periodisme cooperatiu per la transformació social Núm. 504 del 8/7 al 21/7 de 2020 2,5 € Segregació escolar, arrel de desigualtats El sistema educatiu permet una distribució no homogènia de l’alumnat entre els centres docents, amb escoles d’elit i escoles gueto, que vulnera la igualtat d’oportunitats pàg. 4-11 Suplement ‘Ecosistemes’ Vuit pàgines amb informació sobre les xarxes de suport de l’economia social i solidària al Prat de Llobregat. JOSE TÉLLEZ JOSE @josetellez / 2 ENTRANTS 8 de juliol de 2020 Directa 504 EDITA SUMARI La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Barcelona Segregació: assignatura pendent Tel: 935 270 982 A les escoles de primària i secundària Mòbil: 661 493 117 dels Països Catalans es produeix una [email protected] forta segregació de l’alumnat per raons www.directa.cat d’origen, culturals i de classe social. Directa DIPÒSIT LEGAL: B 16982-2016 4-11 Un reportatge de Mariana Cantero periodisme cooperatiu i Guillem Martí, amb fotografies de A FONS A per la transformació social Victor Serri i Carlos Moreno, infografia de Mercedes Sánchez i il·lustració de portada de José Tellez. Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no racista, no sexista i no androcèntric. La DIRECTA no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Sebastian Friedrich expressades als articles d’opinió. És difícil trobar una mirada més lúcida sobre els motius de l’ascens de la ultradreta a Alemanya que la d’aquest QUI SOM? 12-15 periodista i politòleg. Hi conversa A fons Andreu Jerez, amb fotografies de Jesús Rodríguez MIRALLS Lidija Delovska. Miralls Gemma Garcia | [email protected] Cruïlla Laia Mas i Guille Larios | [email protected] Impressions Laia Alsina, Ekaitz Garate i Albert Alexandre | impressions@ Galeristes, ‘millennials’ i capitalisme directa.cat Article de l’etnomusicòleg Ibán Roda el món Martínez Cárceles, il·lustrat per Anna Gran. Oriol Andrés i Joan Mas | [email protected] 16-18 Expressions Clara Macau i Elena G. Ruiz | [email protected] La crisi de les cures rebenta La indirecta Opinió de la sociòloga feminista Clara Àlex Romaguera i Mariana Cantero Alsina Muro. Il·lustració d’Esther Aguilà. L’espina IMPRESSIONS Carlos Villafranca | [email protected] Fotografia Víctor Serri | [email protected] Trencant els silencis del suïcidi Il·lustració En una societat que viu d’esquena a Roser Pineda i Esther Aguilà | [email protected] la mort, la decisió de llevar-se la vida Correcció genera tanta por com incomprensió. Èlia Olivan | [email protected] 19-21 Malgrat els estigmes, hi ha entitats Edició que han decidit posar llum sobre el Jesús Rodríguez | [email protected] CRUÏLLA fenomen. Text d’Esther Bermejo i Disseny gràfic i compaginació il·lustracions d’Emma Casadevall. Pau Fabregat | [email protected] Projecte gràfic Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente L’aigua del Nil, en disputa Coordinació País Valencià Egipte, Etiòpia i el Sudan s’afanyen Ester Fayos | [email protected] per arribar a un acord sobre la presa. Audiovisuals Per Marc Español. Sònia Calvó i Marta Pérez | [email protected] Administració i subscripcions 22-26 La fam amenaça Síria Ester Mora | administració@directa.cat Un reportatge d’Oriol Andrés Gallart. Difusió Estel·la Marcos | [email protected] Multinacionals que ens demandaran Publicitat i distribució MÓN EL RODA Anàlisi internacional d’Àlex Guillamón. Paula Rodríguez | [email protected] Gestió web Talaios Koop. NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Les dones del ‘frontline’ Osona (‘El Setembre’), Lluçanès (‘La Rella’), Maresme, el Camp, Terres L’interès pel sound system no para de Ponent, Castelló, València, les Illes i Catalunya Nord. El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria de créixer. Altaveus, selectors, i AraInfo controls, MC o cantants formen part del paisatge quotidià de les nostres CONTACTES: 27-31 festes. Però... on són les dones del General [email protected] sound? Un reportatge de Neus Molina. Redacció Barcelona [email protected] Redacció València [email protected] ‘La pols’ Subscripcions [email protected] EXPRESSIONS El relat de Núria Curcoll, amb Distribució [email protected] il·lustració de bALENA. PORTADA: JOSE TÉLLEZ Fe d’errades: Les fotografies del reportatge de la secció Cruïlla Entrevista a Paula Santos del número 503 titulat ‘Els mil usos de la palla d’arròs’ eren de “Soc dona lenca, activista, Lucía Moreno i no de Lucía Blasco, com es deia per error. feminista comunitària, antiracista i antipatriarcal”, així es defineix la 32 cofundadora de Mujeres Migrantes Diversas, qui respon a les preguntes La DIRECTA enguany ha rebut dues subvencions de la de Mariana Cantero. Fotografia de Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA seu pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. Victor Serri. Directa 504 8 de juliol de 2020 ENTRANTS 3 Més que mil paraules @_ittos_ | Acció de la Marea Pensionista davant de la seu del Banc d’Espanya a de la seu del Banc d’Espanya davant Pensionista de la Marea @_ittos_ | Acció VICTOR SERRI SERRI VICTOR Barcelona el 6 de juliol. L’estiu s’escalfa amb les protestes d’un dels col·lectius més vulnerables amb les d’un protestes s’escalfa el 6 de juliol. L’estiu Barcelona la la banca en rescatar públicsque van queels diners Exigeixen per la criside la COVID-19. la sanitat pública. per enfortir siguin retornats crisi del 2008 Comunitat L’espina Posposem al setembre l’assemblea general de la cooperativa Redacció Directa | @La_Directa i una cosa ens ha ensenyat la els càrrecs del Consell Rector i així crisi sociosanitària desenca- aprofitarem per fer-ho coincidir amb Sdenada per la COVID-19, és ser l’assemblea general. conscients que la situació pot canvi- A més, la situació d’excepciona- ar d’un moment a un altre i, per tant, litat global que vivim no només és difícil poder planificar. En un pri- afecta la DIRECTA. És per això que mer moment, havíem anunciat l’as- des de la Direcció General d’Eco- semblea general de la cooperativa nomia Social, el Tercer Sector i les per al mes de juliol. Malauradament, Cooperatives de la Generalitat de no podrà ser així i ens hem vist en Catalunya s’ha autoritzat a realit- l’obligació d’haver d’ajornar-la fins zar les assemblees de tancament de al dimecres 16 de setembre. En pri- comptes del 2019 fins al desembre mer lloc, perquè aquesta assemblea del 2020. La situació de confina- l’havíem plantejat com la primera a ment ha alterat les nostres rutines La Comunal, la nova llar de la DIRECTA de treball i ha afegit encara més que compartim amb set projectes pressió a algunes de les àrees de la més de l’economia social i solidària. cooperativa. Per això, per tal de te- Però els endarreriments en l’entre- nir cura de les persones i per poder ga dels últims serrells de les obres garantir la qualitat de la trobada, han fet impossible poder iniciar-hi hem decidit fer ús de la pròrroga i les activitats. D’altra banda, el prò- convocar l’assemblea general de la xim setembre haurem de renovar DIRECTA el 16 de setembre. 4 A FONS 8 de juliol de 2020 Directa 504 / VICTOR SERRI @_ittos_ l Col·lectiu d’Escoles contra la dels més emprats és l’índex de Gorard, que me- Segregació, un grup d’associacions sura la relació entre la distribució de la població de famílies de centres considerats del grup social objecte d’estudi, per exemple la d’alta i màxima complexitat, defi- població d’origen estranger, i la distribució total neix la segregació escolar com la dis- de la població en un determinat territori. Segons tribució significativament desigual aquests indicadors, un estudi de la Universitat de Ede l’alumnat entre els centres educatius en funció València (2019) va poder establir que els dos dis- d’alguna característica individual o familiar. La trictes amb millor condició socioeconòmica de la segregació comporta que infants d’un determinat ciutat, Pla del Real i Eixample, també eren els dis- origen socioeconòmic o cultural no es relacionin trictes amb més segregació de la població d’ori- amb altres nens i nenes, cosa que disminueix les gen estranger, amb índexs superiors al 50%, una seves possibilitats d’ascens social i dificulta bila- discriminació encara més alta als centres privats teralment la comprensió multicultural. Segons el i concertats. L’estudi arriba a la conclusió que el bloc “Observatori de la Segregació Escolar”, la se- sistema educatiu actual a la ciutat de València no gregació escolar esdevé un factor de desigualtat sembla que estigui funcionant com a mecanisme educativa de primer ordre, atès que el fet d’estar d’integració per a l’alumnat nouvingut. escolaritzat en un centre socialment afavorit o soci- La revista Allioli, del Sindicat de Treballadores de alment desafavorit pot tenir un impacte significatiu l’Educació del País Valencià (STEPV), va publicar sobre els resultats d’un alumne. El nivell educatiu el mes de març un monogràfic sobre els reptes familiar és el factor més rellevant de segregació, de l’educació inclusiva, en el qual postulava que per sobre de l’origen estranger. Segons dades de l’escola pública hauria de ser un espai no selectiu, la Fundació Bofill, Catalunya es troba entre els reflex de l’heterogeneïtat sociocultural de la nostra vuit territoris amb més segregació escolar de la societat: “Els sistemes educatius tenen sentit per Unió Europea. El País Valencià també se situa en servir a una societat que vol generar ciutadania, la banda alta de l’estadística comunitària. cohesió social, equitat i justícia social”. La composició urbanística i la renda per càpita El Síndic de Greuges de Catalunya ha realitzat tres mitjana poden configurar barris amb més concen- anàlisis minucioses sobre la segregació (la primera tració de pobresa.