de i d’informació amb què es troba- bilitzar i investi- compte no només risc com a familiars i amistats, i or- ven les persones que havien per- dut algun ésser estimat per aquest motiu. Així ho explica el seu vice- president, Carles Alastuey, que va impulsar l’associació junt amb el seu germà i la seva cunyada deu anys després que el fill de la pare- lla es llevés la vida. Una de les seves línies d’actuació és la d’atenció i acompanyament a persones que han perdut algú per suïcidi. “Qui ha viscut aquesta ex- periència ha de gestionar un dol que sol ser complicat –amb mol- ta angoixa generada pels perquès i el sentit de culpabilitat– i l’estig- matització no permet que aquest dol s’exterioritzi amb normalitat”. La intervenció, explica, s’orienta molts cops a autoritzar l’expressió d’aquests sentiments i a normalit- zar-los. Es basen també en la peda- gogia de la pèrdua, ja que, segons Alastuey, a la nostra societat li costa molt conviure amb la mort. Aquest psicopedagog prefereix fu- gir de l’associació automàtica entre salut mental i suïcidi i prefereix par- lar senzillament de “persones que travessen una crisi vital i emocional greu i que arriben a la conclusió que és millor llevar-se la vida que seguir vivint d’aquella manera”. Lamenta el silenci al voltant del fenomen, però també que quan se’n parli es tendeixi a menystenir o desautorit- zar la conducta suïcida per ignoràn- cia. “Si hi hagués una pedagogia so- bre les emocions i no visquéssim en una societat en què incomoda que una persona les manifesti, parlaríem més del suïcidi i les persones que tenen una ideació s’adonarien que no estan soles”, conclou.� 22 RODA EL MÓN 8 de juliol de 2020 Directa 504

La nova presa del Nil,

Addis Abeba ETIÒPIA a punt d’omplir-se d’aigua en disputa Després d’una dècada de fracassos, Egipte, Etiòpia i el Sudan s’afanyen per arribar a un acord, amb les obres de l’embassament avançades i quan s’apropa la data per tancar les comportes

Marc Español | @mespanolescofet

ada dia que passa, les aigües del Nil del sud durant aquest any. Sigui com sigui, els ter- baixen carregades de més tensió. minis s’estrenyen per tancar un acord in extremis. Des que Etiòpia va anunciar, ara fa una dècada, la intenció de construir Els orígens en el seu tram de l’històric riu una Etiòpia va començar a manifestar la seva volun- mastodòntica presa que podria alte- tat de construir la Presa del Renaixement ara fa Crar-ne el cabal, tots els intents d’acordar amb els més d’una dècada. Malgrat les queixes d’Egipte dos països riu avall, el Sudan i Egipte, com gesti- i el Sudan, que no van ser consultats, ni l’ONU ni onar la instal·lació han estat en va. Ara, el marge la Unió Africana van mostrar gaires ganes d’invo- de temps s’ha escurçat a només unes setmanes, lucrar-se en la disputa, de manera que, a mitjans ja que Addis Abeba es disposa a començar a om- del 2011, Addis Abeba ja va posar la pedra funda- plir l’embassament aquest juliol. L’estret calendari cional de l’obra. Des d’aleshores, tots els intents obliga les parts a aconseguir en qüestió de dies de negociar han acabat fracassant, i la tensió entre allò que no ha passat en anys o veure’s abocades les parts, amb una carregada retòrica nacionalista, a una nova escalada a la regió. s’ha mantingut elevada. Aixecada sobre el principal afluent del riu, el El sistemàtic fracàs de les negociacions per Nil Blau, la Gran Presa del Renaixement Etíop definir com es podia gestionar la presa, però, està cridada a convertir-se, un cop completada, posa de relleu un problema de fons que trans- en la represa hidroelèctrica més gran de l’Àfri- cendeix l’obra i, en certa manera, l’aigua del Nil. ca. Gràcies a ella, Etiòpia calcula que podrà in- crementar en un 115% la capacitat de generar energia, un augment que estima essencial per al desenvolupament del país. Però Egipte, que depèn de l’aigua del Nil en un 98%, tem que l’obra pertorbi el seu accés a aquest valuós re- Segons les últimes curs. Enmig d’ambdós, el Sudan es considera el dades facilitades per país més afectat, sobretot per les conseqüències que l’obra pugui comportar en una presa suda- Etiòpia, la presa ja està nesa propera a l’etíop. enllestida al voltant Segons les últimes dades facilitades per Etiòpia, d’un 73% i es podria la presa ja està enllestida al voltant d’un 73%, i el primer ministre del país, Abiy Ahmed, ha reiterat començar a omplir que tenen la intenció de posar-la en funciona- ment durant la segona meitat de juliol. Tot i que El sistemàtic fracàs no és necessari que estigui acabada per arrencar motors, en els darrers mesos han planat dubtes de les negociacions sobre fins a quin punt l’estat actual de la presa sobre la gestió de la permetrà que comenci a operar. En tot cas, de presa posa de relleu un moment, no es preveu que una hipotètica arran- cada, fins i tot si va més enllà del gest simbòlic, problema de fons entre hagi de comportar efectes negatius per als veïns els països implicats Directa XXX XX de XXXXX de 2017 RODA EL MÓN 23 Directa 504 8 de juliol de 2020 El Nil al seu pas pel Sudan, aigües avall del controvertit embassament

Durant bona part del darrer segle, Egipte va ser El cas més il·lustratiu d’aquest gir en les alian- En aquest sentit, durant els darrers deu anys la principal potència de la regió, una fortalesa ces ha estat el Sudan. Inicialment, el país es va només s’han aconseguit dues fites diplomàtiques que es va traduir en una successió d’acords per oposar a la presa gairebé com un acte reflex. Però significatives, que, tot i això, no s’han traduït en a la gestió i distribució de l’aigua del riu molt Khartum va reconsiderar ràpidament la posició i, cap acord final. La primera d’elles, el 2015, fou una favorables als seus interessos. Amb l’excepció malgrat exigir un acord a tres bandes, és favora- declaració de principis mai implementada que, de del darrer dels pactes, que va ser signat amb el ble a l’obra. Tot i que el seu gir també és degut al fet, no adreçava els problemes de fons de l’aigua Sudan el 1959, la resta de veïns riberencs han fet que la presa podria reportar-li grans beneficis del Nil. La darrera va tenir lloc el passat febrer, estat sempre ignorats. en el futur, sobretot en agricultura –el gran temor quan aparentment Egipte, Etiòpia i el Sudan van Així, quan van començar a independitzar-se, d’Egipte–, l’alineament amb Addis Abeba represen- estar a punt de signar un acord a Washington. En molts van qüestionar la legitimitat d’uns acords ta un històric cop diplomàtic i simbòlic per al Caire. l’últim sospir, però, la delegació etíop es va retirar percebuts com un vestigi colonial. El Caire els con- i l’acord només el va signar Caire. sidera drets històrics vàlids d’acord amb el dret in- Les negociacions L’última ronda de negociacions va tenir lloc al ternacional, i el seu rebuig a revisar-los va conduir A Egipte, gairebé una dècada després d’infructuoses juny. Però, de nou, les parts van ser incapaces d’ar- al fet que alguns dels anteriors països signessin converses amb Etiòpia, hi ha un sentiment bastant ribar a un acord després d’una setmana de con- acords paral·lels; una amenaça per a Egipte per estès que la supèrbia mostrada inicialment, tant a verses i malgrat els esforços titànics per intentar ser l’últim país on arriba el riu. “Encara que no ho la taula de negociació com a escala regional, ha es- apropar posicions per part del Sudan, l’actor que plantegin obertament, sinó camuflat darrere les tat contraproduent a la llarga, ja que ha col·locat el porta ara mateix la veu cantant en les negociaci- negociacions de la presa, Egipte busca imposar a país en una situació de debilitat, sense aliats com- ons, per la seva sintonia amb les dues capitals. Un Etiòpia els tractats colonials, que li concedeixen promesos, i ha obligat a acceptar un fet consumat. cop constatat el fracàs del diàleg, Egipte va elevar poder de veto [a projectes al Nil] i el tractat de la qüestió al Consell de Seguretat de l’ONU i va 1959”, assegura l’etíop Demudava Tekuya, docto- demanar a l’òrgan que busqués una solució a la rand en dret internacional a la McGeorge School crisi, en un moviment rebutjat per Etiòpia, que of Law dels Estats Units. nega que el fet de començar a omplir la presa En aquest context, a més, la relació de força en- constitueixi una amenaça per a la pau. També tre les parts també ha canviat. Avui, la influència L’alineament del el Sudan s’ha desmarcat del moviment del Caire regional d’Egipte es basa només en el record d’un Sudan amb Addis i prefereix continuar negociant. Finalment, els tres passat cada vegada més llunyà. Per davant seu, països van acordar –després d’una reunió entre els països com Etiòpia s’erigeixen en grans potències Abeba representa seus respectius màxims dirigents– intentar arribar emergents. La dècada que ha transcorregut des un històric cop a un acord abans que Etiòpia faci bo l’anunci de que Addis Abeba va col·locar la primera pedra de diplomàtic i simbòlic començar a omplir la presa a mitjans de juliol, un la presa fins a l’actualitat ha reflectit aquesta dava- esforç a contrarellotge de conseqüències encara llada del poder de l’Egipte, impotent i incapaç de per al Caire ara difícils de preveure. pertorbar per cap mitjà els plans d’Etiòpia, que, a “Un acord legal vinculant i una gestió conjun- més, compta amb el suport de gairebé tots els pa- Un cop constatat ta d’aquest recurs comú són necessaris”, con- ïsos riberencs. “[Tota aquesta disputa] té a veure sidera un diplomàtic egipci proper a l’equip de amb la lluita entre Egipte i Etiòpia per l’injust statu el fracàs del diàleg, negociació del país, que prefereix no donar el quo actual”, apunta Tekuya. “Ara per ara, Egipte Egipte va elevar la seu nom, i que insisteix en la via del diàleg. i el Sudan utilitzen totes i cada una de les gotes qüestió al Consell “Quan es tracta d’un element tan essencial per d’aigua [del Nil] sense deixar res a Etiòpia”. I con- a l’existència com és l’aigua, la coordinació ha tinua: “El projecte de la Presa del Renaixement té de Seguretat de les de prevaldre per davant de l’ús interessat de el potencial per a canviar això”. Nacions Unides qualsevol de les parts,” opina.� 24 RODA EL MÓN 8 de juliol de 2020 Directa 504

La fam amenaça Síria

Damasc SIRIA La sobtada devaluació de la moneda nacional ha provocat un empobriment de la ciutadania, per a qui productes bàsics han esdevingut béns de luxe

Oriol Andrés Gallart | @oriolandres Beirut

empre mostrant rapidesa i agudesa, ac- aquest increment ha causat estralls. Com explica De fons hi ha l’esgotament de les reserves en di- tivistes i tuitaires de Síria han fet córrer la doctora Akjemal Magtymova, representant de vises de l’Estat sirià, que Bashar al-Assad ha usat per les xarxes imatges d’una persona l’OMS a Síria, “9,3 milions de persones pateixen per finançar la guerra. Hi ha també el pes de les enrotllant-se un cigarret amb mil lliu- a Síria inseguretat alimentària, una xifra que ha sancions internacionals contra el règim, que han res locals. Una altra fotografia mos- patit un augment d’1,4 milions en només els dar- dificultat les importacions. I, sens dubte, hi ha la trava dos bitllets, un amb la cara de rers sis mesos”. corrupció i el clientelisme rampant de la classe diri- SBashar al-Assad i l’altre amb la del seu pare, Hafez gent. Però el que explica en bona part el sorprenent al-Assad; junts, valien menys d’un dòlar. Rebel·lia Fluctuacions monetàries augment recent és la crisi financera al veí Líban, on i sàtira que reflecteixen, però, una dura realitat Gairebé una dècada de conflicte ha empobrit Síria des de fa mig any els bancs han aplicat un corralito sobre el terreny: la sobtada i brutal devaluació i ha destruït les infraestructures del país, però, encobert i no permeten a la clientela retirar els seus de la moneda a Síria està provocant fam entre la paradoxalment, han estat aquests mesos inicials propis fons en dòlars. “El Líban ha estat el principal ciutadania. Segons advertia recentment l’Organit- de suposada recuperació els més devastadors per canal econòmic [de Síria] durant la guerra. La majo- zació Mundial de la Salut (OMS), nou de cada deu a les finances del país. Al-Assad està guanyant la ria d’homes de negocis i comerciants sirians tenen sirianes viuen per sota del llindar de la pobresa, guerra però està perdent l’economia. Així, abans sumes significatives de diners als bancs libanesos”, és a dir, amb menys de dos dòlars diaris. de la revolta popular del 2011, un dòlar equivalia escriu l’investigador sirià Danny Makki, del Middle En el cas de Salah –qui prefereix no donar el a unes 50 lliures sirianes, un valor que es va anar East Institute. I afegeix: “Les dues crisis econòmi- seu nom real per seguretat–, amb prou feines té incrementant a poc a poc durant la guerra. Però ques estan entrellaçades i, com que s’espera que un dòlar al dia per intentar alimentar una família ha estat aquest any quan, en poques setmanes, l’economia libanesa segueixi sent problemàtica en de cinc persones. El seu salari de professor els ha escalat ràpidament, fins a cotitzar, al juny, per un futur pròxim, Síria continuarà patint”. permetia viure dignament fa una dècada, però, sobre de les 3.000 lliures. Però, més enllà de la pròpia crisi interna, les en- amb el canvi actual, les 63.000 lliures que per- titats libaneses tenen un altre motiu per no seguir cep mensualment es tradueixen en uns 25 dòlars. fent de pulmó de l’economia siriana. Des del 17 de Encara sorprès per la sobrevinguda pobresa, as- juny, l’administració estatunidenca ha començat a segura des de Damasc: “Només em puc permetre aplicar noves sancions en el marc de l’anomenada comprar una mica d’aliments bàsics com el pa, el llei Cèsar. Són les més dures mai aplicades contra sucre, l’arròs, l’oli, el llard, el te i unes quantes ver- Síria, ja que, per primera vegada, les penalitza- dures”. Productes com la carn s’han convertit en cions no apunten només el règim sinó a qualse- béns de luxe, mentre per xarxes socials es va fer Segons dades de vol actor de qualsevol país que faci negocis amb viral la imatge d’una síndria en un supermercat l’ONU, els preus dels l’administració de Bashar al-Assad i el seu entorn, a Damasc amb un preu de 19.000 lliures, gairebé sobretot en els sectors de l’energia i la construc- un terç del salari de Salah. aliments s’han disparat ció. L’objectiu d’aquest gir és clar, en opinió de Aquest pare de 42 anys es queixa, a més, que un 115% en menys l’analista Sam Heller: “Aquestes dures sancions “el monopoli dels comerciants” ha empitjorat la si- d’un any i manquen busquen dissuadir actors estrangers de participar tuació, una denúncia habitual aquests dies a Síria. en la reconstrucció del país. [...] L’economia siri- Molta gent considera que els grans homes de ne- productes bàsics ana es troba en estat crític i la llei Cèsar sembla gocis –en general propers al règim– han estat es- pensada per evitar que l’actual situació millori. El peculant i lucrant-se en temps d’escassetat, fins Les sancions règim té la capacitat de resistir, però als civils els i tot amb la cistella de productes subvencionats. tocarà viure a l’edat de pedra”. Segons dades de les Nacions Unides, els preus internacionals Tot i que la guerra segueix activa, sobretot al dels aliments s’han disparat més d’un 115% en contra el règim han nord-oest del país, on uns tres milions de perso- menys d’un any i manquen productes bàsics i me- empitjorat la situació, nes viuen en zones sota control opositor, el cert dicaments. En un país on gairebé set milions de és que no fa pas gaire el règim de Bashar al-Assad persones són desplaçades internes degut a la guer- ja que s’han dificultat es considerava ja vencedor i intentava establir un ra i uns 11 milions necessiten ajuda humanitària, les importacions nou marc, almenys retòricament, basat en la idea Directa 504 8 de juliol de 2020 RODA EL MÓN 25

Una paradeta de fruita al centre de Damasc, on els aliments bàsics s’han disparat de preu

que el país estava entrant en una fase de recons- la seva pròpia ciutadania o arrasar poblacions. No trucció. El comerç regional retornava i semblava sembla massa realista considerar que s’avingui a que la recuperació –tot i lenta– era possible, fins alliberar presos polítics o a aplicar transparència i tot en l’esfera diplomàtica; un discurs que actors Molts analistes creuen a les finances de l’Estat. de pes com els Emirats Àrabs Units (EAU) havien que Al-Assad mai De moment, i malgrat el terror que produeix la comprat –de manera interessada– i es mostraven maquinària repressiva del règim, tímides protestes disposats a invertir de nou en el país. abans havia estat en han sorgit a diverses localitats, sobretot a Al-Suwayda, Sens dubte, la llei Cèsar farà que els EAU s’ho re- una posició tan dèbil, una regió al sud del país poblada principalment per pensin, igual que la Xina o l’Índia. Alhora, en aques- amb poc control de ciutadania drusa i lleial al règim. Mentrestant, a les ta ocasió, serà també més difícil que l’Iran i Rússia zones rebels del nord-oest del país, en un intent de puguin sortir al rescat del règim, vist que ambdós les faccions locals frenar l’hemorràgia inflacionista, les autoritats locals països estan patint també sancions econòmiques –principalment grups gihadistes– estan substituint la i la seva prioritat és poder treure rèdits de la recons- Malgrat el terror moneda nacional siriana per la turca gràcies al su- trucció del país, no pas finançar-la. Així, si la fam i la port d’Ankara, que tutela la regió. misèria s’allarguen massa, Al-Assad podria veure’s que produeix la Per a Salah, en canvi, només hi ha una solució: en serioses dificultats. Molts analistes consideren maquinària repressiva “Tant jo com molta altra gent que conec tenim l’es- que mai abans havia estat en una posició tan dèbil, del règim, tímides perança de poder marxar a un altre país. Però això amb un control sobre les faccions sobre el terreny, sembla gairebé impossible actualment, ja que cap feble. La necessitat de liquiditat l’ha portat fins protestes han sorgit país ens dona el visat, inclosos els estats àrabs”. De i tot a confiscar béns i actius del seu cosí i principal a diverses localitats fet, el director del Programa Mundial d’Aliments, magnat del país, l’intocable Rami Makhlouf. David Beasley, alertava en una entrevista recent Segons els impulsors de la doctrina rere la llei que si la situació no canvia aviat, Síria s’enfrontarà Cèsar, aquesta pressió financera provocarà que el al següent dilema: o una fam massiva o un èxode règim s’avingui a negociar concessions polítiques. massiu, com el del 2015. I remarcava: “El que està Tanmateix, els anys de guerra han demostrat que a passant a Síria no té precedents. El pitjor de totes Al-Assad no li tremola el pols a l’hora de massacrar les tempestes s’ha unit i està arribant”.� 26 RODA EL MÓN 8 de juliol de 2020 Directa 504

LES MULTINACIONALS QUE ENS DEMANDARAN

Els tractats de comerç i inversió permeten a les grans corporacions reclamar compensacions pels beneficis no obtinguts a causa de la COVID-19

L’anàlisi d’Àlex Guillamón | @Alexguilla Coordinador d’Entrepobles i membre de Catalunya No als TCI

eien que el corona- rillosos, és que la legítima aspira- virus no feia distin- ció d’aquestes empreses a l’afany cions entre persones No és només una de lucre és intocable i que cap altra riques o pobres, ho- qüestió de diners, consideració sobre drets humans mes o dones, blan- és una qüestió o justícia global hi pot passar per ques o negres, paï- de qui mana i de sobre. L’alternativa seria donar per Dsos centrals o perifèrics. Però la so- qui estableix les bones expropiacions dels seus be- cietat en la qual s’ha difós sí que en fa; regles del joc neficis, i tothom sap que això és per això ha creat aquestes categories. inconcebible en una societat civi- Les nostres societats són plans incli- litzada com la nostra. Justament nats, com els de les velles màquines per això es van inventar i estendre del milió (pinballs), i les crisis són per tot el món milers de tractats o com les seves boles, poden descriure acords de comerç i inversió, que al mil trajectòries impredictibles però principi quasi ningú sabíem de què al final sempre acaben al mateix lloc: pel Corporate Europe Observatory anaven i pensàvem que eren coses al forat de baix. i el Transnational Institute, “en co- d’economistes. Des de diferents sectors i movi- municacions escrites i en línia, els L’atenció i la sensibilització de ments socials s’aixequen veus que bufets d’advocats estan informant l’opinió publica sobre tot el que ha reclamen mesures de xoc social, eco- els seus clients multinacionals de les passat aquestes setmanes anirà bai- nòmic i ecològic que ajudin realment àmplies proteccions que els acords xant. Fins i tot, encara que es visquin a compensar el pla inclinat d’aquesta d’inversió els ofereixen [...] per sol· rebrots de la pandèmia, hi anirem crisi. Consideren que les mesures de licitar una reparació i/o indemnitza- convivint i ens hi anirem acostumant. rescat social i de defensa d’allò públic ció per les pèrdues provocades per Tanmateix, el paisatge social, econò- per al bé comú preses fins ara han les mesures adoptades pels estats mic i ecològic resultant de tot això estat superficials, curtes i ineficaces, [per fer front a la COVID-19]”. És a serà un espai cada cop més en dis- i que, mentrestant, es privilegia el dir, aquelles mateixes mesures que puta. Arribaran els ajuts europeus, rescat de les empreses i els sectors tanta gent considera superficials, cur- però també arribaran les factures del de la part de dalt del taulell. tes i ineficaces. deute econòmic, social i ambiental Ara mateix, mentre una dona tre- No tenen res personal contra nin- a pagar. Arribaran els ajustos fiscals, balladora de la llar immigrant intenta gú, ni tan sols contra cap govern. és a dir, les retallades. I enmig de tot sobreviure enmig d’un laberint despi- Segurament no els preocupa si aques- això, també arribaran les demandes etat, mentre milers de treballadores tes mesures són justes o convenients, d’indemnitzacions d’aquestes multi- i treballadors d’empreses –famoses només reclamen “allò que és seu”: nacionals. No sortiran en cap prime- i anònimes– tenen problemes per els beneficis que han deixat d’obte- ra plana. Però, si no hi estem al cas, dormir, mentre milers de joves es- nir. Que s’han hagut d’impedir talls seran indemnitzacions que s’hauran tavellen les seves expectatives de vi- de subministraments d’aigua o llum a de pagar amb els diners de tothom, da en un mur anomenat futur, hi ha famílies? Que s’han hagut de suspen- diners que no es podran utilitzar en un reduït i selecte grup de gent que dre pagaments de lloguers? Que s’ha les innombrables inversions d’interès s’afanya en una causa ben diferent. hagut de recórrer al control d’alguns públic per a una vida digna (sanitat, Són gabinets d’advocats d’alt nivell serveis sanitaris o hotelers privats educació, pensions, transició econò- especialitzats a tramitar demandes per donar resposta a l’emergència? mica i ecològica, renda bàsica, etc.). contra els estats en nom de grans em- Que s’ha hagut de procurar l’accés I com dèiem, no és només una preses multinacionals a través dels general a alguns medicaments? Tot qüestió de diners, és una qüestió de tribunals d’arbitratge de diferències té solució: una demanda en aquests qui mana, de qui estableix les regles estat-inversor (coneguts com a ISDS), tribunals, indemnització milionària del joc, de qui marca el terreny d’allò previstos en els tractats de comerç i tan amics. Sense rancúnies... que és possible i allò que no: de si se- i inversió. Tal com assenyala un arti- El que sí que volen deixar clar a guim acceptant jugar sobre un taulell cle recent de Pia Eberhardt publicat tothom, per no crear precedents pe- inclinat en contra nostra.� Directa 504 8 de juliol de 2020 EXPRESSIONS 27

Dues de les integrants de What About The Half al ‘frontline’ del Say It Loud de 2018 E x pressions Les dones del ‘frontline’ L’interès pel ‘sound system’ no para de créixer. Altaveus, selectors, controls, MC o cantants formen part del paisatge quotidià de les nostres festes. Però... qui punxa? Qui balla? Qui ocupa l’espai? On són les dones del ‘sound’?

Neus Molina | @NeusMolina

orres de caixes i més caixes, fusta, plàstic, homes vestits de ne- El reggae i el dancehall no havien gairebé nascut quan als gre, trepants i claus. El pis del sound system comença del no-res anys cinquanta van començar els primers sound systems. Es per acabar configurant un altar dedicat al so, uns equips d’alta- tractava de piles d’altaveus que es muntaven als carrers de veus pensats per punxar sons vibrants vinguts des de Jamaica. Kingston ( Jamaica) per posar discos estatunidencs d’R&B. Els Podríem ser al Say It Loud, a qualsevol festa major autoges- pioners van ser els llegendaris Duke Reid i Sir Coxsone. El sound Ttionada o fins i tot a FiraTàrrega, on l’any 2018 van instal·lar system era una espècie de festa musical, una discomòbil, als un equip per fer sonar dub al bell mig d’una esplanada de la carrers o als jardins (yards), amb un volum amplificat per uns capital de l’Urgell. altaveus que el veïnat havia construït de manera artesanal amb Des que el 2010 el festival Rototom va abandonar la seva mobles vells de casa. Els sound system que se situaven als barris ubicació inicial a Itàlia i es va mudar a Benicàssim, l’interès marginals alliberaven de frustracions la societat jamaicana de per la música jamaicana no ha deixat de créixer al conjunt dels l’època. D’aquesta manera, a poc a poc i entre música, discs i Països Catalans. Si l’any 2000 el sound system dels barcelonins altaveus, es va anar creant una actitud, una cultura i un estil Leones Humildes era pràcticament l’única representació dels de vida propi de l’illa. sons rastafaris, avui, vint anys després, aviat no hi haurà barri La porta d’entrada d’aquesta escena a Europa va ser als anys barceloní o poble català que en els seus actes de festa major setanta a través del Regne Unit, i posteriorment es va anar ex- no inclogui una nit de reggae i dub organitzada pel jovent. Diu pandint per diferents països. El sound system, en primera ins- el periodista Nando Cruz que “el dub pot acabar sent tan tra- tància, es basava en la competició. “Als jamaicans els encanta dicional com les sardanes matinals”. competir. Els agrada demostrar que són capaços de superar 28 EXPRESSIONS 8 de juliol de 2020 Directa 504

a qualsevol”, explica Luciano, un dels cantants i selectors més representatius i veterans del panorama del sound jamaicà.

Cooperació, autogestió i... feminisme?

No obstant això, per tal de construir les macroestructures d’al- taveus calia treballar de manera comunitària i des de l’autoges- tió. Així, de la competició dels metres de cerimònies (MC) es va passar a relacions de cooperació i reivindicació col·lectiva. “El primer record que tinc de ballar davant d’un sound system va ser l’any 2000 amb els One Blood en una casa okupa del Guinardó”, rememora Lady Laia, una de les selectores amb més renom dels Països Catalans, “la sensació era de llibertat i de comunitat”. Gent ballant, punxant i movent-se harmoniosament. Ara bé, qui balla a les festes sound? Qui hi ha als controls? Poques dones. Molt poques. On són les dones? Aquestes van ser les preguntes que es va fer Joana Fornós, directora de The Bass of Women, després de freqüentar l’escena sound durant més de cinc anys i de veure el documental de Dub it yourself sobre l’es- cena sound system de Barcelona: “Em vaig adonar que només hi apareixien nois. A poc a poc vaig veure que no només pas- sava aquí, sinó que a Europa tampoc es parlava de les dones dins d’aquesta escena”.

Pioneres invisibles

The Bass of Women retrata l’escena femenina de la cultura sound system a Barcelona entrevistant artistes com Paula Bu, Matah, Belén Natalí o les ballarines de dancehall Red Wine Inity. Tot i que el documental de Fornós no parla de pioneres, per Joana Guifré, del col·lectiu Atàvik Sound System de Mallorca, “al sound sempre hi ha hagut dones però no apareixien al frontline [a primera línia]”. Algunes de les pioneres internacionals foren Sonia Pottinger, una de les primeres dones vinculades amb la cultura sound sys- tem, activa des dels anys seixanta com a productora; Sista Nancy, la primera dona DJ; Marcia Griffiths; Juddy Mowat o Jennifer Lara, moltes d’elles filles de migrants de Jamaica establertes al Regne Unit. “M’agrada pensar que hi va haver dones que any rere any van ajudar a conformar la cultura sound system. Tot i això, aquest món ha estat sempre un món majoritàriament masculí, i per això no hi ha tants noms femenins com ens agra- daria”, argumenta Guifré. Del mateix parer és Lady Laia: “Tot i que jo punxava des de feia anys i formava part de col·lectius és extrapolable a altres escenes musicals i a altres àmbits de com Roots Unity Project, els meus companys no em cediren la vida. Això és fruit del sistema i la societat en què vivim, una mai espai per punxar a les festes, únicament podia aportar a societat heteronormativa i patriarcal en què tot allò que se nivell de producció però mai al frontline. Abans les dones sem- surti d’aquesta norma no està ben vist”. Per Fornós, les dones pre estaven a l’ombra”. hi són, el que passa és que ningú fins ara els havia donat veu. La manca de dones del sound, segons explica Fornós, no és Malgrat això, veus com Mandeep Samra, creadora del projec- un cas aïllat: “La invisibilització de les dones a la cultura sound te Sound System Culture (el primer projecte de documentació de la història de l’escena sound al Regne Unit), són les primeres a admetre la dificultat de desenterrar històries de dones lliga- des al sound, “no per falta d’esforç, simplement són molt difí- cils de trobar”. Els motius, diu Samra, són variats: “La cultura rastafari, l’origen del sound system, és una cultura masclista i l’apropiació d’aquesta ha portat el masclisme als nostres sound”. ‘The Bass of Women’ retrata L’altra és un tema més aviat pràctic. “Els amplis eren incòmo- des i pesats i, depenent dels llocs, algunes vegades havies de l’escena femenina de la carregar-los catorze pisos sense ascensor. També solien estar fets a casa i a les dones britàniques dels setanta i vuitanta no els ensenyaven a treballar la fusta o les habilitats elèctriques cultura ‘sound system’ a per construir-ne un”, remata. Barcelona entrevistant artistes com Paula Bu, Matah, Belén ‘Sound system’, l’únic bon sistema Visibilitzar, ser presents i acabar amb la llosa del masclisme és el que proposa el projecte que Lady Laia desenvolupa des del Natalí o Red Wine Inity 2015: “Vàrem formar les Purple Rockets a través d’una inicia- Directa 504 8 de juliol de 2020 EXPRESSIONS 29

Fotograma del documental Sister Nancy ‘The Bass of en l’edició 2018 Women’ del Say It Loud a Barcelona

“A les programacions hi ha d’haver una representació mixta amb naturalitat, però el patriarcat no cedirà tiva d’ajuntar noies que jo coneixia en l’escena però elles no els seus privilegis perquè sí”, es coneixien entre si. El col·lectiu va ser molt ben acollit i vam punxar en moltes festes”. Així i tot, en un espai que canta a la igualtat, la fraternitat diu Làuder, tècnica de so i el respecte costa de creure que el sound sigui un lloc amb poca representativitat de la diversitat. L’escena sound system és una cultura que busca ser inclusiva i de la qual es fa molta pedago- gia amb tornades com la d’Adala i Chalart58: “El sound system, l’únic bon sistema”. Ara bé, “s’han de crear espais més segurs que nosaltres fem un pas endavant i fer el que ens faci sentir i inclusius per a tothom, ja sigui per qüestió de gènere, sexe, realitzades, deslliurant-nos de les pressions socials, sense por”. raça, d’expressió de gènere”, argumenta Fornos. “M’agradaria Per Làuder, tècnica de so al País Valencià, per contra, “els arribar al punt en què no haguéssim de parlar d’això: les do- espais no-mixtos són una eina per poder crear un sentiment nes som molt més que el que ens passa per la nostra condició comunitari d’apoderament i de suport mutu. A les programa- de gènere, tenim moltes coses més interessants a dir. De fet, cions hi ha d’haver una representació mixta amb naturalitat, m’agradaria eliminar aquesta etiqueta”. però això mai es donarà sol. El patriarcat no cedirà els seus Això no obstant, segons explica Maria Vives, programadora privilegis perquè sí!”. Fornós admet que el sound és encara un de la Canibal a l’Apolo, les etiquetes i les quotes són necessàries. terreny una mica hostil per a algunes persones: “És una escena “Nosaltres posem especial atenció a programar dones, i cada molt masculinitzada i pot ser una mica violent per segons qui”. cop és més fàcil, ja que l’escena femenina a Catalunya ha cres- Tot i els entrebancs, les dones del sound system estan em- cut molt i és de qualitat. Crec en les programacions paritàries, penyent per ser-hi cada cop més. Hi ha dones artistes i can- encara que entenc que a algunes artistes no els faci cap gràcia tants que parlen de reivindicació i de sororitat, valors intrín- saber que les estan programant per cobrir quotes. Però crec secs del sound. De fet, el tema principal del documental The que fins que no estigui normalitzada l’escena, és necessària la Bass of Women és “Women Soldier”, de Belén Natalí: “I try presència de dones a l’escenari, i les quotes ajuden”. to be a better woman in this cold land. Is many-many-many Per Lady Laia, en canvi, el que cal no són espais no-mixtos o trouble to be no-strong” (‘Provo de ser una dona millor en quotes sinó que “els homes facin un pas al costat, però també aquest lloc fred. És molt-molt-molt difícil no ser forta’).� 30 EXPRESSIONS 8 de juliol de 2020 Directa 504 malalletra La pols

El relat de Núria Curcoll | @nuria_curcoll

a Kathy espolsa la manta, estesa al filferro, colpejant-la Al costat de les fotos del seu fill n’hi ha dues més: les fotos amb un tros de fusta. Fa un soroll sord i pesat, la tela to- de la seva neta, l’única neta Anderson i a qui la Kathy mai no Lfuda gairebé no es mou, però en surt un núvol de pols a havia conegut. En una sortia acabada de néixer, encara amb el cada patacada, i tot i que sembla que desapareix només se’n va braçalet de l’hospital i la cara vermella. La segona era de quan a algun altre lloc. La pell de sota el braç de la Kathy es balanceja tenia deu anys, tocant el piano. amb cada cop, i la suor se li refreda a l’esquena grossa, pigosa A còpia de decepcions, la Kathy havia arribat a creure que i corbada. Arriba en Ted i aparca el tractor darrere el porxo. no la coneixeria mai; però dues setmanes i cinc dies enrere en Suat també dins el peto texà, entra a casa per rentar-se la cara John havia trucat i havia dit que potser “la nena” s’instal·laria polsegosa i beure un got d’aigua. La Kathy mira de reüll com un temps a la granja, que li aniria bé un canvi i que amb ells el seu marit trepitja el parquet amb les soles fangoses plenes aprendria anglès i segur que altres coses. de restes de palla. Agafa embranzida i pica fort contra la man- L’olor de cireres inunda la cuina i el timbre agut del forn treu la ta gruixuda i grisa, morta a banda i banda del filferro. Llavors Kathy de la seva abstracció. Punxa el pastís amb un ganivet que sent que en Ted crida alguna cosa i atura un moment els cops surt pastós i calent del ventre del pastís de cireres. El llepa. El per sentir què li diu i, de passada, estirar l’esquena. Els crits gust àcid i dolç se li escampa per la boca i la comissura dels llavis. d’en Ted tornen a sentir-se: “Kathy! Sona el telèfon!”. La dona En Ted entra a la cuina per anar a buscar els guants de treball, esbufega. “Doncs agafa’l, collons, Teddy!” que segueixen penjant al respatller de la cadira. Després torna a agafar la fusta i segueix colpejant la manta, —Ah, ets aquí! que treu núvols de pols com si, igual que ella, esbufegués. A La Kathy fa un so afirmatiu, encara d’esquena al seu marit. poc a poc acaben sent petits blufs que ja quasi no se separen Era en John. de la tela. Aleshores deixa la fusta a terra i entra dins de casa —Què t’ha dit? amb la manta carregada sobre l’espatlla. La plega, la guarda —Ha preguntat per tu, t’envia un petó des de Barcelona. a les golfes i va cap a la cuina. En Ted ha deixat els guants de —Ah. treball penjats al respatller d’una cadira. Ella s’eixuga la suor i —Crec que estava content, però ves a saber. la pols de les mans amb el drap, beu una mica d’aigua i mira si La Kathy tanca la porta del forn amb el ganivet a la mà. Sent el pastís de cireres del forn cou bé. Sent la veu del seu marit a en Ted rere seu, que afegeix: l’altra habitació: pels monosíl·labs d’en Ted, la Kathy sap que —M’ha dit que al final la nena no vindrà, que es veu que es qui parla des de l’altra banda del telèfon és el seu fill. queda allà, a casa de la seva àvia. Mira absorta les fotografies arrenglerades sobre el moble Quan la Kathy es gira i el mira molt seriosa, amb els llavis de l’entrada. N’hi ha moltes, tantes que unes darrere les altres tenyits de pastís esventrat i el ganivet empunyat, en Ted afe- no es deixen veure bé. Els cantons dels marcs polsegosos bri- geix suaument: llen amb el sol que entra per la porta oberta, cadascun d’una —L’altra àvia. mida diferent. Hi ha la fotografia del seu casament, mil anys La Kathy esbufega, deixa lentament el ganivet sobre el mar- enrere; fotografies dels seus pares i dels gossos de caça. I al- bre i conclou: gunes d’en John, de quan era petit, abans que decidís marxar —No passa res. a l’altra punta del món i no tornar mai més: acabat de néixer, El seu marit es posa els guants i marxa cap als estables. La en braços de la Kathy; fent pràctiques de rifle quan tenia dot- Kathy surt decidida de la cuina, torna a agafar la manta de les ze anys i duia pantalonets curts i el cabell darrere les orelles, golfes, surt a fora i la desplega. L’estén al filferro i, de nou, em- i una del dia que van comprar el tractor, el segon que van te- punya el tros de fusta. Amb totes les seves forces torna a colpejar nir, el Massey Fergusson vermell, que en John va batejar com la tela, clavant un cop rere un altre, per acabar d’assegurar-se a Gran Fergui. que no hi queda ni una mica de pols.� / bALENA Directa 504 8 de juliol de 2020 EXPRESSIONS 31 ressenyes

Baba Dúnia i l’eternitat

Marta Grau | @MartaGrau5

i ha personatges fills que viuen fora de Hque se’t queden Rússia, decideix tor- dins, que no hi ha ma- nar a la zona prohibi- nera de desempalle- da per passar-hi els úl- gar-te’n. Així és la pro- tims anys. Prefereix el tagonista de L’últim retorn a una vida peti- amor de Baba Dúnia, la ta, senzilla i complexa darrera novel·la d’Alina alhora, que malbaratar Bronsky. l’últim tram de vida en La història passa en un edifici gris a la ciutat Una abraçada l’àrea rural de la zona immune. d’exclusió de Txernòbil, El poble, pocs veïns, un nom que tampoc una gata, un hort i un feta paraules aconsegueix desempa- telèfon fantasma que llegar-se ni de la mala funciona un cop l’any. fama ni de les radiaci- És casa seva, l’indret Èlia Riudavets | @EliaRiudavets ons. Arran de l’accident on pertany i l’únic lloc nuclear, Baba Dúnia va on, tot estalviant per la ue inevitable que és, l’autora s’expressa des ser desallotjada. Com a neta que no coneixerà LLIBRE Qa vegades, posar-se del dolor i la sinceritat. infermera, va patir de mai, podrà reconcili- L’últim amor una cuirassa per esqui- El llibre s’estructura prop el drama, i els ar-se amb ella matei- de Baba Dúnia var les ferides, amagar a partir de moments morts i els seus esperits xa. Una història màgi- Alina Bronsky els sentiments i tot el que han marcat la se- tampoc no es desem- ca, dolça i crua a parts Traducció: Ramon que mai ens hem atre- va trajectòria personal palleguen d’ella, ni de iguals. Un no-temps, Farrés vit a dir, mostrar-nos i professional dels dar- dia ni de nit. Jubilada un no-lloc i una Baba Editorial Les Hores fredes o distants davant rers anys: la mort de la i vídua, mare de dos Dúnia eterna.� 132 pàgines la resta com a única es- seva mare, el dia a dia tratègia per evitar que a les institucions, l’or- fiquin el dit allà on fa ganització del referèn- més mal. dum i la repressió viscu- A Trencar el silenci, da. L’autora hi exposa Mireia Boya Busquet la manca de sororitat fa visible la necessitat i comprensió que ha de fer escac i mat a un trobat a faltar en totes model i unes formes aquestes ocasions per polítiques, profunda- part de moltes de les ment masculinitzades, persones que l’acom- LLIBRE En la tempesta on justament regnen la panyaven. No és fàcil Trencar el silenci fredor i la distància. De practicar el feminisme Mireia Boya Busquet com és d’urgent obrir la dins la gola del llop. I Ara Llibres, 2020 porta a una nova mane- davant l’error, es fa ne- 192 pàgines Rafa Arques ra de fer, basada en va- cessari prendre consci- lors més humans i hu- ència i fer autocrítica. osa Luxemburg, en reix convenientment manistes. De la necessi- Per això la narració dels Rla tormenta ens contextualitzada. tat de trencar el silenci, fets no es fa des del re- acosta a la vida i obra Es tractava, sens dub- però també les barreres, tret, sinó des de l’oferi- d’aquesta dona. Com te, d’una persona ex- les cuirasses, els murs ment d’una mà estesa, a la resta de llibres de cepcional, apassionada que ens separen. I de des de l’apropament a l’editorial La Linterna en la seua activitat. Es cuidar, cuidar-se i dei- una nova manera de fer Sorda, crida l’atenció va fer, per mèrit propi, xar-se cuidar. i entendre la política. la cura en l’edició. El un lloc en un món d’ho- Marta Rovira, al prò- Trencar el silenci és contingut es divideix mes: el del socialisme leg, confessa que el que una abraçada feta pa- en dues parts ben dife- de finals del segle XIX la va convèncer d’obrir raules. A ella mateixa, renciades. A la prime- i principis del XX. En el llibre és que es tracti a les lectores, a tothom ra hi trobem una anàli- més d’una ocasió va ser d’una apologia del fe- qui la necessiti. És una si de l’època en què va l’única dona a intervenir minisme i de les dones espurna que pretén en- viure i se’ns parla de la en congressos, escriure fent política, i no pas cendre i cremar la por, seua trajectòria i el seu en revistes o pronunci- d’un llibre del procés. I de manera cohesiona- LLIBRE impacte en diferents ar discursos per a mul- certament, Trencar el si- da; crear comunitat, Rosa Luxemburg, àmbits. La segona reu- tituds. Lluitadora incan- lenci no és un llibre del des del convenciment en la tormenta neix una selecció d’ar- sable, el seu exemple procés. El procés esde- que, quan tothom hi és, Ana Muiña ticles escrits per ella pràctic atorga una di- vé únicament el marc qualsevol sacrifici del La Linterna Sorda mateixa. Per primera mensió més profunda polític que envolta un “jo” esdevé un “nosal- 2019 vegada, una part de a les seues aportacions exercici catàrtic en què tres” inapel·lable.� 208 pàgines la seua obra se’ns ofe- teòriques.� / VICTOR SERRI @_ittos_ in Directa “No hem deixat morir les arrels que ens queden”

Paula Santos, Mariana Cantero | @cantero_mariana cofundadora Com et vas implicar en la militància? que defensen el territori a l’Amèrica Llatina amb de Mujeres Quan vaig arribar ho vaig passar malament, em els seus cossos. És un caminar, és un procés que vaig adonar que no hi havia una xarxa on pogués totes hem de viure des dels nostres països d’origen Migrantes Diversas trobar suport. Vaig fer entrevistes, vaig trobar fei- fins a Europa. Construir juntes és com migrar, és na d’interna i, durant tota aquella època, em vaig reconèixer valors que no es donen en altres con- sentir sola. El procés migratori és difícil. Jo em textos. A nosaltres ens folkloritzen, ens treuen el “Soc dona lenca, vaig tancar molt en la feina perquè m’exigien estar valor ancestral que tenen les nostres arrels. Per això activista, feminista disponible sempre. Nosaltres ens oblidem de no- és important caminar amb les meves companyes, comunitària, antiracista saltres mateixes, ens dediquem a la feina per les tornar també als meus records d’infància. i antipatriarcal”, diu. Va polítiques de por. Et diuen: ets una persona sen- néixer a Hondures, va fer se documentació, et poden detenir, no tens drets. Ara com us definiu, després d’aquest caminar? Tot això va calant i va fent que no surtis al carrer. Som dones autoorganitzades des del feminisme co- una titulació universitària Durant cinc anys vaig estar treballant d’interna munitari que hem recuperat arrels i no hem deixat en desenvolupament i i la salut se’m va deteriorar molt. Vaig pensar que morir les poques que ens queden. És molt important intervenció social, però va havia de fer alguna cosa perquè les meves compa- per a nosaltres reivindicar-nos com a dones en soli- haver de migrar i aquí es va nyes no passessin pel que jo havia hagut de passar. daritat, sororitat, veure’ns a nosaltres mateixes i des- convertir en treballadora aprendre de totes aquelles ideologies de competèn- de la llar. És cofundadora Llavors... cia que ens imposa el sistema, amb les de Mujeres Migrantes Es va produir un desfalc a la segure- quals perdem la cultura comunitària. Diversas, organització tat social d’Hondures l’any 2015 i es creada per dones migrants va difondre una autoconvocatòria per “Al sector de la Quin impacte ha tingut la pandè- que treballen en el sector protestar a la plaça de Catalunya de llar i les cures mia en la situació del col·lectiu? de la llar i les cures. “Ens Barcelona. Allà vaig conèixer les altres estem anys És un moment complicat per les neces- acompanyem en el companyes. Vam començar a xerrar invisibilitzades sitats bàsiques, però hem crescut com sobre les coses que ens travessen, el i patim tota mena a comunitat. Som més de 400 dones nostre procés migratori fet de ser internes, com donar suport de violències” pendents les unes de les altres i inten- i compartim sabers i a altres dones, com organitzar-nos... tant no reproduir actituds patriarcals coneixements partint del I l’any 2016, durant les protestes per per transformar els espais on ens mo- respecte, des de les nostres l’assassinat de Berta Cáceres, també vam trobar no- vem i les mirades que tenim cap al nostre entorn i diversitats i pluralitats. ves companyes. Va ser un canvi total per a mi: vaig el lloc on habitem, així com els nostres llocs d’ori- Creiem en el treball en xarxa, conèixer gent d’aquí amb una altra manera de pen- gen. Moltes s’han quedat sense feina, sense habitatge organitzat i coordinat des sar, que són militants, amb consciència i cor. Per a i s’ha aguditzat la precarització de les feines de cures de les bones pràctiques”, mi va ser un punt d’inflexió. A partir d’aquí vam fer i de la llar. Moltes dones que sortien els caps de set- explica. A l’organització formacions amb les companyes i vam participar en mana van haver de quedar-se tancades; moltes que també desaprenen un projecte que es diu “Amb veu pròpia”. Va ser el tenien un sou regular van patir una reducció de salari. estereotips patriarcals i moment a partir del qual ens vam connectar, ens treballen per l’enfortiment i vam organitzar com a col·lectiu de dones i ens vam Últimament es parla molt de racisme. Què vol agrupar com a dones d’Hondures. dir aquesta paraula per a tu? l’apoderament de les dones Vam migrar per poder oferir un suport econòmic a diverses, i reivindiquen el Hi va haver debat? les famílies i ens trobem en un país suposadament de- respecte als drets humans Sí, perquè tampoc no volíem que fos un col·lectiu mocràtic on hi ha vulneració de drets humans. Dins tant als seus territoris tancat. Vam començar a participar en activitats del sector de la llar i les cures i com a dones migres d’origen com als llocs de reivindicació de drets humans, però també ens patim la llei d’estrangeria, estem anys invisibilitzades; on s’han desplaçat. mou la justícia per a aquells companys i companyes moltes no denunciem tota mena de violències.�